L'Hiperbòlic 80

Tema del mes

UniFiccions

Animac

Què hi ha darrera el canvi climàtic?

Torna el concurs literari per a universitaris

Sortegem entrades per a Animac

(pàg. 11)

80

m a rç

(pàg. 10 i 20)

C I L Ò B R E L’ H I P Tiratge: 26.330

IVERSITARIS

LA REVISTA DELS UN

ENT N M LE

50

EU

SUP

20 10

(pàg. 14)

+

w ww ria in .de e f o:

pàgines

als

.c at n tr

ÏTS U T A S GR T E F R FO c

Ricky Rubio

Batent rècords

2

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Sumari

N80 - MARÇ2010 02 - EDITORIAL

TOT AIXÒ I MÉS 03 - LA IMATGE

MERITXELL MESTRE 04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA

COTXES ELÈCTRICS SENSE CABLES 05 - DIUE

SEGUINT ELS PASSOS DE DARWIN 06 - EL CONVIDAT

RICKY RUBIO, TRENCA ELS ESQUEMES 08 - ALTAVEU

IX! POP LLIURE 09 - JOVENTUT

COM SERÀ EL NOSTRE FUTUR

Editorial

L’enquesta

Tot això i més Què tenen a veure el canvi climàtic, un concurs literari, Ricky Rubio i les pistes d’esquí?

Doncs que és tot el que us oferim en aquest nou número de l’Hiperbòlic. Contingut d’actualitat, reportatges sorprenents, informació d’última hora i personatges del moment.

“Ens estem carregant el planeta!”, una afirmació que certs científics estan posant en dubte. La teoria de sempre és que l’home n’és el responsable per la contaminació que produeix. Però hi ha noves veus que diuen que no està demostrat que el canvi climàtic estigui provocat per l’home. Segons aquests, és la pròpia evolució natural de la terra la que ens ha portat fins aquí.

Què n’opina de tot plegat Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic?

I el canvi climàtic, com afecta? Doncs amb la pujada general de les temperatures. I si pugen les temperatures, no neva. I si no neva, no us podríem oferir un especial de neu com el d’aquesta revista. A més, us destaquem els 8 catalans que participaran els jocs d’hivern de Vancouver i les millores de La Molina i Vallnord per a aquesta temporada. A més, podreu participar al sorteig de forfaits.

Nom: Mar Coll

La jove directora cinematogràfica ha estat l’estrella dels Gaudí. Amb Tres dies amb la família, s’ha endut els premis a la millor direcció, millor pel·lícula i també, el de millor actriu, que ha estat per a Nausicaa Bonnin. El film també té opcions als Goya.

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

La il.lustració

FENT PLANTER CAMÍ DE VANCOUVER

Editors: Josep Ritort i Antoni González Gerent: Ramon Torrents Direcció comercial i màrqueting: Xavier Juez Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador Consell de redacció: Diego Gimènez, Helena Rigol, Atòmic Girls Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Administració: Sònia López Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, s.a.

Dipòsit legal: B-48091-2007

sempre vaig net.

46% - Sí, no vull que una vegi en pilota picada.

11% - El millor seria anar com Déu ens portà al món a tot arreu.

La pregunta del mes que ve: “Viuries al costat d’un cementiri nuclear?”

Respon a... Deria.cat!

Flaixos

Per acabar, us donem una mica de feina. Una feina que pot tenir com a recompensa un ordinador portàtil. Us convidem a què participeu a la tercera edició del concurs Unificcions. L’únic que heu de fer és triar un dels cinc inicis que us donem i acabar la història com vosaltres vulgueu. Ànims i imaginació per a tots.

PÀGINES CENTRALS SPLMNT NEU

Edita: Edicat, s.l.

Roger de Flor 334, 1r-2a / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat

42% - No,

màquina em

I què dir de Ricky Rubio? Jugador del F.C. Barcelona del moment que ha aconseguit batre tots els récords i ser el jugador més jove en... tot! Un perfil, una petita biografia que ens aproparà una mica més a aquest petit-gran jugador que ha nascut amb estrella.

11 - TEMA DEL MES

QUÈ HI HA DARRERA EL CANVI CLIMÀTIC? 12 - BOCA A BOCA

SALVADOR SAMITIER, DIRECTOR DE L'OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC 14 - CONCURSOS

UNIFICCIONS, NETREPORTER 14 - SEXE

FAUNA MASCULINA. QUIN ANIMAL DUS DINS TEU? 16 - PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE 17 - CALAIX DE SASTRE

EL PASSATEMPS DE L'ACPG 18 - CULTURA

RECOMANEM, AGENDA...

19 - ESCOLA D'ESCRIPTURA

DEL LLIBRE SUEM

Consideres un escàndol els escàners corporals als aeroports?

Xifra: + de 4 milions

Els pitjors pronòstics s’han complert i aquest gener s’ha superat la xifra dels 4 milions d’aturats. Durant el primer mes de l’any, una mitjana de 4.000 persones al dia s’han quedat sense feina, i el pitjor de tot és que la xifra pot seguir creixent.

Lloc: Haití

Un mes després del terratrèmol, encara hi ha llargues cues per rebre l’ajuda humanitària que està rebent el país. Són molts els que dormen al carrer o en cases improvisades. I són molts els que segueixen buscant familiars.

L’HIPERBÒLIC/80 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

3

Es busquen...

joves talents!

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos?

Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@ edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

AUTORA: MERITXELL MESTRE / TÍTOL: GONDOLIERE DI VENEZIA

Em dic Meritxell Mestre, tinc divuit anys, m'encanta l'art i intento immortalitzar amb la càmera aquelles imatges o moments que m'agradaria poder veure cada dia. L’aigua camina de puntetes pels humits carrers de la ciutat dels canals al pausat ritme de Vivaldi.

4

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UPC (

) www.upc.edu

URV (

Cotxes elèctrics sense cables Poder carregar cotxes elèctrics sense necessitat de tenir connectat el vehicle a un endoll a través d’un cable podria ser possible. Així ho certifica un giny, que han dissenyat tres estudiants de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de la UPC de Terrassa, que permet substituir el cable elèctric per unes bobines que s’uneixen a la font energètica a través de rajos infrarrojos. El mecanisme està ideat per instal·lar-lo en aparcaments públics i seria d’ús universal. L’invent s’ha presentat amb d’altres projectes que han ideat els alumnes, com ara una tenda d’acampada dotada de panells solars o un sistema de bicicleta elèctrica de lloguer que podria substituir els que existeixen.

La idea forma part dels projectes relacionats amb l’ús de les energies renovables que els estudiants de l’assignatura de Projectes de la titulació d’Enginyeria Tècnica en Electrònica Industrial, de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT), han presentat aquest gener.

L’innovador sistema està pensat per instal·lar-lo en aparcaments públics i funcionaria gràcies a la inducció magnètica.

Els estudiants responsables d’aquest projecte han explicat que l’aparcament hauria d’estar equipat amb un acumulador d’energia generada per fonts eòliques o solars, i que el cotxe elèctric comptaria amb un carregador propi instal·lat al seu interior. “Un sistema de generació d’inducció magnètica ubicat al terra de l’aparcament i interconnectat amb l’acumulador transmetria l’energia a un receptor magnètic ubicat als baixos del cotxe”, ha explicat David Àlvarez, un dels tres joves que han dissenyat la idea. D’aquesta forma, ha dit Àlvarez, gràcies al principi d’inducció “s’acumularia l’electricitat a la bateria del vehicle”.

*

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

) www.urv.cat

Es convoquen ajuts per editar la millor tesi en català Els ajuts per editar la millor tesi en català tenen l’objectiu d’avançar en l’ús del català en la recerca, segons una actuació prevista al Pla de Política Lingüística 2009-11. L’obra s’editarà dins una col·lecció específica del segell editorial Publicacions URV, en coedició amb l’empresa editorial A+C i la URV. Una comissió mixta integrada per membres de la Comissió de Publicacions i de la Comissió de Política Lingúística s’encarregarrà de seleccionar les tesis. Aquesta comissió avaluarà les obres a partir dels informes de lectura que s’encarreguin, que han de garantir el rigor científic i editorial de les propostes.

Les sol.licituds s’han de presentar al Registre General de la Universitat, adreçades a la vicerectora d’Estudiants i de Comunitat Universitària.

UdL (

) www.udl.cat

La UdL participa en la creació d’un observatori transfronterer d’energies renovables Investigadors del Centre GREA Innovació Concurrent de la UdL i de les universitats de Saragossa i Perpinyà treballen plegats per crear un observatori transfronterer d’energies renovables que abraci els territoris de Catalunya, Aragó i el sud de França i que estarà enllestit enguany. Aquest projecte, amb un pressupost de 34.000 euros, és una de les set accions del programa europeu Transversalis on hi participen les universitats de Lleida, Girona, Saragossa, Andorra i Perpinyà, i Tolosa II i III, amb l’objectiu de reforçar la integració econòmica i social del territori transfronterer francoespanyol.

L’HIPERBÒLIC/80 DIUE _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

5

Seguint els

passos de

Darwin

Iguana marina de les Illes Galápagos Fotografia: Jordi Serrallonga.

www.recercaenaccio.cat

El portal Recerca en Acció mostra amb eines 2.0 dues expedicions amb investigadors catalans que segueixen les petjades del naturalista anglès a les Illes Galápagos i Terra del Foc El Comissionat per a Universitats i Recerca i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) han decidit sumar-se a la celebració de l’Any Darwin, quan es compleixen 200 anys del naixement del naturalista anglès i 150 de la publicació de la seva obra L’origen de les espècies. És per això que s’ha posat en marxa el projecte “De la Terra del Foc a les Galápagos”, gràcies al qual els científics catalans Ivan Briz i Jordi Serrallonga expliquen al web www.recercaenaccio. cat la seva experiència en dos emplaçaments que Darwin va explorar fa prop de 170 anys.

“Quina enveja!”. La frase és d’Ivan Briz, investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA), davant una fotografia de les platges paradisíaques de les Illes Galápagos. L’Ivan i el seu equip fan excavacions a Terra del Foc (a la Patagònia argentina) per estudiar les restes dels Yamana, una societat caçadora-recol·lectora que vivia en aquesta zona des de fa més de 6.000 anys i fins a principis del segle XX. En concret, busquen mètodes que els ajudin a determinar com s’organitzaven aquestes societats que es reunien puntualment per celebrar determinades cerimònies, per exemple, quan una balena quedava varada a la costa.

El científic ha hagut de recórrer un centenar de quilòmetres des del campament fins a Ushuaia, la ciutat on hi ha l’ordina-

Imatge de la platja de Lanashuaia amb la carpa que cobreix l'excavació.

Al fons, es pot veure el Canal Beagle.

Fotografia: CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas)

Els investigadors Ivan Briz i Jorge Caro, treballant amb l'estació topogràfica a Terra del Foc. Fotografia: CSIC

dor més pròxim, per poder participar en una videoconferència, a través del web Recerca en Acció, amb un altre investigador català, Jordi Serrallonga, que acaba de tornar de les Galápagos. També acostuma a anar-hi per fer compres, trucar per telèfon, rentar la roba i “dutxar-se de gust”, segons explica Débora Zurro, companya seva d’expedició i, com ell, de l’Insititut Milà i Fontanals del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Al lloc on tenen l’excavació, a la platja de Lanashuaia, l’Ivan, la Débora i la resta de l’equip han de suportar temperatures que a l’estiu no superen els 10 graus i hi bufa un vent molt fort constantment, cosa que els comporta greus problemes a l’hora de fer els treballs de recerca. “És molt dur”, afirma la Débora.

El panorama és tot un altre per a Jordi Serrallonga, director d’HOMINID Grup d’Orígens Humans (PCB-UB): calor, platges infinites, lava, rèptils gegantescos...

Un paisatge “antediluvià” que va enamorar Charles Darwin quan el va visitar fa uns 170 anys en el segon viatge del buc HMS Beagle. “Les Galápagos són sinònim d’evolució”. Les troballes en aquest camp són constants, afirma el naturalista català, que aclareix que les platges no són tan bucòliques com semblen, gràcies sobretot als tabes i les seves picades, i que la geografia –àrida, encara força inaccessible i molt homogènia- ha desorientat molts exploradors.

“Intentem observar el mateix que va observar Darwin” fa 170 anys. Així resumeix el Jordi la seva expedició a les Galápagos, el lloc on, segons la llegenda, el naturalista britànic va exclamar “l’ eureka” de la selecció natural. Serrallonga ho desmenteix, però, ja que el Darwin que va arribar a Galápagos (i a Terra del Foc) tenia 30 anys encara no, era teòleg i, tot i que li interessaven molt les ciències naturals, no en tenia gaires nocions científiques.

Tota aquesta informació, tant pel que fa a les experiències personals i professionals dels investigadors catalans, com pel que fa al llegat de Charles Darwin, es pot trobar als blogs, vídeos, fotografies, articles de divulgació científica i altres eines interactives del web Recerca en Acció. El projecte “De la Terra del Foc a les Galápagos” està impulsat per l’AGAUR en col·laboració amb el Govern i la Universitat de les Illes Balears, i el suport de la Federación Española de Ciencia y Tecnologia (FECYT).

www.gencat.cat/diue

6

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

trenca els esquemes S'HA CONVERTIT EN EL JUGADOR MÉS JOVE DE L'ACB EN ACONSEGUIR 1.000 PUNTS I 500 ASSISTÈNCIES Ricky Rubio ja va ser precoç a l'hora de debutar a l'ACB amb només 14 anys, 11 mesos i 24 dies. I ara, cinc anys després, ja està batent alguns dels rècords més destacats d'aquesta categoria. Però la seva meteòrica carrera esportiva ha estat marcada per altres moments històrics com la selecció al Draft, la medalla de plata als Jocs Olímpics de Pequín o la sortida del club verd-i-negre per incorporar-se a les files del F.C. Barcelona.

L'últim rècord que ha aconseguit aquest jugador del Masnou és arribar als 1.000 punts i les 500 assistències abans dels 20 anys, desbancant així als anteriors marquistes Rudy Fernández, que ho va fer amb 20 anys, i Juan Carles Navarro, amb 21. Però aquí no s'acaben els números de

Ricky Rubio. Els més destacables i més recents són l'elecció del jugador com a cinquè del Draft, convertint-se així en el jugador espanyol més jove escollit en la posició més alta per jugar a la NBA, encara que després no hi acabés anant. Només Pau Gasol, l'any 2001, va aconseguir millorar aquesta posició sent triat el tercer pels Grizzles de Menphis, però quan estava a punt de fer els 21 anys.

Els seus números han desbancat jugadors com Rudy Fernández o Juan Carlos Navarro També s'ha de destacar d'ell que ha aconseguit convertir-se en el jugador més jove de tots els temps en ser inclòs en el cinc ideal de la lliga. Això va ser la temporada 2007-08, ja que l'anterior ja s'havia proclamat jugador revelació de l'ACB. Totes aquestes xifres de rècord el van portar a ser convocat per als Jocs Olímpics de Pequín, debutant amb només 17 anys, 8 mesos i 28 dies amb la Selecció Absoluta de bàsquet d'Espanya i sent el tercer jugador més jove en aconseguir-ho, per darrera de Carlos Sevillano i de Juan Antonio Corbalán.

La Selecció va acabar segona després de la derrota contra els Estats Units i, per tant, això va convertir a Ricky Rubio en el jugador de bàsquet més jove de la història en aconseguir una medalla olímpica. Una marca que fins al moment tenia el rus Vladimir Tkachenko, que va aconseguir un bronze amb 19 anys.

L’HIPERBÒLIC/80 EL CONVIDAT

POLÈMICA SORTIDA DEL DKV JOVENTUT Tot i les xifres, Ricky Rubio va patir un dels seus pitjors moments esportius i personals amb la seva sortida del club verdi-negre de Badalona. Una sortida marcada per la polèmica, les crítiques dels seus

Fins a 6 vegades s’ha endut el reconeixement de ser el jugador més jove en aconseguir fites seguidors i els moviments en fals del club, els Minnesota Timberwolves i el Regal Barcelona. Després de decidir marxar a la recerca del somni americà i ser escollit cinquè en el Draft, els moviments als despatxos van acabar per deixar al jove base de nou a Catalunya. La clàusula de

rescissió massa elevada i l'esperança de sortir del club amb la carta de llibertat, les ofertes de clubs del país, i les poques expectatives que arribaven des de les amèriques ho van acabar d’embolicar tot més del compte. Finalment, va deixar els colors verd i negre per vestir amb els blau i grana, els de l'etern rival. Una decisió que no va agradar gens ni mica als seguidors de la Penya, i que ha despertat de nou la il·lusió dels barcelonistes, que veuen com Rubio trenca els esquemes.

A DESTACAR Hi va haver un dia en què Ricky Rubio va fer el gran salt que més tard el portaria a ser un dels millors. Va ser quan va guanyar la medalla d'Or al Campionat d'Europa de bàsquet Cadet de Linares i escollit MVP del torneig, màxim anotador, màxim nombre de rebots, màxim assistent, màxim recuperador, màxim anotador en un partit, màxim nombre de rebots en un sol partit, màxim d'assistències en un partit i major número de pilotes recuperades en un partit. A més de dos triples dobles i un quadrúple doble en vuit partits. Després d'aquí tothom

7

sabia que seria un jugador amb classe, talent i precoç, molt precoç.

XAVIER RABASEDA PODRIA SER EL SEGÜENT Va néixer a el 24 de febrer de 1989, pel que ja no pot igualar les marques de Rubio.

Té una alçada de 2,01 metres i pot jugar tant d’escorta com d’aler. Format a les categories inferiors del Ripoll, va fitxar pel FC Barcelona a principi de la temporada 20022003 per jugar amb l’equip infantil. Va anar pujant de categoria fins a júnior. Va guanyar amb el FC Barcelona el Campionat d’Espanya de Bàsquet Júnior. Ha estat internacional júnior amb la Selecció Catalana i també, amb l’Espanyola. Actualment, milita al Club Bàsquet Cornellà de LEB-Or i participa amb el primer equip del FC Barcelona. La temporada passada va debutar a l’ACB jugant un total d’11 minuts i anotant dos punts.

Aquest any, en el que portem de lliga, ja n’ha disputat els mateixos, pel que podria augmentar els minuts de joc.

*

Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: fcbarcelona.cat

deria.cat

8

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

IX!

pop lliure

Entre Sabadell i Cadaqués es mou IX!, un grup sorgit de la pedrera del Sona 9 i que ara presenta un segon disc anomenat L'ingenu és lliure (Gat Records, 2010). Parlem amb el seu líder, David Mullor, que ens explica que "davant la crisi del sector, d'una manera innocent, hem apostat per ser lliures".

Quin és el pas musical que heu fet amb el vostre segon disc, L'ingenu és lliure?

Hem fet setanta-cinc presentacions del primer disc, tenint en compte els acústics a les ràdios. Hem enregistrat una banda sonora, hem muntat una discogràfica, una editorial, hem fet la promoció del disc...

Realment, hem assumit moltíssima feina.

Ha estat un repte assolir que les noves cançons s'encaminessin cap on volíem, dotant-les de la màxima personalitat i maduresa. Sobretot si tenim en compte el poc temps que fa que treballem plegats.

Obre el disc la cançó "Santa Cultura".

La cultura, per a vosaltres, té un component de sagrat?

Aquesta cançó parla dels "xupòpters" de la cultura. Malauradament, estem en

enderrock.cat

www.

BIKIMEL Stat jònic (Temps Record)

Bikimel seria una de les veus femenines emergents de l’escena independent, amb Ivette Nadal i Maria Coma. Però és Bikimel la que destaca com a compositora i per la seva força i versatilitat interpretativa.

Grandíssim disc de debut, amb una Bikimel pletòrica, amb la seva veu versàtil que va còmodament del soul al rock i la cançó d'autor.

Helena Morén Alegret

REFUGI Vestits nous (RGB Suports)

un sistema econòmic on la cultura no és només un art o un mitjà d'expressió, sinó que s'ha de comercialitzar. I, si ens volem dedicar a fer música, hem de passar per un filtre on, tot i que de vegades hi trobes gent molt maca, també et topes amb autèntics egocèntrics i manipuladors.

En aquesta cançó, citeu el llibre Dersú Uzalà, de Vladímir Arséniev, i també la generació beat. [riu] És una qüestió purament estètica. Parlo de dos estereotips culturals que estan en boca de molta gent. El Dersú Uzalà m'agradaria saber quants dels que en parlen se l'han llegit sencer... O la generació beat, que hi ha qui ha llegit un llibre de Jack Kerouak i ja sembla que n'hagi de ser un entès. I com que jo sóc un ignorant en aquests temes, em feia gràcia citar-los en una lletra... Hi ha gent que parla molt de cultura. Penso que de la cultura no cal parlar-ne tant, la cultura es fa, es crea, s'ensenya i es comparteix.

Home, depèn... La nostra feina, per exemple, és la de parlar-ne. Però bé, si aquests no són els vostres referents estètics, quins serien?

No som gent de tendències. Si mirem la discografia que escoltem actualment, potser el rock ocuparia menys d'un vinti-cinc per cent.

Heu triat com a senzill d'aquest disc “No estiguis trista”.

Ens ha quedat una cançó rodoneta i accessible. I això ho hem de tenir en compte. No ens hem d'enganyar, en aquest país, per tenir oportunitat de fer concerts i avançar i tenir més estructura com a grup, és important tenir uns mínims de popularitat. Sinó, ningú et trucarà per oferir-te concerts, ni treballar amb comoditat.

*

Textos: Helena M. Alegret Fotos: Juan Miguel Morales

deria.cat

Després d'haver commemorat per activa i per passiva els 50 anys de la Nova Cançó, Refugi –amb Joan Reig (Els Pets, Mesclat) com a màxim impulsor– s'anota un gol salvaguardant una selecció de la memòria històrica on les músiques volen tenir tanta importància com ara les lletres. Des de Guillem d’Efak al ie-ié d'Els 3 Tambors, passant per Mesclat. Vestits de gala per tal de celebrar una excel.lent tria reinterpretada amb gust, emoció i sabiduria.

Elisenda Soriguera

CESK FREIXAS La mà dels qui t'esperen (Temps Record)

En Cesk Freixas culmina amb aquest disc el camí que, humilment però amb confiança en la pròpia capacitat, va encetar per esdevenir una de les veus de referència de la nova cançó d'autor dels Països Catalans. La clau és un treball a fons en la producció de les cançons. En un moment on tot producte cultural té un biaix prefabricat, Cesk Freixas és honest, autèntic i creïble. I aquestes són –només– algunes de les seves virtuts.

Roger Palà

L’HIPERBÒLIC/80 JOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

9

Com serà el nostre futur?

EL NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA (PNJCAT) VOL DONAR UNA RESPOSTA INTEGRAL A LES NECESSITATS I DEMANDES DE LES PERSONES JOVES PER ALS PROPERS 10 ANYS La Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya del 27 de febrer a Manresa culminarà un període de reflexió sobre la situació actual de la joventut catalana, sobre quines polítiques per a joves s’han fet fins ara i, sobretot, sobre com donar resposta a les noves necessitats.

Segons una concepció lineal del temps, el futur és la porció de la línia temporal que encara no ha succeït, en altres paraules, és una conjectura que pot ser especulada, postulada, teoritzada... Per tal de passar de les teories als fets i fer de les conjetures realitats, la Secretaria de Joventut està treballant en la definició del nou Pla Nacional de Joventut on es decidiran les actuacions per a la gent jove que es faran els propers deu anys. Ara és la nostra oportunitat, ja que, com deia el mestre Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”, només depèn de nosaltres.

Un nou PNJCat Aquest any, s’acaba la vigència del PNJCat 2000-2010, l’eina que ha establert i coordinat les polítiques de joventut arreu del país durant la darrera dècada. Per això, la Secretaria de Joventut ha posat en marxa, des de fa un any, el procés per aprovar un nou Pla, juntament amb el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, i la Federació de Municipis de Catalunya, organismes que integren el Consell Rector del PNJCat. El nou PNJCat serà el full de ruta de les polítiques de joventut fins al 2020 i vol donar una resposta integral a les nostres necessitats i demandes. Així doncs, els treballs per fer el nou Pla s’estructuren al voltant d’aquells aspectes que afecten directament a la nostra vida: habitatge, treball, educació, salut, cultura, igualtat i participació. Però, què s’ha fet fins ara?

Primer, avaluació del Pla vigent Amb l’objectiu de fer balanç de les actuacions per a joves fetes durant el darrer decenni, el Consell Rector va encarregar una avaluació completa del PNJCat vigent. Es volien detectar els èxits, els aspectes a millorar i els aprenentatges a incorporar al nou Pla. Durant nou mesos, es va analitzar

Paral·lelament, més de 6.000 joves majors de 16 anys responien un qüestionari penjat al web volemdecidir.cat per detectar quines són les necessitats de la gent jove avui dia i quines han de ser les respostes adequades en un futur.

l’eficàcia de les polítiques de joventut fetes pels diferents agents implicats: govern, ajuntaments, consells comarcals i entitats juvenils. Per tal de copsar l’evolució de la situació de la gent jove des de l’any 2000, l’Observatori Català de la Joventut posava en marxa el Sistema d’Indicadors sobre la Joventut a Catalunya, una eina que recull dades sobre la realitat juvenil en els àmbits de treball del Pla.

Després, consulta a la ciutadania jove Si nosaltres, els i les joves, som les persones destinatàries de les polítiques de joventut, també n’hem de ser les protagonistes. Així doncs, el mes de juliol es posava en marxa un ampli procés de consulta. L’objectiu era, segons el secretari de Joventut, “escoltar la gent jove, detectar quines són les seves necessitats i decidir quines han de ser les respostes adequades”. Es van organitzar més de 120 tallers al territori: en centres d’educació secundària i formació professional, a les universitats, per eixos temàtics, amb joves d’origen immigrat... En total, van participar-hi més de 3.000 joves.

Aquest procés consultiu culminarà a la Trobada de Manresa, on està previst que hi assisteixin prop de 800 joves. Allà es presentaran i es farà el retorn dels resultats obtinguts en els processos d’avaluació i consulta, i es treballarà en la definició del nou Pla. A partir d’aleshores, s’iniciarà la redacció definitiva del PNJCat per a la seva posterior aprovació al Parlament. .

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

+ info volemdecidir.cat JOVE.CAT QUÈ ÉS EL PLA NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA? El Pla Nacional de Joventut és el marc de referència de les polítiques de joventut a Catalunya. És l’eina per definir, impulsar i coordinar les actuacions per a joves que han de garantir l’autonomia personal, l’equilibri territorial i la cohesió social. La pròpia existència del Pla suposa un reconeixement de la joventut com un sector de la ciutadania amb unes circumstàncies i unes necessitats específiques. Per tant, ha de ser objecte d’unes polítiques específiques.

Per aquesta raó, el Pla Nacional s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la joventut i ha de ser capaç de donar resposta a les noves necessitats i demandes dels i les joves.

L’HIPERBÒLIC/80 TEMA DEL MES _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

11

Què hi ha darrera el

canvi climàtic?

EL PLANETA S’ESCALFA, JA SIGUI PER L’ACCIÓ DIRECTA DE L’HOME COM PER ALTRES MOTIUS.

L’EVIDÈNCIA NO ES POT NEGAR. La cimera de Copenhaguen es va tancar el passat desembre sense arribar a cap acord vinculant sobre la limitació que els governs han de fixar a l'hora d'emetre gasos d'efecte hivernacle. Tot i així, es varen tancar molts acords de bones intencions amb els que s'espera regular de forma incipient les emissions per tal de no arribar a la temuda xifra de 2ºC d'escalfament.

Però no tothom està d'acord en afirmar que l'escalfament de la terra es deu a l'acció directa de l'home per la sobreproducció de gasos d'efecte hivernacle.

Gasos amb efecte d’hivernacle

La teoria imperant

Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), el vapor d’aigua, l’ozó, els halocarbons: els hidrofluorocarburs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l’hexafluorur de sofre (SF6). Els quatre primers es troben de forma natural a la composició de l’atmosfera. L’activitat industrial, en cremar combustibles fòssils, desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid de nitrogen. El metà es genera com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera. Els halocarbons són d’origen antropogènic i es van començar a fabricar a partir dels anys quaranta.

Per a molts científics, el canvi climàtic és conseqüència de l’elevada quantitat de gasos naturals amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera i que s’ha vist agreujada, a més, amb gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera. Aquest canvi, s’admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals, i, per tant, el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.

PROTOCOL DE KIOTO

Els gasos amb efecte hivernacle són components gasosos de l’atmosfera, tant naturals com d’origen antropogènic, que absorbeixen i reemeten radiació infraroja.

A mesura que incrementa la concentració d’aquests gasos, la radiació infraroja és absorbida a l’atmosfera i reemesa en totes direccions, la qual cosa contribueix a què la temperatura mitjana de la Terra augmenti.

Aquest fenomen s’anomena efecte hivernacle perquè l’absorció i posterior emissió de radiació infraroja també la fan el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles.

La teoria polèmica Hi ha científics que no estan d’acord en què la producció de l’home estigui darrera del canvi climàtic. Afirmen que no està demostrada la relació entre el CO2 i l’esclafament de la terra. Afirmen, a la vegada, que la producció humana de gasos d’efecte hivernacle és irrellevant comparant-la amb la que es provoca de forma natural. Tot i així, no neguen l’evidència del canvi climàtic, sinó que argumenten que aquest es dóna per les erupcions solars que influeixen directament sobre l’escalfament de la terra.

Conseqüències del canvi climàtic Les conseqüències del canvi climàtic pronosticades pels científics del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic són les següents: · Augment de la temperatura mitjana d’1’4 a 5’8 graus centígrads durant aquest segle · Desertificació de certes zones del planeta · Pluges de caràcter torrencial en d’altres zones · Pujada del nivell del mar d’entre 9 i 88 centímetres per a l’any 2100, que inundaria zones avui densament poblades · Difusió de certes malalties de tipus tropical en zones avui de clima temperat

*

COPENHAGUEN

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, defensat per l’(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea. Té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum del 1990.

Els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l’Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès és Kyoto Protocol to the United Nations Framework Convention on Climate Change.

Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Fins el dia 18 de desembre, es va negociar un nou protocol per substituir el de Kyoto. Alguns especialistes creien que aquesta era la darrera oportunitat per evitar el canvi climàtic. Tot i així, la cimera no es va tancar amb cap acord vinculant i amb molta polèmica envers el país amfitrió, Dinamarca, ja que hi va haver certa manca de previsió i organització que va deixar, fins i tot, ponents fent cua. Per altra banda, també es varen criticar les càrregues policials contra els qui es manifestaven en contra dels països contaminats. En definitiva, una cimera de la que s’esperava molt i que sembla haver acabat en fracàs.

12

BOCA A BOCA L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

SALVADOR SAMITIER / DIRECTOR DE L'OFICINA CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC

“

“Existeix Existeix

una

altra realitat compromesa” una altra realitat compromesa

Existeix una altra realitat

DESPRÉS DE LA CIMERA DE COPENHAGUEN, SALVADOR SAMITIER EN FA BALANÇ Salvador Samitier i Martí és, des del passat setembre, el nou director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, adscrita a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge. És llicenciat en Ciències Químiques per la Universitat de Barcelona.

Després de quatre anys al sector privat desenvolupant tasques de control de qualitat i producció, es va incorporar al Departament de Medi Ambient, el febrer de 1992.

Dins del Departament, ha exercit de cap del Servei de Qualificació Ambiental de la Direcció General de Qualitat Ambiental. Servei que s’ha encarregat de desenvolupar.

En el capítol del finançament, l’acord inclou el compromís d’un fons de 30.000 milions de dòlars per al trienni 2010-2012 per a mitigació i adaptació dels països pobres, i la “voluntat de mobilitzar” 100.000 milions de dòlars per a accions de mitigació per al 2020, deixant oberta la manera com fer-ho.

L’acceptació per part dels països en desenvolupament de la necessitat d’establir mecanismes transparents en relació a la informació sobre la mesura i els inventaris de les emissions i les reduccions compromeses. Tot i que la redacció és molt ambigua, aquest ha estat un punt en què els països emergents i, especialment Xina, s’han resistit molt a la seva inclusió. És el primer document que compta amb el suport de tots els països grans emissors de Gasos d’Efecte Hivernavle (GEH).

Quin balanç fa de la cimera de Copenhaguen?

Un cop ha finalitzat la Cimera de Copenhaguen i vistos els resultats, cal reconèixer que, en l’Acord de Copenhaguen assolit finalment, no es reconeixen ni el treball, ni el lideratge, ni els esforços materialitzats en matèria de canvi climàtic, en especial, per part de la Unió Europea. I és per aquest motiu que, l’Acord assolit finalment a Copenhaguen la matinada del dissabte 19 de desembre, és insuficient en relació al seu contingut i decebedor pel que fa al seu caràcter no vinculant i per la forma com s’ha gestat.

Però no hi ha la mateixa sensació que es va aconseguir amb el tractat de Kyoto?

Exacte, aquests aspectes queden empetitits pel fet que en l’acord no s’estableix un futur tractat PostKyoto, ni objectius de reducció per a l’any 2020 o per a l’any 2050, que evitin els impactes negatius del canvi climàtic. Ni tampoc estableix l’any a partir del qual les emissions globals s’han de començar a reduir. En aquest punt, l’acord únicament estableix un mecanisme d’informació pel qual els països desenvolupats abans del 31 de gener del 2010 informaran dels seus plans de reducció per al 2020 i que, ara per ara, sumen un valor per sota del 25%-40% establert per l’IPCC com a necessari.

Algun punt positiu deu haver-hi?

Certament, al document hi ha alguns aspectes positius, a destacar: Un reconeixement per primera vegada, acordat per 193 països, de contenir l’augment de temperatura per sota dels 2ºC, deixant la porta oberta a una eventual revisió futura cap els 1’5ºC. És important en aquest context indicar que l’acceptació dels 2ºC és un reconeixement implícit a les conclusions i el treball dels científics en aquest camp i, per tant, l’acceptació del Canvi Climàtic com un perill real.

Tot i així la sensació és bastant pessimista...

Aquesta “etapa”, però, també ha deixat ben evident que davant la realitat d’un feble compromís per part dels estats, existeix una altra realitat compromesa i amb voluntat de treballar i portar a la pràctica solucions als reptes del Canvi Climàtic. Els moviments socials, el sector privat, i els governs locals i regionals, han demostrat aquests dies a Copenhaguen, en innumerables actes i jornades, que

és possible avançar malgrat tot i que és possible construir una via des de baix que doni solucions i plantegi alternatives viables d’un desenvolupament baix en carboni.

“La UE ha de continuar liderant el compromís amb la mateixa força que fins ara” Quines són les polítiques a seguir després de la cimera?

El fet que el resultat no hagi estat el que s’esperava i que els líders mundials no hagin estat capaços de donar un missatge fort no invalida en absolut ni posa en qüestió la importància del fenomen del Canvi Climàtic. Els estudis científics, o els resultats de l’informe Stern, o les advertències de l’Agencia Internacional de l’Energia sobre el risc de crisi energètica mundial, continuen sent tan vàlides fa tres setmanes, abans de la cimera, com avui i, per tant, cal continuar sumant esforços i treballar per establir polítiques actives i eficaces de lluita contra les emissions de CO2 i d’altres GEH i d’adaptació als impactes que el canvi climàtic està ja generant.

Copenhaguen també ha fet ben evident que, davant la realitat d’un feble compromís per part dels estats, existeix una altra realitat compromesa i amb voluntat de treballar i portar a la pràctica solucions als reptes del Canvi Climàtic (CC).

Què està fent l’OCCC al respecte?

Per un costat, cal tenir present que en aquests moments estem immersos dins del període de compliment dels compromisos de Kyoto i el govern català va aprovar el seu Pla Marc de Mitigació contra el

”

L’HIPERBÒLIC/80 BOCA A BOCA

Canvi Climàtic 2008-2012, que estableix com a fita la reducció en promig de 5,33 Milions de Tones de CO2eqs anuals. Per aquest motiu, el Pla compta amb 230 actuacions, de les quals, a hores d’ara, un 85% ja s’estan executant.

“Cal continuar treballant durant el 2010 per tal que allò que no s’ha assolit ara pugui ser realitat a la propera cimera”

Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Quines altres mesures esteu prenent?

També estem treballant en el camp de l’adaptació, realitzant estudis de base sobre els possibles impactes del CC a Catalunya. Alguns dels treballs executats són l’estudi dels possibles efectes al Delta de l’Ebre o sobre els recursos hídrics.

Així mateix, està ja a punt de concloure

el 2n informe d’impacte del CC a Catalunya. Aquesta informació, juntament amb d’altres estudis territorials, sectorials o d’impacte sobre recursos, que està previst realitzar els propers anys, permetran establir una estratègia global d’adaptació a Catalunya, la qual es preveu estigui completada el 2012. Finalment, també s’està desenvolupant una intensa activitat d’intercanvi d’informació, coordinació i participació en diferents projectes amb d’altres regions d’arreu del món.

Quina opinió li mereixen les teories que, sense negar el canvi climàtic, neguen la relació entre l’activitat humana i l’escalfament de la Terra?

Es tracta d’una estratègia perfectament calculada. Inicialment, aquesta estratègia va consistir en sembrar dubtes sobre la realitat del CC. Un cop que les dades científiques que corroboraven el fet que s’estava produint a escala planetària un CC van ser abassegadores, l’estratègia va girar cap a sembrar dubtes sobre si les seves causes eren antropogèniques. Darrera aquest moviment, no hi ha una voluntat d’establir un model alternatiu o una explicació en base al procediment científic, sinó únicament aprofitar aquells aspectes que poden estar més sotmesos a controvèrsia

13

científica, per treure’ls de context i presentar-los davant l’opinió pública com que els científics no es posen d’acord.

Quines perspectives de futur preveu?

Malgrat el resultat de la Cimera de Copenhaguen, i després d’un moment de lògica decepció, cal continuar treballant durant el 2010 per tal que allò que no s’ha assolit ara pugui ser realitat a la propera cimera. La UE ha de continuar liderant el compromís amb la mateixa força que ho ha fet fins ara i en aquest moment l’estat espanyol té una gran responsabilitat en continuar amb aquest impuls en tant que ostentarà la presidència de la UE durant el primer semestre del 2010.

Finalment, és bo de subratllar que amb l’Acord de Copenhaguen tots els grans països emissors de GEH s’hi han incorporat. Un vell proverbi diu: “si vas a prop, vés sol, però si vas lluny, vés acompanyat”. Ara hi anem tots. El que cal en els propers mesos és anar més ràpids. .

*

Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

14

CONCURSOS L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Unificcions, l’aventura de crear històries

Reporter

COMENÇA LA TERCERA EDICIÓ DEL CONCURS

TERCERA EDICIÓ DEL CONCURS DE BLOGS A LA XARXA

LITERARI PER A JOVES ON POTS GUANYAR

Saps què és un blog? Ja el tens? Has pensat en crear-ne un amb alguns dels teus companys d’institut? Aquest mes de març, lamalla.cat convoca una nova edició dels premis NetReporter per premiar els millors blogs fets per joves universitaris i joves estudiants de batxillerat o formació professional.

Fins quan tens temps?

El blog s’ha convertit en una de les eines de comunicació més ràpida i més utilitzada per la gent jove. I també, amb més possibilitats per interactuar amb altra gent. De mica en mica, Internet va guanyant terreny a la televisió. Els joves passen cada vegada més hores davant l’ordinador, ja sigui per estudia o entretenir-se, i menys hores davant el televisor.

Per participar a NETREPORTER, cal tenir o crear un blog a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Les bases del concurs NETREPORTER es publicaran molt aviat al diari digital laMalla.cat, www.lamalla.cat/netreporter, però aquí et resumim alguns detalls importants:

LaMalla.cat, un dels diaris digitals de referència a Catalunya, i Secundèria busquen fomentar i posar de relleu la creativitat i la iniciativa dels joves a la xarxa.

- Millor blog fet per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys) - Millor blog fet per universitaris (entre 18 i 25 anys)

UN ORDINADOR PORTÀTIL Segurament, deus haver acabat els exàmens. Ara tens per davant tot un semestre carregat de classes, de treballs i de pràctiques. Però també tens tot un semestre per dedicar una mica del teu temps a les teves aficions.

Si una de les coses que t’agrada fer és escriure, no t’ho rumiïs ni un moment, participa a UniFiccions i guanya un ordinador portàtil. Llegeix més i assabenta’t de com ho pots aconseguir.

Informació bàsica del concurs Què? UniFiccions és un concurs literari en català que proposa crear una història de ficció que pren com a punt de partida un inici. Hi ha cinc propostes per escollir, aquest any amb textos de Pau Vidal, Màrius Serra, Anna Carreras, Manuel de Pedrolo i Joan Sales.

El període d’inscripció de blogs per concursar començarà el de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar els millors blogs presentats al concurs a través de lamalla.cat.

El resultat de les votacions i els blogs guanyadors i finalistes es coneixeran a mitjans del mes de maig.

Hi haurà dues categories:

Pots participar-hi individualment o, si feu un blog col·lectiu, en grup (màxim tres persones).

Qui? Hi poden participar, de manera individual o en grups de fins a tres persones, estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30 anys de tots els territoris de parla catalana. La participació en aquesta edició només pot ser individual.

Per a més informació: netreporter@lamalla.cat.

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

Veredicte i premis

lamalla.cat

El veredicte es farà públic a l’acte de lliurament de premis, el mes de maig, on els finalistes seran convidats. El jurat, format per persones vinculades al món de la literatura i l’educació, valorarà la qualitat literària dels textos, la coherència argumental i l’originalitat de les històries. El premi per a la millor història és un ordinador portàtil..

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

ficcions.cat

CALENDARI! • Inici del concurs: febrer, publicació dels inicis al web i registre.

• Del 15 de febrer al 19 d’abril es pot penjar al web un únic relat.

• Veredicte i lliurament de premis durant el mes de maig.

PREMIS Millor història: Un ordinador portàtil Història finalista: Un iPod

L’HIPERBÒLIC/80 SEXE _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

15

Faunamasculina Quin animal dus dins teu?

DES DE LES ILLES, ENS ESCRIUEN LES SARDINES NOCTURNES PER PARLAR DE LA FAUNA QUE ES POT TROBAR A LA NIT BALEAR Després d’uns mesos de no entrar dins llocs tancats, fogosos, de fum i calentor, les Sardines Nocturnes ressorgeixen de la seva llauna... I què ens trobam? Una fauna que ens espanta i tot tipus d’animals i animalons que ens fan pensar: què està passant amb els homes?

Animal 1.

Faraó (mascle de la faraona) Aquest és una espècie en perill d’extinció però no, protegida. Fa un temps es declarà enmig d’una plaça d’una coneguda ciutat del llevant mallorquí, agenollat i cantant “Oh oh oh, Maciana, a a alça sa cama” a una de les nostres sardines. I per acabar d’alçar sa cama, li va oferir anar a fer el fi de festa a ca sa padrina... Quin va ser l’espant de la nostra sardina que va sortir corrents més aviat que de pressa... Faraons de Mallorca, això... NO! Teniu-ho en compte.

Animal 2. Ós amorós Arribam a un bar i ens trobam amb ell. Ens agafa, ens estreny, ens acaricia i ens diu a cau d’orella (fluixet fluixet): “Ets la meva cuchi cuchi...”, seguit d’una forta inhalació del teu olor corporal. “Com me poses, cuchi cuchi!”. Al.lots, fins a un cert punt ens agrada que ens estrenyin, però res d’aquest estrès corporal, deixau-nos respirar!

Animal 3.

Gall És al corral a l’espectativa de cacarejar a la gallina més ponedora. Tot ell preparat, plomes netes i estufades, i cresta empinada i engalavernada. Es posiciona, mira, observa i comença el moviment d’aparellament. És llest i et du al seu jaç de palla. Quan la gallina està dins a llosa, apareix una altra gallina, més lubricada que tu, que també està esperant el gall. Al.lots, no faceu això, amagau l’altra gallina fins que nosaltres estiguem arreglades... Al.lotes, aprofitau-vos del gall, i sempre ben lubricades!

Animal 4.

Mussol

Animal 6.

Llama foravilera

Dorm de dia i, quan ha passat mitjanit, comença a reviscolar i els seus òrgans sexuals s’enreveixinen. Criden el seu objectiu sexual amb missatges curts, potents i d’alt contingut sexual. T’espera dins la cova humida i el tronc calent. Ens espanten els seus ulls, els té fora d’òrbita, pensant a tenir la “mussola” en qüestió a les seves mans... I el tronc ben ficat...

Què fa ella? a) Exigir-li que tanqui els ulls i la boca, i que faci... b) Quan veu el panorama... ai Déu... tornar a l’ós amorós.

La seva principal característica és tirar fluid de tota classe al seu voltant. I qui hi ha al seu voltant? Una joveneta desprevinguda que mai es pensava trobar amb una llama que escopís tants de fluxos corporals... Pareixia un aspersor, i ella va quedar plena de taques... Quina brutor... Al.lots, heu de ser una mica més fins. Nosaltres no anam fent aquesta pluja de llet condensada! No necessitam reguiu, anam ben dutxades!

Animal 5.

Llop Heu escoltat la darrera cançó de Shakira “La loba”? Doncs nosaltres coneixem un llobet, li agrada remenar la coa perquè tothom el vegi, però alertau! Té la regata peluda! Té unes dents molt perfilades per poder agafar bé la pressa. Elegant, estilitzat, egocèntric i amb un monòleg sempre repetint jo.... i jo... i més jo... Què pot passar? a) Que es trobi amb una lloba més perillosa que ell, amb calçons de lleopard, depredadora, les mames ben altes i la llengua ben disposada... b) Que es trobi amb la pressa fàcil, una xoteta, més peluda que la seva regata. Nines, pensau quina voleu esser. Nosaltres ja hem triat. “Llevo tacones que aguja magnética para cazar a la presa...”

D’animals, n’hi ha moltíssims més, no podem oblidar el perro del hortelano, el pop amb els seus tentacles i el moscó, que li agrada emprenyar. Ara que són les festes de Sant Antoni, patró de les bèsties, obriu ben els ulls, per si trobau un cavall alat, l’objecte dels nostres desitjos! Venturós 2010!

*

Sardines nocturnes) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

JOVE

MODA

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

EDUCACIÓ

NIT

T’agrada el Turisme?

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

EDUCACIÓ

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

SERVEIS

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME Centre adscrit a:

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

GUIA

EDUCACIÓ

16

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

L'HIPERBÒLIC et convida al ANIMAC 14a Mostra Internacional de Cinema d´Animació de Catalunya - Llotja de Lleida del 22 al 28 de febrer

r la cara només pe AC IM AN al a di un ar Si vols an web has d´entrar a la nostra www.deria.cat Entra a www.deria.cat a concursos, fins el 19 de febrer, indicant nom, cognoms... Entre tots els que us apunteu sortegem 25 entrades dobles per un dia. Els afortunats rebran un correu-e indicant que han estat premiats i com recollir les entrades.

L’HIPERBÒLIC/80 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ MARÇ 2010

Passatemps MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

1 2 3 4 5 6

VERTICALS: 1. El signe matemàtic més freqüent a Igualada. És a les xapes com a les portes la porteria / 2. Fronteres del Nepal. Pessebres que no necessiten el súper per funcionar. Espina de turbot / 3. Arbre tropical que els bledes consideren preciós, preciós. Tota una carrera sense vocalitzar / 4. Ressonàncies setinades. Condició econòmica molt apreciada per Victor Hugo / 5. Per ell tot l’any és carnaval. Resultat immediat de l’esforç / 6. Sis sense seguretat social.

Pastat al seu propi carnet. La flor vermella del nacionalisme / 7. Protegeix el mossèn de les temptacions de la moda. Planta capaç de fer-li un nus a l’os / 8.

Límit sense límits. És una porcada, però només per elles. Sovint en excedència / 9. Defugi l’evidència. Guripes afganesos de l’any de la picor / 10. Altres guripes, però americans, i ben vius. Decideixen el destí dels moldaus / 11. Jo quan no parisejo. Un deutor com ja no se’n veuen. Jo quan jugo amb xinesos / 12.

Segons com escapin es trobaran la verdura. Endrapar com un gitano.

7 8 9 10 11 12 13

TRÈMOL O TRÈMUL

SUDOKU

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

6

1

9

3

7 1

2 8 5

3 5

6

7

2

5

9

A I R

11

E

10

P

9

A

8

X

7

6

L

5

A

4

U

3

B R

S T

R R R C

N E

I V

V I

I D

V

G

2

N

I

1

2

1

I V

L

3

I D 3

9 4

6

2

8

6

7

3

5

8

1

1

4

5

9

7

2

A A I R E S I M

S O C E 4

5 1 7 9 2 4 3 8 6

D A

S I

S O

L

L

U S

A C I

O E L A M A C 5

U N

T

N E

A N

D

A

I

T O

I

S

6

1 3 6 8 4 9 2 7 5

7

2 9 4 5 1 7 6 3 8

E

A D A J U R T

I M I 8

8 7 5 2 6 3 9 4 1

S E D I R U G

S

O

U

G

A

I V B

D

R

O

S

7 2 3 1 9 5 8 6 4

A H

T

R

I B

G

E

N

D

A

C A N I P

R

O

O 9

A L

E

I

R

J

S E

10 11 12

4 5 1 3 8 6 7 2 9

6 8 9 4 7 2 5 1 3

SUDOKU:

1

13

MOTS ENCREUATS:

9

4

12

3

Cridava l’atenció el titular de La Vanguardia de l’endemà del terratrèmol d’Haití: "Hecatombe", deia, un mot amb una etimologia força clara però que indueix a equívoc. Ve dels mots grecs hekatón, "cent", i toûs, "bous", que es van unir en hekatómbê, "sacrifici de cent bous i, per extensió, de cent víctimes qualssevol". L’al·lusió directa a la mort i el so del plural fan que sovint confonguem els animals amb el lloc on reposen els morts i traduïm hecatombe per ‘cent tombes’.

6

2

SOLUCIONS:

HORITZONTALS: 1. Vacil·lació a l’hora de decidir si és indecent la concisió. Jo quan parisejo / 2. Polisacàrid necessari per a l’església anglicana. Ombrívol, però més paorós / 3. Una d’un. Tan fastigosa que faria gitar tota una comitiva.

Cap de premsa / 4. Preparada per al pitjor. En Custer l’empaitava i encara feia el ximple / 5. Bona disposició pel liderat. Piga de formació lenta / 6. Camp de concentració de vímet. Enemics de Buscar Amics / 7. En Xavier, quan gironeja, es fa tot grandot. Idioma uralià parent dels finesos / 8. Licor amb sabor de mono. El defensa sempre hi troba el penal / 9. Posen límits a la paternitat.

Mutilar el dimoni com es mereix. Admiració que comença bocabadada i acaba muda / 10. Tan aspre i rude que resulta força escruixidor. Prou valenta per anar contracorrent / 11. Al fons del mar. Ha, ha, ha, ha! I al fons del mal / 12.

Desprenc (i parlo pel micròfon?). Sovint s’enganxa al cavall sense necessitat de drogar-se / 13. Cor de cabra. Només dóna consells si li paguen.

Molt més ric que aquest, tanmateix, és el nom del desastre natural que dóna lloc a la notícia. "Terratrèmol" vol dir el que sembla, tremolor de terra, però d’una manera molt més poètica (no en va trèmolo és el nom d’un acord musical especialment vibrant). Que la terra és la mare personificada, ho demostra el gran nombre de fills que ha parit (de terrabastall a terrotxa), però les maneres de vibrar d’emoció, de fred o de por tampoc es queden curtes: podem trémer, tremir, tremolar i, fins i tot, tremolejar. Per tant, no és estrany que qui se sacseja d’una d’aquestes quatre maneres resulti trèmul, tremolenc o tremolós. Però, curiosament, trèmol, no perquè aquest mot no és pas cap adjectiu sinó el nom d’un arbre (que es caracteritza, això sí, perquè les fulles no li paren quietes), i també, vés a saber perquè, d’un armari mirall. I encara una última curiositat: si nosaltres tremem o tremim, la terra què fa? Doncs què ha de fer?: terratrémer.

El sisme marí es diu tsunami d’ençà que fa qüestió de quatre o cinc anys en vam conèixer un, però fins aleshores es deia exactament així, sisme submarí, perquè maremot (o la variant maremoto) no han existit mai en català. El terremot (o terremoto) sí, però era un barbarisme tan flagrant que va fer la mateixa fi que la bústia, és a dir, desaparèixer (o potser hauria de dir la fi de la bassura: oficialment està mort i enterrat, però jo i aquestes orelles encara el sentim). A mi em feia gràcia, per això, perquè de petit associava allò de –moto a la idea del soroll, de l’estrèpit o petarrelleig que t’imagines que acompanya el fenomen. Hi veia una Guzzi devastadora, com si diguéssim. Fins que vaig aprendre que el sufix provenia del llatí motore, que vol dir "que mou". La força motora és la força que mou i, per tant, la mare del moviment (em va fascinar que motor, igual que intermitent, fos originalment un adjectiu). Quina paradoxa, doncs, que avui, quan les excavadores obren pas al metro, anivellen solars o esbandeixen conreus, en diguin precisament “moviments de terres”.

acpg

17

premsa gratuïta i mitjans digitals

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC

ÀRIES: Època d’inestabilitat (se te’n va un pèl l’olla en assumptes seriosos). No carreguis contra els amics. Tanmateix, el tema estudis, no se’n ressentirà. No t’amoïnis, serà una cosa passatgera.

TAURE: Possibilitat que Aquarians et presentin algú interessant a les festes d’aniversari (tenen molts amics). Si no et conviden, sempre pots fer com diu Mecano: “ahí me colé y en tu fiesta me planté.

BESSONS: Bon mes perquè el vent us bufa a favor: arribareu abans que els altres i, mentre espereu, podeu practicar per al proper Campionat Juvenil de Sudokus –en format digital, faltaria més.

CRANC: Darrerament, esteu un pèl massa continguts.

Aprofiteu les oportunitats relacionades amb els sentits perquè això us destensarà i fluireu millor. Intercanvieu sensacions sensitives, i no em malinterpreteu!.

LLEÓ: Mes de serenitat i recomposició, adopteu actituds positives que us aportaran oportunitats espontànies que caldrà agafar “al vol”. Prudència davant els impulsos i instints (aquí podeu malinterpretar i encertar!)!

VERGE: Ja ha arribat el teu moment! La “Fiebre del sábado noche” pot convertir-se en el teu lema. Moment de recollir els fruits: ligoteos a dojo! (Si te’n sobren, comparteix!). També, moment per al romanticisme.

BALANÇA: Febrer pinta bé per a vosaltres. Per als eterns indecisos, ara les decisions seran ràpides, àgils...

I la mare estarà contenta: no tindreu la nevera oberta 1/2h per decidir entre iogurt o natilles! .

ESCORPÍ: Teniu bon mes: els amics Balança es decidiran ràpid (ataqueu!) i els Verge no us vindran a plorar perquè no lliguen. Amor i plaers semblen estar del vostre costat! Potser que em canviï de signe.

SAGITARI: Oportunitats d’un viatge no gaire lluny (però sí de superar la corona de rodalies!). Si t’agrada algun/a Balança, és el moment d’atacar: estan receptius/ves i poc dubitatius/ves.

CAPRICORN: Disposes de voluntat per a allò que vulguis aconseguir, o sigui que no la malmetis superant récords del tipus cubates/nit o donnettes/min. Et conviden a festes on pots fer coneixences interessants.

AQUARI: És el vostre mes i us sentireu molt vitals. Tant que correu perill de prendre riscos físics innecessaris.

Atenció: possible traïció, especialment per part d’algun Àries (estan passant un mal moment ). No els ho tinguis en compte!.

PEIXOS: Bon moment per a iniciatives materials. Les segones rebaixes prometen! Possibilitat d’un viatge inesperat. Aprofiteu-lo, ja demanaràs els apunts. A canvi, pots dur-li un regalet del viatge!.

18

CULTURA L’HIPERBÒLIC/80 MARÇ 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM

AGENDA MARÇ10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: del 11-01-2010 al 06-03-2010

EL LECTOR

DIARI D’UN FORENSE

Bernhard Schlink

Clàudia Pujol

La Butxaca

La Butxaca

7 euros

8’95 euros

L’Eixample de les persones, 150 aniversari del pla Cerdà

176 pàgines

192 pàgines

Exposició Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Carrer Comte Borrell, 44. Barcelona.

Entrada lliure

Michael Berg, un noi de quinze anys amb problemes de salut, un dia coneix la Hanna, una dona madura de més de trenta anys. Després d’anys de no veure’s, es retroben en un tribunal: en Michael ara és advocat i ella està acusada d’un crim del passat. Per a en Michael, aquest passat obscur és una sorpresa però, amb tot, ell continuarà fent-li de lector, com feia quan tenia quinze anys i eren amants secrets. Ara, les històries que li llegeix les ha d’enregistrar en cintes magnetofòniques que li envia a la presó.

Què fa que una persona “aparentment” normal cometi una barbaritat? Què poden revelar els morts en una sala d’autòpsies? Com treballen els laboratoris criminològics? En què consisteix la revolucionària tècnica de l’ADN? Clàudia Pujol endinsa el lector de Diari d’un forense en deu casos de crims reals, tots amb l’Empordà de teló de fons. L’autora recull l’experiència professional de Narcís Bardalet, cap de forenses de Girona, per mostrar l’apassionant entramat científic i policíac.

L’exposició recorre la història des que el 1859 es va aprovar un ambiciós pla d’eixample de Barcelona, dissenyat per Ildefons Cerdà, i com es van millorar les condicions de vida dels barcelonins i es va preparar la ciutat per al futur.

V Let’s Festival Festival de música Salamandra, sala 1

Avinguda del Carrilet, 235. L’Hospitalet 93 337 06 02 Depósito legal

Dies: a partir de l’11 de febrer

Retorn a Andraitx de Baltasar Porcel Teatre lliure

PEL.LÍCULES

Dies: del 25-02-2010 al 06-03-2010

Espai Brossa. Carrer Allada Vermell, 13.

Barcelona.

93 310 13 64

Carrer Santa Anna, 14. L’Hospitalet 93 337 76 16. www.letsfestival.cat

Un festival de petit format i de qualitat dins d’uns espais acollidors que en la seva trajectòria s’ha creat una identitat pròpia i reuneix les millors propostes indies del moment.

9-16 euros

SHUTTER

EL SOLISTA

ISLAND

Joe Wright

Martin Scorsese

Jamie Foxx,

Leonardo

Robert Downey

Milow

DiCaprio, Mark

Jr., Catherine

Concert

Ruffalo, Ben

Keener,

Kingsley, Emily

Stephen Root,

Barcelona

Mortimer,

Robyn Jean

20 euros

Michelle Williams,

Springer, Tom

www.salarazzmatazz.com

Patricia Clarkson,

Hollander, Lisa

Max von Sydow

Gay Hamilton

148 minuts

117 minuts

Dies: fins al 27-02-2010

Razzmatazz, sala 2. Carrer Pamplona, 88.

Dies: fins al 22-02-2010

The fiery Furnaces Concert

Estiu de 1954. Els agents federals Teddy Daniels (Leonardo DiCaprio) i Chuck Aulë (Mark Ruffalo) són destinats a una remota illa del port de Boston per investigar la desaparició d’una perillosa assassina (Emily Mortimer) reclosa a l’hospital psiquiàtric Ashecliffe, un centre penitenciari per a criminals pertorbats dirigit pel sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley).

El film narra la història verídica de Nathaniel Ayers, un prodigiós violinista que, en el seu segon any de conservatori, va desenvolupar esquizofrènia i va acabar vivint al carrer, on va ser descobert pel periodista de Los Angeles Times Steve López l’any 2005. Impressionat pel seu talent, López va escriure una sèrie d’articles sobre ell que el van treure de l’anonimat.

VIDEOJOCS

THE SABOTEUR

MEDAL OF HONOR

www.pandemicstudios.com/thesaboteur

www.medalofhonor.com

Benvingut al París ocupat pels nazis, un món obert on tu ets un sabotejador. El protagonista és Sean Devlin, un mecànic de carreres irlandès a la recerca de venjança contra un oficial nazi que li ha pres tot. PS3, PC, Xbox 360. 18+

Per primera vegada en els 10 anys d’història de la franquícia, Medal of Honor abandona la II Guerra Mundial i transporta els jugadors a l’Afganistan. Electronic Arts acaba d’anunciar que el 2010, Medal of Honor introduirà l’Operador Tier 1. PS3, PC, Xbox 360. 18+

Razzmatazz, sala 3. Carrer Pamplona, 88. Barcelona. www.salarazzmatazz.com 17 euros

L’HIPERBÒLIC CULTURA

L’HIPERBÒLIC/80 A...Z ___________________________________ MARÇ 2010

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ Dies: acte permanent

ESCOLA D’ESCRIPTURA

Visites nocturnes dramatitzades al Museu Egipci Museu Fundació arqueològica Clos - Museu Egipci de Barcelona. Carrer València, 284. Barcelona www.fundclos.com 25 euros

Natura

Ens faltava valor i va créixer una palmera de silenci entre nosaltres, que aleshores érem tres: jo, remugant entre les fulles; tu, penjada del múscul d’una branca; i nosaltres: clavats des del tronc fins a la soca al patiment.

Dies: febrer

American Buffalo de David Mamet Teatre lliure

Sota terra, les arrels engrapaven la foscúria.

Espai lliure. Plaça Margarida Xirgu, 1.

Barcelona www.teatrelliure.com

A cuit i amagar

15-24 euros

Ningú no sap on és, i es va fent fosc enmig dels arbres.

L’ull nerviós de les llanternes aixeca sense èxit alguna ombra.

La mare crida i el pare estrena una por descapotable.

Els germans no s’ho expliquen —era un joc— i els amics escanyen caramels al fons de les butxaques.

Dies: acte permanent

La coral més gran d’Europa de Gospel Música Parròquia de Sant Ferran. Gran Via de les Corts Catalanes, 406. Barcelona Entrada lliure www.institutdegospelbarcelona.com

Dies: fins al 23-05-2010

Inmersió! Monturiol i la conquesta del fons del Mar Exposició Museu Marítim de Barcelona. Av. Drassanes, 1. Barcelona. 10:00 h- 20:00 h 2’5 euros www.museumaritimbarcelona.org

Dies: fins al 22-06-2010

Espai de breakdance dins el projecte “Temps de barri, temps educatiu compartit”

On ets, culpa?

Distracció

Fa estona que dorm. Al cim del llavi hi té la santa coincidència entre un desig i el seu acompliment.

Se’t fa lluny, però, el seu costat del llit i trobes d’una lògica desagradable que l’hivern —capaç de coses tan fines com la neu— arraconi de manera abrupta totes les venedores de gelats.

Oriol Prat Altimira

Ball-Música Centre Cultural Les Corts - Casal de Joves Les Corts. Carrer Dolors Masferrer i Bosch, 33. Barcelona Entrada gratuïta 932916499

19

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com