9 5
2
1
3
6 1
9
7
1
6
5
2
7
7
3
6
6
8
1 4
4
8
8
5 7 2
7 9
5
2 g. 21) (pà
6
2
9
7
8 7 5
Calaix de sastre
Incorporem 3 dokus al su 5 ssatemps pa
Tema del mes (pàg. 10)
Quim Monzó, més que un escriptor
Tendèries (pàg. 14)
Tornen els vampirs
1
1 6
79
fe b re r
20 10
C I L Ò B R E L’ H I P 6
3
8
Tiratge: 26.330
LA REVISTA DELS UN
IVERSITARIS
ASTRUD
L'APOSTA PEL DIRECTE
OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Editorial
N79 - FEBRER2010 02 - EDITORIAL UNA MICA D'IRONIA, SI US PLAU... 03 - LA IMATGE OSCAR CABEZAS 04 - LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA ESTUDIANTS DE LA UPC CREEN UN CERVELL ELECTRÒNIC 05 - DIUE APUNTS A LA XARXA, I GRATIS PER A TOTHOM 06 - ELS CONVIDATS MANOLO MARTÍNEZ I GENÍS SEGARRA, MEMBRES D'ASTRUD 08 - JOVENTUT EL 27 DE FEBRER, ELS I LES JOVES DECIDIM EL NOSTRE FUTUR A MANRESA 09 - ALTAVEU PEP SALA. TOT ÉS RELATIU 10 - REPORTATGE QUIM MONZÓ O COM TRIOMFAR A LA VIDA 12 - ESPECIAL NEU LA MOLINA, CENTRE DE LA COPA DEL MÓN TREU EL MÀXIM PROFIT A LA NEU DE CATALUNYA 14 - REPORTATGE ELS VAMPIRS TORNEN PER QUEDAR-SE 16 - BOCA A BOCA MARTA SELVA, PRESIDENTA DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA DONA 18 - SEXE SEXE A LES AULES (i II) 19 - MANS UNIDES EL TEU PUNT DE VISTA POT CANVIAR EL MÓN 20 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 21 - CALAIX DE SASTRE EL PASSATEMPS DE L'ACPG 22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA... 23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA LA DORA AMOR PATERN AL RAVAL
Edita: Edicat, s.l. Roger de Flor 334, 1-2. / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González. Gerent: Ramon Torrents. Director comercial i marquèting: Xavier Juez Director: Albert Lladó. Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador. Consell de redacció: Diego Gimènez, Atòmic Girls. Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo. Administració: Sònia López. Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, s.a. Dipòsit legal: B-47991-2007.
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L’Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, l’hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars
L’enquesta
Una mica d’ironia, si us plau... L’Hiperbòlic obre aquest 2010 amb portada del grup barceloní Astrud. I és que Manolo Martínez i Genís Segarra han sabut consolidar una formació que, durant més d’una dècada, s’ha convertit en un referent de la música independent. Independent no perquè no hagin editat amb les millors discogràfiques – que ho han fet –, sinó perquè sempre han donat la sensació de fer allò que realment els dóna la gana. Tot i que no presenten disc des de 2007, el proper 22 de gener oferiran un concert molt especial a l’Auditori de Barcelona, junt el Col·lectiu Brossa. Nosaltres no hem volgut caure en el joc d’etiquetar la seva música, però, evidentment, els hi hem preguntat com neixen les seves lletres i si creuen que la utilització de la ironia és el que els ha fet ser tan originals. Si és que l’originalitat existeix... Per una altra banda, el tema del mes, l’hem volgut dedicar a l’escriptor Quim Monzó. Fins l’11 d’abril, el Centre Arts Santa Mònica ofereix una retrospectiva que repassa tant la seva obra com la seva vida. Com sempre, l’autor s’ho ha pres amb una mica de distanciament. Ningú com ell sap que tot és molt relatiu, i que els homenatges són armes que poden anar tant a favor com en contra. Ja s’han sentit veus que critiquen que es faci això amb un escriptor encara viu. Com si els vius no tinguessin dret a ser estudiats. De totes formes, recordar la importància de Monzó ens sembla important no només com a referent literari, sinó també com un bon ideari per anar per la vida: humor i intel·ligència. No és poca cosa.
“Creus que la crisi econòmica afectarà aquest Nadal?” 20% I tant, no tenim ni un 60% A tots menys al Millet
euro... 20% Crisis? what crisis?
La pregunta del mes que ve: Consideres un escàndol els escàners als aeroports? - Sí, no vull que una màquina em vegi en pilota picada. - No, sempre vaig net. - El millor seria anar com Déu ens portà al món a tot arreu. Respon a www.deria.cat
Flaixos
Sumari
La il.lustració
2
Nom: St. Andreu Jazz Band Xifra: 6
Lloc: Mali
Aquest és el nom de l’orquestra de jazz formada per joves, entre 10 i 16 anys, i dirigida per Joan Chamorro, que va néixer fa tres anys a l’Escola Municipal del barri barceloní de Sant Andreu. Els pots escoltar a: www.myspace.com/santandreujazzband.
En aquest país, és on es creu que podrien estar Roque Pascual, Alicia Gámez i Albert Vilalta, els tres cooperants de l’ONG Barcelona Acció Solidària que van ser segrestats el passat 29 de novembre mentre participaven en una caravana solidària a Mauritània.
El FC Barcelona de Josep Guardiola serà recordat com “El Barça de les 6 Copes”. En un mateix any, aquest equip ha aconseguit la Copa, la Lliga, la Champions, la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs.
L’HIPERBÒLIC/79 LA IMATGE
Massana) i col·laborar amb gent de tot arreu, ara mateix estic en un gran projecte amb el gran il·lustrador Sam Keshmiri, de Teheran.Si voleu veure més: www.harhar.es i www.flickr.com/dibuhar
Vaig néixer a Vilanova i la Geltrú, treballo com a dissenyador i actualment estudio il·lustració a l’Escola Massana. M’encanta fer de tot, samarretes, stop motion, maquetació, fanzines (actualment porto el fanzine “Omelet du Fromash” editat per l’Escola
HAR-HAR
Oscar Cabezas (amb la col.laboració de Sam Keshmiri)
_________________________________________________________________________________________________ FEBRER 2010
3
Es busquen...
joves
talents!
T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@ edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"
4
MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/79
LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA
UPC (
) www.upc.edu
UdG (
Estudiants de la UPC creen un cervell electrònic Dos estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya a Terrassa (Vallès Occidental) han dissenyat un cervell electrònic amb l’equivalent a 50 neurones que és capaç de reproduir alguns dels fenòmens que es produeixen en aquest òrgan humà. L’aparell és capaç d’establir mecanismes de comunicació entre les neurones electròniques i de tallar-la. D’aquesta manera, es poden simular algunes de les lesions que l’òrgan pateix amb malalties com l’Alzheimer o el Parkinson. El treball també ha permès estudiar la “ressonància fantasma”, un fenomen que es produeix quan el cervell rep al mateix temps informació auditiva i visual procedent de diferent fonts i es veu obligat a processar informació complexa. El cervell, l’han creat amb components electrònics estàndard com ara resistències, bobines i condensadors, entre d’altres elements. Amb aquestes peces clau disposades en forma de xarxa, han simulat el comportament de 50 neurones quan es comuniquen dins del cervell. Una de les principals innovacions d’aquest treball és
que els experimentals que han utilitzat els dos joves per primer cop involucren xarxes complexes de neurones electròniques.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
) www.udg.edu
Anna Maria Geli pren possessió del càrrec com a rectora de la UdG Des d’aquest desembre, Anna Maria Geli és oficialment la nova rectora de la Universitat de Girona (UdG) després de prendre possessió del càrrec davant el conseller Josep Huguet i el món universitari. Anna Maria Geli (Girona, 1950) és Llicenciada en Ciències Biològiques per la UB (1973), doctora en Filosofia i Lletres per la UAB (1985) i catedràtica de Didàctica de les Ciències Experimentals de la UdG.
UdL (
) www.udl.cat
La UdL investiga amb nanotecnologia per millorar la conservació d’aliments de IV Gama Utilitzar la nanotecnologia per millorar la conservació de les fruites i hortalisses que s’envasen fresques i trossejades. Aquest és l’objectiu d’un projecte de recerca de la Universitat de Lleida (UdL) sobre els anomenats aliments de IV Gama, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació amb prop de 100.000 euros i amb una durada prevista de tres anys.
L’HIPERBÒLIC/79 DIUE _________________________________________________________________________________________________ FEBRER 2010
5
Apunts a la xarxa, gratis i per a tothom Al web www.mdx.cat pots consultar des d’aquest curs els materials que han preparat per a les seves classes professors de 10 universitats Més de 800 documents elaborats per professors de 10 universitats per a les seves classes es poden consultar gratuïtament al web www.mdx.cat. L’eina s’ha posat en funcionament aquest curs i se suma a d’altres ja existents, que també promouen la cooperació interuniversitària a través de la xarxa, i que permeten accedir lliurement a tesis doctorals, documents de recerca i revistes, entre altres. La iniciativa té el suport del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat. El Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CES-
CA), amb el suport de la Generalitat, han posat en marxa un nou servei, anomenat Materials Docents en Xarxa (MDX), gràcies al qual es poden consultar a Internet els documents que han elaborat per a les seves classes professors de 10 universitats de l’àmbit dels Països Catalans. La Universitat Pompeu Fabra ha creat i liderat el grup de treball que l’ha fet possible. L’MDX es va posar en funcionament el passat 15 d’octubre amb una primera remesa de més de 700 documents, als quals s’accedeix mitjançant el web www.mdx.cat. Ara n’hi ha més de 800. L’accés és gratuït en tots els casos i lliure en la majoria, però n’hi ha que estan restringits als usuaris de les universitats participants. L’eina permet fer recerques per universitat, paraules clau, autor, títol, matèria, col·lecció i data. Un cop feta la recerca, apareix una fitxa que també ofereix un resum del contingut i dóna accés al document en format PDF.
Les universitats participants en aquest projecte són: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Vic, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat Jaume I.
Et pots descarregar més de 800 documents, elaborats per professors de 10 universitats
La finalitat d’aquesta eina és augmentar la visibilitat i la difusió de la producció docent universitària i així, d’una banda, contribuir a la innovació educativa i, de l’altra, facilitar l’accés lliure al coneixement.
L’MDX se suma a altres projectes nascuts també gràcies a la cooperació entre universitats. Aquestes són altres eines que ja existien: 1. CCUC: El catàleg col·lectiu de les universitats de Catalunya té més de 3.400.000 registres bibliogràfics i dóna accés a més de 6.000.000 de documents físics conservats a més de 160 biblioteques. 2. BDC: La Biblioteca Digital de Catalunya inclou 11.200 revistes electròniques, 11.000 llibres electrònics i 51 bases de dades. 3. Repositori d’eines cooperatives. És una mena de magatzem que inclou el següent: a) TDX: Tesis Doctorals en Xarxa. b) RACO: Revistes Catalanes amb Accés Obert. c) RECERCAT: El dipòsit de la recerca de Catalunya conté documents digitals de literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya d) MDC: La Memòria Digital de Catalunya és un dipòsit des del qual es poden consultar, en accés obert, col·leccions digitalitzades de revistes catalanes antigues, fotografies, mapes, cartells, exlibris, etc. relacionats amb Catalunya. 4. E-administració: Un acord amb la Generalitat, signat el passat 9 de febrer, ha de permetre a les universitats treballar en xarxa i de manera telemàtica. Així, s’agiliten molts dels tràmits que fan habitualment, com ara el registre de documents (entre els quals, els expedients dels estudiants), l’arxiu, l’emissió de factures o, fins i tot, les votacions per triar rector.
www.gencat.cat/diue
6
ELS CONVIDATS L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
MANOLO MARTÍNEZ I GENÍS SEGARRA, MEMBRES DEL GRUP ASTRUD
“ El directe és una
representació” EL GRUP ESTÀ A PUNT D’OFERIR UN CONCERT ÚNIC A L’AUDITORI JUNT AMB EL COL·LECTIU BROSSA
TAL COM RAJA! Lloc i data de naixement: Ceuta, 1973 Un grup de música: Els Smiths Una pel·lícula: Arrebato, d’Iván
Astrud és un dels grups més consagrats d’allò que han anomenat “música independent”. Amb uns directes memorables, i amb unes lletres que juguen amb la provocació i l’antisentimentalisme (que no, la sensibilitat), han passat a l’imaginari col·lectiu amb cançons tan memorables com “Bailando”, “Todo nos parece una mierda” o “Hay un hombre en España”, entre d’altres. Ens trobem amb ells per a què ens expliquin com ha evolucionat la idea de grup i la forma de treballar.
Heu viscut totes les cares de la indústria musical, des d’editar dos LP amb la multinacional Virgin fins a estar sense segell. Creieu que avui la professió està tan malament com ens volen fer creure? Manolo: Que es queixi la Rosarito o la Chenoa és molt divertit... A mi, que m’arribi un complement del sou per drets d’autor no em va gens malament, però imagina’t aquesta gent... Es guanyen molt bé la vida d’aquesta manera i, per això, diuen aquestes xorrades... I a mi em sembla molt bé que la gent vulgui viure sense treballar, és una lloable aspiració. Però utilitzar els recursos de la reivindicació social per això...
Des de Mi fracaso personal (1999) , com ha evolucionat Astrud? Ara sou el grup que teníeu en ment quan el vau crear? Manolo: Hem arribat a una situació com estable, però no té molt a veure amb el que podríem haver imaginat. Avui, tenim certa facilitat per engegar coses i, si les volem fer, sabem a qui hem de trucar... Genís: Al principi de tot, la idea era fer cançons i ja està. No pensàvem amb el directe i, amb el temps, ens ha agradat cada vegada més... Vam entendre que el directe és una representació, és actuar d’alguna manera...
Vau crear un segell propi: Astrohúngaro. Per què? Genís: El vam crear per publicar a “Chico y Chica”, un grup de Bilbao. Quan els vam parlar de fer un contracte, es van posar a riure... Bàsicament, el segell el fem servir per a això: publicar coses que ens agraden, portar altres projectes més allà d’Astrud, per fer una pàgina de blogs quan ningú les feia, per editar fanzines... I per tenir una mínima estructura legal per fer totes aquestes coses.
Zulueta Un llibre: La Ilíada Plat que cuines millor: Uuum... Ara, li he copiat al Genís un puré de carbassa amb curry molt bo Una mania:
Us vau conèixer en un concert del grup Pulp, del líder Jarvis Cocker, el 1995. Quines eren les vostres referències musicals llavors o quines són ara? Manolo: El que vam fer els primers anys va ser construir una cultura musical comuna i anàvem descartant el que només agradava a un dels dos.
Persecutòria Una qualitat: Sóc entusiasta Un somni: Vaig fent... On t'agradaria anar de viatge? M’agradaria fer el viatge del Beagle de Darwin.
La premsa especialitzada té el costum de posar moltes etiquetes i de comparar. Us ha passat que, des de fora, us hagin “descobert” semblances? Genís: Desconfiem totalment del que puguin dir els mitjans de comunicació, sobretot els especialitzats. No et descobriran si ho fas bé o malament, ells. Està molt bé que existeixin, però sempre depenen de com funcionen les modes, els interessos...
TAL COM RAJA! Lloc i data de naixement: Lleida, 1972 Un grup de música: Els Magnetic Fields Una pel·lícula: Les amargues
És el segell on heu editat Bestiola (2008), l’últim àlbum d’Hidrogenesse (amb Carlos Ballesteros), l’altre projecte musical de Genís Segarra. En què s’assembla i en què es diferència? Manolo: Menys el primer, hem publicat tots els d’Hidrogenesse a Astrohúngaro. Però, per a mi, no s’assemblen tant com es diu... Potser sí que tenen coses en comú - jo sóc el seu primer fan – però els veig molt diferents. Genís: S’assemblen en un 50%. O sigui, en mi. Però la principal diferència és que amb Astrud fem les cançons una vegada que en Manolo té la lletra i la idea. A Hidrogenesse, comencem pel final.
llàgrimes, de Petra Von Kant Un llibre: El metro de platino iridiado, d’Álvaro Pombo Plat que cuines millor: Espaguetis crus amb carbassó Una mania: La tranquil·litat Una qualitat: El mateix, la tranquil·litat Un somni: Jo tampoc tinc un
Diuen de la vostra posada en escena que està basada en la provocació i l’humor. què hi ha de premeditat en això i què d’espontani? Manolo: És predeterminat que sigui diver-
somni concret... On t'agradaria anar de viatge? Ara mateix a... Mèxic
L’HIPERBÒLIC/79 ELS CONVIDATS
tit, i que sigui òbviament teatral. Ara bé, no preparem les rutines escèniques. Genís: Saps què fer i què no, a l’escenari. Saps què agrada més i menys. I saps veure la reacció en el públic.
Genís i Manolo, membres d'Astrud
Per fer l’últim disc, Tú no existes (2007, Sinnamon), quedàveu cada dijous per fer una nova cançó. Una disciplina tan rígida afavoreix la creativitat o la coacciona? Manolo: Jo pensava que sí, que coaccionava, però al contrari: em va anar molt bé. Creia que m’avorriria i ni molt menys.
En aquest sentit, es nota molt que sóc del sud... Sinó, m’ho prenc amb molta calma... El que sí que sembla – i dóna molta enveja – és que feu el que realment us dóna la gana. És realment així o preparar un disc, un concert, etcètera és molt menys divertit del que sembla? Manolo: I tant que és així... (riuen). Sinó, no és llibertat. Genís: Tens dubtes a cada pas, el fet difícil de crear, però si no fas el que et dóna la gana...
I quan us donarà la gana de fer un nou disc? Manolo: No sóc un artista que necessiti anar fent discos... No està gens previst. Si la gent ho demana, doncs el farem. Però no ens posem pressió en aquest sentit. Genís: Jo no sóc com en Manolo, però és veritat que abans era la discogràfica qui li demanava al grup de fer el disc, i el grup funcionava molt d’aquesta manera. Això sí, aquest “algú” que li demani fer el disc pot ser qualsevol menys jo.
7
De fet, heu defensat en alguna ocasió que vosaltres no feu discos sinó cançons. Manolo: Sí, es veritat. El 2005, vau fer una gira pel carrer amb Marginales. Què vau aprendre d’aquella experiència? Ho repetireu? Genís: Home, no som teòrics del teatre, però era curiós veure com la gent ens escoltava - molt més que en una sala de concerts - i com la idea de concert es podia traslladar a una cantonada qualsevol. Manolo: Sí, perquè no. Va ser molt maco... El proper 22 de gener, oferiu un concert a l’Auditori amb el Col·lectiu Brossa. Com va sorgir aquesta col·laboració i què podrem trobar al concert? Manolo: El Col·lectiu Brossa són gent que toquen molts instruments i fa un parell d’anys vam fer una cosa junts al Llantiol, i ens van semblar molt bons. Genís: Sí, portem molts de temps assajant plegats. Quasi un any. I al concert farem una mica de tot, com sempre. Als concerts, mai toquem només les cançons de l’últim disc.
*
Albert Lladó (albert@edicat.cat) Fotos: Ivan Giménez
deria.cat
8
JOVENTUT L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
El 27 de febrer, els i les joves decidim el nostre futur a Manresa SI ETS JOVE I ET PREOCUPA EL TEU FUTUR, POTS AJUDAR A CONSTRUIR-LO PARTICIPANT A LA TROBADA DEL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATA-
+ info volemdecidir.cat JOVE.CAT
LUNYA QUE ES FARÀ A LA CAPITAL DEL BAGES. El 27 de febrer, els i les joves tenim una oportunitat única per ajudar a construir el nostre futur. Al Kursaal de Manresa, se celebra la Trobada del Pla Nacional de Joventut, on s’examinaran i es debatran els resultats de l’avaluació del PNJCat vigent. També es posaran en comú els resultats i els continguts del procés de consulta d’elaboració del nou Pla per a la seva redacció definitiva i posterior aprovació. La gent jove d’avui som una de les generacions més castigades tant a nivell laboral com en possibilitats d’accés a l’habitatge, especialment en aquests moments de crisi econòmica. També ens interessa la qualitat de la nostra educació,
QUÈ ÉS EL PLA NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA? El Pla Nacional de Joventut és el marc de referència de les polítiques de joventut a Catalunya. És l’eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques per a joves que han de garantir l’autonomia personal, l’equilibri territorial i la cohesió social. La pròpia existència del Pla suposa un reconeixement de la joventut com un sector de la ciutadania amb
la nostra salut, l’accés a la cultura i poder participar en tot allò que ens afecta. Per això, ara tenim la possibilitat de dir-hi la nostra i construir plegats i plegades el nostre futur.
Tu pots decidir S’ha d’aprofitar l’opció que el Pla Nacional de la Joventut de Catalunya ens dóna per canviar les coses. De fet, una característica diferencial del PNJCat és que no es tracta d’un pla intern de govern, sinó que la Secretaria de Joventut fa partícip en el disseny, la implementació i l’avaluació de les polítiques de joventut als diferents agents institucionals implicats (Govern de la Generalitat i món local) i a la societat civil (Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, en representació del teixit associatiu juvenil). I també es concreta en un programa d’actuació de cada un d’ells.
unes circumstàncies i unes necessitats específiques. Per tant, ha de ser objecte d’unes polítiques específiques. Per aquesta raó, el Pla Nacional s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la joventut i ha de ser capaç de donar resposta a les noves necessitats i demandes dels i les joves.
En breu, acabarà la vigència de l’actual Pla, el 2000-2010, i la Secretaria de Joventut ja ha dut a terme diverses actuacions per tal d’avaluar la situació de la joventut catalana i els possibles efectes i influència del PNJCat vigent. Es tracta d’analitzar què s’ha fet i com en matèria de polítiques de joventut.
Ara, un cop finalitzada l’avaluació i a punt d’acabar-se el procés de recollida de propostes per al nou Pla, el 2010-2020, la Secretaria de Joventut, juntament amb els agents socials i institucionals implicats, ha organitzat un espai de trobada on poder retornar a les persones implicades en aquest procés els resultats obtinguts al llarg del mateix. A la Trobada de Manresa, poden participar-hi totes les persones joves que així ho desitgin (amb la limitació de l’aforament del recinte) i membres d’entitats juvenils i grups no formals de joves que hagin participat al procés de consulta. Les inscripcions podran fer-se a través del web de la Secretaria de Joventut (gencat.cat/joventut) de mitjans de gener a mitjans de febrer.
*
Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
MÉS DE 5.000 JOVES JA HAN DIT LA SEVA! Més de 5.000 joves ja han participat al procés de consulta del Pla Nacional de Joventut de Catalunya responent al qüestionari per detectar quines són les necessitats de la gent jove avui dia i quines han de ser les respostes adequades en un futur. S’estructura en els eixos de treball del Pla: habitatge, treball, educació, salut, cultura i participació. El qüestionari, que està penjat al web volemdecidir.cat, poden fer-lo totes les persones majors de 16 anys, individualment o en grup.
L’HIPERBÒLIC/79 ALTAVEU _________________________________________________________________________________________________ FEBRER 2010
PEP SALA,
www.enderrock.cat
Tot és relatiu Com explicar alguna cosa nova sobre un personatge amb 25 anys de carrera musical i 21 discos publicats? Aquest dinosaure del rock nostrat, probablement el músic més prolífic de la història de la música pop cantada en català, publica Anatomia de la relativitat (L’Indi Music, 2009), un disc on torna a l’arrel del rock i la música nord-americana.
Primer va ser Crítica de la raó pura (Picap, 2004), després Manual teòric i pràctic sobre el pas del temps (L’Indi Music, 2008), i ara Anatomia de la relativitat. Hi ha discos de Pep Sala que tenen més ciència que lletra? Sóc un lector voraç, i m’encanta de tant en tant endinsar-me en volums científics o filosòfics per després descontextualitzar algunes de les idees que hi apareixen, com vaig fer amb Crítica de la raó pura. En el cas d’aquest disc, pren el títol d’una cançó que parla sobre el pas del temps que va sorgir en una nit de delirium tremens amb el músic i cantant Salvador Aumedes, amb qui he treballat els textos del nou disc. La fórmula de la relativitat universalment coneguda diu que l’energia és igual a la massa multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat. Però si un cos va a la velocitat de la llum, la massa és zero. Com més ràpid vas, menys matèria. La conclusió és que hem d’aprendre a viure més a poc a poc. “Anatomia de la relativitat” és una reflexió sobre el pas del temps. Tenies ganes de fer un balanç vital? Aquesta és una pregunta que em fan des que Sau va publicar El més gran dels pe-
cadors (EMI, 1992). Dec ser una persona amb tendència a autoanalitzar-me perquè tot el que faig té aquest punt de balanç, de mirar enrere, a més d’un cert toc melancòlic... Potser sí que les meves cançons provoquen això. Tinc la sort de tenir coses fantàstiques per recordar. Estic orgullós de tot el que hem viscut. Però “Anatomia de la relativitat” és sobretot una cançó que parla del present: tot allò que som és la suma del que recordem i del que hem oblidat. És una teoria que no falla.
El so i les cançons d’aquest disc amaguen algunes sorpreses. Has volgut marcar distàncies amb la teva carrera en solitari?
9
No. Aquesta evolució musical és una cosa que m’ha fet notar força gent. Me n’alegro que sigui així, però no hi ha una voluntat premeditada. Jo estava convençut que estava fent un disc totalment continuista. Amb les cançons, passa com amb la canalla dels altres. Tu tens el teu fill, el veus cada dia, i després arriba un amic i diu: “Osti tu, com ha crescut! Si ja no el conec!”. I tu no has notat res. Jo estic cada dia amb mi mateix, cada dia faig cançons, i un evoluciona però no és conscient que ho fa. Simplement de cop surt alguna cosa diferent.
*
Textos: Roger Palà
Fotos: Juan Miguel Morales
deria.cat
angelina i els moderns Angelina i els Moderns (Autoeditat) En els últims anys, hem pogut començar a recuperar part del llegat del pop català més primigeni. Una mena de Motown amb seu a Barcelona, on els talents de lletristes i arranjadors com Jaume Picas, Lleó Borrell o Josep Maria Andreu van fer autèntiques meravelles. Així, és una gran alegria que un grup com Angelina i els Moderns recuperi temes de Lita Torelló, Renata, Germanes Serrano (“Sense tu”) o Maria Cinta (“El llimoner”). Roger Palà
DIVERSOS ARTISTES Més raons de pes. El tribut a Umpah-Pah (Música Global) La repercussió que han tingut les cançons d’Umpah-Pah en les noves generacions queda demostrada en aquest homenatge global a un llegat musical impressionant. Artistes espanyols de renom com Bunbury o Amparanoia es barregen amb catalans com Love of Lesbian, Mishima, Mazoni, Gossos o Plouen Catximbes, alguns deutors i altres admiradors. Obre l’àlbum una versió de “Mirall capgirat” interpretada per l’alter ego d’Adrià Puntí, Josep Puntí. Laura Torrent
peP gimeno “botifarra” Te’n cantaré més de mil (Temps Record) Què té d’especial el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra” que és capaç de fer connectar els cants de batre, les jotes i els romanços dels vells llauradors amb el sentir de les generacions més joves? Desperta allò que altres no despertaran mai. Te’n cantaré més de mil és la constatació que hi ha vida més enllà de la globalització de la mediocritat que imposen les grans multinacionals de la música i la cultura. Roger Palà
10
REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Quim Monzó,
o com triomfar a la vida
L’ARTS SANTA MÒNICA REPASSA L’OBRA I LA VIDA DE L’ESCRIPTOR Dir que Quim Monzó és un dels millors escriptors catalans vius és una obvietat. Tant com dir que és un dels millors escriptors europeus. La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües, i la seva projecció pública ha anat acompanyada del seu treball a premsa i televisió. Ara, dos anys després del seu inesborrable i original discurs inaugural a la Fira de Frankfurt - on la cultura catalana era la convidada -, el centre cultural Arts Santa Mònica ha volgut fer una gran exposició retrospectiva, fins l’11 d’abril. Titulada precisament “Monzó”, s’hi descobreixen els diversos rostres d’un mateix creador radicalment original. Però, qui és realment Quim Monzó? Com triomfar a la vida L’exposició repassa les etapes més importants de l’escriptor. Però mostra de l’ambició del projecte, el catàleg ha estat encarregat al crític Julià Guillamon, que ha acabat fent un deliciós llibre, amb disseny d’América Sánchez i fotos de Pedro Madueño, que ha anomenat Monzó, com triomfar a la vida (Círculo de Lectores). Evidentment, és un títol irònic - com no podia ser d’una altra manera – que es riu dels llibres d’autoajuda i de les seves receptes màgiques.
i per això se’ns van mostrant alguns dels objectes que Guillamon ha anat trobant per casa seva i que, sorprenentment, apareixen en molts dels seus contes. El mateix Júlia Guillamon ens presenta el llibre dient-nos que “és una invitació a llegir Monzó més enllà dels llocs comuns que s’associen amb la seva obra, a descobrir-ne la diversitat de procediments, la complexitat de sentit que s’amaga darrera l’aparença... La capacitat d’oferir el diagnòstic d’una època”.
Monzó eclèctic A Catalunya, hem tingut, i tenim, grans escriptors. Però Monzó sempre, des de molt jove, ha destacat per damunt de la majoria. Per què? Pel seu sentit de la ironia? Pels tics causats per la síndrome de Tourette (i que al llibre s’analitzen juntament al comportament d’alguns dels seus personatges)? Per la gran acceptació que ha tingut a llocs com França o Alemanya?
DISCURS INAUGURAL FIRA DE FRANKFURT 2007 [FRAGMENT] “Podria, per exemple, llegir aquell travallengua que, un dia (en una fenomenal paròdia de discurs militar), va recitar el grandíssim Salvador Dalí, com si fos la poesia més excelsa del món: “Una polla xica, pica, pellarica, camatorta i becarica va tenir sis polls xics, pics, pellarics, camatorts i becarics.
“El títol del llibre se'n riu dels llibres d’autoajuda i de les seves receptes màgiques”
Si la polla no hagués sigut xica, pica, pellarica, camatorta i becarica, els sis polls no haguessin sigut xics, pics, pellarics, camatorts i becarics”. De fet, si el discurs és part d’un ritual i, com en tots els rituals, el que importa realment és la forma, el protocol, l’americana, la corbata (o l’absència de corbata), ¿importa gaire què s’hi diu exactament? ¿En una cerimònia religiosa feta en una llengua morta (una missa en llatí, per exemple), importa gaire que part dels fidels no entenguin el text?
Per una banda, trobem una anàlisi literària, filològica, on se’ns parla dels recursos de creació alhora que se’ls situa en el context i la biografia de l’autor. Crítica literària en majúscules, vaja. Però, per l’altra, hi ha una part del llibre que es dedica a allò més visual, i que tanta importància té en el món monzonià. No oblidem que ell és dissenyador gràfic de formació, en va exercir durant anys,
Encara més: ¿cal dir res en concret? Els polítics són grans malabaristes, i per això els seus discursos són exemplars: plens de paraules comodins que, amb gran mestria —per quedar com a gent responsable—, apliquen en el moment just encara que, de fet, siguin fum i prou: lletres que formen síl·labes que formen paraules per cobrir l’expedient”.
L’HIPERBÒLIC/79 REPORTATGE
No pocs cops han volgut criticar Quim Monzó dient que és un autor, només, de contes o que s’ha fet conegut, sobretot, per sortir als mitjans. Però ni una cosa ni l’altra són crítiques, en realitat. Podríem respondre que, en primer lloc, el conte, tot i que ens ho vulguin fer veure, no és un gènere menor (l’han cultivat els millors escriptors del segle XX com Cortázar, Borges, Kafka o tants altres). I, a més, Monzó també ha escrit novel· la, teatre i guions de cinema (és el responsable, per posar un exemple, de part del guió de la pel·lícula Jamón, jamón de Bigas Luna), i té una llarga experiència com a traductor (Capote, Salinger, Hardy, Hemingway…).
“Ha anat jugant amb la metaficció per lluitar contra el sentimentalisme i la cursileria”
“Els seus articles han trencat totes les barreres entre periodisme i literatura”
Quim Monzó a la presentació dell llibre el passat desembre
En segon lloc, Quim Monzó ha sortit als mitjans perquè - igual que ha fet amb la literatura contemporània - ha transformat el gènere: des de la seva utilització de l’humor i la sàtira a la ràdio o al programa de televisió “Persones humanes”, passant per les seves cròniques polítiques o, molt abans (als anys 70, a Tele/eXprés), signant reportatges des de llocs com Vietnam, Àfrica o Irlanda del Nord. No cal dir que els seus articles (que ha anat recollint en una desena de llibres com El tema del tema) han trencat totes les barreres entre periodisme i literatura.
Treure les màscares a les màscares
NARRATIVA
A Quim Monzó, l’han volgut fer pare de moltes generacions i li han crescut imitadors arreu. Però la seva independència, tant de l’establishment literari com del polític, és una eina indispensable per crear una obra sòlida i original. Encara que ha anat evolucionant - potser en els últims anys cap a una duresa més evident i on la mort hi té més presència -, podem reconèixer la literatura de Quim Monzó per aquest afany de fer caure les màscares, els tòpics, les fal·làcies més esteses i donar llum a la tragèdia que s’amaga a la quotidianitat. Amb un estil aparentment senzill - però molt treballat a base de múltiples reescriptures -, ha anat jugant amb la metaficció per construir cercles que amaguen altres cercles lluitant així contra el sentimentalisme i la cursileria. Monzó, segons ens diu ell mateix, mai sap com acabarà allò que ha començat a escriure. I, per tant, l’atzar és un camí - com en altres propostes literàries - per on va trobant-se amb un home amb una erecció permanent (La magnitud de la tragèdia, 1989), gent atrapada en el desig i les relacions amoroses (El perquè de tot plegat, 1993), que s’avorreix en un laberint sense sortida (Guadalajara, 1996) o una família destrossada pel càncer (El millor dels móns, 2001), arribant a llocs habitats per la mediocritat (Mil cretins, 2007). L’obra de Monzó és, doncs, un anar traient capes, desmitificant discursos oficials, negant-se a acceptar allò acceptat, rient-se de la realitat políticament correcta, i posant en dubte la utopia de la modernitat. I el més difícil de tot: tenint el mateix reconeixement del lector comú que de la crítica especialitzada...
- L’udol del griso al caire de les clavegueres (1976) - Self Service (1977). En col·laboració amb Biel Mesquida - Uf, va dir ell (1978) - Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury (1980) - Benzina (1983) - L’illa de Maians (1985) - La magnitud de la tragèdia (1989) - El perquè de tot plegat (1993) - Guadalajara (1996) - Vuitanta-sis contes (1999) - El millor dels mons (2001) - Tres Nadals (2003) - Mil cretins (2007)
*
Albert Lladó (albert@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
deria.cat
L'Hiperbolic i Fila7 et convidem ,
*
al teatre
Si vols anar al teatre per la cara, aquest gener només has d entrar a la nostra web Si vols veure La forma de les coses el dijous 28 de gener has d´entrar a www.deria.cat a concursos indicant el teu nom i cognoms i la resta de dades.
Entre tots els que us apunteu sortegem 10 entrades dobles* Si no has estat un dels afortunats, no t’hi amoïnis, envia un correu-e a confirmaciones@fila7.com i tindras un 2x1, fins el 14 de febrer de 2010.
de entra al sorteig
10
s e l b o d s e d entra n u x i e u g e s n o o ac
* Despeses de gestió ADECTA, 5 euros per entrada
11
2X1
12
ESPECIAL NEU L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
La Molina, centre de copes del món LA COPA DEL MÓN LG D’SNOWBOARD FIS PORTA ELS MILLORS ESPORTISTES MUNDIALS A CATALUNYA Els millors snowboarders internacionals demostraran el seu nivell a La Molina durant les finals de la Copa del Món LG d’Snowboard FIS, que se celebrarà el març de 2010, en les disciplines de half pipe ( HP), snowboard cross (SBX) i paral·lel gegant ( PGS). La Molina ha estat la primera estació dels Pirineus en organitzar Copes del Món i compta amb l’experiència de la celebració de dues copes del món LG snowboard FIS de paral·lel el gener de 2008 i tres el març de 2009 en les disciplines d’HP, SBX i PGS. El desembre de 2008, es va organitzar la Copa del Món femenina d’esquí alpí FIS amb les proves de gegant (GS) i eslàlom (SL), i la Copa del Món de discapacitats es va disputar el gener de 2009 en les disciplines GS i SL. Aquesta experiència en l’organització de proves, al costat d’una forta motivació popular, han estat clau per a què l’estació sigui una altra vegada seu de la Copa del Món LG Snowboard FIS el març de 2010. A més, l’estació, que pertany a les comarques del Berguedà, Ripollès i la Cerdanya, incorpora anualment novetats. El març de 2009, es va estrenar oficialment el superpipe Alabaus amb motiu de la Copa del Món d’HP. Aquesta instal·lació és única als Pirineus i medeix 140 metres de longitud per 7 m d’alçada quan els murs de neu estan ja preparats per a la competició. L’amplada és de 24 metres en la zona exterior i 14 metres en la zona interior. Tots els accessos estan pensats per a què el públic accedeixi còmodament a les carreres.
Aquesta temporada, s’han portat a terme millores en els diferents escenaris de la Copa del Món. S’ha ampliat el sistema de producció de neu, amb nous canons al Superpipe de la zona Alabaus. A més, s’ha instal·lat un nou telecadira desembragable de 6 places a Cap de Comella, que agilitarà la pujada dels esportistes. I també s’ha ampliat la innivació tant en la part alta com la baixa d’aquest nou remuntador. Aquesta competició internacional, serà al seu torn l’última prèvia abans del Campionat del Món d’Snowboard FIS que albergarà l’estació catalana el gener de 2011.
La Copa del Món d'Snowboard es celebrarà el març del 2010 a la Molina
L’HIPERBÒLIC/79 ESPECIAL NEU ________________________________________ FEBRER 2010
Espectacle únic Tornaran a La Molina per revalidar la seva victòria a l’estació degana de la península l’austríac Markus Schairer, que va vèncer en la disciplina de SBX i va quedar segon a la classificació general de la Copa del Món 2009. Siegfried Grabner va ser doble guanyador a La Molina, ja que va pujar primer al podi en paral·lel i es va proclamar guanyador de la Copa del Món de la passada temporada. Entre els esportistes espanyols que participaran, destaca Queralt Castellet, que es va iniciar a La Molina i és la dominadora del half pipe, on les expectatives se centren en ella ja que després d’obtenir una quarta posició a Cardrona (Nova Zelanda) el passat estiu, la tretzena posició a Saas Fee (Suïssa) el novembre i un primer lloc a Breckenridge (EEUU) fa nomes uns dies, ara espera aconseguir pujar al podi a casa el pròxim març.
A més de la rider de Sabadell, també participaran els millors snowboarders catalans, com Jordi Font, Rubén i Isaac Vergés, Carles Torner, Carles Manich i Laro Herrero, i d’altres d’espanyols, com Ibón Idígoras i Regino Hernández, que es veuran les cares amb els esportistes de més alt nivell.
La Molina a Barcelona Els millors snowboarders del món van demostrar el seu nivell a Barcelona el passat 7 de novembre amb l’arribada per primera vegada a la Ciutat Comtal d’un Big Air urbà de la Copa del Món LG de Snowboard FIS. L’Snow Show es va dur a terme a l’estadi olímpic Lluís Companys de Montjuïc. Per a aquesta prova urbana de la FIS, es va construir l’estructura més gran que mai s’havia fet a Europa amb 400 tones de bastida i 35 metres d’alçada per a què els riders donessin el tret de sortida a la temporada hivernal. Aquesta competició de freestyle forma part del circuit i puntua per a la Copa del Món de surf de neu que tindrà les finals el pròxim març a la pistes de La Molina, estació d’esquí que des de fa molts anys centra gran part dels seus esforços en l’organització de competicions esportives d’alt nivell amb gran èxit. A més, l’any que ve, l’estació de la Cerdanya, serà de nou l’escenari d’una altra gran cita esportiva a nivell internacional, els Campionats del Món de surf de neu que tindran lloc el gener de 2011.
13
Treu el màxim partit a la neu de Catalunya ! Gaudeix de la neu al màxim i aprofita tots els avantatges que t’ofereixen els esports d’hivern a Catalunya. Des de l’snowboard fins a les motos de neu passant pels trineus de gossos i moltes més activitats. I és que, posats a treure el màxim rendiment a la neu, Catalunya ofereix un ventall de propostes que van més enllà de l’esquí. Podeu consultar l’àmplia oferta als webs de les 16 estacions catalanes: ESQUÍ ALPÍ Baqueira Beret (www.baqueira.es) Boí Taüll Resort (www.boitaullresort.com) Gran Pallars Espot Esquí (www.granpallars.com) Gran Pallars Port Ainé (www.granpallars.com) La Molina (www.lamolina.cat) Masella (www.masella.com) Port del Comte (www.portdelcomte.net) Tavascan (www.tavascan.net) Vall de Núria (www.valldenuria.cat) Vallter 2000 (www.vallter2000.com) ESQUÍ NÒRDIC Aransa (www.aransaski.cat) Guils Fontanera (www.guils.com) Lles (www.lles.net) Sant Joan de l’Erm (www.santjoandelerm.com) Tuixent-La Vansa (www.tuixent-lavansa.com) Bosc de Virós (www.boscdeviros.com
FEDERACIÓ CATALANA D'ESPORTS D'HIVERN Balmes 191, 5-1 Barcelona 934 15 55 44
www.fceh.cat
14
REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Els
vampirs
tornen per quedar-se LA LITERATURA, EL CINEMA I LA TELEVISIÓ SEMBLEN HAVER TROBAT LA GALLINA DELS OUS D’OR EN UN GÈNERE QUE NO S’EXHAUREIX. La mina d’or que escriptors, cineastes, productors, etc. han trobat amb els vampirs sembla no exhaurir-se i tot apunta a que tenim xucla-sangs per estona. Sagues com la de Crepuscle i sèries com True blood estan marcant tendència entre els, i no tant, joves. Dràcula (Vlad Draculea) és el protagonista de la novel·la homònima (1987) de l’irlandès Bram Stoker que va donar lloc a una llarga llista de versions de cinema, còmics i teatre. Dràcula és el més famós dels “vampirs humans”. Es diu que Stoker va ser assessorat per un erudit en temes orientals, l’hongarès Hermann (Arminius) Vámbéry, que es va reunir algunes vegades amb l’escriptor per comentar peripècies del veritable Dràcula. Com a conseqüència d’algunes novel·les i versions cinematogràfiques de Dràcula, molta gent pensa que Stoker va basar el seu personatge en una figura històrica: Vlad Tepes, conegut com a Vlad l’Empalador, i en llegendes de vampirs que circu-
laven a l’Europa oriental. Tepes va viure al segle XV i va ser príncep de Valàquia, (que juntament amb Moldàvia i Transilvània va constituir el regne de Romania).
“Abocava en un bol sang de les seves víctimes i hi mullava el pa”
VLAD DRACULEA TEPES, EL PERSONATGE HISTÒRIC Considerat un heroi a la seva terra, per la resistència ferotge que va oposar a l’avanç dels otomans, Vlad Tepes, va ser extremadament cruel amb els seus enemics, als quals condemnava a la pena capital d’empalament. Explica la història, i de fet hi ha gravats que ho avalen, que Vlad Tepes abocava en un bol sang de les seves víctimes i hi mullava el pa
Per descriure els paisatges de Romania, Stoker es va servir de dues obres: una, d’Emily Gerard, és La terra més enllà dels boscos (1888), i l’altra, un informe sobre els principats de Valàquia. Per trobar el veritable Dràcula històric, hem de remetre’ns als antecedents literaris de la novel·la d’Stoker. A Varney el vampir, i als textos de Polidori, Charles Nodier, E.T.A Hoffmann, Samuel Coleridge, Sheridan Le Fanu, Teophile Gautier i altres, veurem com el personatge del vampir clàssic es va desenvo-
mentre menjava. El terme “dràcula” deriva del romanès draculea, que significa “fill de Dràcula”, nom amb què es coneixia el seu pare, integrat a l’Ordre del Drac, fundada pel rei Segimon I de Luxemburg. De la mateixa manera, el terme romanès “dràcula” significa diable, però en el sentit que aquí traduiríem per “fenomen” o “expert” en alguna cosa. A la Romania moderna, el castell de Bran i la regió on va viure aquest personatge són avui dia una important destinació turística.
L’HIPERBÒLIC/79 REPORTATGE
“La saga Crepuscle ha venut més de 70 milions de còpies a tot el món”
lupant poc a poc fins a convertir-se en el que tots coneixem amb el nom de Dràcula.
Al cinema Des que al 1922, F.W. Murnau va dirigir Nosferatu, una simfonia de l’horror (Nosferatu, eine Symphonie des Grauens), la primera i una de les més ben aconseguides representacions d’un vampir a la gran pantalla, on Max Schreck va interpretar el comte Orlok, les adaptacions del clàssic de Bram Stoker no han parat de produir-se. Fins el 2009, s’han fet unes 145 pel·lícules amb Dràcula com a protagonista, sent un dels personatges més rentables per al cinema.
Una de les versions més aclamades ha estat l’adaptació feta per Coppola el 1992. Amb un repartiment destacat (Gary Oldman, Winona Ryder, Anthony Hopkins, Keanu Reeves) i una gran producció, Coppola va emprendre una aventura on va intentar recuperar l’aroma del cinema primigeni fet amb maquetes, ombres i efectes rudimentaris.
comte, no explicada a la novel·la, de viatjar a Anglaterra. Alguns personatges, com Lucy Westenra, que sovint a les adaptacions cinematogràfiques era fusionat amb el de Mina, és aquí tractada amb especial detall.
La saga Crepuscle, literatura i cinema La saga Crepuscle és una sèrie de quatre llibres escrits per l’autora nord-americana Stephenie Meyer. Narra les aventures de Bella Swan, una adolescent a la qual li canvia per complet la vida quan es trasllada a la plujosa i freda ciutat de Forks, on s’enamora d’un enigmàtic noi anomenat Edward Cullen, que resulta ser en realitat un vampir.
15
Els llibres estan escrits des del punt de vista de Bella, però l’epíleg d’Eclipsi i una part d’A trenc d'alba està narrat per Jacob Black. Actualment, l’autora treballa en la cinquena novel·la de la saga, Sol de Mitjanit, que consisteix en narrar la història del primer llibre des del punt de vista d’Edward Cullen. La saga ha venut més de 70 milions de còpies a tot el món, amb traduccions a 37 països. A més, A trenc d'alba (en anglès, Breaking Dawn) va ser el llibre més venut el 2008, mentre la sèrie, com a tal, va trencar el rècord de vendes als EstatsUnits.
*
Diego Gimenez (diego@edicat.cat)
Fotos: Banc d'imatges
deria.cat
“TRUE BLOOD”, SANG A LA TELEVISIÓ “True Blood” és una sèrie de televisió de l’HBO creada per Alan Ball i basada en la saga literària The Southern Vampire Mysteries de Char-
Sent la més fidel de les adaptacions de la famosa novel·la, és també un exemple d’infidelitat literària per la relació amorosa entre el comte i Mina, no present a la novel·la però que, per a alguns, l’enriqueix amb un nou punt de vista que dóna força a la decisió del
laine Harris. La història es desenvolupa en un poble ubicat a Louisiana en temps actuals. Gràcies a una sang artificial creada al Japó, els vampirs poden abandonar el món de les ombres i integrar-se a la societat. Els protagonistes de la sèrie són Sookie Stackhouse (Anna Paquin), una cambrera amb poders telepàtics, i Bill Compton (Stephen Moyer), un vampir que desitja reintegrar-se a la societat.
16
BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
MARTA SELVA, PRESIDENTA DE L'INSTITUT CATALÀ DE LA DONA
“
Les dones tenen dret a viure sense la violència masclista
TREBALLA PER ELIMINAR LA DISCRIMINACIÓ I LA DESIGUALTAT ENTRE DONES I HOMES Marta Selva és llicenciada en Història Moderna i Contemporània per la UAB. També ha estat vinculada al món de la docència com a professora del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Actualment, és la presidenta de l’ Institut Català de les Dones. Vostè és llicenciada en Història. Pot, la història, explicar d’alguna manera la desigualtat que hi ha entre els homes i les dones? La història t’ajuda a comprendre, no saps mai del cert, però t’ajuda a comprendre la historicitat dels fenòmens i la seva transposició en el temps. La història mai no és un relat acabat, sempre hi ha coses noves per descobrir i, en conseqüència, vol dir que ens acostem a comprendre algunes de les causes necessàries de cara a poder emetre en el present judicis més exactes i articular millors les polítiques. La història és útil en aquest sentit i és necessària perquè t’ajuda a comprendre, no a saber, el resultat de què ets, per poder-lo canviar. També ha estudiat la representació de la dona al cinema i la cultura audiovisual. Aquesta representació pot explicar que tinguem una imatge de la dona estereotipada? Sí. És cert que els mitjans de comunicació en general han fet molta feina en molts camps: han escurçat de manera notable les distàncies culturals i ens han apropat els
uns als altres. Però, també, és veritat que, en alguns moments, en aquelles produccions més conservadores, han tingut una prevalença d’arquetips i estereotips respecte la masculinitat i la feminitat que han afavorit poc les possibilitats d’un tipus de relació diferent entre els homes i les dones. Actualment, està al capdavant de l’Institut Català de les Dones. Quines són les tasques prioritàries que es marca aquesta institució? L’Institut es marca elaborar cada quatre anys el que seria el full de ruta de tot el govern de la Generalitat de Catalunya. En conseqüència, fa una proposta per impulsar la incorporació de la perspectiva de gènere a tot allò que han de fer les polítiques públiques. Aquesta proposta és consensuada amb el conjunt del govern i, per això, és imprescindible la cooperació interdepartamental i, a la vegada, la cooperació interinstitucional. Es tracta d’anar a buscar els espais de trobada per tal de poder assolir el màxim comú múltiple i no el mínim comú denominador de la perspectiva de gènere a les polítiques públiques. Des de l’ Institut, també subministrem instruments i coneixements específics de la perspectiva de gènere i mantenim un treball directe amb el teixit associatiu a través del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Amb això, podem entendre que la política de dones és transversal a tots els àmbits de la societat? La transversalitat és el resultat d’entendre que a les dones ens afecta tot allò que passa a la política i no només allò que ve determinat per una cultura patriarcal
”
L’HIPERBÒLIC/79 REPORTATGE
que ens assigna uns rols determinants. El govern ha de tenir en compte que està governant sobre un àmbit social format per dones i homes que representen i tenen posicions diferents a la societat i que viuen la seva experiència de socialització també de manera diferent. La transversalitat és un instrument per garantir el treball i la relació de la política amb la ciutadania des d’un criteri d’aprofundiment democràtic, ja que hi ha ciutadanes i ciutadans, però també per millorar l’eficiència i l’eficàcia de la gestió pública.
Marta Selva en un moment de l'entrevista
El dia 25 de novembre és el Dia Internacional contra la violència envers les dones. Encara ens cal un dia com aquest? Rotundament sí. Hi ha molts femicidis al món. La violència masclista és una forma de femicidi i hem de ser capaces i capaços, com a societat, de reconèixer que encara és imprescindible seguir lluitant. Cal neutralitzar i desarticular tot el que justifica la discriminació i la desigualtat de les dones perquè és la base sobre la qual es construeix la tolerància envers la violència masclista. Hem de treballar per la seva desaparició, però això requereix visualitzar la seva existència.
Des de fa aproximadament un any, ja es compta amb la Llei per eradicar la violència masclista que posa l’èmfasi en la prevenció, la detecció, l’atenció i la recuperació. Sí, efectivament. Per una banda, és fonamental aprofundir en l’àmbit de la sensibilització. No hem acabat amb la violència masclista, per tant, hem de reconèixer que existeix, de quines maneres es manifesta i en quins àmbits. Generem posicionaments socials explícits, rotunds i majoritaris contra la violència masclista. Com a país, avancem en la consciència i interiorització que les dones tenen dret a viure sense la violència masclista. Per altra banda, cal anar articulant tots els mecanismes per a l’atenció de les dones en situació de violència masclista. S’ha de garantir la seva recuperació i la reparació del dany. La violència de gènere és el problema més greu d’aquest i de tots els temps. És possible trobar camins per a la seva eradicació? Les solucions i els instruments per a l’eradicació són diversos. L’estratègia del govern és treballar des de la sensibilització i contribuir, a través de protocols, a la detecció precoç. Cal incrementar la presència públi-
ca d’aquests serveis que poden ajudar a fer una detecció precoç i evitar que la violència masclista esclati. També cal generar recursos i serveis per a què les dones puguin sentir-se acompanyades i establir centres d’atenció especialitzada per treballar en la recuperació i reparació del dany. Aquestes són les estratègies del govern.
Cal generar recursos per a què les dones puguin sentir-se acompanyades Quina valoració se’n fa del recorregut de la Llei per a l’eradicació de la violència masclista al llarg d’aquest any? Tenim senyals que ha generat un increment en la percepció de confiança en les institucions. Els serveis d’informació i atenció de les dones són molt visibles i la difusió de la pròpia llei ha permès que la informació circuli d’una manera més fluïda. Les dones de Catalunya
17
hem de conèixer que existeix aquesta llei, que tenim dret a l’atenció, a la recuperació i a la reparació del dany produït per situacions de violència, tant la física, la psicològica i l’econòmica, com l’assetjament sexual en l’àmbit de la feina. És imprescindible que les dones baixem el nivell de tolerància envers la violència. Un altre efecte és la signatura del contracte programa amb els ens locals que ha permès consolidar recursos d’informació i atenció a les dones amb un impacte sobre uns 748 municipis. Què és el que encara ens queda pendent de l’agenda de les dones? Segons el meu criteri, queda encara gestionar la corresponsabilitat de dones i homes. Hi ha d’haver un nou contracte social, un nou pacte, en el qual s’està treballant des de molts àmbits per assolir-lo. S’ha de treballar per eliminar la discriminació i la desigualtat de dones i homes. Això és encara el gran repte i, per tant, hem de trencar aquest sostre de vidre que tenim. Sóc tremendament optimista i penso que és qüestió de 10 anys com a màxim.
*
Mònica Puntí Fotos: ACPG
deria.cat
18
SEXE L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
SEXE a les aules (i II) QUAN LA LUXÚRIA ES TROBA DAVANT UNA PISSARRA Al número anterior, anunciàvem la continuïtat d’aquest article, centrant-nos en les relacions carnals entre els membres de la comunitat universitària, tema que segurament donaria per fer una tesi doctoral. De moment, us presentam algunes idees fruit del nostre treball de camp, fruit de l’observació i l’experiència. Relacions entre alumnes Estrès, apunts, exàmens, treballs, biblioteca, ordinador... Això no hi ha qui ho aguanti sense una bona relació sexual. I quin millor lloc que la universitat? Plena d’homes amb el cervell tan carregat com la bragueta i al· lotes amb el cap tan embotat com els seus escots. Qui pot no caure en aquestes xarxes de la fortor estudiantil? En alguns casos, sol començar a la cantina de la facultat, un cafè, un altre cafè, un Red Bull... O no! La taurina fa efectes... La fortor s’apodera de nosaltres. Fregues innocentment el teu company/a d’estudi i sents aquesta calor intel·lectual interior que et pressiona els calçons! El bany, el cotxe, el pis d’estudiants... Qualsevol lloc és ideal per relaxar els músculs pelvians i, després d’una dutxa ràpida, estam a punt una altra vegada per a la caça de nous coneixements universitaris... Hem tengut coneixement d’una estudiant universitària que volia conservar la seva virginitat. Aquesta pot semblar una notícia sorprenent, però ho ha estat més quan hem sabut que per aquest motiu només es deixava penetrar per la part de darrere.
Relació entre cambrers-alumnes El mal estudiant també té dret a tenir sexe, en aquest cas, fora de l’aula, perquè la classe no la trepitja ni per casualitat. Típic estudiant que devers les 12 arriba a la facultat amb el record dels somnis humits dels quals fa menys d’una hora que ha despertat. Es dirigeix a la Universitat, però no, no a classe, sinó a la cafeteria. Allà, el cafè és més barat i està més net que el bar de baix de ca seva i, de passada, intentarà flirtejar amb la plantosa cambrera “pelitenyida” que el serveix sense mirar-lo a la cara. A vegades funciona, de veritat, hiperbòlics, funciona. Mentre més exagerat és el festeig amb els cambrers/eres, més possibilitats hi ha que et posi la llet ben calenta...!
Relacions entre professor/a i alumne/a Sempre hi ha alumnes que troben que la professora està bona. Quin cos, quines braveroles, si sembla que volen sortir... Me posa... Uff! Me n’hauré d’anar a espassar els nervis... I al·lotes que troben que el professor és ben interessant. Té els seus anys, pensen, però els cabells blancs li donen tant de morbo... Me posa atòmica... Més d’una parella s’ha formalizat en revisions orals. Les tutories sempre estan plenes, per què serà?
Campus Sport Al·lotes... Ideal per alegrar-vos la vista de joves fornits i amb calçons estretíssims. Sí, tan “monos”, tan suats, tan “buenorros”, amb aquest cor que no els cap a l’entrecuix... T’acompanyen en el teu patiment físic mentre corrs a la cinta. Sí! Entre abdominal i abdominal és un bon començament per a què la calentura pugi i pugi, i després podem anar a la cafeteria a fregar el company... Pot utilitzar-se com a preliminar; en el pitjor dels casos, per arribar a punt al bany, a classe, a la cafeteria, on vulguis...
Relacions entre catedràtics i personal d’administració i serveis Existeix, no siguem insulsos... El personal d’administració amb el seu contracte de becari... Ummmmmmmmmm becari! El catedràtic amb la seva llibertat, de càtedra, això sí... No hi ha cap impediment sociallaboral-sexual perquè la llibertat es converteixi en llibertinatge i el contracte de becari/ ària en una interinitat! No hi ha com ser sexualment actiu per a què la vida et somrigui! Que el catedràtic no t’accepta per motius morals, tenim el cambrer. Que aquest està tan estressat de servir i recollir que no et fa cas, fica-li mà, no es resistirà. Que encara així no tens sexe universitari, frega el teu company/a de classe. Que hi ha una minoria absoluta de companys de classe del teu mateix sexe, vés a pel professor. I si encara així no has aconseguit pegar el pinyol “university” que tant esperes, no et perdis la pròxima festa universitària, que allà, segur, amb les copes i l’obscuritat, tot és fluid, la nit confon i els moixos són negres...!
*
Atòmic Girls Fotos: ACI Creativo
deria.cat
L’HIPERBÒLIC/79 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ FEBRER 2010
19
MANS UNIDES
El teu punt de vista pot canviar el món Es poden presentar fins a tres videoclips d’1 minut al concurs sobre les temàtiques de la pobresa i el medi ambient Jaume Balagueró, director de l’aclamada [REC*2], presideix el jurat del concurs “El teu punt de vista pot canviar el món” que Mans Unides i la revista L'Hiperbòlic organitzen conjuntament, i que es presenta com una acció d’informació i conscienciació sobre els Objectius del Mil·lenni (ODM). Concretament, sobre l’ODM 1 (Eradicar la fam i la pobresa extrema) i l’ODM 7 (Protecció del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic), objectius que protagonitzen la campanya d’aquesta ONG el 2009 i el 2010, coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat. El concurs de clipmetratges de Mans Unides, que enguany presenta la 2a edició, convoca per primera vegada una categoria centrada exclusivament en vídeos fets per alumnes dels centres escolars de Catalunya.
Mans Unides Mans Unides és una ONG que treballa des de 1960 pel desenvolupament dels països del Sud. Les seves dues línies de treball són el finançament de projectes als països empobrits del Sud i la sensibilització al Nord a través d’activitats diverses i material educatiu. Mans Unides finança cada any uns 800 projectes a més de 60 països empobrits.
Expressa’t La web 2.0, el fenomen Youtube i l’expansió de les xarxes socials han democratitzat la creació audiovisual. Actualment, tots els ciutadans podem crear vídeos i fer una difusió potencialment massiva a través
Els premis
d’Internet. Amb el concurs, es proposa als joves que prenguin part en la campanya de sensibilització de Mans Unides per era-
Es pot participar al concurs “El teu punt de
dicar la fam i la pobresa extrema, i per pre-
vista pot canviar el món” entre el 21 d’oc-
venir el canvi climàtic i apostar per un de-
tubre de 2009 i el 28 de febrer de 2010. Es
senvolupament sostenible, donant el seu
tracta de crear i enviar clipmetratges d’1
punt de vista a través dels seus vídeos.
minut de duració dels diferents temes que es proposen. La participació pot ser indivi-
Al web del concurs, trobaràs entrevistes amb Santiago Zanou i Creisy Lion, autor de la BSO oficial d’aquesta edició.
dual o col·lectiva, i es poden presentar un màxim de tres vídeos, un per tema.
En aquesta acció, col·laboren l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), XTEC, altres ONGs com Justícia i Pau i Vols, i la revista Secundèria.
· Premi SONY per votació del jurat: Càmera de vídeo professional SONY HVRA1E amb conjunt d’accessoris. Gràcies a la seva increïblement reduïda grandària i al format HDV 1080i, l’HVR-A1E ofereix una gran quantitat de funcions avançades per als usuaris professionals. · Premi SPANAIR per votació popular: Viatge per a dues persones a Gàmbia. El premi inclou vol d’Spanair d’anada i tornada Barcelona-Banjul (Gàmbia)Barcelona. El bitllet d’avió està obert durant un any des de l’entrega del premi. Envoltat gairebé en la seva totalitat per Senegal i travessat d’est a oest pel riu Gàmbia, que dóna nom al país, és un del estats més petits d’Àfrica. · Premi ADOBE especial del jurat: Adobe Master Collection CS4, conjunt de 20 programes que engloba des del Photoshop al Premiere, passant pe l’InDesign. S’atorgarà al participant que el jurat consideri com el millor autor, prenent com a referència totes les obres que hagi presentat
Diversos mitjans de comunicació líders de Catalunya, com ara TV3, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, XTVL, COMràdio, etc., també donen suport a aquest concurs.
El jurat està presidit per cineastes de prestigi com Jaume Balagueró, director de [REC*] i [REC*2], i Santiago Zannou, premi Goya 2009 al millor director novell
Els temes proposats
per El truco del manco, entre d’altres.
- Eradicar la fam i la pobresa extrema (termini tancat). - Protecció del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic (fins al 31 de gener) - Relació dels dos objectius anteriors: pobresa i medi ambient (fins al 28 de febrer)
L’entrega dels premis tindrà lloc el 25 de març de 2010 a les 19 hores a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona.
· Premi ADOBE a l’usuari més actiu: aquell usuari del web del concurs, i de la pàgina de Facebook del mateix, que més i millor intervingui serà premiat amb un Adobe Premiere Elements 8. Estigueu atents a la web del concurs, doncs hi ha més premis previstos en camí i seran anunciats allà.
PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
JOVE
EDUCACIÓ
GUIA
MODA
EDUCACIÓ
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
GRAU EN TURISME Centre adscrit a:
MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
Centre adscrit a:
c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net
EDUCACIÓ
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
EDUCACIÓ
SERVEIS
NIT
EDUCACIÓ
20
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com
L’HIPERBÒLIC/79 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ FEBRER 2010
Passatemps MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12
1
S
A
B
O
T
A
T
G
E
M
P
2
O
X
A
L
O
S
E
F
E
S
I
3
F
T
I
R
A
T
G
E
S
4
A
V
I
A
R
R
A
S
T
R
E
5
G
E
S
T
A
G
E
N
A
O
L
6
A
S
C
D
I
F
T
O
N
G
7
P
A
L
A
T
I
I
C
A
C
8
O
R
F
E
A
N
T
R
A
C
E
9
P
E
S
E
N
S
A
T
I
R
10
E
S
T
I
M
O
U
S
C
O
C
A
V
E
S
A
R
E
S
A
U
L
E
T
O
I
D
O
R
A
13 R
E
S
S
E
N
Y
A
B
A
T
11 R 12
X
L
9
5
1 1
1 1 3
8
S
E
P
9
F
R
O
8
A
P
7
C
S
A
6
E
G
5
V
A
4
F
3
X
O
2
A
S
1
2
1
T S I T
A B 3
5
7
8
4
3
9
7
2
6
1
9
8
1
3
2
5
4
6
I S E
L T A
I L O 4
1 2 6 3 4 5 9 7 8
6
E T
E M E
7
6
E
5
10
8
N
Y
O
S
A
D A R
R O T 5
2 3 8 6 5 7 4 1 9
I
R U
O
N
S N
A
A
A
T
I
I
F
G
E
R
A
T
S
A
T
6
7
9 5 7 4 8 1 6 3 2
A
T T N A
G E G 8
6 1 4 9 2 3 7 8 5
B
D E S T R I O
A
O
R
S F
C
O
I
A
C
C
A
N
G O
T
R
3 7 2 8 9 6 5 4 1
C R E C
L E X
S
E
S
E 9
A L
S
A
E
T
MOTS ENCREUATS:
5
7
E
8
V
6
3
8
A
6
L
3
7
7
9
U
2
2
A
5
2
11 R
6
6
S
1
2
S
7
5
E
9
7
Al poble de mon pare, els malalts no van al metge, com a Barcelona, sinó a cal metge, que és diferent. Hi ha qui diu que la pèrdua de la idea de cal (o can, quan s’escau) és una minva, i qui diu que no fa sinó reflectir els canvis socials (perquè abans el metge visitava a casa i ara treballa en una estructura hospitalària). Tant si blanc com si negre, allò que els metges no han deixat de fer és passar consulta, és a dir, entrevistar el pacient per saber quin és el tractament més adequat als símptomes que presenta.
9
12
6
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal
7
4
4
8
M
I P
10 11 12
4 6 5 1 7 2 8 9 3
8 9 1 5 3 4 2 6 7
SUDOKU:
1
13 R
2
3
SOLUCIONS:
VERTICALS: 1. Per sota s’agafa molt. Intervenir (no necessàriament al sistema operatiu) / 2. Final perfecte per a un clímax. Vigílies ideals per fer revoltes sicilianes. Al cor de totes dues / 3. Submarí per navegar entre les lletres dels Antònia Font. Uns que vés a saber com se diuen / 4. Com a ilota és un desastre, però està ben greixat. Perjudicials per les herbàcies labiades / 5. Va tan mamada que s’ha empastifat de mantega i melmelada. Llançà ones / 6. Mesura de la llum de casa. Mantenidors del català pre-Jocs Florals. A la cua del tren / 7. I ara al capdavant. Taps de suro que els francesos troben molt delicats. Amics d’Oblidar el Yoplait / 8. Cada cop que fa un pas ho trobem sensacional. T’hauria de ser clar que és una antiga crimea / 9. Ciutat natal de l’asiàtic que dèiem. Separo el gra de la palla per la banda de sota / 10. Atura l’aigua i no hi ha manera d’obrir-la. Els arbres enfiladissos no ens el deixen veure / 11. De mes a mos. La part de la interrogació que es pot dir resant. No gaire ràpid / 12. Ni a la pantalla es veu, de tan petit com és. Envoltat per un cert esclat.
A LA CONSULTA
SUDOKU 5
HORITZONTALS: 1. Terrorisme de baix perfil mitjançant l’ús del sabó. Al fons del camp / 2. Derivats de l’àcid oxàlic que afecten l’os. Feies d’alguna manera un antic asiàtic / 3. Fa feredat. Desprendiments amb gran profusió de pàgines. Va sempre d’incògnit / 4. Deixar anar el bestiar a acabar-se el caviar. L’assassí no en vol deixar mai cap / 5. Hormona sexual femenina que afavoreix l’embaràs. Amics d’Oblidar els Límits / 6. L’estrany cas del sac rebregat. Dues d’una tacada ben pronunciada / 7. Es refereix al palau (no per força al de Roma). Un arbust dins d’un micaco / 8. Com que no té pares, cap a l’orfeó. Cosí de l’antracita amb un puntet obscè / 9. No acaba de fer el pes. Té prou senderi per anar a l’escola de la Rosa. Del morir són el morir / 10. És una estafa?: però si jo li vull un bé de l’ànima! Us guiso com un guerrer croat medieval / 11. No gaire res. Encomanares l’hàbit. No gaire les / 12. Un alzinar a la tauleta. Clienta de la ràdio / 13. Crítica leterària denunciant la falta de religiositat. Quan no toca pilota es dedica als ous.
I no solament el metge. Si feu un cop d’ull al diccionari, veureu que els altres professionals als quals consultem són advocats i farmacèutics (“En cas de dubte consulteu el farmacèutic”). És a dir, professionals amb autoritat (i ves per on no hi inclou alcaldes ni capellans, que ja deuen haver perdut aquella representativitat que tenien). Ara, els qui estem cridats a consulta som nosaltres, els qui habitualment fem el paper de pacients o de clients. No és que el món s’hagi capgirat, no: senzillament, el catalanisme és tradicionalment democràtic (a diferència de l’espanyolisme, que ni creu ni hi ha cregut mai, ni res fa pensar que mai hi creurà) i considera que les decisions que afecten a tothom les ha de prendre tothom perquè en matèria de libertat tots som professionals amb autoritat. I atenció perquè hi ha un element clau que no ens ha de passar per alt. L’element fonamental del debat entre sobiranisme i unionisme, la clau de volta del procés, no la tenim ni uns ni altres. Ni els catalans que volem recuperar allò que ens varen prendre amb violència ni els renegats que no se saben espolsar la por de sobre. La frontissa que farà que la porta del futur s’obri són els immigrants, els forasters, els nouvinguts, digues-li com vulguis. Quan escric aquest article encara no s’han celebrat les votacions i per tant no disposo dels resultats, però a l’hora del recompte caldrà analitzar a fons aquest factor: quants immigrants han votat. Després de la consulta primigènia, la d’Arenys, el president del Casal Argentí de Barcelona va instar els seus associats a votar que sí per una raó tan senzilla com aparentment innòcua: que mentre el govern espanyol no para de posar-los traves, els organitzadors de la consulta només els havien demanat el "denaí". Els havien tractat, simplement, com persones normals. I aquesta és la gran força de l’independentisme: que per a nosaltres les persones són això, persones. No esclaus ni mà d’obra barata.
acpg
21
premsa gratuïta i mitjans digitals
LA BRUIXA 2.0 ZODÍAC
ÀRIES: La teva vitalitat i energia seran benvingudes perquè aquest mes trobaràs dificultats per assolir els teus objectius. Precaució del 26 al 31 de gener. Sempre et quedarà la Wii per relaxar-te!. TAURE: Aquest any, els amics seran portadors de sort i alegria. Cuida’ls bé. Vitalitat més baixa. Vés preparant ginseng per als exàmens... Ah! I fòsfor, que també va molt bé (els musclos en van plens). BESSONS: Inicieu un bon període, i més positiu que els dos anys anteriors. Tot i això, no deixis per demà passat allò que hauries pogut fer abans d’ahir. CRANC: Període dual, agredolç, en els temes materials i millor deixar córrer el tema sentimental. Espereu-vos al febrer. Mentrestant, procureu evitar riscos i comproveu que la roda de recanvi no estigui defectuosa. LLEÓ: Molt energètics i vitals com els Àries, possibilitat de mala canalització de l’energia i de fer excessos (als quals hi teniu tendència). Cafè, ginseng i similars, ni veure’ls! Sinó, no hi haurà qui us aguanti! VERGE: Aquest mes, Saturn deixarà de donar-vos pel sac durant uns anys. Bon rendiment en assumptes mundans i materials (l’època d’exàmens pinta bé). Tema ligoteos: espera al febrer, se t’obrirà un camí de roses. BALANÇA: Saturn i la seva desagradable i neguitosa influència entra a Balança (hi romandrà, ben bé, tot l’any) afectant especialment el vostre to psíquic. Has vist Prozac Nation? Doncs mira-la i sabràs què cal NO fer!. ESCORPÍ: Període també dual però diferent del de Cranc. Hauràs de lluitar per tot. L’aspecte positiu és que la sort també està del teu costat. Deduir d’això que si copies en sortiràs ben parat, potser sigui un pèl arriscada (la deducció!). SAGITARI: Gener serà un mes neutre. Més endavant les coses prendran bon color. Ah! A falta de neu, sempre pots provar d’esquiar amb la Wii dels teus amics (Àries)... Així, menisc fora de risc (especialment del 26 al 31 de gener). CAPRICORN: Canvis profunds per a aquest any que serà, tot ell, mogudet. Aprofiteu principis d’any perquè després tot anirà cap avall. Consell: aprofiteu (amb seny) les rebaixes. Tens uns quants aniversaris a la vista. AQUARI: Bon to vital. Tiraràs endavant els teus projectes i objectius si ho fas amb seny i pragmatisme. Risc de relliscar entre el 26 i 31 de gener. Això no t’excusa per deixar d’anar a la biblioteca... Sabates amb sola de goma!. PEIXOS: Aquest any, les pedres del camí es volatilitzen i la sort hi serà present. Però no, als jocs d’atzar! (A veure si ara acabes ludòpata!). Sigues bo/na i “tira un cable” als teus companys/es Cranc i Capricorn (consell per a tot l’any, t’ho agrairan).
22
CULTURA L’HIPERBÒLIC/79 FEBRER 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
RECOMANEM
AGENDA FEBRER10
LLIBRES
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: fins al 21-02-2010
EL TIMBAL DE LLAUNA
CONTES
Günter Grass
John Cheever
La Butxaca
La Butxaca
Boulevard de Carol López
11’95 euros
14’96 euros
Teatre
552 pàgines
880 pàgines
c. Villarroel, 87. Barcelona www.villarroelteatre.com
El timbal de llauna, que amb El gat i la rata i Anys de gos forma la trilogia de Danzig, és el paradigma de la novel·la picaresca de la modernitat, amb un argument grotesc i uns personatges extravagants. El seu protagonista, Oskar Matzerath, un Peter Pan d’avui que viu en un món estrany i cruel, decideix no créixer per no fer-se càrrec de la botiga del seu pare. Grass arriba, en aquesta novel·la, als racons més tèrbols de l’existència humana, i denuncia la inseguretat del món actual.
John Cheever és un dels escriptors més llegits i influents de la literatura americana contemporània, com així ho demostra aquesta edició, on es presenta una tria acurada de les seves millors narracions feta pel mateix autor. L’antologia –que l’any 1979 va obtenir el premi Pulitzer i el National Book Award– recull una trajectòria de gairebé tres dècades. A les seves narracions, denses i complexes com novel·les, Cheever ens parla dels americans que viuen als suburbis de Nova Anglaterra o als barris més residencials de Manhattan.
Dies: fins al 28-02-2010
Cambodja, terra d’esperança Exposició Caixa Forum Centre Social i Cultural. Av. Marquès de Comillas, 6. Barcelona Entrada gratuïta
L’exposició ens vol aproximar a la realitat de Cambodja, un país que, després de molts anys de guerra i patiment, ara mira cap endavant.
PEL.LÍCULES THE LOVELY
THE FOURTH
BONES
KIND
Peter Jackson
Olatunde
Saoirse Ronan,
Osunsanmi
Mark Wahlberg,
Milla Jovovich,
Rachel Weisz,
Elias Koteas, Will
Stanley Tucci,
Patton, Hakeem
Susan Sarandon,
Kae-Kazim,
Michael Imperioli,
Corey Johnson.
Amanda Michalka
98 minuts
Dies: fins al 31-03-2010
139 minuts
Basada en la novel·la Des del meu cel d’Alice Sebold, la pel·lícula narra la vida d’una nena de 14 anys que es diu Susie Salmon (Saoirse Ronan, Expiació) que és violada i assassinada, i que veu des del cel com la vida de la seva família i amics canvia després del terrible succés. Un detectiu intentarà resoldre el cas mentre l’assassí esborra totes les pistes i es prepara per tornar a matar.
The 4th Kind és un thriller ambientat a Alaska on una dona investigarà una sèrie de misterioses desaparicions ocorregudes durant els últims 40 anys. Milla Jovovich dóna vida a una psicòloga que, analitzant els seus pacients, descobreix una sèrie d’estranyes coincidències que semblen estar relacionades amb abduccions alienígenes.
Fam i guerra a Catalunya. Memòria i estratègies de supervivència 19361959 Exposició Museu Etnològic. Pg. Santa Madrona, 16. Barcelona 934246807
Dies: acte permanent
Els ocells urbans Exposició
Entrada gratuïta els diumenges.
Museu de Ciències Naturals - Edifici de Zoologia. Pg. Picasso, 5. Barcelona
VIDEOJOCS
Entrada gratuïta els diumenges
Les ciutats allotgen moltes espècies d’aus que es poden observar millor si els hi oferim aliment i llocs on criar i protegir-se. Es mostren menjadores i caixes-niu adequades a les necessitats d’aquestes espècies i s’explica què podem fer per ajudar els ocells a viure millor al medi urbà. Dies: fins al 31-01-2010
ASSASSIN’S CREED 2
STARCRAFT 2
Un marit ideal d’Oscar Wilde
http://assassinscreed.es.ubi.com
http://www.starcraft2.com
Teatre Teatre Goya. C. Joaquín Costa, 68.
Segona entrega del popular joc d’acció i aventures d’Ubisoft, Assassin’s Creed, on encarnava Ezio, un jove noble al període del Renaixement italià dins d’un devastador món que fa aigües. Disponible per a PC, PS3 i Xbox360
Continuació del popular joc d’estratègia creat per Blizzard. Protoss, Terran i Zerg, tornen a combatre en temps real, però aquesta vegada en 3D i amb noves habilitats i incorporacions. Disponible per a PC.
Barcelona de 23 a 29 euros. 933435323
L’HIPERBÒLIC CULTURA
L’HIPERBÒLIC/79 ABCDE...XYZ _______________________________________________ FEBRER 2010
I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ Dies: 19-01-2010
23
ESCOLA D’ESCRIPTURA
L’Odissea d’Homer, a càrrec d’Alberto Bernabé Conferència Auditori Narcís de Carreras. Fundació La Caixa. C. Santa Clara, 11, 4. Girona. 19:30 972 413 113 Activitat gratuïta
Dins el cicle “Obres Mestres de la Literatura Grecollatina” Organitza: Fundació “la Caixa”. Obra social Dies: 21-01-2010
La paella de Mr. Darwin, a càrrec de Marc Boada Conferència Auditori Narcís de Carreras. Fundació La
LA DORA El dia que la va contractar, el senyor Casas, amb posat sever i llengua enredada per culpa del Parkinson, li advertí que no fes malbé la fotografia del seu despatx.
Caixa. C. Santa Clara, 11, 4. Girona. 19:30 972 413 113 Activitat gratuïta
Dies: 23-01-2010
Dominique A Concert
Cada matí, la Dora agafa amb les seves mans sarmentoses el plomall i, en passar-lo per aquella imatge amb dedicatòria, es converteix en un gran ventall de plomes flonges de marabú. Aleshores, torna a ser l’estrella de la Rambla que l’any trenta-quatre davallava les escales del Teatre Principal al compàs de la música, movent amb gràcia la seva figura coberta de lluentons. Després, mentre ella cantava, el jove botiguer Albert Casas, assegut en una llotja prop de l’escenari, li feia l’ullet amb malícia.
Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113.
Amèlia Sánchez Cintas
Barcelona. 21:00 de 16 a 20 euros
Dies: 20-01-2010
Sanjosex Concert
Heliogàbal. C. Ramón y Cajal, 80. Barcelona. 22:00 6 euros
Dies: 22-01-2010
Cracker + Euro trash girl Concert Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113. Barcelona. 20:00 de 18 a 23 euros
AMOR PATERN AL RAVAL El pare, cap de taula, mira l’Àngela de fit a fit. La mare abaixa la mirada mentre recull els primers plats. L’àvia els observa, un rere l’altre, sense comprendre el que ha dit ella. L’Àngela té quinze anys i sempre ha estat una noia obedient, una bona estudiant i de caràcter tranquil i afable. Però ara se’ls mira amb signe d’interrogació, s’aixeca amb senyal d’exclamació, pronuncia paraules entreparentesiades i plora punts i a part. Però la mare l’entén. Ella desxifra aquest llenguatge, perquè ho ha vist, ho ha consentit amb punts suspensius. L’Àngela, per fi, ha decidit posar-hi punt i final. Marta Molins Querol
Canuda, 6 08002 BCN Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com