L'HIPERBÒLIC 81 by Enric Vidal

Tema del mes (pàg. 10)

TEDAX, els artificiers dels Mossos d’Esquadra

a b ri l

2 0 10

Tendèries (pàg. 14)

Boca a boca (pàg. 16)

Joan Viñas, nou president de la Xarxa Vives

Sant Jordi: llibres, roses i música

C I L Ò B R E L’ H I P Tiratge: 26.330

IVERSITARIS

LA REVISTA DELS UN

SPLMNT FUTURA CE PÀGINES

N T R A LS

BUSCA E U TEU FUT

Santi Balmes,

10 anys amb Love of Lesbian

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Sumari

Editorial

N81 - ABRIL2010 02 - EDITORIAL ESTUDIA QUÈ ESTUDIARÀS 03 - LA IMATGE LAURA PÈREZ 04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA DESCOBREIX QUÈ FA RECAURE ELS EX FUMADORS 05 - DIUE TRIA BÉ EL TEU FUTUR, ENTRA A UNIDATA 06 - ELCONVIDAT SANTI BALMES, MÚSIC DE LOVE OF LESBIAN 08 - ALTAVEU L'ALÈ DIVÍ DELS MISHIMA 09 - JOVENTUT UN NOU PLA NACIONAL DE JOVENTUT FET PER TOTS I TOTES 10 - TEMA DEL MES BOMBES, GRANADES I PROJECTILS AMB HISTÒRIA 12 - REPORTATGE CONNECTA'T A LES BEQUES DEL CARNET JOVE 14 - MÓN VIU COM FUNCIONEN ELS CEMENTIRIS NUCLEARS 14 - TENDÈRIES QUÈ ES PORTARÀ AQUEST SANT JORDI 16 - BOCA A BOCA JOAN VIÑAS, PRESIDENT DE LA XARXA VIVES D'UNIVERSITATS 18 - CONCURSOS UNIFICCIONS, L'AVENTURA DE CREAR HISTÒRIES 19 - SEXE FORTOR MAL DUITA 20 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 21 - CALAIX DE SASTRE EL PASSATEMPS DE L'ACPG 22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA... 21 - ESCOLA D'ESCRIPTURA FUM DE TABAC FRED

Estudia què estudiaràs Has començat uns estudis que no t’agraden, que no saps cap on et portaran? No saps si tens l’opció de canviar-te per fer un segon cicle? O no saps què fer un cop l’acabis i quines seran les sortides professionals que tindràs? Dius que un màster és massa car i un postgrau potser no compleix les expectatives que esperes, que potser no vas triar bé i en comptes de biologia hauries d’haver triat veterinària? Si alguna d’aquestes frases t’ha passat alguna vegada pel cap, ara tens el lloc idoni on buscar respostes. En aquest número, t’expliquem tot el que hi haurà al Saló Futura i com podràs trobar tota la informació que busques.

Altres temes que us poden interessar són descobrir quina feina fan els TEDAX, els agents especialitzats en material explosiu del cos de seguretat dels Mossos d’Esquadra, que es juguen la vida per desactivar artefactes. Us sorprendrà saber en què gasten la majoria del seu temps. I per anar fent boca per Sant Jordi, us portem les últimes tendències en roses, llibres i música, per si esteu enamorats o simplement voleu fer un detall a algú, sapigueu què és allò que més està de moda en aquests moments. !.

Editors: Josep Ritort i Antoni González Gerent: Sílvia Vinyeta Direcció comercial i màrqueting: Xavier Juez Conseller delegat: Ramon Torrents Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador Consell de redacció: Diego Gimènez, Helena Rigol, Atòmic Girls Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Administració: Sònia López Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, s.a. Dipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que l’hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressiói de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

La il.lustració

Edita: Edicat, s.l. Roger de Flor 334, 1r-2a / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat

“Viuries al costat d’un cementiri nuclear?” 17%- Sí, si les instal·lacions són segures 38% - No, no vull tenir un fill amb tres ulls

A més, si el mes passat us vau introduir en el món de la música alternativa i us va agradar, també gaudireu amb l’entrevista que hem fet a Santi Balmes, veu de Love of Lesbian. Un grup que, després de 10 anys als escenaris, ha trobat la manera de fer cançons que arribin a l’ADN de la gent. Mentre que al Boca a Boca podreu trobar Joan Viñas, recentment nomenat president de la Xarxa Vives, que us explicarà quina és la seva feina i quina funció té la Xarxa.

PÀGINES CENTRALS SPLMNT FUTURA

SALÓ FUTURA. UN VENTALL D'OPORTUNITATS

L’enquesta

44% - No. Si la fessin al meu poble, jo marxaria..

La pregunta del mes que ve: Creus que podràs treballar del que estudiïs? Respon a www.deria.cat

Flaixos

Nom: J. M. Flotats

Xifra: + de 500

Lloc: Vancouver

L’actor i director teatral ha tornat als escenaris

Si al mes de gener un terratrèmol devastava

La ciutat canadenca ha estat la seu dels Jocs

després de més d’una dècada de la sortida

Haití, aquest cop la desgràcia ha anat cap a

Olímpics d’hivern. Un jocs que van començar

polèmica com a director del Teatre Nacional. A

Xile. El centre i sud del país s’han vist afectats

marcats per la tràgica mort del georgià Nodar

més, ha tornat al Lliure, on va actuar per pri-

per un moviment de terres seguit d’un tsunami

Kumaritashvili. Queralt Castellet, que tenia

mera i única vegada fa 32 anys, interpretant

que s’ha cobrat més de 500 vides i milers de

opcions de medalla, no va poder disputar la

Eduard II d’Anglaterra. Aquesta vegada filosofa

damnificats. Els danys materials també són

final del halfpipe després d’una desafortunada

a El encuentro de Descartes con Pascal joven.

astronòmics. Foto: Mariana Baza (ACN)

caiguda que la va deixar inconscient.

L’HIPERBÒLIC/81 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Es busquen...

joves talents!

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog -, no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@ edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

Laura Pérez. Vaig començar la meva carrera a la Universitat Politècnica de València, vaig continuar els estudis a L’École Regionale des Beaux Arts de Rennes, a França, amb una beca Erasmus. L’any passat vaig estudiar il·lustració l' Alberta college of Art and Design, a Calgary, Canadà. I en aquests moments, estic a Barcelona per acabar la meva carrera de Belles Arts, especialitzada en il·lustració. El meu treball es pot trobar a www. flickr.com/photos/ lauraperez. TIME PASSES SLOWLY. El temps pot semblar que s’atura quan estàs en una exposició, et quedes sola uns segons i ve algú a esplaiar-se amb els seus coneixements sobre l’art en general ...

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UPF (

)

UdG (

www.upf.edu

Descobreixen què fa recaure els ex fumadors Científics de la Pompeu han posat de manifest la proteïna que participa en l’hàbit del tabac El tabaquisme és un dels hàbits de consum que causa més addicció, a més d’importants problemes de salut als fumadors. Aquesta addicció comporta una pèrdua del control sobre el seu consum i una síndrome d’abstinència en deixar de fumar que afavoreix la recaiguda en l’hàbit, fins i tot després de llargs períodes d’abstinència. Els tractaments de deshabituació al tabac tenen com a principal objectiu evitar la recaiguda.

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, conjuntament amb científics de la Universitat d’Stanford (EUA), ha posat de manifest que les hipocretines, una proteïna, juguen un paper important en la recaiguda en l’hàbit tabàquic. Les hipocretines (conegudes també com a orexines) són uns neuromoduladors de naturalesa peptídica que es troben a les neurones de l’hipotàlem cerebral. Aquestes substàncies es relacionen amb el metabolisme energètic, la regulació de la ingesta i el període de vigília. Recentment, se les ha associat amb els mecanismes de recompensa i amb l’addicció. S’ha

comprovat que una activitat incrementada de les hipocretines condueix a estats d’ansietat que poden conduir a recaure en el consum de determinades substàncies que causen addicció. La principal conclusió que s’extreu és que les hipocretines juguen un paper crucial en la modulació dels episodis d’ansietat derivats dels efectes de la nicotina i en els processos neurobiològics subjacents a la recaiguda en l’hàbit de fumar.

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

) www.udg.edu

Augmenta l'afluència d'estudiants al Fòrum d'Ocupació de les Facultats de Dret i d'Economia i Empresa El Fòrum d'Ocupació que han acollit les facultats de Dret i d’Economia i Empresa els dies 2 i 3 de març respectivament ha tingut una major afluència d'estudiants que en edicions anteriors. El Fórum ha complert així l'objectiu de posar en contacte diverses empreses i institucions amb els estudiants de la UB i rebre'n els currículums.

UdL (

) www.udl.cat

Prop de 1.500 alumnes i professors de secundària han visitat les instal.lacions de la UdL Un total de 1.445 alumnes dels darrers cursos de batxillerat i cicles formatius de grau superior i 41 professors de 46 centres de les comarques de Lleida i la Franja de Ponent han visitat la Universitat de Lleida (UdL) en el marc de la dissetena edició de la Jornada de Campus Oberts per a l’estudiant de segon de batxillerat i cicles formatius de grau superior. La participació dels centres de batxillerat i cicles formatius ha crescut un 25% respecte a l’any passat.

deria.cat

UdL www.acup.cat L'ACUP se solidaritza amb el poble de Xile L'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), formada per les universitats de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica de Catalunya (UPC), Pompeu Fabra (UPF), Girona (UdG), Lleida (UdL), Rovira i Virgili (URV) i Oberta de Catalunya (UOC), vol intensificar en tot el possible les vies de col·laboració amb les universitats xilenes i el suport a la comunitat acadèmica i al sector educatiu i científic de Xile, per a què pugui tornar a la normalitat tan aviat com sigui possible i sense el que pugui actuar de nou com a motor de desenvolupament cultural, científic i econòmic de la societat xilena.

L'HIPERBÒLIC ET CONVIDA AL "MIRA QUE MIRA TOUR DE LA PEGATINA"

SORTEGEM 50 ENTRADES

Entre tots els que us hi apunteu sortegem: - 12 de març a Terrassa / 15 entrades - 13 de març a Berga / 10 entrades - 24 de març a Barcelona / 15 entrades - 30 d’abril a Mataró / 10 entrades

Tens temps fins dos Elegeix on vols anar dias abans de la data a entra a www.deria.cat a concursos

t de La Pegatin Si vols una entrada gratis per un concer

www.deria.cat

L’HIPERBÒLIC/81 DIUE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Tria bé el teu futur, entra a

Unidata

www.gencat.cat/unidata ofereix tota mena d’informació estadística sobre cada carrera: nombre de matriculats, quin percentatge d'alumnes acaba els estudis, o en quin àmbit es troba feina més fàcilment. Saps quants estudiants s’han titulat en l’estudi que t’interessa? Saps quants fan Erasmus? Saps quants es titulen en el temps previst? Saps quina és la taxa d’èxit de cada estudi? Aproven més els homes o les dones? Totes aquestes preguntes i moltes altres tenen resposta a www. gencat.cat/unidata, un nou web del Comissionat per a Universitats i Recerca pensat per orientar els estudiants que volen accedir a la universitat o canviar d’estudis. L’accés és lliure i gratuït. Entra-hi i esvaeix tots els teus dubtes. La Generalitat ha posat en funcionament una nova eina d’Internet pensada per orientar els estudiants preuniversitaris. L’accés és obert per a tothom, i gratuït. A Unidata, els aspirants a universitaris, o els que esteu pensant a canviar d’estudis, hi trobareu dades detallades de cada ensenyament. Per exemple, el nombre de matriculats, la quantitat d’estudiants que té cada professor, la taxa d’abandonament o la xifra d’alumnes que fan Erasmus. Aquesta informació es pot obtenir, a més a més, tenint en compte la nota d’accés, la via (si és batxillerat, titulat universitari, FP) i el sexe.

Qui accedeixi a www.gencat.cat/unidata, també hi trobarà dades d’inserció laboral per àmbits, dades de recerca, econòmiques i, també, paràmetres internacionals. La presentació de la informació és en forma de preguntes a les quals s’intenta donar resposta amb dades totalment fiables i contrastades, però també de manera senzilla i entenedora. Aquestes són algunes de les 125 qüestions que es plantegen: - Quants alumnes comencen els estudis que m’interessen? - Quants es titulen? - Què triga en acabar un estudiant amb la meva nota? - Quin percentatge de professors són doctors? - On van i d’on vénen els estudiants Erasmus? - Com evoluciona el percentatge d’ocupats i aturats en l’àmbit del meu interès? - En quina mesura la feina que fan s’adequa a la seva titulació universitària? - Com evoluciona la despesa en R+D a Catalunya en relació a altres comunitats autònomes de l’estat?

Quants alumnes comencen els estudis que m’interessen? Quants es titulen?

? ?

Quin percentatge de professors són doctors? Quants estudiants fan Erasmus?

També podeu configurar el vostre perfil a partir dels següents paràmetres: estudi que m’interessa, nota d’accés, dades que vull saber (nombre de matriculats, titulats, taxa de rendiment), sexe i estudi relacionat. Un cop feta la tria, l’ordinador genera un informe amb la informació que s’ha requerit. Per exemple, quants estudiants homes s’han titulat en dret amb una nota d’accés de 6 o més? Unidata ho respon. El web conté dades de les set universitats públiques catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Lleida, Universitat de Girona i Universitat Rovira i Virgili) més la Universitat de Vic.

Unidata se suma a altres eines del Comissionat per a Universitats i Recerca adreçades als estudiants i consultables també a la xarxa com ara: Què i per què estudiar a les universitats catalanes, el web de Bolonya, Posa’t a prova (amb exercicis per preparar les Provés d’Accés a la Universitat), el portal accesnet (per saber la nota de les PAU i fer la preinscripció universitària) o l’Enginycat, que té l’objectiu de promoure les vocacions d’enginyers. Gran part de la informació prové d’UNEIX, una base de dades implantada pel Comissionat per a Universitats i Recerca, en col· laboració amb les universitats i l’Agència de Qualitat Universitària. Es tracta d’una eina pionera a l’estat. Així ho ha reconegut el Ministeri d’Educació, que ha encarregat al Comissionat que assessori les comunitats autònomes que ho desitgin per fer extensiu aquest sistema d’indicadors.

www.gencat.cat/diue

EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

SANTI BALMES, CANTANT I COMPOSITOR

Love of lesbian,

des de 1999

EL GRUP CATALÀ HA ARRIBAT AL GRAN PÚBLIC DESPRÉS DE 10 ANYS SOBRE L’ESCENARI Love of Lesbian ha aconseguit arribar a les masses o a la popularitat amb el darrer disc: 1999 (o cómo generar incendios de nieve con una lupa enfocando a la luna). Després de 10 anys de feina i 6 àlbums al carrer (3 en anglès i 3 en castellà), han trobat l’èxit amb un disc que, com en tota història d’amor que s’acaba, té moments durs i profunds. Però els “lesbianos” no obliden la seva part més boja introduint cançons més ballables i divertides. L’últim gran esdeveniment va ser el concert al Palau de la Música. Ara preparen un concert a Madrid amb 1.999 guitarristes. 10 anys ja... Han passat ràpid? Em fa sentir una mica gran. Dius: la mare que ens va parir! Mira que ha d’agradar això perquè hem tocat bastant i seguim tenint la necessitat de pujar a un escenari. Estem ficats dins d’una voràgine de directes i de contacte amb la gent que és una mica addictiva. És una història maca, de lluita, de començar, de no menjar-te molts torrats i, a poc a poc, anar avançant.

ser a partir del canvi al castellà que es va configurar una personalitat molt més forta. Vam passar de ser un grup que estava a la recerca de coses a un que ho va trobar. Alguns diran que si us torneu “populars” perdreu l’essència. No dic que pugui passar, però també canvia com et perceben els demés. Hi ha persones que et veuen en dos o tres mitjans de comunicació, més del normal, i ja pensen que t’has tornat comercial. Que haguem incorporat dos o tres temes més ballables és un joc, no una recerca de comercialitat. Ho detectem i ho vivim, però l’essència no ha canviat. Som els nois del carrer del Riu i ens veiem igual.

TAL COM RAJA! Data de naixement:

Què té aquest últim àlbum que ha arribat a molta més gent? No ho sé. “John Boy” és una cosa que em supera. De “John Boy”, ja sabia que anava a passar alguna cosa així. No se si és el ritme, és alguna cosa que aixeca la gent, és una cançó identificable des dels primers compassos i diuen que els singles el que tenen és això, que als 10 segons ja saps de quin tema estàs parlant. Parla d’un tema on molta gent es pot sentir identificada.

25/11/70

Com va començar tot? Tots som del mateix poble. Hi havia uns quants que ja tenien un grup i jo tocava amb un altre. Anys després, ens vam ajuntar, jo necessitava una banda i ells necessitaven un cantant. I va ser ajuntarnos i, al cap de res, les peces van començar a encaixar, cosa que no ens passava ni a ells ni a mi amb els altres grups. La primera sort que has de tenir és trobar els companys ideals, sinó fes-te escriptor que ho pots fer tot sol i sense l’ajuda de ningú. Però si necessites una comunicació musical, també necessites una certa química personal. I nosaltres tenim molta química entre nosaltres. Què ha canviat? A part de l’idioma... Ara Love of Lesbian es creu molt més allò que fa. Vam començar fent un exercici d’estil. Érem un grup molt fan de coses i que respirava influències per tot arreu. Va

Un grup de música: Broken Social Scene i U2

CONCERT A MADRID AMB 1999 GUITARRISTES. T’HI APUNTES?

Una pel·lícula: 2001, Odisea en el espacio

Ens van presentar la idea, van pensar

Un llibre: La

que nosaltres som un grup que fèiem

inmortalidad, de Milan

moltes coses per Internet, perquè sem-

Kundera

pre ens associen amb idees marcianes…

Plat que cuines

I van dir que què millor que aquests

millor: Rap a la

xalats. Llavors vam dir que sí. A mi, em

guipuscoana

sembla que reunir 1.999 guitarristes

Una mania: Moure les

són molts, però com queda a joc amb el

mans

disc... Aleshores penjarem els vídeos a

Una qualitat: Carisma

Youtube i ensenyarem com es toquen

Un somni: Clonar-me

les cançons, i la gent practicarà a casa. I

dues vegades i que el

qui vulgui venir a tocar que vingui a to-

del mig vegi morir el

car. I qui vulgui cantar que vingui a can-

gran i néixer el petit.

tar. I si algú vol tocar l’acordió, doncs

Un viatge: Als anells

que toqui l’acordió. Ho haguéssim fet

de Saturn

nosaltres a Barcelona? Evidentment, i

Tens fama de ser

no descartem repetir-ho a Barcelona.

molt: Murri i sarcàstic.

Nominats als Premis de la Música pel millor àlbum de pop alternatiu! Alternatiu? Ja em diràs com d’alternatius som nosaltres... Però, bé... Un reconeixement a la feina ben feta, no? Et mentiria si et digués que no m’agradaria guanyar-lo. Però crec que ens han passat coses més substancials que fan que el grup sigui un ens real, més que no pas un premi. Per a nosaltres, un premi és omplir una sala. Això és el que fa que sentim que estem fent una cosa de veritat, o que al Facebook hi hagi 100 fans més cada dia. Això és la realitat, la resta és estar dins del bussines i hi ha gent que s’inventa premis, i si te’l donen... guay, és just. I si no te’l donen... hi ha tongo, he he! Podries definir “alternatiu” o “música independent”? Nosaltres fem una música ben normal. Pel tipus de música que jo he escoltat, és el més digerible del món. Per a algú que només hagi escoltat Bisbal, segur que es pregunta: què és això? Dins d’Espanya, potser sí que és alternativa. Però, en un altre país, no s’hi podria considerar mai de la vida. He llegit en algun lloc que de petit et deien el “te imaginas”? Sí, a la taula del menjador del cole. Tothom deia coses i jo era el que deia: “te imaginas si...”. I sempre era qui la deia més grossa. I segueixes imaginant molt, no? Sí! Crec que es redueix a què en el pont que hi ha entre el conscient i l’inconscient en al-

L’HIPERBÒLIC/81 EL CONVIDAT

Descriu el concert del Palau. Com una pel·lícula! Va ser un concert que un mes abans ja anàvem contant quant quedava. La cosa que més em preocupava és que venien totes les nostres famílies, que no venen habitualment. Va ser bastant fort per a tots nosaltres. I el concert en sí, com una molt bona experiència, però vam estar més temps assajant la coreografia que no els temes que anàvem a tocar. Molt fort! T’imagines omplint el Sant Jordi? A mi, em dius fa uns anys que nosaltres omplim el Palau de la Música i t’hagués dit “On vas?”. És a dir, que ara mateix ja no sé on ens quedarem perquè seguim notant que això és una pujada. No seria capaç de dir-te on acabarà això a nivell de popularitat o de públic. Quanta més gent ens escolti, millor.

Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

Imatge promocional de Love of Lesbian

gunes persones hi ha un tràfic molt fluid. I hi ha d’altra gent que només són binaris, o estan desperts o estan en estat oníric. Jo no sé si somio molt o no, però durant el dia estic en un estat perpetu d’estar però no estar. La diferència entre realitat i la ficció, per a mi, no és tan visible. És una cultura entre surrealista i “Montypythoniana” (Monty Python). Suposo que això és un còctel molotov. Les cançons que escrius són pura imaginació o es basen en coses reals? Primer, em deixo anar i després em pregunto cada cosa què significa. El que no puc fer és plantejar-me asseure’m davant d’un full en blanc i escriure sobre “això”. Començo a escriure i ho faig a “cascopor-

ro”. Potser en un dia m’agafa i escric 15 pàgines sense parar, però només val la pena un paràgraf. Al dia següent, ja tinc 30 pàgines i aleshores ja tinc dos paràgrafs. Aquí no hi ha cap tipus de censura i poc a poc tot va agafant sentit.

ACABA LA FRASE: El millor d’aquesta vida és.... ser el teu propi guio· nista. No aguanto la gent que... no es fa preguntes. Si no fos Santi Balmes m’agradaria ser... un il· lusionista. Li diria quatre coses ben dites a... José María Aznar, és el gran culpable no només d’Iraq sinó d’haver

Però aquest últim explica una història, té un principi i un final. Sí, aquest sí que està una mica més premeditat. El que va passar és que tenia 4 o 5 temes dels que jo m’havia deixat anar i l’inconscient m’havia dirigit cap allà. Aleshores, pares un moment i et planteges què t’està dient el teu inconscient. T’envia el senyal que vol que parlis d’un tema en concret, en un disc sencer. I li fas cas!

enganyat tot un país pensant que tots érem petits burgesos quan en realitat érem simples paletes amb més capacitat adquisitiva. Així ens va! No m’agradaria morir sense... reencarnar-me diverses vegades en diferents personatges. No tota la vida vull fer el que faig ara. La cançó perfecte és aquella que... et canvia la vida, que toca l’ADN de la majoria de persones. La cançó perfecte de LOL és... “Domingo Astromántico”.

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

L'alè diví dels

Mishima

El filòsof de la pilota, “Flaco” Menotti (exentrenador del Barça i seleccionador argentí), explica que en el futbol, com en la literatura i en la música, cal cercar l'equilibri entre l'ordre −les convencions i la tradició− i l'aventura −l'emoció i la novetat−. En aquesta apassionant cruïlla, trobem el nou treball d'un grup en plena maduresa creativa, Mishima. El seu cantant, David Carabén, ens en fa cinc cèntims.

Ordre i aventura és un títol basat en una cita de l'escriptor argentí Jorge Luis Borges... Segueix l' idil·li de Mishima amb la literatura! És el primer autor de qui vaig adquirir unes obres completes. L'he llegit moltíssim. Però cal dir que aquesta cita sobre l'ordre i l'aventura me la va recordar César Luis Menotti, un altre argentí que parla com un llibre obert. M'encanta Menotti, no renuncia a la complexitat per parlar d'una cosa aparentment frívo-

la com és el futbol... Ell diu: «Amb la pilota als peus, si ets tot ordre, ets un avorrit. I si ets només aventura, ets un caos». Suposo que amb el pop passa el mateix. En la disjuntiva entre ordre i aventura, on hem de situar les cançons de Mishima? Entre les dues idees. El pop és un gènere amb unes estructures clàssiques a les quals, si vols, pots renunciar, però sempre a costa de perdre immediatesa i accessibilitat. L'arquetip estrofa-tornada, que prové de la cançó tradicional i que el gènere humà ha transmès de generació en generació, és només una organització estratègica de la informació que funciona a l'hora de ser recordada i reproduïda. Però al mateix temps, ha d'emocionar. L'oient, quan escolta una cançó, ha de tenir la sensació que està vivint per primera vegada una sensació nova. L'aventura és aquest procés per dotar de vida la cançó, que és una estructura que ens ha precedit i ens sobreviurà.

www.enderrock.cat IVETTE NADAL A l’esquena d’un elefant

Des de la perspectiva dels “veterans”, com valoreu l'eclosió d'un grup com Manel? És una de les millors notícies dels darrers temps. El que no entenc és perquè només passa amb Manel. Sincerament, no ho entenc. Entenc perfectament que Manel tingui l'èxit que té, perquè són boníssims. Però no entenc, per exemple, que un grup com Sanjosex no peti més. I qui diu Sanjosex pot dir molts altres grups, perquè el nivell actual és altíssim: ja m'hauria agradat a mi, quan tenia 15 anys, que hi hagués una vitalitat així a l'escena! Com és que no hi ha més Manels? Tan dolents som la resta? Penso que no. I no té a veure amb el suport mediàtic que hagi pogut tenir Manel. Han petat perquè fan cançons molt grans. Ho celebro totalment, però hem d'aconseguir que hi hagi més grups amb els quals passi això.

Fotos: Roger Palà Fotos: Xavier Mercadé

deria.cat

(Autoeditat) Repeteix part de la recepta d’aquelles Guerres dolcíssimes (Aumón 2007), però hi ha quelcom de diferent en el nou disc de la cantautora vallesana. Segueix amb la seva guitarra com a escut protector i la sensualitat de les seves lletres com a arpó per pescar-nos. Nadal és "A quarts de tot" i ens convida a compartir deu cançons penetrants escrites enfilada A l’esquena d’un elefant que de ben segur li durà molta sort. Text: Elisenda Soriguera

JOAN COLOMO Contra todo pronóstico

(BCore) Joan Colomo és component de formacions com The Unfinished Sympathy i La Célula Durmiente. En aquest àlbum de debut en solitari, demostra la seva inquietud i univers musical, traspassant les fronteres de la cançó d'autor. Composicions que s'escapen del món del rock i on aprofundeix amb uns arranjaments acústics, orquestrals, combinats amb textos socialment compromesos. Un projecte revitalitzant i sorprenent de la nova escena independent. Text: Elisenda Soriguera

SANJOSEX Al marge d'un camí

(BankRobber) En un món cada cop més sobrecarregat d'inputs informatius que sovint no són més que soroll banal, Sanjosex proposa un retorn a l'essència més bàsica de la nostra col·lectivitat. Unes cançons que ens fan participar de la globalitat de l'única manera possible: partint d'aquí i explicant què som. Cal esmentar la tasca d'una banda excel·lent, i una producció, la de Ricky Falkner, que aconsegueix donar a cada tema exactament allò que li fa falta. Text: Roger Palà

L’HIPERBÒLIC/81 JOVENTUT _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Un nou Pla Nacional de Joventut fet per tots i totes EDUCACIÓ, TREBALL I HABITATGE JOVE SERAN ELS EIXOS PRIORITARIS DEL MARC DE REFERÈNCIA DE LES POLÍTIQUES PER A JOVES FINS AL 2020 El nou Pla Nacional de Joventut de Catalunya actualitzarà les polítiques de joventut per adaptarles a una realitat social canviant, amb l’objectiu de facilitar l’emancipació, l’empoderament i la participació de les persones joves. També reivindicarà la centralitat de les polítiques per a joves dins les polítiques socials. Els més de 700 joves que van assistir a la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa, i els prop de 10.000 joves que van participar en el procés de consulta del nou pla, han ajudat a construir un futur per a tots i totes. Així, el nou pla tindrà voluntat transformadora i incidirà en la millora de les condicions de vida dels i les joves. Això passa per impulsar canvis estructurals en el mercat de treball, millorant-ne la qualitat i fomentant l’ocupació i l’emprenedoria juvenils. En educació, impulsar la corresponsabilització dels estudiants i els diferents agents educatius, i millorar el procés de transició escola-treball (fent èmfasi en la formació professional). I en l’accés a l’habitatge, considerant-lo com un dret i incorporant noves estratègies per fer habitatges més accessibles per als joves i fomentant l’habitatge de lloguer.

A més a més, el nou pla incorporarà accions en matèria de salut, avançant a l’adolescència les polítiques de prevenció de riscos i de foment d’hàbits saludables. En cultura, promourà noves formes de creació, producció i difusió cultural, i visibilitzarà la llengua catalana. En cohesió social, millorarà la mobilitat. I en participació, afavorirà la incidència de les persones joves en les polítiques públiques i demanarà el dret a vot als 16 anys.

Una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadania Segons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, “el nou pla ha de ser una eina per permetre a la gent jove accedir a la plena ciutadania”, incidint sobre les desigualtats que pateixen les persones joves. A diferència del pla vigent, el nou text incorporarà indicadors per a què la ciutadania pugui avaluar de manera objectiva el seu compliment, establint 20 o 30 fites concretes en tots els eixos a assolir durant els propers deu anys. En aquest sentit, Villalbí ha remarcat que “estem fent un pla comptant amb la veu dels i les joves abans de redactar-lo” i no, a l’inrevés, com es va fer l’any 2000.

+ info volemdecidir.cat JOVE.CAT

Imatges de la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya a Manresa. Fotos: Albert Mollón. Cedides per Secretaria de Joventut

Prèviament, el Consell Rector del pla va avaluar, el compliment del pla vigent. Una de les parts principals d’aquest procés va ser l’anàlisi de les dades del Sistema d’indicadors sobre la joventut de Catalunya (www.gencat.cat/joventut) fet per la Secretaria de Joventut que concloïa que, tot i que la joventut ha millorat la seva situació laboral i d’emancipació durant la darrera dècada, és un dels col.lectius que més està rebent l’impacte de la crisi. Concretament, el model d’ocupació juvenil català es caracteritza per altes taxes d’atur i temporalitat, i uns nivells baixos de qualificació en el treball. La crisi ha agreujat aquesta situació, ja que la l’atur juvenil s’ha disparat fins al 28%, el doble que l’atur adult i, per tant, la taxa d’emancipació, en progressió durant els darrers anys, ha començat a baixar. Pel que fa a l’educació, l’informe posava de manifest que les noies joves estan resistint millor la crisi que els nois perquè estan millor formades ja que molt nois van abandonar els estudis abans d’hora per aprofitar la bonança econòmica i ara es troben amb dèficits formatius.

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Albert Mollón

deria.cat

tema del mes L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Bombes, granades i projectils amb

història

Agents dels Mossos d’Esquadra recuperen més de 1.600 artefactes de la Guerra Civil Catalunya està, encara avui, plena de material bèl·lic que no va detonar durant la Guerra Civil. Ho demostra el fet que els agents del TEDAX, el cos especial dels Mossos d’Esquadra en material explosiu, han desactivat durant el 2009 més de 1.200 projectils i més de 300 granades de mà. I, segons els seus càlculs, s’hauria de continuar durant 20 anys més, treballant a aquest ritme, per aconseguir netejar tot el territori català. El grup TEDAX-NRBQ (Tècnic en Desactivació Explosius i Nuclear, Radiològic, Biològic i Químic) de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra és l’encarregat de la desactivació, neutralització i destrucció dels artefactes explosius que puguin aparèixer a qualsevol punt de Catalunya, així com de realitzar les comprovacions davant les possibles amenaces, i la posterior investigació després d’una possible detonació. Dintre d’aquestes competències de neutralització i destrucció, es troba la neteja del territori d’artefactes dels diferents combats de la Guerra Civil espanyola que van ocórrer a terres catalanes. Aquesta és la tasca que ocupa la major part del temps d’aquest cos i és que, en contra del que es pugui pensar, la neutralització de material bèl·lic de la Guerra Civil

Imatges reals cedides pels Mossos d'Esquadre

és molt alt. Només l’any passat, es van poder recuperar i destruir fins a 14 bombes d’aviació d’entre 25 i 100 kg, 363 granades de mà, 1.275 projectils de diferents tipus i 105 granades de morter, entre d’altres artefactes militars dels abandonats o no detonats durant els tres anys de combats. Els TEDAX-NRBQ han pronosticat que es podrien trigar 20 anys més a netejar tot el territori d’aquest tipus d’objectes. Un cop acabada la guerra, a Catalunya, no es van dur a terme tasques de recerca ni de neteja del sòl on s’havien produït batalles, per la qual cosa el material va quedar oblidat. Casos com aquests no es donen en altres països de la Unió Europea com França. Allà sí que es van dur a terme aquestes tasques de neteja del terreny del material bèl·lic que havia quedat després de la primera Guerra

Catalunya era un lloc de pas per a l'entrada i retirada de les tropes Què s’ha de fer en cas de trobar un artefacte

Mundial. Tot i així, allà també encara es troben de tant en tant algun tipus d’artefacte.

Catalunya lloc de pas S’ha de pensar que un dels principals motius pels quals a Catalunya ha quedat tant de material abandonat és principalment per dues causes. La primera és que Catalunya era un lloc de pas tant per entrar un cop va començar la batalla com per la retirada de les tropes un cop acabada. Això va comportar que, quan va finalitzar la guerra, molts soldats abandonessin el país passant per aquí i, en aquesta retirada, anessin deixant el material. Així, l’amagaven al bosc i els anys i el clima han estat els culpables de fer-lo desaparèixer. Per això, trobar-lo és realment complicat. En segon lloc, i com a conseqüència d’aquest primer argument, a Catalunya s’ha acabat construint a sobre de llocs on hi ha armament amagat. Així, només es descobreix quan es fan moviments de terra.

Granada de mà. Té una forma cilíndrica o esfèrica metàl·lica amb un cilindre metàl·lic en un dels extrems i una palanca. Es troben habitualment sense la palanca.

Hi ha tres normes bàsiques en el cas de trobar un objecte que ens pugui portar a pensar que es tracta d’una arma o un explosiu. La primera, i molt important, és no manipular ni tocar l’objecte en qüestió. La segona és senyalitzar el lloc on s’ha trobat, en cas que aquest estigui en un punt de difícil accés o enmig d’un bosc. La senyalització, però, no s’ha de fer mai posant algun objecte pesat a sobre de l’artefacte, ja que el podríem danyar o fer explotar. I la tercera, per últim, és avisar a la Policia Local o als Mossos d’Esquadra. Ells s’encarregaran d’enviar una dotació dels TEDAXNRBQ per a què analitzin l’objecte i determinin si es tracta o no, d’un explosiu o armament bèl·lic.

L’HIPERBÒLIC/81 tema del mes

Actuacions destacades Entre les actuacions dutes a terme pels TEDAX durant l’any passat, destaca la recuperació de 935 projectils anticarro en un mas de la comarca de l’Alt Empordà. Els treballs de retirada d’aquests artefactes van durar més d’un mes i van implicar moure, manualment, més de 50 m3 de terra i roques. Entre l’armament recuperat, hi havia projectils antitancs d’origen rus i míssils antiaeri d’origen nord-americà. El material

va ser traslladat amb caixes especials a la base militar de Sant Climent, on va ser destruït. Tot apunta a que aquest antic arsenal de les forces republicanes s’havia guardat al celler d’una masia, encara que aquest no funcionés oficialment com un polvorí. En la mateixa línia de treball, l’11 de març, l’equip de desactivació d’artefactes explosius de Lleida, mentre es trobava recuperant diversos artefactes, va localitzar parcialment soterrades les restes de 4 soldats morts durant la guerra.

Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

EntrevIsta

A la pàgina 10 a dalt del titular podem veure granades de morter que tenen un cos aerodinàmic en ogiva i cua estabilitzadora amb aletes per facilitar la seva caiguda perpendicular al terra.

“Mai podrem assegurar que a catalunya no quedi cap granada de mà” Jaume Segarra Sots-inspector i cap de la Unitat Tedax dels Mossos d’Esquadra

Com es sap que el material és de la Guerra Civil? Per les circumstàncies del lloc on es troben, el material de la seva construcció i fabricació, per l’estat en què es troben i pel coneixement i experiència acumulada al llarg del temps.

Com calcula el temps que trigaran a netejar el territori de material bèl·lic? Es tracta d’una aproximació, mai podrem assegurar que a un territori com Catalunya, no hi quedi una sola granada de mà. Però a mesura que es localitza un artefacte es deixa neta la zona, donat que es pot tractar d’un dipòsit de munició o d’una zona de caiguda de projectils.

Quina és la feina dels Tedax davant d’incidències de bomba? Tenen com a part de les seves funcions la de gestionar i prendre mesures de seguretat per tal de reduir els riscos i danys. Una altra de les seves funcions és l’estudi, anàlisi i reconstrucció d’evidències del artefacte explosiu i els seus components per obrir vies d’investigació i informar a les autoritats judicials.

REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Connecta’t a

les Beques

del Carnet Jove

ES TRACTA DE CINC CONVOCATÒRIES QUE TENEN L’OBJECTIU DE FACILITAR L’ACCÉS DELS JOVES AL MÓN PROFESSIONAL Et sona la frase “compleixes el perfil, però necessitem algú amb experiència”? Com pot ser que busquin una persona jove i amb experiència si no ens la deixen tenir? Segur que més d’un cop t’has imaginat escrivint a la redacció d’un diari o revista, dibuixant un còmic, dissenyant una portada, fent de fotògraf o de locutor de ràdio... Qui sap? Els teus somnis poden estar més a l’abast del que et penses. Com? Doncs la Secretaria de Joventut de la Generalitat ha convocat les cinc Beques Carnet Jove 2010. Es tracta de cinc convocatòries que tenen l’objectiu de facilitar l’accés dels joves al món professional en els àmbits del disseny, la il·lustració, la fotografia, la ràdio i la premsa. Aquestes beques, dotades amb 5.000 euros cadascuna, consten d’una col· laboració d’un any amb una empresa referent en cada àmbit.

Les cinc beques Connecta’t

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

Connecta’t a les lletres Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves al món del periodisme, en concret de la premsa escrita, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a les Lletres 2010. La beca compta amb la col·laboració del diari Avui i el suport de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. La beca consisteix en col·laborar com a periodista al diari Avui durant els 12 mesos següents als de la concessió de la beca. La persona beneficiària haurà d’estar físicament a la redacció del diari de dilluns a divendres de 16:00 h a 20:00 h, i tindrà funcions de becària de redacció. La persona beneficiària de la beca publicarà onze peces durant aquest període.

Connecta’t al disseny

Connecta’t a la ràdio

Si ets un as amb el Photoshop, et passes el dia il·lustrant o tens talent amb el disseny gràfic, aquesta és la teva beca. La persona beneficiària de la beca serà l’encarregada d’elaborar la campanya del Programa Connecta’t del Carnet Jove de 2011. La persona beneficiària de la beca col·laborarà amb l’empresa de disseny del Programa Connecta’t del Carnet Jove i realitzarà un mínim de 8 propostes de dissenys i un màxim de 10. Les convocatòries tractaran les següents temàtiques, entre d’altres: cinema, disseny, fotografia i còmic. (La dotació de la beca és de

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves al món audiovisual, en concret al món radiofònic, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t a la Ràdio 2010. La persona beneficiària de la beca col·laborarà en el programa radiofònic de la nit de l’emissora Ràdio Flaixbac durant els mesos de setembre a juliol següents a la resolució de concessió de la beca. En concret, s’encarregarà de fer les tasques de producció del programa (gestionar concursos, participar en antena...) i també, les entrevistes. La persona beneficiària haurà de ser físicament a l’emissora de dilluns a divendres de les 22.00 h a les 24.00 h. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

5.000 €)

+ Info: JOVE.CAT

www.carnetjove. cat/connectat

(La dotació de la beca és de 5.000 €)

Connecta’t al còmic Connecta’t al fotoreportatge Per tal que els joves que es vulguin dedicar al món del periodisme fotogràfic puguin tenir una primera experiència en el camp, es convoca la III Beca Carnet Jove Connecta’t al Fotoreportatge 2010. La persona beneficiària publicarà a les revistes que formen part de l’Associació Catalana de la Premsa Gratuïta un reportatge fotogràfic mensual, al llarg dels dotze mesos posteriors a la concessió de la beca. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

Per tal de promoure l’accés professional de les persones joves dibuixants i guionistes de vinyetes, així com donar un impuls al 9è art, es convoca la II Beca Carnet Jove Connecta’t al Còmic 2010.La persona beneficiària publicarà 11 tires còmiques a la revista Medicampus i 11 tires còmiques a la revista El Jueves, al llarg dels 12 mesos posteriors a la concessió de la beca. Quatre finalistes: els quatre finalistes rebran com a premi un lot de còmics ofert per Ediciones Glénat.2a Ronda Publicació d’un llibre amb Ediciones Glénat

Un cop escollits el/la guanyador/a i els/les finalistes, un d’aquests tindrà l’oportunitat d’editar un llibre amb Ediciones Glénat. El llibre tindrà les característiques següents: 48 pàgines, en blanc i negre o en color, i tiratge de 2.000 exemplars. L’autor signarà un contracte d’edició amb Ediciones Glénat i rebrà una bestreta de 3.000 euros en concepte de drets d’autor. (La dotació de la beca és de 5.000 €)

L’HIPERBÒLIC/81 REPORTATGE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Com funciona un

cementiri nuclear EL MAGATZEM TEMPORAL CENTRALITZAT SERVIRÀ

PER GUARDAR RESIDUS RADIOACTIUS DURANT 60 ANYS L’anomenat popularment “cementiri nuclear”, que ara es disputen diferents ciutats d’Espanya, es diu correctament “magatzem temporal centralitzat”. És una instal·lació dissenyada per guardar en un únic lloc el combustible gastat a les centrals nuclears i els residus d’alta activitat que es produeixen. Si la instal·lació es construeix i s’utilitza correctament, no genera energia ni és contaminant. Fins ara, els residus generats per les vuit centrals nuclears espanyoles que estan en funcionament s’enviaven a magatzems de l’estranger o es conservaven a les piscines de les pròpies centrals. Però aquestes piscines estan gairebé saturades i s’ha de tenir en

SITUACIÓ NUCLEAR A ESPANYA Espanya és el cinquè país de la Unió Europea amb més residus per central i les piscines estan a punt de quedar saturades. Una situació que es preveu per a l’any 2013 a centrals com Ascó i Cofrentes. Amb la nova instal·lació, que podrà emmagatzemar i tractar prop de 7.000 tones de residu, s’espera que un cop hagin passat els 60 anys sigui rendible reprocessar, reciclar o transmutar l’urani i, per tant, poder anar buidant els cementiris nuclears. Els primers residus que arribarien a aquesta central serien les 300 tones que França té emmagatzemades des del desmantellament de Vandellós. En cas que aquest retorn no es pugui realitzar, les multes per dia de retràs del retorn serien astronòmiques, tant com 60.000 euros per dia.

compte que els residus que hi ha repartits per Europa començaran a tornar a partir de l’any vinent. Per això, el govern ha decidit que la millor solució és construir un d’aquests magatzems temporals centralitzats a Espanya. El model de referència que s’ha agafat per tirar endavant el projecte espanyol és el del magatzem holandès de Habog. Com el seu nom indica, el magatzem temporal té una durada limitada i en aquest cas seria operatiu uns 60 anys. La instal·lació serveix per a l’emmagatzematge en sec del combustible gastat i els residus vitrificats d’alta activitat mitjançant el sistema de voltes i naus de formigó. D’aquesta manera, es poden tractar els residus, tenir-los controlats, i fer el seu reprocessament i reducció. El magatzem en sí, ocuparia una superfície de 13 hectàrees, amb unes dimensions de 283 x 78 x 26.

Procés d’aïllament de residus La instal·lació inclou l’edifici de recepció, on es reben els camions que transporten els residus. Es descarrega el contenidor, es posa en posició vertical i es trasllada a l’edifici de processos. En aquest, amb parets de formigó armat, es porten a terme els processos mecànics per separar el combustible i la resta de residus. Després, es passa als mòduls d’emmagatzemament, que consten de dues voltes de formigó armat amb entrades i sortides d’aire sobre les quals hi ha l’àrea de manipulació. Aquí els elements combustibles s’introdueixen en una càpsula i es solda la tapa. Aquesta càpsula s’introdueix en un tub que s’enterra. D’aquesta manera, els residus queden aïllats per tres blindatges, la càpsula, el tub i el mur de formigó.

Característiques del combustible usat El combustible nuclear està constituït per un conjunt de pastilles ceràmiques cilíndriques d’òxid d’Urani 238, amb un grau variable d’enriquiment en Urani 235 col·locats dins dels tubs d’una al·leació de zirconi i ajuntades a una estructura que conforma l’element combustible. Durant el temps que està el combustible al reactor, i a causa dels fluxos neutrònics a què està sotmès, tenen lloc reaccions de captura neutrònica i de fissió nuclear de part de l’urani i d’altres radionucleics generats, donant lloc a productes de fissió i productes d’activació, i a la generació de plutoni i actínids minoritaris. El combustible usat dels reactors nuclears té el mateix aspecte que el nou, però aquest emet radiació alfa beta i gamma a més de generar calor. El combustible gastat presenta una composició on apareixen gairebé tots els elements de la taula periòdica.

Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

ON S’INSTAL.LARÀ?

EL FUTUR MAGATZEM ESPANYOL 1 2 3 4

6 7

Recepció contenidors Zona preparació: obertura. Es retira la tapa i es transfereix a la zona de descàrrega. Zona de descàrrega: s’extreuen els elements combustibles. Encapsulat: els elements combustibles s’introdueixen en una càpsula d’emmagatzemament. Emmagatzemament: la càpsula s’introdueix en un tub, així els elements combustibles queden protegits per 3 barreres de blindatge davant la radiació. Refrigeració: es manté la temperatura per sota els 400 graus, cosa que garanteix la conservació. Reversibilitat: el combustible gastat seguirà el camí invers al que recorre per la seva recepció i emmagatzemament.

Al procés de presentació de candidatures per acollir el cementiri nuclear, s’hi han presentat 13 poblacions de tot l’estat. Set de les que figuren a la llista són de Castella i Lleó, encara que algunes d’ells ja ha dit que retiraran. De moment i segons el Ministeri, figuren al llistat: Congosto de Valdavia i Lomas de campos (Palència), Melgar de Arriba i Santervás de Campos (Valladolid), Torrubia (Soria) i Campo de Sant Pedro y Santiuste de San Juan Bautista (Segòvia). Juntament amb aquests municipis, apareixen la tarragonina Ascó, Albalá (Càceres), Villar de Cañas (Cuenca), Villar del Pozo (Ciudad Real), Yebra (Guadalajara) i Zarra (València). El gran atractiu del projecte és el benefici econòmic que reportarà a la zona on s’instal·li l’ATC. El magatzem suposa una inversió de 700 milions d’euros en la construcció de l’edifici i generarà 300 llocs de treball directes.

TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Què es portarà aquest US PRESENTEM ALGUNES DE LES PROPOSTES DE L'HIPEBÒLIC PER A LA DIADA DEL LLIBRE I DE LA ROSA ya alun el carrers de Cat ts to l, ri ab d’ coren, el 23 ió de la es i de roses de país. La celebrac re st no l de es Un munt de llibr ps dels cativ tot i que en tem V, ades més signifi X di e s gl le se de al a ja un en celebrava cada a la r Sant Jordi es festa floral dedi a un l ri ab d’ fira de roses pe es lm en pels volts de romans celebrav è es portarà? qu , rò t any, pe es qu A a. or Fl deessa

Llibres SOS

CONTES RUS

Francesc Serés ros 4 pàgines / 18 eu 22 / a m re C s rn Quade

’HOME

UNA TEMPES

Imma Monsó ros 0 pàgines / 18 eu La Magrana / 25

LA CAÇA DE L

da a un eix a fer una xerra rig di es e qu ra to Una escrip tera, en plena es troba a la carre de relats de cinc s a eu gi rin lo Pi to ls an de a e es et pobl b els conL’obra és una pr lància. Parla am el llibre és bu t am To a s. un ni b ra po am t contem tempesta, tingut un acciden aescriptors russos n un jove que ha l’autor a la capç rte de po m e no qu el s, es or és r ct m du indici pe versemblant i no de morir i l’únic rònims firmen a te ab he ac c i in C no ó. El ci . de fic darrer al bosc lera delata el joc mòbil, on hi ha el s russes ie un òr st és hi at n tit ue en liq id lats que ex brinar-ne la transcrit, diu: una vintena de re t. És un sms que, een faules trabu cr re re nt ha ta e e qu qu ge , i mig missat rrada. Si de les del darrer segle si no véns a la xe r ón m pe , el rn fo en al en llà up ca desenvol “Deixo el ba 30”. L’escriptora dicionals com es al castell, a les 6’ ren, així, la men a: st rd lu co Il· re . r, st ni co ve ix ba vols t el mislinies aèries de ona que ha deixa t de relats rs un pe nj la co e qu un xí ai És ix me real”. descobre erència, ignorant e tida del “socialis lement a la conf mps i espai, sobr ab te ob l pr vo rà se al se qu e tg ta sa mediat. En que s’entenen so bre el seu futur im uí o allà, soso aq a r an de pl po a di de gè a vol form que la tra çar la seva intersil’abús de qualse ho sap i, en comen bre la diferència ra so to , ui rip ng sc vi l’e i, on nv d’ ca bre l’exiliat vingui tot arreu, respecte. en una decisió al sobre tothom de pr r, , di ió a nc És ve i. gu si gui quina ent russos. l’atmosfera inno necessàriam a Una tempesta èn pr re só on M a Imm explorar es novel·les per ca, 1972 ) er in im C pr ix s Ba ve , se dí s ai le Guillén (S trigant de r i els lectors, i Francesc Serés ó entre l’escripto ua catalana esta ci ng la re lle a en ex pl ès m on co ag la de perdre és un escriptor ar b el Premi la por: de la por am de , at ot ac et st br de so t r, ta . Ha es per parla al, de no ser esr blert a Catalunya em, de fer-nos m atura catalana pe er tim lit es e de qu 09 lls 20 a ue on aq or, perspicàCiutat de Barcel assa… Amb hum m e r-n se de o timats uelles novel·les Contes russos. ha escrit una d’aq cia i ritme, Monsó persisteixen a tirada però que un d’ en ix ge lle que es ctor. en la ment del le amb tossuderia

Albert Balasch s pàgines / 15 euro Edicions 62 / 80

t l’estructura episodis, seguin nc ci en a ad ur Estruct bert Ba, el poemari d’Al es di gè tra s le clàssica de e el llenguatuna reflexió sobr ta en es pr s en lasch . Com el a través del vers at tit en id d’ a rc ge i la rece i és una pedra. verteix, el poemar ad h sc la Ba x ei mat s dents i nem de canto a le do s en uè rq pe a Una pedr són díctics que xionar. Els versos fle re a em ur at s en s de forma amb decasíl·lab s ab l·l sí to oc n combine ra és una reesun ritme dur. L’ob magistral, i amb de Shakespeal de la tragèdia on rs pe t ol m ra criptu nguatge xions sobre el lle fle re s le on , ar are El rei Le que vertebren al món són l’eix e om l’h de c llo i el eixa maosaxó. De la mat gl an g ur at am dr e l’obra del bre el llenguatg tua la reflexió so si h sc la Ba , ra ne lar. com a eix vehicu publicat una lona, 1971) ha ce ar (B h sc la Ba Albert s de versos -Què (1999)-, tres llibre nouvelle -A fora i Les execu, Decaure (2003) 2) 00 (2 xò ai t ta ha es Balasch s Laguna i Albert an H D C el i 6) cions (200 r del vuitè pre. És el guanyado 8) 00 (2 te ab ss di fan de Gabriel at a la memòria ug C nt Sa ia es mi de Po de l’home. poemari La caça el b am r te rra Fe

L’HIPERBÒLIC/81 TENDÈRIES

Roses no es poden fer Amb les flors ja cions originals. gaires combina clàssica rosa Tenim des de la de fusta, pasvermella a la rosa binacions culés sant per les com i de colors.

CLÀSSICA

FUSTA

COLORS

Música

brar Sant ternativa per cele al i nt re fe di al ic e Una opció mus nova creació qu N, un festival de C aB en a sc on l’E el rc és Ba Jordi nt Jordi Club de Sa ic àt em bl m l’e ar el bon tindrà lloc a objectiu és celebr L’ . 10 20 de ril el proper 23 d’ab made in Catavessa la música tra e qu a rm fo moment de l’idioma emprat. gui el seu estil i si in qu i gu si a luny lèctic que amb un cartell ec t ita rs ve di a st lgut plasmar aque rama actual amb El festival ha vo portants del pano im és m s te tis ar illor al circuit r fer dels da cop més i m ca combina el sabe r na so a n ce al lls que comen programació plur la frescor d’aque r aconseguir una pe s til es ra os st rs no ve de la , així, di més interessants musical. Barreja s te os op pr s le que reflecteixi però compacta . música moderna BCN ha u públic, Escena se el b am s te tis connectar els ar i culturals on els Amb l’intenció de xerrades socials , ts er nc co de rcelona. una sèrie talents que és Ba de programat també ia or ct fa l ua uells aran sobre l’act finestra per a aq músics reflexion bé vol obrir una m ta al iv st fe el en form part st actes, al cartell, també Mitjançant aque ts en es pr r ta i no poder es artistes que, tot tes. generació d’artis d’aquesta nova trobada també, el punt de nó si és m a ic ús m és un festival de EscenaBCN no . tu i a Barcelon entre els artistes,

boca a boca L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Joan Viñas / president de la Xarxa Vives d’Universitats

“

Com més treballem junts, més reforcem

”

els nostres lligams

L’equitat, la col·laboració i la voluntat de projecció i servei són els valors de les universitats de la Xarxa Joan Viñas és, durant aquest primer semestre de 2010, el nou president de la Xarxa Vives d’Universitats. Viñas va estudiar Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar l’any 1976, i exerceix com a docent i investigador universitari a la ciutat de Lleida des de 1977. D’ell també destaca que és un home socialment compromès, ja que col·labora amb diferents ONG’s i és membre de diverses associacions culturals. De tot el que ha fet dins el món universitari, de què se sent més orgullós? A més de la meva activitat com a professor de Cirurgia, cirurgià universitari i professor de Bioètica, crec que he pogut contribuir modestament a la millora de la Universitat de Lleida i també en posar un gra de sorra en la millora global del sistema universitari. I fora de l’àmbit universitari... Per a mi, és de gran importància tenir una família, compartir la meva vida amb la meva muller durant 37 anys, haver tingut quatre fills i, fins ara, 4 nets.. A més, les meves múltiples activitats de volunta-

LA XARXA I EL CATALÀ La Xarxa treballa en diferents projectes interuniversitaris adreçats a la promoció de la llengua pròpia. En aquest sentit, podem fer esment del portal Llengua.info, una pàgina de referència amb els recursos dels serveis lingüístics de les 20 universitats de la Xarxa en àmbits com la formació, l’assessorament i la terminologia, a més de la dinamització. A més, cada dos anys, organitzem una trobada dels serveis lingüístics universitaris i editem de manera conjunta vocabularis bàsics multilingües –ja en portem 10- sobre diferents àrees de coneixement, des de la Botànica al Dret Romà, passant per l’Enginyeria Industrial. Finalment, reunim al voluntariat lingüístic de les universitats en una trobada anual. D’una altra banda, cal dir que la Xarxa té un paper fonamental i constant pel que fa al manteniment i la valorització de la unitat lingüística des del punt de vista científic en tots els territoris on som presents. Per exemple, en la darrera reunió del Consell General vam aprovar una adhesió a la Iniciativa Legislativa Popular que impulsa Acció Cultural del País Valencià per tal de garantir a l’estat espanyol un espai de comunicació favorable a les llengües minoritàries, d’acord amb l’esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Ho hem traslladat a la conferència de rectors espanyola, la qual també s’hi ha adherit.

Entre els objectius fixats per a aquest mandat destaca la projecció internacional

riat fan que rebi més del que aporto gratuïtament. Destacaria la contribució en la creació del Comitè de d’Ètica Assistencial i de Recerca de Lleida, de l’Associació Antisida de Lleida, la petita col·laboració els estius a fer docència i assistència a Moçambic, etc. Com es compagina la tasca de rector a la Universitat de Lleida amb la de president de la Xarxa, a banda de ser docent i de tenir altres càrrecs? Diuen que la feina la fan els cansats. Els mesos de presidència i de vicepresidència de la Xarxa són una gran responsabilitat que s’afegeix a la ja ingent tasca del Rectorat. El fet de tenir una Secretaria Executiva facilita molt la feina i la fa possible. Amb quina actitud assumeix el càrrec de president de la Xarxa? Amb una actitud molt positiva. Crec que les universitats de la Xarxa Vives hem demostrat, des de la creació d’aquesta

associació, una gran capacitat per treballar en xarxa i dur endavant projectes interuniversitaris, que ara ja són més de 30. A més, l’experiència d’aquests 15 anys ens mostra que la Xarxa té un gran potencial. Com més treballem junts, més reforcem els nostres lligams i millor podem aprofitar les sinergies que anem generant per fer realitat nous projectes per a les universitats. Projectes que al cap i a la fi també reverteixen al servei de la nostra societat. Sis mesos són suficients per aportar nous objectius i tirar-los endavant? En primer lloc, cal dir que independentment del semestre de presidència, la tasca de la Xarxa és continuada i té un valor de llarga durada. Compartim uns valors i, a partir d’aquests valors, hem definit uns objectius com a associació que ens ajuden a concretar cadascun dels nostres projectes en comú, repartits entre cinc àmbits d’activitat: informació i divulgació del coneixement, llengua, cultura, desenvolupament acadèmic (docència i recerca) i relacions internacionals. La presidència dura sis mesos i és un temps suficient per impulsar projectes compartits. Però el treball del Consell General passa per aprovar els plans d’actuació anuals, controlar la seva aplicació i dissenyar noves estratègies de cara al futur.

Quins són els objectius que s’ha fixat per al seu mandat? Entre els objectius ens hem fixat, figuren l’ampliació de la Xarxa amb la incorporació de noves universitats i la potenciació de la seva projecció internacional. En aquest sentit, s’estretiran relacions amb l’Institut Ramon Llull, l’Associació d’Universitats Europees (EUA) i el govern andorrà. La Xarxa, de fet, fa més de 15 anys que aporta diferents serveis de valor afegit a les universitats. Durant aquest mandat, volem visualitzar-los un poc més i, si s’escau, impulsar-ne de nous.

L’HIPERBÒLIC/81 boca a boca

els nostres objectius. Exemples? Doncs, editem la Guia de cursos d’estiu, que és la major oferta agregada d’aquest tipus a Europa, amb informació de més de 800 cursos i que va ser un dels nostres primers projectes en comú. En un àmbit diferent, la Xarxa va endegar l’any 2007 el Programa Algèria Universitats, juntament amb la Conferència Regional d’Universitats de l’Oest (CRUO) d’Algèria. És un programa de cooperació acadèmica al desenvolupament que implica 36 universitats d’ambdues ribes de la Mediterrània, amb la participació de molts professors i alumnes a través de desenes d’accions de tots els àmbits del coneixement. I, final-

És difícil fer caminar en una mateixa direcció universitats públiques i privades a la vegada? Com us deia abans, les 20 universitats compartim uns valors comuns, independentment de si som públiques o privades. Tres d’aquests valors són l’equitat entre totes les universitats, la col·laboració interuniversitària i la voluntat de projecció i servei conjunt a la societat. Tenir això clar ens facilita les coses i ens permet caminar junts i tenir clar l’objectiu. Com que totes les decisions es prenen a través del

consens, quan un projecte s’engega, tots sabem que anem en una mateixa direcció. Però, sobretot, sabem una altra cosa que resulta més important: cap on volem anar junts.

Els 15 anys de

Ens pot dir tres actuacions o projectes a destacar que s’hagin impulsat des de la Xarxa? I tres aspectes que s’haurien de millorar, en general, a les universitats? Tots els projectes són importants per a nosaltres perquè tots ens ajuden a assolir

potencial

Xarxa demostren que té un gran ment, un exemple més recent és el portal Fonsxrecerca.com, un web adreçat als investigadors de les 20 universitats per tal de facilitar-los tota la informació per trobar finançament per a la seva recerca.

En relació a aspectes que s’haurien de millorar, destacaria, pel que fa a les universitats públiques: la seva capacitat de govern per fer-les àgils en aquest segle XXI de canvis tant ràpids, i el seu finançament, sempre minso per les exigències d’excel·lència i socials que tenim. I per a totes, el treball en comú enxarxat. Pel que fa a les relacions internacionals... hi ha molts joves que venen a estudiar a les nostres universitats però, en comparació, als nostres alumnes encara els costa marxar a l’estranger. Per què creu que passa? Els nostres alumnes cada vegada més surten a l’exterior i són més internacionals, però ens agradaria que ho fessin més. Crec que el cost en diners afegit que han de suportar, encara que les beques hagin millorat en quantia, és un dels frens. Les noves generacions són molt més viatgeres. Potser també influeix un excés de comoditat. Marxar a l’estranger, sortir de casa, costa un esforç i cal que les famílies eduquin els seus fills en l’esforç.

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

lamalla.cat

concursos L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Unificcions, l’aventura de crear històries La revista L’Hiperbòlic i la Xarxa Vives d’Universitats van convocar, a principis de febrer, la tercera edició del concurs literari per a universitaris Unificcions, l’aventura de crear històries. A la segona edició, hi van participar 200 estudiants de les diferents universitats dels territoris de parla catalana, doblant la participació de la primera edició.

La segona edició L’objectiu ha estat impulsar la creació i el treball a través de les noves tecnologies. UniFiccions és un concurs literari en català que proposa crear una història que pren com a punt de partida un inici. Des de la revista L’Hiperbòlic i la Xarxa Vives, només podem donar les gràcies per la feina feta pels participants durant tot el concurs. Les seves creacions han contribuït a fer de la xarxa un entorn més literari.

2010: Es convoca la tercera edició Hi pot participar, de manera individual, qualsevol estudiant universitari i joves, d’entre 18 i 30 anys, de tots els territoris de parla catalana. El concurs es desenvolupa a la xarxa a través del web www. ficcions.cat, on hi ha tota la informació necessària per participar-hi i on cal registrar-se per publicar les històries.

Els inicis de la tercera edició

- Incerta glòria, Joan Sales “No sabem res dels altres, ni ens importa; en canvi, voldríem que els altres ens coneguessin a fons. El nostre afany de ser compresos només es pot comparar amb la nostra desgana per comprendre ningú.” (c) Incerta glòria, Joan Sales, Edicions 62, S.A., Barcelona, 1982

- Aigua bruta, Pau Vidal “Vaig estar a punt de replicar que de núvols amb prou feines se’n veia un traient el nas per l’horitzó, i que el tro havia sonat a la quinta força, però de petit m’havien ensenyat a no ficar-me en les converses dels grans.” (c) Aigua bruta, Pau Vidal, Grup Editorial 62, S.L.U., Editorial Empúries , Barcelona, 2007

- Camisa de foc, Anna Carreras “Amb un sentiment desfermat i desmesurat, t’escric. Són les vuit del matí, i tu has marxat ben d’hora, quan jo encara somiava. Per què no m’has despertat? No m’agrada que facis les coses en secret. Encara dormia perquè pensava que ens llevaríem més tard, quan les ombres s’escampessin i quan ja ningú no retallés la lluna d’una cisellada. La nit ens ha passat en un petó.”

- Quiet, Màrius Serra “Recordo quatre figures vermelles al fons d’un carreró tan estret que en puc tocar les parets amb els braços estesos. Recordo la llum tènue que emet l’únic fanal del carreró. Recordo el rètol que il·lumina: Calle dei Todeschi. Recordo la porta oberta de casa, metàl· lica, i els dos timbres amb cara de lleó.” (c) Quiet, Màrius Serra, Grup Editorial 62, S.L.U., Editorial Empúries, Barcelona, 2008

- Joc Brut, Manuel de Pedrolo “S’havia assegut al banc de davant la parada de l’autobús i, amb una cama sobre l’altra, s’espolsava una sabata on devia haver-li entrat una mica de sorra de l’avinguda. Mai no havia vist unes cames tan meravelloses. Ni uns genolls tan bonics.” (c) Joc brut, Manuel de Pedrolo, Edicions 62, S.A., Barcelona, 2001..

Redacció (redaccio@edicat.cat)

deria.cat

Barcelona, 2008

Per participar a NETREPORTER, cal tenir o crear un bloc a Internet, tenir entre 16 i 25 anys, i viure a qualsevol dels municipis de Catalunya. Pots participar individualment o en grup, màxim de tres persones, si feu un bloc col·lectiu. Hi haurà dues categories: - Millor bloc realitzat per estudiants de batxillerat (entre 16 i 18 anys) - Millor bloc realitzat per universitaris (entre 18 i 25 anys)

El període d’inscripció de blogs per concursar començarà el de març. A partir de Sant Jordi, els internautes podran votar els millors blogs presentats al concurs a través de lamalla. cat. El resultat de les votacions i els blogs guanyadors i finalistes es coneixeran a mitjans del mes de maig.

Guanya un portàtil o un iPod Aquesta primavera el teu bloc pot ser l’escollit!!!

www.la malla.net/netreporter

L’HIPERBÒLIC/81 SEXE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Fortor mal duita

QUAN ÉS BEN NECESSARI LLEVAR-SE LES TERANYINES O ESPOLSAR-SE LA GARROVA Un cop passat el mes de febrer, temps d’exàmens per antonomàsia, comença a la universitat un nou període de més tranquil.litat. Després de l’esforç realitzat, ens mereixem un descans, sí, i la nostra vida social torna a activar-se, que si ara una Biofesta, que si un soparet, que si un pòquer, streap-pòquer... Perquè, al.lots i al.lotes, tots sabem que en aquest temps d’enclaustrament (in)voluntari heu intentat donar el millor de vosaltres mateixos, però... també sabem que mirar els apunts no vol dir necessàriament estar llegint-los... De vegades, la ment es perd per paranys insospitats i la fórmula de física es materialitza en els moviments salvatges del “rollo” de cap d’any, o el llatí ens evoca les braveroles clàssiques i generoses de la companya de classe... I tu intentes concentrar-te i llevar del teu cap aquests pensaments impurs, que encara no t’has estudiat ni la meitat del primer tema i notes una escalfor interior que et fa estar inquiet/a. Oh no, que em pos calent/a i, i, i... uff! Ui, sí, sí... Uaaa... Ahhhhh!! I ja està fet, de qualque manera ens hem d’espassar els nervis. Això, en altres paraules, té un nom: FORTOR MAL DUITA. Un company nostre, sofert company nostre, en un d’aquests moments de debilitat carnal, va anar a cercar l’al.lota, que millor no ho podia tenir, pensava per a si mateix notant l’escalfor al seu entrecuix. Decidí anar a veure-la a ca seva, perquè allò seu estava que no hi cabia, era una cosa grossa, no sabia si anar-hi vestit de torero per dissimular. Així emprengué el camí, que se li féu etern, tapant-se amb la jaqueta, tenia un bon trípode... Se la tocà un moment: li cremava. Ara sí arrencà a córrer, en

cinc minuts hi seria... i tendria la seva recompensa, sssssí! És que un tot sol s’acaba cansant dels jocs manuals, que aviat tendrem calls, i si qualcú te pot fer un favor... ben rebut sigui. Així és que el nostre amic arribà a la seva meta, tocà el timbre entre alterats alens humits, i quan s’obrí la porta... “Oh, i tu per aquí?! Quant de temps sense veure’t! Te van bé els exàmens, rei?” Merda, la sogra... Allò va caure en picat, la reacció va ser immediata. “Ninaaaa! Que ha vengut el teu amic! Rei, queda a sopar amb nosaltres, que estàs molt magreee!” Res, i què hem de fer? Ja nedam... El jove saluda l’al.lota, que el mira amb cara de circumstàncies, i entre dents sembla dir-li “mira que ets d’oportú, has hagut de venir ara”... Tots s’asseuen a taula, l’ambient és cordial, passen les hores, i els sogres que no se’n van... fins que finalment decideixen partir, que la fi-

lla l’endemà s’ha d’aixecar d’hora per anar a classe, i no la volen entretenir pus. “A dormir prest, eh??? Ara no te posis a mirar la televisió!” Ja era hora!, pensa el nostre amic, ara és la meva. Se’n van a fer camilla, està tan calentet el braser... i els graus comencen a pujar, i li comença a fregar les cuixes... El nostre amic està en zel, necessita ser tocat, la bragueta està a punt d’explotar, comença a palpar el cos d’ella, és pres d’una necessitat primària, me vull córrer!!! pensa mentre va fent... I té la sensació que a l’al.lota li pareix que la cosa no va amb ella, està un poc passiva, vol mirar la televisió. No ho capta, no ho capta, pensa ell... i decideix anar directe al gra, i li amollà sense compassió: FOLLAM? Ella, davant tan inesperada pregunta, queda bocabadada i, amb un punt de dama ofesa i mirant-lo de fit a fit, li respon: “No, que es gasta.”

No cal dir amb quina expressió d’estupefacció es va quedar el nostre amic, vermell com una tomàtiga... No hi ha paraules per definir el sentiment d’impotència-perplexitat-incredulitatbotxor que el va envair... Evidentment, després d’això li varen fugir les ganes de tot, i va iniciar un període d’asexualitat voluntària... Que et milloris, company! D’aquí no res seran verbenes! Des d’aquí, un salut a tots els que experimenten aquest estat anomenat FORTOR MAL DUITA. Al.lots i al.lotes, no us rendiu! I sobretot no reprimiu el que duis dedins, que surti tot!!!

entra als concursos de deria.cat Si vols veure Godoy verás que todo es mentira, el 18 de març o el 25 de març, has d'entrar a www.deria.cat a concursos indicant el dia que vols, el teu nom i cognoms i la resta de dades. Si no has estat afortunat pots anar a qualsevol sessió amb un 20 % de descompte dient que vens per la promoció de L´Hiperbòlic i presentant el carnet d´estudiant

* Despeses de gestió ADECTA : 5 euros per entrada

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

EDUCACIÓ

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

T’agrada el Turisme?

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

NIT

EDUCACIÓ

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres.

EDUCACIÓ

El centre de formació dels professionals financers

Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 93 412 44 31 Fax: 93 412 10 15 infoief@iefweb.org

EDUCACIÓ

www.iefweb.org

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME Centre adscrit a:

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

L’HIPERBÒLIC/81 CALAIX DE SASTRE _________________________________________________________________________________________________ ABRIL 2010

Passatemps MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1

10 11 12

1 2 3 4 5 6

VERTICALS: 1. Els últims moments. El més calent de l’alcaldia / 2. Article de franel· la. Podria escopir, però té tan mala jeia que s’estima més picar. Plou il·limitadament / 3. Un passeig perquè s’esquitxin els peus. Ocell típic del sud del País Valencià / 4. La part fosca i freda. No és que tingui al·lèrgia als hospitals, és que no té inclinació / 5. Introducció al sadomasoquisme. De Togo n’és, això és evident. Ve sense ni cinc / 6. Blats d’importació?: no, un que es fa esperar. Agents que no els veuràs mai al metro / 7. Predomina a la tardor. Arrisco de tal manera que em tracten de pirata. Es mantenen unides durant l’enlairament / 8. Garantia que el cavall ja porta posada. A Urartu era la llengua més parlada / 9. Aquelles primeres jornades en què la temperatura era alta... Anem malament perquè som de mala mena / 10. Centre de la vila. Companys de pis de josepins i asinins. Persona de segona / 11. Instrumental de cuina. Feia una competència afrancesada al Danone / 12. Merdes, embolics i cacaus. No és que no tingui solta, el babau, és que la té alterada.

7 8 9 10 11 12 13

VIDA DE LINGÜISTA

SUDOKU 8

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

3 2

4 4

4 6

O M

E M O

O I

R O I 3

C I N I L C A

A G A B 4

5 3 9 8 1 2 4 7 6

S E L O G O T

L N

A S

D A S 5

7 5 3 1 8 4 6 9 2

4 9 2 6 5 7 3 8 1

A I T R

A R U L

A V

A 8

1 6 8 3 2 9 5 4 7

N A E

L P

S E

D N

E L A C 9

2 8 5 7 9 3 1 6 4

S O L A T S U

O M A J

L O

R A S

10 11 12

3 1 6 5 4 8 7 2 9

9 4 7 2 6 1 8 5 3

SUDOKU:

13 D

MOTS ENCREUATS:

SOLUCIONS:

HORITZONTALS: 1. Explicació de com funciona el menage de cuina pel mètode filosòfic / 2. Elogiar durant els malabarismes. Les de muntanya encara, però les de l’Alt Camp estan molt urbanitzades / 3. Cap de rata. El revolucionari del laboratori. Plaç il·limitat / 4. Un bolet al safareig. Apallissar sense deixar marques (visibles) / 5. Està tort?: però si és la part fixa del mecanisme. Del genoma que porta al nomadisme / 6. Estranyament ric. Marcadament esquelètica. Una d’un / 7. Caram, noi, a sobre de lent, caragirat! Lleres pedregoses del munt a la mar / 8. Centre al Park. Corre més que una evasió, aquesta forma d’erosió / 9. Contaminar tant com un poll es pot lluir. Tan inepte que ni vocalitza / 10. És al ciri com a l’encens l’encenser. Unitat d’inducció magnètica i alteració dels atles / 11. Para taula. JA es veu que no pot ser higiènic: és una malaltia mental. Per alumini val / 12. Canti excel·lències. Hàbitat natural del petit genió / 13. Aquella tendresa de mare de les lioneses. Van de cara a la gàbia.

El GELA (Grup d’Estudis de Llengües Amenaçades) és un departament de la Universitat de Barcelona que es dedica al que el seu nom indica. Fa un parell de mesos, em vaig queixar aquí, sense esmentar-lo, que aquest grup d’investigadors (d’altra banda, seriosos i competents com n’hi ha pocs) em convidessin a una xerrada en qualitat de periodista, que no en sóc. Després, van rectificar i vam quedar entesos perquè, per a qualsevol estudiós de la llengua, el GELA és una institució de primer ordre i seria de rucs no voler-hi col·laborar. Hi aniré, doncs, en qualitat de traductor. I aprofito per avançar la convocatòria: 19 de març, a la plaça Universitat de Barcelona, una jornada acadèmica dedicada a un dels temes més candents del català, la marca de gènere (allò de dir “tots i totes”, “benvinguts i benvingudes”,“els pares i les mares” i altres rucades del mateix motllo). Mentre no arriba, un llibre que vaig apadrinar per anar fent boca. El lingüista de la COM Rudolf Ortega (exCOM, més aviat, perquè acaba de fitxar per Catalunya Ràdio, com a bon crack que és) acaba de treure el segon tom dels dubtes, oportunament titulat Tinc més dubtes (La Magrana). El primer, que va sortir fa un parell d’anyets, es deia Tinc un dubte, la frase amb què l’escometen els periodistes de l’emissora. En Rudolf, que és previsor i espavilat, conserva les fitxes d’aquestes consultes, i quan en va tenir dos centenars i mig d’interessants, les va aplegar en un llibre. Però encara més que la traça per al reciclatge, la gran virtut de l’Ortega és pertànyer a la nova raça de filòlegs, la que en diem dels trempats o eixerits. Fins fa pocs anys, en aquest país, de filòlegs n’hi havia de dues menes: els seriosos i els encara més seriosos. Per això, el nostre ofici gaudeix d’aquesta animadversió popular que tan poc ens ajuda. Però últimament uns quants professionals joves han entès que per explicar qüestions de llengua no cal fer cara de mal de ventre, i ell n’és un. En el seu cas, té la virtut de saber resoldre dubtes de gramàtica de manera eficaç però raonada, i d’amanir-los amb exemples sovint ben divertits (suposo que és un aprenentatge degut al contacte amb els redactors d’informatius, que necessiten respostes ràpides i estandarditzables). La cosa encara té més gràcia quan descobreixes que la història del reporter que volia saber si podia dir "vertader" (i l’Ortega va haver de consultar el diccionari, a l’entrada autèntic: no s’ha de donar mai res per sabut), i després resulta que es referia a un abocador, és certa. A Tinc més dubtes, com aquesta, dues-centes quaranta-nou més.

acpg

premsa gratuïta i mitjans digitals

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC ÀRIES: Ja més calmats, torneu a la vostra línia habitual: oblidant el paraigua, enduent-vos el dels altres, i feliços com un xinxo! Atenció als dies 2, 3 i 9 i 10, estareu més despistats i ja puc veure la cara d’esglai de la mare en sentir sonar un mòbil dins la nevera! TAURE: No tinc més remei que renyar el sector més elitista del

vostre signe que es comporta altivament a l’hora de seleccionar. Proposta astral: canvia el xip i pregunta’t què pots aportar tu als teus amics per ser digne d’ells. Una cura d’humilitat que us aportarà bons resultats.

BESSONS: Una mala notícia: març es planteja difícil. Una bona notícia: la bona estrella segueix amb vosaltres. Siguem positius (+8) + (-8) = 0, matemàticament correcte però, a la vida, aquesta suma es tradueix en acumulació d’experiències que, a part d’aprendre’n, també us serviran per fer més amenes les campanes al bar de la “facu”. CRANC: Març ni fu ni fa. M’esforço per tal de trobar alguna cosa positiva però és que aquest any... Us recomano una sessió de musicoteràpia (és molt relaxant) o bé de risoteràpia (desfoga molt). Així us prepareu l’ànim receptiu de cara al desgavell hormonal amb el qual us amenaça l’arribada d’aquesta primavera. LLEÓ: Desegocentritza els teus mal rotllos amb la penya perquè ningú no et fa res a “tu”. La gent actua tal i com és, i tu només ets un més que està allà. Per la resta, març va bé. Un missatge astral: practica les 4C: Convidar un Cranc o un Capricorn al Cinema. Potser Avatar, seria una bona opció.

VERGE: En aquests moments, més que assessorament astral

el necessiteu d’un altre tipus perquè amb tant de ligoteo a més d’un/a li ha calgut visitar la farmàcia i fer-se amb un capseta que no necessita recepta i costa 20€. Lliçó: posar-hi més seny (o sigui, preservatius) i sinó diré als astres que us tanquin l’aixeta dels ligues, hum!!

BALANÇA: En general, ve un període tranquil. Tanmateix,

atenció als dies 2, 3 i 4 març, on el vostre sentit de la justícia pot veure’s deformat tipus efecte miralls del Tividabo i acabar complicant la vida (probablement d’un Bessó). Si fos així, no et castiguis.

ESCORPÍ: El teu costat fosc es manifestarà amb certa intensitat i et donarà per llegir llibres de l’estil Diaris d’una Oraneta (eis, que el títol no t’enganyi!), escoltar música underground, gòtica... Estar bé tastar-ho tot sempre i quan no arribis a interessar-te i gaudir de l’art del David Nebreda (bona part de la seva obra l’ha produïda dins el psiquiàtric, i és durilla). SAGITARI: Una mala notícia: període marcat per l’avorri-

ment. Una bona notícia: els astres us ofereixen un ventall d’opcions per combatre’l que va des de practicar les 4C (veure signe Lleó), passant per freqüentar la companyia dels Bessons (tenen bones històries per contar) i, si us atreviu, també la dels Escorpins. L’oferta està millor que mai!

CAPRICORN: Els nois remugant i les noies “uis, és que...”.

Així us passeu el dia. Us cal més optimisme. A més a més, teniu una alta probabilitat matemàtica que a algun signe de foc “li vinguin ganes” de compartir activitats de lleure amb vosaltres. Per tant, si us conviden a anar al cinema, please, be grateful!!!

AQUARI: Període insípid del qual només cal destacar una

tendència a necessitar cridar l’atenció, especialment cap a mitjans de març. Això podria dur-te a fer escenetes. Compte, doncs, perquè es triga tota una vida a cuidar la dignitat i després es triga un segon a perdre-la. I, a més, és el que sempre acaba la gent recordant de tu.

PEIXOS: Ara sí que us sentiu dins de l’aigua, una aigua renovada, climatitzada, amb estímuls per totes bandes...Vigileu, no sigueu indulgents: que al pastís d’aniversari us posen un 3 i un 9 a les espelmes... Doncs no cal enfadar-se, segur que ha estat un/a Àries que ha pillat de casa son avi les espelmes perquè ha oblidat comprar-les i també, els anys que fas.

CULTURA L’HIPERBÒLIC/81 ABRIL 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM

AGENDA ABRIL10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: del 18-02-2010 al 30-04-2010

A la platja de Chesil

After Dark

Ian McEwan

Haruki Murakami

La pegatina

La Butxaca

Concert

7’95 euros

9’95 euros

18 de febrer - Mundo Canibal - Cerdanyola del Vallès

144 pàgines

176 pàgines

19 de febrer - Sala Siracusa – Tona 26 de febrer - Boulevard – Amposta 27 de febrer - Lo Submarino – Rasquera 12 de març - Faktoria d’Arts La Rasa – Terrassa

L’Edward i la Florence s’acaben de casar. De fet, s’han casat aquest matí mateix i ara tot just estan sopant a l’hotel on passaran la seva nit de noces, allà, als peus de la platja de Chesil. Som a principis dels anys seixanta i, per a ells, tot és desconegut, tots dos són verges i la nit, com la resta de vida que han promès passar plegats, s’obre davant d’ells plena de misteris, expectatives, pors, inseguretats. Amb l’estil angoixant i detallat a què McEwan ens té avesats, A la platja de Chesil assoleix una tensió dramàtica esplèndida.

S’acosta la mitjanit en un restaurant desangelat que obre tota la nit. La Mari beu un cafè a poc a poc i llegeix una novel·la. Només interromp la lectura per veure com un jove s’asseu a la seva taula: és en Takahashi, un amic de la seva germana que toca en un grup de jazz i l’ha reconeguda. A casa, la germana de la Mari, l’Eri, dorm profundament des de fa dos mesos. After Dark narra les històries entrelligades d’uns personatges solitaris a la recerca d’una identitat pròpia, que seuen en un bar mig buit i mantenen llargues i reveladores converses.

CINEMA

13 de març - La General – Berga 24 de març - Sala Apolo – Barcelona 30 d’abril - Sala Clap – Mataró www.lapegatina.com

Dies: a partir de l’11 de febrer

Barnasants. 15è. Festival de Cantautors de Barcelona: Poeta Cuántico Concert Luz de Gas. C. Muntaner, 246 .

The Book of Eli

The Green Zone

Albert Hughes,

Paul Greengrass

Allen Hughes

Matt Damon, Ja-

http://www.barnasants.com

Denzel Washing-

son Isaacs, Greg

15-18 euros

ton, Gary Oldman,

Kinnear, Brendan

Michael Gam-

Gleeson, Amy

bon, Mila Kunis,

Ryan

Jennifer Beals,

120 minuts

Ray Stevenson, Frances de la Tour, Tom Waits 118 minuts

Definida com un western de ciència ficció, The Book of Eli ens trasllada a un futur apocalíptic, on un guerrer solitari (Denzel Washington) haurà de viure tot tipus d’aventures per portar a la societat el coneixement que podria ser l’origen de la salvació de la humanitat. Oldman interpreta el líder d’una petita comunitat que farà el que sigui necessari per arrabassar el llibre d’Eli al protagonista www.ElLibrodeEli.com

Durant l’ocupació de Bagdad el 2003 per tropes nord-americanes, al subtinent Roy Miller (Matt Damon) i al seu equip, els encarreguen la missió de recórrer el desert a la recerca d’armes de destrucció massiva suposadament emmagatzemades allà. Registren amagatall rere amagatall, a quin més perillós, però, en comptes de letals agents químics, descobreixen un elaborat pla que canvia el propòsit de la seva missió.

Barcelona.

Darrere els fogons d’El Poeta Cuántico hi ha el músic egarenc Juan Luis Rubio amb el seu disc Algo de Luz (Soiart, 2009) liofilitzant arpegis i esferificant acords. Balades, pop, samba, boleros, bones melodies i lletres treballades són els ingredients bàsics.

Dies: fins al 27-03-2010

Cicle de cinema asiàtic Cinema Casa Àsia. Av. Diagonal, 371. Barcelona. Els dissabtes. Entrada gratuïta 93 368 03 20

VIDEOJOCS

Dies: fins a 26-03-2010

La dona a la cultura andina Exposició

Band Hero

Need for Speed

http://hub.guitarhero.com

http://www.needforspeed.es

Desenvolupat per Activision -els realitzadors de Guitar Hero-, Band Hero és un joc ple de música perfecte per a tota la família. Una compilació amb més de 65 cançons de diferents estils per satisfer tots els gustos. Wii 12+

Simulació de carreres completament nova que combina la veritable experiència de conduir en entorns del món real, models de cotxes en alta definició i una àmplia gamma de circuits. PS3, PSP, PC, Xbox 360. 7+

Centre Cívic Matas i Ramis. C. Feliu i Codina, 20 Barcelona. http://www.centreshg.net/matasiramis

Mostra de pintures representatives de la figura femenina a les cultures andines, a càrrec dels alumnes del taller de pintura del centre cívic.

L’HIPERBÒLIC CULTURA

L’HIPERBÒLIC/81 A...Z ___________________________________ ABRIL 2010

ESCOLA D’ESCRIPTURA

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ

Dies:14-03-2010

Espectacle de hip hop amb la Cia. Brodas Bros Música Teatre Victòria. Av. Paral.lel, 65. Barcelona. 19-25 euros

Fum de tabac fred

www.teatrevictoria.com

A Lola, in memoriam

Dies: 18-03-2010

Les matemàtiques de la vida Conferència Teatre El Jardí de Figueres. Figueres, Girona. 20’30 h.

Dies: 19-03-2010

Yo la tengo Concert Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113. Barcelona. 20’00h. 25 euros

Entrada gratuïta

Dies: fins al 23-05-2010

Tangerine Dream Concert Palau Sant Jordi/Club Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. Barcelona. 21’00h.

Dies: 15-04-2010

Dies: fins al 02-04-2010

“Herramientas de destrucción masiva” a càrrec de Nayra López Martos Exposició Centre Cívic Vallvidrera Vázquez Montalbán. C. Reis Catòlics, 16. Barcelona. 934069053 Entrada gratuïta

Estratègies de colonització de la Terra Conferència Teatre El Jardí de Figueres. Figueres, Girona. 20’30h. Entrada gratuïta

Dies: fins al 23-04-2010

Escena BCN, Sant jordi al Sant Jordi

M’ha sobtat, no ho havia previst. He enfilat el teu carrer. M’he posat les ulleres de sol per evitar que la mestressa de la parada de mitges del portal em reconegués i em parlés de tu. He palpat la barana polsosa en la foscor dels quatre pisos de graons gastats, fins a l’espeternec del pany de la teva porta. Anhelava el que vindria tot seguit: l’esclat de llum del balconet del fons, el quadre de cel amb el campanar del Pi damunt les teulades, l’únic que sempre m’ha agradat del teu pis minúscul. Aleshores, en passar el llindar, m’ha assaltat la bafarada de fum de tabac fred. Des que vas ingressar a l’hospital, ningú no ha ventilat. I, abans, tampoc no gaire. Tu ni la notaves, la pudor de tabac. I si la notaves, tant te feia. Eres una nena i ja fumaves. Mai no vas voler sentir parlar de deixar-ho. Potser et passava pel cap, però de cap manera ho hauries reconegut. A casa meva, sorties a la terrassa a fer la cigarreta, però no m’acabaves de perdonar que t’hagués abandonat en el club, cada vegada més restringit, dels fumadors. Reivindicaves amb fúria el teu dret a fumar. De fet, reivindicaves el dret a fer el que et donés la gana. L’endemà de la intervenció, vas baixar a fumar a l’entrada de l’hospital, amb el degotador i l’alimentació parenteral incorporats. I una de les últimes coses que vas fer, abans que la morfina s’endugués del tot la teva consciència, va ser empassar-te unes calades que et van proporcionar el plaer incomparable de la darrera transgressió. Sí. La fetor de tabac fred m’ha atacat per sorpresa, ha esbatanat sense contemplacions el catau del dolor i n’ha foragitat les llàgrimes a trompades.

Festival Palau Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7.

Teresa Franquesa i Codinach

Barcelona. 18'00h (12 hores de música)

Cartell: Amable (Razz Club), Els amics de les arts, Hotel la Paz, Mendetz, Vuit, The Unfinished Simpathy, Standstill, Mishima, Astrud & Col·lectiu Brossa i Love of Lesbian www.escenabcn.com

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com