xarxa de ciutats i pobles cap a la sostenibilitat Memòria 2011-2015 ens hem fet grans
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Diputació de Barcelona Redacció: Enric Coll i Gonçal Luna Col·laboracions: Maria Garcia, Núria Gabernet, Lídia Hervàs Direcció: Inma Pruna, cap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Agraïments: Domènec Cucurull
Barcelona, març de 2015
1
Memòria 2011-2015
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Memòria 2011 - 2015 ens hem fet grans Índex de continguts 1.
Presentació
2.
Antecedents
3.
La nostra missió 3.1
Missió i visió
3.2
Objectius estratègics
4.
Qui som 4.1
Estructura de la Xarxa
4.2
Els socis
5.
Desenvolupament estratègic 5.1
El pla operatiu
5.2.
Plans de treball específics
6.
Avaluació estratègica
7.
Activitats
8.
7.1
Assemblees
7.2
La comissió de seguiment
7.3
El pacte d’alcaldes i alcaldesses
7.4
Les activitats de la xarxa
7.5
Avaluació qualitativa
7.6
Cronologia d’activitats 2011-2015
7.7
Materials de la Xarxa 2007-2011
7.8
Activitats per grups de treball
7.9
Coordinació de campanyes de sensibilització ambiental
7.10
Difusió i comunicació
7.11
Relació amb altres Xarxes i esdeveniments internacionals
7.12
Altres activitats de la Xarxa
Conclusions
ANNEXOS Annex I : Declaracions i Acords de la Xarxa 2011-2015 Annex II : Relació de municipis associats a la Xarxa i signants del Pacte d’Alcaldes Annex III : El compromís del món local Annex IV : Relació d’inscripcions als Grups de treball i Comissions
2
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
3
Memòria 2011-2015
1. Presentació 18 anys de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Amb aquesta memòria la Xarxa celebra la seva majoria d’edat, 18 anys en que moltes coses han succeït. Per tant, la Xarxa, tots plegats, ENS HEM FET GRANS. Ens hem fet grans, perquè hem passat de 118 ens locals inicials a més de 280 ens locals d’arreu de Catalunya, amb la implicació de tots els nivells de l’administració pública – des de la Generalitat de Catalunya fins als municipis més petits. Ens hem fet grans, perquè tots junts hem après els uns dels altres i fruit de l’intercanvi, la posada en comú i la reflexió conjunta hem avançat en la sostenibilitat de les nostres ciutats i pobles. En definitiva, perquè hem fet del treball conjunt un valor indispensable per reeixir en els nostres objectius i avançar cap a un model de ciutats més sostenibles en el sentit més ampli del terme. Aquest camí que hem recorregut plegats aquests darrers divuit anys ens ha permès millorar i consolidar àmbits de la gestió ambiental i la sostenibilitat local: la planificació a través de les Agendes 21 Locals o els Plans d’Acció per una Energia Sostenible, l’ús eficient dels recursos naturals a través de la gestió de residus, del cicle local de l’aigua, la millora de la qualitat de l’aire i de l’ambient sonor, la utilització de recursos locals amb la promoció de la compra verda i el consum responsable, la contribució a la sostenibilitat global amb els compromisos establerts sobre el canvi climàtic, o la implicació social en el procés de sostenibilitat a través de l’educació per la sostenibilitat, la participació ciutadania i la integració dels aspectes socials, econòmics i ambientals. Hem integrat en el nostre vocabulari i en la nostra gestió local els conceptes d’ecologia urbana, fluxos metabòlics, mobilitat sostenible, eficiència energètica, mitigació i adaptació al canvi climàtic, prevenció dels residus, entre molts altres. I comencem a comprendre la implicació de nous conceptes com la resiliència i la biodiversitat urbana, l’autoconsum i l’autosuficiència energètica i material, les ciutats i pobles intel·ligents. La Xarxa ha evolucionat, ha canviat, ha crescut: un procés d’aprenentatge conjunt molt profitós per a totes les parts que desitjo continuï per molts anys .
4
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
2.
municipis, en base al mandat de la Cimera de Rio de Janeiro de 1992.
Antecedents
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat és una associació de municipis compromesos amb el medi ambient, per avançar cap a un desenvolupament sostenible. Constitueix una plataforma de cooperació, intercanvi i treball en xarxa, on els municipis troben un marc adequat per discutir els seus problemes, les seves inquietuds, les seves necessitats, les seves experiències, i per promoure i dur a terme projectes d’interès comú.
Això comportava un canvi cap a una perspectiva transversal de la gestió local, amb una tendència a l’ampliació de les col·laboracions interdepartamentals i inter-municipals. Els referents es trobaven en el marc internacional: en l’àmbit europeu, per exemple, s’havia celebrat la Conferència Europea de Ciutats Sostenibles a Aalborg, s’havia creat la Campanya Europea de ciutats sostenibles, i fins i tot la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea convocava una reunió amb xarxes de municipis i representants dels governs locals que marcava l’inici de l’Estratègia europea de Medi Ambient urbà.
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat es va crear en una assemblea constituent celebrada a Manresa el 17 de juliol de 1997, amb la participació de representants de 118 municipis. I es va constituir, a l’empara de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, de règim local de Catalunya, com una associació d’ens locals, els quals van aprovar una carta de principis i objectius: la Declaració de Manresa, que senyalava la voluntat dels socis d’avançar cap a una situació de major sostenibilitat en el territori.
La Xarxa recollia la voluntat dels seus socis de treballar conjuntament des del món local a favor del desenvolupament sostenible, d’establir un marc de reflexió, col·laboració i suport als municipis associats i actuar com a interlocutor dels municipis catalans que iniciaven programes de sostenibilitat, davant d’altres organismes nacionals o internacionals.
En el moment de la creació de la Xarxa les polítiques locals de medi ambient dels municipis es trobaven en un estat incipient. L’any 1994 s’havia iniciat al Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, el Programa d’Auditories Ambientals - Agendes 21 i es produïa un increment de l’elaboració d’Agendes 21 o Plans de Sostenibilitat als
5
Memòria 2011-2015
3. 3.1
3.2
La nostra missió
Objectius estratègics
Així doncs, es defineixen 15 objectius estratègics a treballar fins a l’any 2015 per part de la Xarxa, és a dir, tant per part dels municipis membres de la Xarxa en llurs àmbits territorials, com per part de tots els membres de la Xarxa en la posada en comú i l’intercanvi d’experiències propi del treball en xarxa.
Missió i visió
En la 12a Assemblea general de la Xarxa, celebrada el 22 de febrer del 2012 a Vic, es va aprovar el Pla Estratègic de la Xarxa pel període 2011-2015. El Pla Estratègic partia d’una sèrie de documents, treballs i dinàmiques previs. A partir d’aquest Punt de partida, en especial els objectius fundacionals recollits als Estatuts, es defineix la Missió de la Xarxa pel període 2011-2015:
Cada objectiu estratègic té vinculada una imatge per tal que visualment es puguin relacionar amb altres elements del Pla de forma ràpida i entenedora. Els 15 objectius estratègics es divideixen en: - 6 objectius estructurals: que corresponen als objectius que han de traspuar en qualsevol àmbit d’actuació i treball de la Xarxa: Grups de treball, activitats, productes i materials, projectes específics... Tots hem de vetllar pel compliment d’aquests sis objectius estructurals, i per tant les actuacions tant del Pla d’acció posterior com dels Plans dels Grups de treball han de verificar la integració d’aquests objectius.
“Impulsar el treball en xarxa entre els municipis i associats de la Xarxa per millorar la gestió ambiental local i aprofundir en un model de desenvolupament sostenible.”
- 9 objectius sectorials: que corresponen als àmbits de treball dels diversos Grups de treball o àmbits de treball en xarxa que caldrà configurar durant el mandat 2011-2015, en forma d’objectius a desenvolupar. És a dir, tots els objectius sectorials han de quedar coberts i assumits per algun Grup o Comissió de treball.
Els valors de la Xarxa són els propis reconeguts en els Estatuts aprovats en l’Assemblea constituent de Manresa l’any 1997. La visió de la Xarxa de cara a l’any 2015, i més a llarg termini, fins al 2020, es basa en aquest missió i aquests valors.
La present Memòria avalua el grau d’assoliment d’aquests objectius estratègics.
6
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
local, en àmbits de treball comú i en xarxa.
Objectius estructurals 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Renovar la vigència del compromís polític del món local per impulsar polítiques vers un model de desenvolupament sostenible. Promoure un nou model per les ciutats i pobles basat en l’economia verda i l’ocupació local, en un context de desenvolupament sostenible. Donar suport als municipis per promoure la millora dels serveis públics ambientals i generar oportunitats de finançament, estalvi i eficiència en la gestió econòmica ambiental de l’ajuntament.
Promoure l’educació, la participació i la comunicació ambiental coordinada i aplicada a àmbits específics de la gestió ambiental municipal.
9.
Fomentar l’estalvi i la racionalització de recursos a través de la millora dels programes de compra pública sostenible, el consum responsable i la producció local.
10. Potenciar el treball conjunt i comú per millorar la gestió local del soroll. 11. Establir un espai comú entre els municipis i les administracions supralocals per millorar la qualitat de l’aire.
Continuar impulsant el paper de la Xarxa com instrument de cooperació, intercanvi d'experiències i entorn institucional per promoure un bon govern ambiental.
12. Aportar coneixement sobre l’impuls del vehicle elèctric al món local, en el marc de les polítiques per una mobilitat sostenible i segura.
Estimular la coordinació i cooperació entre administracions, en especial entre el món local i la Generalitat de Catalunya
13. Promoure un Pacte per la gestió del cicle local de l’aigua.
Estimular la col·laboració pública – privada i la participació dels sectors empresarials i socials.
14. Millorar els resultats de recollida selectiva i prevenció de residus. 15. Realitzar el seguiment periòdic i regular dels indicadors ambientals municipals, com a eina de planificació estratègica, promoció territorial i avaluació de les polítiques locals de sostenibilitat.
Objectius sectorials 7.
8.
Donar suport al Pacte d’Alcaldes per una energia sostenible
7
Memòria 2011-2015
4.
B. La Presidència, i les vicepresidències amb funcions de representació i titularitat de la Xarxa i amb accions propositives essencialment polítiques.
Qui som
En base als estatuts, la Xarxa té una estructura bàsica formada per: A. L’Assemblea, òrgan màxim de decisió i de representació, integrada per representants de tots els municipis associats. Aprova els objectius, el Pla de Treball anual, etc.
C. La Comissió de seguiment, formada per la presidència i vicepresidències i un conjunt de representants municipals. Organitza el funcionament de la Xarxa entre assemblees, proposa noves incorporacions de socis, fa el seguiment dels Plans de treball i les propostes de col·laboració i les relacions institucionals amb altres xarxes.
En cada assemblea s’ha procedit a donar comptes de les activitats desenvolupades per la Presidència, la Secretaria tècnica i els Grups de treball i també s’han aprovat les propostes de Pla de Treball per al període següent. També es ratifiquen les noves adhesions o baixes de socis i es fa la renovació de càrrecs i de Grups de Treball.
D. La Secretaria tècnica, És l’òrgan de gestió quotidiana, assumit per la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Realitza la gestió administrativa, les activitats de dinamització, difusió, facilita informació als associats i sobretot dóna suport per al compliment dels acords, especialment dels grups de treball.
La Xarxa ha celebrat 4 assemblees ordinàries durant aquest mandat en les quals es renoven els compromisos del món local amb l’avanç cap a la sostenibilitat. Les declaracions i acords aprovats els podeu consultar les en l’Annex d’aquesta Memòria. Assemblees ordinàries
Data celebració
Activitats destacades Renovació de càrrecs i aprovació del Pla estratègic
Vic Lleida
22 febrer 2012 7 març 2013
Vilanova i la Geltrú
18 març 2014
Barcelona
11 març 2015
Declaració de Vic Pel compromís local envers Rio+20: Cap al bon govern ambiental i l’economia verda Declaració de Lleida per l’Educació Ambiental Acord de la Xarxa per un Aire més Net Declaració de Vilanova i la Geltrú per l’adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral Acord de la Xarxa per un Salt endavant del Pacte dels Alcaldes i per una Energia sostenible local Declaració de Barcelona Acord de la Xarxa de suport als acords clima post-2015
8
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Presidència
Il.lm. Sr. Joan Puigdollers, President delegat d’Espais Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona
Vice-presidències
Sra. Mercè Rius, Diputada adjunta de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona Sr. Albert Camps, Tinent d’alcalde de l’ajuntament de Granollers. Sra. Sònia Egea, Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona Sr. Sergi Alegre, Tinent d'Alcalde d'Urbanisme, Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de El Prat de Llobregat Sra. Maica Bassas, Regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Manlleu
Càrrecs renovats a la 12a. Assemblea general celebrada a Vic el 22 de febrer del 2012
Membres de la Comissió de seguiment 2011-15
Vocals
1.
Barberà del Vallès
2.
Berga
3.
Cornellà de Llobregat
4.
Girona
5.
Igualada
6.
L’Estany
7.
Lleida
8.
Malgrat de Mar
9.
Manresa
10. Mataró 11. Mollet del Vallès 12. Navàs 13. Reus 14. Sabadell 15. Terrassa 16. Vic 17. Vilafranca del Penedès 18. Vilanova i la Geltrú 19. Diputació de Girona 20. Diputació de Lleida 21. Diputació de Tarragona 22. Àrea Metropolitana de Barcelona 23. Comissió Medi Ambient - FMC (Observadors)
Observadors
24. Comissió Medi Ambient - ACM (Observadors) 25. Departament de Territori i Sostenibilitat - Generalitat de Catalunya (Observadors)
9
Memòria 2011-2015
4.1
Estructura de la Xarxa D’aquesta manera tots els objectius estratègics queden recollits en els diversos àmbits de treball.
Per tant, per tal de donar compliment tant a l’estructura prevista pels Estatuts de la Xarxa, com a les necessitats fruit dels Objectius estratègics presentats, es proposa la següent Estructura de treball de la Xarxa pel mandat 2011-2015.
ASSEMBLEA Comissió de Seguiment Seminari d’Estratègia de les Ciutats i Pobles cap a la sostenibilitat 1. Grup de treball per l’Energia sostenible local 2. Grup de treball del cicle local de l’aigua 3. Grup de treball de millora de la qualitat l’aire 4. Grup de treball contaminació acústica
de
prevenció
de
la
5. G.T. de consum responsable local i prevenció de residus 6. Grup de sostenibilitat
treball
d’educació
per
la
7. Club del Pacte d’Alcaldes 8. Grup de treball de Promoció de la Bicicleta * a. Comissió d’Indicadors de Sostenibilitat b. Comissió tècnica per una gestió integrada del litoral
1
1
Pendent a aprovar a la XV Assemblea
c. Comissió dels Horts
10
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
4.2
de Territori i Sostenibilitat Generalitat de Catalunya.
Els socis
En l’assemblea constitutiva celebrada el 1997, la creació de la XARXA ja va rebre el suport de 118 municipis de la província, que després van anar formalitzant les adhesions mitjançant les aprovacions dels Estatuts de la Xarxa i la Declaració de Manresa en els seus respectius plenaris.
Els membres associats corresponen a:
de
la
a la Xarxa
217 ciutats i pobles de la província de Barcelona i 29 més de la resta de Catalunya (246) 11 consells comarcals, les 4 diputacions catalanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (16)
Des d’aleshores el nombre de socis ha anat augmentat fins als 280 membres associats.
18 entitats observadores, incloses l’ACM, la FMC, diverses Mancomunitats de serveis i la Generalitat de Catalunya.
Evolució del nombre d'associats a la Xarxa
300
280
250 200 150 118 100 50
2015
2014
2013
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
0
El gruix de ciutats i pobles suposen el 97,6% de la població de la província de Barcelona i el 83% de la població catalana. Podeu consultar la llista completa a l’Annex.
Aquest mandat ha suposat assolir la plena incorporació de la Xarxa de tot el món local català amb la incorporació de les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i la presència com a membre observador del Departament
11
Memòria 2011-2015
5.
5.1
Desenvolupament estratègic
El pla operatiu
El Pla operatiu ha de donar resposta als 6 objectius estructurals. Es divideix en diversos programes i s’ha desenvolupat en actuacions concretes en el marc de les funcions de la Comissió de seguiment i la Secretaria tècnica, informant anualment dels progressos a l’Assemblea general.
Un cop aprovat el Pla Estratègic, a la 12a Assemblea general, celebrada el 22 de febrer del 2012 a Vic, es va iniciar el desenvolupament del mateix en un Pla d’Acció a partir dels 15 objectius estratègics i l’estructura de treball. Els objectius es divideixen en objectius estructurals i sectorials, per aquest motiu el Pla d’Acció es composa alhora d’un Pla operatiu i els Plans de treball específics de cara Grup de treball o Comissió, respectivament.
1. Programa de promoció de la Xarxa 2. Programa
de
benvinguda
i
formació a nous membres 3. Programa
Seguint l’estructura de les Agendes 21 Locals, els Plans s’estructuraran en programes i actuacions. S’ha verificat que tots els objectius queden recollit en un o altre programa.
de
difusió
d’experiències locals 4. Programa de comunicació, nous formats i Xarxa 2.0 5. Programa de serveis de suport als membres de la Xarxa 6. Programa d’Ambientalització 7. Projectes de la Xarxa
Pla d’Acció
Plans de treball
Pla operatiu
7 programes amb actuacions
1 Pla per Grup i Comissió
A desenvolupar per CdS i ST
A desenvolupar per cadascun
12
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Xarxa (xarxaenxarxa.diba.cat), podrà consultar la informació a la pàgina web (www.diba.cat/xarxasost), i també convocatòries específiques de reunions de Grup, informació, peticions d’informació... via correu electrònic; i es motivarà l’intercanvi d’informació i experiències presencial (reunions de grup) i virtual (fòrum de la Comunitat virtual Xarxaenxarxa).
5.2. Plans de treball específics Tant la Comissió de seguiment, com els Grups de treball i les Comissions tècniques es van constituir després de la 12a Assemblea General, i en la primera reunió constituent es van dotar d’un Pla de treball específic pel mandat a desenvolupar a través de les Comissions permanents en el cas dels Grups de treball.
2. Membre líder: el representant o tècnic/a pot liderar el desenvolupament del Pla de treball. Serà membre de la Comissió permanent del Grup, necessitats d’intercanviar informació, aportar coneixement, implicació en la Comunitat virtual Xarxaenxarxa ...
En la primera reunió de cada Grup de treball es van definir els membres de la Comissió permanent i, en algun cas, fixar un calendari o periodicitat mínima de reunions. També s’han realitzat activitats o reunions multigrups per a temàtiques de tipus transversal. Els Grups de treball són un dels elements essencials i nuclears de la Xarxa i estan formats pels representants i tècnics/ques dels municipis inscrits en cada grup. Tenen una metodologia de treball dinàmica i flexible, però tenen, com a marc de referència, la missió de la Xarxa, els objectius fundacionals i els objectius estructurals d’aquest mandat.
La creació dels grups de treball respon a la necessitat d'oferir instruments de debat i discussió al nombre de municipis més gran possible. Cada grup de treball funciona de manera autònoma, però la seva estructura i organització és comuna i s'estableix de la manera següent: Un àmbit de treball virtual – la Comunitat virtual de la Xarxaenxarxa on estar informat.
Cada membre d’un Grup de treball es pot implicar en graus diferents de participació, en funció dels seus interessos, capacitats, recursos i disponibilitat:
Un Plenari format per tots els representants i tècnics/ques dels municipis membre participants inscrits en el grup.
1. Membre participant: Ser membre d’un grup de treball té avantatges: el representant o tècnic/a pot establir relacions i intercanviar experiències amb altres municipis. Rebrà la informació de l’àmbit concret a través de la Comunitat virtual de la
Una Comissió permanent que està integrada pels representants de diversos municipis (mínim tres) escollits d'entre els membres del grup (membres líder) i les seves funcions són:
13
Memòria 2011-2015
Informació a la Comunitat virtual
Trobades presencials
Entorn virtual
Informació
Participants
Xarxaenxarxa
Plenari del Grup de treball Líders
Comissió permanent
Suport
Les Comissions s’han creat quan hi ha hagut algun projecte concret que ho ha requerit i estan integrades pels representants dels municipis implicats o interessats en aquest. Les seves funcions seran les de definir i desenvolupar l'esmentat projecte i també tindran suport de tècnics experts. A l’Annex podeu veure els municipis inscrits.
determinar, coordinar etc., el grup de treball i marcar l'estratègia del grup. Cada Grup de treball comptar com a mínim amb el suport següent: Un/a tècnic/a de referència de la Secretaria tècnica com a dinamitzador. Un o més tècnics/ques de la Diputació de Barcelona vinculats a cada grup específicament, com a suport expert. Un/a tècnic/a, com a mínim, de la Generalitat de Catalunya, també com a suport expert i en compliment de l’objectiu estratègic nº5 i la voluntat expressada per la pròpia Generalitat de Catalunya.
14
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
15
Memòria 2011-2015
6.
1. Indicadors de seguiment: que sintetitzin de forma anual el funcionament de la Xarxa i que transformen els objectius estructurals i les accions del Pla operatiu en paràmetres mesurables
Avaluació estratègica
Per tal d’avaluar l’acompliment del Pla estratègic de la Xarxa 2011-2015 es van incorporar un seguit d’eines de seguiment per avaluar el grau d’acompliment del Pla al final del mandat tant en termes de funcionament de la Xarxa com l’impacte de les activitats realitzades en les polítiques locals de sostenibilitat.
2. Metes: dins el sistema d’indicadors de seguiment s’incorporen un seguit de metes, per avaluar el grau d’acompliment dels objectius estructurals i les accions del Pla operatiu.
INDICADORS DE FUNCIONAMENT Estructura de la Xarxa
Unitats
Resultat mandat 07-11
Meta 2015
Resultat final
Grau d’assoliment
Membres de la Xarxa
Unitats
252
270
104 %
Nº ens locals
234
250
280 262
Població Xarxa
Habitants
6.143.446
-
6.203.444
-
President
Persones
1
-
1
-
Vice-presidents
Persones
5
-
5
-
Secretaria tècnica
Persones
4
-
4
-
Membres Comissió de seguiment
Persones
28
35
Sí
Membres dels Grups de treball
Persones
181
200
340 %
Membres de les Comissions Permanents
Persones
45
50
38 684 78
Unitats
Resultat mandat 07-11
Meta
Resultat final
Grau d’assoliment
Assistència Assemblea
Persones
80,5 / any
130 / any
140/any
Sí
Assistència Comissió de seguiment
Persones
79
20 / reunió
Participació als Grups (GT + CP)
Persones
713
250 / any
1.597
2.400 = 600 / any
Nº ens locals
144
250
%
62%
100%
Ens locals membres de la Xarxa
Participació a la Xarxa
Participació jornades per Grups organitzadors
Municipis de la Xarxa adherits al Pacte d'Alcaldes % municipis Pacte d'Alcaldes sobre el total de la Xarxa
2
188 (23,5 / reunió) 1.957 (489/any) 2.447 (612 / any)
195 79 %
105 %
156 %
Sí
Sí
Sí
78 %
2
No es computen els municipis adherits al Pacte d’Alcaldes de Girona, Lleida i Tarragona si no són membres directes de la Xarxa, malgrat queden sota el paraigües de les Diputacions com a entitats coordinadores del Pacte i membres de la Xarxa.
16
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Resultats de la Xarxa
Unitats
Resultat mandat 07-11
Meta
Activitats
Unitats
118
120 = 30 / any
(44 /any)
Persones
3344
1000 / any
(1.253 /any)
Unitats
36
10 / any
(20 /any)
Unitats
No calculat
25
39
Unitats
Resultat mandat 07-11
Meta
Grau de participació als Grups (GT + CP)
%
85%
85%
Grau de participació a l'Assemblea
%
39%
51%
Grau de participació (assistents i vots) a l'Assemblea
%
61%
% %
Assistència activitats
Productes Accions de col·laboració (Altres Xarxes, Gencat, sector privat...)
Indicadors d'efecte Xarxa
Grau de participació a la Comissió de seguiment Grau de participació total sobre membres de la Xarxa Grau de satisfacció jornades
Indicadors ambientals
1 al 5
Estalvi de paper
%
Emissions CO2 evitades
%
3
175 **
150 %
5.012 **
125 %
80 **
Resultat final
200 %
156 % 4
75%
68%
75%
100 %
Sí
61%
75%
66 %
88%
4,15
>4
4,23
Sí
Meta
Resultat final
Grau d’assoliment
80%
86%
107%
75%
66%
88% Grau d’assoliment
56%
46%
Unitats
2011
Meta
Resultat final
Subscrits a Sostenible
Unitats
3.635
4.000
Membres de la Comunitat Virtual
Unitats
666
700
4.350 1.129
84% 95%
108 % 161 %
A destacar, entre d’altres, l’augment del nombre d’inscrits als Grups de treball, que demostra la importància d’estar connectats en xarxa per millorar l’intercanvi d’informació i coneixement entre els membres.
La majoria de metes fixades pel Pla estratègic vinculades als Objectius estratègics s’han assolit clarament i en els pocs casos on no s’ha assolit el 100% de la meta fixada, els resultats han suposat una millora.
4
Grau d’assoliment 77%
Comunicació
3
Grau d’assoliment
65 % 43 % 71 %
Només 2011 2010 No 66% calculat
Unitats
Resultat final
** Dades tancades a exercici 2014 Els membres del òrgan ha assistit com a mínim en una ocasió durant el mandat
17
Memòria 2011-2015
7. 7.1
Activitats S’aprova la Declaració de Vic d’adhesió i compromís del món local vers Rio+20: cap al bon govern ambiental i l’economia verda. La Declaració de Vic ha estat aprovada per més de 90 ens locals en els respectius Plens municipals.
Assemblees
L’Assemblea és l’òrgan màxim de decisió de la Xarxa. Cada any l’assemblea aprova l’Informe de Gestió de les activitats realitzades, tant per la Secretaria tècnica i pels Grups de Treball, com per part de la presidència i la Comissió de Seguiment. També proposa el Pla Anual d’activitats per al període següent.
S’organitzen taules rodones de presentació i intercanvis entre els membres de la Xarxa, amb recull d’interessos i necessitats.
12a. Assemblea general Vic, 22 de febrer del 2012
S’aprova el Pla Estratègic 2011-2015 pels propers quatre anys i la creació dels grups de treball:
En la primera Assemblea del mandat, s’obre una nova etapa i suposa un èxit de participació amb més de 150 persones representant gairebé un centenar d'administracions. Es renoven els càrrecs. A causa de l’elevat nombre de nous electes es presenta de nou la Xarxa a tots els membres i s’explica el seu funcionament i objectius.
1. GT d’Energia Sostenible Local. 2. GT de Gestió Local del cicle de l’Aigua 3. GT de Millora de la Qualitat de l’Aire 4. GT de Prevenció de la Contaminació Acústica 5. GT de Consum responsable local i Prevenció de residus 6. GT d’Educació per la Sostenibilitat 7. Comissió d’Indicadors
S’informa sobre la Carta Internacional del Caminar, la 1a Fira de la Biomassa de Vic i es visiten instal·lacions de biomassa a Vic i Masies de Voltregà.
8. Comissió de municipis per una gestió integrada del litoral.
18
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
13a. Assemblea general Lleida, 7 de març del 2013
14a. Assemblea general Vilanova i la Geltrú, 18 de març 2014
En aquest Assemblea es fa un pas endavant clau durant aquest mandat: les quatre diputacions i la Generalitat de Catalunya es comprometem a formar part de la Xarxa, fet que suposa consolidar-la arreu del territori català. Aquest serà un acord clau per desenvolupar posteriors projectes de col·laboració i coordinació com la Setmana de l’Energia o el Club del Pacte d’Alcaldes.
A part d’assumptes normatius, en aquesta Assemblea es commemoren els cinc anys des de l’aprovació del primer Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i es celebra la trobada del Pacte d’Alcaldes. S’aprova la creació i es presenta el Club del Pacte d’Alcaldes. S’aprova l’acord de la Xarxa “Per un salt endavant del Pacte d’Alcaldes per l’Energia Sostenible Local” i la Declaració de Vilanova i la Geltrú per l’adaptació del món local als efectes del canvi climàtic al territori i al litoral, a la qual s’hi han adherit gairebé una trentena de municipis.
Es ratifica l’acord pel qual la Xarxa es converteix en entitat promotora del Pacte d’Alcaldes. Es celebra una taula rodona sobre la gestió dels espais periurbans i la promoció dels horts. També s’aprova la creació de la Comissió d’Horts.
També es va exposar el posicionament del Grup de treball de prevenció de la contaminació acústica i del Grup de treball de gestió local del cicle de l'aigua.
Des del punt de vista institucional, es va aprovar l'Acord de la Xarxa per un Aire més Net – en el qual s’hi han adherit més de 25 ens locals – i la Declaració de Lleida per a l'Educació per la Sostenibilitat – a la qual s’han adherit una seixantena de municipis – (Veure Annex). I s’acaba amb la visita al Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida.
19
Memòria 2011-2015
7.2
15a. Assemblea general Barcelona, 11 de març del 2015 Assemblea de balanç final de mandat, es celebra en el marc del III Fòrum sobre medi ambient i món local al Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona.
La comissió de seguiment
La Comissió de seguiment s’ha reunit en sis sessions ordinàries durant el mandat fins a març del 2015, a les que cal sumar-hi la reunió preparatòria de la 12a Assemblea i una reunió extraordinària amb l’Agència de Residus de Catalunya.
Es proposa aprovar un conveni de col·laboració amb l’Institut Català de l’Energia i amb la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya, entre d’altres.
La Comissió de seguiment en aquest mandat ha estat la més nombrosa amb representació de 23 ens locals i la incorporació de les quatre diputacions, l’AMB i la Generalitat de Catalunya com a observador.
Es dóna suport al Compromís ciutadà per a la Sostenibilitat de Barcelona 2012-2022. Es proposa crear el Grup de treball de Promoció de la Bicicleta.
A part dels assumptes de tràmit fixats estatutàriament (preparació de les Assembles, seguiment de la gestió de la Secretaria tècnica i de l’execució del Pla estratègica i els Plans anuals i específics...), la Comissió de seguiment ha modificat la dinàmica de treball habitual per centrar-se en debats més participatius d’assumptes d’interès dels membres de la Comissió, i per extensió de tota la Xarxa.
Es celebra un diàleg sobre el paper de les ciutats i pobles en el marc dels acords internacionals sobre canvi climàtic. Es proposa aprovar l’Acord de la Xarxa de “Suport al Comunicat de Lima per un acord global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós” i la “Declaració de Barcelona per les ciutats i pobles habitables, fèrtils i resilients”.
20
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7.3
S’han fet debats sobre: La presència institucional catalana a la Cimera Rio +20.
El pacte d’alcaldes i alcaldesses
Durant l’any 2012 la Xarxa signa un acord, ratificat per la 13a Assemblea general, amb la Comissió Europea pel qual es converteix en entitat promotora del Pacte d'Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible Local.
Resultats sobre la presència institucional a la 7a Conferència Europea de Ciutats i Pobles Sostenibles a Ginebra. Informació sobre la nova estratègia europea Mayors Adapts
La Xarxa ha considerat molt positivament el Pacte d'Alcaldes i els seus resultats potencials des del seu llançament, és per això que ha decidit reforçar la promoció del Pacte d'Alcaldes entre els seus membres i altres autoritats locals i donar suport als que han formalitzat el seu compromís amb el Pacte.
Informació i valoració sobre resultats de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible 2014 Presentació de la nova Llei catalana de canvi climàtic (LC3) Presentació de la xarxa NetWercH2O i propostes de treball conjunt Presentació proposta de renovació del portal Sostenible.cat.
La Comissió Europea reconeix a les entitats que actuen com a ‘Promotors del Pacte' com els seus aliats per transmetre el missatge i augmentar la incidència del Pacte. Aquests Promotors del Pacte es defineixen com aquelles xarxes d'autoritats locals que aprofiten les seves activitats de grup de pressió, de comunicació i de xarxes per promoure el Pacte d'Alcaldes i donar suport als compromisos dels signants. Es diferencien així de les entitats Coordinadores del Pacte, com la Diputació de Barcelona, amb funcions diferenciades i complementàries.
Resultats de la COP20 a Lima
La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat té entre els seus objectius principals representar i defensar els interessos de les autoritats locals a nivell nacional i europeu, i fomentar l'intercanvi d'experiències i millors pràctiques entre els seus membres. En
21
Memòria 2011-2015
particular, treballa en les polítiques locals d'energia sostenible i la protecció del clima, la promoció de l'eficiència energètica i l'ús d'energies renovables.
A part, també s’ha aprovat el del Sr. Domènec Cucurull com a Comissionat de la Xarxa pel Pacte d’Alcaldes, a títol honorífic. Per tal de donar compliment i impulsar els acords assolits per la Xarxa en convertir-se en entitat promotora del Pacte d’Alcaldes, s'ha aprovat que en Domènec Cucurull actuï com a Comissionat, tenint en compte la seva vàlua i vinculació professional com a Cap de la Secretaria tècnica de la Xarxa fins l’any 2012.
Per aquests motius, amb aquest Acord, la Xarxa es compromet a dur a terme les següents tasques entre els seus membres: 1. Promoure l'adhesió i accés al Pacte d'Alcaldes (creació del Grup de treball d'Energia Sostenible Local de la Xarxa, coordinació i suport als seus membres per organitzar Dies de l'Energia) i per proporcionar suport i coordinació als membres signants del Pacte (ajudant-los a organitzar actes públics dirigits a la sensibilització sobre aquests temes).
I finalment, s’ha creat el Grup de treball de la Xarxa: Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya.
2. Reconèixer públicament el Pacte d'Alcaldes com un element clau de la seva política.
El 79% dels membres de la Xarxa s’han adherit al Pacte d’Alcaldes (195 municipis) i totes les entitats catalanes coordinadores i promotores del Pacte a Catalunya són membres de la Xarxa i del Club del Pacte d’Alcaldes.
3. Servir d'enllaç amb els seus membres i facilitar l'intercanvi d'experiències entre els signataris i els candidats del Pacte d'Alcaldes. 4.Defensar els interessos comuns tant en l'àmbit nacional i / o fòrums europeus amb la finalitat de facilitar l'adhesió al Pacte d'Alcaldes i el compliment dels seus requisits.
A l’Annex teniu tota la informació sobre els municipis membres de la Xarxa i adherits al Pacte d’Alcaldes.
5. Exercir un paper d'intermediari entre la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, els seus membres i el Pacte d'Alcaldes, i amb els mitjans de comunicació a escala regional o nacional. 6. Ajudar a identificar els esdeveniments rellevants en què el Pacte d'Alcaldes es podria promoure.
195
7. Informar sobre l'aplicació del Pacte, per part dels membres de la Xarxa, i participar en els debats sobre l'aplicació estratègica de la iniciativa proposada per la Comissió.
195
8. Informar a l'Oficina del Pacte d'Alcaldes sobre les accions empreses per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat en el marc del Pacte d'Alcaldes.
22
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7.4
Les activitats de la xarxa
Podem agrupar les activitats realitzades, en quatre grans àmbits:
sensibilització ambiental a través de les ofertes comunes de recursos.
1. Intercanvi, debat i reflexió: La Xarxa és una eina de participació important, els representants municipals fan trobades i/o reunions regularment, especialment mitjançant els grups de treball i les comissions, els quals debaten temes d’interès, col·laboren en buscar solucions i proposen activitats.
Amb el suport organitzatiu de la Secretaria tècnica i gràcies a la participació activa dels seus membres, sobretot a través dels Grups de treball, aquests darrers quatre anys s’ha organitzat desenes d’activitats de diverses temàtiques i formats.
És el mandat de la Xarxa en el qual s’han organitzat més activitats (175), i més assistència a activitats de la Xarxa s’ha produït – més de 5.000 persones -.
2. Formació: Tenint en compte els objectius bàsics de la Xarxa, moltes de les seves activitats estan orientades a la formació i l’intercanvi d’experiències, per tant un bloc d’activitats correspon a activitats formatives com jornades, seminaris, tallers, visites, etc.
També s’han editat fins a 80 productes o materials diversos.
3. Elaboració de materials i productes: La Xarxa elabora documents de referència per als socis, com guies o manuals. El procediment és sempre obert i participatiu. 4. Espai de coordinació i col·laboració: la Xarxa esdevé un espai on els seus membres coordinen accions comunes, especialment destacables la coordinació en accions de
23
Memòria 2011-2015
Nombre d’activitats i assistents de la Xarxa (dades trimestrals del mandat 2011-2015) Període
Any
Nº activitats
Anual
2on trimestre
2011
7
219
3er trimestre
2011
3
84
4art trimestre
2011
5
1er trimestre
2012
7
303
2on trimestre
2012
20
460
3er trimestre
2012
12
214
4art trimestre
2012
18
1er trimestre
2013
13
399
2on trimestre
2013
17
260
3er trimestre
2013
4
167
4art trimestre
2013
12
1er trimestre
2014
15
380
2on trimestre
2014
15
640
3er trimestre
2014
6
149
4art trimestre
2014
14
1er trimestre
2015
7
347
TOTAL
175
5.012
31
57
46
50
Nº assistents
211
363
475
341
Anual
1167
1340
1301
1510
Reunions Jornades i altres Materials
45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 2011
2012
2013
2014
2015
Evolució de les activitats i productes de la Xarxa 2011-2015 (fins a març 2015)
24
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Assistència
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1600 1400 1200 1000 800 600 400 200 0
Activitats 60 50 40 30 20 10 2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
0
Quadre d’evolució de l’Assistència i Activitats de la Xarxa (fins a març 2015)
25
Memòria 2011-2015
7.5
Avaluació qualitativa
A part d’una valoració quantitativa respecte el nombre d’activitats organitzades i l’assistència a aquestes activitats, també s’ha volgut incorporar durant aquest mandat una eina d’avaluació qualitativa de determinades activitats: en concret de les jornades.
Com es pot observar, totes les jornades es situen entre el 4 i el 4,5. En els casos de notes més altes o més baixes s’han pogut detectar els aspectes a millorar per a la següent sessió.
A cada jornada s’ha recollit un qüestionari d’avaluació del funcionament de la mateixa, fet que ha permès generar informes de resultats i reflexions just després de cada jornada per incorporar millores de funcionament a la següent.
La valoració mitjana de totes les jornades avaluades és de 4,23 – en una escala de l’1 (Molt negatiu) al 5 (Molt positiu) –
5,00 4,00 3,00 2,00
Valoració mitjana – 1 al 5 - de l’avaluació de les jornades
26
Horts i seg. Alimentaria
Soroll Sabadell
GT Aigua amb Joan Gaya
Tallers horts ecològics
Jornada PVPC
Compra energia verda
Taller educació a les escoles
Jornada mercats intercanvi
Jornada horts
Jornada airemésnet
Jornada mercat elèctric
Taller voluntariat
Jornada sensibilització
Compra verda
Jornada escoles
Jornada Horts
Jornada Rieres
Jornada olors
Seminari residus III
Taller La Xarxa estalvia aigua
Taller La Xarxa estalvia aigua
0,00
Presentació Setmana Energia
1,00
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
En referència als aspectes avaluats, els resultats mitjans són els següents: SESSIÓ DE TREBALL
Respecte els aspectes relacionats amb els continguts de les sessions, els aspectes més ben valorats són l’interès dels continguts, la claredat de la informació aportada i la utilitat per l’activitat professional dels assistents – majoritàriament tècnics municipals -. Un aspecte a millorar, i en funció de la jornada ha variat força, és la valoració dels materials lliurats.
1 al 5
Claredat de la informació aportada
4,30
Interès del continguts
4,33
Materials lliurats
3,83
Utilitat per la vostra activitat professional
4,17
Adquisició de nous aprenentatges
3,90
Adequació als objectius i expectatives de la jornada
4,08
Respecte l’organització de la jornada, els aspectes més ben valorats són l’organització de la jornada i la qualitat dels ponents – en cas de jornades expositives – o dels moderadors – en cas de jornades participatives -.
ORGANITZACIÓ JORNADA Durada del treball en grup
4,04
Grau de debat en els grups
4,23
Oportunitat de relacionar-se
4,42
Resultats obtinguts en el debat
4,14
Organització de la trobada
4,47
Durada de la sessió
4,21
Lloc de realització
4,37
Dinàmica de treball
4,46
Tasca moderadors / ponents
4,46
27
Memòria 2011-2015
7.6
Cronologia d’activitats 2011-2015
A continuació podeu consultar totes les Llegenda: activitats de la Xarxa realitzades en aquest G.T. Energia Sostenible local mandat i les activitats amb col·laboració i G.T. Gestió del Cicle local de l'aigua participació. G.T. Millora de la qualitat de l'aire G.T. Consum responsable local i prevenció de residus G.T. Prevenció de la Contaminació acústica G.T. Educació per la sostenibilitat C.T. Indicadors C.T. Gestió del litoral Comissió d'Horts Seminari d'Estratègia de la Xarxa Club del Pacte d'Alcaldes Govern i relacions institucionals Activitats amb participació o col.laboració Assistència com a públic
Activitat
Data
Lloc
Assistents
16 a 22 setembre 23 de setembre 29 de setembre
Barcelona
9
Barcelona
60
20 d'octubre
Barcelona
50
3 de novembre
Barcelona
35
7 de novembre
Barcelona
10 de novembre
AMB
3
Barcelona
31
SETEMBRE 2011 PLA DE LLANÇAMENT NOU MANDAT Setmana Europea de la Mobilitat 2011 C.P. Recursos Hídrics Taller "Campanyes de prevenció de residus" OCTUBRE 2011 Jornada informativa Cànon de l'aigua NOVEMBRE 2011 Taller "Campanyes estalvi agua" Presentació a l'Escola de Formació de l'Associació de Gremis d'Instal·ladors de Catalunya sobre polítiques d'estalvi d'aigua Comissió Tècnica Àrea Metropolitana de Barcelona (Medi Ambient) - Xarxa per treballar sobre contaminació per olors Reunió preparatòria nou mandat Jornada tècnica de presentació de la Guia d'aigües grises (Aquaespaña) Setmana europea de la prevenció de residus
28
22 de novembre 23 de novembre 19 a 27 novembre
Barcelona
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
DESEMBRE 2011 3er Seminari tècnic de gestió del soroll
15 de desembre
Barcelona
27 de gener
AMB
2 de febrer
Barcelona
37
7 de febrer
ARC
5
10 de febrer
Barcelona
15
15 de febrer
ICAEN Sant Cugat del Vallès
92
GENER 2012 Presentació Estudi CO2 - Residus EMMA FEBRER 2012 Reunió G.T. Recursos Hídrics: coordinació campanya estalvi aigua Reunió Secretaria tècnica - Dept. Comunicació ARC Reunió G.T. Recursos Hídrics: coordinació campanya estalvi aigua Reunió Energia solar tèrmica Visita Smart City Sant Cugat del Vallès
17 de febrer
Suport al curs del CILMA de Gestió energètica bàsica en el marc del Pacte d'Alcaldes Assemblea General Visites a instal·lacions de Biomassa a Masies de Voltrega i Vic Roda de Premsa ACA - Diba: La Xarxa estalvia aigua
Del 1 al 22 de febrer, els dimecres 22 de febrer
Girona Vic
159
22 de febrer
Masies i Vic
25
23 de febrer
Barcelona
20
28 de febrer
Barcelona
Jornada Zero Waste UAB
22 de març
UAB
Constitució G.T. Energia Sostenible local
27 de març
Barcelona
42
Jornada El futur de l'energia solar fotovoltaica MARÇ 2012
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua"
Març
ABRIL 2012 Constitució G.T. Contaminació acústica
12 d'abril junt
Barcelona
23
Constitució G.T. Millora de la qualitat de l'aire
12 d'abril junt
Barcelona
18
Constitució G.T. Educació per la sostenibilitat
17 d'abril
Barcelona
27
Reunió amb la resta de Diputacions Catalanes
19 d'abril
Barcelona
10
Constitució G.T. Cicle local de l'aigua
20 d'abril
Barcelona
26
Constitució G.T. Consum r.l. i prevenció de residus
23 d'abril
Barcelona
35 10
Taller sobre estalvi d'aigua a personal Diputació
24 d'abril
Barcelona
23 i 24 d'abril
Barcelona
25 d'abril
CEM
17
C.P. Energia Sostenible local
3 de maig
Barcelona
14
Fòrum Residu Zero
4 de maig
Barcelona
Presentació Setmana de l'Energia Sostenible 2012
10 de maig
Barcelona
35
C.P. Prevenció contaminació acústica
17 de maig
Barcelona
7
C.P. Cicle local de l'aigua
18 de maig
Barcelona
8
C.P. Millora de la qualitat de l'aire
23 de maig
Barcelona
10
Sessió de suport al seguiment dels PAES
23 de maig
Barcelona
Biometa Constitució C.T. Gestió del litoral MAIG 2012
29
Memòria 2011-2015
JUNY 2012 Suport i treball en xarxa en el marc EU Sustainable Energy Week 2012 El Laboratori dels residus (III)
6 de juny
Barcelona
37
C.P. Consum r.l. i prevenció de residus
6 de juny
Barcelona
7
Visita tècnica a promoció edifici 22@ a Barcelona
6 de juny
Barcelona
Comissió de seguiment G.T. Energia Sostenible local: actuacions d'estalvi de shock
7 de juny
Barcelona
25
15 de juny
Barcelona
28
Rio de Janerio
3
Barcelona
21 99
Juny
G.T. Contaminació acústica: Seminari intercanvi
13 a 22 de juny 22 de juny
Jornada Introducció a la contaminació odorífera
28 de juny
Barcelona
Sessió de suport al seguiment dels PAES
29 de juny
Barcelona
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua"
Abril a Juny
Presència a la Cimera Rio+20
Tallers Setmana de l'Energia
Juny
JULIOL 2012 Reunió amb el CILMA Reunió Estratègia Catalana Adaptació al Canvi climàtic C.P. Educació per la sostenibilitat
3 de juliol
Barcelona
6
3 de juliol
Generalitat
5 de juliol
Barcelona
11
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Presentació Gencat
10 de juliol
Barcelona
44
Seminari Les estratègies ambientals...
10 de juliol
Barcelona
Sessió de suport al seguiment dels PAES
12 de juliol
Reunió preparació Seminari d'Estratègia
18 de juliol
Barcelona Castellar del Vallès
G.T. Energia Sostenible local: actuacions d'estalvi de shock
19 de juliol
Barcelona
13
27 d'agost
Barcelona
4
13 de setembre
Barcelona
13
SETEMBRE 2012 Trobada amb representants Grècia sobre suport al Pacte d'Alcaldes de la Xarxa i comunicació G.T. Consum r.l. i prevenció de residus G.T. Educació per la sostenibilitat Presentació de la Setmana Europea de Prevenció de Residus C.P. Prevenció contaminació acústica: documents tipus Retorn Acords Rio+20: Comissió de treball C.P. Energia Sostenible local
26 de setembre 27 de setembre 27 de setembre 28 de setembre
15 18
Barcelona
70
Barcelona
8
Generalitat
2
Barcelona
10
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua" OCTUBRE 2012 C.P. Contaminació Atmosfèrica: preparació activitats
2 d'octubre
Barcelona
8
C.P. Cicle local de l'aigua: preparar tema concessions
3 d'octubre
Barcelona
7
Presentació ponència a ECOVIURE Col·laboració amb el Clúster d'Energia sobre llums de Nadal Curs de Mecanismes d'estalvi d'aigua en edificis
5 d'octubre
Manresa
9 d'octubre
COEIC
15 d'octubre
Barcelona
30
15
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Trobada de municipis amb horts escolars
19, 22 i 26 d'octubre 23 d'octubre
Jornada retorn Rio+20
19 d'octubre
Sant Pau
25
C.P. Educació per la sostenibilitat
30 d'octubre
Barcelona
6
Curs de TiC i 2.0. de la Xarxa
Barcelona
65
Sabadell
20
NOVEMBRE 2012 Presentació Residus i Canvi Climàtic G.T. Cicle local de l'aigua: Manteniment de Rieres C.T. Gestió del litoral C.P. Consum r.l. i prevenció de residus G.T. Contaminació acústica: Seminari intercanvi II G.T. Energia Sostenible local: Actuacions estalvi econòmic Clima G.T. Cicle local de l'aigua: Canvis en el cànon de l'aigua 9a jornadas Agenda 21 Locales en Euskadi 10a jornades de prevenció de residus municipals: Ponència de reflexió Jornada "La prevenció dels residus municipals en un context de crisi" Participació a diverses activitats CONAMA2012
6 de novembre 7 de novembre 8 de novembre 9 de novembre 13 de novembre 16 de novembre 19 de novembre 21 de novembre 21 de novembre 28 de novembre 26 a 30 de novembre
Barcelona Barcelona
41
CEM
15
Barcelona
9
Barcelona
11
Barcelona
38
Barcelona
35
Vitoria Barcelona Girona Madrid
Xerrades de Setmana Europea de Prevenció de Residus DESEMBRE 2012 Constitució de la Comissió redactora de l'OOMM tipus de soroll i vibracions Comissió de seguiment C.P. Cicle local de l'aigua: preparar nous temes. Estalvi econòmic... C.P. Educació per la sostenibilitat: Monogràfic EA a les escoles Trobada de municipis amb horts escolars
5 de desembre 13 de desembre 19 de desembre 20 de desembre 20 de desembre
Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès
29 de gener
Barcelona
10
31 de gener
Barcelona
6
5 de febrer
Barcelona
11
12 de febrer
Barcelona
6
Barcelona
6
Barcelona
28
Barcelona
7 7 20
Xerrades de la campanya "La Xarxa estalvia aigua" GENER 2013 Reunió amb la Fundació Fòrum ambiental: Estudi residus i soroll Reunió de treball de la Comissió redactora de l'OOMM tipus de soroll i vibracions FEBRER 2013 Reunió inicial Estudi soroll i recollida residus C.P.Educació per la Sostenibilitat: preparació Assemblea CP Consum responsable local i prevenció de residus: preparació Assemblea i jornada compra verda Visita Caldera Biomassa Celler Torres
19 de febrer
Barcelona
8
20 de febrer
Penedès
20
Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua
22 de febrer
Barcelona
31
Memòria 2011-2015
C.T. Gestió del litoral G.T. Millora de la qualitat de l'aire: preparació Assemblea - Declaració
27 de febrer
CEM
17
28 de febrer
Barcelona
39
MARÇ 2013 Assemblea General
7 de març
Lleida
121
G.T. Taller sobre Manteniment de Rieres Urbanes Taula de millora urbana: Espais buits - Diputació de Barcelona G.T. Prevenció contaminació acústica: Inici procés participació OOMM tipus de soroll i vibracions Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua
13 de març
Barcelona
35
14 de març
Barcelona
15 de març
Barcelona
30
17 de març
Jornada constitució Comissió Horts
21 de març
80
Xerrada sobre estalvi d'aigua i el rebut de l'aigua
22 de març
Badalona Vilanova i la Geltrú. Montmeló
G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Monogràfic Ozó
27 de març
Barcelona
16
Visita Fàbrica Baxi
4 d'abril
Castellbisbal
16
G.T. Educació per la Sostenibilitat: EA a les Escoles G.T G.T Consum r. local i p.residus: Apadrinament de municipis per impulsar la Compra verda municipal Assemblea del CILMA
9 d'abril
Barcelona
36
18 d'abril
Barcelona
20
18 d'abril
Girona
Jornada menys soroll més acústica
24 d'abril
Sabadell
3 de maig
Barcelona
ABRIL 2013
MAIG 2013 C.P. Cicle local de l'aigua: preparar nous temes G.T. Educació per la Sostenibilitat: Programació activitats sensibilització G.T. Energia Sostenible local: Setmana europea de l'Energia G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Monogràfic campanya Aire més Net G.T. Prevenció contaminació acústica: Recursos Sensibilització
8 35 15
8 de maig
Barcelona 8 7
16 de març
La Haia, Holanda
2
22 de març
Barcelona
34
28 de maig
Barcelona
25
Curs Sostenibilitat i Comuncació 2.0 (2a ed)
13 de juny
Barcelona
22
C.T. Gestió del litoral
20 de juny
CEM
14
Reunió de coordinació amb Pacte d'Alcaldes
24 de juny
Brussel·les
5
Reunió coordinació amb la Diputació de Tarragona
28 de juny
Tarragona
8
Reunió de coordinació amb la Diputació de Lleida
28 de juny
Lleida
5
Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia
Juny
Presència a l'Assemblea de l'Aliança pel Clima G.T. Energia Sostenible local: Compra d'energia i altres Comissió de seguiment JUNY 2013
0
JULIOL 2013 Reunió de coordinació amb la Diputació de Girona CILMA Visita Horts de Barcelona Activitats i coordinació campanya Aire més Net
12 de juliol
Girona
5
18 de juliol
Barcelona
40
Juliol
32
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia
Juliol
SETEMBRE 2013 Presentació de la Setmana de Prevenció de Residus 2013 Webinar sobre Aire més Net per la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura Reunió consorci SUD'EAU 2: Gestió local i participativa de l'aigua i els rius Presència a la fira ECOSANTCUGAT Suport a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
19 de setembre 25 de setembre 26 de setembre 29 de setembre
Barcelona
87
Barcelona
35
Granollers Sant Cugat de Sesgarrigues
Setembre
OCTUBRE 2013 Visita Horts Terrassa + Jornada
1 d'octubre
Terrassa
Assistència Open Days presentació Covenant Clubs
8 d'octubre
Brussel·les
Assistència Congrés Ciudades que Caminan
16 d'octubre
Taller voluntariat ambiental
17 d'octubre
La Rinconada S3 Batlló + S2 + 3A Lleida i Barcelona Sala Actes Vagó
Reunions preparació del Covenant Club of Catalonia Jornada reforma del mercat elèctric
23 i 29 d'octubre 29 d'octubre
C.P. Cicle local de l'aigua: Participació revisió Pla de l'aigua de Catalunya G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Plans de qualitat aire. Mesures i experiències
38
33 20 125
30 d'octubre
Biblioteca
9
31 d'octubre
Barcelona
66
Sala S6 ed 25
42
NOVEMBRE 2013 C.P. Prevenció contaminació acústica: Estudi residus i Campanya Soroll Participació a diverses activitats CONAMA2013 G.T. Debat sobre la nova normativa de contaminació lluminosa 11a jornades de prevenció de residus municipals Taller Horticultura ecològica: introducció Sessions informatives del procés de participació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (ACA) Suport a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus
6 de novembre 11 i 12 de novembre 13 de novembre 14 de novembre 15 de novembre
Parc Agrari Baix Llobregat
12 i 21 de novembre
Barcelona i Manresa
Granada Sala S3
27
Barcelona
Novembre
35
0
DESEMBRE 2013 3 de desembre
Comissió de seguiment G.T Consum responsable local i prevenció de residus: Inici procés apadrinament compra verda Reunió Grup d'estudi nou Decret sobre soroll G.T. Energia Sostenible local: projecte SERPENTE C.P. Energia Sostenible local
33
4 de desembre 18 de desembre 19 de desembre 19 de desembre
Sala Actes Vagó. Barcelona
22 15
Barcelona Barcelona
35
Barcelona
8
Memòria 2011-2015
GENER 2014 Reunió amb Fundació Fòrum Ambiental per presentar Estudi residus i soroll
28 de gener
Reunió preparació GT. Millora de la qualitat de l'aire
29 de gener
Reunió preparació CLEAN UP Days
30 de gener
Barcelona. Seu FFA Barcelona, Seu TES Barcelona, Seu ARC
8 5 5
FEBRER 2014 Visita tècnica Caldes de Montbui: autoconsum FV i Districti Heating Assemblea general del CILMA
6 de febrer
Caldes de Montbui Girona
C.P. Educació per la Sostenibilitat
11 de febrer
Barcelona
9
2on taller curs agricultura ecològica
12 de febrer
Parc Agrari
38
C.T. Gestió del litoral: projecte Platges verdes G.T.Reunió coordinació Pla conca fluvial de Catalunya i presentació NETWERCH20 Reunió inicial Comissió coordinació del Pacte d'Alcaldes G.T Consum responsable local i prevenció de residus: APADRINAMENT EN COMPRA VERDA Reunió Grup d'estudi nou Decret sobre soroll
18 de febrer
Sitges
15
19 de febrer
Sala 2B
16
19 de febrer
AMB
16
20 de febrer
Barcelona
14
26 de febrer
Barcelona
5 de març
Barcelona
7 de març
Barcelona
6
13 de març
Barcelona
8
18 de març
Vilanova i la Geltrú
140
24 de març
Barcelona
14
27 de març
Barcelona
41
1 d'abril
Barcelona
62
10 d'abril
Parc Agrari
27
15 d'abil
Brussel·les
10
ANUL·LADA
-
MARÇ 2014 Sessió de presentació i debat de l'informe ‘Implantació d’un sistema de retorn d’envasos de begudes a Catalunya. Oportunitats econòmiques pels municipis’ Visita a la Fàbrica del sol Reunió preparatòria de coordinació de la Setmana de l'Energia: ICAEN, DIBA, Diputació Girona, AMB, Xarxa Assemblea General Participació al procés del Pla conca fluvial de Catalunya (ACA) Reunió de la Comissió de seguiment de la Xarxa amb l'ARC Visita Horts de Vilafranca del Penedès
5 de febrer
45
Diverses dates
ABRIL 2014 G.T. Educació per la Sostenibilitat: Presentació de la Setmana de l'Energia 3er taller curs agricultura ecològica Visita del Club del Pacte d'Alcaldes a Brussel·les G.T. Millora de la qualitat de l'aire: preparació activitats 2014 - 2015 Jornada mercats de 2a mà
29 d'abril
Jornada "Menys soroll, més acústica"
30 d'abril
Vilanova i la Geltrú Terrassa
34 120
MAIG 2014 Suport a la jornada Clean Up Day Participació a l'Assemblea general de l'Aliança pel Clima Seminario sobre gestión en el uso del agua en el ámbito local G.T. Millora de la qualitat de l'aire: Jornada
34
10 de maig 9 de maig
Brussel·les
15 de maig
Pamplona
20 de maig
Barcelona
96
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
G.T. Educació per la Sostenibilitat: Debat i diagnosi sobre Programes d'educació ambiental a les escoles Congrés sobre Educació Ambiental: CODES Presentació poster sobre GT educació per la sostenibilitat Curs Sostenibilitat i Comuncació 2.0 (2a ed) Reunió inicial del procés de participació pel I Aplec d'Agricultura Urbana
20 de maig
Castellar del Vallès
21 de maig
UAB
26 de maig
Aula A1
29 de maig
Barcelona
Jornada compra verda al sector públic i privat
3 de juny
Barcelona
Taller finançament europeu SEAP PLUS C.P Millora de la qualitat de l'aire: especial reunió amb CEIT
4 de juny
Barcelona
52
6 de juny
Barcelona
13
4art taller curs agricultura ecològica
11 de juny
Santa Susanna
25
G.T Consum responsable local i prevenció de residus: APADRINAMENT EN COMPRA VERDA
12 de juny
Sala Vidrieres
31
C.T. Gestió del litoral: visita al Centre de la Platja de Barcelona
17 de juny
Barcelona Centre de la Platja
6
18 de juny
Barcelona
84
26 de juny
Barcelona
40
16
24
JUNY 2014
Taller Preus Voluntaris al Consumidor Mayors in Action Taller sobre Cuines solars amb Isma Prados Activitats i coordinació de la Setmana de l'Energia
Juny - Juliol
JULIOL 2014 Reunió Comissió Coordinació Club del Pacte d'Alcaldes Reunió Club + CP Energia: Taller COEnerCat
3 de juliol
Barcelona
10
3 de juliol
Barcelona
18
Jornada sobre la Llei catalana de canvi climàtic
3 de juliol
Barcelona
Comissió de seguiment Jornada: Noves tecnologies: Estat LED EP i interior (SERPENTE) Visita Horts de Manlleu
10 de juliol
Barcelona
11 de juliol
Barcelona
25 de juliol
Manlleu
12
Barcelona
73
Barcelona
12
2 d'octubre
Barcelona
40
10 a 12 d'octubre
Barcelona
15 d'octubre
Parc Agrari
24
SETEMBRE 2014 Presentació de la Setmana de Prevenció de Residus 2014 C.P. Gestió local del cicle de l'aigua Activitats i coordinació de la campanya La Xarxa sona bé Suport a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
23 de setembre 30 de setembre
Setembre
OCTUBRE 2014 Taller de formació per a Coordinadors i promotors del Pacte d'Alcaldes del projecte Mayors in Action I Aplec d'Agricultura Urbana 5è taller curs agricultura ecològica compostatge amb ARC Fòrum Fòrum Biomassa, Ecologia i Sostenibilitat (ECOVIURE) C.P. Prevenció de la Contaminació Acústica
17 d'octubre
Manresa
27 d'octubre
Barcelona
8
Seminari geotermia de baixa entalpia
29 d'octubre
Barcelona
42
35
26
Memòria 2011-2015
Sessió de treball en el 1er Congrés de la Fusta, el Moble i l'Hàbitat de Catalunya Reunió del GT de treball: Seminari sobre informació i control de les concessions amb Joan Gaya
29 d'octubre
Barcelona
18
30 d'octubre
Barcelona
21
NOVEMBRE 2014 Seminari Fem Xarxing (Aj. Barcelona) Debat RecerCat: La qualitat de vida a les ciutats Jornada de treball amb NetWercH2O Jornada sobre sensibilització i soroll Xerrada sobre ordenances d'estalvi d'aigua Reunió Covenant Club Jornada: Dels horts urbans a taula Acolliment projecte UrbanRain Visita Sant Cugat del Vallès projecte Urban Rain Suport a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus
4 de novembre 5 de novembre 6 de Novembre 12 de novembre 13 de novembre 18 de novembre 20 de novembre 27 de novembre 28 de novembre
Barcelona Barcelona Barcelona
5
Sabadell
56
Massanet de la Selva Barcelona
45
Barcelona
22
Barcelona
10
Sant Cugat del Vallès
20
Barcelona
9
Sala 2C
19
12 de gener
Barcelona
5
28 de gener
Parc Agrari
28
12 de febrer
Barcelona
17
20 de febrer
Barcelona
102
Novembre
DESEMBRE 2014 Reunió CP: Reunió amb Plataforma Aigua és Vida Comissió de seguiment
11 de desembre 16 de desembre
GENER 2015 Reunió amb la Secretaria tècnica de la XESC Taller curs agricultura ecològica compostatge: Documents finals FEBRER 2015 GT Educació per la Sostenibilitat: reunió amb la XESC Trboada internacional de ciutats per una gestió sostenible de l'aigua MARÇ 2015 Col·laboració amb ACA: Taller de Mesures del Pla de gestió de Districte de Conca fluvial de Catalunya III Fòrum sobre Medi Ambient i Món Local Assemblea General Reunió Covenant Club G.T. Educació per la Sostenibilitat: Presentació de la Setmana de l'Energia Jornada sobre aigües grises a Sant Cugat del Vallès
36
5 i 19 de març 10 i 11 de març 11 de març
Dins el fòrum
100
11 de març
Dins el fòrum
50
11 de març
Dins el fòrum
50
24 de març
Sant Cugat del Vallès
Granollers
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7.7
Materials de la Xarxa 2007-2011 Llegenda: G.T. Energia Sostenible local G.T. Cicle local de l'aigua G.T. Millora de la qualitat de l'aire G.T. Consum responsable local i prevenció de residus G.T. Prevenció Contaminació acústica G.T. Educació per la sostenibilitat C.T. Indicadors C.T. Gestió del litoral Comissió d'Horts Club del Pacte d'Alcaldes Activitat general de la Xarxa
2011 6
Catàleg de productes de la Xarxa Nova edició digital. Setembre 2011
7
Calendari Escolar del Medi ambient 2011-2012 Edició nous curs. Setembre 2011
8
Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2011-2012 Edició nous curs. Setembre 2011
9
100 idees per avançar en prevenció de residus Informe de conclusions del Taller sobre Campanyes de prevenció de residus. Novembre 2011
10
Taller de Campanyes d'Estalvi domèstic d'aigua Informe de resultats i conclusions. Novembre 2011
11
Dossier de recursos per a promoure campanyes d'estalvi d'aigua Conjunt amb Diputació de Barcelona i l'ACA. Novembre 2011
12
Informe de seguiment de la implantació de les OOMM d'estalvi d'aigua Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
13
Informe de seguiment de la implantació de les OOMM d'energia solar tèrmica Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
14
Informe de seguiment de la implantació de les OOMM de soroll i vibracions Actualització de l'Informe a data 5 de desembre 2011
2012 1
Dossier de la campanya: La Xarxa estalvia aigua Dossier presentat al Taller de 2 i 10 de febrer
2
Pla Estratègic de la Xarxa 2011-2015 Pla de mandat aprovat per la 12a Assemblea. Febrer 2012
3
Material campanya La Xarxa estalvia Aigua: Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials
37
Memòria 2011-2015
Conjunt amb Diputació de Barcelona i l'ACA. Febrer 2011 4
La Xarxa estalvia Aigua: Calculadora estalvi domèstic d'aigua Eina de suport a la campanya realitzada per la Secretaria tècnica. Març 2012
5
Estudi sobre les Oficines 21 - Edició 2011 Actualització de l'Estudi sobre l'estat i el funcionament de les Oficines 21. Abril 2012
6
Idees per organitzar el Dia de l'Energia
7
Conjunt DiBa - Xarxa. Maig 2012 Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2012: Dossier, Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials Conjunt DiBa - Xarxa. Maig 2012
8
Revisió puntual del Model OOMM soroll i vibracions Actualització per adaptar al·legacions del Gremi de Tallers
9
Catàleg accions estalvi econòmic Accions estalvi consum elèctric, climatització i gestió residus - 2012
10
Casos pràctic d'avaluació i gestió del soroll Juny 2012
11
Declaració de Vic Document aprovat. Traducció a l'anglès. Febrer i Juny 2012
12
Millora de la sostenibilitat en l'ús de l'aigua en l'espai públic municipal
13
Guia fruit del conveni Diputació de Barcelona amb Fundació AGBAR. Novembre 2012 Consideracions sobre la normativa vigent a Catalunya en matèria de prevenció de la contaminació acústica Octubre 2012
14
Casos pràctics del projecte GPP Infonet Gener 2012
15
Calendari Escolar del Medi ambient 2012-2013 Edició nous curs. Setembre 2012
16
Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2012-2013 Edició nous curs. Setembre 2012
2013 1
Aplicatiu comparació consums energètics d'equipaments municipals Desenvolupat per l'Oficina Tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona
2
Declaració de Lleida sobre Educació Ambiental Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
3
Acord de la Xarxa per un Aire més Net Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
4
Informe de Gestió 2012 Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
5
Pla anual d'activitats de la Xarxa 2013 Presentat a la 13a Assemblea general de la Xarxa
6
Informe de resultats "Dels horts urbans als horts socials" Informe amb el recull d'experiències i debats de la jornada del 21/03/2013
7
Informe sobre El paper dels municipis en l'educació ambiental escolar Conclusions del Taller organitzat pel GT d'Educació per la Sostenibilitat
8
Informe d'avaluació de la campanya: La Xarxa estalvia aigua (fase 1)
38
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Informe sobre la campanya realitzada l'any 2012. Resum d'accions realitzades a juliol 2013 9
Manteniment i gestió de lleres urbanes - intercanvi d'experiències Resum de la jornada i ponències. Celebrada maig del 2013
10
Model Primer intervenció
11
Model de document del GT de Prevenció de la contaminació acústica. Versió final Octubre 2013 Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2013: Dossier, Pósters, Díptics i ús de les xarxes socials Conjunt ICAEN - DiBa - Xarxa. Maig 2013
12
Material campanya Aire més Net 2013: Passatemps i Pósters Conjunt GENCAT - DiBa - Xarxa. Juny 2013
13
Catàleg accions estalvi econòmic Accions d'estalvi en consum d'aigua i actualització energia. Setembre 2013
14
Calendari Escolar del Medi ambient 2013-2014 Edició nous curs. Setembre 2013
15
Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2013-2014 Edició nous curs. Setembre 2013
16
17
Comparador preus de l'energia: Enquesta de recollida de dades Eina de recopilació de dades de comparació del preu de l'energia contractada pels municipis. Octubre 2013 "Enquesta sobre l'estat de la gestió dels horts municipals" Enquesta realitzada. Setembre 2013
18
Dictament mercats de segona mà Grup de treball de Consum responsable i prevenció de residus. Octubre 2013
19
Informe d'avaluació de la campanya: Setmana de l'Energia Sostenible 2013 Desembre 2013
20
Nadal+Sostenible Reedició digital 2013, de la Guia editada per la Xarxa l'any 2006
2014 1
Nou format de la comunitat virtual XarxaenXarxa Actualitzat a gener del 2014
2
Aplicatiu comparació consums energètics d'equipaments municipals Desenvolupat per l'Oficina tècnica de Canvi climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona
3
Declaració de Vilanova i la Geltrú sobre adaptació al canvi climàtic Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
4
Acord de la Xarxa per un Salt endavant del Pacte d'Alcaldes Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
5
Informe de Gestió 2013 Presentat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
6
Pla anual d'activitats de la Xarxa 2014 Aprovat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
7
Full de ruta del Pacte d'Alcaldes Presentat a la 14a Assemblea general de la Xarxa
8
Estudi del soroll produït per la recollida de residus de la fracció resta
39
Memòria 2011-2015
Grup de treball de Prevenció de la Contaminació Acústica. Estudi. Març 2014 9
Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la Setmana de l'Energia 2014 Presentat a la jornada de l'1 d'abril
10
Calendari de hashtags ambientals 2014 Document col·laboratiu
11
Conclusions de la trobada del Pacte d'Alcaldes Informe dels debats celebrats en el marc de la 14a Assemblea de la Xarxa
12
Dossiers del Cicle de Tallers sobre introducció de criteris ecològics en els horts urbans Material del Cicle de Taller 2013-2014 i Dossier final
13
Informe de resultats "Enquesta sobre l'estat de la gestió dels horts municipals" Informe de resultats de l'enquesta realitzada. Abril 2014
14
Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la campanya "La Xarxa sona bé" (2014-15) Presentat a la jornada del 30 d'abril
15
Pòster del Grup de treball d'Educació per la Sostenibilitat per CODES Presentant al congrés CODES
16
Informe de conclusions del Taller de mercats d'intercanvi i segona mà Grup de treball de Consum responsable i prevenció de residus. Abril 2014
17
Vídeos sobre la millora de la qualitat de l'aire Publicat per la Generalitat de Catalunya amb el suport de la Xarxa
18
19
Material campanya Setmana Europea de l'Energia 2014: Nova edició Díptic i personalització materials dels ens locals DiBa - Xarxa. Juny 2014 Vídeo sobre el Taller de cuines solars amb Isma Prados de la Setmana de l'Energia Sostenible 2014 Vídeo. Juny 2014
20
Calendari Escolar del Medi ambient 2014-2015 Edició nous curs. Setembre 2014
21
22
Agenda Escolar del Medi ambient i el desenvolupament 2014-2015 Edició nous curs. Setembre 2014 Traducció informe "Instruments financers 2014 2020 energètiques"
suport a les polítiques climàtiques i
Juny 2014. Font original: CoMo i Climate Alliance 23
Guia per l’organització i la realització de l’esdeveniment de sensibilització acústica SENT 2014 Grup de treball de Prevenció de la Contaminació Acústica. Juny 2014
24
Informe de resultats del procés d'Apadrinament en Compra Verda Juliol 2014
25
Aportacions al II Congrés de l'Energia de Catalunya (II COENERCAT) Elaborades el juliol del 2014
26
Informe d'avaluació de la campanya: Setmana de l'Energia Sostenible 2014
27
Oferta de recursos per la Setmana de la Mobilitat 2014 Conjunt GENCAT - DiBa - Xarxa. Setembre 2014
28
Oferta recursos Setmana Prevenció de Residus 2014
40
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Conjunt GENCAT - AMB - DiBa - Xarxa. Setembre 2014 29
Informe de conclusions del Taller "Horts i malbaratament alimentari" Setembre 2014
30
Poster "Els horts municipals de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat" Octubre 2014. Presentat al 1er Aplec d'Agricultura Urbana a Barcelona
2015 1
Calendari de hashtags ambientals 2015 Document col·laboratiu
2
Declaració de Barcelona Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
3
Acord de la Xarxa de suport al Comunicat de Limaper un Salt endavant del Pacte d'Alcaldes Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
4
Memòria del mandat 2011-2015 Presentat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
5
Pla anual d'activitats de la Xarxa 2015 Aprovat a la 15a Assemblea general de la Xarxa
6
Catàleg de recursos conjunts i formulari de peticions de la Setmana de l'Energia 2014 Document conjunt. Presentat a la jornada de l'11 de març
7
Criteris ecològics en els horts urbans per al Reglament municipal Document model. Març 2015
8
Llista de verificació de Criteris ecològics en els horts urbans Document model. Març 2015
41
Memòria 2011-2015
7.8
A destacar la celebració de diversos seminaris d’intercanvi d’actuacions urgents d’estalvi econòmic en consums d’energia elèctrica i climatització municipal, que ha permès la publicació d’un Catàleg virtual sobre actuacions d’estalvi econòmic (obj.2).
Activitats per grups de treball
En l’apartat anterior hem pogut seguir les diverses activitats, reunions i materials elaborats per cada Grup de treball. A continuació es presenta un breu resum de les principals activitats realitzats. Grup de treball Sostenible Local
S’ha recopilat informació sobre els preus de l’energia i s’ha desenvolupat un treball d’acompanyament a la compra verda d’energia amb col·laboració amb el Grup de treball de consum responsable local.
d’Energia
El Pla de treball específic del Grup tenia com a objectius generals actuacions en els àmbits de:
S’ha coordinat l’organització de la Setmana de l’Energia Sostenible des del 2012 fins ara (obj.5).
1. Promoció de les energies renovables 2. Promoure l'estalvi i eficiència energètica en la gestió dels equipaments municipals
S’han realitzat visites a instal·lacions de biomassa a Vic, Masies de Voltregà i cellers Torres, un edifici del 22@ de Barcelona, el procés de fabricació de plaques d’energia solar tèrmica a la fàbrica Baxi de Castellbisbal i a les instal·lacions de FV i district heating de Caldes de Montbui (obj.9).
3. Establir estratègies globals per millorar la gestió energètica municipal 4. Millorar la municipal
comptabilitat
energètica
5. Coordinar actuacions de sensibilització energètica dirigida a la ciutadania en general, en comú
Destacar també la col·laboració, en el marc del Grup de treball, amb l’ICAEN, APERCA, el Clúster d’energia, ECOVIURE, CoEnerCat, i projecte europeus com Mayors in Action, SEAP Plus, Serpente, entre d’altres (obj.10).
6. Millores en l'enllumenat públic 7. Seguiment dels PAES 8. Finançament de les actuacions derivades del Pacte d'Alcaldes 9. Visites tècniques projecte locals
a
instal·lacions
i
Fruit de la coordinació amb la Generalitat de Catalunya es va celebrar una sessió de treball sobre la revisió de la normativa de prevenció de la contaminació lluminosa.
10. Col·laboracions amb altres institucions 11. Establir-se com a estructura de suport del Pacte d'Alcaldes
S’han realitzat activitats, reunions i productes en tots els objectius del Pla de treball.
La Xarxa s’ha convertit en Promotor del Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible Local (obj.11).
42
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Grup de treball de Gestió Local del Cicle de l’Aigua
la Diputació de Barcelona i la Fundació AGBAR (obj.3 i 4).
El Pla de treball específic del Grup tenia com a objectius generals actuacions en els àmbits de:
Com a proposta del Grup de treball, la Diputació de Barcelona ha assumit del Cercle de comparació intermunicipal de gestió sostenible del verd urbà que ha celebrat ja dues edicions amb una vintena de municipis participants membres de la Xarxa.
1. Implicació pels ens locals dels canvis a l'Agència Catalana de l'Aigua 2. Seguiment i anàlisi dels efectes locals dels canvis en el cànon de l'aigua
S’ha col·laborat en el Curs de Mecanismes d’estalvi d’aigua en edificis del Pla de formació ambiental de la Diputació de Barcelona, del qual s’han celebrat diverses edicions.
3. Promoure l'estalvi i eficiència en els consums municipals d'aigua 4. Promoure i avaluar l'ús d'aigües no potables 5. Millorar el control de la gestió de concessions dels serveis locals d'aigua
També s’han recopilat unes poques fitxes d’actuacions d’estalvi econòmic en consums hídrics en equipaments municipals (obj.3).
6. Estat de les xarxes de clavegueram 7. Manteniment i gestió de les lleres de rius i rieres urbanes
Per part de la Comissió permanent s’ha debatut sobre la gestió de les concessions d’abastament d’aigua i s’ha iniciat un treball que es continuarà desenvolupant durant l’any 2015 (obj.5).
8. Coordinar actuacions de sensibilització dirigida a la ciutadania en general, en comú 9. Col·laboracions
S’han tractat prioritàriament objectius 1 a 5 i 7 a 9.
El Grup ha donat suport i ha fet el seguiment de la campanya de sensibilització “La Xarxa estalvia aigua” organitzada conjuntament amb l’ACA durant el període 2012-2013, que posterioment s’ha implantant a les comarques gironines a través del CILMA. (obj.8)
els
S’ha organitzat reunions i activitats amb col·laboració amb l’ACA sobre manteniment de rieres (urbanes i naturals), sobre efectes dels canvis en el cànon de l’aigua als ens locals, del procés de participació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (obj.1, 2 i 7).
S’ha col·laborat amb l’ACA, ajuntaments de Sant Cugat del Vallès i Massanet de la Selva, Universitat Autònoma de Barcelona en el marc del projecte UrbanRain i associacions com NetwercH2O i Plataforma Aigua és Vida (obj.9).
S’ha publicat el manual “La millora de la sostenibilitat en l’ús de l’aigua en l’espai públic municipal”, fruit del treball realitzat l’anterior mandat pel mateix Grup de treball i arran del conveni entre
43
Memòria 2011-2015
A través del Grup de treball es va preparar i redactar l’Acord de la Xarxa per un Aire més Net aprovat a la 13a Assemblea general, i l’oferta de recursos de sensibilització “Aire més net”.
Grup de treball de millora de la Qualitat de l’Aire Es tracta d’un Grup de nova constitució, no hereu de cap grup anterior. A part, a les reunions del Grup s’ha convidat als municipis afectats pel Pla de millora de la qualitat de l’aire de la regió metropolitana de Barcelona i s’ha establert una col·laboració molt estreta amb la Generalitat de Catalunya.
Fruit de la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya, s’han celebrat reunions i jornades sobre coordinació del protocol d’episodis d’ozó, sobre Plans d’Acció per a la millora de la Qualitat de l’Aire i difusió d’informació, bones pràctiques i experiències.
Els objectius generals del Pla de treball del Grup han estat: 1. El Grup es converteix en l'espai de referència tècnica per a la coordinació i col·laboració entre ens locals i Generalitat en l’àmbit del Pla de Millora de la Qualitat de l’Aire
S’ha donat suport a la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura amb recursos per als ens locals sota el lema “Aire més net”.
2. Promoció del Compromís dels Alcaldes/esses per un Aire més Net.
Es va organitzar un webinar sota el títol "Hi ha relació entre l'aire que respirem i com ens movem a les nostres ciutats?".
3. Com fer arribar la informació sobre la qualitat de l'aire a la població ?
Conjuntament amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es va organitzar una jornada d’introducció a la contaminació odorífera que tindrà continuïtat durant l’any 2015 (obj.6).
4. Compartim experiències de gestió de la qualitat de l'aire i n'aprenem més 5. Definició de criteris municipals comuns
i
protocols
S’ha col·laborat amb la Xarxa MOBAL de la Diputació de Barcelona, la Red de Ciudades que Caminan i la Red de Ciudades por la Bicicleta.
6. Gestió de la contaminació odorífera (olors).
44
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
i vibracions per part d’ens locals a partir de l’Ordenança model.
Grup de treball de prevenció de la contaminació acústica
En diverses reunions s’ha iniciat el procés de redacció d’una nova Ordenança tipus de soroll i vibracions a aprovar per la Diputació de Barcelona, però el procés està aturat temporalment davant l’anunci d’un nou Decret per part de la Generalitat de Catalunya. En les reunions de debat del nou decret per part de la Generalitat també hi ha representació del Grup de treball.
Els objectius generals del Pla de treball del Grup han estat inscrits en els àmbits següents: 1. Avaluació i gestió del soroll: recopilar, comparar i contrastar casos pràctics i metodologies de d'avaluació i gestió del soroll 2. Accions de planificació i prevenció del soroll 3. Crear un banc de recursos sobre soroll
El Grup ha donat suport al document tècnic “Consideracions sobre la normativa vigent a Catalunya en matèria de prevenció de la contaminació acústica” elaborat per la Diputació de Barcelona (obj.5.).
4. Formació en gestió i prevenció de la contaminació acústica 5. Seguiment de les municipals de soroll
ordenances
6. Sensibilització i educació ambiental a la ciutadania
Finalment, s’han celebrat diversos reunions que han concretat l’oferta de recursos de sensibilització “La Xarxa sona bé”, amb recursos de la Generalitat de Catalunya, l’AMB i la Diputació de Barcelona i que es van presentar a una jornada organitzada amb l’Ajuntament de Sabadell. Inclouen la publicació de la Guia de l’esdeveniment de sensibilització acústica SENT (obj.6).
A destacar la organització de diversos Seminaris d’intercanvi de casos pràctics d’avaluació i gestió del soroll, que ha permès recopilar i publicar un Banc de casos pràctics a la comunitat virtual de la Xarxa; i la col·laboració en les Jornades del Dia internacional del soroll (obj.1 i 3). S’ha elaborat el document model “Procotol de primera intervenció”, i s’ha realitzat l’”Estudi sobre l’impacte acústic de la recollida d’escombraries” (obj.2.) En l’àmbit de la Formació, s’ha col·laborat en els cursos del Pla de formació ambiental de la Diputació de Barcelona, aporten propostes de necessitats i continguts (obj.4). Per altra banda, s’han recopilat els canvis en l’aprovació d’OOMM de soroll
45
Memòria 2011-2015
Fruit de l’interès en la temàtica, s’ha presentat un Dictamen sobre aspectes jurídics en l’organització de mercats d’intercanvi i 2a mà i es va celebrar un taller d’intercanvi sobre el tema.
Grup de treball de consum responsable local i prevenció de residus L’actuació del Grup s’ha centrat en dos grans objectius:
També es va organitzar una jornada sobre prevenció del malbaratament alimentari als horts municipals.
1. La promoció de la compra verda municipal 2. L’impuls a la prevenció de residus
S’ha actualitzat Sostenible”.
Els debats inicials sobre consum responsable local i territori s’han derivat en part a les activitats de la Comissió d’Horts.
la
guia
“Nadal
+
A part, s’ha col·laborat en projectes europeus com GPP Infonet i Ecoprocura. (obj.2).
En el marc del recull de casos pel Catàleg d’estalvi econòmic durant l’any 2012, es va celebrar un seminari d’intercanvi d’actuacions urgents d’estalvi econòmic en la recollida selectiva de residus. També s’ha treballat la relació entre prevenció i gestió de residus i canvi climàtic. A destacar l’inici del projecte d’Apadrinament en compra verda municipal que ha tractat aspectes sobre mobiliari, fusta i compra verda d’energia, entre d’altres (obj.1). S’ha treballat, conjuntament amb el Grup d’Educació per la Sostenibilitat, en el suport i participació a la Setmana Europea de Prevenció de Residus durant tot el mandat, amb col·laboració amb l’Agència de Residus de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona; que s’ha concretat en recursos de sensibilització sobre mercats de segona mà, prevenció del malbaratament alimentari i suport als Clean-up days.
46
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Grup de treball d’Educació per la Sostenibilitat És un altre grup de nova fornada.
Finalment, a través d’aquest Grup s’han vehiculat les diverses ofertes de recursos de sensibilització ambiental coordinats amb altres grups de la Xarxa:
El grup ha organitzat el curs “Sostenibilitat i comunicació 2.0” que, posteriorment, s’ha incorporat al Pla de formació ambiental de la Diputació de Barcelona i s’han celebrat tres edicions.
La Setmana Europea de l’Energia. La Setmana Europea Prevenció de Residus.
S’han fet visites als horts escolars de Sant Cugat del Vallès, que posteriorment s’han integrat a la Comissió d’Horts.
de
Recursos Aire més Net. Recursos La Xarxa estalvia aigua Recursos La Xarxa sona bé.
El grup va treballar de forma molt participativa en la redacció de la proposta de Declaració de Lleida per a l’Educació per la Sostenibilitat, aprovada en la 13a Assemblea general. S’han celebrat tallers d’intercanvi sobre el paper dels ajuntaments en l’educació ambiental a les escoles (2) i sobre el voluntariat ambiental. També s’ha iniciat el treball de col·laboració i coordinació amb la Xarxa d’Escoles per a la Sostenibilitat de Catalunya. S’ha participat en el congrés CODES on es va presentar un pòster del treball de la Xarxa sobre educació per la Sostenibilitat.
47
la
Memòria 2011-2015
Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya Les diputacions catalanes i l’Àrea Metropolitana de Barcelona són coordinadors del Pacte i són membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Per tant, ja han mostrat la doble voluntat d’apostar per donar suport als ens locals en la lluita contra el canvi climàtic i treballar en xarxa. La creació del Club del Pacte dels Alcaldes a Catalunya l’any 2014 en referma el compromís i consolida la voluntat d’optimitzar els recursos i estructures existents, amb l’experiència assolida per part de totes les parts i l’espai comú de la Xarxa.
Aprofundir en la comunicació, el treball en xarxa i l’intercanvi d’experiències entre les administracions locals implicades.
2.
Disposar d’una plataforma comuna de comunicació, amb la UE en les polítiques relacionades amb el Pacte d’Alcaldes: energia, clima, finançament, ajuts europeus, etc.
3.
Optimitzar els recursos i estructures existents, amb l’experiència assolida per part de totes les parts i l’espai comú de la Xarxa: compartir metodologies per a la elaboració i seguiment del PAES, intercanviar bones pràctiques, participar en projectes conjunts, etc.
Capacitar les Administracions locals i millorar-ne l’efectivitat per assolir els objectius del Pacte i fer efectius els compromisos mitjançant les accions que se’n deriven.
5.
Establir sinèrgies entre els diferents nivells de governança de manera que es faciliti l’assoliment dels objectius compromesos.
6.
Establir sinèrgies amb altres agents i decisors en l’àmbit energètic i del canvi climàtic en l’àmbit públic i privat.
7.
Tenir en compte les dimensions tant política com tècnica necessàries per al desenvolupament del Pacte: organització de trobades de nivell polític, organització de seminaris i jornades tècniques, entre d’altres.
Seguint l’exemple d’altres Clubs europeus, el Club del Pacte a Catalunya està format per:
El Club del Pacte dels Alcaldes a Catalunya té com a objectius principals: 1.
4.
• • •
Els Coordinadors i Promotors del Pacte Les Ciutats i els Pobles signants del Pacte Els Socis del Pacte, agents públics i privats que donen suport al Pacte (veure Annex).
L’acció del Club durant els primers mesos d’acció ha estat constituir la seva estructura i incorporar socis públics i privats al Club. També fixar el Full de ruta a seguir i presentar el Club a les instàncies europees. S’han celebrat reunions de coordinació i intercanvis entre entitats coordinadores i promotores i una primera reunió de presentació amb les Agències d’Energia locals i comarcals catalanes.
48
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Malgrat que el treball s’ha iniciat a mig mandat, ha estat una Comissió molt activa i ha assolit tots els objectius plantejats. S’han realitzat visites tècniques als programes d’horts municipals a Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Manlleu (obj.2).
Comissió tècnica d’indicadors per a la Sostenibilitat Aquesta Comissió tècnica no s’ha consituït finalment en aquest mandat.
Comissió tècnica de municipis per una gestió integrada del litoral Es tracta d’una Comissió formada per molts ens locals de l’àmbit litoral.
S’ha celebrat el cicle de Tallers d’introducció a criteris ecològics als horts municipals, celebrat a la seu del Parc Agrari del Baix Llobregat (5 sessions) (obj.3).
S’ha reunit intercanviar experiències, presentar la proposta de Projecte Life + Posidonia Garraf, sobre la nova normativa sobre pesca-turisme i projectes i idees sobre voluntariat ambiental al litoral.
S’ha iniciat la preparació d’un nou cicle de tallers sobre horts socials a celebrar durant l’any 2015 (obj.1 i 4). El cicle ha conclòs amb l’elaboració d’un document model de Criteris a incorporar als reglaments municipals i un model de llista de verificació per als tècnics municipals i s’ha creat un espai web de recull d’experiències fruit de les trobades (obj.5).
Comissió d’Horts Es tracta d’una Comissió de creació l’any 2013, arran de peticions de molts municipis en d’altres grups de treball. La sessió de constitució de la Comissió es va celebrar el 21 de març a Vilanova i la Geltrú i va permetre intercanviar moltes experiències i fixar un Pla de treball que inclou accions per: 1. Promoure la transversalitat projectes d'horts municipals 2. Generar intercanvi visites de camp
en
S’ha donat suport al I Aplec d’Agricultura Urbana de Barcelona, on es va presentar un pòster dels Horts municipals dels membres de la Xarxa, i també s’ha coordinat acció amb l’AMB i el Parc Agrari del Baix Llobregat (obj.6).
els
d'experiències
i
3. Promoure l'agricultura ecològica als horts municipals 4. Millorar la gestió dels horts municipals 5. Elaborar documents referència
model
i
de
6. Col·laboracions amb altres institucions
49
Memòria 2011-2015
d’horts i el Seminari d’Estratègia de la Xarxa.
Seminari d’Estratègia En redacció un estudi previ sobre "Espais periurbans i alternatives d'ordenació, regulació i gestió“ a partir d’una primera reunió amb diversos municipis interessats.
Participació Conferències
en
Congressos
2. Assemblea general (Girona, 18 d’abril)
del
CILMA
3. Presència a l'Assemblea de l'Aliança pel Clima (La Haia, 16 de març)
i
4. Reunió consorci SUD'EAU 2: Gestió local i participativa de l'aigua i els rius (26 de setembre)
S’han presentat ponències sobre activitats de la Xarxa o s’ha col·laborat en els actes següents:
5. Assistència Open Days presentació Covenant Clubs (Brussel·les, 8 d’octubre)
1. Participació a la Taula de millora urbana sobre Usos Temporals en Espais Buits de la Diputació de Barcelona, durant tot l’any 2013 i per la relació directe amb les temàtiques de treball de la Comissió
6. Assistència Congrés Ciudades que Caminan (La Rinconada, 16 d’octubre) 7. Participació a diverses activitats CONAMA2013 i CONAMA2014
50
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7.9
Coordinació de campanyes de sensibilització ambiental
La Xarxa estalvia aigua
Un dels aspectes destacats d’aquest mandat ha estat la coordinació d’acció entre administracions locals i supralocals en l’àmbit de la sensibilització ambiental i l’educació per la sostenibilitat.
Campanya impulsada conjuntament entre la Xarxa, la Diputació i l’Agència Catalana de l’Aigua, amb l’objectiu és promoure actuacions de sensibilització, coordinades, per promoure l’estalvi i gestió eficient de l’aigua en l’àmbit domèstic.
D’aquesta manera, s’ha assumit un doble rol: la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha servit d’espai de debat, reflexió i coordinació de les campanyes de sensibilització ambiental. Els propis Grups de treball fan arribar propostes de temàtiques i en el grup de treball d’Educació per la Sostenibilitat, conjuntament amb altres grups sectorials, es poden debatre les necessitats dels municipis.
Les activitats s’han desenvolupat durant tot l’any 2012, i s’han realitzat campanyes de sensibilització a 54 municipis, amb una població equivalent de més de dos milions d’habitants.
Setmana Europea Sostenible
Per altra banda, l’espai virtual la Xarxa en xarxa ha servit com a banc comú de recursos pels municipis interessats, i s’han utilitzat la presència de la Xarxa a les xarxes socials per donar suport a les campanyes (facebook, twitter i youtube).
de
l’Energia
Durant tot el mandat s’ha anat ampliant la coordinació entre administracions supralocals per tal de presentar una acció i oferta conjunta de sensibilització de cara als ens locals. Al final del mandat, l’ICAEN, les quatre diputacions, la Xarxa i el CILMA es coordinen per presentar un catàleg de recursos conjunt i coordinat en el marc de la Setmana Europea de l’Energia Sostenible que es celebra el mes de juny de cada any.
La Diputació de Barcelona, a través de l’Oficina Tècnica d’Educació i Promoció Ambiental, ha establert les temàtiques i el calendari de les campanyes i ha ordenat i ofertat els recursos i el suport als ens locals en cada cas. D’aquesta manera s’han ofertat recursos de forma agregada, i no dispersa, i programada per tal de millorar l’impacte dels mateixos.
51
Memòria 2011-2015
L’objectiu de l’oferta de recursos és que els municipis puguin dotar de continguts l’esdeveniment i donar compliment als acords del Pacte dels alcaldes pel que fa a ala comunicació i la sensibilització. L’acció conjunta ha tingut molt bona acollida amb més de 100 ens locals adherits en la darrera edició i més de 300 activitats organitzades per tot Catalunya amb el suport de les entitats supramunicipals i la coordinació sota el paraigües de la Xarxa.
Recursos Aire més Net En coordinació amb la Generalitat de Catalunya i com a suport a la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura, es va oferir un paquet complementari de recursos que van sol·licitar 8 ens locals.
Campanya complementària per la Setmana Europea de Prevenció de Residus La Setmana Europea de la Prevenció de Residus és un projecte liderat per l’Agència de Residus de Catalunya cada mes de novembre. Recursos La Xarxa sona bé
En aquest cas, en coordinació amb l’Agència de Residus de Catalunya, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Xarxa ha donat suport als ens locals a través d’una oferta de recursos i suport complementaris als recursos i eines disponibles. S’ha donat suport a més de 25 ens locals cada any.
En coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’AMB i la Diputació de Barcelona, la Xarxa va presentar una oferta de recursos per sensibilitzar sobre el soroll a les ciutats i pobles que ja han sol·licitat vuit ens locals i segueix disponible.
52
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
S’han creat nous apartats dedicats als Grups de treball amb tota la informació sobre les activitats i productes generats.
7.10 Difusió i comunicació
Especialment destacats els espais sobre Horts municipals, la Setmana de l’energia o el Club del Pacte d’Alcaldes.
En els aspectes de difusió i comunicació de la Xarxa cal destacar que s’ha aprovat l’estructura de l’Ecosistema de mitjans de la Xarxa – com acció del Pla operatiu – i que inclou l’aplicació en els següents mitjans de comunicació:
Sostenible, la revista digital de la Xarxa
Pàgina WEB
La revista SOSTENIBLE, destinada a difondre les actuacions del món local i dels membres de la Xarxa a la ciutadania en general i al sector del medi ambient en particular, rep una mitjana d'unes 10.000 visites mensuals i té més de 4.500 subscriptors
La web de la Xarxa (es renova i actualitza periòdicament, com a mínim quinzenalment, amb l’objectiu d’informar tants als membres de la Xarxa com al públic en general interessat en les activitats i productes elaborats.
D'altra banda, SOSTENIBLE també està present a les xarxes socials com Facebook i Twitter, una nova forma de difondre els seus continguts i on la revista ja compta amb més de 7.500 seguidors entre ambdós.
Els apartats dedicats a l’Assemblea general o al Materials elaborats per la Xarxa i les Jornades i cursos estan totalment renovats.
A finals del 2014, la Secretaria tècnica de la Xarxa ha iniciat la revisió del portal cap a un nou format més interactiu i noves seccions que es presentarà abans d’acabar el mandat.
53
Memòria 2011-2015
Eines 2.0.
Canal Youtube de la Xarxa
Aquest mandat ha estat el de la plena irrupció de la Xarxa en les xarxes socials 2.0.. L’ús de les xarxes socials dóna resposta a diversos objectius i cada eina té destinataris i objectius diferents. També s’ha millorat en la programació de continguts per evitar un excés de càrrega de feina.
També com a extensió de les eines 2.0, s’ha consolidat el canal Youtube de la Xarxa (www.youtube.com/xarxasost) i s’ha renovat la imatge gràfica del mateix. És d’us públic.
En aquest moment següents eines:
s’utilitzen
S’inclouen els vídeos de les Assembles i jornades de la Xarxa. També s’utilitza com a suport per a materials audiovisuals de les campanyes coordinades de sensibilització ambiental.
les
Comunitat virtual Xarxaenxarxa La comunitat virtual és l’eina 2.0 per excel·lència de la Xarxa i per a ús exclusius dels seus membres i compta ja amb més de 1.135 usuaris.
Ja supera les 15.000 visualitzacions de vídeos. També s’han celebrat dos activitats amb emissió en directe a través d’internet de dues jornades a través d’altres portals, els resultats dels quals, posteriorment, s’han penjat al canal.
Durant el mandat es va presentar la Comunitat virtual als membres de la Xarxa com a plataforma que facilita als membres de la Xarxa intercanviar experiències, dubtes i opinions amb la creació dels espais específics per a cada Grup de treball, Comissió de seguiment i Comissions tècniques. La Xarxa en xarxa compta (http://xarxaenxarxa.diba.cat) amb una sèrie d’espais i aplicatius, com fòrums, blocs, agenda, enquestes o xat, entre d’altres.
Canal Twitter de la Xarxa S’ha creat i consolidat el perfil a twitter de la Xarxa (www.twitter.com/xarxasost) com un bon referent sobre medi ambient i món local, i s’han superat els 3.000 seguidors i s’arriba a les 10.000 piulades. El canal ha permès generar sinèrgies amb els canals twitter dels ens locals i altres membres de la Xarxa i crear paraules claus específiques per a projectes, campanyes i també els Dies internacionals en català.
La seva estructura ha permès una major interactivitat i debats virtuals entre els membres de la Xarxa.
Pàgines i presència a Facebook de la Xarxa
S’ha renovat durant l’any 2014 fruit de l’experiència adquirida amb millors usos i millor navegabilitat.
En l’àmbit de Facebook, es disposa d’un perfil particular per fer difusió dels continguts de 250 seguidors.
54
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
7.11 Relació amb altres Xarxes i esdeveniments internacionals En base als convenis i acords que existeixen amb altres Xarxes durant el mandat s’han realitzat col·laboracions i compartit experiències i coneixement amb: CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient a les comarques de Girona): S’ha renovat el conveni de col·laboració mútua. S’ha col·laborat amb el Gestió energètica bàsica en el marc del Pacte d'Alcaldes i la coordinació de la Setmana de l’Energia.
UDALSAREA 21: Conveni en vigor. La Vice-presidenta 1a de la Xarxa, Mercè Rius, va assistir a les 9a jornadas Agenda 21 Locales en Euskadi. Assistència a activitats d’ICLEI, Cimera de Rio+20, COP20 i de l’Aliança pel Clima.
55
Memòria 2011-2015
7.12 Altres activitats de la Xarxa A les activitats dels grups de treball, cal afegir-ne d’altres que es consideren d’interès general i que s’impulsen directament des de la Secretaria Tècnica de la Xarxa, d’acord amb el mandat de l’Assemblea: Agenda Escolar Europea del Medi Ambient i el desenvolupament. Menció específica mereix l’Agenda Escolar Europea del Medi Ambient i el desenvolupament: un recurs d’educació ambiental adreçat a joves estudiants de secundària, que la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, ofereix als municipis que en són membres.
sostenibilitat, en forma d’activitats o informacions setmanals diverses. Tot, amb l’objectiu de donar a conèixer entre l’alumnat els conceptes del desenvolupament sostenible i estimular i promoure conductes ambientalment responsables i de respecte vers el medi.
Conté els apartats característics d’una agenda escolar qualsevulla, amb la particularitat que al llarg del curs s’inclouen continguts relacionats amb la
Temàtica
Agenda Escolar 2014-2015
108.937 uts 127 ens locals
2012-2013
Medi ambient i els usos de l'espai públic
85.87 uts
Els sentits
117 ens locals 2013-2014
82.414 uts
Gestió energètica
85.913 uts
Som Natura
111 ens locals 2015-2016
Peticions en curs
8.355 uts 116 ens locals 8.146 uts 99 ens locals 7.150 uts 107 ens locals
115 ens locals 2014-2015
Calendari Escolar
Tradició i ciència cap a la sostenibilitat.
127 ens locals
56
6.231 uts 103 ens locals Peticions en curs
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
La seva publicació es va iniciar el curs 2002-2003, a proposta d’un grup de treball de la Xarxa, el de Participació. En aquesta primera edició es van distribuir 50.000 agendes a 46 municipis de la Xarxa.
D’altra banda, també es distribueix el Calendari escolar del Medi Ambient, que es relaciona íntimament amb les agendes, amb la diferència que, en aquest cas, s'adrecen a alumnes de primària. Tenen un format de paret, i estan pensats per ser penjats a l’aula. Com en els seus parents propers (les agendes), incorporen continguts d’educació ambiental, relacionats, cada curs, amb una temàtica en concret. També inclouen informació sobre diades internacionals i d’interès ambiental.
L’Agenda Escolar ha fet una aposta per les noves tecnologies de la informació i la comunicació i disposa d’espais virtuals: 1) un web (http://agendaescolar20142015.diba.cat/), amb interactivitat, vídeos, qüestionaris online, rànquing de puntuacions i un vincle al girafulls, la versió electrònica de l'agenda en format paper;
Aquest curs serà el cinquè any que s'elaboren des de la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Són aquests municipis els qui poden demanar-los.
2) i, la presència a les xarxes socials, al Facebook i al Twitter (http://www.twitter.com/agenda_escolar) .
57
Memòria 2011-2015
58
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Ambientalització de la Xarxa Fidel als seus objectius, la Xarxa aplica criteris d'ambientalització en l'organització de les activitats que desenvolupa, els materials que publica i la gestió de la Secretaria tècnica. En aquest sentit, ha estat de molta utilitat, com a inspiradora de criteris, la Guia per a l'ambientalització de jornades, editada per l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.
La Xarxa, en col.laboració amb ECODES, ha calculat les emissions de gasos d'efecte hivernacle derivades de la seva activitat durant els anys 2011 a 2013, aquestes emissions són corresponents al consum energètic de les sales i locals que utilitzen per desenvolupar l’activitat, desplaçaments en transport públic, tren, automòbil, i cotxe, i altres viatges, així com el consum i disposició de paper.
Encara que el procés d'ambientalització és aplicable a molt diversos aspectes de l'activitat de la Xarxa, resulta evident que l'organització de jornades tècniques, seminaris o trobades com ara l'Assemblea General mateix, és un dels camps on és més rellevant.
En total les emissions per a l'any 2011 ascendeixen a 11,86 tones de CO2e, per a l'any 2012 ascendeixen a 17 tones de CO2e i per l'any 2013 es redueixen a 11,36 tones.
Tot i que els critreris d'ambientalització aplicats en les actuacions són de caràcter molt divers, els principals s'agrupen al voltant d'àmbits com ara l'estalvi i la minimització de recursos, la promoció de l'assistència al punt de trobada en transport públic col·lectiu, la presa en consideració del nivell d'ecoeficiència de les seus de celebració, l'aplicació de criteris de sostenibilitat en el càtering (ambiental i, si s'escau, també social), la difusió mateixa dels criteris d'ambientalització entre el públic assistent i, finalment i com a conclusió coherent de tot el procés, la compensació de les emissions de CO2.
Les emissions de l’any 2014 estan pendents d’avaluar al tancament d’aquesta Memoria. La majoria de les emissions corresponen al transport de ponents i assistents a les activitats de la Xarxa. Però ja en l'organització d'activitats es prenen mesures per reduir les emissions. A més, la Xarxa vol arribar fins al final i ha decidit realitzar la compensació de les emissions que no ha pogut reduir i que són necessàries per al
59
Memòria 2011-2015
desenvolupament de la seva activitat a través de la plataforma ZeroCO2. Existeixen diversos projectes en els quals es poden compensar les emissions de CO2, però en aquesta ocasió s'ha escollit el projecte a través d'una votació en la darrera Assemblea de la Xarxa i a través de vot elèctronic a la comunitat virtual. Fruit dels resultats de les votacions, la compensació d'emissions es realitzarà en dos projectes. Per les emissions de l'any 2011 i 2012, es compensen en el projecte « Conservació de l'Amazònia a Madre de Dios a Perú ».
La Xarxa calcula anualment el consum total de paper generat per les seves activitats (assemblea, reunions, jornades i tallers), així com el paper estalviat en aplicació dels criteris d'ambientalització (només lliurar el paper imprescindible i si és necessari; lliurar còpies a dues cares, si pot ser en blanc i negre; lliurar les presentacions de powerpoint a quatre diapositives per pàgina, etc.).
Es tracta d'un projecte de desforestació evitada que comprèn 100.000 ha de selva. L'àrea està situada a menys de 50 km al costat de les nova carretera interoceànica que uneix els ports del Brasil amb els peruans, a la regió que pertany al corredor ecològic Vilcabamba-Amoró a l'Amazònia peruana, una de les zones del món on es troba un major nombre d'espècies de flora i fauna amenaçades ("hotspot" de biodiversitat).
Cal tenir en compte que les necessitats de paper també poden variar d'any en any en funció del nombre i tipologia d'activitats realitzades, per aquest motiu també s'indica la quantitat de paper generat per assistent a activitats.
Per les emissions de l'any 2013, es compensen en el projecte “Reforestación y recuperación del Soto del Salz, Zaragoza, España.”
Des de l'aplicació dels criteris d'ambientalització a partir de l'any 2011, el consum de paper s'ha reduït més d'un 60%.
60
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
61
Memòria 2011-2015
8. Conclusions A destacar, entre d’altres, l’augment del nombre d’inscrits als Grups de treball, que demostra la importància d’estar connectats en xarxa per millorar l’intercanvi d’informació i coneixement entre els membres.
La Xarxa de Ciutats i pobles cap a la Sostenibilitat s’ha fet gran, ha assolit la majoria d’edat, i un mandat més ha demostrat la seva validesa i necessitat: treballar en xarxa i amb la Xarxa ens ajuda per fer front als nous reptes ambientals, econòmics i socials.
La Xarxa s’ha implicat clarament en el Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses per una energia sostenible local, esdevenint entitat promotora del mateix i creant el Club del Pacte d’Alcaldes de Catalunya. En aquest moment, el 79% dels municipis membres de la Xarxa també són signants del Pacte i per tant l’acció coordinada i de promoció és d’interès pel membres de l’associació.
La Xarxa ha arribat als 280 membres i s’ha consolidat com a referent de les ciutats i pobles en l’àmbit del desenvolupament sostenible i la gestió ambiental local arreu de Catalunya. A destacar especialment en aquest mandat el pas endavant que ha suposat la plena incorporació de totes les diputacions catalanes com a membres de ple dret de la Xarxa i al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya com a membre observador.
És el mandat de la Xarxa en el qual s’han organitzat més activitats (175), i més assistència a activitats de la Xarxa s’ha produït – més de 5.000 persones -. També s’han editat fins a 80 productes o materials diversos en els àmbits del canvi climàtic i l’energia sostenible local, la gestió local del cicle de l’aigua, la millora de la qualitat de l’aire i el soroll, la compra verda, la prevenció de residus, l’educació per la sostenibilitat, la gestió del litoral i els horts urbans.
Aquest fet ha generat i consolidat noves maneres de treballar entre les diverses administracions supralocals, tal i com s’ha exposat en aquesta memòria. La planificació de l’activitat de la Xarxa a través del Pla estratègic i els plans específics ha permès una acció més eficient de la Secretaria tècnica i, per tant, crear més Grups de treball i Comissions que mai, fins a 10.
.
La majoria de metes fixades pel Pla estratègic vinculades als Objectius estratègics s’han assolit clarament.
La Xarxa, ens hem fet grans.
62
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
63
Memòria 2011-2015
ANNEXOS
64
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
65
Memòria 2011-2015
Annex I : Declaracions i Acords de la Xarxa 20112015
DECLARACIÓ DE VIC PEL COMPROMÍS LOCAL ENVERS RIO+20: CAP AL BON GOVERN AMBIENTAL I L’ECONOMIA VERDA
En quinze anys de singladura, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat ha deixat ben palès un ferm convenciment per incorporar els principis del desenvolupament sostenible al món municipal. Ara, justament quan han transcorregut dues dècades d’ençà de la Cimera de la Terra de 1992, que va inspirar la constitució mateixa de la Xarxa i que va marcar un punt d’inflexió en la manera d’abordar l’encaix del medi ambient en la societat, Nacions Unides preveu l’organització, per al proper mes de juny, de la Conferència de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, trobada que, de manera col·loquial, ja és usualment coneguda amb l’acrònim de Rio+20. En la mateixa línia, l’Assemblea General de les Nacions Unides ha proclamat l'any 2012 Any Internacional de l'Energia Sostenible per a Tothom, una valuosa oportunitat per aprofundir la presa de consciència sobre la importància d'incrementar l'accés sostenible a l'energia, l'eficiència energètica i l'energia renovable en l'àmbit local, regional, nacional i internacional. La nova proposta de reflexió planetària es produeix en un moment d’inestabilitat econòmica, situació a la qual els principis de la sostenibilitat tenen molt a aportar. Efectivament, un dels objectius bàsics de la conferència serà el foment de l’economia verda en el context del desenvolupament sostenible: tota una declaració de principis que corrobora que la feina duta a terme fins ara des de la Xarxa de Ciutats i Pobles s’ha fet en la direcció correcta. En particular, al llarg dels darrers quinze anys, els municipis de la Xarxa han generat un treball ingent i s’han erigit, molt sovint, en pioners en la introducció dels principis d’acció que van emanar d’aquella Cimera de la Terra de referència, i han treballat per aplicar en els seus territoris respectius polítiques i actuacions de sostenibilitat, totes les quals redunden en una disminució de la petjada ecològica, en l’eficiència en l’ús dels recursos i, en conseqüència, en assentar les bases per a una gestió ambiental municipal més eficient. És de justícia reconèixer el paper que han representat els municipis, amb el suport de la Diputació de Barcelona, en la implementació de les Agendes 21 Locals, i, més recentment, en el concert europeu, en el disseny de polítiques d’eficiència energètica i de mitigació del canvi climàtic, en el marc del Pacte dels Alcaldes i Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. Ara, davant de l’oportunitat per al debat i la reflexió que se’ns obre davant la nova conferència de Rio i del Pla estratègic 2011-2015 que acabem d'aprovar, i tenint present el treball impulsat a Catalunya durant l'any passat, orientat a preparar la participació activa del nostre país a la Conferència, la Xarxa assumeix el repte d’aportar noves propostes d’acció, dissenyades en sincronia amb el marc suara descrit i amb els criteris plantejats des d’altres àmbits institucionals. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
ACORDEM: POTENCIAR les polítiques de sostenibilitat municipal des del convenciment de la seva idoneïtat com a eix vertebrador del bon govern ambiental local, i perquè entenem que constitueixen una estratègia que
66
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
coincideix plenament amb els criteris d’eficiència i estalvi de recursos aplicable a la situació econòmica actual. DESENVOLUPAR la potencialitat màxima dels municipis en tots aquells camps generadors d’activitat econòmica verda relacionats amb el desenvolupament sostenible. EXPLORAR les possibilitats d’ocupació relacionades amb l’àmbit de la sostenibilitat en tots els sectors ambientals, tradicionals i emergents: eficiència energètica i energies renovables, cicle local de l’aigua, tractament dels residus, gestió del soroll, comunicació ambiental i consum responsable. ESTIMULAR la coordinació entre les administracions locals, supramunicipals i nacional en l’àmbit de Catalunya, per tal de crear sinergies que incideixin en un avançament net en desenvolupament sostenible i garanteixin l’eficiència dels recursos invertits, econòmics, humans i d’organització. FOMENTAR la cooperació amb el sector empresarial, per tal de generar oportunitats de col·laboració público-privada en el camp de la sostenibilitat. GARANTIR la contribució dels governs locals al desenvolupament de polítiques i accions d'educació i capacitació a tots nivells de la ciutadania, per facilitar el ple desenvolupament de la sostenibilitat i de l'economia verda, així com donar suport a l'impuls a les actuacions de recerca i la innovació en sostenibilitat, que permetin afrontar els reptes de futur. ESTABLIR lligams amb les xarxes de sostenibilitat per mantenir projectes i objectius comuns, i amb les entitats i el teixit social per tal de potenciar estratègies de sensibilització i comunicació que aconsegueixin la complicitat de les ciutadanies en la implementació de les polítiques ambientals locals. DONAR suport als acords nacionals i internacionals amb objectius de sostenibilitat i eficiència en l’ús dels recursos, i en particular al Pacte dels alcaldes per una energia sostenible local, per tal de promoure les energies renovables, l’eficiència energètica i la millora de la comptabilitat energètica. IMPULSAR el treball en xarxa a nivell tècnic i polític, com a àmbit de reflexió i de construcció de l’acció i, en definitiva, com a espai de creixement municipal. Finalment, ENS INSTEM a presentar la Declaració de Vic en els respectius plens municipals, abans del 10 de juny, per donar el màxim suport al compromís local envers Rio+20, i a notificar els acords a la presidència de la Xarxa. 12a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Vic, 22 de febrer de 2012
67
Memòria 2011-2015
DECLARACIÓ DE LLEIDA LES CIUTATS I ELS POBLES PER L’EDUCACIÓ AMBIENTAL La Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat vol reconèixer el paper decisiu que ha protagonitzat l’educació ambiental en la transformació de la nostra societat. Les ciutats i pobles estem convençuts que l’educació ambiental és una font de creació de consciència, de valors i de coneixement basada en una nova relació entre les persones i el medi, i que és una eina imprescindible per generar corresponsabilitat en la ciutadania i nous models de governança participativa. Les ciutats i pobles afirmem que l’educació ambiental és també un instrument de gestió ambiental necessari, sense el qual no es poden explicar els canvis que ha experimentat la societat en àmbits de sostenibilitat tan estratègics com ara la gestió dels residus, l’eficiència energètica, la mobilitat, la qualitat de l’aire, el cicle de l’aigua o la protecció del territori i de la biodiversitat. L’educació ambiental també ha fet evolucionar la percepció ambiental de la població en una direcció que ha elevat les garanties de qualitat de vida i de funcionament de les nostres ciutats i pobles. Esperonada per les primeres fites internacionals, com ara la Carta de Belgrad o la Cimera de Rio, la societat catalana ha destacat com a pionera en l’aplicació de l’educació ambiental en el nostre entorn més proper i, fins i tot, en el context europeu. En aquesta tasca hi han tingut i encara hi tenen un paper essencial el món local i els ajuntaments, que entenen que cal posar en marxa projectes i serveis d’educació ambiental que donin suport a la seva gestió ambiental municipal. Bona prova n’és el reconeixement que en el darrer any ha tingut la ciutat de Lleida, que ara ens acull, la qual va ser guardonada amb el Premi Ciutat Sostenible en la categoria d’educació ambiental per la Fundació Fòrum Ambiental. Els ens locals s’han vist acompanyats per la resta d’administracions i han rebut el suport de la tasca innovadora i pionera de les diputacions i de la Generalitat de Catalunya. Les ciutats i els pobles volem reconèixer també el paper de la societat civil té en aquest àmbit: el ric teixit d’entitats veïnals, socials i del tercer sector ambiental, les empreses i els professionals de l’educació ambiental i, molt especialment, la ciutadania . La seva capacitat de generació de consciència social, de mobilització, de creació de corresponsabilitat i d’implicació han estat i són indispensables. Avui, en el context de contenció pressupostària i de cooperació necessària entre actors, la Xarxa considera que l’educació ambiental és més essencial que mai per garantir una gestió ambiental municipal eficient i de qualitat. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Acordem, Potenciar les polítiques d’educació per la sostenibilitat en el món local, que és el que està més proper a la ciutadania, perquè estem convençuts que són una font de valors ambientals i de coneixement i perquè constitueixen una de les garanties d’èxit de la gestió ambiental municipal i de l’eficiència en l’ús dels recursos naturals i econòmics. Impulsar l’educació ambiental per avançar en la implementació d’un nou model de governança participativa que ens porti a una societat més sostenible.
68
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Demanar la màxima coordinació entre les administracions per tal de crear sinergies que condueixin a optimitzar la sensibilització ciutadana i els resultats de la gestió ambiental. Per part nostre, ens instem com a ajuntaments a ser generosos a l’hora de compartir els nostres recursos amb altres entitats locals i ens comprometem a adherir-nos i participar activament en alguna de les campanyes de sensibilització que s’organitzin des de la Xarxa. Reconèixer el paper que tots els actors intervinents, han jugat en la implementació de la conscienciació ambiental en la societat catalana, i en particular el de les entitats d’educació ambiental i el tercer sector ambiental de Catalunya amb qui cal potenciar sinèrgies mútues. Continuar promovent la participació de la ciutadania, perquè el món local entén que la gestió ambiental municipal es mou cada cop més en el marc de la corresponsabilitat. Potenciar l’educació ambiental formal, ja que els centres educatius segueixen sent un espai de creació de coneixements i de consciència ambiental i un àmbit d’aprenentatge de la corresponsabilitat ambiental. Alhora, aprofitar l’espai educatiu per donar a conèixer la tasca municipal en matèria de sostenibilitat i capacitar el professorat i els alumnes; i afavorir la creació de xarxes escolars i espais d’intercanvi entre actors educatius, com a elements de potenciació de la sostenibilitat i de la cohesió territorial. Promoure l’educació ambiental no formal en l’àmbit dels adults i del públic familiar, i en particular amb la població amb més dificultats d’accés a la informació ambiental. Treballar plegats amb el sector empresarial a través de les polítiques de responsabilitat social, per fomentar l’activitat econòmica verda i les possibilitats d’ocupació en el sector de l’educació ambiental i la sostenibilitat. Incorporar les noves tecnologies de comunicació, per tal d’aprofitar els avantatges que proporcionen en matèria de sensibilització i per facilitar l’accessibilitat als recursos de comunicació, així com per assegurar drets fonamentals com ara la garantia d’accés a la informació ambiental i la participació pública en la presa de decisions. Establir lligams amb les xarxes educatives nacionals i internacionals, a través de la mateixa Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, per desenvolupar objectius i projectes comuns que promoguin la complicitat de la ciutadania en l’impuls de les polítiques ambientals locals. Introduir la transversalitat de l’educació per la sostenibilitat en el propi àmbit municipal, per tal que el personal dels ajuntaments exerceixi com a actor exemplaritzant de la corresponsabilitat ambiental i dels comportaments ambientalment correctes. Invertir en educació ambiental, per l’efecte multiplicador que els efectes de la inversió tenen en eficiència i estalvi dels recursos. 13a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Lleida, 7 de març de 2013
69
Memòria 2011-2015
ACORD de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net La contaminació de l'aire segueix sent una preocupació per a la salut pública i el medi ambient. Es considera que és una de les causes principals de diverses malalties cardiorespiratòries, entre elles l'asma (actualment la pateixen el doble de persones que fa 30 anys). Diversos estudis científics han evidenciat que la contaminació atmosfèrica que prové del trànsit rodat s’associa no només amb efectes a curt termini (major incidència de malalties i morts cardiorespiratòries en dies amb pics de contaminació), sinó també amb efectes a llarg termini a causa de l’exposició crònica a aquests contaminants. S’estima que un 21% de la població urbana està exposada a partícules en suspensió per sobre del límit diari europeu: una reducció dels nivells d’aquest contaminant representaria un increment d’uns 14 mesos en l’esperança de vida. Des de fa anys s’estan adoptant mesures, com el control de les emissions de substàncies nocives a l'atmosfera i la millora de la qualitat dels combustibles, que han contribuït a avançar. No obstant això, el problema de la qualitat de l’aire a les ciutats segueix sense resoldre’s, especialment per contaminants com el diòxid de nitrogen i el material particulat, malgrat s’han aconseguit reduir les emissions de molts contaminants, per exemple el plom i el diòxid de sofre. La Comissió Europea ha declarat el 2013 com l’Any de l'Aire, arran del procés per a adoptar una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar-la a tot Europa. En aquest sentit, l’edició 2013 de la Setmana Verda Europea se centrarà enguany en la qualitat de l’aire. La normativa europea en aquesta temàtica estableix que s’han de definir plans i programes per restablir els nivells de qualitat de l’aire en aquelles zones on se superin els valors de referència legislatius, amb l’objectiu de preservar la salut de les persones i el medi. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, organisme responsable de l'avaluació de la qualitat de l’aire a Catalunya, ha constatat que des de l’entrada en vigor del valor límit per al diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules de diàmetre inferior a 10 micròmetres (PM10) determinat per directives europees, es sobrepassen els valors límit de qualitat de l’aire reglamentats per aquests contaminants en un àmbit que comprèn 40 municipis de les zones de qualitat 1 i 2 de Catalunya. En aquest context, el Govern de la Generalitat va declarar zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric la regió compresa en l’àmbit de diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per ambdós contaminants. Concretament, la zona de protecció especial per a l’ambient atmosfèric per NO2 i PM10 afecta els termes municipals següents 5: Badalona, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Esplugues de Llobregat, el Papiol, Pallejà, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Viladecans, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Granollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès i Sant Fost de Campsentelles.
5
Decret 226/2006 (DOGC de 25.05.2006) i Acord de Govern 82/2012 (DOGC de 02.08.2012) per declarar zones de protecció especial per PM10 i NO2 diversos municipis.
70
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Les ciutats i pobles signatàries d’aquest acord coincidim que el problema de la qualitat de l’aire a les aglomeracions urbanes és evident, i que està causat principalment per la producció de gasos contaminants derivats del trànsit i especialment pels vehicles dièsel, tant si circulen per les vies urbanes com per les infrastructures de comunicació que travessen els termes municipals (contaminació difusa). Això fa que els problemes en la qualitat de l’aire tinguin un caràcter estructural i siguin d’abast territorial general, i per això hagin d’abordar-se des dels corresponents nivells de responsabilitat (europeu, estatal, regional) de forma coordinada. Actuar només al final de la cadena, sobre la ciutadania, perquè és més visible, no farà millorar de forma efectiva la qualitat de l’aire de les nostres ciutats. Una millora de la qualitat de l’aire de la Regió Metropolitana de Barcelona suposaria un benefici considerable per a la salut dels més de 4 milions d’habitants. Les ciutats i pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius INSTEM 1. A la Comissió Europea, al Govern de l’Estat i a la Generalitat perquè impulsin directives i mesures legislatives i reglamentàries de limitació dels carburants que produeixen òxids de nitrogen i altres emissions de gasos i partícules que poden afectar la salut. 2. A la Comissió Europea a tenir en compte les ciutats i pobles en el procés per definir una nova estratègia pel que fa a la qualitat de l'aire i preparar noves propostes per millorar la qualitat de l'aire a tot Europa, i aportar finançament per aplicarles. 3. Al Govern de l’Estat a aprovar i executar el nou Plan Nacional de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera 2013-2016 (Plan Aire). 4. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a aprovar, aplicar i desenvolupar el Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015. De tal manera que les ciutats i pobles considerem que aquests plans estatal i regional constitueixen els fonaments a partir dels quals els ajuntaments hauríem de redactar posteriorment els respectius Plans Locals de Qualitat de l’Aire, per tal de definir les actuacions i concretar les mesures correctores pel que fa a la qualitat de l’aire en l’àmbit de les nostres competències municipals. 5. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a facilitar la participació de les ciutats i pobles, i de la comunitat científica, en el desenvolupament i aplicació del Pla d’Actuació per a la Millora de la Qualitat de l’Aire, mitjançant la creació de la Comissió de seguiment oportuna i d’acord amb els recursos que el propi Pla prevegi. Com a actuacions concretes a desenvolupar de forma prioritària, les ciutats i pobles DEMANEM 6. Al Govern de l’Estat que impulsi mesures de fiscalitat ambiental destinades a promoure un parc de vehicles de motor de menors emissions de contaminants locals a través de la modificació de l’impost especial sobre carburants per tal de gravar més el gas-oil que la gasolina, atès les emissions de NO2 i partícules que generen; i la modificació de l’impost de matriculació en funció de les emissions de NO2 i partícules dels vehicles. 7. Al Govern de l’Estat que implanti un etiquetatge general dels vehicles de motor en funció de les seves emissions de NO2 i partícules com a incentiu visible pels compradors de vehicles. 8. Al Govern de la Generalitat de Catalunya que realitzi un esforç per comunicar a la població de forma entenedora i pedagògica la informació i dades sobre la qualitat de l’aire: modificant l’Índex Català de Qualitat de l’Aire i ponderant les estacions de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica de trànsit, suburbanes i de fons d’una mateixa zona.
71
Memòria 2011-2015
9. Al Govern de la Generalitat de Catalunya a donar suport a mesures de mobilitat sostenible i d’impuls de vehicles nets - i a definir aquest concepte -. 10. A la Diputació de Barcelona, en l’àmbit de les seves competències, que doni suport a les ciutats i pobles per tal d’aplicar els nostres compromisos i facilitar el coneixement, recopilació i intercanvi de bones pràctiques i promoure la publicació d’un Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire, a publicar en el termini d’un any. Les ciutats i pobles entenem que, a l’escala local i al nivell de competències que pertoca, tenim un paper clau a desenvolupar per promoure un Aire més Net a les ciutats. Per aquests motius ens COMPROMETEM 1. A col·laborar i difondre l’any 2013 com a Any Europeu de l’Aire. 2. A col·laborar amb la Generalitat de Catalunya per avançar de forma consensuada i coordinada en l’abordatge de les causes que afecten la qualitat de l’aire atmosfèric al conjunt del territori i a cadascun dels municipis. 3. A aprovar els Plans Locals de la Qualitat de l’Aire o incorporar els criteris de millora de la qualitat de l’aire als respectius Plans de Mobilitat i d’Energia Sostenible Local. 4. A aplicar i impulsar accions en concordança amb les mesures que es detallin en el Plan Nacional de Calidad del Aire, en el Pla d’Adequació per la Millora de la Qualitat de l’Aire a Catalunya 2011-2015 i previstes en els nostres Plans locals per tal de millorar la qualitat de l’aire a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquestes accions podran incloure: a. L’impuls a mesures de fiscalitat ambiental local a través de la modificació de l’impost de circulació en funció de les emissions de NO2 , partícules i CO2, si així s’habilita als ens locals a nivell estatal. b. La col·laboració amb la Generalitat, com a administració competent, i resta d’entitats supralocals, per informar de forma coordinada a la població sobre els nivells de qualitat de l’aire i promoure actuacions conjuntes de sensibilització per un Aire més Net. c.
La promoció de mesures per una mobilitat sostenible i l’ús de vehicles nets.
d. L’adquisició de vehicles amb baixes emissions de NO2 , partícules i CO2 e. La facilitació de la instal·lació d’infrastructures de recàrrega de vehicles de gas i l’extensió de la xarxa de recàrrega de vehicles elèctrics. f.
La jerarquització de la xarxa viària per als vehicles i per als vianants, i establir vies amb el trànsit restringit per anar a peu i en bicicleta.
g. Sol·licitar en els projectes de noves edificacions (habitatges i oficines) espai suficient per l’aparcament de les bicicletes. h. I altres incloses en els Plans esmentats i el Catàleg d’accions municipals per millorar la qualitat de l’aire. Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un Aire més Net en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís. I a notificar a la Comissió Europea, el Govern de l’Estat i el Govern de la Generalitat de Catalunya el present Acord. Lleida, 7 de març del 2013
72
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
73
Memòria 2011-2015
DECLARACIÓ DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Per l’adaptació als efectes del canvi climàtic en el territori i el litoral Les ciutats i els pobles tornem a posar de manifest que els experts en canvi climàtic de l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) han reafirmat en el seu Cinquè Informe d'Avaluació, que les activitats humanes tenen un impacte sobre el clima de la Terra. També, l’Agència Europea de Medi Ambient i el Grup d'experts sobre el Canvi Climàtic de Catalunya (GECC) assenyalen que el canvi climàtic amenaça les diferents regions d'Europa i del nostre país a través d'una sèrie de variacions graduals i apreciables, com ara l'augment de la temperatura, les alteracions del vent i les precipitacions, pèrdua de biodiversitat, la major freqüència d’inundacions o episodis climàtics severs El canvi climàtic es considera ja un fet important a tenir en compte en la planificació del nostre present i futur.6 Ja fa un temps que tenim assumida la necessitat de mitigar el canvi climàtic. I ara hem de pensar també en l’adaptació, entesa com la resiliència dels ecosistemes i dels sistemes socials, capaços d’adaptar-se a les pertorbacions. En cas contrari, els costos pels danys ocasionats seguiran augmentant. Mitigació i adaptació al canvi climàtic són ja dues cares de la mateixa moneda, complementàries i que cal afrontar per igual. La previsió d’efectes, doncs, és diversa i afectarà de manera patent els ecosistemes i la dinàmica de les societats humanes. Un dels pronòstics més indiscutits, en el qual, i en nom de tots els municipis litorals del país, es vol fer èmfasi des del municipi que avui ens acull, és l’impacte important que tindrà el canvi climàtic sobre el litoral i l’ambient marí. És notori que la major part de les ciutats del món estan ubicades al litoral, la qual cosa fa palesa la dimensió planetària de la problemàtica, i que cal contemplar la interrelació internacional de la qüestió. Els impactes del canvi climàtic són, per tant, d’especial rellevància en el nostre entorn geogràfic i cultural del mar Mediterrani. Els ambients litorals i marítims són fonamentals en les dinàmiques ecològiques i la seva alteració tindrà repercussions socials i econòmiques de gran calat: canvis en el litoral i els ecosistemes marins, afectació a sediments, pèrdua de sorres i de superfície de platja, reorientació de la línia de costa, acumulació de sorres i danys en les infraestructures litorals, augment del nivell del mar i canvis en la intensitat, freqüència i direcció de l’onatge. A més, caldrà tenir en compte l’adaptació de les infrastructures urbanes competents en la gestió del cicle de l’aigua, per tal que puguin fer front als potencials impactes del canvi climàtic. Així doncs, caldrà reduir la vulnerabilitat de les instal·lacions d’aigua davant fenòmens meteorològics extrems. En conclusió, el canvi climàtic té una influència del canvi climàtic sobre les nostres societats, però especialment sobre els sectors i territoris més vulnerables. Les autoritats locals som agents clau en la implementació de mesures d'adaptació que millorin la resiliència del territori en àmbits com ara l'ordenació del territori, la salut, la protecció civil i el medi ambient. Les accions d’adaptació comporten oportunitats i milloren la qualitat de vida de la ciutadania, promouen el
1.1.1
A Europa s’està presentant una nova Estratègia Europea per a l’adaptació i a Catalunya disposem de l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013-2020 6
74
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
desenvolupament sostenible, estimulen la inversió de projectes basats en la resiliència i creen llocs de treball i, per tant, s'han d'integrar en les polítiques i en la planificació urbana. La Unió Europea proposa introduir l'adaptació al canvi climàtic en el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local, amb el llançament d'una iniciativa per promoure un compromís voluntari a incorporar estratègies locals d'adaptació i activitats de sensibilització. El Pacte ofereix un marc prometedor per tal que les ciutats i els pobles prenguin mesures i creïn xarxes on la mitigació i l’adaptació puguin considerar-se deforma integrada. En conclusió, els municipis tenim un paper fonamental en l’aplicació de les estratègies esmentades i, en conseqüència ens correspon la responsabilitat de liderar la lluita contra el canvi climàtic. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, Acordem, Contribuir a l’adaptació de les ciutats i pobles i al desenvolupament de territoris resilients i, ja que això és també una oportunitat per detectar vulnerabilitats i planificar la gestió municipal enfront dels riscs. Això comporta millorar la nostra capacitat d’adaptació a través de la creació d' estratègies d'adaptació local al canvi climàtic, o bé de la integració de l'adaptació al canvi climàtic als nostre plans, conjuntament amb altres ens locals, amb el suport de les diputacions, com a ens coordinadors, i de la Generalitat de Catalunya, i en un termini no superior a dos anys. Definir estratègies d’adaptació d’acord amb una metodologia que inclogui l'avaluació dels riscos com a base per prioritzar les accions, Cal doncs, fer una diagnosi de vulnerabilitat, identificar els riscos i els recursos necessaris per afrontar-los i, establir les mesures d'adaptació. La posada en pràctica de l’estratègia ha de comportar l’avaluació del progrés i la revisió d'acord amb els canvis de l'entorn i de les noves prioritats. Mobilitzar els agents implicats i treballar plegats per reduir la vulnerabilitat local, compartir l’experiència i els coneixements, i informar la ciutadania i els mitjans locals sobre l'evolució de l’estratègia d'adaptació, així com encoratjar altres ciutats i pobles a unir-se a la iniciativa. Promoure la gestió i la protecció integral de l’espai marí, amb altres ciutats de l’entorn mediterrani, conscients que és un dels àmbits més perjudicats pel canvi climàtic amb el previsible augment del nivell del mar i, alhora, un dels més decisius en el manteniment de la sostenibilitat territorial, especialment al nostre país, que disposa d’un front litoral extens que concentra bona part de la població. Constatem, a més, que l’espai marí és una de les majors reserves de biodiversitat del nostre territori, una font molt important de recursos per a les economies locals i un patrimoni cultural de primer ordre. Preveure les accions d’adaptació i de prevenció de riscos relacionades amb els impactes del clima – inundacions, precipitacions intenses, incendis, tornados i mànegues, temperatures extremes i onades de calor, episodis de sequera–,sobre els ecosistemes terrestres i els sistemes urbans –increment de l’efecte illa de calor–, i els seus efectes sobre l’agronomia, el verd urbà, de l’entorn rural, la salut de la població i sobre el turisme. I preveure i posar en marxa mesures i programes per tal la influència del canvi climàtic no recaigui sobre la població més vulnerable. Actuar per una gestió sostenible i eficient del cicle de l’aigua que ens permeti tenir més capacitat de reacció enfront dels canvis, sense oblidar la gestió bàsica quotidiana. Les accions passen per un ús eficient del recurs hídrics i per l’increment i la garantia de la disponibilitat de fonts d’abastament en qualitat i quantitat, l’augment dels recursos complementaris, la protecció i recuperació dels aqüífers, –sobretot en l’àmbit costaner, amb risc d’intrusió salina–, els sanejament adequat de les aigües residuals, i el
75
Memòria 2011-2015
desenvolupament de l’adaptació de les instal·lacions i infrastructures del cicle de l’aigua de proveïment i sanejament. Garantir la coordinació de les polítiques de mitigació i adaptació, de manera que les mesures adoptades en qualsevol dels dos aspectes no vagi en detriment de l’altre. Aquest enfocament coordinat és essencial per desenvolupar les mesures d'adaptació de forma eficaç a escala local. A fer difusió d’aquest acord en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#adaptaciocanviclimatic #DeclaracióVilanova). Finalment, ens instem a presentar la Declaració de Vilanova i la Geltrú en els respectius plens municipals abans del 5 de juny i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar el màxim suport al compromís local envers l’adaptació al canvi climàtic. 14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014
76
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
77
Memòria 2011-2015
ACORD DE LA XARXA per un Salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local Ara fa cinc anys, les ciutats i els pobles vam començar, voluntàriament, a recórrer un camí que ens implicava en la mitigació del canvi climàtic a través del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible Local. En aquell moment vam assumir l'objectiu de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle dels nostre municipis en més d'un 20% per a l'any 2020, mitjançant la promoció de les energies renovables i de l’estalvi i l’eficiència energètica. Avui, més de 500 municipis catalans s’han adherit al Pacte i s’han redactat més de 350 Plans d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES), els quals han permès concretar accions en camps diversos, com ara l’impuls de les energies renovables (fotovoltaica, tèrmica i biomassa), l’eficiència energètica de l’enllumenat públic i l’estalvi en equipaments municipals (escoles, poliesportius, edificis d’oficines, etc.), formació i capacitació a treballadors i agents locals i la sensibilització dels nostres veïns i veïnes. Un moviment local d’èxit que, promogut des de la Comissió Europea a través de l'Oficina del Pacte, ha comptat amb el suport de la Diputació de Barcelona, com a primera entitat coordinadora del Pacte, així com també de la resta d’entitats coordinadores: les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona, i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, totes les quals han ofert als ens locals suport polític, tècnic, econòmic i jurídic. El camí recorregut ens ha permès aprendre, i assolir èxits, però no ha estat tant planer com podíem preveure ara fa cinc anys. Hem trobat obstacles inesperats: una crisi severa, canvis en les prioritats econòmiques i socials i, sovint, traves administratives i normatives dins l’administració –de vegades la mateixa administració local- i, molt especialment, del Govern de l’Estat: en aquest sentit convé assenyalar que la Llei 24/2013, del sector elèctric, constitueix un atac deliberat contra les polítiques de mitigació del canvi climàtic, i en concret contra l’eficiència i l’estalvi energètic. La feina feta fins ara ens ha de servir per afrontar nous reptes i ha d’aprofitar-se per fer un nou pas endavant del compromís de les ciutats i pobles per lluitar contra el canvi climàtic i promoure una energia sostenible local. Ens esperen poc més de cinc anys per arribar a l’any 2020, on farem una primera aturada en el trajecte. Però volem continuar avançant cap a objectius més ambiciosos de reducció dels gasos d’efecte hivernacle. En concret, i en la línia dels objectius establerts per la Comissió europea7, per l’any 2030 ens proposem reduir les emissions un 40 %, una fita llunyana però per a la qual cal assentar ara les bases de treball. En tot cas, per continuar fent camí ens calen menys obstacles, més companys de viatge i més suport tècnic i econòmic. El Pacte ha d’entrar, doncs, en una nova fase. Precisament, el gran èxit que la iniciativa ha tingut al nostre país –il·lustrada pel fet que més del 80% de la població viu en comunitats compromeses amb la reducció d'emissions de CO2-, requereix ara de noves formes d'acció i de col·laboració que han de passar necessàriament per un enfortiment de la governança multinivell. D’una banda, considerem prioritari un reforç de la coordinació entre les ciutats i els pobles, les comarques i les províncies, en el marc de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, com a entitat promotora del Pacte i a través del Club del Pacte dels Alcaldes. I, d’una altra, propugnem una nova forma de col·laboració amb les administracions supralocals i els governs català, espanyol i europeu. 7
Amb data 22 de gener del 2014
78
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
La implantació creixent i reeixida del Pacte arreu del país, no ha tingut, en canvi, un ressò i un replantejament de prioritats en les polítiques nacionals d’energia pel que fa al suport als governs locals en l’aplicació dels Plans d’Acció d’Energia Sostenible. Les Estratègies Catalana i Espanyola han de reconèixer i incorporar la feina feta per les ciutats i els pobles en el marc del Pacte, i han d’adoptar-la com a eix central de la transformació de les polítiques d’energia del país. Fins ara, els esforços principals dels ens locals s’han dirigit cap als consums de les instal·lacions i dels equipaments municipals. El repte, ara, s’estén cap al consum domèstic i el transport privat. Se’ns plantegen també nous reptes per avançar cap a un ús més equitatiu dels recursos. Cal denunciar la influència del canvi climàtic sobre els sectors i territoris més vulnerables i empobrits de les societats, i tanmateix denunciar que la mala gestió energètica especialment els seus elevats costos, fan augmentar la pobresa energètica d’una part de la nostra població. Per tant, un dels primers nous reptes a assumir és la mitigació de la pobresa energètica Així mateix, és necessari un avenç cap a l’autonomia energètica que permeti minimitzar les fluctuacions de preus en els mercats internacionals, amb l’ús de recursos energètics propis i renovables que mitiguen el canvi climàtic, generen riquesa i llocs de treball no deslocalitzables, i incentiven la innovació tecnològica. Les ciutats i els pobles mostrem la nostra preocupació per totes aquestes circumstàncies i per aquests motius: INSTEM a la COMISSIÓ EUROPEA a FER UN SALT ENDAVANT amb el Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses per una Energia Sostenible a través de: 1.
L’impuls a una nova etapa del Pacte amb més energia, suport i recursos dels esmerçats fins ara.
2.
Seguir impulsant programes financers i fons específics (Horitzó 2020, Interreg Europa, Life, FEDER...) que prioritzin l'eficiència energètica, l'energia intel·ligent i la mobilitat sostenible, que vagin de la mà amb els objectius dels PAES; i a donar suport als governs locals per tal de tenir accés a aquest programes financers per al període 2014-2020.
3.
L’elaboració, conjuntament amb els ens locals, de les estratègies financeres per a l'aplicació de les accions del PAES, les quals han de generar recursos financers per a propostes sòlides, viables i que garanteixin la rendibilitat de la inversió. Les inversions vinculades a les ciutats i els pobles s’han de basar en la col·laboració entre els ciutadans, les empreses i les entitats socials.
4.
L’establiment d’un diàleg amb els governs supramunicipals a tots nivells per tal que presentin propostes de suport per tal que els ens locals puguin executar les accions dels PAES.
5.
L’aprovació d’objectius vinculants i ambiciosos per a l’any 2030 amb la finalitat de continuar impulsant -també en l’àmbit local - una política energètica local sostenible a mig i llarg termini, més enllà del 2020.
REQUERIM al GOVERN DE L’ESTAT: 1.
A resoldre el marc regulatori del mercat elèctric tenint en compte els criteris i els compromisos del Pacte: impuls a les energies renovables locals, eficiència i estalvi energètics, i mitigació del canvi climàtic.
DEMANEM a les ADMINISTRACIONS SUPRAMUNICIPALS (Estat, Generalitat de Catalunya) a FER UN SALT ENDAVANT EN EL PACTE de manera que: 1.
Les polítiques energètiques i de canvi climàtic tinguin en compte el moviment del Pacte i l’incorporin com un element fonamental d’acció.
2.
S’impulsin programes de suport per l’aplicació de les accions del PAES, i es doni suport a l’accés als programes financers i als fons específics europeus.
79
Memòria 2011-2015
3.
Es mostri una aposta ferma per les energies renovables que permeti un ús més gran dels recursos propis, els quals comporten una dependència energètica menor i afavoreixen la creació de llocs de treball no deslocalitzables.
4.
S’estableixi el marc legal i estratègic adient per prevenir i paliar situacions de pobresa energètica, amb una integració més clara dels vessants socials, econòmics i ambientals.
5.
Es determini un marc normatiu que faciliti l’obtenció de les dades globals i individualitzades de consums energètics a l’usuari final.
És per tot això que les ciutats i pobles ens COMPROMETEM a FER UN SALT ENDANVANT EN EL PACTE, i especialment a: 1.
Assumir els compromisos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per l’any 2030 i a afrontar els nous reptes que se’n derivin.
2.
Lluitar contra les situacions de pobresa energètica, i a vetllar per la integració de les polítiques socials, econòmiques i ambientals
3.
Intensificar les accions en tots els àmbits del compromís del Pacte en què encara no s’ha actuat suficientment: sector residencial, terciari i transport
4.
Avançar per reduir la dependència energètica mitjançant la promoció de l’ús de recursos propis renovables, per tal d’esdevenir exemple per a altres administracions i per a la resta de la societat.
5.
Fer el seguiment del compliment dels compromisos del Pacte.
6.
Impulsar la participació ciutadana en l’àmbit energètic com a usuaris finals i com a potencials productors/promotors.
Finalment, ens instem a presentar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un salt endavant del Pacte dels Alcaldes i les Alcaldesses i per una Energia sostenible local en els respectius plens municipals i a notificar a la presidència de la Xarxa els acords que s’hi adoptin, per tal de donar la màxima visibilitat al nostre compromís. A traslladar els acords a la Comissió Europea, al Govern de l’Estat, al Congrés dels Diputats, al Govern de la Generalitat, al Parlament de Catalunya, i a les associacions en defensa de l’energia sostenible, renovable i local. A donar difusió d’aquest acord als mitjans de comunicació generals i locals, òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#energiasostenible).
14a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Vilanova i la Geltrú, 18 de març de 2014
80
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
81
Memòria 2011-2015
Declaració de Barcelona per les ciutats i pobles habitables, fèrtils i resilients Enguany, la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat celebra la seva majoria d’edat. Ens hem fet grans! En els 18 anys transcorreguts des de la fundació, el 1997 a Manresa, hem passat del centenar de socis inicial als gairebé tres-cents membres de tots els nivells de l’Administració repartits arreu del territori de Catalunya. Plegats, hem après els uns dels altres i, fruit de la reflexió conjunta, hem impulsat el desenvolupament sostenible dels nostres pobles i ciutats. L’itinerari ens va fer descobrir els escenaris innovadors de les agendes 21 locals, i avui ens ha dut fins als nous paradigmes de la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, ens ha fet avançar en la incorporació de la participació ciutadana en els afers públics i en crear un llenguatge comú i una cultura compartida basada en la sostenibilitat social, econòmica i ambiental. Tot plegat, progressos que ja difícilment admeten passos enrere. El nous Objectius de Desenvolupament Sostenible El 2015 és també un any clau perquè Nacions Unides anunciarà els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)8, continuïtat dels Objectius de Desenvolupament del Mil·leni (ODM). La que ja s’anomena “Agenda post 2015” posa un èmfasi especial en les dimensions ambiental i econòmica i, reconeixent que les persones són el centre del desenvolupament sostenible, es compromet a impulsar un sistema social inclusiu que conjumini el progrés econòmic, el desenvolupament social i la protecció del medi ambient. Les ciutats i els pobles assumirem els Objectius de Desenvolupament Sostenible igual com en el seu dia van assumir els objectius de la Cimera de la Terra, que van conduir a l’aprovació de la Carta d’Aalborg i a la creació de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Ciutats i pobles habitables La ciutat, l’hàbitat urbà, és un hàbitat humà. I, per la seva natura i raó de ser, ha de ser una ciutat habitable. Ciutat habitable és ciutat saludable, amb aire i aigua nets i aliments sans. És ciutat confortable, amb benestar acústic i climàtic, i espais acollidors. Ciutat habitable és ciutat diversa, amb verd i biodiversitat, patrimoni i paisatge. Ciutat habitable és ciutat estimulant, amb habitatge i mitjans de vida i de coneixement; és ciutat acollidora i inclusiva, amb mecanismes de resolució de conflictes, cohesionada, equitativa i solidària. Ciutats i pobles fèrtils Més enllà de la producció primària, que cal no obviar, les ciutats i els pobles són viver de riquesa, de talent, de coneixement i de creativitat. Fertilitat en la producció de béns, en la generació d’idees i de coneixement, de cultura, de bellesa, de benestar, de salut, de joia de viure, en la producció de relat i de visió, i en la creació del seu futur, amb horitzons ambiciosos. Fèrtils en la producció de vincles, en la cooperació en xarxa amb altres pobles, ciutats i ciutadanies, i en connexió contínua amb el món. 1.2
8
Veure document Annex: Informe “El camí cap a la dignitat: Informe de les Nacions Unides sobre l’agenda de desenvolupament sostenible (en castellà)”
82
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Ciutats i pobles resilients i perdurables Treballem perquè les nostres ciutats i pobles siguin resilients i perdurables. Per això utilitzem els recursos amb eficiència. Actuem per evitar i mitigar els impactes, amb una actitud de prevenció. I ens movem per rebaixar la dependència i tendir a l’autosuficiència, per millorar la capacitat de suportar, sobreviure i ressorgir d’un embat, d’una crisi o impacte. És per tot això que els membres de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: Acordem, Assumir els nous Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides en les nostres agendes per la sostenibilitat. Recercar l’excel·lència en matèria de qualitat ambiental, en el benentès que malgrat que hem evolucionat molt en els anys darrers, encara hi ha grans i diversos assumptes pendents, com ara el repte de garantir un aire net i una ciutat vital no sorollosa. Passar de la inquietud pel medi ambient a una economia que l’incorpori. Economia verda, circular o de descarbonatació és assumir que el preu de les coses internalitzi els seus costos socials i ambientals, en el l’horitzó estratègic d’eradicació de la pobresa. Itinerar de la consciència ambiental al compromís i la coresponsabilitat de la ciutadania. Cal generar la informació i els recursos adequats perquè tothom es pugui implicar efectivament en l’acció i la construcció de les ciutats que volem. Transformar la resposta puntual en resiliència. Les ciutats i els pobles hem de millorar la capacitat de reacció de la comunitat i del territori, mitjançant la resposta creativa, preventiva i proactiva als canvis i a les situacions externes de crisis i transformació. I ens comprometem a fer difusió d’aquests acords en els mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#DeclaracióBarcelona #sostenibilitat) 15a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat A Barcelona, 11 de març del 2015
83
Memòria 2011-2015
Acord de la Xarxa de suport al Comunicat de Lima Per un acord global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós La XX Conferència Internacional sobre Canvi Climàtic, (COP20), organitzada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic el passat desembre de 2014 a la ciutat de Lima, va tenir per objectiu progressar de cara a la futura adopció d’un nou acord mundial per a la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Dels resultats de la COP20 es pot concloure que ja no hi ha discussió sobre la realitat del canvi climàtic, però que existeixen diferències importants de visió entre els països. La XXI Conferència de les Parts, COP21, s’organitzarà entre el 30 de novembre i l’11 de desembre de 2015 a París amb l’objectiu de concloure aquest nou acord mundial. A hores d’ara ja s’han generat grans expectatives de cara a la COP21, però, entre d’altres àmbits, encara cal continuar treballant per destacar el paper clau dels governs subnacionals i locals en la lluita contra el canvi climàtic. Per aquest motiu, durant la COP20 es va aprovar el Comunicat de Lima. El Comunicat Lima és fruit de la tasca prèvia de les autoritats locals i regionals en l’àmbit de la seva contribució a la lluita contra el canvi climàtic. El comunicat demana l’assoliment d’un acord global post-2015 inclusiu i ambiciós sobre el clima, destacar les iniciatives locals i subnacionals desenvolupades en el si de l’àmbit i, finalment, la formulació de programes i plans d'acció a escala nacional. També sol·licita el compromís dels alcaldes i dels líders locals i subnacionals per mantenir i incrementar els compromisos adquirits, entre d’altres formulacions, a través del Pacte dels Alcaldes per una Energia Sostenible Local. La COP20 va cloure amb punts d’acord, els quals recomana incloure en el text de l'acord climàtic global de la COP21 de París. A hores d’ara, les negociacions prèvies a la COP21 es concentren en dues línies estratègiques: les polítiques climàtiques a aplicar a partir de l’any 2020, i la reducció global d’emissions abans del 2020.
84
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Com a aportació específica del món local i subnacional, el Comunicat de Lima destaca cinc missatges clau de cara a les negociacions en curs per establir un acord climàtic global post-2015: 1. Advertim que som a prop d'un "punt de no retorn" en referència al canvi climàtic, en el qual cap ciutat, poble o regió podria fer front a les conseqüències. 2. Demanem un acord climàtic incloent i ambiciós. 3. Elogiem els responsables de les darreres Conferències de les Parts, el Secretariat de Nacions Unides, els Amics de les Ciutats i els seus aliats per la seva visió i esforços per involucrar i empoderar els governs locals i subnacionals. 4. Ens comprometem a augmentar els nostres lligams amb tots els actors de la societat civil i de tots els nivells de govern per tal d'enfortir l'acció climàtica. 5. Accelerarem i elevaren la nostra ambició en referència a la lluita contra el canvi climàtic. És per tot això que les ciutats i pobles donem suport al Comunicat de Lima, i fem nostres els cinc punts del document. I ens instem a traslladar l’acord a les associacions de ciutats i pobles signants del Comunicat de Lima per mostrar-los el nostre suport. I a fer difusió de l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de suport al Comunicat de Lima per un acord global post-2015 sobre clima, inclusiu i ambiciós als mitjans de comunicació generals i locals, als òrgans de participació ciutadana i a les xarxes socials (#COP21). 15a Assemblea de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat Barcelona, 11 de març de 2015
85
Memòria 2011-2015
Annex II : Relació de municipis associats a la Xarxa i signants del Pacte d’Alcaldes Municipi 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
Abrera Agramunt Alella Alpens Ametlla del Vallès L´ L'Arboç Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Artés Avià Avinyó Badalona Badia del Vallès Bagà Balenyà Balsareny Barberà del Vallès Barcelona Begues Begur Berga Bigues i Riells Borredà Bruc, El Brull, el Cabanyes, Les Calaf Calafell Calders Caldes d'Estrac Caldes de Montbui Calella Callús Calonge de Segarra Cambrils Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús
Comarca Baix Llobregat Urgell Maresme Osona Vallès Oriental Baix Penedès Maresme Maresme Maresme Bages Berguedà Bages Barcelonès Vallès Occidental Berguedà Osona Bages Vallès Occidental Barcelonès Baix Llobregat Baix Empordà (GI) Berguedà Vallès Oriental Berguedà Anoia Osona Alt Penedès Anoia Baix Penedès (TA) Bages Maresme Vallès Oriental Maresme Bages Anoia Baix Camp (TA) Vallès Oriental Maresme Vallès Oriental Vallès Oriental
86
Signant del Pacte d’Alcaldes Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61
Canyelles Capellades Cardedeu Cardona Carme Castellar del Riu Castellar del Vallès Castellbell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellví de Rosanes Celrà Centelles Cercs Cerdanyola del Vallès Cervelló Cervera Collbató Collsuspina
Garraf Anoia Vallès Oriental Bages Anoia Berguedà Vallès Occidental Bages Vallès Occidental Vallès Oriental Baix Llobregat Alt Penedès Baix Llobregat Gironès Osona Berguedà Vallès Occidental Baix Llobregat Segarra (LLE) Baix Llobregat Osona
62
Copons
Anoia
63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87
Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Cubelles Cunit Dosrius Esparraguera Esplugues de Llobregat Esquirol, L' Estany L' Espunyola, L Figaró-Montmany Figueres Folgueroles Franqueses del Vallès, Les Gaià Garriga, La Gavà Gelida Girona Gironella Granada, La Granollers Guardiola de Berguedà Hospitalet, L' Hostalets de Pierola, Els
Baix Llobregat Baix Llobregat Garraf Baix Penedès (TA) Maresme Baix Llobregat Baix Llobregat Osona Bages Berguedà Vallès Oriental Alt Empordà (GI) Osona Vallès Oriental Bages Vallès Oriental Baix Llobregat Alt Penedès Gironès Berguedà Alt Penedès Vallès Oriental Berguedà Barcelonès Anoia
87
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Memòria 2011-2015
88 89 90 91 92 93 94
Igualada Llagosta, La Lleida Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Lloret de Mar Lluçà
Anoia Vallès Oriental Segrià (LLE) Vallès Oriental Vallès Oriental Selva (GI) Osona
95
Malgrat de Mar
Maresme
96 97 98 99 100 101 102 103 104 105 106 107 108 109 110 111 112 113 114 115 116 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127
Manlleu Manresa Martorell Martorelles Masies de Voltregà, Les Masnou Masquefa Matadepera Mataró Mediona Moià Molins de Rei Mollerussa Mollet del Vallès Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat Montcada i Reixac Montesquiu Montgat Montmeló Montornès del Vallès Mura Navarcles Navàs Òdena Olesa de Montserrat Olivella Olost Olot Orís Oristà Palafolls
Osona Bages Baix Llobregat Vallès Oriental Osona Maresme Anoia Vallès Occidental Maresme Alt Penedès Bages Baix Llobregat Pla d'Urgell Vallès Oriental Bages Bages Vallès Occidental Osona Maresme Vallès Oriental Vallès Oriental Bages Bages Bages Anoia Baix Llobregat Garraf Osona Garrotxa Osona Osona Maresme
128 Palau-solità i Plegamans
Vallès Occidental
129 130 131 132
Tarragonès Baix Llobregat Baix Llobregat Baix Llobregat
Pallaresos, Els Pallejà Palma de Cervelló, La Papiol, El
88
Sí Sí Sí Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
133 134 135 136 137 138 139 140 141 142 143 144 145 146 147 148 149 150 151 152 153 154 155 156 157 158 159 160
Parets del Vallès Piera Pineda de Mar Pla del Penedès Pobla de Claramunt, la Pobla de Lillet, la Polinyà Pont de Vilomara i Rocafort Prat de Llobregat, El Premià de Dalt Premià de Mar Preses, Les Puigcerdà Puig-Reig Reus Ripollet Riudecanyes Roca del Vallès, la Roda de Ter Rubí Sabadell Sallent Salou Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Bartomeu del Grau
Vallès Oriental Anoia Maresme Alt Penedès Anoia Berguedà Vallès Occidental Bages Baix Llobregat Maresme Maresme Garrotxa (GI) Cerdanya Berguedà Baix Camp Vallès Occidental Baix Camp Vallès Oriental Osona Vallès Occidental Vallès Occidental Bages Tarragonès Barcelonès Baix Llobregat Maresme Vallès Oriental Osona
161 Sant Boi de Llobregat
Baix Llobregat
162 163 164 165 166 167 168 169 170 171 172 173 174 175 176 177 178 179
Osona Maresme Vallès Oriental Vallès Occidental Alt Penedès Vallès Oriental Baix Llobregat Vallès Oriental Baix Llobregat Bages Vallès Oriental Bages Osona Montsià Bages Baix Llobregat Osona Baix Llobregat
Sant Boi de Lluçanès Sant Cebrià de Vallalta Sant Celoni Sant Cugat del Vallès Sant Cugat Sesgarrigues Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu Sasserra Sant Fost de Campsentelles Sant Fruitós de Bages Sant Hipòlit de Voltregà Sant Jaume d'Enveja Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan Despí Sant Julià de Vilatorta Sant Just Desvern
89
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Memòria 2011-2015
180 181 182 183 184 185 186 187 188 189 190 191 192 193
Sant Llorenç d'Hortons Sant Llorenç Savall Sant Martí Sesgueioles Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Torelló Sant Pere de Vilamajor Sant Pol de Mar Sant Quirze de Besora Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Sant Salvador de Guardiola Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Montalt
Alt Penedès Vallès Occidental Anoia Garraf Alt Penedès Osona Vallès Oriental Maresme Osona Vallès Occidental Alt Penedès Bages Bages Maresme
194 Sant Vicenç de Torelló
Osona
195 196 197 198 199 200 201 202 203 204 205 206 207 208 209 210 211 212 213 214 215 216 217 218 219 220 221 222 223 224 225 226
Baix Llobregat Baix Llobregat Barcelonès Berguedà Vallès Oriental Anoia Alt Penedès Vallès Oriental Bages Baix Penedès Vallès Occidental Bages Vallès Occidental Alt Urgell Osona Garraf Osona Alt Penedès Bages Vallès Oriental Bages Osona Tarragonès Urgell Maresme Vallès Occidental Maresme Osona Osona Tarragonès Baix Llobregat Baix Empordà
Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Santa Eugènia de Berga Santa Eulàlia de Ronçana Santa Margarida de Montbui Santa Margarida i els Monjos Santa Maria de Palautordera Santa Maria d'Oló Santa Oliva Santa Perpètua de Mogoda Santpedor Sentmenat Seu d'Urgell, la Seva Sitges Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Tarragona Tàrrega Teià Terrassa Tiana Tona Torelló Torredembarra Torrelles de Llobregat Torroella de Montgrí
90
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Sí
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
227 Tortosa 228 229 230 231 232 233 234 235 236 237 238 239 240 241 242 243 244 245 246 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16
Baix Ebre
Ullastrell Vallès Occidental Vacarisses Vallès Occidental Vallbona d'Anoia Anoia Vallgorguina Vallès Oriental Vallirana Baix Llobregat Vallromanes Vallès Oriental Vendrell, El Baix Penedès Vic Osona Vilada Berguedà Viladecans Baix Llobregat Viladecavalls Vallès Occidental Vilafranca del Penedès Alt Penedès Vilanova del Camí Anoia Vilanova del Vallès Vallès Oriental Vilanova i la Geltrú Garraf Vilassar de Dalt Maresme Vilassar de Mar Maresme Vilanova de Sau Osona Barcelonès EMD Bellaterra Consell Comarcal del Vallès Oriental Consell Comarcal del Bages Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Berguedà Consell Comarcal del Vallès Occidental Diputació de Barcelona Consell Comarcal Alt Penedès Consell Comarcal de la Segarra Consell Comarcal d'Osona Consell Comarcal de la Selva Consell Comarcal del Garraf Consell Comarcal del Maresme Diputació de Girona Diputació de Tarragona Diputació de Lleida
Àrea Metropolitana de Barcelona
Observadors 1 2 3 4 5
Associació Catalana de Municipis i Comarques Federació de Municipis de Cat Consorci de Turisme del Baix Llobregat Almassora Centre d'Estudis de la Neu i de la Muntanya d'Andorra
91
Sí Sí
Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí Sí
Memòria 2011-2015
6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17
Escaldes-Engordany Ontinyent Parc Tecnològic del Vallès Getafe Consorci El Far Mancomunitat La Plana Dènia Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE) Generalitat de Catalunya Consorci del Parc Natural de la Serra de Collaserola Mancomunitat de la Conca d'Òdena Mancomunitat Intermunicipal del Cardener
33%
25%
67%
Municipis BCN de la Xarxa Municipis BCN no Xarxa 3%
75%
Municipis CAT de la Xarxa Municipis CAT no Xarxa 18%
82%
97%
Població BCN de la Xarxa Població BCN no Xarxa
Població CAT de la Xarxa Població CAT no Xarxa
En relació al Pacte d’Alcaldes: TOTAL
Municipis
%
TOTAL municipis de la província de Barcelona
311
TOTAL municipis província membres de la Xarxa
217
69,77%
TOTAL municipis província no membres Xarxa
95
30,55%
92
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
TOTAL municipis província adherits al Pacte TOTAL municipis província de la Xarxa i adherits al Pacte d’Alcaldes TOTAL municipis província adherits al Pacte però no són membres de la Xarxa TOTAL municipis província membres de la Xarxa però no adherits al Pacte TOTAL municipis membres de la Xarxa resta de províncies de Catalunya
TOTAL
213
68,49%
177
56,91%
36
11,58%
39
12,54%
29
Municipis
%
TOTAL municipis membres de la Xarxa
246
TOTAL municipis de la Xarxa adherits al Pacte
195
79,27%
51
20,73%
TOTAL municipis de la Xarxa però no adherits al Pacte
93
Memòria 2011-2015
Annex III : El compromís del món local Ens locals que han aprovat els acords i declaracions d’aquest mandat.
Municipi
Declaració de Vic 2012
Alella
Ple 28/06/2012
Alpens
Ple 10/07/2012
Arenys de Mar
Ple 21/03/2012
Avià
Ple 19/03/2012
Bagà Berga
Declaració de Lleida 2013
Acord Aire més Net 2013
Declaració de Vilanova 2014
Ple 06/05/2013 Ple 1/03/2012
Bigues i Riells
Aprovat pendent de notificació
Canet de Mar
Ple 29/03/2012
Capellades
Ple 29/02/2012
Cardedeu
Ple 31/05/2012
Castellar del Vallès
Ple 29/05/2012
Castellbell i el Vilar
Ple 28/03/2012
Castellcir
Ple 6/03/2012
Castelldefels
Ple 30/05/2013
Centelles
Ple 26/04/2012
Cercs
Ple 04/04/2012
Copons
Ple 08/04/2013
Figaró-Montmany
Ple 30/03/2012
Gavà
Ple 5/06/2012
Gelida
Ple 23/05/2013
Girona
Ple 10/06/2013
Lliçà de Vall
Ple 30/05/2012
Masies de Voltregà, Les
Ple 10/05/2012
Molins de Rei
Ple 31/05/2012
Olost Palau-solità i Plegamans Parets del Vallès
Ple 5/06/2012 Ple 31/05/2012
Pobla de Claramunt, la
Ple 13/03/2012
Prat de Llobregat, El
Ple 04/07/2012
Ple 28/11/2013
Puig-Reig
Ple 24/04/2014
Roca del Vallès, la
Ple 28/03/2012
Roda de Ter
Ple 15/05/2012
Sant Adrià de Besòs
Ple 27/04/2012
Sant Boi de Llobregat
Ple 28/03/2012
Sant Celoni
Ple 31/05/2012
Sant Joan de Vilatorrada
Ple 26/07/2012
Sant Joan Despí
Ple 20/07/2012
Sant Llorenç Savall
Ple 26/09/2012
Sant Martí Sesgueioles
Ple 19/03/2012
Sant Pere de Torelló
Ple 26/03/2012
94
Acord Salt endavant del Pacte 2014
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Sant Quirze de Besora
Ple 18/04/2012
Sant Sadurní d'Anoia
Ple 28/03/2012
Sant Salvador de Guardiola
Ple 10/05/2012
Sant Vicenç de Montalt
Ple 25/07/2013
Santa Coloma de Gramenet
Ple 26/03/2012
Santa Maria de Palautordera
Ple 31/05/2012
Sentmenat
Ple 31/05/2012
Seu d'Urgell, la
Ple 14/05/2012
Talamanca
Ple 11/072012
Torrelles de Llobregat
Ple 25/04/2013
Vallgorguina
Ple 9/03/2012
Vallromanes
Ple 19/04/2012
Vilafranca del Penedès Artés Barcelona
Previst Ple 15/03/2012
Bruc, El
Ple 21/03/2012
Calaf
Ple 27/04/2012
Caldes d'Estrac
Ple 26/04/2013 Ple 19/06/2013 Ple 26/04/2013 Ple 18/03/2013
Castellbisbal Cornellà de Llobregat
Ple 21/03/2013
Previst
Ple 27/05/2013 Ple 31/05/2012
Estany L'
Ple 23/05/2013 Ple 28/03/2013
Garriga, la
Ple 30/05/2012
Lleida
Ple 29/06/2012
Malgrat de Mar
Ple 12/04/2012
Navarcles
Ple 30/05/2012
Òdena
Ple 13/03/2012
Ripollet Ple 5/06/2012
Sant Cugat Sesgarrigues
Ple 14/03/2012
Sant Vicenç de Torelló
Ple 28/03/2013 Ple 30/04/2014
Ple 26/07/2013 Ple 22/04/2013 Ple 24/04/2013 Ple 14/05/2013 Ple 25/04/2013
Sabadell
Ple 18/03/2013 Ple 27/05/2013
Ple 25/04/2013 Ple 09/04/2013
Ple 12/06/2013 Ple 24/04/2013
Súria
Ple 28/03/2012
Ple 24/04/2013
Vic
Ple 7/05/2012
Ple 06/05/2013
Ple 29/05/2012
Ple 23/07/2013
Ple 24/04/2013
Viladecavalls Badalona
Ple 29/05/2014
Balsareny
Ple 28/03/2013
Ple 28/03/2013
Esplugues de Llobregat
Ple 16/05/2012
Previst
previst
Hospitalet, L'
Ple 22/05/2012
Ple 28/05/2013
Ple 23/07/2013
Mataró
Ple 12/04/2012
Mollet del Vallès
Ple 26/03/2012
Ple 29/04/2013
No
Montmeló
Ple 29/05/2012
Ple 30/04/2013
Montornès del Vallès
Ple 31/07/2014
Ple 8/05/2014
Ple 8/05/2014
Ple 05/06/2014
Ple 05/06/2014
Ple 30/04/2013 Ple 04/12/2014
Pallejà
Ple 31/05/2012
Ple 26/09/2013
Ple 26/09/2013
Papiol, El
Ple 29/03/2012
Ple 25/04/2013
Ple 25/04/2013
Santa Coloma de Cervelló
Ple 26/04/2012
Santa Maria de Corcó
Ple 13/03/2012
Ple 29/04/2013 Ple 12/03/2013
Ple 29/05/2014
Ple 29/04/2014
Ple 12/03/2013
95
Ple 31/07/2014
Memòria 2011-2015
Tarragona
Ple 18/05/2012
Tàrrega
JGL 14/06/2013
Ple 31/03/2014
Ple 09/05/2013
Ple 31/03/2014
Ple 31/03/2014
Torelló
Ple 28/05/2012
Tortosa
Ple 02/07/2012
Vallirana
Ple 28/03/2012
Ple 04/04/2013
Vilassar de Dalt
Ple 28/03/2012
Ple 25/04/2013
Manlleu
Ple 20/03/2012
Ple 18/06/2013
Ple 20/05/2014
Ple 20/05/2014
Navàs
Ple 19/06/2012
Ple 29/07/2013
Ple 26/05/2014
Ple 26/05/2014
Santa Perpètua de Mogoda
Ple 28/03/2012
Ple 26/04/2013
Tiana
Ple 05/06/2012
Ple ????/2013
Vacarisses
Ple 28/03/2012
Ple ????/2013
Ple 30/04/2014
Ple 30/04/2014
Granollers
Ple 27/03/2012
Ple 26/03/2013
Ple 26/03/2013
Ple 29/04/2014
Ple 29/04/2014
Sant Andreu de la Barca
Ple 25/04/2012
Ple 29/05/2013
Ple 29/05/2013
Ple 28/05/2014
Ple 28/05/2014
Sant Cugat del Vallès
Ple 16/04/2012
Ple 23/05/2013
Ple 23/05/2013
Ple 30/04/2014
Ple 30/04/2014
Sant Fruitós de Bages
Ple 13/06/2012
Ple 12/06/2013
Ple 12/06/2013
Ple 11/06/2014
Ple 11/06/2014
Santa Margarida i els Monjos
Ple 26/03/2012
Ple 25/06/2013
Ple 25/06/2013
Ple 28/04/2014
Ple 28/04/2014
Terrassa
Ple 31/05/2012
Ple 27/06/2013
Ple 27/06/2013
Ple 29/05/2014
Ple 29/05/2014
Viladecans
Ple 27/09/2012
Ple 25/04/2013
Ple 25/04/2013
Ple 24/04/2014
Ple 24/04/2014
Vilanova i la Geltrú
Ple 7/05/2012
Ple 03/06/2013
Ple 03/06/2013
Ple 7/04/2014
Ple 7/04/2014
Diputació de Barcelona
Ple 26/07/2012
Ple 28/05/2013
Diputació de Tarragona Consell d'Osona
Comarcal
Ple 20/05/2014 Ple 08/04/2013 Ple 29/05/2014 Ple 27/03/2014
Ple 29/01/2015
Ple 29/05/2014 Ple 1/04/2014
Ple 1/04/2014
Ple 24/04/2014
Ple 01/03/2013 Ple 27/06/2012
Consell Comarcal del Garraf
Ple 22/03/2012
Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Ple 14/06/2012
Àrea Metropolitana de Aprovat pendent Barcelona. Entitat del notifiicació 05/06/2012 Medi Ambient Parc de Collserola
Ple 25/06/2013 Ple 08/04/2013
Ple 04/10/2012
Ple 16/05/2013
Ple 30/04/2013
Ple 04/06/2013
Ple 07/06/2013
Sant Iscle de Vallalta
Ple 07/05/2013
Ordís
Ple 19/09/2013
Ple 12/06/2014
Ple 12/06/2014
Ple 27/05/2014
Ple 27/05/2014
Ple 29/05/2014
Ple 15/05/2014
96
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
97
Memòria 2011-2015
Annex IV : Relació d’inscripcions als Grups de treball i Comissions Els grups són en general, l’element bàsic dinamitzador del treball de la Xarxa, proposen i organitzen la major part de les activitats de la Xarxa i mantenen els contactes i l’intercanvi entre els municipis associats. Els Grups de treball s’han renovat a la 12a Assemblea general de Vic i se n’han creat de nous durant el mandat. Persones inscrites
Ens inscrits
Comissió Permanent
1. Energia Sostenible Local
118
76
Badalona, El Prat, Girona, L’Hospitalet, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Santa Margarida i el Monjos, Premià de dalt, Sant Cugat del Vallès, Reus, Diputació de Barcelona, ICAEN i TES
2. Gestió del Cicle local de l’aigua
65
48
Cornellà de Llobregat, Òdena, Seva, Terrassa, Vic, Rubí, Sabadell, Navàs, Diputació de Barcelona i Agència Catalana de l‘Aigua
3. Millora de la qualitat de l'aire
71
49
Àrea Metropolitana de Barcelona, Sabadell, Rubí, Terrassa, Badalona, Diputació de Barcelona i TES
4. Prevenció de la contaminació acústica
52
37
Castellbisbal, Terrassa, El Prat de Llobregat, Girona, Sant Cugat del Vallès, Diputació de Barcelona i TES
5. Consum responsable local i prevenció de residus
73
47
Barcelona, Lleida, Cornellà de Llobregat, Argentona, Terrassa, Diputació de Barcelona, Agència de Residus de Catalunya i TES
6.Educació per la sostenibilitat
66
38
Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet, El Prat, Cornellà, Ripollet, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Navarcles, Parc Natural de Collserola, Diputació de Barcelona i TES
7. Club del Pacte d’Alcaldes
41
29
Diputacions de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, AMB, Xarxa i CILMA
a. Comissió tècnica d’Indicadors de Sostenibilitat
26
23
No en té
b. Comissió tècnica per una gestió integrada del litoral
25
18
No en té
c. Comissió d’Horts
147
89
No en té
TOTAL
684
134
Grups de treball
98
Abrera Agramunt Alella Alpens Ametlla del Vallès L´ L'Arboç Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Artés Avià Avinyó Badalona Badia del Vallès Bagà Balenyà Balsareny Barberà del Vallès Barcelona Begues Begur Berga Bigues i Riells Borredà Bruc, El Brull, el Cabanyes, Les Calaf Calafell Calders Caldes d'Estrac Caldes de Montbui Calella Callús Calonge de Segarra Cambrils Campins Canet de Mar Canovelles Cànoves i Samalús Canyelles
2
1
1
1
1
2
1
2
1 4
1 1
1 3
1
1 2
1
1
2 1 1
1
1
1 1
-
1 3
4
-
1 4
1
1
1 1 1
1
99
1
TOTAL
C. Comissió d'Horts
b. CT per una gestió integrada del litoral
a. CT d’Indicadors
7. Club del Pacte d'Alcaldes
6. Educació per la sostenibilitat
4. Prevenció de la contaminació acústica 5. Consum r.l. i prevenció de residus
3. Millora de la qualitat de l'aire
2. Cicle local de l’aigua
Ens locals membres de la Xarxa
1. Energia Sostenible Local
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
0 0 4 0 0 0 3 3 6 0 0 0 8 0 0 0 0 5 21 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 1 1 1 0 0 0 0 2 0 0
Memòria 2011-2015
Capellades Cardedeu Cardona Castellar del Riu Castellar del Vallès Castellbell i el Vilar Castellbisbal Castellcir Castelldefels Castellet i la Gornal Castellví de Rosanes Centelles Celrà Cercs Cerdanyola del Vallès Cervelló Cervera Collbató Copons Corbera de Llobregat Cornellà de Llobregat Cubelles Cunit Dosrius Esparraguera Esplugues de Llobregat Estany L' Espunyola, L Figaró-Montmany Figueres Folgueroles Franqueses del Vallès, Les Gaià Garriga, La Gavà Gelida Girona Granada, La Granollers Guardiola de Berguedà Hospitalet, L' Hostalets de Pierola, Els Igualada Lleida Lliçà d'Amunt Lliçà de Vall Lloret de Mar Lluçà Malgrat de Mar Manlleu
1
1
1
2
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
1
3
2
1 2
1
1
1 1
1
1
1 1
1
1
1
1 1 2
1 1
1
1 1 1
1
2
4
1
3 1 2
3
1
1
4
1 3
1 3 1
2
2
3
1
1
1
1
1
1 1
2
1
1
100
2
1
1 1
1
1
4 1 4
1
3
3
1 1
1
1
3
1
1
0 0 0 0 3 0 7 0 4 0 0 1 0 0 5 0 0 0 0 1 9 1 1 0 0 6 2 0 3 1 0 2 0 3 4 0 17 1 17 1 14 0 3 12 0 0 3 0 0 9
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Manresa Martorell Martorelles Masies de Voltregà, Les Masnou Masquefa Matadepera Mataró Mediona Moià Molins de Rei Mollerussa Mollet del Vallès Monistrol de Calders Monistrol de Montserrat Montcada i Reixac Montesquiu Montgat Montmeló Montornès del Vallès Mura Navarcles Navàs Òdena Olesa de Montserrat Olivella Olost Olot Orís Oristà Palafolls Palau-solità i Plegamans Pallaresos, Els Pallejà Palma de Cervelló, La Papiol, El Parets del Vallès Piera Pineda de Mar Pla del Penedès Pobla de Claramunt, la Pobla de Lillet, la Polinyà Pont de Vilomara i Rocafort Prat de Llobregat, El Premià de Dalt Preses, Les Puigcerdà Puig-Reig Reus
1 1
1
1 1
2
1
1
1
1
1
2
1
2
3
3
2
1
1 1
1 3 1
1
1
2
1
2
1
1
1 1
1
1 1
1 1
1
1 1 1
1
1 1
1
1
1
1
1
1
1 3
1
1 3
1 1
1 1 1
1 1
1 1 1
1
1 1
1 2
1
1 1 2 2
2 1
1 1 1
1
101
1
1
1
2 1
1
1
1
2 1
3
4 7 0 0 1 0 0 15 0 2 3 1 7 0 0 4 0 1 3 10 0 4 5 5 1 1 1 0 1 0 0 2 0 3 1 8 7 0 0 0 0 0 3 0 9 2 0 0 0 5
Memòria 2011-2015
Ripollet Riudecanyes Roca del Vallès, la Roda de Ter Rubí Sabadell Sallent Salou Sant Adrià de Besòs Sant Andreu de la Barca Sant Andreu de Llavaneres Sant Antoni de Vilamajor Sant Bartomeu del Grau Sant Boi de Llobregat Sant Boi de Lluçanès Sant Cebrià de Vallalta Sant Celoni Sant Cugat del Vallès Sant Cugat Sesgarrigues Sant Esteve de Palautordera Sant Esteve Sesrovires Sant Feliu de Codines Sant Feliu de Llobregat Sant Feliu Sasserra Sant Fost de Campsentelles Sant Fruitós de Bages Sant Hipòlit de Voltregà Sant Jaume d'Enveja Sant Joan de Vilatorrada Sant Joan Despí Sant Just Desvern Sant Llorenç d'Hortons Sant Llorenç Savall Sant Martí Sesgueioles Sant Pere de Ribes Sant Pere de Riudebitlles Sant Pere de Torelló Sant Pol de Mar Sant Quirze de Besora Sant Quirze del Vallès Sant Sadurní d'Anoia Sant Salvador de Guardiola Sant Vicenç de Castellet Sant Vicenç de Montalt Sant Vicenç de Torelló Sant Vicenç dels Horts Santa Coloma de Cervelló Santa Coloma de Gramenet Santa Eugènia de Berga Santa Eulàlia de Ronçana
1
2
1 3
2 1
1
2
2
1 2
3 2
1
2 1
1
1
1
1
3
1 3
1
1
2 1
1
2 1
1
1
1 1 1
1
1 2
1
1
1
3 1
1
1
1 1
1 1
1 1
1 1
1 1
1
2 1 2
1
1
1
1
1
1
1
1
1 1
102
3
2 3
4 0 0 0 12 13 0 0 2 6 1 0 0 0 0 0 1 13 1 0 2 0 3 0 0 2 0 0 0 8 7 0 0 0 1 0 0 2 0 1 2 0 0 8 0 1 2 7 0 0
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
Santa Margarida de Montbui Santa Margarida i els Monjos Santa Maria de Corcó Santa Maria de Palautordera Santa Maria d'Oló Santa Oliva Santa Perpètua de Mogoda Santpedor Sentmenat Seu d'Urgell, la Seva Sitges Sora Subirats Súria Tagamanent Talamanca Taradell Tarragona Tàrrega Teià Terrassa Tiana Tona Torelló Torredembarra Torrelles de Llobregat Torroella de Montgrí Tortosa Ullastrell Vacarisses Vallbona d'Anoia Vallgorguina Vallirana Vallromanes Vendrell Vic Vilada Viladecans Viladecavalls Vilafranca del Penedès Vilanova del Camí Vilanova del Vallès Vilanova i la Geltrú Vilassar de Dalt Vilassar de Mar EMD Bellaterra ALTRES ADMINSTRACIONS LOCALS Consell Comarcal del Vallès Oriental Consell Comarcal del Bages
2
2
2
2
1
1 1
1
1
1
2 1 1
2 1
1 1
2
1
1
1
1 1
1
1
1 1
1
1
1 1
1 2
1
1
1
1 2
1
1
1
1 1
1
2
1
1
1
2
5
1
1 1
1
1 1
1
1
1 1 1 1
1
3
1 1
1 1
1
1 1 1 1
1
1 1 1
1 1
1
2
103
2
1
1
2
2
1 1
2 1
1
1
1
2
1 2 1
1
1
1
1 1
1 1
1
1
1
1 5
0 10 1 2 0 0 3 1 0 1 3 8 0 2 4 0 0 0 9 2 0 13 5 0 1 3 1 0 0 0 2 1 0 5 8 6 7 0 11 0 3 0 1 16 2 0 1 0 5
Memòria 2011-2015
Consell Comarcal del Baix Llobregat Consell Comarcal del Berguedà Consell Comarcal del Vallès Occidental Diputació de Barcelona Consell Comarcal Alt Penedès Consell Comarcal de la Segarra Consell Comarcal d'Osona Consell Comarcal de la Selva Consell Comarcal del Garraf Consell comarcal del Maresme Diputació de Lleida Diputació de Tarragona Diputació de Girona - CILMA Àrea Metropolitana de Barcelona. Entitat del Medi Ambient OBSERVADORS Associació Catalana de Municipis i Comarques Federació de Municipis de Cat Consorci de Turisme del Baix Llobregat Almassora Centre de Biodiversitat Escaldes-Engordany Mancom de Servicios de Promoción Económica Vega Baja (Bigastro-Alacant) Ontinyent Parc Tecnològic del Vallès Getafe Consorci El Far Mancomunitat La Plana Dènia Consorci de Serveis del Baix Ebre i Montsià (CODE) Generalitat de Catalunya Parc Natural Collserola Altres Persones inscrites (sense comptar DIBA) Persones inscrites Entitats inscrites
12
11
18
13
12
1
7
1
1
1 1
3
1 2
1 5
0 0 0 104 0 1 3 1 4 5 1 11 33
4
3
27
9
18
1 1
1
2
1
1
2 14
2 3
2 2
1 2
1 4
1 1 1 1
3
2
2
4
4
1
2
2
2
1 0 0 0 0 0
1
0 0 0 0 2 8 0
2 3
2
3
1
1 7
1
4
5
1 1
1 3
104
1
65 76 48
71 89 49
52 65 37
73 85 54
66 73 47
41 42 29
26 29 23
7
25 4 19
147 165 89
684 788 134
1
11
1 118 130 76
4
25 34 18
Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat
105
Memòria 2011-2015
Secretaria tècnica: Diputació de Barcelona Carrer del Comte d’Urgell, 187. Edifici del Rellotge, 2n. 08036 Barcelona Tel. 934 022 222 Fax 934 022 493 xarxasost@diba.cat www.diba.cat/xarxasost