Secundèria 142

anys

SECUNDÈRIA 15 142

febrer

2010

www.deria.cat

Tiratge: 54.300

JULIO MANRIQUE

Apropant el teatre tema del mes Què hi ha darrera el canvi climàtic? pàgina 4

reportatge Cèl·lules mare, un problema bioètic? pàgina 14

tendèries Els vampirs arriben per quedar-se pàgina 16

t'agrada la fotografia i elJOVES video? t'agrada escriure?

I CONDUCCIÓ t'agrada dissenyar?

DEIÀ FICCIONS

Participa als nostres concursos: www.deria.cat/concursos POTS GUANYAR ORDINADORS PORTÀTILS, CÀMERES DE VÍDEO I FOTOGRAFIA, IPODS O UN FANSTÀSTIC VIATGE

2

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

opinió

Sumari - 142 - febrer10 2 OPINIÓ DONANT FORMA ALS PROJECTES...

3 la imatge ESQUIVANDO SOMBRAS, DE MARTÍ SESÉ 4 TEMA DEL MES QUÈ HI HA DARRERA EL CANVI CLIMÀTIC? 6 EL CONVIDAT JULIO MANRIQUE, ACTOR I DIRECTOR 8 JOVENTUT EL 27 DE FEBRER, ELS I LES JOVES DECIDIM EL NOSTRE FUTUR A MANRESA

Editorial

Deria.cat

Donant forma als projectes

L’enquesta

nir continuïtat en el temps i en la memòria - saben heretar allò que ha funcionat en el passat. Per això, ja estem organitzant dos concursos que han acabat sent la nostra marca a la xarxa: el premi literari Fic­ cions –on més de 2.000 alumnes van participar a l’edició anterior–, i

euro...

al Millet

20% Crisis? what crisis?

de la creativitat, anar guanyant en consciència col·lectiva.

trevistat, l’actor Julio Manrique, actual director d’èxit de l’obra La forma però Manrique és home de teatre per damunt de tot. I ho és d’un teatre, tal i com ell mateix afirma, allunyat de l’intel·lectualisme que tant mal li

CONDUCCIÓ”

ha fet. Perquè si som capaços de posar en crisi la superficialitat en què

14 MÓN VIU CÈL·LULES MARE

fugint de la pedanteria, arribarem a més gent i de manera més potent.

QUEDAR-SE

A tots menys

tenim ni un

junt amb la Fundació RACC, volem continuar impulsant per, a través

de les coses. Molts el coneixereu per sèries televisives com “Infidels”,

16 tendèries ELS VAMPIRS TORNEN PER

60%

el concurs Joves i Conducció, un compromís amb la seguretat vial que,

10 CONCURSOS FICCIONS: L’AVENTURA DE TORNA “JOVES I

I tant, no

nera, és el final d’una etapa. Però tots els projectes - els que volen te-

Es tracta, doncs, d’anar donant forma als projectes. Com fa el nostre en-

20%

Aquest és el primer número del Secundèria del 2010. I, d’alguna ma-

9 ALTAVEU PEP SALA, TOT ÉS RELATIU

CREAR HISTÒRIES

“Creus que la crisi econòmica afectarà aquest Nadal?”

vivim - com fa ell en aquesta proposta -, però ho fem des de l’humor i Aquest és l’objectiu principal que una revista per a joves com aquesta hauria de tenir: discretament, anar fent, parlant d’allò que ens volen fer creure que és avorrit perquè, precisament, és massa important. Si trobem la forma, la fórmula, estarem canviant el fons.

deria.cat

La pregunta del mes que ve:

Consideres un escàndol els escàners als aeroports?

- Sí, no vull que una màquina em vegi en pilota picada.

- No, sempre vaig net.

- El millor seria anar com Déu ens portà al món a tot arreu.

Respon a... Deria.cat!

Secundèria al Facebook Pots seguir-nos al Facebook. Agrega’ns!!!

17 reportatge mans unidesI 18 PETITS ANUNCIS guia jove 19 VIDEOJOCS QUE DÉU ELS AGAFI 20 sexualitat NO ET PASSIS 22 cultura recomanem agenda FEBRER 2010 23 històries de catalunya ELS TEMPLERS

· Editor: Josep Ritort i Ferrús · Gerent: Ramon Torrents · Director comercial i marquèting: Xavier Juez · Direcció: Albert Lladó · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CRE-A, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

La il·lustració

CONFESSATS!!

Esquivando Sombras. Martí Sesé

Edat:17anys. Estic estudiant 2n de Batxillerat a l'IES Ronda de Lleida. La fotografia es per mi una manera de viure, m’ajuda a entendre’m a mi mateixa i és també la millor manera per escapar de la rutina. Utilitzo tant mètodes digitals com analògics i l’any vinent, si tot va bé, m’agradaria començar a estudiar Fotografia al IEFC de Barcelona. http://www.flickr.com/photos/martasese

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

la imatge

3

Es busquen... joves talents

T’agrada fer fotos? Ets

un il·lustrador que

vol donar a conèixer

els seus dibuixos?

Si tens un espai

web –com un Flickr

o un Fotolog– no ho

dubtis. Envian’s les

teves creacions a

redaccio@edicat.cat

i publicarem les

millors a “Es busquen

joves talents!”

4

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

Tema del mes

Què hi ha darrera

el canvi climàtic?

El planeta s’escalfa, ja sigui per l’acció directa de l’home com per altres motius. L’evidència no es pot negar.

La cimera de Copenhaguen es va tancar el passat desembre sense arribar a cap acord vinculant sobre la limitació que els governs han de fixar a l’hora d’emetre gasos d’efecte hivernacle.

Tot i així, es varen tancar molts acords de bones intencions amb els quals s’espera regular de forma incipient les emissions per tal de no arribar a la temuda xifra de 2°C d’escalfament. Però no tothom està d’acord en afirmar que l’escalfament de la terra es deu a l’acció directa de l’home per la sobreproducció de gasos d’efecte hivernacle.

Protocol de Kioto El Protocol de Kyoto és un conveni internacional per a la prevenció del canvi climàtic, defensat per l’(ONU) dins de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i signat el 2002 per la Unió Europea. Té com a objectiu que els països industrialitzats redueixin les seves emissions un 8% per sota del volum del 1990. Els que estan en vies de desenvolupament no tenen cap restricció, com es el cas de la Xina, l’Índia, o el Brasil, per citar-ne els més contaminants. El seu nom formal en anglès és Kyoto Protocol to the United Nations Framework Convention on Climate Change.

Els gasos atmosfèrics que contribueixen a l’efecte hivernacle són el diòxid de carboni (CO2), el metà (CH4), l’òxid nitrós (N2O), el vapor d’aigua, l’ozó, els halocarbons: els hidrofluorocar-

La teoria imperant Per a molts científics, el canvi climàtic és conseqüència de l’elevada

Gasos amb efecte d’hivernacle

burs (HCFC), els perfluorocarburs (PFC) i l’hexafluorur de sofre (SF6). Els quatre primers es troben de forma natural a

quantitat de gasos naturals amb efecte

Els gasos amb efecte d’hivernacle són

la composició de l’atmosfera. L’activi-

d’hivernacle que s’emeten a l’atmos-

components gasosos de l’atmosfera,

tat industrial, en cremar combustibles

fera i que s’ha vist agreujada, a més,

tant naturals com d’origen antropogè-

fòssils, desprèn grans quantitats de

amb gasos amb efecte d’hivernacle no

nic, que absorbeixen i reemeten radia-

diòxid de carboni i òxid de nitrogen.

presents de forma natural a l’atmos-

ció infraroja.

El metà es genera com a resultat de

fera. Aquest canvi, s’admet que posa

A mesura que incrementa la concentra-

l’activitat agrícola i ramadera. Els ha-

en perill la composició, la capacitat de

ció d’aquests gasos, la radiació infraro-

locarbons són d’origen antropogènic i

recuperació i la productivitat dels eco-

ja és absorbida a l’atmosfera i reemesa

es van començar a fabricar a partir dels

sistemes naturals, i, per tant, el desen-

en totes direccions, la qual cosa con-

volupament econòmic i social, la salut

tribueix a què la temperatura mit-

i el benestar de la humanitat.

“El canvi climàtic

anys quaranta.

jana de la Terra augmenti. Aquest

La teoria polèmica

fenomen s’anomena “efecte hiver-

Hi ha científics que no estan d’acord en

nacle” perquè l’absorció i posterior

què la producció de l’home estigui dar-

emissió de radiació infraroja també

rera del canvi climàtic. Afirmen que no

la fan el vidre i certs plàstics amb els

està demostrada la relació entre el CO2

quals es fabriquen els hivernacles.

i l’esclafament de la terra. Afirmen, a la

és conseqüència de

vegada, que la producció humana de

l’elevada quantitat

comparant-la amb la que es provoca

de gasos”

l’evidència del canvi climàtic, sinó que

Copenhaguen Fins el dia 18 de desembre, es va negociar un nou protocol per substituir el de Kyoto. Alguns especialistes creien que aquesta era la darrera oportunitat per evitar el canvi climàtic. Tot i així, la cimera no es va tancar amb cap acord vinculant i amb molta polèmica envers el país amfitrió, Dinamarca, ja que hi va haver certa manca de previsió i organització que va deixar, fins i tot, ponents fent cua. Per altra banda, també es varen criticar les càrregues policials contra els qui es manifestaven en contra dels països contaminats. En definitiva, una cimera de la que s’esperava molt i que sembla haver acabat en fracàs. El problema principal que es troben les negociacions és en intentar convèncer els països emergents que redueixin les taxes de contaminació. Fet que argumenten que no es poden permetre. I és que quina autoritat moral tenen els països del primer món per prohibir si són els que ho porten fent des de fa molt temps?

gasos d’efecte hivernacle és irrellevant de forma natural. Tot i així, no neguen

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

Tema del mes

5

“Hi ha científics que no Al cinema

estan d’acord en què

Una veritat incòmoda

l’home estigui darrera

An Inconvenient Truth és una pel·lícula documental de 2006 sobre el canvi climàtic dirigida per Davis Guggenheim i presentada per l’exvicepresident dels Estats Units Al Gore. El documental ha estat guardonat amb l’Òscar al millor documental i a la millor cançó original, pel tema “I Need To Wake Up”, de Melissa Etheridge.

del canvi climàtic”

The Great Global Warming Swindle

argumenten que aquest es dóna per les erupcions solars que influeixen directament sobre l’escalfament de la terra.

Conseqüències del canvi climàtic Les conseqüències del canvi climàtic pro-

· Pluges de caràcter torrencial en d’altres zones del planeta.

nosticades pels científics del Panell In-

· Pujada del nivell del mar d’entre 9 i

tergovernamental sobre el Canvi Climàtic

88 cm per a l’any 2100, que inundaria

són les següents:

zones avui densament poblades. · Difusió de certes malalties de tipus tro-

· Augment de la temperatura mitjana

pical en zones avui de clima temperat.

d’1’4 a 5’8 graus centígrads durant aquest segle. · Desertificació de certes zones del planeta Terra.

Textos: Redacció (diego@edicat.cat) Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

Un documental que va en contra del corrent principal de consens científic sobre el canvi climàtic. Posa en dubte que l’augment observat en la producció de l’home de gasos d’efecte hivernacle sigui la causa de l’escalfament global. La pel·lícula, realitzada pel productor britànic de televisió Martin Durkin, mostra els científics, economistes, polítics, escriptors i altres escèptics amb la teoria científica de l’escalfament global antropogènic.

El dia de demà La història de Roland Emmerich es va inspirar en el llibre The Coming Global Superstorm (de l’Acadèmia de Ciències de Nova York) dels periodistes i escriptors americans Art Bell i Whitley Strieber. A més, un dels assessors científics de l’equip cinematogràfic va ser el Dr. Michael Molitor, que precisament havia ajudat a redactar el Protocol de Kioto. Encara que la pel·lícula descriu alguns dels efectes del canvi climàtic predits pels científics, com l’augment del nivell del mar, la interrupció dels corrents oceànics i l’increment de la força destructiva de les tempestes, és evident que la ficció va exagerar aquests esdeveniments i els va fer avançar més ràpidament del que es considera científicament possible.

6

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

EL CONVIDAT

Julio Manrique - actor i director

“El teatre és una forma de créixer i de viure”

L’actor català, conegut pel gran públic per sèries de televisió com “Porca Misèria”, “Temps de silenci” o “Infidels”, triomfa com a director de teatre Quan vas saber que et volies dedicar al

Josep Maria Mestres quan tenia dinou

món de l’actuació?

anys per a l’obra Enemic de classe, on

Quan estava estudiant dret a la uni-

vaig treballar mentre estudiava. Vaig

versitat Pompeu Fabra. Allà, em vaig

acabar la carrera de dret i després vaig

apuntar a l’Aula de Teatre de la uni-

fer les probes per entrar a l’Institut del

versitat i, allà, vaig descobrir la meva

Teatre. I des de llavors fins avui.

vocació. En aquells moments, la portava el director Josep Maria Mestres.

Vas treballar també amb Peter Brooks a

Estudiant dret, vaig descobrir la meva

França.

vocació pel teatre.

Em va sortir l’oportunitat d’anar cap a França i fer un parell de proves. Vaig anar

Com vas compaginar els estudis amb

al Bouffes du Nord. Quan havia d’assajar

la passió pel teatre?

Hamlet, l’actor protagonista va tenir un

Sí, perquè em vaig estrenar professi-

accident de cotxe i l’obra es va pospo-

onalment aleshores. Em

sar. Brook va decidir muntar Far Away, de

va fer un càsting en

Caryl Churchill, i vaig fer una nova prova per al personatge masculí.

TAL COM RAJA Lloc i data de naixement: 10 de juliol de 1973 a Barcelona Un grup de música: Radio Futura Una pel·lícula: Només una? (riu) Barton Fink, dels germans Cohen Un llibre: La trilogia de Nova York de Paul Auster Plat que cuines millor: Rissotto Una mania: No suporto el soroll en una actuació Una qualitat: La passió Un somni: La serenitat On t’agradaria anar de viatge?

A l’Argentina Tens fama de ser molt... despistat

Julio Manrique i Mercè Martínez, són l’Àlex i la Natàlia a “Porca Misèria”.

Foto :©TVC

Per al gran públic, ets més conegut per

El pitjor són els aspectes adjacents com

sèries de televisió com “Temps de si-

els aspectes de producció i venda a

lenci”, “Porca Misèria” i, més recent,

molts nivells. Tot aquest àmbit amb què

“Infidels”. Quina valoració fas de la

has de negociar i que té poc a veure amb

teva faceta a la televisió?

la creativitat. Has d’anar pactant, no hi

La veritat és que em considero molt

ha més remei, però alguns problemes de

afortunat pel tipus de coses que he ha-

la meva professió venen per això.

gut de fer a la televisió. Mai he hagut de fer un “culebrón” d’emissió diària i, per tant, he pogut treballar a un ritme no tan accelerat com expliquen els companys que s’hi hi dediquen. I, a més a més, les sèries que m’ha tocat

“L’actor és el focus i el centre del teatre”

fer són aquestes tres que has citat. Són sèries que els hi tinc molt de carinyo i

Parlant de la teva faceta com a direc-

són sèries que, per algun motiu o altre,

tor, amb La forma de les coses has

han tingut alguna cosa especial o pe-

rebut el reconeixement de la crítica i

culiar dins del panorama de TV3, espe-

del gran públic. És un equilibri difícil

cialment “Porca misèria”.

d’aconseguir?

Home, doncs sí. Influeixen molts de

Amb què et quedes, amb la televisió, el

factors i jo em sento molt afortunat que

teatre o el cinema?

hagi anat així aquest espectacle. I no

Amb el teatre.

és fàcil fer que agradi a la crítica, als “teatreros”, i també agradi a un públic

Què és el millor i el pitjor de la teva

més ampli. No és gens fàcil.

professió? És un ofici que m’agrada molt, me l’es-

He llegit alguna entrevista on dius

timo molt. El millor són moltes coses.

que sovint s’intel·lectualitza el teatre

No sabria com dir-ho, és quelcom que

i que cal, en aquest sentit, desintel·-

té a veure amb el joc i amb expressar-

lectualitzar-lo...

te. Trobar una certa veritat a través del

Sí, penso que a vegades es fa teatre per

joc i aquesta combinació de joc, però

als “teatreros” directament i llavors la

no banalitzat sinó amb certa profun-

cosa acaba sent molt endogàmica. Per

ditat que no perdi de vista l’aspecte

això, crec que un cert tipus de teatre

lúdic. És, per a cert tipus de gent, una

s’ha intel·lectualitzat massa i s’ha fet

forma de créixer i de viure.

un producte personal una mica snob on

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

EL CONVIDAT

la cultura ha servit com a pretext per fer coses que directament desconvoquen la gent. A mi, m’agrada pensar que es poden fer coses personals i de qualitat que alhora convoquin la gent.

Sempre tenint present aquesta qualitat lúdica a la que feies menció?

Sí, exacte, una obra per més intel·ligent que sigui i per més nobles que siguin els valors dels que parla, si és un “tostón” és un “tostón”. I llavors ha fracassat.

“La cultura ha servit com a pretext per fer coses que directament desconvoquen la gent” En quins projectes estàs treballant?

Aquesta és la clau de l’èxit de la teva fei-

Ara estic dirigint American buffalo, d’en

pots aplicar ara com a director?

na com a director a La forma de les coses?

David Mamet, que s’estrenarà al lliure

El pas d’actor a director és el pas natural.

Per descomptat que l’èxit té a veure amb

el 14 de gener, i estem rodant la segona

L’ofici d’actor m’ha ensenyat tot el que

el text del Neil Labute i amb la història

temporada d’”Infidels”.

després he aplicat com a director. En

que expliquem. Però si la manera de ser-

part, perquè, de vegades, com a actor,

vir-la ha ajudat a que la història arribés a

Quins consells donaries a un jove que

no m’havia sentit ben dirigit o no estava

la gent i agradés, potser té a veure amb

comença a dedicar-se al món del teatre?

del tot d’acord amb algunes decisions

aquesta complicitat amb els actors.

Que descobreixi a fons què l’ha fet triar

Què t’ha ensenyat l’ofici d’actor que

del director i com enfocava la feina amb

aquest ofici.

els actors. Això és en gran part el que em

L’obra ara es prorroga.

va portar dirigir i a mimar el treball amb

Sí, estem fins a finals de febrer. I, com

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

l’actor d’una manera especial. Crec que

a novetat, tenim el Jordi Rico que entra

Fotos: Ivan Giménez

és el focus i el centre del teatre.

en substitució del Marc Rodríguez.

deria.cat

7

8

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

JOVENTUT

El 27 de febrer, els i les joves decidim el nostre futur a Manresa Si ets jove i et preocupa el teu futur, pots ajudar a construir-lo participant a la Trobada del Pla Nacional de Joventut de Catalunya que es farà a la capital del Bages

La gent jove d’avui som una de les ge-

educació, la nostra salut, l’accés a la

neracions més castigades tant a nivell

cultura i poder participar en tot allò

laboral com en possibilitats d’accés a

que ens afecta. Per això, ara tenim la

l’habitatge, especialment en aquests

possibilitat de dir-hi la nostra i cons-

moments de crisi econòmica. També

truir plegats i plegades el nostre futur.

ens interessa la qualitat de la nostra

+INFO

El 27 de febrer, els i les joves tenim una oportunitat única per ajudar a construir el nostre futur.

Al Kursaal de Manresa, se celebra la Trobada del Pla Nacional de Joventut, on s’examinaran i es debatran els resultats de l’avaluació del PNJCat vigent.

També es posaran en comú els resultats i els continguts del procés de consulta d’elaboració del nou Pla per a la seva redacció definitiva i posterior aprovació.

Tu pots decidir S’ha d’aprofitar l’opció que el Pla Na-

Ara, un cop finalitzada l’avaluació i a

QUÈ ÉS EL PLA NACIONAL DE LA JOVENTUT DE CATALUNYA?

cional de la Joventut de Catalunya ens

punt d’acabar-se el procés de recollida

dóna per canviar les coses. De fet, una

de propostes per al nou Pla, el 2010-

característica diferencial del PNJCat és

2020, la Secretaria de Joventut, junta-

que no es tracta d’un pla intern de go-

ment amb els agents socials i institucio­

vern, sinó que la Secretaria de Joventut

nals implicats, ha organitzat un espai

El Pla Nacional de Joventut és el marc de referència de les polítiques de joventut a Catalunya. És l’eina per definir, impulsar i coordinar les polítiques per a joves que han de garantir l’autonomia personal, l’equilibri territorial i la cohesió social. La pròpia existència del Pla suposa un reconeixement de la joventut com un sector de la ciutadania amb unes circumstàncies i unes necessitats específiques. Per tant, ha de ser objecte d’unes polítiques específiques. Per aquesta raó, el Pla Nacional s’ha d’adaptar als canvis que experimenta la joventut i ha de ser capaç de donar resposta a les noves necessitats i demandes dels i les joves.

fa partícip en el disseny, la implemen-

de trobada on poder retornar a les per-

tació i l’avaluació de les polítiques de

sones implicades en aquest procés els

joventut als diferents agents institucio-

resultats obtinguts al llarg del mateix.

nals implicats (Govern de la Generalitat i món local) i a la societat civil (Consell

A la Trobada de Manresa, poden par-

Nacional de la Joventut de Catalunya,

ticipar-hi totes les persones joves

en representació del teixit associatiu

que així ho desitgin (amb la limitació

juvenil). I també es concreta en un pro-

de l’aforament del recinte) i membres

grama d’actuació de cada un d’ells.

d’entitats juvenils i grups no formals de joves que hagin participat al procés de

En breu, acabarà la vigència de l’ac-

consulta. Les inscripcions podran fer-

tual Pla, el 2000-2010, i la Secretaria

se a través del web de la Secretaria de

de Joventut ja ha dut a terme diverses

Joventut (gencat.cat/joventut) de mit-

actuacions per tal d’avaluar la situació

jans de gener a mitjans de febrer.

de la joventut catalana i els possibles efectes i influència del PNJCat vigent.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Es tracta d’analitzar què s’ha fet i com

Fotos: Banc d’imatges

en matèria de polítiques de joventut.

deria.cat

volemdecidir.cat JOVE.CAT

MÉS DE 5.000 JOVES JA HAN DIT LA SEVA! Més de 5.000 joves ja han participat al procés de consulta del Pla Nacional de Joventut de Catalunya responent al qüestionari per detectar quines són les necessitats de la gent jove avui dia i quines han de ser les respostes adequades en un futur. S’estructura en els eixos de treball del Pla: habitatge, treball, educació, salut, cultura i participació. El qüestionari, que està penjat al web volemdecidir.cat, poden fer-lo totes les persones majors de 16 anys, individualment o en grup.

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

altaveu

PEPSALA,

www.enderrock.cat

Tot és relatiu Com explicar alguna cosa nova sobre un personatge amb 25 anys de carrera musical i 21 discos publicats? Aquest dinosaure del rock nostrat, probablement el músic més prolífic de la història de la música pop cantada en català, publica Anatomia de la relativitat (L’Indi Music, 2009), un disc on torna a l’arrel del rock i la música nord-americana.

cadors (EMI, 1992). Dec ser una persona

cosa que m’ha fet notar força gent. Me

amb tendència a autoanalitzar-me perquè

n’alegro que sigui així, però no hi ha una

tot el que faig té aquest punt de balanç, de

voluntat premeditada. Jo estava conven-

mirar enrere, a més d’un cert toc melan-

çut que estava fent un disc totalment

còlic... Potser sí que les meves cançons

continuista. Amb les cançons, passa

provoquen això. Tinc la sort de tenir coses

com amb la canalla dels altres. Tu tens el

fantàstiques per recordar. Estic orgullós de

teu fill, el veus cada dia, i després arriba

tot el que hem viscut. Però “Anatomia de la

un amic i diu: “Osti tu, com ha crescut! Si

relativitat” és sobretot una cançó que par-

ja no el conec!”. I tu no has notat res. Jo

la del present: tot allò que som és la suma

estic cada dia amb mi mateix, cada dia

del que recordem i del que hem oblidat. És

faig cançons, i un evoluciona però no és

una teoria que no falla.

conscient que ho fa. Simplement de cop surt alguna cosa diferent.

Primer va ser Crítica de la raó pura (Picap, 2004), després Manual teòric i

El so i les cançons d’aquest disc amaguen

pràctic sobre el pas del temps (L’Indi

algunes sorpreses. Has volgut marcar

Textos: Roger Palà

Music, 2008), i ara Anatomia de la re-

distàncies amb la teva carrera en solitari?

Fotos: Juan Miguel Morales

lativitat. Hi ha discos de Pep Sala que

No. Aquesta evolució musical és una

deria.cat

tenen més ciència que lletra?

Sóc un lector voraç, i m’encanta de tant en tant endinsar-me en volums científics o filosòfics per després descontextualitzar algunes de les idees que hi apareixen, com vaig fer amb Crítica de la raó pura. En el cas d’aquest disc, pren el títol d’una cançó que parla sobre el pas del temps que va sorgir en una nit de deli-

9

angelina i els moderns Angelina i els Moderns (Autoeditat) En els últims anys, hem pogut començar a recuperar part del llegat del pop català més primigeni. Una mena de Motown amb seu a Barcelona, on els talents de lletristes i arranjadors com Jaume Picas, Lleó Borrell o Josep Maria Andreu van fer autèntiques meravelles. Així, és una gran alegria que un grup com Angelina i els Moderns recuperi temes de Lita Torelló, Renata, Germanes Serrano (“Sense tu”) o Maria Cinta (“El llimoner”).

Roger Palà

DIVERSOS ARTISTES Més raons de pes. El tribut a Umpah-Pah (Música Global) La repercussió que han tingut les cançons d’Umpah-Pah en les noves generacions queda demostrada en aquest homenatge global a un llegat musical impressionant. Artistes espanyols de renom com Bunbury o Amparanoia es barregen amb catalans com Love of Lesbian, Mishima, Mazoni, Gossos o Plouen Catximbes, alguns deutors i altres admiradors. Obre l’àlbum una versió de “Mirall capgirat” interpretada per l’alter ego d’Adrià Puntí, Josep Puntí.

Laura Torrent

rium tremens amb el músic i cantant Salvador Aumedes, amb qui he treballat els textos del nou disc. La fórmula de la relativitat universalment coneguda diu que l’energia és igual a la massa multiplicada per la velocitat de la llum al quadrat. Però si un cos va a la velocitat de la llum, la massa és zero. Com més ràpid vas, menys matèria. La conclusió és que hem d’aprendre a viure més a poc a poc.

“Anatomia de la relativitat” és una reflexió sobre el pas del temps. Tenies ganes de fer un balanç vital?

Aquesta és una pregunta que em fan des que Sau va publicar El més gran dels pe-

peP gimeno “botifarra” Te’n cantaré més de mil (Temps Record) Què té d’especial el cantaor de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra” que és capaç de fer connectar els cants de batre, les jotes i els romanços dels vells llauradors amb el sentir de les generacions més joves? Desperta allò que altres no despertaran mai. Te’n cantaré més de mil és la constatació que hi ha vida més enllà de la globalització de la mediocritat que imposen les grans multinacionals de la música i la cultura.

Roger Palà

10

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

CONCURSOS

FICCIONS: L’aventura de crear històries

AQUEST MES DE FEBRER TORNA, PER QUART ANY CONSECUTIU, EL CONCURS PER A JOVES QUE HA ACONSEGUIT REUNIR EN LES SEVES TRES DARRERES EDICIONS A MÉS DE 4.000 PARTICIPANTS. Ets dels que s’inventen històries sobre les persones que fan el mateix trajecte a l’autobús? Ets dels que, afegeixen una mica de salsa al relat de les coses que va fer l’anterior cap de setmana?

O potser més aviat ets de la colla de gent que quan se’n va a dormir no pot parar de rumiar amb els personatges de la seva sèrie de televisió preferida i els inventa tot d’històries? Siguis així o no!, FICCIONS és el teu concurs. Llegeix una mica més d’aquest reportatge i assabenta’t de com pots guanyar un ordinador portàtil, iPods i altres obsequis tot desenvolupant la vena d’escriptor que tens a dins.

FICCIONS. Què, qui i com

Qui? Hi poden participar els joves des

taquen, sobretot, l’emoció viscuda a

de segon cicle d’ESO (3r i 4t), Batxille-

l’acte de lliurament de premis perquè

rat i Cicles Formatius fins a 18 anys de

fins al darrer moment no se sap quin

tots els territoris de parla catalana. La

és el grup guanyador. La Patrícia Abad

participació pot ser en dues modali-

i la Raquel Piqueras (dues de les tres

tats: en grups de fins a tres membres o

membres del grup guanyador de la

individualment.

millor història de la primera edició)

Com? FICCIONS es desenvolupa a la

expliquen com van crear la seva his-

xarxa a través del web www.ficcions.

tòria: “Quedàvem, anàvem escrivint.

cat, on cal registrar-se per poder-hi

Després afegíem fragments entre totes

participar. El web té espais interactius

en un esborrany i, més tard, ho passà-

on es poden compartir dubtes i propos-

vem a net. Anàvem fent, capítol a ca-

tes, promocions, entrevistes i altres in-

pítol, i així vam construir la història.”

formacions.

I afegeixen: “Ens ho vam passar molt

Tres anys d’històries i d’emocions amb més de 4.000 participants L’any 2007, va nèixer FICCIONS amb un èxit de participació que va superar de llarg les expectatives creades. El 2008,

Què? FICCIONS és un concurs literari

es va tornar a fer el concurs, amb més

en català que proposa crear una histò-

premis i més estudiants que repetien

ria de ficció dividida en quatre capítols

l’experiència o bé que hi participaven

i que pren com a punt de partida un

per primera vegada. El 2009, va su-

primer inici (hi ha cinc propostes per

perar totes les expectatives amb més

escollir, aquest any amb textos de Joan

de 2.000 participants. Molts ens han

Sales, Pau Vidal, Anna Carreras, Mà-

explicat que per a ells ha representat

rius Serra i Manuel de Pedrolo).

una experiència molt positiva i des-

Els Finalistes de la tercera edició de Ficcions

bé escrivint. I després, guanyar... va ser una sorpresa molt gran! No ens ho esperàvem gens...”.

WWW.FICCIONS.CAT A la pàgina web del concurs, hi trobaràs tota la informació que necessites per participar, sortejos de llibres i d’entrades, enllaços d’interès i el fòrum on podràs compartir dubtes, comentaris i propostes amb els altres participants. Entra, tafaneja, remena i anima’t a crear la teva història!

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

CONCURSOS

Novetats, premis i jurat

es. Els membres que el formaran seran

Aquest febrer, el concurs torna a la

persones relacionades amb el món de

càrrega per quarta vegada, amb el pro-

la literatura, l’educació i la cultura ca-

jecte renovat i amb moltes ganes de

talanes.

fer crèixer la iniciativa amb la vostra dinàmica, interactiva i farcida de con-

La participació, la clau de l’èxit

tinguts d’interès. La pàgina s’ha actua-

A les últimes tres edicions, més de

litzat per a què sigui un espai de troba-

4.000 estudiants de Secundària i de

da amb la resta de participants, a més

Batxillerat d’arreu dels territoris de

del lloc on es publicaran els capítols.

parla catalana han compartit el gust

Aquesta edició, el web www.ficcions.cat

d’inventar històries. L’organització

us ofereix la possibilitat de votar la his-

del concurs s’entusiasma davant de

tòria que més us agradi i, tot i que no

la participació implicada en el pro-

afectarà la decisió del jurat, la història

jecte, que arriba a molts racons de

més votada rebrà el premi popular.

la geografia dels territoris de parla

Pel que fa al jurat, valorarà la qualitat

catalana: des dels Pirineus a les Ba-

literària dels textos, la coherència ar-

lears, de les Terres de l’Ebre a Girona,

gumental i l’originalitat de les històri-

del Vallès al Camp de Tarragona, des

participació. FICCIONS estrena web:

11

CALENDARI Millor història: Un ordinador portàtil per a cada membre del grup Finalistes: Cada membre dels grups finalistes rebrà un MP3 Premis territorials: Cada membre del grup guanyador de la millor història del seu territori rebrà un MP3. Hi ha 16 premis (i la possibilitat de crear-ne més!).

Premis a la participació: Tots els participants que publiquin els quatre capítols rebran un obsequi

de València a Osona. Des d’aquí, us

CALENDARI Xavier Notivol rep el diploma com a guanyador de part de la regidora de Dones i Joventut de l’ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco.

1 febrer - 14 febrer Capítol I 15 març - 28 febrer Capítol II 1 març - 14 març Capítol III 15 març - 19 Abril Capítol IV Maig: Veredicte i lliurament de premis

animem a fer un cop d’ull al web, a tafanejar i remenar i, si us ve de gust, a participar a la tercera edició de FIC-

Premi popular La història que obtingui més vots tindrà un obsequi

CIONS. Endavant!

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

*Avís: Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu.

Fotos: Banc d’imatges

deria.cat

organitza:

L’aventura

Concurs de disseny

d’imaginar espais Participa i guanya

un MacBook

Dissenya un habitatge alternatiu jove o redissenya el teu espai urbà

www.deria.cat/disseny

12

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

CONCURSOS

Torna

Joves i Conducció Comença la tercera edició del concurs de relats, fotos i vídeos sobre la seguretat viària. La millor classe pot guanyar un viatge a Futuroscope T’agrada escriure, fotografiar i filmar?

Saps inventar històries? Segueix les activitats que el RACC proposa sobre la Seguretat Viària i l’assignatura “Educació per a la ciutadania”, i fes una història. T’hi animes?

Quines són les causes?

Per això, ens preguntem quina és la causa que morin tants joves en accidents de trànsit. En quasi tots aquests accidents, la màxima responsabilitat cau en algun dels conductors implicats. L’excés de velocitat, la conducció sota els efectes

El RACC i la revista Secundèria organit-

de l’alcohol o altres drogues, les distrac-

zen per al curs 2009-10 la tercera edi-

cions al volant, les maniobres inadequa-

ció del concurs de relats, vídeos i foto-

des, la no utilització del cinturó de segu-

grafia JOVES I CONDUCCIÓ. A la darrera

retat o del casc són comportaments que

edició, hi van participar més de 1.000

realitzen amb freqüència els conductors

estudiants de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat

de vehicles i que, en moltes ocasions,

i CF de centres educatius de tot el terri-

causen, amb major o menor incidència,

tori de parla catalana.

un accident. Què en penses?

Fa un parell d’anys, el RACC i el Servei Català de Trànsit van posar en marxa el programa “Joves i conducció: un dret i una responsabilitat”, amb l’objectiu de frenar l’accidentalitat dels joves a la carretera. Amb la finalitat de conscienciar dels problemes, responsabilitats i ris-

PREMIS Hi haurà sis premis finals: · Millor relat: un ordinador per a cada participant (si el grup és de tres persones, un ordinador per a cadascun dels membres del grup).

cos a la carretera, van crear, en aquest sentit, el pack educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció: un dret i una responsabilitat adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat. A tal efecte, la

· Millor fotografia: una càmera fotogràfica per a cada participant (si el grup és de tres persones, una càmera per a cadascun dels membres del grup).

Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria van organitzar un concurs al voltant dels continguts d’aquest pack educatiu, el concurs Joves i Conducció, un concurs de relats,

· Millor vídeo: una càmera de vídeo per a cada participant (si el grup és de tres persones, una càmera per a cadascun dels membres del grup).

fotografia i vídeo adreçat als joves.

· Millor vídeo musical: Per determinar. · Millor classe: la classe de qualsevol dels instituts participants que hagi participat més, i amb les millors propostes, guanyarà un viatge a Futuroscope o similar (fins a 30 alumnes).

Els premis no es podran bescanviar pel seu valor en efectiu.

http://jov

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

CONCURSOS

13

ALTA PARTICIPACIÓ

vesiconduccio.cat

Des del RACC, el Servei Català de Trànsit i la revista Secundèria hem volgut fer una menció especial a les següents classes per la seva alta participació a la darrera edició: · IES Joan Brossa de Barcelona · Escola Pia Santa Anna de Mataró · La Marinada de Palau-Solità i Plegamans · Ramon Pont de Terrassa · Sagrat Cor Sarrià de Barcelona

La darrera edició El passat 28 de maig, a les 18’30 hores, a la seu del RACC, es va dur a terme l’acte de lliurament de premis Joves i Con-

jovesiconduccio.cat

Aquest any hem modificat els temes per adaptar-los als nous temps. Els temes proposats són:

ducció 2a edició, desvetllant-se quins havien estat els grups guanyadors de les quatre categories d’entre els 1.200 participants de l’edició.

La guanyadora a la categoria de relats va ser la Judit Calveras Casanovas, del

+INFO

NOVETATS

L’objectiu del concurs és impulsar la

grup 1994, amb Monòlegs al volant,

creació i la reflexió al voltant de la se-

una sèrie de reflexions en clau de mo-

guretat viària i el treball en equip per a

nòleg sobre la seguretat viària. A la ca-

tots aquells de vosaltres amb inquie-

tegoria de fotografia, les guanyadores

tuds creatives i culturals. L’any passat,

van ser l’Ester Conde Roigé i la Cristina

la Fundació RACC i el Servei Català de

Casín Pavón, del grup 2G, amb una fo-

Trànsit van posar en marxa el progra-

tografia senzilla però efectiva. La ca-

ma Joves i conducció: un dret i una res-

tegoria de vídeo va ser per a la Isabel

ponsabilitat, amb l’objectiu de frenar

Borràs Ferreros, del grup Rimpic, amb

l’accidentalitat de joves a la carretera.

un vídeo original que ens fa reflexio-

Amb la finalitat de conscienciar dels

nar sobre els elements de seguretat.

problemes, responsabilitats i riscos a la

El premi a la millor classe, va ser per

carretera, van crear el pack educatiu so-

a l’IES Cavall Bernat 1r Batxillerat A de

bre seguretat vial Joves i conducció: un

Terrassa, que amb més de 10 grups va

dret i una responsabilitat adreçat a jo-

mostrar una participació elevada i de

ves d’educació secundària i Batxillerat.

qualitat.

CONVIVÈNCIA COT XE VS MOTO VS BICI VS VIANANT, Quina creieu que és la millor forma de convivència entre els diferents medis de transport? Quins riscos i quins avantatges tenen uns sobre els altres?

Mobilitat futura i seguretat (cotxe elèctric, híbrid) Com veieu la mobilitat d’aquí a uns anys? Per què creieu que s’ha de canviar? Com pot afectar a la seguretat?

FACTORS DE RISC I IMPACTES MEDIAMBIENTALS DE LA MOBILITAT ACTUAL Alcohol, drogues, conductes temeràries, totes aquestes conductes presenten una manca de consciència considerable. Quins impactes tenen aquestes conductes en la mobilitat i el mediambient?

CONDUCCIÓ DE DIA VS CONDUCCIÓ DE NIT Quines diferències i quines conductes es donen quan es condueix de dia i quan es fa de nit? En quines de les des es donen més accidents? Per què?

De la mateixa manera, estrenem nova categoria, “Cançons”. Si saps cantar i/o compondre música i vols fer algun vídeo musical sobre la seguretat viària i els temes que proposa el concurs, aquesta és la teva oportunitat, només t’has de registrar i seguir els passos per publicar les teves creacions. Es pot participar amb un vídeo d’una cançó original o amb un tema adaptat amb una coreografia personal i treballada.

14

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

MÓN VIU

Cèl·lules mare

Tot i els possibles avantatges de la investigació, hi ha molts sectors que s’oposen a l’experimentació.

El passat juny, un equip del servei de cirurgia plàstica i cremats de l’hospital Vall d’Hebron van reconstruir la cara de Jaume Aldavert, de 13 anys, amb cèl·lules mare del seu propi greix. Un jove que no podia riure va veure com la seva vida començava a canviar arran de l’operació. L’operació va ser possible perquè les cèl·lules mare van ser extretes del seu propi teixit adipós. El debat sobre la investigació amb cèl·lules mare és polèmic, però el resultat d’algunes de les investigacions dóna moltes esperances a molts malalts.

Quins tipus hi ha?

Les cèl·lules mare són categoritzades segons la seva font, podent ésser cèl· lules mare adultes, embrionàries o del cordó umbilical. · Cèl·lules mare adultes: són cèl·lules mares no diferenciades trobades entre cèl·lules diferenciades d’un teixit específic, normalment multipotents.

Actualment, ja són emprades en els tractaments per a un centenar de malalties i condicions. També són anomenades “cèl·lules mares somàtiques”, ja que no cal que provinguin de cèl·lules d’adults sinó que també es troben a la mainada.

El març passat, Barack Obama va aixecar el vet que pesava sobre el finança-

· Cèl·lules mare embrionàries: són cèl·

ment de la investigació amb cèl·lules

lules cultivades obtingudes a partir de

mares embrionàries amb fons públics.

masses de cèl·lules internes no dife-

Aquest ha estat un altre capítol en el

renciades de la primera fase de l’em-

llarg estira i arronsa entre els anome-

brió humà (sovint anomenat “blasto-

nats grups “provida” i organitzacions

cist”, que és un embrió d’entre 50 i

més liberals. Una polèmica que, com

150 cèl·lules). La recerca amb cèl·lules

l’avortament, implica preguntes que

mare embrionàries humanes és molt

pertanyen a la bioètica. Preguntes

controvertida ja que, per iniciar un nou

com: On està el límit d’allò que podrí-

llinatge cel·lular, cal la destrucció de

em anomenar vida i d’allò que no? Té

l’embrió i, per tant, d’un ésser humà

els mateixos drets un embrió que un

en potència. En un intent de superar

ésser humà desenvolupat?

aquests problemes, morals, polítics i

Què és una cèl·lula mare?

ètics, els investigadors ètics han estat experimentant amb tècniques alterna-

Què és la bioètica?

Són cèl·lules que es troben als orga-

tives d’obtenció de cèl·lules mare per

nismes multicel·lulars. Tenen la pro-

extracció sense que això representi la

La bioètica és la branca de l’ètica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomèdic. Etimològicament, prové del grec ‘bios” i “ethos”, és a dir, “ètica de la vida”. L’ètica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).

pietat de reproduir-se a sí mateixes i,

destrucció de l’embrió humà.

En un sentit més ampli, la Bioètica no es limita a l’àmbit mèdic, sinó que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general.

D’aquesta manera, estén el seu camp a qüestions relacionades amb el medi ambient i el tractament dels animals.

el que és més important, poden transformar-se en algun tipus determinat de

· Cèl·lules mare del cordó umbilical:

cèl·lula. Per exemple, amb els estímuls

són derivades de la sang de la pla-

adequats, una cèl·lula mare pot trans-

centa i el cordó umbilical després de

formar-se en una cèl·lula del sistema

néixer. Des del 1988, aquestes cèl·

circulatori, del sistema nerviós o del

lules han estat emprades en el trac-

sistema immunològic. Les cèl·lules

tament de la malaltia de Gunther, les

mare són les cèl·lules primordials no

síndromes de Hunter i Hurler, la leu-

diferenciades que retenen l’habilitat

cèmia limfocita aguda, i tot d’altres

de diferenciar-se en altres tipus cel·

problemes que ocorren bàsicament a

lulars. Aquesta habilitat les permet ac-

la mainada. La sang de cordó umbili-

tuar com un sistema reparador per al

cal ha esdevingut tan comuna que hi

cos, substituint altres cèl·lules mentre

ha bancs de cordons umbilicals que

l’organisme encara és viu.

accepten donacions dels pares.

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

MÓN VIU

15

Un problema bioètic

de les investigacions de cèl·lules mare

Tot i els possibles avantatges de la inves-

embrionàries amb animals han estat

tigació, hi ha molts sectors que s’oposen

centrades en l’obtenció de les matei-

a l’experimentació. El problema rau que

xes sense haver de destruir l’embrió.

l’embrió ha de ser destruït per obtenir les cèl·lules quan aquest té 5 dies de gestació. Per a grups conservadors, aquests cinc dies són suficients per a què l’embrió adquireixi els mateixos drets que un humà desenvolupat. Aquest argument és el mateix que es fa servir en contra de l’avortament, per la qual cosa no és estrany que un dels principals opositors a la investigació amb CME siguin el Vati-

“Té els mateixos drets un embrió que un ésser humà

cà i grups religiosos ultra conservadors.

desenvolupat?”

A favor de la investigació, s’argumenta

Opina a deria.cat

que durant el procés de fertilització es perden naturalment més embrions que els necessaris per a la investigació. Per

On posar el límit? La possibilitat de po-

altra banda, anomenar ésser humà a

der curar malalties com el Parkinson,

un embrió és, si més no, qüestionable,

l’Alzheimer, el càncer i moltes altres és

ja que en aquesta etapa de gestació

molt esperançadora. La polèmica re-

l’embrió encara no ha començat a de-

clama un ampli i civilitzat debat on es

senvolupar activitat cerebral.

tinguin en compte totes les opinions.

Ambdues posicions semblen irrecon-

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

ciliables. Per això, una part important

deria.cat

16

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

TENDÈRIES

Els vampirs tornen per quedar-se

La literatura, el cinema i la televisió semblen haver trobat la gallina dels ous d’or en un gènere que no s’exhaureix La mina d’or que escriptors, cineastes, productors, etc. han trobat amb els vampirs sembla no exhaurir-se i tot apunta a que tenim xucla-sangs per estona.

Sagues com la de Crepuscle i sèries com “True blood” estan marcant tendència entre els, i no tant, joves.

de la novel·la d’Stoker. A Varney el vam-

de vista que dóna força a la decisió del

pir, i als textos de Polidori, Charles No-

comte, no explicada a la novel·la, de vi-

dier, E.T.A Hoffmann, Samuel Coleridge,

atjar a Anglaterra. Alguns personatges,

Sheridan Le Fanu, Teophile Gautier i

com Lucy Westenra, que sovint a les

altres, veurem com el personatge del

adaptacions cinematogràfiques era fu-

vampir clàssic es va desenvolupant poc

sionat amb el de Mina, és aquí tractada

a poc fins a convertir-se en el que tots

amb especial detall.

Dràcula (Vlad Draculea) és el protago-

Al cinema

La saga Crepuscle, literatura i cinema

nista de la novel·la homònima (1987) de

Des que al 1922, F.W. Murnau va dirigir

La saga Crepuscle és una sèrie de qua-

l’irlandès Bram Stoker que va donar lloc

Nosferatu, una simfonia de l’horror (Nos-

tre llibres escrits per l’autora nord-ame-

a una llarga llista de versions de cinema,

feratu, eine Symphonie des Grauens), la

ricana Stephenie Meyer. Narra les aven-

còmics i teatre. Dràcula és el més famós

primera i una de les més ben aconse-

tures de Bella Swan, una adolescent a la

dels “vampirs humans”. Es diu que Sto-

guides representacions d’un vampir a la

qual li canvia per complet la vida quan

ker va ser assessorat per un erudit en

gran pantalla, on Max Schreck va inter-

es trasllada a la plujosa i freda ciutat de

temes orientals, l’hongarès Hermann

pretar el comte Orlok, les adaptacions

Forks, on s’enamora d’un enigmàtic noi

(Arminius) Vámbéry, que es va reunir

del clàssic de Bram Stoker no han parat

anomenat Edward Cullen, que resulta

algunes vegades amb l’escriptor per co-

de produir-se. Fins el 2009, s’han fet

ser en realitat un vampir.

mentar peripècies del veritable Dràcula.

unes 145 pel·lícules amb Dràcula com a

Com a conseqüència d’algunes novel·les

coneixem amb el nom de Dràcula.

protagonista, sent un dels personatges

Els llibres estan escrits des del punt de

més rentables per al cinema.

vista de Bella, però l’epíleg d’Eclipsi

i versions cinematogràfiques de Dràcula,

i una part d’A trenc d'alba està narrat

molta gent pensa que Stoker va basar el

Una de les versions més aclamades

per Jacob Black. Actualment, l’autora

seu personatge en una figura històrica:

ha estat l’adaptació feta per Coppola

treballa en la cinquena novel·la de la

Vlad Tepes, conegut com a Vlad l’Empala-

el 1992. Amb un repartiment destacat

saga, Sol de Mitjanit, que consisteix en

dor, i en llegendes de vampirs que circu-

(Gary Oldman, Winona Ryder, Anthony

narrar la història del primer llibre des

laven a l’Europa oriental. Tepes va viure al

Hopkins, Keanu Reeves) i una gran

del punt de vista d’Edward Cullen.

segle XV i va ser príncep de Valàquia, (que

producció, Coppola va emprendre una

juntament amb Moldàvia i Transilvània va

aventura on va intentar recuperar l’aro-

La saga ha venut més de 70 milions de

constituir el regne de Romania).

ma del cinema primigeni fet amb ma-

còpies a tot el món, amb traduccions a 37

quetes, ombres i efectes rudimentaris.

països. A més, Alba (en anglès, Breaking

Per descriure els paisatges de Romania,

Dawn) va ser el llibre més venut el 2008,

Stoker es va servir de dues obres: una,

Sent la més fidel de les adaptacions

mentre la sèrie, com a tal, va trencar el rè-

d’Emily Gerard, és La terra més enllà

de la famosa novel·la, és també un

cord de vendes als Estats Units.

dels boscos (1888), i l’altra, un informe

exemple d’infidelitat literària per la

sobre els principats de Valàquia. Per

relació amorosa entre el comte i Mina,

Diego Gimenez (diego@edicat.cat)

trobar el veritable Dràcula històric, hem

no present a la novel·la però que, per

Fotos: Banc d’imatges

de remetre’ns als antecedents literaris

a alguns, l’enriqueix amb un nou punt

deria.cat

VLAD DRACULEA TEPES, EL PERSONATGE HISTÒRIC Considerat un heroi a la seva terra, per la resistència ferotge que va oposar a l’avanç dels otomans, Vlad Tepes, va ser extremadament cruel amb els seus enemics, als quals condemnava a la pena capital d’empalament. Explica la història, i de fet hi ha gravats que ho avalen, que Vlad Tepes abocava en un bol sang de les seves víctimes i hi mullava el pa mentre menjava. El terme “dràcula” deriva del romanès draculea, que significa “fill de Dràcula”, nom amb què es coneixia el seu pare, integrat a l’Ordre del Drac, fundada pel rei Segimon I de Luxemburg. De la mateixa manera, el terme romanès “dràcula” significa diable, però en el sentit que aquí traduiríem per “fenomen” o “expert” en alguna cosa. A la Romania moderna, el castell de Bran i la regió on va viure aquest personatge són avui dia una important destinació turística.

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

CONCURS MANS UNIDES

REPORTATGE

17

El teu punt de vista pot canviar el món El concurs de Clipmetratges obre, en la seva segona edició, les portes als vídeos dels centres educatius El concurs de clipmetratges de Mans Unides “El teu punt de vista pot canviar el món”, que enguany ha posat en marxa la 2a edició conjuntament amb Secundèria, convoca per primera vegada una categoria centrada exclusivament en vídeos fets per alumnes dels instituts i altres centres escolars de Catalunya.

Ja han començat a arribar els vídeos de les escoles i es poden veure, comentar i votar al web del concurs: http:// www.concursvideomansunides.org.

De fet, són molt variades les formes de participar i no només els que hagin fet vídeos poden optar a premis, sinó que aquells que participin al facebook del concurs, als debats i/o votin participaran al sorteig d’un regal.

Mans Unides Mans Unides és una ONG que treballa des de 1960 pel desenvolupament dels països del Sud. Les seves dues línies de treball són el finançament de projectes als països empobrits del Sud i la sensibilització al Nord a través d’activitats diverses i material educatiu. Mans Unides finança cada any uns 800 projectes a més de 60 països empobrits.

Expressa’t La web 2.0, el fenomen Youtube i l’expansió de les xarxes socials han democratitzat la creació audiovisual. Actualment, tots els ciutadans podem crear vídeos i fer una difusió potencialment massiva a través

Els premis

d’Internet. Amb el concurs, es proposa als joves que prenguin part en la campanya de sensibilització de Mans Unides per era-

Es pot participar al concurs “El teu punt de

dicar la fam i la pobresa extrema, i per preI és que aquest concurs té l’objectiu d’infor-

vista pot canviar el món” entre el 21 d’oc-

venir el canvi climàtic i apostar per un de-

mar i conscienciar els joves de Catalunya

tubre de 2009 i el 28 de febrer de 2010. Es

senvolupament sostenible, donant el seu

sobre els Objectius del Mil·lenni (ODM), ja

tracta de crear i enviar clipmetratges d’1

punt de vista a través dels seus vídeos.

minut de duració dels diferents temes que

que els vídeos han d’anar sobre un dels dos ODM que protagonitzen la campanya d’aquesta ONG el 2010, coincidint amb el 50è aniversari de l’entitat. Aquests són l’ODM 1 (Eradicar la fam i la pobresa extrema) i l’ODM 7 (Protecció del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic).

es proposen. La participació pot ser indivi-

Al web del concurs, trobaràs entrevistes amb Santiago Zanou i Creisy Lion, autor de la BSO oficial d’aquesta edició

dual o col·lectiva, i es poden presentar un màxim de tres vídeos, un per tema.

En aquesta acció, col·laboren l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), XTEC, altres ONGs com Justícia i Pau i Vols, i la revista Secundèria.

· Premi SONY per votació del jurat: Càmera de vídeo professional SONY HVRA1E amb conjunt d’accessoris. Gràcies a la seva increïblement reduïda grandària i al format HDV 1080i, l’HVR-A1E ofereix una gran quantitat de funcions avançades per als usuaris professionals. · Premi SPANAIR per votació popular: Viatge per a dues persones a Gàmbia.

El premi inclou vol d’Spanair d’anada i tornada Barcelona-Banjul (Gàmbia)Barcelona. El bitllet d’avió està obert durant un any des de l’entrega del premi. Envoltat gairebé en la seva totalitat per Senegal i travessat d’est a oest pel riu Gàmbia, que dóna nom al país, és un del estats més petits d’Àfrica. · Premi ADOBE especial del jurat: Adobe Master Collection CS4, conjunt de 20 programes que engloba des del Photoshop al Premiere, passant pe l’InDesign. S’atorgarà al participant que el jurat consideri com el millor autor, prenent com a referència totes les obres que hagi presentat

Diversos mitjans de comunicació líders de Catalunya, com ara TV3, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, XTVL, COMràdio, etc., també donen suport a aquest concurs.

El jurat està presidit per cineastes de prestigi com Jaume Balagueró, director de [REC*] i [REC*2], i Santiago Zannou, premi Goya 2009 al millor director novell

Els temes proposats

per El truco del manco, entre d’altres.

- Eradicar la fam i la pobresa extrema (termini tancat) - Protecció del medi ambient i lluita contra el canvi climàtic (fins al 31 de gener) - Relació dels dos objectius anteriors: pobresa i medi ambient (fins al 28 de febrer)

L’entrega dels premis tindrà lloc el 25 de març de 2010 a les 19 hores a l’Auditori del CaixaForum de Barcelona.

· Premi ADOBE a l’usuari més actiu: aquell usuari del web del concurs, i de la pàgina de Facebook del mateix, que més i millor intervingui serà premiat amb un Adobe Premiere Elements 8.

Estigueu atents a la web del concurs, doncs hi ha més premis previstos en camí i seran anunciats allà.

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

PETITS ANUNCIS

JOVE

MODA

EDUCACIÓ

Centre adscrit a:

EDUCACIÓ

SERVEIS

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

GUIA

EDUCACIÓ

18

GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

· Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUCACIÓ

* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals

EDUCACIÓ

EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

EDUCACIÓ

EUSS - Programes ADD

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

T’obrim les portes al món

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

NIT

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

Videojocs

19

Que Déu els agafi

confessats!!

Parlem, entre altres videojocs, de l’esperat Dante’s Inferno, un videojoc amb reminiscències del famós Diable.

Aquest hivern, arriben una sèrie de jocs que faran les delícies dels més viciats.

Els més venuts

Analitzem, per als nostres lectors, alguns d’aquest títols que donaran molt

La revista Forbes va publicar el 2008 un rànquing on revelava quins eren els videojocs més venuts els darrers quinze anys.

Aquestes xifres es refereixen únicament al mercat nord-americà, on aquest sector mou milers de milions de dòlars l’any. La llista original, amb les unitats venudes seria, la següent:

a parlar. Comencem per Dante’s Inferno i fem un breu repàs a Dragon age: origins i Left 4 dead 2. Finalment, no us perdeu el rànquing dels més venuts.

Dante’s Inferno www.dantesinferno.com Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate – Oh vosaltres els

igins Dragon age: or

que entreu, abandoneu tota esperança. EA ens porta

Desenvolupat per Visce-

Dante’s Inferno, un joc basat

ral Games ™, creadors

en la primera part de l’èpic

també de la increïble

poema

medieval

Divina

saga Dead Space ™, a

Comèdia, anomenada “L’Infern de

Dante’s Inferno, a la tre-

Dante”, de Dante Alighieri. La fosca fic-

pidant velocitat de 60 frames ambient

ció que va veure la llum en dialecte toscà

únic, amb criatures diferents i terrorífics

és generalment considerada com l’obra

dimonis per enfrontar. Cada un, ambi-

que va definir la concepció de l’infern i

entat de manera diferent depenent dels

el purgatori en el món occidental. El po-

pecats que hi cometin els seus ocupants.

om http://eu.dragonage.c lers de l’Antiga , Star Wars ™: Els Caval ™ ect Eff ss Ma de ors Dels cread i violenta aventura de Gate ™ arriba una èpica República ™ i Baldur’s manitat descansa supervivència de la hu La . ïció tra i a úri lux , rd. violència pel destí, els Grey Wa que han estat elegits vui d’a en les mans d’aquells dia ware fins al elaborat creat per Bio i d fun pro s mé ers L’Univ e el cobert s del doble de mida qu mé i joc de res ho 80 e: amb més de 0, PS3 i PC. Dragon ag sponible per a Xbox36 Di . ect Eff ss Ma la b am . at per PEGI amb 18 + origins ha estat classific

ema narra la història de Dante que viatja a través dels nou cercles de l’Infern en

Els jugadors podran anar a l’Infern el 12

persecució de la seva estimada Beatriu.

de febrer quan surti el joc per a PlaySta-

Escrita al segle XIV, la Divina Comèdia, a

tion 3, Xbox 360 i PlayStation Portable

diferència de la Bíblia, va ser publicada

(PSP). La demo de “Les Portes de l’In-

i llegida en italià per fer-la accessible a

fern” estarà disponible per a PlayStation

més gent. El poema ofereix una sorpre-

3 i Xbox 360 a partir de desembre. Dan-

nent i al·legòrica visió de la vida després

te’s Inferno ha estat classificat per PEGI

de la mort, i els càstigs de l’Infern en el

amb 18 +.

cristianisme. En aquesta primera part, Dante viatja pels nou cercles de l’Infern:

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

Limbo, Luxúria, Gola, Avarícia, Ira, Heret-

Fotos: Cedides

gia, Violència, Frau i Traïció.

Left 4 dead 2

www.l4d.com Aquest joc de terror, cooperatiu i FPS, et portarà a tu i als teus amics a les ciut ats, els pantans i els cementiris del sud americà. Jug aràs com un dels quatre sup ervivents armat fins a les dents per liqu idar zombis. Disponible per a Xbo x360, PS3 i PC. Left 4 dead 2 ha esta t classificat per PEGI amb 18 +.

deria.cat

Més informació: administracio@edicat.cat o 93 451 61 70

 GTA: San Andreas: 9’4 milions d’unitats  Guitar Hero III: Legends of Rock: 8’2 milions  Madden NFL 07: 7’7 milions  GTA: Vice City: 7’3 milions  Madden NFL 06: 6’7 milions  Halo 2: 6’61 millones  Madden NFL 08: 6’6 milions  Call of Duty 4: Modern Warfare: 6’25 milions  GTA III: 6’2 milions  Madden NFL 05: 6’1 milions La revista Forbes, especialitzada en el món de les finances i els negocis, porta editantse als Estats Units des de fa noranta anys. És coneguda per publicar llistes molt esperades entre els mitjans de comunicació.

Una de les més populars és la de les deu persones més riques del món.

20

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

“ “ SEXUALITAT

No et passis

A vegades, algunes persones utilitzen la seva posició de poder per obtenir favors sexuals La Montse i l’Eloi han quedat un parell de vegades per sortir junts a prendre alguna cosa. Aquesta nit, l’Eloi ha convidat la Montse a casa seva. Mentre estan al sofà tranquil·lament mirant una pel·lícula, l’Eloi comença a tocar la Montse. Al principi, a la Montse, li agrada, però arriba un moment en què es comença a sentir incòmoda.

Li diu a l’Eloi, però ell sembla no escoltar-la en absolut...

no li correspon. És també una manera d’exercir violència sobre la persona.

Com puc saber que això no està bé?

En el mateix moment en què el/la noi/a se sent malament realitzant determinades accions o escoltant determinats comentaris, es pot dir que hi ha una invasió de la intimitat de l’altre. L’assetjament sexual pot prendre diferents formes, des de comentaris desagradables fins al contacte físic no desitjat,

Tenir o no, relacions sexuals és una

passant per comentaris degradants so-

elecció que tota persona ha d’escollir

bre l’altre sexe, petició de favors sexu-

lliurement. Cada persona ha de decidir

als, etc. Això acostuma a produir-se en

què vol fer i què no vol fer amb el seu

un ambient hostil que fa que la víctima

propi cos, i ningú té dret a decidir per

se senti molt violenta i, fins i tot, en al-

l’altre. Tot i així, a vegades poden donar-

gunes situacions, culpable.

se situacions inesperades i incòmodes davant les quals el noi o la noia no sap

A vegades, algunes persones utilitzen

què fer. Quan algú coacciona una altra

la seva posició de poder per obtenir fa-

persona a fer coses que aquesta no vol,

vors sexuals d’altres persones. Tracten

està utilitzant un poder sobre ella que

d’intercanviar favors sexuals per qual-

FEBRER 10/SECUNDÈRIA 142

SEXUALITAT

sevol tipus de recompensa. Tot i així,

turalesa. El consum de drogues o alcohol

això no és un intercanvi d’igual a igual.

no dóna cap dret a abusar físicament o

Si la víctima percep aquesta situació

psíquicament d’una altra persona. Quan

com a desagradable, ha de prendre

una de les dues persones diu que no vol

mesures i denunciar la situació.

mantenir relacions sexuals o fa conèixer

Assetjament o violació?

21

envian’s les teves conultes a: sexualitat@edicat.cat

CONSULTORI

que se sent incòmoda davant una determinada situació, l’altre ha de saber inter-

La violació és l’acte de forçar a una altra

pretar aquesta resposta. Un dels prejudi-

“Hola, me llamo Sara y tengo 17 años. Estoy en segundo de Bachillerato

persona a mantenir relacions sexuals

cis entre alguns grups de nois és creure

y estoy haciendo el Treball de Recerca sobre la sexualidad (sobre como

en contra de la seva voluntat. Tot i que

que encara que la noia digui que no vol

están informados los jóvenes). He visto en el periódico Secundèria

la violació comporta un acte sexual, no

tenir relacions sexuals, en realitat vol dir

que hay información sobre los talleres sexuales. Me gustaría que si

es tracta de sexe sinó d’una mostra bru-

que sí. Això és totalment fals. Quan una

pudieras me dieseis información sobre los talleres y como están los

tal de poder. No cal que la persona que

noia o un noi diu “no”, vol dir “no” i tot

jóvenes informados.”

realitza la violació sigui un desconegut

allò que es faci en contra de la seva vo-

per qualificar aquest succés de violació.

luntat suposa una agressió cap a la seva

Hola Sara, en resposta a la teva pregunta, l’Educació Sexual i Afectiva és

De fet, les estadístiques demostren que

persona i la seva sexualitat.

considerada per la Reforma Educativa en curs com a un Eix Transversal

el 80% de les dones que han estat vi-

en algunes Comunitats Autònomes o Centres Educatius, i com a un Crè-

olades afirmen que el seu agressor era

En cas d’haver patit abús o agressió,

dit Variable de Segon Cicle d’ESO, en d’altres. En qualsevol cas, l’Educa-

una persona coneguda. La violació per

s’ha de denunciar a la prefectura de

ció Sexual com a tal acostuma a començar a la secundària, quan molts

part d’una persona coneguda és molt

policia de la ciutat, o bé a la comissa-

joves ja han tingut experiències sexuals. L’Educació Sexual és totalment

traumàtica perquè la víctima sent que

ria més pròxima, on donen l’assesso-

necessària per tal que els joves estiguin ben informats i es puguin prote-

s’ha refiat del seu agressor, i se sent

rament i l’atenció adient. És important

gir a sí mateixos. En el moment actual, els partits polítics PSOE, IU i ERC

culpable per no haver-se adonat abans

no callar-se i, sobretot, no confondre’s

han pactat que s’imparteixi educació sexual a les escoles i a tots els ni-

de què podia passar.

i sentir-se culpable. L’única persona

vells. Es tracta d’una mesura que persegueix reduir els embarassos no

culpable és l’assetjador.

desitjats. D’altra banda, existeixen nombrosos tallers que, de caràcter

Cal tenir present que, tant en l’acte d’as-

públic o privat, s’estan impartint als joves que hi estiguin interessats.

setjament com en l’acte de violació, la

Laura Cerdán Rubio

víctima mai és culpable. Per altra banda,

Fotos: ACI Creativo

cap factor justifica un acte d’aquesta na-

deria.cat

Per a més informació, pots consultar la pàgina www.gencat.net/educacio o el telèfon 93 217 30 25.

22

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

cultura

Recomanem

Agenda febrer10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Dies: fins al 21-02-2010

EL TIMBAL DE LLAUNA

CONTES

Günter Grass

John Cheever

La Butxaca

La Butxaca

Boulevard de Carol López

11’95 euros

14’96 euros

Teatre

552 pàgines

880 pàgines

c. Villarroel, 87. Barcelona www.villarroelteatre.com

El timbal de llauna, que amb El gat i la rata i Anys de gos forma la trilogia de Danzig, és el paradigma de la novel·la picaresca de la modernitat, amb un argument grotesc i uns personatges extravagants. El seu protagonista, Oskar Matzerath, un Peter Pan d’avui que viu en un món estrany i cruel, decideix no créixer per no fer-se càrrec de la botiga del seu pare. Grass arriba, en aquesta novel·la, als racons més tèrbols de l’existència humana, i denuncia la inseguretat del món actual.

John Cheever és un dels escriptors més llegits i influents de la literatura americana contemporània, com així ho demostra aquesta edició, on es presenta una tria acurada de les seves millors narracions feta pel mateix autor. L’antologia –que l’any 1979 va obtenir el premi Pulitzer i el National Book Award– recull una trajectòria de gairebé tres dècades. A les seves narracions, denses i complexes com novel·les, Cheever ens parla dels americans que viuen als suburbis de Nova Anglaterra o als barris més residencials de Manhattan.

Dies: fins al 28-02-2010

Cambodja, terra d’esperança Exposició Caixa Forum Centre Social i Cultural. Av. Marquès de Comillas, 6. Barcelona Entrada gratuïta

L’exposició ens vol aproximar a la realitat de Cambodja, un país que, després de molts anys de guerra i patiment, ara mira cap endavant.

CINEMA THE LOVELY

THE FOURTH

BONES

KIND

Peter Jackson

Olatunde

Saoirse Ronan,

Osunsanmi

Mark Wahlberg,

Milla Jovovich,

Rachel Weisz,

Elias Koteas, Will

Stanley Tucci,

Patton, Hakeem

Susan Sarandon,

Kae-Kazim,

Michael Imperioli,

Corey Johnson.

Amanda Michalka

98 minuts

Dies: fins al 31-03-2010

139 minuts

Basada en la novel·la Des del meu cel d’Alice Sebold, la pel·lícula narra la vida d’una nena de 14 anys que es diu Susie Salmon (Saoirse Ronan, Expiació) que és violada i assassinada, i que veu des del cel com la vida de la seva família i amics canvia després del terrible succés. Un detectiu intentarà resoldre el cas mentre l’assassí esborra totes les pistes i es prepara per tornar a matar.

The 4th Kind és un thriller ambientat a Alaska on una dona investigarà una sèrie de misterioses desaparicions ocorregudes durant els últims 40 anys. Milla Jovovich dóna vida a una psicòloga que, analitzant els seus pacients, descobreix una sèrie d’estranyes coincidències que semblen estar relacionades amb abduccions alienígenes.

Fam i guerra a Catalunya. Memòria i estratègies de supervivència 19361959 Exposició Museu Etnològic. Pg. Santa Madrona, 16.

Barcelona 934246807

Dies: acte permanent

Els ocells urbans Exposició

Entrada gratuïta els diumenges.

Museu de Ciències Naturals - Edifici de Zoologia. Pg. Picasso, 5. Barcelona

VIDEOJOCS

Entrada gratuïta els diumenges

Les ciutats allotgen moltes espècies d’aus que es poden observar millor si els hi oferim aliment i llocs on criar i protegir-se. Es mostren menjadores i caixes-niu adequades a les necessitats d’aquestes espècies i s’explica què podem fer per ajudar els ocells a viure millor al medi urbà.

Dies: fins al 31-01-2010

ASSASSIN’S CREED 2

STARCRAFT 2

Un marit ideal d’Oscar Wilde

http://assassinscreed.es.ubi.com

http://www.starcraft2.com

Teatre Teatre Goya. C. Joaquín Costa, 68.

Segona entrega del popular joc d’acció i aventures d’Ubisoft, Assassin’s Creed, on encarnava Ezio, un jove noble al període del Renaixement italià dins d’un devastador món que fa aigües. Disponible per a PC, PS3 i Xbox360

Continuació del popular joc d’estratègia creat per Blizzard. Protoss, Terran i Zerg, tornen a combatre en temps real, però aquesta vegada en 3D i amb noves habilitats i incorporacions. Disponible per a PC.

Barcelona de 23 a 29 euros.

933435323

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

SECUNDÈRIA 142/FEBRER 10

cultura

històries de catalunya

23

Els templers

CIES I EXPOSICIÓ Dies: 19-01-2010

L’Odissea d’Homer, a càrrec d’Alberto Bernabé Conferència Auditori Narcís de Carreras. Fundació La Caixa. C. Santa Clara, 11, 4. Girona. 19:30 972 413 113 Activitat gratuïta

Dins el cicle “Obres Mestres de la Literatura Grecollatina” Organitza: Fundació “la Caixa”. Obra social Dies: 21-01-2010

La paella de Mr. Darwin, a càrrec de Marc Boada Conferència Auditori Narcís de Carreras. Fundació La Caixa. C. Santa Clara, 11, 4. Girona. 19:30 972 413 113

El 2 de desembre de 1307, amb l’edicte del rei Jaume II, es va iniciar la persecució

Activitat gratuïta

dels templers. L’acció s’emmarcava en la persecució general de l’orde per dispo-

Dies: 23-01-2010

Dominique A Concert

sició del rei de França, Felip IV, el Bell, a causa del poder econòmic especialment rellevant que la germandat havia anat adquirint.

L’Orde del Temple havia nascut a Jerusalem poc després de l’èxit de la primera

Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113.

croada. En principi, es tractava de cavallers que es dedicaven a escortar aquells

Barcelona. 21:00

que pelegrinaven a Terra Santa i a protegir el Sant Sepulcre. Sota l’apadrinament

de 16 a 20 euros

de l’abat Bernat de Claravall, van redactar la regla del nou orde i van ser recone-

Dies: 20-01-2010

Sanjosex Concert

guts pel papa Innocenci II. A partir d’aquest moment, el nombre de cavallers va créixer significativament i van construir fortaleses en diversos indrets del món cristià. Alhora que van concentrar molt de poder econòmic (així, per exemple, entre altres innovacions financeres, van inventar una mena de xec de viatge). La

Heliogàbal. C. Ramón y Cajal, 80. Barcelo-

presència cristiana a Terra Santa va anar disminuint amb les diverses derrotes

na. 22:00

militars contra els musulmans, com ara la batalla de Hattin (1187) o la batalla de

6 euros

Sant Joan d’Acre (1291).

Dies: 22-01-2010

Cracker + Euro trash girl Concert

A mesura que minvava el seu poder militar a Terra Santa i s’incrementava el seu poder econòmic a Europa, feien cada vegada menys por i despertaven més cobdícia. Fins que el rei de França, a causa de l’enorme deute adquirit amb l’orde, va decidir eliminar-lo i estalviar-se’n la devolució. Així, el 13 d’octubre de 1307, Felip

Sala Apolo. C. Nou de la Rambla, 111-113.

IV va decretar l’arrest simultani de tots els templers del seu regne i, en especial,

Barcelona. 20:00

del seu gran mestre, Jacques de Molay. Sotmesos a turment, van confessar un

de 18 a 23 euros

seguit de delictes (com ara la sodomia, escopir sobre la creu, renegar de Crist...) i molts van ser condemnats i executats.

En aquest context i fruit de la pressió papal, la Corona d’Aragó també va suprimir l’orde però no els va perseguir pas de forma tan acarnissada. Malgrat que les seves fortaleses van ser assetjades en concret, la darrera plaça resistent va ser el castell de Miravet i que alguns d’ells van morir en combat, el cert és que, finalment, es va arribar a una mena d’acord. L’orde va desaparèixer i les seves propietats van ser repartides entre els altres ordes militars, però Jaume II els va concedir pensions vitalícies, la llibertat i l’oportunitat de retornar als respectius llocs d’origen. I, probablement, aquest acord es va poder dur a terme perquè el rei reconeixia els serveis de l’orde al país, i perquè possiblement sabia que les acusacions eren clarament exagerades. .

deria.net

Oriol

Helena

Junqueras

Moliné