L'Hiperbòlic 83

Boca a boca (pàg.14)

Tema del mes

Esther Mitjans, APDCAT

(pàg.10)

El vel de la discòrdia

83

ju ny

20 10

C I L Ò B R E L’ H I P Tiratge: 26.330

IVERSITARIS

LA REVISTA DELS UN

z e i Ló p ó L Serrgg i pez

Se

"Gaudir actuant"

Fotoreportatge (pàg. 16)

Graffitis

OPINIÓ L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Editorial

N83 - JUNY2010 02 - EDITORIAL

Més música, mestre…

03 - LA IMATGE

Anna Grimal 04 - LES UNIVERSITATs SÓN NOTÍCIA

Miquel Ayesa Usechi premi al disseny guanyador de la carpeta UB 05 - DIUE

Premis al mèrit científic 06 - EL CONVIDAT

SERGI LÓPEZ, ACTOR 09 - JOVENTUT

Camps de treball, l’estiu més solidari 10 - TEMA DEL MES

El vel de la discòrdia

08 - ALTAVEU

SOUL ATAC, l'ànima negra de valència 13 - museu marítim Retrats de mar

14 - boca a boca Esther Mitjans, APDCAT

16 - tendèries

Graffitis 18 - PETITS ANUNCIS

GUIA JOVE 20 - sexe

La primavera, el sexe altera!

22 - CULTURA

RECOMANEM, AGENDA...

23 - ESCOLA D'ESCRIPTURA

Carme Solina

Edita: Edicat, s.l.

Dos de maig 270, local B / 08025 Barcelona T: 93 451 61 70 / F: 93 451 33 91 edicat@edicat.cat / www.edicat.cat Editors: Josep Ritort i Antoni González Cap de Relacions externes: Jordi Sansalvador Consell de redacció: Diego Gimènez, Helena Rigol Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo Foto portada: Carles Castro Administració: Sònia López Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat Impressió: CRE-A, s.a.

Dipòsit legal: B-48091-2007

L’Hiperbòlic és una publicació independent, plural i alegre. Els articles firmats reflecteixen l’opinió exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa necessàriament seva. En defensa de la llibertat d’expressió i de la pluralitat de la nostra societat, L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques dels lectors, sempre que guardin el respecte que es mereixen les persones i les institucions i siguin d’interès general.

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat) Tiratge: 26.330 exemplars

Més música, mestre…

Música, música i música. Obrim aquest número de L’Hiperbòlic quan la calor ja comença a guanyar protagonisme i els festivals d’estiu estan ultimant cartells i calendaris. Per a què no et perdis cap detall, i per a què puguis anar triant on voldràs escoltar música en directe aquest estiu, t’hem preparat un suplement amb els concerts més interessants d’aquest any.

A més, tenim el convidat del número de juny, l’actor Sergi lópez, que aquest estiu torna a Barcelona amb Non Solum. L’obra, concebuda en català, ja ha estat traduïda i representada en francès i properament s’estrenarà en castellà.

El podrem tornar a veure a Barcelona del 20 de maig al 20 de juny al Teatre Poliorama. Però volem anar més enllà. No només gaudir de la música i el teatre, sinó reflexionar sobre la indústria i com l’afecten les noves tecnologies.

Qui digui que cada vegada hi ha menys grups, o s’equivoca o menteix. Estem en un bon moment i, possiblement, des del boom del rock català no sorgien propostes tan potents i de tanta qualitat. Potser allò que sí que està caduc és un sistema de difusió que - sense comptar meravelloses excepcions - no ha sabut adaptar-se a una revolució tecnològica que ja porta anys canviant les nostres rutines.

L’enquesta “Creus que la religió dóna resposta als interrogants de la vida?”

44%

27% Sí. Sense la religió la vida no tindria sentit.

No. La religió és l’opi del poble

29%

Mmm...

Religió? Què és això?.

La pregunta del mes que ve: “Com passaràs aquest estiu?”

Troba’ns al Facebook!!!

Flaixos

Sumari

La il.lustració

2

Nom: Miss Oh

Xifra: 10.382

Lloc: Louisiana

El somni d’Edurne Pasaban de ser la primera dona a conquerir els 14 vuitmils -o sigui, els 14 pics més alts del planeta- ha quedat en això: en somni. La sudcoreana Oh Eun-Sun, de 44 anys, se li ha avançat, amb molta polèmica, en coronar l’últim cim que li quedava: l’Annapurna.

L’atur baixa a l’abril en 10.382 persones i trenca una tendència de nou mesos d’augment. Al conjunt de l’estat, s’ha registrat una reducció de 24.188 aturats, un 0’6% menys, i el nombre de desocupats s’ha situat en 4.142.425 persones.

El desastre va començar amb l’explosió en una plataforma petroliera al golf de Mèxic, on van desaparèixer onze treballadors. La taca ja ocupa una extensió de gairebé 10.000 quilòmetres quadrats, la mateixa de l’illa de Puerto Rico, i ha començat a tacar els aiguamolls i les aus.

L’HIPERBÒLIC/83 LA IMATGE _________________________________________________________________________________________________ JUNY 2010

La vinyeta / Anna Grimal Sóc Anna Grimal, nascuda l'any 1985 a Girona. He cursat un graduat en Art i Disseny i un cicle formatiu d'il.lustració a l'escola Massana (Bcn). També he estat 6 mesos a Gant (Bèlgica), a l'escola Hogeschool. Vaig rebre un premi de comunicació visual l'any 2006 otorgat per l'empresa Arjowiggins. He fet algunes exposicions a Palafrugell i una a Barcelona a la galeria Untitlebcn. He col.laborat

a publicacions com: el Diari de l’estudiant del Periódico, a la Revista de Barcelona i al llibre Coses sentides. Actualment, resideixo a Palafrugell després de 7 anys a Barcelona.

La il.lustració és sobre un llibre ilustrat que vaig elaborar a la meva estada a Belgica. És una imatge on es veu la meva companya de pis i el què feiem al vespre.

Es busquen...

JOVES TALENTS!

3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

4

MÓN UNIVERSITARI L’HIPERBÒLIC/83

LES UNIVERSITATS SÓN NOTÍCIA

UB (

)

www.ub.edu

Miquel Ayesa Usechi premi al disseny guanyador de la carpeta UB Miquel Ayesa Usechi, estudiant de la Facultat de Belles Arts, ha recollit el Premi al disseny guanyador de la carpeta UB 2010-2011, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, de mans de la vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística, Gemma Fonrodona, i el vicerector d’Informació i Comunicació, Pere J Quetglas. Al concurs, que enguany arriba a la quarta edició, s’hi van presentar 106 dissenys diferents, entre els quals el jurat en va triar sis per a què la comunitat universitària pogués emetre el seu vot a favor de la proposta preferida.

La vicerectora Fonrodona ha mostrat la seva satisfacció per l’alta participació al concurs, que any rere any augmenta en nombre de vots. En aquesta quarta edició, dels 7.500 vots que van rebre els dissenys finalistes, la proposta “El teu univers blau” es va proclamar guanyadora amb un 23 % del còmput final dels vots: 1.725 en total. Pel seu disseny,

Miquel Ayesa Usechi ha rebut un xec regal de l’FNAC per un import de 600 euros.

Els finalistes han rebut un val de regal per un import de 150 euros i, com la resta de participants, un passi per poder accedir durant dos mesos al Servei d’Esports de la UB. De més a menys votada, les propostes finalistes han estat: “Amb la UB sempre puges” (1.680 vots), de Sandra Puig Tallon; “Construint el demà” (1.270 vots), de Maria Antonieta Guillaumet Claure; “Aula 106” (1.131 vots), de Raquel Riba i Rossy; “UBpoly” (917 vots), de Lídia Balagué Anglada, i “Gaudir la UB” (777 vots), de Fernando Bellido Molías.

*

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

URV (

) www.urv.cat

Aula de Debat sobre les dones, abril i maig La programació de l’Aula de Debat del segon quadrimestre 2009-10 presenta tres debats, precedits de pel.lícules, sobre la relació de les dones amb l’amor, la violència i la sexualitat.

L’Aula va adreçada als estudiants, però l’entrada és lliure per a tothom. Comença el dimarts 27 d’abril.

UdL (

) www.udl.cat

Una alumna de la UdL, distingida amb un guardó de la Societat Catalana de Geografia Laia Mojica Gasol, estudiant de tercer cicle de la Universitat de Lleida, ha estat guardonada amb el premi Lluís Casassas i Simó, que atorga la secció de geografia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a la millor tesi de final de màster.

L’HIPERBÒLIC/83 DIUE _________________________________________________________________________________________________ JUNY 2010

5

Premis

al mèrit científic

La Generalitat entrega les medalles i plaques Narcís Monturiol a 13 investigadors de les universitats i 3 entitats per la seva aportació a la ciència i la tecnologia El Centre de Regulació Genòmica (CRG), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i el programa del Canal 33 “Quèquicom” són les tres entitats guardonades amb els premis Narcís Monturiol 2010. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va lliurar les distincions el passat 14 d’abril, en una cerimònia que va tenir lloc al Palau de la Generalitat i on també es van premiar 13 investigadors de les universitats que han contribuït de manera destacada al desenvolupament de la ciència i la tecnologia a Catalunya.

Els guardonats al Palau de la Generalitat, amb el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el comissionat per a Universitats i Recerca, Joan Majó, i el director general de Recerca, Joan Roca

Les plaques i medalles Narcís Monturiol

Lluís Jofre i Roca, catedràtic del

Pel que fa les entitats distingides, són les

van ser instaurades el 1982 per la Genera-

Departament de Senyal i Comunicacions a

següents:

litat. Les plaques van adreçades a entitats

l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació

i les medalles, a científics. Els guardonats

de la Universitat Politècnica de Catalunya

Centre de Regulació Genòmica (CRG)

d’aquest any són:

(UPC).

Creat l’any 2000, amb seu a Barcelona, és un centre de recerca biomèdica bàsica, que

María Ermitas Alcalde Pais, catedràtica de

Conxita Mir Curcó, catedràtica d’Història

té per objectiu promoure una recerca d’excel·-

Química Orgànica a la Facultat de Farmàcia

Contemporània a la Universitat de Lleida

lència en els àmbits de la genòmica i la pro-

de la Universitat de Barcelona (UB).

(UdL).

teòmica. Actualment, el CRG és un referent

Un joc d’ordinador per conèixer Narcís Monturiol

europeu i mundial en la seva especialitat.

(UdG).

Aquest mes, ha tingut lloc un altre acte relacionat

Situat a Tarragona, va ser creat l’any 2000 amb

María Eugenia Aubet Semmler, catedràtica

Francesc Xavier Rius Ferrús, catedràtic

amb el científic català Narcís Monturiol. Es tracta

l’ambició de convertir-se en un referent per a la

de Prehistòria a la Universitat Pompeu Fabra

de Química Analítica a la Universitat Rovira i

de la presentació d’un joc d’ordinador adreçat a

investigació en química dins l’espai europeu de

(UPF).

Virgili (URV).

alumnes de 5è i 6è de primària que porta el nom de

recerca. Des d’aleshores, ha apostat per una

l’inventor del submarí Ictineu.

política de transferència de coneixement i de

Pedro Luís Alonso Fernández, catedràtic

Marissa Molinas de Ferrer, catedràtica de

de Salut Pública a la UB.

Biologia Cel·lular a la Universitat de Girona

Albert Balcells González, catedràtic

Anna Maria Serra i Tort, catedràtica de

d’Història Contemporània a la Universitat

Física Aplicada a la UPC.

Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)

col·laboració activa amb la indústria.

Narcís Monturiol és la primera entrega de la col·lecció Personatges en joc -del Comissionat per

Televisió de Catalunya SA pel programa

Joaquim Silvestre Benach, catedràtic

a Universitats i Recerca de la Generalitat- pensada

“Quèquicom” del Canal 33

María Teresa Freixes Sanjuán, catedràtica

d’Economia a la Universitat de Califòrnia,

per apropar als escolars els grans científics

Després de més de quatre temporades d’emis-

de Dret Constitucional a la UAB.

Davis.

catalans. Es tracta d’un joc en línia amb què els

sió, aquest programa és un exemple de servei

escolars no només es diverteixen sinó que aprenen

públic de comunicació per la seva tasca de di-

Autònoma de Barcelona (UAB).

Fausto Garcia Hegardt, catedràtic de

Lluís Torner Sabata, catedràtic a la UPC,

aspectes sobre la vida i l’obra de Monturiol. S’hi pot

vulgació de la ciència a un públic general amb

Bioquímica i Biologia Molecular a la Facultat

i director de l’ICFO-Institut de Ciències

jugar a www.monturiol.net.

l’objectiu de despertar la curiositat ciutadana i

de Farmàcia de la UB.

Fotòniques.

fer avançar la societat.

www.gencat.cat/diue

6

convidat L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

SERGI LÓPEZ, ACTOR

“Gaudir actuant és un motor enorme” L’actor català reestrena Non Solum a Barcelona entre maig i juny Amb Sergi López, ens trobem a l’aeroport per fer l’entrevista. Va cap a Brussel·les al rodatge d’una pel·lícula. Té una agenda atapeïda perquè, quan torni, continuarà amb l’obra de teatre Non Solum. L’obra, concebuda en català, ja ha estat traduïda i representada en francès, i properament s’estrenarà en castellà. El podrem tornar a veure a Barcelona del 20 de maig al 20 de juny, al Teatre Poliorama.

Sergi López (Vilanova i la Geltrú, 1965) és un ac-

creació. A vegades, quan veig obres de teatre

Teniu altres projectes amb en Jorge Picó?

tor que ha desenvolupat la major part de la seva

més clàssiques i de text, em ve de gust, també

Sí, bé, sobretot tenim idees. Ell ara mateix està

carrera a França. És conegut per pel·lícules

m’agradaria, però la veritat és que la creació és

dirigint el Teatre Principal de Vilanova, també

com Harry, un amigo que os quiere (1999), El

tan rica, tan brutal... Va molt més enllà de fer

dirigeix la companyia La Baldufa, està escrivint,

Laberinto del Fauno (2006) o el Mapa de los so-

d’actor, és també fer d’autor.

actuant, i fa un munt de coses a l’hora. I jo, igual,

nidos de Tokio (2009), encara que té una llarga

ara aquí i ara allà: Brussel·les, Vitoria, Tarragona

filmografia al seu

i... Tahití (riu). Tenim moltes idees i volem escriu-

darrere. El darrer any, ha estrenat les pel·lícules Partir i Ricky. És més conegut per ser actor de cinema però, amb

“Estem contents perquè tenim la

Non Solum, recupera els seus orígens teatrals.

impressió que

Al principi de Non Solum, deies que enyora-

l’obra ha depassat

ves el teatre. Ara encara l’enyores, després de tant escenari?

l’intèrpret”

re alguna altra cosa, però encara no ens hi hem posat. A mi, ell m’inspira i jo sé que l’inspiro. Hi ha un munt d’idees que van avançant.

L’any 2008, va ser l’any dels rodatges, en vas fer sis, el 2009 ha estat el de les estrenes. I el 2010, com el preveus?

Aquest any hi ha, sobretot, Non Solum. L’havia fet en català i en francès, ara també l’estreno en castellà. Hi ha un parell de pel·lícules que estic rodant, però hi tinc un paper petit. Ja veurem

Ara no l’enyoro perquè el disfruto, però ni molt menys estic cansat. El teatre té alguna cosa

Quan estàveu escrivint aquesta obra amb

com continuarà. La veritat és que no sé massa

molt forta per a un actor. En cinema, estàs allà

en Jorge Picó, pensàveu que tindria tant

bé què passarà aquest any.

una mica sol, diuen “acció” i tothom calla. En

èxit?

canvi, al teatre, tens el públic allà, t’ajuda, els

No, no. Justament, l’obra és una mica marcia-

L’última pel·lícula que has estrenat a Espa-

sents respirar, riure... És molt xulo! La primera

na, una mica rara. Estem orgullosos de poder

nya ha estat Ricky. Una pel·lícula que sor-

vegada que vaig sentir parlar d’això va ser quan

dir que és una obra poc convencional i que surt

prèn bastant ja que és un nen que té ales.

estava a França, i el mestre Jacques Lecqoc em

dels estereotips, però al mateix temps era un

Sí, sí, cada cop busco fer pel·lícules que em sor-

va dir “el plaer d’actuar”. Primer em va semblar

risc estrenar-la. Les primeres funcions que vam

prenguin, que em commoguin i que em diguin

una idea una mica marciana, però amb el temps

fer abans de portar-la al Teatre Nacional rara-

alguna cosa. Quan vaig llegir el guió de Ricky,

m’hi vaig reconeixent. El fet de gaudir actuant,

ment estaven plenes. En canvi, va ser portar

vaig pensar això o és una “gilipollada” absoluta

més enllà que sigui una comèdia o una tragèdia,

l’obra al TNC i còrrer la veu. Es va començar a

o té algun sentit. De fet, ja coneixia el director,

és un motor enorme.

parlar de l’obra, del fet que no hi havia entrades,

el François Ozon, i ell sempre explica històries

després va ser quan em vaig quedar afònic, es

que no són el que semblen. Semblen històries

Amb el teatre de creació, és on et sents

van susprendre funcions... A la represa, va ser

simples, però llavors tenen alguna cosa ama-

més identificat o et veus fent altres

quan vam començar a omplir. Estem contents

gada. Ricky és un nen que té ales, sembla molt

tipus de teatre, potser més clàssic?

perquè tenim la impressió que l’obra ha depas-

simple, però llavors és un drama que et planteja

Sí, sí, m’hi sento més identificat. Pràc-

sat l’intèrpret. La gent es queda amb l’obra.

molt més. Què fas amb un nen que té ales?

ticament, tot el que he fet ha sigut de

L’HIPERBÒLIC/83 convidat

En cinema, l’any passat va ser un any d’es-

Si ara haguéssis de fer valoració de totes les

trenes. A més de Ricky, també es va estrenar

pel·lícules que has fet, amb quina et quedaries?

Mapa de los sonidos de Tokio, Petit Indi...

No, no podria. N’hi ha moltes amb les que em

Sí, també vam estrenar Partir de Catherine Cor-

quedaria. No m’atreveixo, n’hi ha moltes que

sini a Espanya, però encara hi ha un parell que

tenen sentit per a mi. Estic content amb les pel·

no s’han estrenat a aquí. Una és una pel·lícula

lícules que he fet.

belga, La Régate, i l’altra, una de francesa, Les

Western va ser la primera en què vaig prendre

derniers jours du monde.

consciència que estava fent cinema. Aquesta va significar el pas de fer pel·lícules a ser actor de cinema. D’altres, van ser més significatives des del punt de vista mediàtic. Com ara Harry, amb

“Western va ser la primera en què vaig prendre consciència que estava fent cinema”

la qual em van donar un Premi Cèsar a Millor Actor Europeu, i que a França va ser una pel·lícula molt reconeguda i molt vista. Encara ara, quan la passen per la televisió, molta gent la mira. També El Laberinto del Fauno va obtenir molt reconeixement a Espanya i als Estats Units. Tot i això, no em puc quedar amb una, és molt difícil.

*

Textos: Mònica Puntí Fotos: Carles Castro

deria.cat

7

L’HIPERBÒLIC/83 Joventut _________________________________________________________________________________________________ JUNY 2010

9

Camps de treball, l’estiu més solidari Més de 1.300 joves catalans i 18.000 europeus participaran en camps de treball d’arreu del món Les previsions són que en aquestes activitats hi participin més de 18.000 joves europeus.

D’aquests, uns 1.320 serien catalans d’entre 14 i 35 anys, 720 dels quals anirien a camps de treball fora de Catalunya.

L’arribada de la primavera, segurament, porta a molts i moltes joves a pensar en la millor manera de gaudir de les vacances.

Sovint, es sol associar el període d’estiu amb gresca i turisme de masses. Els llocs d’estiueig més comuns com la platja, els xiringuitos, les ciutats, etc. solen quedar plens de gent, i més d’un pot arribar a tenir cert sentiment de xai. Però, per a aquells que no estan conformes amb aquest tipus d’activitats, hi ha una altra opció: els camps de treball!

Des del manteniment i millora d’una part del sender Vora Ter (GR210), fent tasques de neteja, condicionament d’espais, senyalització i obertura d’un nou tram alternatiu al sender, fins a la recerca i restauració de la cultura popular i tradicional dels habitants dels Pirineus passant per l’ambientalització del Mas de l’Amigó (Alt Urgell), per convertir-lo en un centre d’educació ambiental i de coneixement del Delta. Hi ha un munt d’activitats i camps que es poden consultar a JOVE.CAT. La Secretaria de Joventut continua donant suport a la promoció dels camps de treball com a activitat idònia per als joves —atenent al component social, a l’intercanvi cultural que es propicia i a la relació amb l’entorn local—, i aposta per la millora qualitativa dels projectes.

Els camps de treball són activitats amb finalitat educativa fetes per un grup de joves durant el temps de vacances. Es duu a terme un treball desinteressat en un projecte de dimensió social ajudant persones, protegint la natura, restaurant edificacions d’interès, etc. L’allotjament pot ser en una casa de colònies, en tendes de campanya o en instal·lacions habilitades expressament properes al lloc on es fa el servei. Estan adreçats a joves d’entre 14 i 30 anys. N’hi ha de dos tipus: Camps de treball internacionals i Camps de treball a Catalunya.

Camps de treball internacionals (2.258 camps).

Els camps de treball d’intercanvi internacional són aquells que es realitzen fora de Catalunya. Els joves catalans, majors d’edat, que hi participin, s’integraran, al lloc de realització, en un grup format per joves de diverses procedències, amb els quals conviuran durant l’estada.

+ info

JOVE.CAT

*

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Secretaria General de Joventut

deria.cat

Camps de treball a Catalunya (47 camps).

Aquests camps han estat organitzats per les associacions educatives juvenils, amb el suport econòmic i tècnic de Joventut. En alguns d’aquests camps de treball, hi participen exclusivament joves catalans i, en d’altres, també hi participen, a més, joves d’altres procedències.

Qui hi pot participar?

Les i els joves d’entre 14 i 30 anys interessades/ts en apuntar-s’hi ho poden fer-ho a www.gencat.cat/ joventut/activitats o al 012 fins el proper 30 de juny. En el cas dels camps de treball d’intercanvi internacional, realitzats majoritàriament a l’estranger i adreçats a gent jove de fins a 35 anys, el període s’allarga fins el 30 d’octubre, i les inscripcions s’han de fer al web www.cocat. org. En total, els i les joves catalans/ es podran escollir entre un total de 2.303 camps de treball a Catalunya i a l’estranger, en un total de 55 estats repartits per Europa, Amèrica, Àfrica, Àsia i Oceania.

A les coordinacions territorials de la Secretaria de Joventut, les oficines de serveis a la joventut dels consells comarcals i els punts d’informació juvenil de la Xarxa Catalana de Serveis d’Informació Juvenil trobaràs tota la informació necessària per poder-t’hi apuntar.

10

tema del mes L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

El vel de la

discòrdia

Una discussió sobre la diversitat que posa contra les cordes els principis democràtics?

La prohibició del vel islàmic en un institut de Pozuelo (Madrid) ha revifat el debat entre la identitat religiosa i les diferències culturals. Portar un mocador al cap és motiu per excloure una estudiant d’un centre? És correcta la política francesa de prohibició del vel? Pot passar a la universitat?

Quan es defensa una educació pública laica, s’està defensant una educació on totes les opcions religioses i de pensament tenen cabuda, basada en els valors democràtics de respecte i de solidaritat, que són la base del sistema de convivència social. En conseqüència, l’ensenyament confessional de qualsevol religió ha d’estar fora del sistema educatiu laic.

En aquest punt, entren en conflicte dues posicions. La que fa referència al respecte a totes les opcions religioses i la que fa referència a l’ensenyament confessional d’una religió. El debat es veu agreujat també per reflexions de gènere que afecten la dignitat de la dona. La discussió és candent i complicada perquè s’hi barregen tota una sèrie de qüestions que aixequen moltes passions.

Aristide Zolberg | Expert en immigració

“Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes” Aristide Zolberg, politòleg especialitzat en immigració, s’erigeix com a defensor acèrrim que les noies musulmanes puguin portar el hijab a les escoles i critica les polítiques contràries a la matèria.

“Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes”, ha explicat argumentant que si les noies van a l’escola hi ha més possibilitats que s’integrin a la cultura autòctona. “L’objectiu és la integració”, defensa, “i no s’integra els immigrants si se’ls prohibeix seguir els seus costums”, ha afegit.

El debat sobre l’ús a les escoles del hijab, mocador que cobreix els cabells i el coll, traspassa fronteres. França ja va prohibir-ne l’ús el 2004, quan va entrar en vigor la llei contra signes religiosos a les escoles. “La decisió francesa va ser una estupidesa, una mala política”, opina Zolberg. “Si es vol que els musulmans esdevinguin francesos, se’ls ha de deixar menjar carn halal a les cafeteries de les escoles o deixar que les noies

L’ensenyament confessional de qualsevol religió ha d’estar fora del sistema educatiu laic

portin el hijab”, continua Zolberg, i afegeix: “Sempre que vagin a l’escola esdevindran més autòctones i podran formarse un criteri propi sobre l’ús del mocador”.

França vol anar més enllà. El govern de Nicolas Sarkozy preveu prohibir el mes que ve l’ús del hijab i altres vels islàmics, com el xador o el burqa, a tot l’espai públic, i no només en llocs tancats com preveu la normativa actual de 2004. “Faig una gran diferència entre portar alguna cosa al cap i tenir la cara tapada”, destaca Zolberg. Segons ell, peces com el xador o el burqa no deixen reconèixer la persona, “i això és un problema”. “No es pot conduir un cotxe amb un burqa, però portar un mocador al cap no interfereix en aprendre matemàtiques”, expressa Zolberg tornant a la polèmica de l’ús el hijab als centres educatius.

En la mateixa línia que França, pretén actuar Bèlgica, que té previst aprovar la setmana vinent una proposta de llei adrreçada a prohibir l’ús del vel en espais públics. Si s’aprovés, seria el primer país europeu en prohibir totalment l’ús del vel en espais públics. Segons Zolberg, es necessita “paciència i sentit comú” per part dels països europeus per tal de dissenyar bones polítiques d’integració.

A diferència dels Estats Units, on “molta gent tem que els hispans prendran el poder del país”, assegura Zolberg, “les pors a Europa van adreçades més aviat cap a l’Islam”.

Segons el politòleg, “els europeus temen que els musulmans s’apoderin del territori, però no passarà”. Malgrat es vagi o no a l’església, per a Zolberg, Europa, l’estat espanyol i Catalunya “són països

cristians” i els ciutadans autòctons es pregunten “quin paper tenen els musulmans aquí”. “Cal temps”, confia.

Acollir en català “no és un problema” Zolberg, nascut a Bèlgica i que domina a la perfecció el francès, el neerlandès i l’anglès, també ha defensat el projecte de llei d’acollida català, que dicta que s’ha d’atendre en català la immigració que acaba d’arribar al país. “Si els immigrants aprenen català, aquesta llengua no s’allunya tant del castellà, així que si els nouvinguts després abandonen Catalunya i van a alguna altra part de l’estat espanyol, poden fàcilment aprendre castellà”, ha argumentat Zolbeg.

“No penso que sigui un gran problema”, ha afirmat.

Respecte a la polèmica sobre el padró a Vic, Zolberg ha dit que no coneixia el cas específic però ha fet referència a una situació similars als Estats Units, on es volia fer servir el padró per identificar els immigrants irregulars. “No crec que sigui una bona idea”, ha destacat, apel·lant de nou a aplicar “el sentit comú” en aquesta classe de decisions. “El propòsit del padró és saber la gent registrada en una ciutat, si amenaces els immigrants sense papers a denunciar-los a les autoritats, encara s’amagaran més, i és millor que no s’amaguin”, ha conclòs Zolberg.

Ariadna Matamoros, Barcelona (ACN)

L’HIPERBÒLIC/83 tema del mes

11

Muhammad Hamed. Reuters.

Dona musulmana amb xador-esquerra- i amb hijab -dreta.

El dret d’escolarització ha de prevaldre La posició del govern

STR New-Reuters. Un grup de musulmanes franceses es manifesten a Marseilla en contra de la normativa de vetar l'ús del hijab a les escoles.

Per la seva banda, la consellera d’Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, ha afirmat sobre el cas concret de Madrid que el dret d’escolarització ha de prevaldre per sobre que una estudi-

ant porti o no, mocador islàmic. “No em sembla bé que per una qüestió que no és ofensiva per a la resta d’alumnes hagi de canviar d’institut”, va dir Capdevila en declaracions a la premsa.

Per una banda, hi ha el dret al lliure exercici de la fe religiosa i, per l’altra, hi ha la laicitat en l’educació i la dignitat de la dona. Al bell mig del debat, les joves.

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Arxiu

deria.cat

12

ALTAVEU L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

SOUL ATAC,

www.enderrock.cat

l'ànima negra de València Soul Atac fa una potent aposta amb el seu segon àlbum, Mercat Negre (Temps Record). S'ha envoltat d'un estol d'amics per dotar de matisos temes que naveguen per un univers negre on tenen cabuda no només el soul, sinó també el funk, el rock, el pop, el swing o el jazz. Canten amb la Fundación Tony Manero, Miquel Gil i Òscar Briz, versionen Ovidi Montllor i Juli Bustamante, i reivindiquen la bona música i les petites coses.

Quins productes podem adquirir al Mercat negre de Soul Atac?

Cal dir que en este disc no només hi ha música negra. També hi ha soul més clàssic, rock, apunts jazzístics o ressonàncies mediterrànies en cançons com "Rachid", on musiquem un poema de Plàcid Rosaleny i hi canta Miquel Gil....

Heu volgut demostrar que sou capaços de tocar molts pals de la música negra?

No hem volgut fer un exercici d'estil.

Si el tema és funky és perquè la cançó ha sorgit d'aquesta manera. La versió d'Ovidi Montllor, "Tot esperant Ulisses", la podríem haver fet soul però a l'hora de treballar-la ens va sortir ben diferent. Vam tenir la complicitat d'un trio de jazz format per Joan Soler, Lucho Aguilar i Juanjo Garcerà, i el resultat té un to swing molt interessant sense que deixe de ser Soul Atac.

A diferència d'altres bandes com The Pepper Pots, no heu buscat reproduir un so vintage...

The Pepper Pots són un grup que ens encanta i respectem molt la seva feina, però crec que ens avorriríem si volguérem imitar un so d'una època concreta.

El so de Soul Atac ha anat evolucionant d'una forma molt natural, al mateix temps que hem anat incorporant membres a la formació.

Nous membres, noves arrels?

Soul Atac som gent arrelada a València.

Què pot tenir d'arrel la nostra música?

Que la fem en català i ja està? Tindrà molt més de nosaltres si passem les cançons pel nostre filtre, sense aspirar a emular el so que tenien les produccions de la Motown o de qualsevol altre segell, cosa que d'altra banda no podríem fer perquè no tenim ni de bon tros el nivell musical necessari per fer-ho. Per a nosaltres, són tan importants i ens han influït igual, o més, Pep “Botifarra” o Miquel Gil, que Otis Redding o James Brown.

Dediqueu el disc a tota la gent que resisteix als mercats i a “xicotetes botigues de barri”. Us sentiu com els petits botiguers de la música davant de les grans superfícies de les multinacionals?

A.F: Fins ara, no hem tingut cabuda dins els circuits convencionals. Treballem en un mercat paral·lel on no ens sentim explotats per ningú i on ningú exerceix cap tipus de monopoli. Ens sentim còmodes en el tracte directe i càlid de la gent.

*

Textos: Roger Palà Fotos: Arxiu Soul Atac

estúpida erikah Decorant interiors, decorant exteriors (Temps Record)

Els egarencs Estúpida Erikah debuten cantant sobre històries tristes, quotidianes i de proximitat, decorades amb ambients musicals de sonoritat folk, rock i de cançó d'autor turmentada. Hi ha uns moments realment insuperables. El CD arrenca amb dues cançons clau "1, 2, 3 diumenge" i "Pelacanyes"), que deixen entreveure la seva admiració per Nick Cave o Tom Waits. Una nova perla sorgida de la fèrtil factoria del Sona 9.

Text: Ferran Amado

gossos Dia 1 (Música Global)

deria.cat Gossos pateixen vertigen a cada nou disc, tot i que aquest ja sigui el seu desè treball d'estudi. Diuen que tornen a ser al Dia 1, però tots sabem que juguen amb avantatge perquè porten ben ple l'equipatge. En aquest nou treball, el teclat és probablement l'encarregat de marcar certa diferència. Gossos omplen la maleta amb dotze cançons ben enllestides prêtà-porter, i només enyorem un parell de bons vestits.

Text: Elisenda Soriguera

els surfing sirles LP (BankRobber)

Al primer àlbum, la formació barcelonina ens delecta amb una sessió de garatge, rock'n'roll, actitud punk i molt de sentit de l'humor. És un CD immediat, cru i que transmet l'energia dels seus concerts, que sovint es converteixen en autèntiques performances salvatges, on gairebé tot està permès.

Divertits, gamberros, punks, poca-soltes, poetes sonors alternatius... Els Surfing Sirles són tot això i molt més.

Text: Ferran Amado

L’HIPERBÒLIC/83 Museu Marítim _________________________________________________________________________________________________ JUNY 2010

13

Retrats de mar

Difusió del patrimoni marítim i, alhora, sensibilització de la societat respecte a la necessitat de preservar-lo

“Retrats de mar” és una mostra concebuda per apropar els fons dels museus marítims de la costa catalana a la societat. Tant l’exposició com el catàleg que l’acompanya pretenen donar una visió de l’entorn marítim.

D’una banda, vol mostrar alguns paratges excepcionals del litoral català, les vistes de la façana marítima de poblacions que encara conserven la seva fesomia tradicional. I, de l’altra, l’activitat marítima protagonitzada per la tasca diària de la gent de mar.

La mostra, organitzada per la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana, és fruit del treball en comú de museus i entitats, coordinats pel Museu Marítim de

Barcelona, que gestionen el patrimoni i la cultura marítimes a Catalunya.

Tot i que els museus i les institucions de la costa catalana ja havien treballat de manera associada en el passat, aquesta exposició és la primera experiència que surt a la llum des de la constitució de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana. Aquest projecte és el resultat de l’esforç col·lectiu i la complicitat dels seus membres.

Aquesta exposició, concebuda per itinerar per totes les institucions membres de la Xarxa de Museus Marítims de la Costa Catalana durant tres anys, recull una selecció d’obres d’artistes locals contemporanis amb el propòsit d’evidenciar la tradició marinera que caracteritza el litoral català.

Que era de bon rebre, al front i a les galtes, el buf del vent, impregnat d’una polseta de ruixims! Un garbinet fresc, oratjós i joguiner volava en ample vol per la planura del mar, enravenxinant les ones sense embravir-les. Tot era vida i moviment. Arreu arreu, les ones corrien, rodolaven, saltironaven i tentinejaven amb moviments d’alegre embriaguesa.

S’engallaven, traient unes crestes verdes, fines, diàfanes, que, banderejant, s’aprimaven fins a rompre’s en floquets d’escuma.

Joaquim Ruyra, “Una tarda per mar”, Marines i boscatges, 1903

*

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: Museu Marítim de Barcelona

deria.cat

14

boca a boca L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

“Vetllem per la privacitat i la protecció de dades a Catalunya” Esther Mitjans, APDCAT

Esther Mitjans i Perelló, directora de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, és doctora en Dret, professora titular de Dret Constitucional i directora del Centre d’Estudis Canadencs de la Universitat de Barcelona. Fins ara, ha estat membre del Consell Assessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades en representació del Consell Interuniversitari de Catalunya. També és presidenta de la Fundación Estudios Canadienses.

Quina és la feina de l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT)?

Des de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, vetllem per la privacitat i la protecció de dades a Catalunya. Volem potenciar el coneixement d’aquest dret.

Especialment amb els menors, pretenem donar a conèixer els riscos d’Internet i conscienciar els pares sobre la necessitat d’educar els infants en un ús responsable i segur de les xarxes socials, sempre, però, preservant la intimitat dels fills. A més, tenim una funció sancionadora: controlem que les institucions del nostre àmbit de

competència compleixin la legislació de protecció de dades. També elaborem informes sobre projectes normatius de protecció de dades i fem dictàmens per respondre consultes formals. Oferim un servei d’atenció al públic i consultes per a tots els ciutadans de Catalunya.

“És important saber que tot allò que pengem a la xarxa no es pot controlar” Per què és tan important preservar les nostres dades?

Un dada personal és qualsevol informació que t’identifica, com ara el nom i cognom, un correu electrònic, el telèfon, l’adreça, l’empremta digital o fotografies. Per tant, les dades personals són com les claus de casa. En aquest sentit, les dades i les informacions que s’introdueixen a les xarxes socials poden condicionar el futur laboral de les persones, per exemple, ja que un cop s’introdueixen dades a Internet es desconeix a qui pot arribar la informació.

Quins riscos entranyen les xarxes social? És important saber que tot allò que pengem a la xarxa no es pot controlar: un cop es posa a Internet qualsevol dada, la seva difusió és immediata. Per tant, penjar dades personals o de persones de l’entorn pot comportar moltes complicacions. En aquest moment, un 40% dels joves penja dades personals a Internet sense ésser conscients de la transparència del mitjà, i un 56% dels adolescents entre 14 i 16 anys han estat abordats en alguna ocasió per un desconegut a Internet. L’educació, per tant, és molt important. Els menors, sobretot quan són petits, han de navegar per Internet sota la supervisió dels pares o germans grans, per a què puguin conèixer els perills i els beneficis de la xarxa.

Quins són els passos que han de tenir sempre en compte els joves a l’hora de fer servir les seves dades a Internet?

El més important és pensar abans de penjar qualsevol contingut. Recomanem a tots els usuaris d’Internet no facilitar ni el telèfon, ni l’adreça, ni el correu electrònic personal. A l’hora de navegar per Internet, utilitzar un àlies, donar-se d’alta als serveis amb una adreça electrònica que no sigui l’habitual, evitar dades que localitzin o comprometin. En definitiva, l’usuari és qui té el control a Internet.

Davant de qualsevol situació incòmoda a la xarxa, només cal desconnectar-se, ja que ningú no pot obligar a fer res. La decisió és a les mans de l’internauta.

En aquestes situacions, com han d’actuar els pares?

La millor manera d’evitar situacions de risc és la informació però, molts cops, el problema és que els fills acostumen a saber-ne més que els pares, de navegar per la xarxa. Per això, és molt útil que els pares acompanyin els fills petits quan naveguen per Internet, per a què en un futur puguin navegar sols i segurs. És adequat parlar amb els fills sobre Internet i l’ús que se’n fa, és a dir, establir una situació de normalitat i confiança entorn de la xarxa.

A partir d’aquí, és recomanable establir unes regles bàsiques consensuades, com ara horaris de connexió, pàgines que es poden visitar o documents que es poden descarregar, etc. Altres mesures que ajuden a utilitzar Internet de manera responsable és col·locar l’ordinador en un lloc comú o de pas, per facilitar que els pares supervisin el comportament dels

L’HIPERBÒLIC/83 boca a boca

fills petits en les pàgines web que visiten o proporcionar-los mecanismes de control tècnics per evitar virus, correu brossa, etc.

Quin és el delicte més comú?

Una de les conseqüències de donar a conèixer les dades personals, hàbits o preferències a la xarxa és l’assetjament de desconeguts. Aquesta circumstància es deu al gran auge de les xarxes socials en aquests darrers anys. Les xarxes socials gaudeixen de gran acceptació i s’han convertit en una eina de comunicació indispensable per a molts joves. La problemàtica recau, entre altres, en el desconeixement dels joves (un cop introduïdes les dades, ja no hi ha marxa enrere). També que les xarxes socials tenen mancances entorn a la seguretat i privacitat. I la ingenuïtat dels menors en contactar amb desconeguts.

“Les xarxes socials tenen mancances entorn a la seguretat i privacitat”

Quins són els mecanismes de què disposen els joves per assegurar que és segur donar les seves dades?

Hi ha diverses eines que poden ajudar a una navegació més segura, però cap d’elles és definitiva. Hi ha programes informàtics que vigilen i bloquegen els continguts nocius que poden visitar els menors, però

la responsabilitat recau en l’usuari. Per això, és tan important la informació. Els menors han d’aprendre a navegar de manera responsable per Internet. Per exemple, una manera d’evitar continguts perjudicials és no navegar per llocs web sense polítiques de privadesa i, en cas de disposar-ne, llegirles acuradament. Pot resultar difícil i pesat llegir aquestes clàusules, però és totalment necessari, ja que són com contractes on acceptes o no, les seves polítiques de privacitat sobre les teves dades.

En aquest sentit, quines actuacions està duent a terme l’APDCAT? En aquest últim any, hem editat tres manuals pràctics que van adreçats a menors de diferents franges d’edat amb la finalitat de conscienciar-los de les amenaces a la privacitat i a la intimitat

15

que representa la publicació de les seves dades personals a Internet.

A més, tenim disponible a la nostra web.

El nostre principal objectiu és acostar-nos al sector jove de la població, ja que és el més vulnerable.

On poden rebre més informació els i les joves?

A la nostra web, tenim una secció adreçada als joves on poden trobar una gran varietat de documentació que es pot descarregar, com ara els tres manuals, el joc virtual i els vídeos on es plantegen situacions quotidianes entorn a Internet i les xarxes socials.

*

Redacció (redaccio@edicat.cat) Fotos: ACI Creativo

deria.cat

16

tendèries L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

Graffitis Text i fotos: Albert Jódar

L’HIPERBÒLIC i FILA 7

* ET CONVIDEM AL TEATRE

Si vols anar al teatre entra a www.

deria.cat

ES SORTEGEM 30 ENTRADES DOBL RE PER L’OBRA DE TEATRE ASUF Barcelona per ASUFRE al teatre Capitol de Si vols una de les entrades dobles ... oms cogn i ia.cat, indicant el teu nom entra als concursos de www.der un 20 % ts pots anar a qualsevol sessió amb Si no has estat un dels afortuna nt el enta pres i c bòli iper L´H la promoció de de descompte dient que vens per carnet d´estudiant.

* Despeses de gestió ADECTA, 5 euros per entrada

ASUFRE

L’HIPERBÒLIC/83 tendèries

L’artista Sixe davant la seva obra www.sixeart.net

El passat 27 de març es va fer Art Brut, una celebració de l’escena del graffiti barceloní. Els millors artistes de carrer es van trobar al Parc de les Tres Xemeneies, a Barcelona, per pintar sis murals que pretenien rendir un tribut a la qualitat, distinció i diversitat artística de l’escena barcelonina.

“Graffiti” és una paraula de l’italià que defineix un moviment sorgit als anys setanta a Nova York. El moviment es va estendre més enllà de les fronteres nord-americanes i s’ha convertit en un veritable moviment "underground".

Les fotos van ser fetes el 27 de març, a Barcelona, a la celebració Art Brut (http://artbrutbcn.org/index.html).

17

PETITS ANUNCIS L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

EDUCACIÓ

GUIA

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

El futur a l’empresa EAE, Escola d’Administració d’Empreses, t’ofereix una doble titulació: la del centre i la de la Universitat Politècnica de Catalunya, a la qual està adscrita. A EAE trobaràs programes MBA, màsters directius, programes online i una gran oferta formativa per a la direcció d’empreses. També tens assessors de formació per ajudar-te en tot allò que necessitis. Amb EAE el teu futur cap a la direcció està garantit.

T’agrada el Turisme?

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

C/ Aragó, 55 Tel.: 902 47 46 67 www.eae.es admisiones@eae.es

EDUCACIÓ

NIT

EDUCACIÓ

18

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

L’IEF és reconegut, des de fa quasi 20 anys, com la institució de referència en formació bancària i financera. Fundat per les principals entitats de crèdit espanyoles, ofereix des de programes de postgrau i de preparació per a les principals certificacions professionals fins a seminaris i cursos d’especialització en les últimes innovacions financeres.

EDUCACIÓ

El centre de formació dels professionals financers

Institut d’Estudis Financers Gran Via 670, 08010 Barcelona Telf: 93 412 44 31 Fax: 93 412 10 15 infoief@iefweb.org

EDUCACIÓ

www.iefweb.org

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME Centre adscrit a:

MÀSTERS EN TURISME - Organització de Congressos - Promoció i Publicitat Turística - Direcció d’Empreses d’Intermediació Turística

Centre adscrit a:

c/ Aragó 55. Barcelona - Tel.: 93 227 80 90 - ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

20

sexe L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

La primavera,

el sexe alter De tots/es és sabut que quan arriba l’estació primaveral les hormones s’alteren, amb les conseqüències que això implica. La fortor mal duita dels mesos d’hivern surt de la seva letargia hivernal i les ganes de desbloquejar la tensió sexual augmenten. L’ésser humà no pot escapar del seu origen animal… Floreixen els ametlers, les floretes. Les bestioles surten a repartir pol·len de flor en flor, l’astre rei llueix i els humans es comencen a llevar la roba perquè el sol acaroni i bronzegi la seva pell. Escots, cames descobertes, llombrígols a l’aire, espatles nues… Tota una llarga llista de símbols sexuals ens envolten pertot arreu. Cans en zel, moixos en zel, insectes en zel i, òbviament, homes i dones en zel.

Què millor que realitzar visites al camp, la muntanya i la platja, a l’aire lliure, per fondre’ns en aquesta època de l’any en què el factor predominant és el foc uterí i el desboqueig sexual, i... tot és sexualment fantàstic i plaent.

Recordem una història que un amic nostre ens comentà com la seva millor relació sexual que va ocórrer, precisament, el 21 de març a les 12’30 al màgic espai de sa Foradada. El nostre amic i protagonista d’aquest article decidí encandilar el seu “ligue” de torn duent-la a una excursió a tan màgic lloc de Mallorca, sense cap altra intenció d’expulsar tota la producció sexual acumulada els mesos d’hivern. L’ós surt de la cova amb ganes de trobar menjua...!

La cita fou a l’aparcament d’un conegut centre comercial als afores de Palma. El jove, nerviós, amb l’entrecuix apretat, una motxilla i uns mocasins, texans i camiseta

a!

esport, espera impacient la seva presa per començar el seu dia homenatge.

Només arribar al camí que davalla de les cases de Son Marroig, després de botar unes reixes de ferro, baixant per l’interior d’un pinar devora el mar, el nostre amic proposà a la seva amiga jugar a animals del bosc.

Ell fingí ser un animal que pretenia atrapar-la i mossegar-la, i en ocasions ho aconseguia molt a prop d’on es proposava fer-ho, amb gran plaer per part de l’al·lota. Amb l’”animal” també jugaren a conillons d’amagat. L’“animal” havia de caure sobre ella des d’algun racó ocult. S’amagà darrere d’una gran mata i es llevà la roba (es deixà, això sí, els calcetins i els mocasins). Quan fou descobert, agafà la seva víctima, la mossegà, jugant, entre les cuixes i sorprenent aquella al·lota que només volia passar un feliç dia d’excursió. La confusió de la batalla sexual va fer que l’“animal” realitzàs totes les palpades

L’HIPERBÒLIC/83 sexe

imaginades als llocs del cos d’ella. En un moment d’alta tensió sexual, l’al·lota, víctima de mans, penis, cames, llengua i pol·len, patí un atac d’al·lèrgia. Tot el cos li va començar a picar i els esternuts evitaven que el fal·lus de l’animal romangués dins de la cova... Després de 15 minuts en tan calamitosa situació, decidiren continuar amb l’excursió i seguir més tard amb el joc iniciat.

més patètica que havia viscut en tots els anys que duia en edat activament sexual.

El nostre animal se sentí decebut després de l’accident ocorregut en -valgui la redundància- un dels accidents geogràfics més coneguts de l’illa, però no va perdre l’esperança. En arribar al seu destí, proposaria un altre joc picaresc. L’al·lota, en canvi, quedà ofuscada amb aquell atac d’al·lèrgia tan inesperat i no podia deixar de pensar que, tal vegada, un bany a la mar, quan acabàs l’excursió, la faria sentir millor. Aquella experiència havia estat la

Ella es llevà a poc a poc els calçons Decathlon, primer la part de baix, i quedà en calçons curts, després els calcetins, les botes de muntanya i la jaqueta que duia, i va quedar a la riba mirant fixament aquella pedra viva que sortia del mar.

Arribaren al moll i decidiren fer un bany en aquell meravellós paisatge. Ell es llevà tota la roba, incloent -ara sí- els calcetins i els mocasins, i s’introduí al mar, jugant i tirant aigua, amb el seu poder alçat i fort com si fos una roca més.

Se sentí novament confusa, què faig?, pensà, m’acab de llevar la roba i em fic a l’aigua amb aquest desconegut que va “sortit” o puj fins al cim de sa Foradada? Decidí continu-

ar cap al cim de la roca i suggerir al jove que necessitava un poc de relax per eludir l’al·lèrgia. Es va tornar a posar les sabates, pujà novament al moll i, quan va ser a dalt, va fer un senyal al seu amic. Una vegada a dalt, es llevà la camiseta i deixà que el sol acaronàs els seus pits descoberts. Va fer un senyal a l’home-polla-pedra i començà la seva ascensió al cim.

El jove, desorientat, sortí de l’aigua i la mirà en la llunyania. En arribar al cim, l’al·lota es despullà completament. Esperava el seu “animal”. En poc menys de 30 minuts, l’home-elefant estava totalment nu al seu costat, amb ganes, una altra vegada, de buidar en ella els seus líquids corporals.

Aquesta vegada, tot semblava anar bé. Els dos calents com animals en zel es tocaven, llepaven, gemegaven, damunt d’aquella roca tan freda i incòmoda. En el moment de major excitació, una ràfega de vent posà a l’al·lota els pits de punta i no va poder evitar alçar la vista per sentir l’aire a la cara. La sorpresa va ser trobar, a menys de 2 metres d’ells, un grup d’excursionistes, 6 al·lotes i 2 joves, amb la seva càmera fotogràfica en mà, gravant aquell instant tan peculiar.

21

Sense dir ni una paraula, la nostra protagonista sortí del cos de l’animal i es vestí tan ràpid com va poder. Començà a córrer cap a baix, tirant totes les fites que indicaven el camí. I així costa per amunt pel camí de pinars que unes hores abans havien davallat, amb el sexe calent i el cap fred. I en arribar a la possessió de Son Marroig, cridà un taxi perquè tan fatídic dia acabàs.

Volia arribar a ca seva! No podia suportar més dolor moral, més humiliació. Mai més va tenir contacte amb l’animal. D’aquella experiència, només li queden marques a la pell i un infeliç record de primavera.

Ell, pensant amb el cap de baix, no va poder fer més que acabar el seu desenfrenament davant dels excursionistes delectant-los amb un gran treball manual que finalitzà en una pluja de semen contingut.

Moralitat. La primavera, que pot alterar les hormones, mai farà que les pedres tornin blanes.

*

Textos: Atòmic Girls Fotos: ACI Creativo

deria.cat

22

CULTURA L’HIPERBÒLIC/83 JUNY 2010 _______________________________________________________________________________________________________________

RECOMANEM

AGENDA JUNY10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I Empleo 2.0

Animals tristos

Rosaura Alastruey

Jordi Puntí

Editorial UOC

La Butxaca

12’50

9’95 euros

116 pàgines

192 pàgines

El mercat laboral està en ple canvi. Les estructures tradicionals que el sustentaven s’han vist plenament afectades. Internet i sobretot la Web 2.0, basada en la interactivitat i la participació, s’han convertit, en els darrers temps, en el millor aliat per a la recerca activa de feina. Aquest llibre presenta i exposa d’una manera molt didàctica un interessant conjunt d’eines web, recursos virtuals i tendències laborals que donen plena entitat a l’anomenat “networking laboral”, i que sense cap dubte suposen un interessant valor que es pot aplicar a la trajectòria professional.

Animals tristos presenta un mosaic extraordinari de personatges que són víctimes del fràgil equilibri de l’amor. Les històries que componen aquesta comèdia humana ens revelen amb precisió les petites grans sotragades que amaga la vida de parella. Il·lusions i ressentiments, records funestos i teràpies contra la solitud, fracassos latents i existències somortes com un diumenge a la tarda animen aquest retaule de la Barcelona actual. Jordi Puntí (Manlleu, 1967) ha publicat tres llibres de narracions: Pell d’armadillo (1998), Animals tristos (2002) i Set dies al vaixell de l’amor (2005).

Dies: 20-05-2010

Unificcions, lliurament de premis Gala Espai jove La Fontana.

PEL.LÍCULES

C. Gran de Gràcia, 190-192 , Barcelona http://www.ficcions.cat

The Good

About Elly

Dies: 25-05-2010

Asufre

Asghar Farhadi

“Fes el teu currículum europeu (europass) per treballar a l’estranger”

Golshifteh Fara-

Xerrada

C. La Rambla, 138

Heart

(Darbareye

Dagur Kári

Elly)

Paul Dano, Brian Cox, Damian Young, Isild Le

hani, Taraneh

Besco, Susan

Alidousti, Mani

Blommaert.

Haghighi, Saber

95 minuts

Aba, Shahab Hosseini.

119 minuts

Punt d’Informació Juvenil Sarrià-Sant Gervasi

Hora: 18’30

Ahmad fa anys que viu a Alemanya i torna a l’Iran, el seu país natal, per una curta visita. Els seus amics de la universitat decideixen organitzar una reunió de tres dies al mar Caspi. Sepideh, una de les seves amigues, sap que Ahman acaba de divorciar-se d’una alemanya. S’ocupa de organitzar-ho tot i convida Elly, la mestra de la seva filla, a la reunió. Elly cau bé a tots. El segon dia, Elly desapareix. El grup es posa en contacte amb la seva família, però no saben res d’ella.

Julio Cortázar entre papers inspertas A càrrec d’Ari & The 3 D’s Centre Cívic Sagrada Família

Hora: 20’00

Barcelona http://www.primaverasound.com

En aquest esperadíssim títol per a Xbox 360, el jugador encarnarà Alan Wake, un home que es guanya la vida amb el terror dels altres com a escriptor de novel·les de suspens. Alan ha de resoldre un misteri per evitar quedar atrapat de per vida en un malson.

Teatre Teatre Poliorama

Dijous, divendres i dissabte a les 21.30 h Diumenge a les 19 h

Parc del Fòrum

Heavy rain combina exploració, diàlegs i acció dramàtica amb una narrativa absorbent. Personatges diferents, cadascun amb rerefons i motivacions exclusives, amb l’objectiu de trobar un assassí.

Non Solum

25-30 euros

Festival

http://www.xbox.com/es-ES/games/a/alanwake

Dies: del 20-05-2010 al 20-06-2010

Barcelona

Primavera Sound 2010

Alan Wake

18-20 euros

Rambla dels Estudis, 115

Dies: 27, 28 i 29 de maig

http://www.heavyrainps3.com

Barcelona http://www.grupbalana.com

VIDEOJOCS

Heavy rain

Teatre Capitol

Dies: 27-05-2010

Literatura i jazz

Lluc (Paul Dano) és un jove de bon cor que viu en una caixa de cartró sota el pont de Brooklyn. Sense perspectives per al futur, intenta suïcidar-se. Però el seu intent acaba fallant, com totes les coses que ha intentat a la seva vida... Mentre es recupera a l’hospital, ha de compartir l’habitació amb Jacques (Brian Cox), el malhumorat propietari d’un bar, de caràcter colèric, amb un estil de vida gens saludable, que acaba de patir el seu cinquè infart.

Teatre

Dies: del 06-05-2010 al 13-06-2010

L’HIPERBÒLIC CULTURA

L’HIPERBÒLIC/83 A...Z ___________________________________ JUNY 2010

I CONFERÈNCIES I EXPOSICIONS Dies: del 02-06-2010 al 20-06-2010

Reacció Teatre

Sala Beckett C. Alegre de Dalt, 55 bis Barcelona http://www.salabeckett.cat

De dimecres a dissabte a les 22 h Diumenge a les 19 h

Dies: 10-06-2010

23

ESCOLA D’ESCRIPTURA

“Troba feina per a l’estiu o més enllà”, assessoria laboral per a joves Conferència Sala estudi Vapor Vell

Cal inscripció prèvia Hora: 21’30

Trajecte

Dies: 11-06-2010

“Zend Vs. Symphony, els dos frameworks de PHP lliures més coneguts”, a càrrec de PHP Barcelona Tertúlia Golferichs-Eines Multimèdia Gran Via, 491 Barcelona

Hora: 19’00

Dies: 17, 18 i 19 de juny

Caixa Sabadell Etnival Festival Girona www.caixasabadelletnival.com

Dies: 16 i 17 de juliol

CruïllaBCN Festival Parc del Fòrum Barcelona

http://www.cruillabarcelona.com

PHP

Em trobava arraulida al darrer seient del vagó d’un tren de rodalies a un quart de set del matí, mig endormiscada,com cada dia. A l’estació següent, una formidable ona humana inundà tot el comboi ocupant els seients buits. Al meu davant s’asseu un home de mitjana edat. Les sabates, totes empolsinades, les mans grans, fortes i plenes de durícies. Les ungles esmolades i, a la part interior, restes de ciment o guix que dibuixen a la pell, dins dels plecs i arrugues, una fina malla de línies blanquinoses.

La cara i el coll colrats pel treball a l’aire lliure. Se’l veu capficat i trist. Duu una motxilla de grans dimensions –deu ser per a la carmanyola– i l’imagino escalfant-se-la al migdia amb la resta de la colla al voltant d’un bidó on hi cremen el fustam sobrant dels encofrats i les bastides mentre es menja les mandonguilles que li ha fet l’esposa.

Potser l’han acomiadat i avui és el seu últim dia de treball. La dona haurà d’anar a fregar escales i amb els fills, potser també a l’atur, aniran a recollir ferralla per vendre-la al drapaire. Els ulls de l’home resten immòbils, a sota de les celles frunzides formant un plec vertical i profund al mig, fixos en un punt indeterminat.

No m’ha mirat ni un sol cop encara.

Calculo si el podria ajudar d’alguna manera –podria reformar la cuina, a més totes les rajoles del pis ballen­–. Com podria iniciar una conversa i proposar-l'hi? Caldria més temps, més dies que coincidíssim al tren... i si ja no torna?

De cop i volta noto el cos impulsat cap endavant. N’hi ha que estiren cames i braços i es freguen els ulls. El revisor en desperta d’altres. Elaboro un pla d’urgència: el seguiré per veure l’obra on treballa. Haig d’afanyar-me al darrere d’ell sense que ho noti. Entra fent llargues gambades a l’aparcament de l’estació. Puja a un monovolum d’últim model. Arrenca i em passa arran sense mirar-me.

Veig l’autobús 8 a la parada i corro per no perdre’l.

Carme Solina

Canuda, 6. 08002 BCN. Tel. 93 317 49 08 www.campusdescriptura.com