Secundèria 147

anys

SECUNDÈRIA 15 147

estiu

2010

www.deria.cat

Tiratge: 54.300

SPLMNT

ESTIU IDIOMES

PÀGINES CENTRALS

TEMA DEL MES El vel de la discòrdia / pàg. 4

REPORTATGE

Ficcions, lliurament de premis / pàg. 10

REPORTATGE

Joves compromesos / pàg. 13

ELS PETS s o n a n t !

25 anys

Centre adscrit a:

GRAU EN TURISME +i

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

RELACIONS PÚBLIQUES I MÀRQUETING MÀRQUETING DIRECCIÓ EN RELACIONS PÚBLIQUES I PRESES D’EM Ó RACI INIST DIRECCIÓ I ADM DIRECCIÓ TA D’AL AL CION RNA INTE IAT ETAR SECR ) (TCP AUXILIAR DE VOL HOSTESSA-RELACIONS PÚBLIQUES RELACIONS PÚBLIQUES AGENT ESPORTIU AGENT TRÀFIC DE PASSATGERS

CFGS

Cicles Formatius de Grau Superior

- AGENT DE VIATGES - INFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ TURÍSTICA - GESTIÓ D’ALLOTJAMENTS TURÍSTICS

Passeig de Gràcia, 66-71 - Barcelona - T. 93 215 88 66 - 93 215 68 00 - formatic@formatic-barna.com

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

opinió

Sumari - 147 - estiu10 2 OPINIÓ FINAL DE TEMPORADA 3 la imatge ATARDECER EN SITGES. ERIKAA SALT BOTE 4 TEMA DEL MES EL VEL DE LA DISCÒRDIA 6 ELs CONVIDATS ELS PETS: LA MÚSICA ÉS LA NOSTRA MALALTIA 8 ALTAVEU GOSSOS. CANTEN A LA CRISI 9 JOVENTUT JOVENTUT I EL CATALÀ, TRENCANT TÒPICS 10 REPORTATGE FICCIONS 2010 12 PUBLIREPORTATGE ESERP FORMEM LÍDERS, MARqUEM LA DIFERÈNCIA 13 DIPUTACIÓ DE

BARCELONA JOVES COMPROMESOS

14 JOVES I CONDUCCIÓ JOVES AL VOLANT DE LA CREATIVITAT 16 DEIÀ L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS 18 petits anuncis guia jove 19 CALAIX DE SASTRE PASSATEMPS, ZOODÍAC, SUDOKU I RODA EL MÓN I TORNA EL MOT 20 SEXUALITAT DEPENDÈNCIA DE TÚ 22 cultura RECOMANEM, agenda ESTIU 2010 22 HISTÒRIES DE CATALUNYA ELS FETS DE MAIG DEL 37

PÀGINES CENTRALS SPLMNT ESTIU IDIOMES

TRIA EL TEU ESTIU. LES MILLORS OPCIONS PER PASSAR AQUESTES VACANCES

· Editor: Josep Ritort i Ferrús · Cap de relacions externes: Jordi Sansalvador · Redacció: Diego Giménez i Laura Cerdán · Disseny i maquetació: Enric Vidal, Susana Perdomo · Administració: Sònia López · Assessorament lingüístic: Rosa Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: CRE-A, s.a. · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L. · Adreça: Dos de maig, 270. Baixos. Local B - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Web: www.deria.cat www.edicat.net · Correu electrònic: revista@edicat.net (redacció) · Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@deria.cat

SUBSCRIPCIÓ: 1€ (edicat@edicat.cat)

Tiratge: 54.300 exemplars

Editorial

Deria.cat

Final de temporada

L’enquesta “Com passaràs aquest estiu?”

Arriba l’estiu i, en plena època d’exàmens i a punt d’acabar les classes, surt l’últim número de la temporada de Secundèria. Aquesta temporada que acabem ha sigut molt especial. Aquest 2010, ha tingut lloc la quarta edició del concurs Ficcions. Com sabeu, més de 1.800 alumnes han participat en aquest projecte pedagògic, i literari, a través de la xarxa arreu dels Països Catalans. Al final, més de 500 històries per llegir, al web www.ficcions.cat/ficcions, d’una qualitat realment admirable.

Per celebrar aquest èxit, i entregar els diplomes als 50 finalistes, ens vam reunir a l’Espai Jove La Fontana. Un acte que, sens dubte, no podia ser més emocionant. El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Valldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la revista Secundèria, Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un ordinador portàtil. La segona classificada va ser una alumna de l’IES Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es va endur una mp4.

Ficcions, però, no ha sigut l’única proposta pedagògica d’aquest curs. Des del mateix web ficcions.cat, es podia participar al concurs de disseny per a joves Deià, l’aventura d’imaginar espais, organitzat per l’escola Deià de disseny i la revista Secundèria. Un concurs de disseny que vol estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin desenvolupar les activitats creatives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt de la ciutadania.

Ens acomiadem, d’aquesta manera, fins la temporada que ve. Que passeu un molt bon estiu, que gaudiu de la companyia de qui us estima i estimeu, i que carregueu piles per tornar a veure’ns i trobarnos, després de les esperades vacances, a les pàgines de la nostra deria.cat revista o de la xarxa..

La il·lustració

2

0%

Totes les opcions (0 vots)

25%

Estudiant.

(10 vots)

38% Treballant (21 vots)

37%

A la platja (20 vots)

Visita’ns a... Deria.cat!

Troba’ns al Facebook!!!

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

la imatge

Erikaa Salt Bote / ATARDECER EN SITGES / www.flickr.com/photos/ericasbphotos/ Tinc 16 anys . Estic estudiant 4t d’ESO i, d’aquí poc, 1r de Batxillerat Artístic a Vilafranca del Penedès. No fa gaire que he començat amb la fotografía i ja és per a mi un dels millors hobbies. Aquesta foto la vaig fer a Sitges. Hi havia un cel preciós i s’estava fent fosc. Vaig veure el nen

saltant de roca en roca, darrere, el reflex del sol a l’aigua i els núvols de fons. Era una imatge perfecta i de molta pau. El to fosc del capvespre, i aquell nen corrents per allà, donava sensació de tranquil·litat i de llibertat. Per això, ho vaig considerar un bon moment per fotografiar.

Es busquen... JOVES TALENTS!

3

T’agrada fer fotos? Ets un il.lustrador que vol donar a conèixer els seus dibuixos? Si tens un espai web - com un Flickr o un Fotolog, - no ho dubtis. Envian’s les teves creacions a redaccio@edicat.cat i publicarem les millors a "Es busquen joves talents!"

4

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

TEMA DEL MES

El vel de la

discòrdia UNA DISCUSSIÓ SOBRE LA DIVERSITAT QUE POSA CONTRA LES CORDES ELS PRINCIPIS DEMOCRÀTICS La prohibició del vel islàmic en un institut de Pozuelo (Madrid) ha revifat el debat entre la identitat religiosa i les diferències culturals. Portar un mocador al cap és motiu per excloure una estudiant d’un centre? És correcta la política francesa de prohibició del vel? Pot passar a la universitat?

reflexions de gènere que afecten la dignitat de la dona. La discussió és candent i complicada perquè s’hi barregen tota una sèrie de qüestions que aixequen moltes passions.

La posició del govern

igració Aristide Zolberg | Expert en imm

Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes

Per la seva banda, la consellera d’Acció Social de la Generalitat, Carme Capdevila, ha afirmat sobre el cas concret de Madrid que

Quan es defensa una educació pública lai-

el dret d’escolarització ha de prevaldre per

ca, s’està defensant una educació on totes

sobre que una estudiant porti o no, moca-

les opcions religioses i de pensament tenen

dor islàmic. “No em sembla bé que per una

cabuda, basada en els valors democràtics

qüestió que no és ofensiva per a la resta

de respecte i de solidaritat, que són la base

d’alumnes hagi de canviar d’institut”, va dir

del sistema de convivència social. En con-

Capdevila en declaracions a la premsa.

seqüència, l’ensenyament confessional de qualsevol religió ha d’estar fora del sistema

Per una banda, hi ha el dret al lliure exercici

educatiu laic.

de la fe religiosa i, per l’altra, hi ha la laicitat en l’educació i la dignitat de la dona. Al bell

En aquest punt, entren en conflicte dues

mig del debat, les joves.

posicions. La que fa referència al respecte a totes les opcions religioses i la que fa refe-

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

rència a l’ensenyament confessional d’una

Fotos: Banc d’imatges

religió. El debat es veu agreujat també per

deria.cat

Aristide Zolberg, politòleg especialitzat en immigració, s’erigeix com a defensor acèrrim que les noies musulmanes puguin portar el hijab a les escoles i critica les polítiques contràries a la matèria. “Deixar que les noies portin el vel islàmic a les escoles, les fa més catalanes”, ha explicat argumentant que si les noies van a l’escola hi ha més possibilitats que s’integrin a la cultura autòctona. “L’objectiu és la integració”, defensa, “i no s’integra els immigrants si se’ls prohibeix seguir els seus costums”, ha afegit.

El debat sobre l’ús a les escoles del hijab, mocador que cobreix els cabells i el coll, traspassa fronteres. França ja va prohibir-ne l’ús el 2004, quan va entrar en vigor la llei contra signes religiosos a les escoles. “La decisió francesa va ser una estupidesa, una mala política”, opina Zolberg. “Si es vol que els musulmans esdevinguin francesos, se’ls ha de deixar menjar carn halal a les cafeteries de les escoles o deixar que les noies portin el hijab”, continua Zolberg, i afegeix: “Sempre que vagin a l’escola esdevindran més autòctones i podran formar-se un criteri propi sobre l’ús del mocador”.

França vol anar més enllà. El govern de Nicolas

Dona musulmana amb niqab a la dreta, i amb hijab a l’esquerra.

Foto: Muhammad Reuters. Reuters.

Sarkozy preveu prohibir el mes que ve l’ús del

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

REPORTATGE

Grup de musulmanes franceses es manifesten a Marsella en contra de la normativa de vetar l’ús del hijab a les escoles. Foto: STR New-Reuters

hijab i altres vels islàmics, com el xador o el

autòctons es pregunten “quin paper tenen

burqa, a tot l’espai públic, i no només en llocs

els musulmans aquí”. “Cal temps”, confia.

tancats com preveu la normativa actual de 2004. “Faig una gran diferència entre portar

Acollir en català “no és un problema”

alguna cosa al cap i tenir la cara tapada”, des-

Zolberg, nascut a Bèlgica i que domina a la

taca Zolberg. Segons ell, peces com el xador

perfecció el francès, el neerlandès i l’anglès,

o el burqa no deixen reconèixer la persona, “i

també ha defensat el projecte de llei d’aco-

això és un problema”. “No es pot conduir un

llida català, que dicta que s’ha d’atendre

cotxe amb un burqa, però portar un mocador

en català la immigració que acaba d’arribar

al cap no interfereix en aprendre matemàti-

al país. “Si els immigrants aprenen català,

ques”, expressa Zolberg tornant a la polèmica

aquesta llengua no s’allunya tant del caste-

de l’ús el hijab als centres educatius.

llà, així que si els nouvinguts després abandonen Catalunya i van a alguna altra part de

En la mateixa línia que França, pretén actu-

l’estat espanyol, poden fàcilment aprendre

ar Bèlgica, que té previst aprovar la setmana

castellà”, ha argumentat Zolbeg. “No penso

vinent una proposta de llei adrreçada a pro-

que sigui un gran problema”, ha afirmat.

hibir l’ús del vel en espais públics. Si s’aprovés, seria el primer país europeu en prohibir

Respecte a la polèmica sobre el padró a Vic,

totalment l’ús del vel en espais públics. Se-

Zolberg ha dit que no coneixia el cas específic

gons Zolberg, es necessita “paciència i sentit

però ha fet referència a una situació similars

comú” per part dels països europeus per tal

als Estats Units, on es volia fer servir el padró

de dissenyar bones polítiques d’integració.

per identificar els immigrants irregulars. “No crec que sigui una bona idea”, ha destacat,

A diferència dels Estats Units, on “molta gent

apel·lant de nou a aplicar “el sentit comú” en

tem que els hispans prendran el poder del

aquesta classe de decisions. “El propòsit del

país”, assegura Zolberg, “les pors a Europa

padró és saber la gent registrada en una ciu-

van adreçades més aviat cap a l’Islam”. Se-

tat, si amenaces els immigrants sense papers

gons el politòleg, “els europeus temen que

a denunciar-los a les autoritats, encara s’ama-

els musulmans s’apoderin del territori, però

garan més, i és millor que no s’amaguin”, ha

no passarà”. Malgrat es vagi o no a l’església,

conclòs Zolberg.

per a Zolberg, Europa, l’estat espanyol i Catalunya “són països cristians” i els ciutadans

Ariadna Matamoros / ACN

6

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

CONVIDATS

música nostra malaltia” ELS PETS - MÚSICS

“La música és la

EL GRUP DE CONSTANTÍ TREU NOU DISC PER CELEBRAR LES NOCES D’ARGENT DE LA BANDA Entrevistem Lluís Gavaldà i Joan Reig per parlar del seu nou disc Fràgil, el desè treball d’estudi de la banda de Constantí. Enguany, a més, Els Pets celebren els seus 25 anys junts, per això també parlem de la seva trajectòria i la seva carrera musical.

L. G: La música és la nostra malaltia.

han descobert que en català es pot fer un producte digne. Aquests grups nous

Com dieu, sou molt melòmans, què es-

seran els que probablement ens fotran

teu escoltant últimament?

la feina a nosaltres, però ho portem

J. R: Ara, venint amb el cotxe, hem es-

amb esportivitat i amb alegria. Diguem

coltat dos discos. Primer, el nou disc de

que és llei de vida. I no cal dir que ens

la Sharon Jones, una senyora de Nova

dóna trempera i ens faria il·lusió com-

York que porta el soul dels anys 60 al s

partir escenari amb aquests grups.

Veneu-me el disc, què té de nou aquest

XXI. Després, s’ha acabat aquest disc i

disc?

venia el nou disc de La Brigada, un grup

J. R: Som més melòmans que músics,

Lluís Gavaldà: A nivell musical, s’hi pot

de Vilanova i la Geltrú que ha tret el seu

aleshores ens interessa més que hi hagi

trobar una proposta molt crua. Hem

segon disc. Aquest grup representa

més bona música per poder escoltar que

apostat per fer un disc que tal qual so-

aquesta onada del nou pop català que

no el fet que ens fotin la feina, que, per

nava a la sala d’assaig es va enregistrar

està trepitjant amb força. Ens sentim

altra part, ja procurarem que no passi.

a l’estudi. No hi ha artifici, no hi ha ni

molt ben acompanyats i estem encanta-

colorants ni conservants. Som nosaltres,

díssims que aquests grups hagin cridat

A la trajectòria dels Pets podríem dis-

els tres Pets, i la banda, en Joan Pau Chá-

l’atenció dels mitjans. Són molt bons.

tingir dues èpoques, una abans del

vez, al teclat i al baix, i en David Muñoz,

disc Sol i l’altra després, ho veieu així?

a les guitarres. També el productor, Brad

L. G: Sí, diríem que hi ha un canvi a

Jones, que repeteix amb nosaltres per

nivell de temàtica. Al principi, hi havia

quarta vegada. A nivell de lletres, és un

un component ideològic molt fort i de

aparador d’estats d’ànim. Té un fil argumental bastant clar que és la fragilitat de les relacions sentimentals. Hi ha una reivindicació de la fragilitat, no vista com a negativa i sinònim d’una cosa que es trenca, sinó que és sinònim d’una cosa que s’ha de cuidar. Quan ets conscient que les coses són fràgils, les gaudeixes

“Si un grup fa 25

lletra graciosa. Aquest tipus de lletra

anys, és perquè té

com un acudit que a la sisena vegada

un públic que l’ha

de fa uns cinc o sis discos, la tendència

aguantat 25 anys”

alliçonem gaire, sinó que ens qüestio-

perduda i envelleix molt malament. És que l’escoltes ja no fa tanta gràcia. Des de la lletra dels Pets ja ha canviat, ja no nem a nosaltres mateixos. Hi ha una banda de matisos de gris, entre el blanc

molt més i els hi dones la importància

i negre molt gran. Quan ets jove, creus

que tenen realment.

La música en català està en un bon mo-

que tens la raó. Quan més temps passa,

Com busqueu idees per a les noves

ment.

més t’adones que la raó és més flexible.

cançons?

L. G: Sí, i curiosament la proposta

Aquest darrer disc explica situacions

Joan Reig: Pel que fa a les lletres, no-

d’aquests grups és propera a la nostra.

que parlen del cor i dels sentiments.

més cal obrir el diari. El món està ple

Nosaltres formem part d’un moviment

d’idees, només s’ha de ser receptiu

molt concret, el rock català, però estilís-

J. R: Jo penso que aquesta època comen-

i tenir els pàmpols ben oberts per a

ticament estàvem una mica desubicats.

ça una mica amb el disc Brut Natural i

què t’arribin per transformar-les en

Ara, amb moltes propostes com La Bri-

després amb el Bon dia. Amb Sol, potser

cançons. I, pel que a la música, nosal-

gada, Mishima, Manel o Els Amics de

se n’adona la premsa especialitzada.

tres som més melòmens que músics.

les Arts, ens trobem que tenen uns re-

Som gent que gaudim més escoltant

ferents musicals bastant semblants als

L. G: Té el seu valor que la crítica rei-

música que fent-la. Com que som tan

nostres. Ens agrada com a melòmans,

vindiqui Els Pets perquè no és fàcil rei-

melòmens, el que fem és rebre molta

però també ens agrada com a com-

vindicar Els Pets en segons quins

música, comprem molts discos i n’es-

panys de viatge. Creiem que calia una

cercles. Està bé que cert tipus de

coltem molts. No ara, sinó de tota la

oxigenació de l’escena catalana. Malau-

crítica s’hagi tret el prejudici i ens

vida. Hem arribat a aquest ofici perquè

radament, fins no fa gaire aquesta nova

hagi reivindicat. Se’ls hi ha de reconèi-

érem grans aficionats a la música.

escena cantava en anglès i, per fi, ara

xer, i agrair, aquest esforç que han fet.

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

REPORTATGE

Quin és el secret per aguantar-vos 25

ho fèiem tot junts: ens enamoràvem,

anys és perquè té un públic que l’ha

anys?

ens emborratxàvem, somiàvem, escol-

aguantat 25 anys. I que l’ha aguantat

J. R: Sent amics. Tots els oficis que te-

tàvem música plegats. I a mesura que

d’una manera estoica i, a vegades, con-

nen relació amb la carretera, la nit, en

et fas gran, les direccions vitals van di-

tra els elements, contra la crítica espe-

passar hores de son, en treballar quan

vergint poc o molt. Jo crec que l’amistat

cialitzada, contra la manipulació que

tothom estar descansant, etc. Diem

que tenim entre nosaltres ens ha ajudat

s’ha fet anti-rock català... Tenim un pú-

que deixa cicatrius. A vegades, en for-

a continuar estimant-nos i tenir ganes

blic que no és que li agradi el que fem,

ma d’excessos...

de fer coses junts. L’amistat, però, no

és que ens estima. Hem aconseguit ser

explica que tinguem 25 anys de salut

intergeneracionals: tenim fills dels fans

L. G: I mal entesos, diferències de crite-

musical. Jo crec que el que ho explica

dels Pets que són fans dels Pets. Aques-

ri i que tampoc ets la mateixa persona.

és, per una banda, la nostra obra, però

ta és la clau de durar 25 anys. Nosaltres

Quan vam començar érem una colla que

sobretot un fenomen que és paramu-

tres ens estimem però, si no tinguéssim

sical que és el públic. Si un grup fa 25

públic, quedaríem per fer calçotades o algun sopar de tant en tant. És important haver-vos deixat temps per altres projectes personals?

J. R: Sí, això va molt bé per oxigenar la relació i també perquè tornes amb les piles carregades, sobretot si fas una cosa molt diferent a Els Pets, com el que he fet com a bateria a Mesclat o el que he fet ara com a cantant amb Refugi.

Véns amb la maleta plena d’experiències noves, de ritmes... Més ofici. Això enriqueix com a músic i com a intèrpret. Hi ha inquietud per fer coses noves, som tastaolletes, però no ens enganyem, també a nivell econòmic va bé. Vivim en un país on, molts músics, diria que la majoria, viuen de la docència. No hi ha un circuit de música com hi pot haver en països europeus. L’oferta s’ha multiplicat, però encara no estem a nivells europeus perquè la tradició musical no

SOR

TEEM G

L’ÚLTIM

CD DE

ELS PETS

està del tot arrelada.

També feu col·laboracions en mitjans de comunicació.

L. G: Som tastaolletes i no estem únicament pendents de la nostra música.

Escoltem música, però també llegim el diari, ens agrada fer ràdio... De fet, tenim un programa plegats a Constantí Ràdio. En Joan fa tele, jo també n’he fet alguna. És curiós perquè tenim com carreres audiovisuals paral·leles, cadascú pel seu compte, i suposo que veuen que som xerrameques, com pots comprovar amb aquesta entrevista. Ens agrada opinar i parlar de tot. Tenim un discurs que, a vegades, pot ser equivocat o erroni però, vaja, hi ha un mínim de criteri. Per això, segurament, la gent ens crida. A més, ens agrada.

Que la teva professió principal sigui la música, no vol dir necessàriament que només puguis fer música.

Agraïm a la botiga Dexo, disseny d’escales i xemeneies que, amablement, ens va deixar fer les fotos al seu establiment.

Textos: Mònica Puntí Brun Fotos: Ivan Giménez

deria.cat

SI VOLS GUANYAR L’ÚLTIM TREBALL DE ELS PETS, ENTRA A WWW.DERIA.CAT I PARTICIPA AL SORTEIG DE “FRÀGIL“

8

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

altaveu

canten a la crisi En un temps de crisi i un moment de transició, Gossos aposta per cantar amb optimisme al seu novè disc d’estudi, Dia 1 (Música Global, 2010), al qual cal sumar-hi també tres àlbums en directe.

“Tot està bé, no has de patir per mi,

feina feta a llarg termini. Amb aquesta

neix d’una època de molta confiança.

confiança, ens hem dit: no ens repetim

No només hi ha contribuït l’èxit d’Oxi-

ni ens estressem, no hem de superar

gen, ha estat la celebració dels 15 anys

res, anem pel bon camí i endavant. En

i tres anys de gira en què no hem parat i

aquest disc, la diferència és que primer

hem tornat a omplir places!

neix el concepte de “Dia 1” abans d’haver compost la majoria de cançons. Ha

Us heu inspirat en grups diferents?

estat un estímul més.

Oriol Farré: Sí! Com més grans ens fem,

www.enderrock.cat DDAA Embolingats Un tribut a Skatalà (Black Borinot)

Gran disc d'homenatge molt ben treballat per una vintena de bandes que, per a o per b, són deutores de l'obra dels pioners de l'ska català. L'excusa és una reunificació del grup de Quique i Pitu, motivada ara pel vint-i-cinquè aniversari de la seva creació: un cabell blanc més per a tots els que van viure la primera etapa del grup. Conté divuit peces (tampoc tenien gaire més repertori).

més ens diferenciem entre nosaltres.

és la meva aposta” (“Dia 1”). Quina és l’aposta del nou disc?

Teniu més confiança ara que abans...

Cadascú marca més el seu caràcter i les

Roger Palà

Natxo Tarrés: Venim d’Oxigen (Música

N.T: Sí, i la seguretat de dir-nos: nois,

seves inquietuds. Però al cap i a la fi és

Global, 2007), que és un disc que va

anem bé, fem una empenta més a la

un sol projecte, per tant arriben influ-

consolidar molt la nostra segona etapa

nostra carrera. Si hi ha d’haver un pia-

ències de tota mena. La música que he

Minimal 21

elèctrica. Ens ha donat molta potència,

no, doncs posem-lo! Si el so ha de ser

escoltat en els últims tres anys no té res

L'habitació del fons

i ara cal començar a recollir fruits d’una

contundent, més contundència. Dia 1

a veure amb la que escoltava abans, i

(Blanco y

segur que als altres els passa el mateix.

Negro/Fanàtic)

A l’anterior entrevista (EDR 155), consideràveu que semblava que “Si t’agraden Coldplay o Keane no et pot agradar Gossos.” Grups com Manel o Antònia Font, o cançons com “Corren”, han fet que ja no sigui així?

N.T: A la música en català, per sobre de tot, hi ha les cançons. Poden arribar de qualsevol manera, i després hi ha el con-

La fràgil i sensual veu de Núria Tamayo al servei d'un grup que cuida fins al darrer detall una proposta de pop electrònic delicat i amb molta sensibilitat. Guanyadors del premi Èxit del Sona 9 2009, Minimal 21 han creat una obra molt efectiva, dolça i cassolana, gravada al seu home estudio, que reflecteix una manera de ser, fer i de crear, sense massa complicacions instrumentrals ni efectes sonors, tot i ser un grup que és mou dins de l'òrbita electrònica.

cepte i el so que hagis posat. Si té vida,

Laura Torrent

té ànima i arriba! Durant els últims anys s’ha diversificat prou l’escena catalana com perquè a qui li agradi una tendència trobi un grup que hi experimenta. I això

Soul Atac

és fenomenal, és normalitzar la situació,

Mercat negre

que tinguis grups indie, gent que fa hip-

(Temps Record)

hop, rumba... És així que potser aconseguirem que quatre grups facin alguna cançó que agradi a tothom. El “Corren““, per exemple, el canten molts nens. I no el vam fer pas pensant en ells! Però és fantàstic que la canti moltíssima gent!

Textos: Helena Morén Alegret Fotos: Miguel Morales

deria.cat

Que aixequi la mà qui no li agradi despertar-se tard sense mirar el despertador o fer la darrera cervesa al final de la vetllada. El que fan Soul Atac en aquest segon disc agrada tant com “fer la migdiada al llit en pijama”. Per riure de les penes i no desesperar, un disc per gaudir sense permisos: Soul Atac pinta de color els detalls.

Elisenda Soriguera.

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

JOVENTUT

9

La joventut i el català, trencant tòpics MOLTS I MOLTES JOVES CASTELLANOPARLANTS ADOPTEN EL CATALÀ COM A LLENGUA D’ÚS HABITUAL A L’INSTITUT Un estudi de les secretaries de Joventut i Política Lingüística desmenteix que el català sigui poc popular entre la gent jove i que les noves generacions de catalanoparlants renunciïn a utilitzar-lo amb facilitat.

Ben al contrari, la joventut és el sector de població que incorpora més nous parlants al català.

Molts són els tòpics que, quan és parla dels i les joves, floreixen per tal d’explicar un col·lectiu sovint mal entès. Un tòpic és un argument general que s’aplica a tots els casos semblants, un lloc comú, una expressió trivial emprada sistemàticament en el mateix sentit. Des d’aquell que diu que “els joves no llegeixen” fins al que diu que “els joves no tenen valors”, passant pel, malauradament famós, “ni estudien, ni treballen”.

El català a l’institut Un exemple d’aquests tòpics podria ser el que diu que el jo-

i tot, a identificar-se bàsicament amb el català, que no que

Però per a què els i les joves castellanoparlants adoptin

un o una jove catalanoparlant d’origen es consideri a ell/a

usos socials del català i viceversa cal que hi hagi certes con-

mateix/a com a bilingüe o com a castellanoparlant.

dicions en el seu entorn immediat, i això sovint no succeeix fins que arriben a l’institut.

vent és un problema per a l’ús del català. Però res més lluny de la realitat. Segons el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí,

L’estudi conclou que la joventut és el sector de població que

“els i les joves no són un problema, sinó l’esperança del ca-

més usa indistintament el català i el castellà. D’una situació

Enderrocant més tòpics

talà”. L’estudi posa de relleu que les persones joves es con-

de partida familiar on normalment es parla exclusivament

També pel que fa a l’àmbit quotidià hi ha tòpics a moldre. Les

sideren cada cop a ells mateixos com a bilingües o híbrides

una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del

dades contradiuen la creença que els i les joves catalanopar-

lingüísticament. Aquesta hibridació juga a favor del català

català, passem a una situació dominada per les hibridaci-

lants sempre adopten el castellà amb els parlants d’aquesta

perquè és molt més habitual que un o una jove nascut/da

ons lingüístiques del català i el castellà en els usos quotidi-

llengua. Tot i que els i les catalanoparlants habituals tendei-

en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o, fins

ans que beneficia i incrementa l’ús del català.

xen més a adoptar el castellà amb amics i amigues castellanoparlants que a la inversa, i a utilitzar-lo d’entrada per adreçar-se a persones desconegudes, els i les catalanoparlants que no adopten el castellà a menys que realment no els entenguin són també un col·lectiu important. Aquesta “lleialtat lingüística” contribueix a incrementar la presència del català, facilita oportunitats per parlar-lo als castellanoparlants d’origen i promou la diversitat lingüística i cultural.

Els correus electrònics i les xarxes socials afavoreixen el català En el consum de mitjans de comunicació i Internet, la hibridació també és dóna. És el cas de la televisió, que esdevé una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevància per una part de joves castellanoparlants habituals sense grans competències lingüístiques en català. La utilització

+INFO

dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook, Twitter...) podria afavorir l’ús del català.

volemdecidir.cat JOVE.CAT

Textos: Secretaria General de Joventut Fotos: Secretaria General de Joventut

deria.cat

Vaig recó FICCIONS2010 10

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

REPORTATGE

Pere Seda, de l’IES Valldemosa de Barcelona, guanya la quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries Més de 300 joves omplen l’Espai Jove La Fontana en el lliurament de premis Ficcions, el concurs literari on han participat més de 1.800 estudiants. Els joves van venir des de les Illes Balears, Fraga, Girona o Palma.

alguns dels membres del jurat com ara Antònia Cortijos o Hor-

La quarta edició de Ficcions, l’aventura de crear històries

Un any més, Ficcions ha demostrat que la literatura en català

ha arribat a la seva fi. El concurs literari a la xarxa, organit-

a la xarxa és ben viva entre la gent més jove, que ha escrit

zat per Secundèria, acaba amb un gran èxit de participació:

durant dos mesos més de 500 històries al web del concurs.

tènsia Galí van lliurar els diplomes i els premis als finalistes.

El jurat, format per persones del món de la cultura, la literatura i l’educació catalanes va estar format per Pau Vidal, Albert Lladó, Josep Antón Muñoz o Marià Marin, entre d’altres.

aquest any, ha superat els 1.800 participants. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 20 de maig a l’Espai Jove

A més dels joves, les autoritats polítiques també van assistir a

D’altra banda, el concurs de disseny per a joves Deià, l’aven-

La Fontana de Barcelona i va acollir uns 300 estudiants d’ar-

aquest acte. El Secretari General de Joventut, Eugeni Villalbí; el

tura d’imaginar espais, organitzat per l’escola Deià de dis-

reu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Regidor del Districte de Gràcia de l’Ajuntament de Barcelona,

seny i la revista Secundèria, també van lliurar els premis als

Guillem Espriu i de la Diputació de Barcelona, Elena Lledós.

seus guanyadors. El senyor Ricard Roura, director de l’esco-

El guanyador d’aquesta edició va ser un alumne de l’IES Va-

“Contemp

la, va presentar l’escola i el concurs remarcant que es trac-

lldemosa de Barcelona, en Pere Seda. El Secretari de General

A banda dels premis de Ficcions, també es va fer el lliurament

ta d’”un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i

de Joventut, Eugeni Villalbí i l’editor de la revista Secundèria,

de premis d’UniFiccions, un concurs paral·lel i adreçat, en

l’estima pels espais públics urbans a base de proposar ide-

Josep Ritort, li van fer entrega del primer premi, un ordinador

aquest cas, als estudiants universitaris i joves d’entre 18 i 30

es i dissenys que permetin desenvolupar les activitats crea-

portàtil. La segona classificada va ser una alumna de l’IES

anys. Aquest any, el primer premi, un ordinador portàtil, ha

tives en un entorn que faciliti la interrelació amb el conjunt

Escola Industrial de Sabadell, la Glòria Macià Muñoz, que es

estat per a Daniel Velasco Sánchez, de la Universitat Pompeu

de la ciutadania”.

va endur una mp4.

Fabra. El segon premi, un iPod, ha estat per a Bruna Generoso Miralpeix, també de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest any,

Música en directe

El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig a

uns 100 participants de 14 universitats catalanes, valencia-

L’edició d’enguany, va comptar amb la presència de la

les 18.00 de la tarda, a l’Espai Jove La Fontana, en un acte on

nes i balears han escrit relats d’un elevat nivell literari al web.

Sant Andreu Jazz Band, la big band més jove de tota Europa que va ambientar l’acte amb el jazz més jove de Catalunya. www.myspace.com/santandreujazzband.

“Dins de casa hi ressona

órrer carrers...”

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

REPORTATGE

11

plo l’espai que hauries d’ocupar...”

Mar Viayna Graells Montellà, Júlia Marsà Sabrià i Clara Francino Urdàniz, Premi Popular de Ficcions 2010 “Contemplo l’espai que hauries d’ocupar si estiguessis amb mi, però no hi ets i no entenc perquè. M’aixeco sense ganes de fer res i em vesteixo a poc a poc. Conto les hores que falten per veu-

Pere Seda, guanyador de Ficcions 2010

re’t i començo a recordar aquell matí en què ens vam conèixer...”

Textos: Diego Giménez (diego@edicat.cat)

“Vaig recórrer carrers, places i avingudes, sense cap meta

Fotos: Banc d’imatges

clara, donant voltes, potser. La fatiga i la feresa m’havien fet

deria.cat

perdre la xaveta per complet i la fàcil solució que tenia a les mans per oblidar-me de l’afer era córrer durant hores sense sentit. No obstant, quan vaig relaxar el pas, perdut en un dels carrerons humils del barri de Sant Andreu, no capficarse era una missió impossible. Donades les circumstàncies, la situació era clara: tot l’assumpte del xantatge, el segrest i els assassinats era un pla ideat pel meu propi cervell. Era

aven els meus passos...” esquizofrènic i la meva vida es resumia en un gran buit de memòria angoixant.”

Glòria Macià, segona classificada de Ficcions 2010

“Dins de casa hi ressonaven els meus passos. L’havien bui-

dada completament; ja no hi quedava res. Ens havien robat

els mobles i totes les misèries que havien anat arreplegant d’aquí i d’allà. També hi faltaven moltes rajoles, s’havia esquerdat el sostre i regalims d’aigua humitejaven les parets.

Però tant li era quant de temps feia que la casa ens hagués estat esperant o l’estat en què es trobés: ja no hi tornaríem.”

12

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

PUBLIREPORTATGE ESERP

ESERP: formem líders, marquem la diferència MÉS DE 25 ANYS D’EXPERIÈNCIA AL SECTOR DE L’ENSENYAMENT Hi ha tres punts forts que es repeteixen, avui dia, a qualsevol entrevista de treball i que pot donar avantatge a qualsevol candidat davant la resta: el perfil acadèmic, l’experiència professional i la internacionalització del currículum.

ESERP Business School, amb més de 25 anys d’experiència al sector de l’ensenyament, et prepara per poder complir amb aquests punts forts de cara al teu futur laboral. Situada al centre de Barcelona, al carrer Girona, 24, molt a prop de Plaça Catalunya i Passeig de Gràcia, i ben comunicada per tren, metro i bus, ESERP et dóna l’opció de poder cursar estudis de nivell universitari molt atractius de cara a poder desenvolupar una activitat professional amb total garantia d’èxit.

Una borsa de treball que et dóna la possibilitat de realitzar

La internacionalització es veu reforçada amb la possibilitat

pràctiques en empreses, així com un servei continu un cop

d’obtenir un “bachelor”, un títol oficial britànic que com-

finalitzis els teus estudis. Aquestes pràctiques són les que

pleix amb la normativa de Bolonya i que reportarà un valor

aportaran al teu currículum l’experiència professional prèvia

addicional al teu curículum acadèmic, juntament amb els di-

“ESERP t’obre les portes

a la que abans ens referíem.

ferents diplomes internacionals als que es tenen accés, així

al món laboral des del

La professionalitat també ve garantida pel nivell del profes-

moment en què comences a cursar els teus estudis” Formació universitària personalitzada i activa Qualsevol estudiant a ESERP desenvolupa un pla d’estudis

com el cursos d’estiu que es poden fer a l’estranger, gràcies sorat d’ESERP, ja que treballen al sector de la matèria que imparteixen. Això que fa que no s’aprengui només la teo-

Coneixement, preparació i perfil internacional: les claus que

ria sinó que l’alumnat també pugui tenir una visió directa

t’obren les portes a l’èxit com a professional.

i professional sobre allò que s’està impartint. La professionalització del professorat permet que la metodologia que

Textos: ESERP / Fotos: ESERP

s’imparteix a ESERP sigui totalment teorico-pràctica, fet que

deria.cat

permet un aprenentatge real dels estudis que es cursen.

que el porta a especialitzar-se en qualsevol de les següents especialitats: Direcció d’Empreses; Publicitat, Màrqueting i Relacions Públiques; Turisme i Disseny Gràfic. Tot això, amb la possibilitat de finalitzar aquesta etapa universitària obtenint un grau en les àrees d’Administració i Direcció d’Empreses o Publicitat, Comunicació i Relacions Públiques, o cursant un Bachelor.

No podem oblidar que aquests programes es desenvolupen en un clima de total proximitat i personalització. Els alumnes agraeixen rebre una atenció personalitzada i una actitud receptiva per tots i totes que hi treballen. Els coordinadors d’estudis es converteixen en un referent acadèmic, professional i, fins i tot, personal. I, juntament amb la resta de personal d’ESERP, t’acompanyen en el que suposa la gran aventura universitària.

Preparant-te per al futur laboral

als diferents acords amb universitats d’arreu del món.

“Els coordinadors d’estudis es converteixen en un referent acadèmic, professional i, fins i tot, personal” La internacionalització: garantia de l’èxit Un altre factor que caracteritza els estudis d’ESERP és el seu alt nivell d’internacionalització. Aquest factor dóna als nos-

A més a més, ESERP t’obre les portes al món laboral des del

tres estudis un valor addicional, i més si tenim en compte

moment en què comences a cursar els teus estudis, ja que

que la majoria d’empreses valoren no sols els coneixements

disposa d’una borsa de treball pròpia amb gran mobilitat i

d’idiomes sinò també que el candidat domini un segon idio-

que genera un gran nombre d’ofertes laborals setmanals.

ma a nivells molt més específics.

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

DIPUTACIÓ DE BARCELONA

Joves informats i actius

13

Montcada i Reixac reforça els corresponsals als IES

Tots i totes sabem les dificultats que els i les joves d’aquest país han de superar, avui dia, per tal d’aconseguir una bona educació, una feina digna, accedir a un habitatge assequible, etc. El govern treballa dia a dia per reforçar aquells aspectes que fan possible la construcció del propi projecte de vida. Per això, és molt important la implicació i la participació dels joves en el seu futur. El Programa Informació i Dinamització als Centres d’Educació Secundària és un clar resultat d’aquest compromís amb la joventut.

El programa PIDCES es concreta a cada municipi i a cada institut amb la presència i l’atenció als joves i adolescents a través del Punt d’informació jove. Aquest curs 2009/10, participen al programa 106 municipis i 290 centres de secundària.

La importància de l’institut Si volem ciutadans i ciutadanes que participin en els seus entorns de vida, cal que des del principi tinguin l’oportunitat de participar i cal que ho facin sentint que la seva participació és significativa, que té incidència sobre el seu entorn.

Un bon exemple de tot plegat el tenim

L’institut ha de ser un espai obert al

a Montcada i Reixach, on es va dur a

territori a les persones i a la ciutat, que

terme el projecte “Engresca’t a la xarxa

ha d’integrar-se en el seu entorn social

de corresponsals” amb la intenció de

i geogràfic, servint no només a la co-

fomentar la participació democràtica

munitat educativa sinó al conjunt de la

dels joves remarcant els valors de la

població.

cooperació, la diversitat d’opinions, visions i accions, el treball en equip, el

Els objectius

respecte, etc. La intenció era motivar

· Fer arribar informació als joves sobre

la participació dels joves fomentant la

diferents àmbits de la seva vida amb

trobada entre els instituts i els punts

l’objectiu de treballar per la igualtat

d’informació.

d’oportunitats a través de la informació i la dinamització.

Any rere any, els participants en el pro-

· Facilitar i potenciar l’apropament

jecte han anat augmentant conside-

entre els centres d’ensenyament i

rablement, consolidant-se la trobada

els espais juvenils del municipi mit-

com un espai de treball amb volunta-

jançant la coordinació d’activitats

ris, protagonistes i agents de les políti-

conjuntes i complementàries.

ques de joventut al municipi. Els joves

· Fomentar l’adquisició d’hàbits con-

es converteixen, d’aquesta manera, en

sultius i participatius entre els joves

Què és el Punt d’informació jove?

personatges actius en la construcció

dins el seu àmbit més proper i du-

És un espai d’atenció presencial esta-

del seu futur.

rant tot el procés de formació i de-

ble a l’institut que posa a l’abast dels

senvolupament personal.

i les joves recursos informatius d’in-

Què són les PIDCES

· Potenciar els mecanismes de parti-

terès, i accions i estratègies que pro-

El Programa Informació i Dinamitza-

cipació tot contribuint a la creació i

mouen experiències de participació

ció als Centres d’Educació Secundària

consolidació d’associacions i grups

tant en el propi centre com en el seu

(PIDCES) és una iniciativa de l’Àrea

juvenils i la vinculació de joves a en-

entorn més proper, el barri i el muni-

d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació

titats ja existents.

cipi. L’atenció presencial es concreta

de Barcelona oberta a tots els munici-

· Promoure la realització d’activitats,

en un dia a la setmana durant l’hora

pis de la província de Barcelona que

per part dels joves, de difusió i cre-

del pati, tot i que les intervencions

desenvolupen actuacions als instituts

ació cultural, esportives, formatives

normalment són moltes més (forma-

per tal de promoure la informació, la

i de temps lliure.

ció i coordinació de delegats, orga-

dinamització i la participació dels joves estudiants.

· Prevenir conductes i hàbits de risc a través de la informació

nització de campanyes informatives, activitats de dinamització...).

14

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

JOVES I CONDUCCIÓ

Els joves al volant de la LA PARTICIPACIÓ A LA TERCERA EDICIÓ DEL CONCURS HA ESTAT UN ÈXIT AMB MÉS DE 900 PARTICIPANTS El concurs de vídeos, relats, fotos i cançons organitzat pel RACC, el Servei Català de Trànsit i Secundèria fa reflexionar els joves sobre la seguretat viària. Unes 278 fotografies, 92 vídeos, 206 relats i 17 cançons demostren que els joves tenen molt a dir quan se’ls hi donen els mitjans i un lloc per expressar-se.

de la seguretat viària i el treball en equip per a tots aquells de vosaltres amb inquietuds creatives i culturals. Us deixem amb un petit tast de les aportacions dels participants:

alcaku.scs “Ella somreia mentre mirava la lluna i per un instant vaig voler oblidar l’incident de la carretera i tots aquells anys... Vaig imaginar

El RACC, el Servei Català de Trànsit i la revis-

que res havia ocorregut, per un segon vaig

ta Secundèria van encetar, per al curs 2009-

esborrar de la ment uns quants anys foscos

10, la tercera edició del concurs de relats,

de la meva vida. En aquell moment, va aixe-

vídeos, cançons i fotografia JOVES I CON-

car la mà cap al cel, assenyalant en direcció

DUCCIÓ, per a estudiants de 3r i 4t d’ESO,

a la constel·lació del carro, i em va dir “Saps?

Batxillerat i CF de centres educatius de tot el

M’estava fixant en aquella constel·lació, la del

territori de parla catalana.

carro que li diuen, és ben maca no creus? A mi em sembla la més bonica de totes les que hi

Fa un parell d’anys, el RACC i el Servei Català de

ha allà a dalt”. “Sí”, vaig respondre mentint.

Trànsit van posar en marxa el programa “Joves i

Per a mi, el millor no era aquella constel·lació

conducció: un dret i una responsabilitat”, amb

ni tampoc cap de les moltes que decoraven

l’objectiu de frenar l’accidentalitat de joves a

aquell mantell blavós... per a mi, el millor era

la carretera. Amb la finalitat de conscienciar

tenir-la al meu costat amb aquell somriure que

dels problemes, responsabilitats i riscos a la

em portava tants records, que era com estar

carretera, van crear, en aquest sentit, el pack

vivint en temps enrere... Almenys, la carretera

educatiu sobre seguretat vial Joves i conducció:

no m’ho havia tret tot d’ella.”

un dret i una responsabilitat adreçat a joves d’educació secundària i Batxillerat. A tal efecte,

Dríngola

la Fundació RACC, el Servei Català de Trànsit i la

“Em recorda quelcom. Sí, la fumarada del ve-

revista Secundèria van organitzar un concurs al

hicle de dues rodes que va passar per la seva

voltant dels continguts d’aquest pack educatiu,

vora. Ell va reaccionar i es va apartar. Es va

el concurs “Joves i Conducció”, un concurs de

girar cap al motorista i el cridà bruscament.

relats, fotografia i vídeo adreçat als joves.

Aquest era el seu caràcter, així era ell. Després, no va poder reaccionar. Es va girar, no

Per això, els organitzadors es van preguntar

el va veure, sinó damunt seu. Silenci esfereï-

quina és la causa que morin tants joves en ac-

dor. Ara, ja no n’eren dues, de rodes. N’eren

cidents de trànsit. En quasi tots aquests acci-

quatre. No les va esquivar, aquestes. El con-

dents, la màxima responsabilitat cau en algun

ductor va parar. Va sortir acceleradament del

dels conductors implicats. L’excés de velocitat,

seu cotxe. Va demanar ajuda. Cada vegada hi

la conducció sota els efectes de l’alcohol o al-

havia més persones que l’envoltaven. Només

tres drogues, les distraccions al volant, les ma-

s’escoltaven xiuxiueigs.

niobres inadequades, la no utilització del cintu-

Jo estava a tres metres mal comptats d’ell.

ró de seguretat o del casc són comportaments

No podia aixecar la mirada. Només em ra-

que realitzen amb freqüència els conductors

javen llàgrimes i més llàgrimes. Aleshores,

de vehicles i que, en moltes ocasions, causen,

vaig veure com una ambulància arribava.

amb major o menor incidència, un accident. La

Em vaig aixecar, plena de coratge. Vaig ex-

idea era traslladar aquestes inquietuds als jo-

plicar allò que havia succeït i el vaig veure

ves i cedir-lis un espai per a poder-se expressar.

allà, estirat, inert al terra. Ja era massa tard.”

D’aquesta manera, l’objectiu del concurs ha

Diego Giménez (diego@edicat.cat)

estat impulsar la creació i la reflexió al voltant

deria.cat

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

JOVES I CONDUCCIÓ

15

16

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS

Ignasi Granell Vendrell guanyador del concurs

“Deià, l’aventura d’imaginar espais” La primera edició de “Deià, l’aventura d’imaginar espais” ha arribat a la seva fi. El concurs de disseny a la xarxa organitzat per la revista Secundèria i per l’escola Deià de disseny acaba amb un gran èxit de participació: superant els 200 participants.

L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 20 de maig a a l’Espai Jove La Fontana de Barcelona, que va acollir uns 300 estudiants d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

UN CONCURS DE DISSENY QUE PRETÉN ESTIMULAR L’INTERÈS I L’ESTIMA PELS ESPAIS PÚBLICS URBANS El veredicte del jurat es va fer públic el dijous 20 de maig a les 18.00 de la tarda a l’Espai Jove La Fontana. El senyor Ricard Roura, director de l’esola, va presentar l’escola i el concurs remarcant que “es tracta d’un concurs de disseny que pretén estimular l’interès i l’estima pels espais públics urbans a base de proposar idees i dissenys que permetin

El guanyador d’aquesta edició ha es-

desenvolupar les activitats creatives en

tat l’Ignasi Granell Vendrell. El senyor

un entorn que faciliti la interrelació amb

Ricard Roura, director de l’escola, i

el conjunt de la ciutadania”.

l’editor de la revista Secundèria, Josep Ritort, li van fer entrega del primer

Per als organitzadors, la idea era traslla-

premi, un MacBook. A les categories

dar la pregunta als joves: “Què faries si

“Redissenya el teu espai” i “Habitatge

et deixessin apropiar d’un espai públic?

jove alternatiu”, els guanyadors van

Com voldries dedicar el teu temps al teu

ser el Pau Acedo Casellas i l’Alexandre

barri quan estàs a l’exterior?” D’aquesta

Rodríguez Amat, respectivament.

manera, doncs, el concurs “Deià, l’aven-

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

DEIÀ, L’AVENTURA D’IMAGINAR ESPAIS

17

espais públics exteriors? Com l’utilitzen i com s’imaginen que hauria de ser?

Quines activitats hi podrien realitzar?”

Tot plegat amb l’objectiu que es vinculi l’activitat del concurs amb alguna assignatura dels estudiants de secundària.

Com? El concurs organitzat per la revista Secundèria es desenvolupà al web www.deria.cat/disseny. Els alumnes van poder participar al concurs DEIÀ durant, aproximadament, tres mesos, de febrer a abril de 2010. Es tractava de penjar al web un dibuix/fotomuntura d’imaginar espais” pretenia ser un espais? Com s’imaginen el futur de

tatge/collage i/o vídeo/banner per

concurs de creativitat i disseny, adreçat l’habitatge per als joves?”. I afirmen

a cada una de les categories que es

· Ignasi Granell Vendrell (Premi general)

als joves estudiants de 14 a 18 anys, amb que “aquest concurs convida als joves

proposaven, “Habitatge jove alterna-

una temàtica d’interiors i una d’exteriors. a redissenyar el lloc on viuen, adaptant

tiu” i “Redissenya el teu espai públic”,

els espais del seu habitatge a les seves

ambdues relacionades amb el disseny

· Pau Acedo Casellas (Redissenya el teu espai)

La primera pregunta, per a l’organit- necessitats, proposant solucions inno-

d’interiors i exteriors amb un text justi-

zació, consistia en intentar esbrinar: vadores i creatives per aprofitar millor

ficatiu de la proposta.

· Alexandre Rodríguez Amat (Habitatge jove alternatiu)

ginen un habitatge per a joves? Com

ELS GUANYADORS

“Com els possibles participants s’ima- les possibilitats de l’espai”.

Textos: Redacció (redaccio@edicat.cat)

redefinirien el seu espai habitable de En segon lloc, continuen, “calia pregun-

Fotos: Banc d’imatges

forma alternativa, econòmica, de mini tar: Com haurien d’ocupar els joves els

deria.cat

18

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

PETITS ANUNCIS

JOVE

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

GUIA

MODA

EDUCACIÓ

SERVEIS

NIT

CURSOS D’IDIOMES PER TOTHOM A Rosa dels Vents ja us hem preparat les colònies d’anglès a la COSTA BRAVA i els cursos d’anglès a IRLANDA o ANGLATERRA per l’estiu 2010. Una oportunitat per viure una experiència única, fer amics i aprendre anglès. I aquest any a preus especials: 15/17 anys IRLANDA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 10/14 anys ANGLATERRA 11 dies a partir de 849 Euros vol inclòs 6/16 anys COSTA BRAVA 7 dies a partir de 351 Euros

Us esperem a Rosa dels Vents: Estades a l’estranger 934 091 263 / 935 036 035

Estades a Catalunya 902 200 005

www.rosadelsvents.es

Una borsa de treball amb més de mil ofertes de feina i de pràctiques. Inscripció ja oberta, codi D81038.Descobreix perquè som líders en Turisme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques · TCP Tripulant de Cabina de Passatgers, · Hostessa i Auxiliar de vol · Relacions Públiques i Màrqueting · Secretariat Internacional d’alta direcció · Agent de viatges

EUSS - Programes ADD

EDUCACIÓ

* EUSS Activa * LaborEUSS * ProfEUSSional * fEUSS-te enginyer Pregunta’ns a comunicacio@euss.cat pel programa que millor s’adapta als teus estudis actuals

EDUCACIÓ

EDUCACIÓ

EUSS Enginyeria Pg. Sant Joan Bosco, 74 932 805 244 www.euss.cat

Centre adscrit a:

Escola Universitària de Turisme, Oci i Gestió Hotelera

GRAU EN TURISME c/ Aragó 55. Barcelona Tel.: 93 227 80 90 ceta@ceta.edu.es www.ceta.edu.es

Per a més informació sobre la GUIA JOVE: publicitat@edicat.net

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66 www.formatic-barna.com formatic@formatic-barna.com

EDUCACIÓ

Adscrits a la primera Universitat en recerca turística de país, amb nosaltres podràs cursar des de Cicles Formatius de Gestió d’Allotjament Turístic, Agències de Viatges o Informació i Comercialització Turística fins el nou Grau en Turisme amb 5 idiomes inclusos en el preu.

EDUCACIÓ

T’agrada el Turisme?

EDUCACIÓ

www.rosadelsventsidiomas.es

EDUCACIÓ

Els nostres preus inclouen allotjament en pensió completa en residencia, amb classes d’anglès i programa complert d’activitats, sempre supervisat pels nostres monitors.

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

CALAIX DE SASTRE

Passatemps MOTS ENCREUATS per Pau Vidal 1

2

3

4

5

6

7

8

9

10 11 12

1 2 3 4 5 6

VERTICALS: 1. Entre el Masnou i Premià, una porció de biocatalitzador. Sufix sense pretensions / 2. Sempre són al mig del carrer. La rectora fent d’actriu?: no, una ploma de la cua. Al mig del camp / 3. Té la capacitat d’inclinar la balança. Per pecar de massa li falta un 20% / 4. Epoca mesurable en períodes anuals. Solen ser-ho el fred i el penal / 5. Salari sense necessitat de treballar a la mina. Jardí de la torre d’en Berlusconi / 6. Dimarts a migdia. Vençuda pel ble d’una vegada. Pel llepafils són la fi / 7. Alumnes molt enganxats a la pantalla. La pell segons el publicitari / 8.

Un rigor il·limitat. Turment infligit als missaires en forma d’evangeli. El melic del món / 9. Tecla per fer baixar una ratlla amunt. Estan atentes a l’emissor / 10. El mateix to poder no, però tants de neutrons sí. Tants admiradors com tenia en Davis, el de la trompeta / 11. Sí, que no és poc. Goita, aquest sí que ha de treballar allà on dèiem.

Valencià del Carxe / 12. A més de bonica, fa riure i sobretot descansa. Té una actitud gens tolerant amb el gluten.

7 8 9 10 11 12 13

MALCREIENTS I MALPITJORS

SUDOKU

RODA EL MÓN I TORNA EL MOT / per Pau Vidal

2

1 6

5

3

8

7

2

4

3

6

8

6

5

8

6 1

4

4

O C A T A

6

2

1

10 9 8 5 4 3 2 1

O

D E C I S 3

2

6

4

5

9

7

8

9

6

3

5

1

3

8

1

4

7

2

G

E D A T

R I 4

8 3 1 2 7 4 5 9 6

N A O M B I L N E A G A I D T A A L I I L A S 5

3 2 4 5 9 7 1 6 8

S

R S

C U T I O

C U R S

6

7

9 1 6 4 8 2 7 5 3

R A

O

I O G R O T N L I E C O T I U D O R E S 8

5 7 8 6 1 3 4 2 9

9

7 8 2 1 4 6 9 3 5

O H I C A S M O M A T I C O N A N A S I C R E M E L I I L X A S E C

MOTS ENCREUATS:

A

7

11

O R O S

10 11 12

4 9 5 3 2 8 6 7 1

1 6 3 7 5 9 2 8 4

SUDOKU:

7

R I

A S S A

3

R R

R E C T R I U

A M

8

F E G I T O

2

12

6

1

13

9

SOLUCIONS:

HORITZONTALS: 1. Endreça del territori per mètode del seminari. Admiració per la inversió pronominal / 2. Oració només apta per a incauts. És europea però sembla una ogressa / 3. Al capdamunt. Cambres per marinerots i capitanots. Al cap de munt / 4. Triï’ls i tracti’ls, si vol, però són químics. Fragment del genoma en el cocaïnòman / 5. Amics d’Espantar el Servei. El paleolític ja li semblava una cosa primitiva / 6.

Cremor d’estómac que afecta el cor i tot. Aigua en moviment a Cremona / 7. La part lúdica del patriotisme. Opel que antigament s’usava per llançar / 8. Del mascle acusat de no encendre’s com una dona. Malalt passat de moda / 9. Ep, que has degollat el veí! Ducat petitó però de bon invertir. Menys que res / 10. Ruc capaç de dir alguna cosa en guaraní. Monstre fetal de potes unides i regust dolç / 11. Mitja parella. No té ningú per jugar a pòquer. L’altra mitja / 12. Sembla un grec, o un persa, però és un altiplà de gres. I aquest en canvi sembla d’Elx i n’és / 13. Arbre contingut en una poma. Calma i descans, sobretot si m’assec.

Si ets creient, no necessites agents externs que et facin passar per l’adreçador perquè creure és l’essència mateixa de la teva condició: ets fidel perquè creus en alguna entitat superior. Quan no creus, sí que te la jugues perquè qui mana potser et farà creure d’una altra manera. Si ets un marrec i no despares taula, tal com t’ha ordenat el pare, et pots quedar sense setmanada, perquè no has cregut. Si ets un regidor i no votes el que t’imposa el partit, ja veuràs com creuràs quan t’amenacin amb fotre’t l’escó. Per això, l’eslògan d’en Montilla és tan revelador, perquè deixa ben clar que continua creient. És un noi obedient. No sabem si amb amenaces de retirar-li la setmanada o de quina altra mena, però el que queda fora de dubtes amb aquesta perla de la propaganda política és que l’amo del president català deu estar ben content, perquè el creuen. No sé fins a quin punt els socialistes catalans donen importància als pronoms (però m’ho ensumo: gens ni mica) i confonen l’amo gros amb la divinitat (“segueixo creient / hi segueixo creient”), però el que és segur és que ningú els podrà acusar de malcreients.

Un altre que si no era una divinitat s’hi devia trobar força era en Samaranch. A aquestes alçades, ja no ens hem de sorprendre de l’oportunisme, la hipocresia i la misèria moral de les classes dirigents del país. Però l’exercici de vassallatge en ocasió del traspàs de l’interfecte ha estat per posar-se a plorar. Si ja fa riure aquest intent d’anostrar l’inanostrable catalanitzant-li el nom (quin riure, les quatre pàgines d’esqueles del diari llur: semblava una partida de “juanantonios” contra “joanantonis”), el que fa posar la pell de gallina és l’oblit interessat de les principals virtuts del personatge. No tan sols va ser franquista destacat, i mai penedit, sinó sobretot anticatalà furibund. I ho demostrava ja des del seu nom mateix. En Samaranch era la personificació del papu franquista, d’aquelles èpoques en què Vic es deia Vich, el santuari de Lluc era Lluch i Caldes d’Estrac era Caldas de Estrach. Els locutors del règim, i ell el primer, s’esforçaven a pronunciar “Samarantx”, recalcant aquest esclat final, no fos cas que fes tuf de català. Encara avui hi ha molta gent, incauta i hereva d’aquells temps miserables, que no sap dir el nom de la ciutat alemanya de Munic si no és “Múnitx”, com si els pobres muniquesos tinguessin la culpa de la mala llet i la ignorància dels franquistes.

Ara, una mica de raó sí que tenien: en Samaranch era un fatxa com un casa de pagès. Amb una TX ben grossa.

acpg

19

premsa gratuïta i mitjans digitals

LA BRUIXA 2.0 / ZODÍAC El tercer trimestre, el més convuls de tots, promet tensions, moments crítics, resultats inesperats… Veiem com es concretarà en aquest col·lectiu tan específic com és el món estudiantil: ÀRIES: Un gir inesperat, esdeveniments aleatoris, sorpreses sorprenents… Des de trobar-te piranyes “in your swimming pool” passant per un ximpanzèberenant damunt el teu cotxe (d’on haurà sortit el bitxo?).

TAURE: Resultats acadèmics discordants: aproves allò que no hi comptaves i suspèns alguna inexplicable (per a tu, és clar!). Especialment inestable, cercant dins i fora trobes allò que no buscaves... “Ligues”, d’haver-n’hi, n’hi ha, però amb la mateixa tònica dispar.

BESSONS: Període remogut però esteu protegits. Les vacances es presenten una mica insípides i teniu a les vostres mans fer-les més emocionants (sense arribar a la impredictibilitat dels Aquari). De peles, no aneu bé però ho podreu compensar perquè teniu recursos personals.

CRANC: Portareu un cicle lunar accelerat (T=18 dies) que us provocarà un increment de problemes, especialment en l’àmbit familiar. Tot i el vostre romanticisme, millor dediqueu-vos a lligar amb certa frivolitat i sense “enganxar-vos” emocionalment. Salut, bé.

LLEÓ: Noi: tingues cura del teu aspecte perquè si et deixes podries acabar semblant un “xulo-platja” amb la conseqüent pèrdua de resultats... I, francament, podent ser un encant.... En general, nois i noies obteniu bons resultats acadèmics.

VERGE: Període durant el qual escassegen creativitat i empenta. Si no t’importa anar a remolc o bé si saps adaptar-te a canvis dràstics, prova d’unir-te als Aquaris i tindràs un toc de sorpresa i incertesa assegurades. Tendència o obrir-te més, a l’hora de lligar, especialment.

BALANÇA: Juny: centreu-vos en els exàmens i oblideu el món. Juliol i agost tempestuosos i amb sorpreses de tots tipus. Consell: intenteu treure ferro a les coses perquè sinò estareu molt neures. Els Lleó tendiran a treure’us de polleguera: ignoreu-los/les.

ESCORPÍ: Aprofita “a tope” la 1a ½ de l’estiu perquè la 2a no pinta massa bé. “Ligues” i rotllets variats: algun podria assemblar-se a Pesadilla en Elm Street, algun altre línia Amelie. En tot cas, no els trobaràs a la platja. Els exàmens, hi haurà de tot!

SAGITARI: Període d’apatia i desídia que en cap moment justifica la ganduleria soporífera! Si no intenteu corregir la tendència, us espera un estiu avorridet i depriment.

Si us esforceu, hi ha sortides i excursions interessants. .

CAPRICORN: Els exàmens et deixen KO: fes un petit “kit kat” i així et podràs agafar l’estiu a tota màquina. Tanmateix, aquestes ànsies et poden fer visitar el metge més d’un cop (cremades del sol?, sangries carregades?, tiberis sense seny?).

AQUARI: T’espera un estiu del teu estil: impredictible.

Tant podries començar planejant un viatge cultural i acabar fent: 1) tot un estudi de màrqueting dels xiringuitos de la platja Waikiki o 2) muntant-ne tu un.

PEIXOS: To apàtic, com els Verge, el juliol i l’agost. Als exàmens, resultats dispars. Les noies tendireu a la coqueteria en excés (a voltes carregant) i competitiva (tensió amb les Lleó). Els nois, tanmateix, tendència a xocs amb la figura paterna.

20

tu

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

SEXUALITAT

Dependència

de

LA DEPENDÈNCIA EMOCIONAL ÉS UNA FORTA NECESSITAT QUE UNA PERSONA EXPERIMENTA CAP A UNA ALTRA En Roger i la Míriam surten junts des de fa tres anys. En aquests tres anys, han tingut molts problemes entre ells. En Roger ha enganyat la Míriam diverses vegades amb altres noies, la menysprea i ha trencat la relació moltes vegades. Al final, però, la Míriam sempre el perdona i torna amb ell. En realitat, cap dels dos és feliç però són incapaços de trencar la relació que mantenen.

Les amigues de la Míriam, li han dit moltes vegades que deixi en Roger però, tot i que ell la tracta molt malament, la Míriam no veu més enllà d’ell.

les seves possibles parelles afectives. El principal problema és que la relació que s’estableix amb les parelles arriba a ser de submissió total. Aquesta relació impedeix que la persona es desenvolupi de manera independent i lliure, ja que la persona només viu pendent de fer feliç la seva parella, de complir els seus desitjos per sobre, fins i tot, de la seva pròpia felicitat.

A nivell general, la persona dependent es caracteritza per basar la seva pròpia felicitat en el nivell de felicitat dels al-

La persona dependent entén l’amor con una relació de sub-

tres. És a dir, el dependent emocional considera que si la

missió, d’admiració cap a l’altra persona. Tendeix a idealitzar

seva parella, família, amics, etc., estan contents, llavors val

la seva parella i, generalment, s’interessa per persones inde-

En aquesta història, la Míriam creu de debò que està profun-

la pena el seu comportament i el seu “sacrifici emocional”.

sitjables a les quals atribueixen unes qualitats que acostumen

dament enamorada d’en Roger. Però el principal problema

Per tant, sempre dóna molta més importància als desitjos,

no ser reals. Això succeeix per la baixa autoestima que té la

d’aquesta parella no és l’amor, sinó la dependència emocio-

necessitats i demandes dels altres que als propis. Al de-

persona dependent. L’altra persona acostuma a ser narcisista,

nal que existeix principalment d’ella cap a en Roger.

pendent emocional, li costa molt dir que “no”, ja que pateix

egoista, manipuladora, sense empatia i, sobretot, explotadora.

pensant que els seus comentaris o comportaments poden

La submissió de la persona dependent agreuja aquests trets.

La dependència emocional és una forta necessitat que una

arribar a ofendre l’altra persona i ser, per tant, rebutjat.

La dependència emocional es dóna juntament amb una

persona experimenta cap a una altra persona, generalment, la parella sentimental. Aquesta necessitat es manifesta en

Crear una dependència emocional cap a algú és entrar en un ci-

necessitat exagerada de tenir parella sentimental. Quan co-

una gran necessitat de compartir molt temps amb aquella

cle que pot no tenir fi. La persona no construeix per sí mateixa la

mença una relació, la persona creu haver trobat la parella

persona, d’anteposar els desitjos de l’altre per sobre dels

seva autoestima sinó que busca contínuament l’opinió dels al-

ideal i la felicitat de l’inici de la relació fa que sigui incapaç

propis, de necessitar contínuament la seva aprovació i afecte,

tres per tal de formar la seva autoestima. Per tant, posa en mans

de detectar els defectes de la relació. Inevitablement, la re-

de creure que no es pot viure sense aquella persona, en l’exis-

dels altres la seva felicitat i es basa en els altres per poder per-

lació es deteriora de manera gradual.

tència d’un “lligam psicològic” a la parella, etc. La dependèn-

cebre si té aspectes positius i/o negatius en la seva persona. Es

cia emocional es pot donar cap als pares, als fills, etc. Però

valora a sí mateix en funció de com el valoren els altres. Aques-

A nivell social i educacional, el típic exemple de “dependèn-

la que més freqüentment es dóna és la que es focalitza en la

tes persones pateixen greus necessitats emocionals i, inevita-

cia emocional” és el paper que tradicionalment se li ha adju-

parella i afecta principalment a les dones, no tant als homes.

blement, pateixen molt quan perceben aquesta manca d’afecte

dicat a la dona-mare-mestressa de casa. Durant molts anys,

en les seves relacions de parella. Donat que aquesta sensació

era normal que la dona renunciés a la seva carrera profes-

La dependència emocional no es dóna amb una persona en

de mancança afectiva és completament exagerada, mai tenen

sional per tal de cuidar i “fer feliços” al seu marit i els seus

concret, sinó que una persona dependent ho serà amb totes

la sensació de tenir satisfetes les seves necessitats emocionals.

fills. La dona era no només dependent a nivell emocional

Escola Universitària de Turisme

GRAU EN TURISME SORTIDES PROFESSIONALS: HOTELERIA , AGÈNCIES DE VIATGES, INFORMADORS I GUIES, COMPANYIES DE TRANSPORT, EMPRESES DE LLEURE

Tel. (+34) 93 227 80 90 - Aragó, 55 - 08015 Barcelona - www.ceta.edu.es

Centre adscrit a:

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

SEXUALITAT

21

envian’s les teves conultes a: sexualitat@edicat.cat

sinó també, econòmic. La dona deixava de banda la seva

CONSULTORI

autorrealització en benefici de la seva família.

Tot i que, afortunadament, la dona de la societat actual s’ha deslliurat d’aquests lligams de caire sexista, les consultes dels especialistes estan plenes de noies joves que, sense cap tipus de necessitat social i/o econòmica, estableixen aquests lligams dependents amb les seves parelles. És interessant, per tal de no caure en aquest error que és ser dependent emocionalment, fer uns breus però impor-

Hola, bona tarda. He vist aquesta adreça al Secundèria i, ja

tantíssims exercicis de reflexió sobre la relació de parella.

que hi ha un tema que em ronda el cap, voldria preguntar-ho.

En primer lloc, cal plantejar-se per què s’ha iniciat aquesta

Bé, sóc homosexual i he practicat sexe diguem no segur.

relació. Ha estat per amor de veritat? Per por a estar sol? Per

Tot i que sempre que hi ha hagut penetració he utilit-

la necessitat de tenir parella? Per ser acceptat socialment

zat el preservatiu, per al sexe oral (sense ejaculació) no

o pel grup d’amics? És necessari també reflexionar sobre si

l’acostumo a utilitzar. Voldria saber si hi ha un alt risc

la relació permet ser un mateix, ser feliç, fer allò que ens

de contraure la sida amb aquesta acció, tot i no haver-hi

agrada, sentir-nos bé i a gust amb nosaltres mateixos, etc.

ejaculació durant el sexe oral i la penetració sempre amb preservatiu. Em recomanaria les proves de la sida?

El primer pas per trencar aquestes mancances i aquesta dependència és ser conscients del problema i acabar amb la por, ja que

Hola, pel que fa al dubte que em comentes, has de saber

la por a estar sol, a ser rebutjat, a fer front a les situacions, etc. és

que practicar contactes sexuals sense protecció sí supo-

la principal emoció que fa perdurar la dependència emocional.

sa un risc de contagi, no només de sida sinó també de qualsevol altra malaltia de transmissió sexual. El risc de

Laura Cerdán Rubio (laura@lcpsicologia.com)

contagi es dóna tant en la penetració vaginal i anal com

Fotos: Banc d’imatges

en el sexe oral. Et recomano que et facis les proves de la

deria.cat

sida si consideres que pots haver tingut relacions de risc.

22

SECUNDÈRIA 147/ESTIU 10

cultura

Recomanem

Agenda estiu10

LLIBRES

MÚSICA I TEATRE I POESIA I CIRC I FIRES I CONFERÈNC Ghostgirl

Messi

Tonya Hurley

Luca Caioli

La Butxaca

La Butxaca

9’95

7’95 euros

368 pàgines

288 pàgines

A l’institut, la Charlotte és la mena de noia que ningú no trobaria mai a faltar. I llavors un dia passa l’impensable: ella mor i es converteix en invisible de debò. Però que sigui morta no significa que s’hagi resignat que ningú li faci mai cas, només que a partir d’ara haurà de ser més “creativa” per cridar l’atenció. T’has sentit mai invisible? La Charlotte Usher sí que s’hi sentia. Els seus companys es reien d’ella, els professors ni s’adonaven que existia, els grupets populars de l’institut no es molestaven ni a menysprear-la... Era el tipus de noia que ningú no trobaria a faltar si es morís l’endemà.

Lionel Messi ha irromput al món del futbol amb una força que contrasta amb la seva timidesa fora del camp. Cada vegada que salta a la gespa amb la pilota als peus, Messi es transforma en un superheroi capaç de deixar bocabadats tant els fans com els seus rivals. El periodista italià Luca Caioli ha seguit la seva trajectòria vital i esportiva, des dels camps de terra de la seva Rosario natal fins a l’Olimp futbolístic i mediàtic on s’ha donat a conèixer al món sencer. L’edició que teniu a les mans incorpora quatre capítols inèdits que relaten tots els moments de glòria viscuts pel futbolista durant el 2009.

CINEMA Dies: Fins al 30-09-2010

Dies: del 02-06-2010 al 20-06-2010

Reacció

Stewart, Robert

Apocalíptica. Els rastres de la mort a través de la història, segles XVI-XVIII

Independent

Pattinson,

Exposició

Spirit: Mejor

Taylor Lautner,

documental

Billy Burke,

C. Santa Llúcia, 1-

90 minuts

Ashley Greene,

Barcelona

Anvil! The Story

Eclipsi

of Anvil

David Slade

Sacha Gervasi

Kristen

2009, Premios

Jackson

Entrada gratuïta

Rathbone, 119

933181195

Palau Sant Jordi

http://www.nintendo.es

Monster Hunter Tri és el tercer videojoc de la saga Monster Hunter. Ha estat desenvolupat per Capcom i distribuït per a la consola Wii. Es tracta d’un joc on et posaràs a la pell d’un caçador principiant en una terra que comparteixen humans i monstres.

Passeig Olímpic, 5

Barcelona.

Hora: 20’00

Non Solum Teatre

Competeix jugant amb un dels 199 equips des de la classificació fins a una reproducció virtual de la final de la Copa del Món de la FIFA 2010. Juga a qualsevol dels 10 estadis oficials recreats amb tota la passió i les emocions de la Copa del Món de la FIFA 2010.

De dimecres a dissabte a les 22 h / Diumenge a les 19 h

Concert

Dies: del 20-05-2010 al 20-06-2010

http://fifa-world-cup.easports.com

Barcelona http://www.salabeckett.cat

KISS

En aquesta tercera entrega de l’exitosa saga de vampirs de les novel·les d’Stephenie Meyer, Bella (Kristen Stewart) haurà de triar entre Edward (Robert Pattinson) i Jacob (Taylor Lautner). La ciutat de Seattle és devastada per una sèrie de misteriosos assassinats que van en augment, mentre una vampiressa busca venjança.

Bella ha de triar entre el seu amor per Edward i la seva amistat amb Jacob, conscient que la seva decisió pot iniciar una batalla entre vampirs i licantrops.

Monster Hunter tri

C. Alegre de Dalt, 55, bis

Dies: 24-06-2010

WEB

FIFA World cup 2010

Sala Beckett

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

minuts

Anvil, la banda canadenca potser més popular del heavy metal d’aquell país, ha estat l’escollida per Sacha Gervasi, que és també un vell amic de la banda, per a la realització d’un documental. Sasha es va dedicar a filmar alguns shows de la banda durant el 2005 i el 2006, entrevistant també a amics propers d’Anvil.

Quan va sentir que tenia prou material, va editar el documental sobre la banda.

Teatre

Teatre Poliorama

Rambla dels Estudis, 115 Barcelona 25-30 euros

Dijous, divendres i dissabte a les 21.30 h / Diumenge a les 19 h

ESTIU 10/SECUNDÈRIA 147

CULTURA

23

Històries de Catalunya ELS FETS DE MAIG DEL 37

CIES I EXPOSICIÓ Dies: 17, 18 i 19 de estiu

Caixa Sabadell Etnival Festival Girona www.caixasabadelletnival.com

En bona mesura, el cop d’estat franquista a Barcelona fracassa gràcies a la lluita de la població civil, a la Guàrdia d’Assalt i al posicionament determinant de la Guàrdia Civil fent costat a la legalitat republicana. A partir del 19 de juliol, doncs, algunes organitzacions polítiques i sindicals disposen d’armes que, malauradament, no només seran usades al front.

Portem deu mesos de guerra i de col·lectivitzacions. La Generalitat està dirigida per una mena de coalició de republicans, comunistes i llibertaris. De fet, tant al govern de Catalunya com al de la República espanyola hi ha ministres anarquistes catalans. Un cas únic al món.

Dies: 24-06-2010

Dies: 16 i 17 de juliol

CruïllaBCN

Ens trobem amb una Catalunya de facto sobirana, atès que,

Concert

Festival

des de l’inici de la guerra, ha hagut d’afrontar –com en tants

BOB DYLAN El poble Espanyol

Av. Marquès de Comillas, 13

Barcelona

Hora: 20’00

Parc del Fòrum

altres moments de la història– la nova situació d’emergència

Barcelona

tota sola. Aquesta Catalunya gestiona els recursos i assumeix

http://www.cruillabarcelona.com

Dies: Fins al 31-12-2010

Abracadabra.

Il·lusionisme i ciència Exposicions

Dies: 27-06-2010

cursals del Banc d’Espanya, de les delegacions d’Hisenda, de la banca privada, de les institucions d’estalvi i de les companyies d’assegurances), l’ordre públic, la indústria de guerra o l’emissió de moneda i el control del canvi. Mentre, en el nou marc bèl·lic, el poder de l’estat i el govern de la República es-

CosmoCaixa Barcelona

panyola s’han anat desintegrant. Però l’executiu espanyol no està disposat a tolerar aquestes quotes d’autogovern.

AEROSMITH

C. Isaac Newton, 26

Concert

Sarrià-Sant Gervasi

Palau Sant Jordi

competències tan cabdals com les finances (control de les su-

http://www.cosmocaixa.com

Aquest és el context en què, a partir del 3 de maig i durant

Passeig Olímpic, 5

una setmana, els carrers de Barcelona són l’escenari d’en-

Barcelona

frontaments armats. D’una banda, hi trobem, fonamental-

Hora: 20’45 Dies: 13-07-2010

MORCHEEBA Concert

ment, l’entramat politicoinstitucional d’ERC, del PSUC, d’Estat Català i de la UGT. I, de l’altra, les forces revolucionàries de la CNT-FAI i del POUM. El govern de la República espanyola aprofitarà la conjuntura per

Sala Apolo

eliminar els anarquistes i, alhora, recuperar les funcions de go-

C. Nou de la Rambla, 113

vern que ha perdut al Principat, sobretot a partir del nou trasllat

Barcelona

del govern de la República a la capital catalana (octubre de 1937).

Hora: 20’00

Així, la República espanyola rendibilitzarà la crisi institucional catalana per liquidar les milícies populars (l’expressió de les fórmules tradicionals de mobilització militar catalanes) i per reinstaurar el monopoli de la violència estatal.

D’aquesta manera, el govern espanyol arrabassa tantes competències a Catalunya que, de fet, resulta difícil saber si la Generalitat acaba tenint alguna funció efectiva.

Com tantes altres vegades, mentre els catalans s’enfronten per qüestions tàctiques, l’estat espanyol s’assegura el control del poder.

deria.net