Tema del mes (pàg. 10)
m a ig
20 10
(pàg. 20)
(pàg. 14)
Esportistes d'èlit
82
Reportatge
Tendèries
Clipmetratges
Saló del còmic
C I L Ò B R E L’ H I P IVERSITARIS
LA REVISTA DELS UN
Tiratge: 26.330
Marc
CARTES
o l b m e s s a "No m ' " à i l u J l a gens PROGRAMES DE LLARGA DURADA EN FINANCES AVANÇADES - - - - - - -
INSTITUT D'ESTUDIS FINANCERS
I
Màster en Finances (MAF). X Edició Curs d’Analista Financer Internacional. Programa CEFA i CIIA. XIX Edició Programa Superior de Gestió Patrimonial (PSP). XVII Edició (Titulació professional europea: European Financial Advisor - €FATM) Programa Superior de Productes Financers Derivats (PFD). XVII Edició Programa de Hedge Funds i Gestió Alternativa. CAIA III Edició Programa Superior de Gestió de Riscos Financers (PGR). V Edició Programa de Planificació Financera (PPF). II Edició (Titulació professional europea: European Financial Planner - €FPTM)
Gran Via, 670, 2a
I
08010 - Barcelona
I
T. 93 412 44 31
I
infoief@iefweb.org
I
www.iefweb.org
OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
N82 - MAIG2010 02 - EDITORIAL JOVENTUT, ESPORT I ESFORÇ 03 - LA IMATGE LUCAS OTTONE 04 - LES UNIVERSITAT SÓN NOTÍCIA UNS ESTUDIANTS DE LA UPC PROVEN A LA PLATJA UN ROBOT PER ENVIAR A LA LLUNA 05 - DIUE LA UNIVERSITAT, TRAMPOLÍ SOCIAL I LABORAL 06 - EL CONVIDAT MARC CARTES, ACTOR 08 - ALTAVEU PERDUTS PER ELS AMICS DE LES ARTS 09 - JOVENTUT AMB EL FUTUR, NO TE LA JUGUIS 10 - REPORTATGE COMPAGINAR ELS ESTUDIS I L'ESPORT
12 - ENTREVISTA JORDI ANGUERA, PRESIDENT DE L'AGÈNCIA CATALANA DE CONSUM 14 - TENDÈRIES SALÓ DEL CÒMIC 16 - CALAIX DE SASTRE EL PASSATEMPS DE L'ACPG 18 - PETITS ANUNCIS GUIA JOVE 20 - MANS UNIDES EL TEU PUNT DE VISTA POT CANVIAR EL MÓN 22 - CULTURA RECOMANEM, AGENDA... 23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA GEMMA CASAMAJÓ SOLÉ
Edita: Edicat, s.l. Roger de Flor 334, 1r-2a / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador Consell de redacció: Diego Gimènez, Helena Rigol Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Administració: Sònia López Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, s.a. Dipòsit legal: B-48091-2007
L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.
SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars
Editorial
L’enquesta
Joventut, esport i esforç
“Creus que podràs treballar d'allò que estudiïs?”
El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha qualificat de “reminiscència del passat” l’aposta de Salou per acollir milers d’estudiants britànics en l’anomenada Saloufest. Amb tot, el conseller ho considera un fenomen aïllat, “de poca importància dins el context de 24 milions de turistes que visiten el país” i s’ha mostrat confiat que tant el sector turístic com l’Ajuntament “aniran marginant” aquest tipus de comportaments.
25% 35%
Sí. Si et saps crear les oportunitats
Per altra banda, el president de l’Associació de Bars, Restaurants i Oci de Salou (Abros), i també vicepresident de la Federació Catalana d’Associacions d’Activitats Recreatives Musicals (Fecarsam), José Otero, quantifica el negoci del Saloufest entre uns 8 i 10 milions d’euros. Otero, alhora, però, és crític amb les opinions que titllen l’estada de “turisme de borratxera” per les nombroses imatges de disbauxa nocturna, més cridaneres a l'hora de ser difoses als mitjans que les activitats diürnes. L’Hiperbòlic té una altra visió dels joves esportistes i, per això, volem parlar de l’esforç que han de fer per poder combinar els estudis amb la passió per l’esport. Parlem, en aquest número, amb els estudiants i jugadors de bàsquet de la Penya Màrio Fernàndez i Josep Franch, i amb la nadadora Esther Morales. Arrodoneix el número el nostre convidat, el seductor veterinari de "Ventdelplà", Marc Cartes, i el proper Saló del còmic, a més de les nostres seccions habituals. Perquè, sí, als joves els agrada sortir de festa, però també tenen altres interessos.
La feina no em preocupa ara mateix
40% No. Ni de conya
La pregunta del mes que ve: Creus que la religió dóna resposta als interrogants de la vida?
Respon a... Deria.cat!
Flaixos
Sumari
Nom: Gürtel
“Cas Gürtel” és el nom donat a la investigació instruïda pel jutge de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, el febrer de 2009, amb la finalitat de descobrir una presumpta xarxa de corrupció vinculada al Partit Popular i encapçalada per l’empresari Francisco Correa.
La il.lustració
2
Xifra: 80 anys
El Club Joventut de Badalona compleix 80 anys d’existència. El 30 de març de 1931, joves de 16 i 17 anys com Lloret, Estruch, Massot, Cuixart, Corominas i Boada van fundar la Penya Spirit de Badalona i van formar, d’aquesta manera, el club que tindria la millor política de planter de l’Estat.
Lloc: Moscou
Dues explosions al metro de Moscou, aquest març van provocar la mort de 39 persones. El primer atemptat va tenir lloc a plena hora punta, a les vuit del matí, a l’estació de Lubjanka, al centre de la capital russa. La segona explosió va tenir lloc quaranta minuts més tard a l’estació de Park Kulturi.
L’HIPERBÒLIC/82 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2010
Rest in green / Lucas Ottone / www.flickr.com/hugeshow o www.hugeshowarts.blogspot.com Sóc d'origen mallorquí, però ara estudio a Barcelona. Sóc aficionat a la fotografia des de fa uns anys; és una de les maneres més fidels de capturar un record i alhora idealitzar-lo.
La foto pertany a una sessió que vaig fer a Mallorca. Consisteix en una metàfora de la deriva, del deixar-se endur. El llençol és una barca i el mar és la gespa, la direcció és l'horitzó on es troben els núvols.
Es busquen... JOVES TALENTS!
3
T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"
4
MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/82
LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA
UPC (
)
UV www.uv.es
www.upc.edu
Uns estudiants de la UPC proven a la platja un robot per enviar a la lluna
La Universitat de València escull Esteban Morcillo com a nou rector El catedràtic de Farmacologia Esteban Morcillo serà el nou rector de la Universitat de València (UV) en imposar-se a la segona volta a la catedràtica d’Economia Financera Maria Antònia García Benau. El doctor Morcillo, que partia com a favorit, ha aconseguit el suport del 57'2% de l’electorat mentre que l’altre 42'8 ha optat per la candidatura de García Benau.
UPC (
Un grup d’estudiants de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) proven, sobre la sorra de les platges properes al campus d’aquesta universitat a Castelldefels, un robot que volen enviar a la lluna abans de 2014. Els estudiants col·laboren en un projecte mundial, el FredNet. Es tracta d’un dels 20 equips que participen al Google Lunar X Prize, i és el que té més possibilitats d’endurse els 20 milions amb què Google premiarà el primer que enviï imatges des d’aquest satèl·lit a la Terra. A la UPC, la iniciativa ja ha inspirat dos projectes de final de carrera. “Tot allò que aprendrem també ho podrem utilitzar a la Terra, per exemple a l’aeronàutica”, ha explicat el professor que coordina el projecte a Castelldefels, Joshua Tristancho.
més, la bola està dotada de filferros a la superfície que permeten que es mantingui quieta sobre una inclinació de fins a 33 graus. Els estudiants han usat la sorra de la platja de Castelldefels per comprovar aquestes capacitats del robot.
Els estudiants de la UPC treballen en el robot que han anomenat PicoRover. Pico per la seva mida petita, ja que és una bola similar a les pilotes que s’usen per jugar a handbol, de 12 centímetres de diàmetre, feta de materials d’ús quotidià com bombetes o paper d’alumini, que no sobrepassa els 250 grams. La petita computadora que el controla té WiFi i pesa dos grams.
Molt possiblement, el coet es projectaria a l’espai des de les illes Canàries. La llançadora costaria, si es lloga, entre quatre i deu milions de dòlars, i uns tres milions si la construeix el mateix equip. De fet, FredNet està estudiant aquesta segona opció. La cursa acabarà el 31 de desembre de 2014, però per arribar a la lluna abans d’aquella data els projectes haurien d’estar enllestits cap al 2012, calculen els investigadors de la UPC.
I rover perquè vol dir explorador en anglès i la característica més important del robot de Castelldefels és la capacitat per rodar sobre la sorra, tot fent servir un sistema de contrapesos amb el qual gasta molt poca energia en els seus desplaçaments. A
L’equip de la UPC espera que aquestes característiques de la màquina convenci els 500 companys de 64 països que cooperen en l’equip FredNet, un grup impulsat per les empreses Elphel Inc, Hurricane Electric Internet Services i el nord-americà David Masten. El projecte inclou, a més del disseny del robot, la preparació del seu llançament des de la terra i la tecnologia que ha de permetre rebre les imatges que faci de la lluna.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
) www.upc.edu
Antoni Giró, reelegit rector de la UPC en uns comicis de poca participació estudiantil En aquestes eleccions, del total de 33.339 membres de la comunitat universitària que té la UPC, el percentatge de vots emesos per col·lectius ha estat del 74'76%, pel que fa al professorat doctor amb vinculació permanent; del 32'7%, en el cas de la resta de personal docent i investigador; del 64'26% en el personal d’administració i serveis, i d’un escàs 10'7% pel que fa als estudiants.
UAB (
) www.uab.es
Investigadors de la UAB descobreixen la presència de dinosaures asiàtics als Pirineus Un equip d’investigadors del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha trobat restes d’un grup de dinosaures asiàtics que hi vivien un milió d’anys abans de l’extinció. Es tracta dels lambeosaurins, un grup d’androsaures amb crestes buides sobre el cap de diferents formes i mides segons les espècies.
deria.cat
Investigació i recerca
Neix el sincrotró Alba El sincrotró Alba, un gran accelerador de partícules que servirà per a la investigació i recerca científica, s’inaugurà a finals de març amb la visita dels presidents català i espanyol, José Montilla i José Luis Rodríguez Zapatero; el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, i la ministra de Ciència i Innovació, Cristina Garmendia. El sincrotró es diu Alba en honor a la llum que generarà i està gestionat pel Cells (Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró). La Generalitat de Catalunya i l’Estat espanyol han cofinançat aquest projecte, que ha costat al voltant de 164 milions d’euros.
L’HIPERBÒLIC/82 DIUE _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2010
5
La universitat, trampolí social i laboral 9 de cada 10 universitaris catalans té feina 3 anys després d’acabar els seus estudis, segons dos El 94% dels titulats a les universitats catalanes té feina tres anys després d’haver-se graduat, i un 88% treballa d’allò que ha estudiat. Així ho posen de manifest dos estudis encarregats per l’AQU, Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, que certifiquen que estudiar a la universitat val la pena. Allò que els titulats valoren més del que han après a la universitat és la formació teòrica, el treball en equip i el pensament crític. Per contra, troben millorable el coneixement en idiomes, lideratge i informàtica. Els dos treballs estan basats en les enquestes que van respondre l’any 2008 (per tant, abans de la crisi econòmica) 3.500 graduats a les universitats catalanes. Els estudis serveixen per desmentir alguns mites.
informes recents que també revelen que el 70% dels pares dels titulats no té estudis superiors.
SITUACIÓ LABORAL 100 90
PROMOCIÓ (2003/2004) Dades en percentatge 94
89
95
90
95
94
80 70
50 40 30 20 10 0
6
5
Humanitats
3
3
3
Ciències Socials
7
Ciències Experimentals
2
3
Ciències de la Salut
Aquesta última xifra ha augmentat respecte a enquestes anteriors. Entre els graduats de 1998, un 62% considerava que treballava d’allò que havia estudiat i, tres anys més tard, el percentatge pujava fins al 80%. A més a més, 7 de cada 10 titulats troba feina abans de tres mesos després d’acabar els estudis, i 9 de cada 10 ho fa abans de l’any. Més dades positives: 7 de cada 10 universitaris tornarien a estudiar el mateix. De l’enquesta, també es desprèn que la majoria dels titulats se situa en ocupacions jeràrquicament superiors a les dels seus pares tan sols 4 anys després d’haver acabat la carrera.
3
3
2
Tècnica
3
Total
Ràpida inserció laboral: 7 de cada 10 graduats troben feina abans de tres mesos i 9 de cada 10 abans de'1 any
TEMPS A TROBAR LA PRIMERA FEINA
Menys de 3 mesos Entre 3 mesos i 1 any Més d'1 any
PROMOCIÓ (2003/2004) Dades en percentatges
90 80 70
84%
79%
75% 69%
76%
65%
60 50 40 30 20 10 0
26% 19%
18% 11%
Humanitats
14% 7%
Ciències Socials
17%
12%
9%
7%
Ciències Experimentals
Ciències de la Salut
7%
4%
Tècnica
Total
De demostrar-ho, se n’encarrega l’estudi Les universitats catalanes, factor d’equitat i de mobilitat professional, de Jordi Planas i Sandra Fachelli, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Els autors del treball consideren que “les universitats catalanes han jugat un paper d’ascensor social, ben al contrari de la creença que les universitats reprodueixen les diferències derivades de l’origen social dels joves, filtrant-ne l’accés i/o condicionant-ne el rendiment acadèmic”. I és que el 70% dels titulats el 2004 són fills de persones sense estudis superiors (tot i que els fills d’universitaris tenen més possibilitats d’accedir a la universitat). A més a més, no hi ha diferències entre els uns i els altres pel que fa a la nota mitjana de l’expedient acadèmic i, pel que fa a la nota d’accés, la diferència és molt petita: només dues dècimes a favor dels fills d’universitaris.
9 de cada 10 draduats universitaris treballen
100
Pel que fa a allò que els universitaris valoren més i menys d’allò que han après a classe, a la part positiva, hi posen la formació teòrica, el pensament crític i el treball en equip. En canvi, troben mancances en idiomes, lideratge i informàtica.
L’origen social no determina l’èxit acadèmic
60
Les universitats no són fàbriques d’aturats Així es desprèn de l’estudi Adequació de la formació universitària al mercat de treball, d’Enric Corominas, Carme Saurina i Esperança Villar, de la Universitat de Girona. Segons les enquestes encarregades per l’AQU, a Catalunya, el 94% dels graduats el 2004 treballa tres anys després d’haver acabat la carrera, i un 88% ho fa en una feina relacionada amb allò que ha estudiat (si bé hi ha petites diferències per àmbits, com podeu veure al gràfic).
Ocupat Aturat Inactiu
Finalment, l’estudi subratlla el paper de les universitats no metropolitanes. Gairebé la meitat dels graduats a les universitats de Girona, de Lleida, la Rovira i Virgili (i també la de Barcelona) provenen de llars amb estudis primaris o incomplets, cosa que porta als autors a concloure que “aquestes universitats han complert la seva funció social de democratitzar els estudis universitaris”. AQU Catalunya és una entitat de la Generalitat que vetlla per l’avaluació, l’acreditació i la qualitat en l’àmbit universitari. És la primera de les seves característiques que es va crear a l’Estat. Gràcies a l’AQU, Catalunya disposa d’una de les bases de dades més gran d’Europa. L’enquesta en què es basen els dos estudis ha estat resposta per la meitat dels graduats el 2004, una mostra molt significativa.
*
www.aqu.cat
www.gencat.cat/diue
6
EL CONVIDAT L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
MARC CARTES, ACTOR
“Sóc molt més racional que el Julià” Una de les cares més conegudes de la televisió catalana, ara gràcies a la sèrie Ventdelplà
ACABA LA FRASE El millor d’aquesta vida és... viure-la!
Tot i que va començar la seva trajectòria als teatres, ràpidament va fer la primera aparició a la televisió, mitjà que des de llavors l’ha tractat molt bé. També se l’ha pogut veure a la gran pantalla. A mitjan març, es va estrenar el seu darrer film, Ens veiem demà, de Xavier Berraondo. Els catalans el vam descobrir l’any 1994 a Poble Nou, després va passar per Oh! Europa, Pedrables Centre, Oh! Espanya, Laberint d’ombres i Temps de silenci, entre altres sèries. Ara porta cinc anys interpretant el Julià, el seductor veterinari de Ventdelplà. Hi ha alguna sèrie de TV3 en la qual no hagis aparegut i t’hagués agradat? Ostres, no ho sé, perquè com no hi he participat... Però alguna sèrie així com Porca Misèria m’hauria agradat. La que em falta és la que faré. Somio amb fer una comèdia. T’agrada més la tele que el teatre? La tele està agafant un protagonisme important al món de la interpretació. Als Estats Units, hi ha molts actors que s’han passat del teatre a les sèries de TV perquè el fet que es puguin veure per Internet i comprar-les, està donant molt bons resultats. Per tant, no vol dir que si ets un actor exclusiu de televisió has de ser més cutre que un de teatre. Són dues tècniques diferents. Quants anys fa que no puges a un escenari? Ja fa 10 anys que no faig res de teatre. Però perquè sempre estic fent tele i m’ocupa moltes hores al dia. Quan se m’acabi el txollo de la tele, potser tornaré
No aguanto la gent que... abusa de la situació dels altres. Si no fos Marc Cartes seria... músic. Li diria 4 coses ben dites a... al govern que va privatitzar les empreses de la llum, el gas, el telèfon. No m’agradaria morir sense... acomiadar-me dels que estimo. L’actor perfecte és aquell que... és feliç.
TAL COM RAJA! Nom complet: Marc Cartes i Ivern Lloc i data de naixement: Andorra, 12/09/1970 Un grup de música: Lluís Cartes o Histerio Funk Un llibre: El alma está en el cerebro, d’Eduard Punset Una mania: Mossegar-me les ungles Una qualitat: No empassar-me-les! Un somni: Que els propers siguin tan feliços com sóc jo Un viatge: El que ja he fet Tens fama de ser... molt poc públic.
a fer teatre. Ets andorrà... Vas venir a Barcelona per feina? Estava fent un curset de teatre a Andorra amb una noia que es diu Teresa Vilardell i jo estava estudiant tercer de BUP. Ella va pujar a fer un curset al que em vaig apuntar i, quan va tornar a Barcelona, va muntar una obra de teatre juvenil que es deia Estimat Bruce Springsteen i em va trucar per a que vingués. A partir d’aquí, ja em vaig quedar a Barcelona. Com va anar? Tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa així, relacionada amb la tele o la música, alguna cosa artística. La gent que som de fora de Barcelona, no cal que sigui d’Andorra, també pot ser de la Seu d’Urgell, ja té molt clar que ha de baixar a estudiar a Barcelona. A més, sóc un urbanita i Andorra se’m feia petit. Diuen que ets un dels “sex symbol” de Catalunya... Vols dir? Això és perquè surto a la tele, sinó, no! Dec ser considerat un dels més guapos que surt a la tele, però de Catalunya, no! [riu] Home ara ja em comença a passar l’edat, estic a punt de fer els 40. Tant de bo diguessin que sóc el millor actor de Catalunya, això sí que seria mèrit meu. Si estigués a la cua d’una peixateria del mercat, ningú s’adonaria d’aquesta
bellesa que dius. Sabries dir amb quantes actrius t’has embolicat a les sèries? No tinc ni idea. Però, per l’edat que tinc, estic segur que qualsevol altra persona de la meva edat té les mateixes. Però a Ventdelplà t’endús la palma... En aquesta, sí que ha passat que el personatge lliga molt i ha tingut moltes nòvies, però a les altres, no. Aquí hi ha el rotllo del Julià que és un tastaolletes, que li agrada anar per aquí i per allà, i potser sí que ha tingut més parelles que qualsevol altre.
"M’agradaria fer una sèrie amb un personatge com els d’Els joves” Com portes la fama? Ara ja la conec, la fama, i crec que és tot una mentida. Has de ser molt conscient que tot el que et passa perquè surts a la tele és fals. Si jo estic a la cua d’una parada del mercat i la dependenta et diu “ai mira, aquest és el que fa de veterinari, passa nen passa que segur que tens pressa”. En aquest cas, tens dues opcions: aprofitar-te d’això o dir “no, jo
L’HIPERBÒLIC/82 EL CONVIDAT
L'actor català al plató del bar Tramuntana de Ventdelplà
faig cua com tothom”. Però has de ser molt conscient que si et deixen passar, no és per cap mèrit teu sinó simplement perquè surts a la tele. Si n’ets conscient, aleshores la teva vida la pots anar portant més o menys bé. El problema està en quan penses que et deixen passar perquè ets algú important, aleshores sí que ja comences a tenir problemes amb la teva vida. Fa 10 anys deies que no aniries a Madrid a treballar a menys que ho necessitessis... 700 era una necessitat o un projecte interessant? [riu] 700 va ser una sèrie de la mateixa productora de Ventdelplà, Diagonal TV. És l’empresa per a la qual treballo i és una sèrie a Madrid, que també està bé. Però ho vaig fer amb la condició que quedés sota la seva responsabilitat la compaginació de les dues sèries. Si no hagués sigut perquè era la mateixa productora, no ho hagués fet. Ara, per exemple, m’estan trucant perquè saben que s’acaba Ventdelplà. De moment, estic dient que ja diré alguna cosa perquè si em sortís alguna feina aquí, em quedaria. Amb quin personatge de tots els que has fet et quedes? Amb el Salvador Borés. És un personatge divertit d’interpretar perquè fer de dolent et dóna l’oportunitat de, fins i tot, fer veure
que ets bo. I les seqüències es poden fer de moltes més maneres i és més divertit, perquè tens més possibilitats. De tots els personatges, aprens coses i treus experiències que t’ajuden a preparar el següent.
"Quan se m’acabi el txollo de la tele, doncs potser tornaré a fer teatre" Quin personatge has pensat sempre que t’agradaria interpretar? M’agradaria fer una sèrie amb un personatge com els d’Els joves. Un personatge d’aquests penjats i fer comèdia, i que el guió sigui molt obert i que puguis participar i aportar la teva part creativa, no només amb el personatge, sinó també dins de la sèrie. Què tens a veure amb en Julià? Em sembla que és el personatge que està més allunyat de mi de tots els que he fet a la meva vida. Jo sóc molt més racional que el Julià. Ell es guia pel que li diu el cor, és passional, i jo poques vegades em moc pel que em diu el cor, intento raonar i
7
sospesar. El Julià, en canvi, decideix molt poques coses, i la caga i la caga, i s’hi va trobant cada dos per tres. I és perquè no pensa en les coses abans de fer-les. D’aquí pocs dies, s’estrena la pel·lícula Ens veiem demà. Què ens en pots explicar? És una pel·lícula que està basada en fets reals. Jo faig el paper de qui ha escrit i dirigit la pel·lícula, Xavier Berraondo. A ell, li van matar el germà i no es va trobar el culpable. Havia quedat amb el germà per dinar i aquest no s’hi va presentar, aleshores el van trucar dient-li que l’havien matat. És una pel· lícula que podia haver estat un guió amb odi i rancúnia, però no, és un retrobament amb el seu germà i això fa que quedin moltes branques obertes. També parla de la bogeria, la mort i la vida. Interpretar el propi director afegeix pressió a la feina? Va ser dur el Berraondo? No, a ell el que més li interessa és explicar la història, jo no havia de copiar la seva manera de ser. És una pel·lícula escrita per acomiadar-se del seu germà. Per tant, poc importa si el Xavier és ben bé una imitació d’ell mateix o no.
*
Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: Susana Perdomo / TVC
deria.cat
8
ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Perduts per “I quan la gent mira Perdidos no pot pensar en res més,/ I quan fa vent tots els paraigües queden a l’inrevés”, canten Els Amics de les Arts a L’home que va matar Liberty Valance. Passa el mateix quan la gent escolta el seu darrer disc, Bed & Breakfast (DiscMedi, 2009), que alguna estrofa se’ls entafora al cervell i no poden parar de cantussejar-la. Ens n’anem a cantar amb ells, o encara millor, a perdre’ns dins un univers que, curiosament, s’assembla molt al nostre. Són intel·ligents, irònics i provocadors, i s’han convertit en el grup de l’any del nou pop en català. Ha arribat el moment de conèixer-los tal com són... herois quotidians. Carretera i manta per trobar-nos amb Els Amics de les Arts en una bonica població de la costa. Deduïm que ara que han triomfat han perdut el do de la puntualitat: “Estem en punt mort tots quatre dins el cotxe, fent temps per arribar tard i que així us penseu que ens han pujat els fums...”, etziba Eduard Costa mentre mira d’orientar-se i fer temps per no dir-nos que s’han perdut. Quan els veiem arribar, ens confirmen que el bolo de la nit anterior a la sala El Cau de Tarragona va ser un èxit (entrades esgotades). I la gresca de després, també. Som-hi per feina i cap a la platja. El temps amenaça (l’endemà nevarà de valent, avui la pluja serà l’única molèstia intermitent), però les atapeïdes agendes del fotògraf Ibai Acebedo i Els Amics han convertit aquest dia en l’única opció: no es pot endarrerir més la sessió. Per què Els Amics i per què Lost? “Lost és un cas clar de com la televisió s’ha propagat via Internet –si ho haguéssim seguit per la petita pantalla no hauria arribat enlloc–. I Els Amics de les Arts
Els Amics de les Arts
és un cas de grup que sense la Xarxa no hauria pogut subsistir”, compara Joan Enric Barceló. No només subsistir, també triomfar i convertir-se en el grup més escoltat al MySpace de l’estat espanyol durant un mes, o ser en el Top 5 durant tres mesos. Parlen de Lost com ho fan de Ventdelplà (A vegades), de Godard (Jean-Luc) o de Tintín (Reaykjavík). Del que parlem tots.
treballa fent de gos (millor cançó dels Premis Enderrock 2010). Hem vist com coregen els temes convertint els seus concerts en un karaoke gegant (millor directe de cançó d’autor), i que agraden tant al públic com a la crítica, que li ha atorgat el guardó al millor disc de l’any. I així com els seus seguidors es multipliquen, també ho fan els seus detractors.
*
www.enderrock.cat MIQUEL ABRAS Temps de zel (Música Global)
En aquest tercer disc de Miquel Abras, les cançons tenen tremp elèctric i conserven el gust per les bones tornades corejables. A més, ha perfeccionat un registre vocal personal, gairebé inconfusible. Però a Temps de zel, sentim un artista de discurs simple i sense grapa. Massa pla. Entenem, però, que és la seva elecció i que cal respectar-la, però sabem també que aquest músic pot anar per altres camins. Roger Palà JOFRE BARDAGÍ Música en blanc i negre (Música Global)
Textos: Elisenda Soriguera
Ja ho sabem tot de Bed & Breakfast. Sabem que el públic adora L’home que
Fotos: Ibai Avevedo
enrerrock.cat
Jofre Bardagí ha hagut de vèncer diversos handicaps a l’hora de crear la seva pròpia veu: ser fill d’un músic de renom –Josep M. Bardagí, company de Serrat i Sabina, entre molts altres– i ser líder d’una banda que va donar hits al pop-rock català dels noranta (Glaucs). En aquest segon disc, fa el pas endavant amb cançons més realistes, i menys romàntiques i mítiques. Del jo al tu: o l’empatia amb qui perd el nord. Helen M. Alegret MISS CARRUSSEL Els patis interiors (Sones)
Els patis interiors amaguen boniques històries amb melodies que són senzilles i sinestèsiques. Miss Carrussel escombra l’escaleta, com una rateta bufona i de cor contenta, que ens vol contagiar paciència i pessics del seu món (fins als més íntims racons dels bons i dels mals endreços). Sembla que se li acaba la veu, però se li allarguen les idees. Piano a piano i peça a peça. Elisenda Soriguera
L’HIPERBÒLIC/82 joventut _________________________________________________________________________________________________ MAIG 2010
9
“Amb el futur, no te la juguis!”
+ info volemdecidir.cat
JOVE.CAT
UNA CAMPANYA DE JOVENTUT VOL PROMOCIONAR L’ÚS DEL PRESERVATIU ENTRE ELS I LES JOVES TOT REMARCANT LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ “És possible pensar en què s’està fent i les conseqüències en un moment esbojarrat?” Aquesta és una de les preguntes que molts i moltes joves ens podem fer quan prenem actituds de risc, des de la conducció a la pràctica del sexe, passant pel consum de substàncies nocives. Concretament, la no utilització de mètodes anticonceptius, com ara el condó, o l’ús d’altres mètodes no fiables, com la marxa enrere, comporta conseqüències no desitjades entre la gent jove. Es poden destacar: La sida: la Secretaria de Joventut alerta que el jove continua sent un dels col·lectius de la població que més contrau el virus, principalment després d’haver mantingut relacions sexuals sense protecció. De fet, quasi la meitat dels nous casos d’infecció de VIH que s’han declarat a Catalunya els darrers deu anys són entre persones joves.
Creixement de la taxa d’embarassos entre adolescents: l’any 2008, 11’7 noies de cada 1.000 es van quedar embarassades, tot i que des d’aleshores hi ha hagut un descens. Creixement dels avortaments o interrupcions voluntàries de l’embaràs: 20 joves d’entre 15 i 29 anys de cada 1.000 l’han practicat. Alt percentatge d’infecció de sífilis i gonorrea: el 2009, s’han detectat un total de 193 casos. Les edats on la taxa d’infecció és més alta és entre els 20-29 anys. La campanya “Amb el futur, no te la juguis!”, impulsada per la Secretaria de Joventut per promocionar l’ús del preservatiu entre els i les joves, vol conscienciar sobre la importància de la prevenció. La iniciativa consisteix en què les persones joves que així ho vulguin poden adquirir a les farmàcies capses de tres preservatius a 1’5 euros, un preu un 50% inferior al de mercat.
Així, 600 farmàcies de Catalunya, que voluntàriament s’han adherit a aquesta campanya, estan oferint ja aquestes capses. Amb el descompte, es fomenta que el jovent conegui i utilitzi els condons a l’hora de mantenir relacions sexuals, ja que aquest mètode anticonceptiu és l’únic que preveu la transmissió del virus de la SIDA. La campanya ha estat possible gràcies a la implicació del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, que agrupa els quatre col·legis professionals de les demarcacions de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, i l’empresa Durex. Per a la campanya, s’han fet 60.000 envasos, etiquetats en català, que inclouen tres preservatius i materials informatius i de sensibilització, com ara adhesius, un pòster i un tríptic. L’objectiu és que els i les joves no només utilitzin el condó com a mètode anticonceptiu, sinó que també s’informin de les conseqüències de les pràctiques sexuals de risc. Així, la imatge que recobrirà tot el material gràfic consta del ninot característic que acompanya la campanya gràfica del Pla Nacional de Joventut de Catalunya 2010–2020. Aquest pla, que està en ple procés d’elaboració, marcarà les polítiques de joventut de la propera dècada en àmbits com l’educació, el treball, l’habitatge o la salut. A la il·lustració, el ninot presenta el preservatiu com un paracaigudes que pot salvar la vida al/la jove en el moment de caure pel “precipici de l’amor”.
*
Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Imatges: Secretaria de Joventut
deria.cat
ASSESSORIES EN LÍNIA A més d’aquesta iniciativa, la Secretaria de Joventut ha impulsat en els darrers tres anys diferents programes amb l’objectiu d’informar, conscienciar i assessorar la població jove de la necessitat de tenir relacions sexuals sanes.
10
REPORTATGE L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Compaginar els estudis i l’esport d’èlit és possible ESPORTISTES D'ÈLIT QUE COMBINEN COMPETICIÓ I FORMACIÓ A Catalunya, qui més qui menys, fa algun esport a les seves hores lliures i, normalment, és una activitat de plaer, per millorar l’estat físic o simplement per desconnectar. Són molts els que també practiquen esport de manera amateur, en equip o individualment. I també hi ha els estudiants que dediquen més de mitja vida a entrenar. Són els esportistes d’elit o d’alt rendiment, que compaginen l’activitat física amb l’esport professional. La Secretaria General de l’Esport de Catalunya té llistats un total de 210 esportistes d’alt nivell que estan realitzant estudis superiors, fet que demostra que compaginar l’esport d’elit i els estudis és possible. Tots ells tenen entre 17 i 42 anys, i representen disciplines tan diverses com la d’esquí nàutic, la de tennis taula o la de tir olímpic. Ara bé, les federacions amb més representants són la de natació, amb 34 esportistes que practiquen des de waterpolo a curses de velocitat. La d’hoquei herba, amb 33 repre-
sentants. La de patinatge, amb 29 membres de les modalitats d’hoquei patins, patinatge artístic i velocitat. I altres federacions com la d’atletisme, vela, gimnàstica i bàsquet.
Estudis més sol.licitats Les carreres que més cursen aquests estudiants d’alt rendiment són, en primer lloc, INEFC (Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya), seguida de Dret, Psicologia i Fisioteràpia. Altres carreres que també tenen molt de seguiment són Arquitectura, Publicitat i Relacions Públiques, Periodisme, Medicina, Telecomunicacions, Empresarials, i Administració i Direcció d’Empreses. Però hi ha fins a 40 estudis diferents que han triat aquests esportistes. Entre les carreres menys cursades, destaquen l’Aeronàutica, l’Enginyeria Tècnica Naval o la Filosofia.
Com és possible organitzar-se? L’Hiperbòlic ha parlat amb dos esportistes d’alt nivell per saber com s’organitzen per tirar endavant la seva carrera professional, esportiva i acadèmica a la vegada. Són el Josep Franch i el Mario
Fernández, dos bases del DKV Joventut de Badalona. El Josep té 20 anys i està estudiant Medicina, mentre que el Mario en té 26 i, tot i que va començar a estudiar Arquitectura, està a punt d’acabar la carrera d’Empresarials a través de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Tots dos van començar a jugar a bàsquet a l’escola amb els seus companys de classe i, poc després, van fitxar per grans equips. El Mario pel FC Barcelona i el Josep pel Club Joventut Badalona. Cap dels dos pensava que un dia es podria dedicar professionalment al bàsquet. Per tant, des de ben petits han compaginat l’esport i els estudis. Ara bé, mentre que el Mario mai s’ha plantejat deixar-los, el Josep reconeix que “hi ha etapes en què, tot i que les dues coses són importants, el bàsquet agafa més pes que l’estudi”. Tampoc s’han plantejat deixar la competició i és que, com diu el Josep, “l’esport és una manera diferent de viure la vida”. El Mario afirma que els estudis, ara per ara, no són la seva prioritat. “Però segueixo estudiant per una necessitat mental i perquè el bàsquet té data de caducitat”, explica.
ESPORTISTA D’ALT NIVELL
A dalt Esther Morales, amb la medalla de bronze en els Jocs Paralímpics de Pequín. A l'esquerra Mario Fernández i Josep Franch, jugadors del DKV Joventut
Un esportista d’alt nivell és aquella persona que figura a les llistes que aprova semestralment la Presidència del Consell Català de l’Esport, la qual participa o té opcions de participar en les competicions de màxim nivell organitzades per les federacions esportives internacionals. Gràcies a aquestes llistes, els estudiants es poden acollir als ajuts específics que ofereixen les universitats. Un esport d’alt nivell implica la pràctica esportiva reglada i reglamentada que exigeix unes condicions específiques als esportistes, i als mitjans materials de què han de disposar, segons la modalitat o disciplina esportiva de què es tracti, i que suposa el nivell de competició més alt organitzat per les federacions esportives internacionals.
L’HIPERBÒLIC/82 REPORTATGE
Josep Franch, membre del primer equip de la Penya, combina els estudis de medicina amb l'èlit del bàsquet ACB
L’organització és fonamental Els dos bases asseguren que és possible organitzar-se “aprofitant les hores lliures que ens queden abans i després dels entrenaments”. Però saben que trigaran molt més temps que un altre estudiant que “vagi a la universitat i s’hi dediqui unes 4 o 5 hores al dia”, diu Mario Fernández. Se senten afortunats d’estar en un equip amb més estudiants, ja que “si només et dediques al bàsquet acaba sent un monotema”. I en Mario apunta que “als equips en què he estat, Gran Canària, Saragossa, Menorca o Aracena, ningú estudiava”.
11
Entrevista a Esther Morales
“ La meva discapacitat no serà el meu obstacle [
]
La nadadora catalana parla de com combina esports i estudis amb èxit
Ajudes i beques “La veritat és que el tema de les ajudes és molt precari”, explica Fernández. Aquests dos jugadors són esportistes d’alt rendiment, per la qual cosa estan “dins un programa de tutories de la federació on t’assignen un tutor que és qui s’encarrega de parlar amb la universitat”, diu Franch. Tot i així, el Mario afegeix que “l’ajuda per part del bàsquet és mínima, ja que no ens permeten que els estudis afectin el nostre rendiment esportiu”. És per això que tots dos afirmen que el seu dia a dia “depèn totalment dels horaris d’entrenament i de partit”. En Josep, que estudia Medicina, una carrera de 6 anys, als quals cal sumar el MIR i l’especialització, sap que s’hi haurà de dedicar molt temps però “tinc intenció de treure-me-la”. Pel que fa al Mario, tot i que està a punt d’acabar Empresarials per la UOC després de 9 anys, es planteja “poder estudiar alguna cosa més”.
Treballar d’allò que estudies Als dos, els agradaria poder vincular els estudis amb el bàsquet un cop acabin la carrera esportiva. El Josep es planteja l’especialització de Medicina Eportiva, així podria relacionar els estudis “amb allò que he viscut durant tant de temps”. El Mario, en canvi, veu “més difícil treballar en alguna cosa que relacioni el món empresarial i l’esportiu”, tot i que afirma que li agradaria “trobar una solució perquè des dels 7 anys que jugo a bàsquet i ara em costa entendre la meva vida sense l’esport”. .
*
Helena Rigol (helena@edicat.cat) Fotos: Enric Vidal/
deria.cat
Esther Morales, campiona paralímpica, va començar a guanyar medalles als europeus de 1999. Des de llavors, ha aconseguit diverses fites al món de la competició. Una bona base és la clau de l’èxit d’aquesta barcelonina que combina la passió per l’esport i els estudis de forma exemplar. Tens una discapacitat? O com t’agrada que s’anomeni? Tinc una discapacitat a la mà esquerra anomenada agenèsia, i és de naixement. Estic conforme amb la expressió “discapacitat” perquè és el que tinc. Però no m’agrada quan ens diuen invàlids o minusvàlids, perquè trobo que és despectiu. No som menys vàlids per fer res, simplement tenim una discapacitat. “Agenèsia”, què vol dir exactament? De manera formal, seria agenèsia a la mà esquerra, però de manera més informal podríem definir-ho com la falta de la mà esquerra. Quan era al ventre de la meva mare, la meva mà no va acabar de formar-se i, al seu lloc, tinc allò que entendríem per munyó. Tinc canell i dits petits, és com una mà petiteta. Com et vas introduir a la natació? Tinc dues germanes grans. La major, la Marta, feia natació. Jo sempre volia fer el mateix que feien elles, les volia imitar, i, per això, desprès de dos o tres anys de cursets per aprendre a nadar, vaig apuntar-me a l’escola Club Natació Sitges. Vaig estar fins als 13 anys competint a campionats autonòmics amb el club, i va ser l’any 1999 quan un
àrbitre va comentar-me de fer natació paralímpica. Ell era entrenador de la selecció nacional, i em va dir que tot i la meva joventut els meus resultats em permetien estar a nivell internacional.
que no et donava per viure i que feies per gust propi. Ara, si ets medallista paralímpic, et pots permetre viure de l’esport. Si no estàs entre els tres primers a uns jocs paralímpics, no.
Si amb l’esport et va tan bé, per què no has deixat d’estudiar? Jo sempre he tingut clar que volia estudiar, i que no volia aturar els meus estudis per res. Durant l’ESO, tot era molt fàcil. Amb el batxillerat, les coses començaven a complicar-se: volia tenir bona nota per optar a la carrera que volia estudiar i alhora no volia deixar de entrenar. Així que compaginar-ho va començar a ser dur.
Què t’ha aportat l’esport, amb independència de la discapacitat? L’esport m’ha aportat moltíssimes coses a part d’estar en forma, clar. L’esport m’ha ensenyat a ser més disciplinada, més responsable i més confiada. T’ensenya a valorar allò que és realment important i a no fer cas de les tonteries de l’edat. Aprèns a prioritzar i esforçar-te sempre una mica més, i a ser lluitador. No pots rendir-te a la primera quan una cosa no surt bé.
Com és possible compaginar la competició d’elit i els estudis? És difícil, però tot es pot aconseguir. Evidentment, has de sacrificar moltes coses, sobretot d’oci. No dormir tant com seria suficient i caps de setmana tancada a casa, però és el que vols i pots fer-ho. Has de tenir gent al costat per a què et donin suport, la família, bons amics i companys de classe, que t’ajudin sobretot quan faltes per competició, un bon entrenador que entengui que cal canviar hores d’entrenament si tens classes a les quals no pots faltar, i, sobretot, ganes de fer-ho. Podia haver decidit anar més a poc a poc i més tranquil·la, però volia dur-ho al dia. Guanyadora de tres medalles de bronze en tres olimpíades consecutives... I la natació, et dóna per viure? Actualment, sí. Fins fa un any, tot era, com diuen, por amor al arte. Jo volia seguir amb la natació perquè m’agradava però havia de treballar per mantenir-me, així que la natació era una cosa
Et consideres més capacitada que molta de la gent que no té cap discapacitat? Cada persona és més (o menys) capacitada per realitzar segons quines coses. Jo no em considero més capacitada que el meu pare per construir una obra, que la meva germana per dur una guarderia o que el meu cunyat per ser advocat. Però tampoc em considero menys capacitada. Jo em trobo molt capacitada per fer les coses per a les quals me he format o conec: natació, treballar en televisió o fer una conferència. Sí que tinc clar que la meva discapacitat no em limita per ser menys capacitada per realitzar alguna cosa que vulgui fer. Lluitaré com qualsevol altre, m’equivocaré com qualsevol altre i acabaré aprenent com qualsevol altre. Però la meva discapacitat no serà el meu obstacle. Helena Rigol helena@edicat.cat
12
ENTREVISTA L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
JORDI ANGUERA, DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DEL CONSUM
consumidor sigui Volem que el
crític, actiu i participatiu
DEFENSEM ELS DRETS DELS CONSUMIDORS DES DE LA PREVENCIÓ: FORMACIÓ, INFORMACIÓ I CONTROL Què és l’Agència Catalana del Consum? És l’organisme públic de la Generalitat que té com a missió la defensa dels drets dels consumidors. Això ho podem fer de moltes maneres. Intentem fer-ho des de la prevenció, és a dir, molta informació, molta formació i molt control. Però sense oblidar que hi haurà conflictes i, per tant, tenint els mitjans necessaris per afrontarlos, que són la mediació i l’arbitratge. Com duu a terme la seva feina? Fem controls amb diferents campanyes. Per a aquest 2010, les campanyes grosses són els serveis financers, on s’inspeccionaran totes les caixes, tots els bancs i totes les empreses que ofereixin serveis financers, agrupament de préstecs. La segona campanya important serà sobre els requisits generals als establiments, agafarem 4 o 5 sectors i comprovarem que compleixin les normes bàsiques. També en farem de compra per Internet. Comprarem coses i després les tornarem per garantir no només la informació que donen abans de contractar i saber com és el procés de contractació, sinó que també comprovarem el dret desistiment, que és el dret a tornar el producte sense donar cap tipus d’explicació en els set dies posteriors a la compra.
Quines diferencies hi ha entre l’Agència i una Oficina pública d’informació al consumidor? La gent pot anar on vulgui. Les organitzacions de consumidors són privades. Nosaltres les ajudem econòmicament com a institució pública i, també, amb formació, subvencions, recursos... També hi ha altres organismes públics, com les OMIC dels ajuntaments, que fan informació, mediació i, només algunes, arbitratge, però normalment no sancionen ni inspeccionen.
La persona ha de saber que per exigir els seus drets ha de saber els seus deures Amb les apagades de llum a Girona s’haurà tingut molta feina? De moment, tenim molta demanda d’informació però poca reclamació.
Com ha d’actuar la gent en aquests casos? Si es volen fer valdre els drets, s’han d’exercir i, per tant, s’ha de reclamar. L’apagada de Barcelona era responsabilitat clara de l’empresa. Ara, l’origen és una nevada molt forta i no sabem què passarà. I s’haurà d’estar pendent del que diu l’expedient informatiu obert, perquè si declara que és una situació excepcional, per tant de força major, les empreses no estaran obligades a pagar.
QUÈ S’ENSENYA ALS JOVES A L’ESCOLA DEL CONSUM? Cada any, passen prop de 17.000 alumnes per l’Escola del Consum, on fan tallers de consum responsable, hàbits de consum, drets i deures, però tot basat en el joc. Posem vídeos d’anuncis per veure quins principis fan servir a la publicitat per convèncer i fer que comprin. Els intentem fer immunes per evitar el consum compulsiu, saber si ho necessites, quins costos té, quant val... No volem penalitzar el consum, sinó que sigui crític, actiu i participatiu.
L’HIPERBÒLIC/82 EL CONVIDAT
La gent reclama poc? La cultura mediterrània és així. Aquí només fa 35 anys que tenim drets, i com ens han vingut tots de cop no estem acostumats a reivindicar-los. La persona ha de saber que per exigir els seus drets ha de saber els seus deures. Molta gent signa contractes sense saber què posen i després es troben amb conductes abusives. L’hàbit de reclamar i de denunciar està pujant. La gent es pensa que la cosa va a pitjor, però realment s’està normalitzant perquè fins ara teníem una actuació molt passiva.
"Els sectors amb més reclamacions són els de telefonia, energia i assegurances" Quines són les principals queixes de la gent? Rebem moltes consultes, reclamacions i denúncies, que són diferents maneres de queixar-se d’algunes coses buscant diferents finalitats. Així, com anem de consultes i reclamacions? Al voltant de les 90.000 consultes ateses són sobre temes de telefonia i Internet. En segona posició, hi ha el gas i el llum, per culpa del canvi de facturació de l’any passat. I, per últim, les entitats
EXPOSICIONS PER CONSCIENCIAR AL CONSUMIDOR
Per a totes aquestes informacions i més, pots conultar el web de l’Agència Catalana del Consum
o trucar al
“Amb tu segur” és una exposició sobre la seguretat dels productes. Ara és itinerant per tot Catalunya i està adreçada als joves. Expliquem els pictogrames dels videojocs i també, quins són els símbols que es fan servir per avisar dels riscos. Expliquem com han canviat, per exemple, les joguines. Els soldats de plom, per exemple, ara mateix serien totalment il·legals perquè el plom no es fa servir i era amb allò que jugaven els nostres pares. En poc temps, ens hem obsessionat per la seguretat. També hi ha la galeria dels errors, que són productes que s’han retirat però que van estar de moda durant algun temps, com els làsers.
13
financeres i assegurances per les comisions i les hipoteques. Les reclamacions són 15.000, cosa que suposa un augment de més d’un 40% respecte el 2008. Aquí també guanyen la telefonia i Internet. S’ha de pensar que són molts clients i amb molts serveis com telefonia fixa, mòbil, Internet, etc. El transport és el segon més reclamat i, per últim, hi ha el gas i el llum. Que són la mediació i l'arbitratge? La mediació és un sistema voluntari de resolució de conflictes. Intentem acostar posicions entre l’empresa i l’usuari. Es tracta de trobar una solució amistosa. L’arbitratge és un sistema més complicat, és extrajudicial. És com anar a un judici però molt més planer. No fa falta anar amb advocat, t’expliques amb les teves paraules. El tribunal ho interpreta basant-se en el sentit comú. Per tant, és com un judici gratuït, més ràpid que per la via judicial i amb un llenguatge més entenedor. Què guanya una empresa adherint-se a l'arbitratge? Adherir-se és un plus de qualitat. Com a empresa, pots guanyar molts més clients perquè no hi ha d’haver cap tipus de problema. Però en el cas que n’hi hagués, es garanteix que serà un tercer qui dirà qui té raó, a través d’un mecanisme de resolució de conflictes independent. Per això, és un distintiu de qualitat, perquè pots comprar molt més tranquil. El client sempre té la raó? No sempre donem la raó al consumidor, donem la raó a qui la té. I per estadística és bastant equilibrat. Resolem molt més en aquells sectors en què les empreses estan més adherides. Quines són les empreses que més reclamacions agrupen? Orange, Telefónica, Endesa, Ryanair i Vodafone. Tot i que tenen més o menys el mateix volum de demandes, amb Ryanair és molt complicat arribar a una solució perquè no està adherida. Intentem que s’adhereixin però de moment no ho hem aconseguit. Com ha afectat la crisi en el tema de les reclamacions? Abans eren més deficiències en la qualitat del servei i ara és més sobre diners. Es nota que la gent té menys ingressos i es nota que lluita més per imports més baixos. La gent no perdona i s’ha tornat exigent.
*
Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Agència Catalana del Consum
deria.cat
14
TENDÈRIES L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Saló del c O m i c EL PROPER 6 DE MAIG, ARRENCA UNA
NOVA EDICIÓ DEL SALÓ DEL CÒMIC, QUE JA COMPTA AMB 28 EDICIONS La mostra d’aquest any, en la seva 28a edició, presentarà totes les novetats i tendències del món del còmic. Al saló, entre altres activitats, es podran conèixer tant els pares d’alguns dels personatges més famosos del còmic com les futures promeses, en una mostra que acosta un any més el còmic i els seus secrets a tothom que hi estigui interessat. Tot i l’actualitat del medi, ens hem de remuntar uns segles enrere per trobar els seus orígens. Encara que es pensi que els diàlegs sempre van ser presents a les històries, van ser els humoristes gràfics anglesos del segle XVIII, com Isaac Cruikshank, els que van desenvolupar el globus de diàleg a les seves caricatures per satiritzar els seus governants.
Els antecedents La reproducció massiva del dibuix no va ser possible fins 1789, any en què es va descobrir la litografia, que permet la impressió directa sobre la pàgina sense cap procés humà intermedi gràcies a planxes resistents a múltiples premsats. El 1796, Jean-Charles Pellerin inicia a França, concretament a la regió d’Épinal, una indústria de producció d’estampes coneguda com a “imatges d’Épinal”. Entre els pioners de la primera meitat del segle XIX, solen citar-se Nordquist, Bilderdijk, Thomas Rowlandson (Dr. Syntax), William Chacón i George Cruiks-
hank. Encara que el personatge més popular del còmic modern és el franc-suís Rodolphe Töpffer, que publicà el 1833 la seva Histoire de M. Jabot, a la qual seguirien altres sis àlbums. El seu Assaig sobre fisonomia, de 1845, és considerat com el primer text teòric del medi. A principis del segle XX, el principal centre de producció i innovació en el camp del còmic van ser els Estats Units, ja que els principals editors del país, Hearst i Pulitzer, el van fer servir per atraure tot tipus de públic, nens i adults, incloenthi els immigrants que no sabien anglès. Van arribar fins a lluitar als tribunals per la seva possessió i els tribunals van sentenciar, el 1913, que un autor havia de canviar el nom de la seva sèrie si es passava amb ella a un altre diari. W. R. Hearst també va impulsar els recopilatoris de tires i, el 1914, va fundar el Kings Feature Syndicate, la primera agència per a la seva distribució.
Els inicis Les sèries germinals van ser Hogan’s Alley (1895) d’Outcault, protagonitzada per The Yellow Kid, The Katzenjamer Kids (1897) de Rudolph Dirks, inspirada en Max i Moritz de Busch, i Happy Hooligan (1899) de Frederick Burr Opper, que se serveixen progressivament dels globus de diàleg.
suplements infantils, com les britàniques Chip i Comic Cuts, ambdues de 1890, la brasilera O Tico-Tico (1905), la italiana Corriere dei piccoli (1908), l’espanyola TBO (1917) i l’argentina Billiken (1919). Al Japó, després de la tasca pionera de Rakuten Kitazawa, triomfen historietes infantils com Les aventures de Shochan (1923), de Shousei Oda / Tofujin, i Els Tres Mosqueters amb botes al cap (1930), de Taisei Makino / Suimei Imoto. L’ús internacional dels globus no es generalitzaria fins a la belga Zig et Puce (1925), d’Alain Saint-Ogan.
QUE HI PODEM TROBAR, AL SALO? Entre el munt d’activitats que es poden realitzar al Saló, cal destacar els homenatges a Manuel Vázquez i Jacques Tardi.
By Vázquez Mostra dedicada a Manuel Vázquez, un dels autors més brillants i personals de l’escola d’humor Bruguera, que ens va deixar fa ara quinze anys. La mostra farà un repàs per les seves creacions més celebrades, com Las hermanas Gilda, La familia Cebolleta, La abuelita Paz, Anacleto o El inspector Yes, sense oblidar la seva aportació com a autor de tires de premsa al diari El Observador, els seus còmics autobiogràfics o la seva vessant més sarcàsticament
Actualitat
subversiva. La mostra també comptarà amb un apartat dedicat a la
Des de llavors fins ara, passant pels anys 20 i 30 i l’època d’or del còmic (entre els 40 i els 60), el món del còmic s’ha anat situant com una forma artística d’expressió popular amb cada cop més adeptes i no només dins del públic juvenil. Ens ha donat personatges i històries que formen part del nostre imaginari cultural. La cultura popular contemporània no s’entendria avui sense fer al·lusió a personatges com Superman, Tintin, Popeye, Snoopy, Dick Tracy, Flash Gordon i tants altres astres que omplen l’univers del còmic.
*
Diego Giménez (diego@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo
pel·lícula El gran Vázquez, dirigida per Oscaraibar i protagonitzada per Santiago Segura al paper del dibuixant.
¡Puta guerra! de Tardi i Jean-Pierre Verney Sala d’exposicions El Refugi de Badalona (Plaça de la Vila, s/n). Del 5 al 30 de maig.
deria.cat
Tardi és un dels autors europeus més influents del còmic contemporani. Autor de diverses sèries de caràcter policíac, una
A la resta del món, mentrestant, seguien posant-se els textos al peu de la vinyeta. I cal destacar el sorgiment de revistes i
de les seves constants temàtiques té a veure amb la Primera Guerra Mundial. La seva visió és una denúncia sense embuts dels horrors de la guerra de trinxeres, on soldats i civils de totes les nacionalitats van ser les víctimes d’una conflagració que responia a uns interessos de caràcter imperialista. Tardi mostra les vísceres que hi ha darrera les batalles, on els homes són enviats a la mort per un estat major capaç de tota mena d’atrocitats. La seva darrera obra, ¡Puta guerra!, amb textos de Jean-Pierre Verney, es presentarà al Saló del Còmic de Barcelona. La sala d’exposicions El Refugi de Badalona, en col·laboració amb FICOMIC i Norma Editorial, acull una mostra d’uns cinquanta originals dels àlbums de Tardi centrats en aquesta temàtica. Aquesta és la primera exposició que FICOMIC fa en col·laboració amb l’Ajuntament de Badalona, ciutat que serà la seu del Museu del Còmic i la Il·lustració de Catalunya. Podeu trobar la resta d’autors convidats i totes les activitats del Saló a http://www.ficomic.com
CALAIX DE SASTRE L’HIPERBÒLIC/82
16
MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
Passatemps MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1
2
3
4
5
6
7
8
9
10 11 12
1 2 3 4 5 6
VERTICALS: 1. Desparo amb tanta fantasia que em sento poeta. Antiga mesura d’oli, segons cada poble / 2. Anticipació de l’ut. Camp de concentració d’arítjols. Abracen en Quirze / 3. Oració pel restabliment de l’agripera. Caus en mala posició per culpa de l’arbust / 4. El Fittipaldi del riu. Si vols el tries i si no, doncs no / 5. Temps per destinar, per exemple, a l’associació. Embruta com una verra. Al fons a la dreta / 6. Sembla que ensenyi, però és seguidor del docetisme. Venir sense voler / 7. Dóna accés a la universitat. Estaven tan acostumats que es feren dret. L’Isidre en família / 8. Prefereix les cases antigues, les de bigues de fusta. Varietat de xanguet que es pesca amb rasclet / 9. Cadires malmeses de tant fugir del senyor Ramon. Violí que es toca a l’inrevés / 10. Principis d’igualtat. Vinc altre cop a veure cine espanyol del barat. Poc de poc però no tan poc / 11. Un home a una ràdio enganxat. És al cor com al sodi la sotana / 12. Xuclat de cervell per un animaló al ventre. Ocell típic de Tordera.
7 8 9 10 11 12 13
VIDA DE LINGÜISTA (5)
SUDOKU
RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal
5
3 7
4
7
8
8 4
5
5
3
7
2
6
2
1
6
9
1
5
8 6
9
6
9
5
1
4
A
12
D
11
A
10
C
9
8
E
C
Q
U
A
R
S
A
J
E
7
D
6
O
5
S
4
P
3
A
2
E
R
1
2
1
A
T
I
I
R
R
A
A
G
E
T
R P 3
4
1
6
9
3
2
9
6
8
7
5
4
1
8
7
3
2
5
U I T A T P O D I P A R 4
7 5 8 1 3 2 4 9 6
A A C R O P M E I C O 5
9 7 4 2 6 1 5 8 3
R
I
E
S
X
I
I
E
S
N
E
G
A
T
T
A
E
S
C
U
O
D
U
6
7
3 8 1 5 9 7 6 2 4
T E L C S A X C R O C 8
5 2 6 8 4 3 7 1 9
G U S L A S E D A I R C 9
6 1 5 3 2 8 9 4 7
O
R
P
O
C
O
A
N
T
R
O
O
S
T
E
T
R
N
E
G
I
I
O
D R O T T A N E I L A
10 11 12
2 4 9 7 1 6 3 5 8
8 3 7 4 5 9 2 6 1
SUDOKU:
8
P
MOTS ENCREUATS:
5
13
1
SOLUCIONS:
HORITZONTALS: 1. Perpetuació de l’espècie pel mètode de la fotocòpia / 2. No em faig un tip de re: arribo al port i prou. Uns quants conills en acoblament / 3. Poc de poc. Vividor disfressat de filòsof. Extrems de l’Espanyol / 4. Greix a la panxa de l’assagista. Si no fos per la burla es podria mostrar sincera / 5. Per ser orada encara ha de créixer. Arresta el desè o el setè / 6. Parlar per mig dirham. Com que és un punyal es comporta com un gallet. Nou buida / 7. Abans de ser africà fou italià. Tants anys convençuts que era graciosa, i mira... / 8. Quan va d’aviador li agafen instints suïcides. Pet amb ascensor / 9. Nega l’encalç del barret. Caminant esforçadament fins a les tres cantonades / 10. Segur que va acabar amb una arsàcia. Com que no tallo bé, que ho sigui el senyor / 11. Una de dues. Paràlisis motores que afecten els vianants. Coitus interruptus / 12. Just allà on som ara. Meravella per l’estupidesa que és la por / 13. Picareu de la manera que es tracta el ramat. El més gras del Perigord.
Em convida en Pere Mas a la ràdio per a una entrevista de les que en diuen “de personatge”: vol dir que parlareu de tu, sense que calgui cap excusa (haver tret un llibre o ser notícia per qualsevol altre motiu: d’aquestes se’n diu “d’actualitat”). Quasi sempre que vaig als mitjans em sotmeten a la mateixa prova: endevinar definicions de mots encreuats, com una venjança per la tortura que jo infligeixo als qui resolen els meus (parèntesi: encara no hem trobat un mot per definir els aficionats a aquest joc. Solucionadors? Resolutors? Crucimaníacs?). Solen ser senzilles (“Presentador emergent de nom convergent”, deia una. Una pista: fa un programa molt confús a Catalunya Ràdio), però de vegades hi ha guionistes mal xinats que me’n posen de meves, per veure si recordo la solució. Nota per a guionistes mal xinats: tingueu pietat, per favor, penseu que jo preparo els mots encreuats amb tres o quatre setmanes d’antelació, i a seixanta definicions per cruci, no sempre me’n recordo de totes. Gràcies. Però en aquesta entrevista em van sorprendre amb un repte inèdit: “Has trobat cap anagrama del teu nom?”, no referint-se a PAU, que fóra molt senzill (pua, upa), sinó al nom i cognom: PAU VIDAL. I em vaig quedar bloquejat, perquè no, no se m’havia acudit mai. Com pot ser? Jo que em passo la vida remenant lletres, i ves per on això no se m’havia acudit mai. Per sort, en Pipo, un dels membres del programa, em va donar un cop de mà amb un LUPA DIVA un poc surreal però molt suggerent, i tot seguit en Bati, guionista i crac verbívor, ho va rematar amb aquesta perla: VIA DUPLA. Oi que fa goig? Gràcies, Batista, el conservaré sempre. Sortint de l’estudi, em vaig recordar d’una anècdota molt semblant d’anys enrere que em va omplir de confiança en el futur. Aquella vegada era una tele local, concretament Televisió de Gavà, i el repte que em va plantejar el presentador va ser l’anagrama d’una paraula tan bàsica per a un filòleg com PARAULA. I aquí sí que n’havia buscat, però vaig haver de confessar que no, no n’havia trobat cap. I ves per on, acabada l’entrevista se m’acosta el tècnic de so i amb aquella carona de nen entremaliat que sol fer el verbívor quan té una troballa, em deixa anar: “LA PAÜRA!”. La paüra? Consulta ràpida al diccionari, i sí: paüra és un sinònim vàlid de por. No és un anagrama directe perquè no consta d’un sol mot sinó de dos, però no em negareu que és preciós. Amb aquests verbívors amagats pel món, com voleu que no ens esperi un futur esplendorós?
acpg
premsa gratuïta i mitjans digitals
LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC ÀRIES: Us sentireu estupends. La primavera comença quan ho fa el vostre signe i això no és per casualitat... I és una tortura per a qui us envolta perquè aneu el doble de revolucionats! Bufa!. TAURE: Sí, no, sí, no, sí, no. Si no deixes de remugar i adoptes una postura més positiva, et trec la bona sort! O pitjor, t’envio al MiniMolina per a què et taladri amb les seves bromes. Guanyes protagonisme. BESSONS: Sí, no, sí, no, sí, noooh! Stop! Deixa de convidar els Taure a queixar-se perquè sinó seràs tu qui vagi al MiniMolina! Període en què estareu contents. I per als esportistes, bona forma i bons rendiments. CRANC: Aprofiteu el vostre sentit tecnicoinformàtic per al desenvolupament del xip perquè si us concentreu en allò que se us dona bé, esquiveu les tensions negatives que es generen al vostre signe. Això sí, feu-ho discretament (els astres no ho han de saber, shshsh!. Sí, sí, cert, escombro cap a casa!). LLEÓ: T’inunden irreprimibles desitjos de trobar respostes a temes ocults i inaccessibles. Atenció per als que tendiu als extrems: no justifica ni llegir el diari de la teva germana (entengui’s avui dia USB-Diari) ni tampoc espiar els pares en els seus jocs perquè encara no entens què van veure l’un en l’altre. VERGE: Bon moment per a associacions “homo” perquè les mixtes portaran conflicte. El vostre sentit terrenal i pràctic, així com la vostra capacitat per aconseguir allò que us proposeu (perseverança), us fa idonis per al projecte DIC. BALANÇA: Veig tensions un pel neuròtiques que podrien desembocar en trastorns del son. Menú d’Ajuda: si l’origen de la tensió és prendre una decisió pràctica, prem un signe de Terra. Si és decisió emocional, prem signe d’Aire. Per a qualsevol altre tipus, el servei Ajuda recomana una sessió de “puenting”, que descarrega les punyetes ràpida i eficaçment. ESCORPÍ: Cert que aquests operadors-menús informàtics d’Atenció al Client treuen feina als estudiants. Però això no justifica que et converteixis en un **** informàtic per carregar-te el sistema. SAGITARI: Mes ideal per concebre projectes. Els més esportistes adreceu les energies en la creació d’un taller de “desfogue” de xoc (paracaigudisme, banys a glaceres durant el desgel...) per als participants al projecte DIC. Per als que sou més del “sofing” i “panxing”, enfoqueu-vos cap a la relaxió. CAPRICORN: Presència de tensions ambientals de les quals us podreu defensar si escolliu amb cura les companyies: Verge, Aquari, Peixos i Bessons. De moment, oblida el DIC, no és bon moment AQUARI: La teva tendència a ser tan amic dels teus amics podria dur-te problemes. Pren distància dels Balança. Ah! I fer el tòtil fent el pallassot no t’aportarà res de bo aquets dies. PEIXOS: També les tensions estaran presents al teu signe i l’optimisme, també. Aprofita’l per posar en marxa algun projcte acadèmic. Evita l’esport de competició. I, si en fas, no forcis la màquina.
PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
EDUCACIÓ
GUIA
JOVE
MODA
EDUCACIÓ
SERVEIS
El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.
T’agrada el Turisme?
C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es
Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu. Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.
EDUCACIÓ
EDUCACIÓ
NIT
EDUCACIÓ
18
C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com
L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres.
EDUCACIÓ
El centre de formació dels professionals financers
Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 93 412 44 31 Fax: 93 412 10 15 infoief@iefweb.org
EDUCACIÓ
www.iefweb.org
Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera
GRAU EN TURISME Centre adscrit a:
MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística
Centre adscrit a:
c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es
Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net
T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com
20
MANS UNIDES L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
El teu punt de vista pot canviar el món EL CONCURS DE CLIPMETRATGES, COORGANITZAT PER MANS UNIDES I LA REVISTA SECUNDÈRIA, ARRIBA A LA SEVA FI AMB MÉS DE 220 TREBALLS PRESENTATS El 25 de març de 2010 es va celebrar, a l’auditori del CaixaForum, la festa final del II concurs de clipmetratges de Mans Unides “El teu punt de vista pot canviar el món”.
CLIPMETRATGES GUANYADORS! CATEGORIA
CATEGORIA
GENERAL
ESCOLES
Premi del jurat
Premi del jurat
Roser Biel, Lluís
La Salle Girona per
Siñol i Marta Biel
QUÍMICA
per LLUITEM Premi votació Premi votació
popular
popular
2n ESO B de
Camilo Reina Soto
Teresianes Gràcia
i Tatiana per NO
per INVASIÓ
TE COMAS EL
L’acte, presentat per l’actriu del Polònia Agnès Busquets, es va iniciar amb un concert de Creisy Lyon i la seva banda La Cumbre de los Necios. Dels 226 clipmetratges sobre pobresa i medi ambient presentats, es van poder visionar els 20 vídeos finalistes i tots ells van ser molt aplaudits pel públic assistent que omplia l’auditori del CaixaForum, unes 350 persones. Jaume Balagueró, director de REC i president del Jurat, va entregar el premi al Millor Clipmetratge General. Per la seva part, Santiago Zanou, director d’El truco del manco i membre del jurat, va fer entrega del premi a la Millor Obra General.
MUNDO
Premi especial del jurat
Premi especial del
3r ESO C de l’IES
jurat
La Bisbal per
Francisco Pradilla
MARXA ENRERA i
Barrero per
L’ENTREPÀ
HISTORIA DE UNA MANO i ECO FIGHT
Santiago Zannou amb les guanyadores
L’HIPERBÒLIC/82 MANS UNIDES
Denúncia de les causes de la pobresa i el canvi climàtic Els parlaments els va iniciar Rosa Pradas. La presidenta delegada de Mans Unides a Barcelona va valorar l’èxit de la segona convocatòria del concurs de clipmetratges sobre la pobresa i el medi ambient, que gairebé ha triplicat la participació del primer any. Per la seva banda, Sole Suárez, vicepresidenta nacional de Mans Unides, i Marco Gordillo, coordinador de campanyes de Mans Unides, van explicar els objectius de la campanya Contra la fam, defensa la Terra. “Encara que Mans Unides sempre ha prioritzat les persones, en els projectes de desenvolupament que impulsem als països més pobres -explicava Gordillo- creiem que s’ha de
lluitar també per la protecció del medi ambient, perquè té relació directa amb la pobresa. Defensem la justícia climàtica perquè estem convençuts que els països pobres no han de pagar els nostres errors de gestió del món, i són els més afectats pel canvi climàtic que està depauperant encara més les seves economies”. En aquesta festa de lliurament de premis, també hi van intervenir Eduard Ibañez, director de Justícia i Pau; David Minoves, director general de Cooperació de la Generalitat de Catalunya; Josep Ritort, editor de la revista Secundèria (coorganitzadora del concurs), i els cineastas membres del jurat Jaume Balagueró i Santiago Zannou, que van destacar la qualitat i la creativitat dels clipmetratges presentats.
21
Josep Ritort, editor de L'Hiperbòlic, lliura un premi a un dels grups guanyadors
Aquesta campanya ha tingut el seu moment àlgid amb el lliurament de premis a l’auditori del CaixaForum, però tindrà continuïtat mitjançant la difusió dels clipmetratges guanyadors i finalistes a Internet i a les escoles. “Convidem a cadascun dels autors a què es converteixi en un activista que promogui aquests vídeos a la xarxa”, explica Daniel Ortiz, responsable de l’organització del concurs de clipmetratges.
*
Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Mans Unides
www.mansunides.org www.concursvideomansunides.org
22
CULTURA L’HIPERBÒLIC/82 MAIG 2010 _______________________________________________________________________________________________________________
RECOMANEM
AGENDA MAIG10
LLIBRES
MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Dies: del 14-04-2010 al 18-04-2010
SI UNA NIT D’HIVERN
QUAN ÉREM ORFES
UN VIATGER
Kazuo Ishiguro
La Mostra
Italo Calvino
La Butxaca
Fira de teatre infantil i juvenil
La Butxaca
9’95 euros
11’95 euros
448 pàgines
www.lamostraigualada.cat
Dies: 22-04-2010
Wikiloc o rutes del món a la web, a càrrec de Jordi Ramot, creador de Wikiloc Conferència
216 pàgines
Casa de Cultura. Girona 20’00 h
Si una nit d’hivern un viatger explica les vicissituds d’una lectura frustrada. Els protagonistes són un home —el Lector— i una dona —la Lectora—, i les interrupcions constants que pateixen sempre que es disposen a llegir. El responsable és un tal Ermes Marana, un traductor que s’ha proposat aniquilar tota fascinació per la lectura. Amb aquesta novel·la excepcional, Italo Calvino fa una reflexió insòlita sobre la literatura i captiva el lector precisament amb una història sobre la impossibilitat de llegir.
Londres, anys trenta. Christopher Banks s’ha convertit en un detectiu mundialment famós. Però sempre l’ha turmentat un cas que no ha pogut resoldre mai: la misteriosa desaparició dels seus pares a Xangai quan era un nen. A Londres, sempre ha viscut bé però no s’ha adaptat mai a la vida anglesa. A la vigília de la Segona Guerra Mundial, Banks creu que ha arribat el moment de tornar a Xangai, on va viure durant la infantesa, per treure l’entrellat del cas més important de la seva vida i poder reconstruir tot allò que va perdre.
Entrada gratuïta
Dies: 24-04-2010
La forma de les coses, de Neil Labute, dirigida per Julio Manrique Teatre Teatre de Salt. Salt, Girona 21’00 h
PEL.LÍCULES Dies: 18-04-2010
ALICE IN
FRAGMENTS
WONDERLAND
Rowan Woods
Sonic Youth
Tim Burton
Kate Beckinsale,
Concert
Mia Wasikowska,
Dakota Fanning,
Michael Sheen,
Guy Pearce,
122. Barcelona
Johnny Depp,
Forest Whitaker,
35 euros
Christopher Lee,
Jeanne Tripple-
www.salarazzmatazz.com
Anne Hathaway,
horn, Embeth
Helena Bonham
Davidtz, Jenni-
Carter
fer Hudson
108 minuts
124 minuts
Alicia (Mia Wasikowska), una jove de 19 anys, assisteix a una festa en una mansió victoriana. Allà descobreix que està a punt de rebre una proposta de matrimoni davant d’un munt de gent estirada de l’alta societat. Alicia, llavors, s’escapa corrent darrera d’un conill blanc, entra en un forat... I acaba al País de les Meravelles, un lloc que va visitar fa 10 anys, però el qual no recorda.
Razzmatazz, sala 1. Carrer Almogàvers,
Diverses persones que no es coneixen han d’establir una singular relació després de sobreviure tots a un tiroteig en una cafeteria de Los Angeles. Després del succés, els supervivents descobreixen que allò que els envolta ja no té el mateix sentit que abans, i creen un vincle entre ells que marcarà les seves vides i les dels que tenen a prop. Dirigida per Woods, la pel· lícula compta amb Beckinsale i Whitaker. Dies: 18-04-2010
VIDEOJOCS
Mika Concert
Palau Sant Jordi/Club Sant Jordi. Passeig Olímpic, 5-7. Barcelona 20’00 h
FINAL FANTASY XIII
BIOSHOCK 2
http://www.finalfantasy13game.com
http://www.bioshock2game.com/es
L’inici d’una nova fantasia: embarca’t en una aventura més enllà del que mai hagis somiat, una història plena de meravellosos llocs per descobrir, persones a qui conèixer i enemics temibles de vèncer.
Ambientat uns 10 anys després dels successos del Bioshok original, als salons de Rapture tornen a ressonar els pecats del passat. Un monstre ha segrestat nenes petites a tota la costa atlàntica.
L’HIPERBÒLIC CULTURA
L’HIPERBÒLIC/82 A...Z ___________________________________ MAIG 2010
I CONFERÈNCIES I EXPOSICIÓ Dies:06-05-2010
23
ESCOLA D’ESCRIPTURA
Gossos Concert
Razzmatazz, sala 1. Carrer Almogàvers, 122. Barcelona 35 euros www.salarazzmatazz.com
Dies: 06-05-2010
El luchador Cinema Centre Cívic de Sant Martí. Carrer Selva de Mar, 215. Barcelona 20’30 h
Dies: del 06-05-2010 al 09-05-2010
Dia qualsevol Pagar la multa, plorar la mare, rentar la brusa, passar l’escombra, llevar-se amb tu. Sentir la pluja banyar la filla, estendre roba, fer companyia, menjar un menú.
Saló del còmic Fira
Fira de Barcelona. Avinguda Reina Maria Cristina. Barcelona www.ficomic.com
I de sobtada, a la impensada, de cop i volta, ben d’improvís: caure on la vida està arronsada. On torça el coll. On mulla el llit. Dies: 20-05-2010
Unificcions, lliurament de premis Gala Espai jove La Fontana.
Gran de Gràcia, 190-192. Barcelona www.ficcions.cat
Dies: fins al 07-05-2010
Tertúlia multimèdia: Xarxes socials: Twitter, Facebook i altres, a càrrec de Patricia Irigoin Tertúlia Golferichs-Eines Multimèdia. Gran Via, 491. Barcelona 19’00 h
Dies: fins al 25-05-2010
On buscar feina a l’estiu, a càrrec de Lluís Puig, assessor laboral del CIAJ
Fa ben poc que tu no hi ets Fa ben poc que tu no hi ets i ja acumulo les coses per dir-te. Que la pedra ha fet malbé els presseguers. Que dimarts vam tenir bon dinar. Que avui he comprat pa rodó i una casa. Que s’ha encorbat la vida, pare. Ara costa més caminar dret per aquest matalàs de terra dura i la pena esdevé cremallera que no tanca. Faig rodar el cap igual que una bicicleta: roda el pa, roda el dolor. I mal que ningú em para cambra a l’escala ni m’espera amb els braços oberts de bat a bat, el teu record creix com una carbassera: espigat, de cara al cel. Ni amb la força d’una destral puc partir el tronc d’acer, però pujo les escales de la casa nova.
Gemma Casamajó Solé
Conferència CIAJ Barcelona. Carrer Sant Oleguer, 6-8. Barcelona 12’00 h ciaj@bcn.cat
Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com