Proyecto Final de Carrera by Enrique Juan Garrido

i rr

Garera

u iq

r o Enroyect

an Car u J de al

n Fi

- C Cen ul tro ti cul van ina d rio o e y c l ult mu ivo rO urb a no

T TA a Ba U CI ó LA laci e A P en r I CL ó UN uaci Sit

el rc

Càrrega i descàrrega per l’avinguda Maresme

Rehabilitació de la nau industrial de La Antigua Lavandera

EL GAR GOT DEL PROJECT Croquis E evoluti u del p rojecte

Disseny del mur de separació amb el solar confrontant

tex

’ N ‘U oc en E l G SEI del l S A P ó cci Ele

Obertura d’un passeig per una millor connexió de l’hort amb l’entorn

con u e s el

Possible accés des de l’avinguda Rehabilitació façana i nou habitatge Necessitat d’accés per darrere al centre comercial

HORT URBÀ Pas per sobre del tren a través de l’edifici

Urbanització del carrer amb ús residencial i terciari Parc front a les xemeneies

ESTR A Croqu TÈGIES U R is pr oposi BANES tiu

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors

Enderroc de l’edifici d’oficines d’Air Liquide

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut

i pr A RI i ET al OM tu ON ac AX tat Es

Reforma de l’edifici de instal·lacions ferroviàries pel pas per sobre les vies

a ip nc ls ns

io ac

o IÓ us C N i VE ies R TE fíc N I er E D sup OC de LL si i EL nàl A

l l’i

situació i anàlisi data 06-07-2017 escala A1: A3: número

ions

ve i no e t c je

tac afec

o l pr 000 . e 2 d / 1 E it IONS en l’àmb C A U ACT venció r Inte

FLUÈNCIA Circulacions i extensió del projecte “El sorgiment de la idea és el moment més important a l’arquitectura. Jo, per exemple, treballo d’una manera molt particular: quan tinc una idea començo a estudiar un problema; primer verifico quines són les condiciones locals, les possibilitats econòmiques, aquestes coses... Després començo a dibuixar i quan arribo a una idea, a una solució que m’agrada, passo a escriure, a redactar un text explicatiu, perquè si en aquest text no hi trobo arguments, torno a la taula de dibuix” -Oscar NiemeyerENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

emps 00 t 5 / 1 l e d ÉS ESPR n el pas D S ABAN venció e r Inte

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut emplaçament i proposta data

0 .00 ió 1/1 enc v A ET nter U Q i MA tat Es 0 ia .00 ènc 1 / 1 st TA eexi E QU pr MA tat Es

06-07-2017 escala A1: 1/500 1/2.000 A3: 1/1.000 1/4.000 número

Principals fruites i verdures de l'hort albergínia

pastanaga

pebrot verd

ceba

patata

safrà

col

carxofa

alfàbrega

blat de moro

síndria

tomàquet

pebrot vermell

enciam

rave

cogombre

meló

porro

pèsols

julivert

rúcula

coliflor

espinacs

all

bleda

Planta Baixa 7

6,6

8,2

rebost general residus 1 rentat fruita/verdura magatzem carros mat. instal·lacions vestíbul tècnic taller demostració teòrica cambra fruita/verdura magatzem taller sala de monitors tallers polivalents x2 aula de projeccions biblioteca administració magatzem neteja zona taquilles x2 espai de circulació serveis x4 menjador/bar-cafeteria office cuina office bar residus 2 botiga/herbolari magatzem herbolari

Sup útil (m2) 32 56 24 20 42 64 200 52 32 32 32 x2 32 58 58 15 15 70 x2 557 19 x4 200 95 64 35 129 29

Altura (m) 4 4 4 4 4 4 2,5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

Volum (m3) 128 224 96 80 168 256 500 208 128 128 128 x2 128 232 232 60 60 280 x2 2.228 76 x4 800 380 256 140 516 116

matazem eines 1 cultiu hort 1 matazem eines 2 cultiu hort 2 matazem eines 3 cultiu hort 3 instal·lacions E.T.

48 858 50 1.107 55 1.295 42

3,8

182,4

3,8

190

3,8

209

3,8

159,6

TOTAL

2.121

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut planta baixa data 06-07-2017 escala A1: 1/200 A3: 1/400 número

PLA

NTA

IXA

1/2

ALÇAT SUD-EST 1/200

Planta Primera

Sup útil (m2) cambra congelació 32 cambra peix 42 cambra carn 42 24 bugaderia 54 sala de tasts magatzems carros res. x2 28 x2 taller demostració pràtica 129 13 x2 preparacions peix x2 13 x2 preparacions carn x2 preparacions fruit./verd. x2 13 x2 9 x2 congelació x2 9 x2 zona rentat x2 32 x2 laboratoris x2 32 x2 tallers producte x2 48 x2 vestuaris x2 8 magatzem 8 neteja 717 espai de circulació 19 x4 serveis x4 110 taller cuina 47 menjador cuiners 78 taller rebosteria/forn 17 preparacions forn 23 magatzems forn

TOTAL

1.801

terrassa

515

Altura (m) 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 6,2-9,3 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 6,2-9,3 4,9 6,2-9,3 3,7 3,1 4,9 4,9

Volum (m3) 156,8 205,8 205,8 117,6 264,6 137,2 x2 1.000 63,7 x2 63,7 x2 63,7 x2 44,1 x2 44,1 x2 156,8 x2 156,8 x2 235,2 39,2 39,2 93,1 x4 852,5 173,9 241,8 83,3 112,7

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut planta primera data 06-07-2017 escala A1: 1/200 A3: 1/400 número

PLA

NTA

PRI

1/2

C D

B A

C D

5 SECCIÓ AA 1/200

8,2

6,6

7 SECCIÓ BB 1/200

14,10 m

9,40 m 8,20 m

7,60 m

4,30 m

5 SECCIÓ CC 1/200 ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

14,10 m

PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors

9,40 m 8,20 m

7,60 m

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut

4,30 m

alçats i seccions data 06-07-2017 escala

A1: 1/200 A3: 1/400

5 SECCIÓ DD 1/200

número

14,42 m

10,63 m 9,40 m

F G

4,30 m

6,6

7 SECCIÓ EE 1/200

14,42 m

10,63 m 9,40 m

4,30 m

6,6

7 SECCIÓ FF 1/200

14,42 m

10,63 m 9,40 m

4,30 m

6,6

7 SECCIÓ GG 1/200

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

14,42 m

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu

10,63 m 9,40 m

contingut seccions data 06-07-2017

4,30 m

escala A1: 1/200 A3: 1/400

1,10 m

número

8,2

6,6

7 SECCIÓ HH 1/200

+1,65 m

+5,65 m ESQUEMA RESISTÈNCIES flexibilitat al canvi

ESQUEMA VISTES punts de les perspectives + cota

PER

3 AVIONS BOEING 737-800 (RYANAIR)

SPE

te jec

CTI

o IA i pr R T ME ció O ON en AX terv In

ESQUEMA AVIONS escala i dimensions + accessos

TER

RAS

ESQUEMA MATÈRIA tractament del producte + ordre i moviment T

PROGRAMA · Centre culinari i conreu urbà · Usos i serveis en PB per al barri Servei de càrrega i descàrrega, gestió de residus Eines de l’hort, cambres frigorífiques, bugaderia Instal·lacions

HOR A IV

E RSP

PB/P1 Aula de demostració de receptes i tècniques - masterclass conferències experimentals, teatre, actuacions exposicions, celebracions, festes PB P1

ENRIQUE Juan Garrido

Sala de monitors i reunions Taller polivalent 1 reunions, cursos i avanços tecnològics tallers artístics, bricolatge, manualitats, fotografia grups de conversa, psicologia de suport, pautes, idiomes Laboratoris de investigació, creativitat i proves

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

PB Zona de recepció i administració Zona de descans i biblioteca lectura, estudi, entreteniment, jocs P1 Vestuaris PB P1

Taller polivalent 2 - pràctica del moviment a la cuina ball, música, animació, interpretació Sala de projeccions per a reportatges i receptes entreteniment visual (pel·lícules, sèries, documentals) Tallers de tractament del producte (cuina en fred)

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu

SEI

AS A P V I CT SPE PER

contingut perspectives data 06-07-2017

FLUÈNCIA recorregut exterior

EXPERIÈNCIA SENSITIVA recorregut interior

PB P1

Servei de menjador amb bar-cafeteria menjador econòmic amb productes de l’hort Taller de cuina d’aplicació al públic (cuina en calent)

escala

PB P1

Herbolari compra de espècies i Taller de

número

- Tenda de productes casolans i de conreu pa, galletes i dolços casolans productes ecológics de l’hort rebosteria i forn

A1: A3:

El mur juga un paper molt important en el projecte; és l’element delimitador que adopta una forma molt més rectilínia imposada per l’home dins l’edifici i, a mesura que s’acosta a l’hort, la forma esdevé corba i més natural.

L’edifici, organitzat en dues plantes, tindrà la intenció de voler ser al 100% un centre culinari, però, simultàniament, cada un dels espais interiors de la planta baixa s’utilitzarà també per a realitzar diverses activitats dedicades al barri. Aquests dos usos compartits queden units per un hort urbà semiprivat, el qual cuidarà la gent del barri i, a la vegada, els cuiners l’aprofitaran per a practicar, aprendre i cuinar per al barri a un preu molt econòmic. En aquest barri, existeixen alguns problemes socials. Per tant, l’agricultura urbana, a part de la seva funció productiva i ambiental en la ciutat, també resulta un gran potenciador de cohesió social, ja que enforteix els llaços comunitaris i el sentiment de pertinença al lloc, generant així la preocupació per l’entorn i la integració social dels que el cuiden.

SECCIÓ FUGADA E1/150 Aula de demostració

SECCIÓ FUGADA E1/150 Menjador / Taller de cuina

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut seccions fugades data 06-07-2017 escala A1: 1/150 A3: 1/300 número

SECCIÓ FUGADA LONGITUDINAL E1/150 Programa i activitat

LA RELACIÓ ENTRE L’EDIFICI I L’HORT En sí, l’edifici no vol amagar que ha estat una nau industrial abans i, no només l’estructura és clara i vista per dins i per fora, sinó que tant les instal·lacions com la construcció també estan exposades a la vista, dotant l’edifici d’aquest caràcter industrial que tenia abans.

ARTÈRIES I VENES INSTAL·LACIONS VISTES A l’interior de l’edifici i degut a la gran quantitat de instal·lacions de les que disposa un centre culinari, sembla interessant tractar-les per tal que siguin elements vistos.

AXON O Una METRIA relac ió de 3 asp ectes

OSSOS ESTRUCTURA VISTA Un aspecte important del projecte és la integració de l’hort en el conjunt, ja que no és un element afegit a la construcció, sinó part i complement d’ella i del seu ús. Aquesta integració es fa a través de l’estructura existent de l’edifici, la qual s’extén de forma porticada fins a l’hort. PELL I MÚSCULS CONSTRUCCIÓ VISTA Per tal de generar un diàleg constructiu entre l’edifici i l’hort, es tracta la façana com els murs de l’hort.

Per altra banda, tant el regadiu, que es realitza per goteig, com la il·luminació exterior es distribueixen a través de l’estructura de l’hort.

Els murs són de fusta i tractats amb perforacions que ensenyen l’hort al passeig, mentre que la façana compta amb dues pells: la pell existent de maó, tractada per fora amb colos verds semblants als de l’hort i una pell exterior també de fusta de la que s’extreuen algunes peces, com als murs que rodegen l’hort. Aquesta segona pell va penjada de dalt i estableix un diàleg en el passeig entre els murs, que semblen cultivats a l’hort, i la façana, que es deixa caure com una enfiladissa.

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors

el mur penja de l’edifici

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut axonometria relació hort data 06-07-2017 escala A1: A3:

EL Met PROJ àfo EC ra TE del HUM pro À jec te

PASSEIG DIÀLEG Relació edifici-hort en el passeig

el mur creix de terra

número

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut maqueta data 06-07-2017 escala A1: 1/100 1/100 A3: número

ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DETALL 1. TROBAMENT AMB EL TERRENY-EXTERIOR M MUR M1 Peça de fusta de 100x20 cm fixada al muntant M2 Travesser de fusta de 5x2 cm M3 Suport vertical de fusta de 8x8 cm c/ 1 m M4 Perfil metàl·lic de 25 mm de diàmetre fixat al suport vertical M5 Travesser de fusta de roure de 40 mm d'altura M6 Cinta per a juntes PP PAVIMENT PASSEIG PP1 Terreny existent PP2 Morter de ciment autonivellant 50 mm PP3 Travessers de fusta amb reblert de terra-ciment PP4 Tarima sintètica d'exterior Neoteck fabricada amb fibres naturals de fusta de color cafè i 15 mm de gruix

DETALL 2.1

PE PAVIMENT EXTERIOR PE1 Base de terra-ciment elaborada a l'obra amb terra tolerable i ciment pòrtland PE2 Microciment de 3 mm sobre malla de polipropilé antifisurant i encerat PE3 Pantalla de fusta de 5 cm de gruix per a separar terres PE4 Reblert de substrat per a l'enfiladissa PI PAVIMENT INTERIOR PI1 Capa d'estesa de graves per a drenatge de pedra granítica PI2 Formigó de neteja de 5 cm amb dosificació de 150 kg/m3 de ciment, consistència tova i grandària màxima de 10 mm de granulat PI3 Làmina impermeable de polietilé no adherida PI4 AÏllament de poliestiré extruït de 4 cm de gruix PI5 Solera de formigó armat de 15 cm de cantell PI6 Làmina antihumitat PI7 Morter de ciment autonivellant 50 mm PI8 Suports de fusta de 50 mm de gruix PI9 Paviment de gres porcelànic interior de 60x60x2 cm color blanc T TERRASSA T1 Doble biga de fusta laminada GL-24h de 700x40x14 cm T2 Forjat de fusta KLH de 182 mm de gruix T3 Formigó cel·lular per a la formació de pendents T4 Làmina impermeable de polietilé no adherida T5 Aïllament de llana de roca de 5 cm T6 Plot regulable per a paviment exterior T7 Paviment de gres porcelànic exterior anti-lliscant 60x60x2 cm color beige

DETALL 2.2

DETALL 1.1

DETALL 1.3

DETALL 1.2

DETALL 1.1 E1/10

DETALL 1.4

DETALL 1.3 E1/10

DETALL 1.5

DETALL 2.1 E1/10 T1

M1 M2 M3 F10 M4

F8 F7 F5 F4 M5 M6 PP1 PP2

PP3

PP4

PE1

PE2

PI2

PI3 PI4 PI5

PI6

PI7

PI8

PI9

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

DETALL 2.2 E1/10

PI1

ENRIQUE Juan Garrido

PFC | Sant Roc, la Tèrmica

DETALL 1.5 E1/10

PE4 PE3

F FAÇANA F1 Dintell amb doble biga UPN 100 unides amb cargolament F2 Reblert de morter F3 Acabament interior amb fusta tractada de 10 mm de gruix F4 Aïllament de llana de roca de 10 cm F5 Mur de fàbrica de maó existent de 13 cm de gruix F6 Làmina impermeable de polietilé no adherida i fixada mecànicament F7 Acabament exterior de morter-ciment allisat i pintat amb diferents colors de tonalitat verda en els forats on s'extreu la peça (símil al verd de l'hort) F8 Muntant metàl·lic en L com a suport del sistema penjat 40x40x1 mm fixat amb pletina metàl·lica c/30 cm F9 Sistema Prodema de fixació ocult amb perfilteria de penjat F10 Peça de fusta ProdEx de 100x20 cm amb fixacions incorporades

S SOSTRE S1 Forjat de fusta KLH de 182 mm de gruix S2 Acabament exterior de fusta tractada i pintada de color blanc de 10 mm de gruix

DETALL 1.4 E1/10

DETALL 2. TROBAMENT AMB EL CEL-TANCAMENT

C COBERTA C1 Xapa metàl·lica d'acer de 1 mm de gruix fixada mecànicament amb juntes c/60 cm C2 Làmina impermeable de polietilé no adherida C3 Panell de fusta contralaminada CLT MIX 200 mm amb fibra de fusta de 10 cm C4 Corretja IPN 120 c/1,20 m C5 Canaló de PVC de secció en U i 250 mm de diàmetre

DETALL 1.2 E1/10

DETALL SECCIÓ TRANSVERSAL E1/50

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu

contingut sistemes constructius

data 06-07-2017

escala

A1: 1/50 A3: 1/100 número

1/10 1/20

TRACTAMENT I FUNCIONAMENT DE LA SEGONA PELL

subestructura metàl·lica on van fixats els panells de fusta (100 x 20 cm) en blau: pilars i primera pell opaca

algunes peces de façana extretes en relació als murs de l'hort i una certa composició de la façana respecte a la il·luminació nocturna detall secció longitudinal E1/50

FAÇANA LONGITUDINAL SUBESTRUCTURA

ALÇAT LONGITUDINAL E1/200

ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES

DETALL PÒRTIC DE L'HORT E1/5

DETALL 3. TROBAMENT AMB EL TERRENY-EXTERIOR PE PAVIMENT EXTERIOR PE1 Terreny existent PE2 Morter de ciment autonivellant 50 mm PE3 Travessers de fusta amb reblert de terra-ciment PE4 Paviment de panot de 20x20x1,5 cm

distribució de l'electricitat a través dels pòrtics per a la il·luminació del passeig i l'hort

PI PAVIMENT INTERIOR PI1 Capa d'estesa de graves per a drenatge de pedra granítica PI2 Formigó de neteja de 5 cm amb dosificació de 150 kg/m3 de ciment, consistència tova i grandària màxima de 10 mm de granulat PI3 Làmina impermeable de polietilé no adherida PI4 AÏllament de poliestiré extruït de 4 cm de gruix PI5 Solera de formigó armat de 15 cm de cantell PI6 Làmina antihumitat PI7 Morter de ciment autonivellant 50 mm PI8 Suports de fusta de 50 mm de gruix PI9 Paviment de gres porcelànic interior de 60x60x2 cm color blanc S SOSTRE S1 Paviment de gres porcelànic interior amb textura antilliscant de 60x60x2 cm color gris S2 Suports de fusta de 98 mm de gruix S3 Forjat de fusta KLH de 182 mm de gruix S4 Acabament exterior de fusta tractada i pintada de color blanc de 10 mm de gruix S5 Il·luminació LED indirecta des de l'estructura

distribució de l'aigua a través dels pòrtics pel reg per goteig de l'hort

DIÀLEG Relació edifici-hort en el passeig

DETALL 4.2 E1/10

Cobriment de plaques solars de Energie Solaire

DETALL 3.1 E1/10

F9 S1

DETALL 4.1 E1/10 C1

C3 C4 C5

ESQUEMA RESISTÈNCIES flexibilitat al canvi

C6 C7

F7 DETALL 4.3 E1/10

DETALL 4.2

F6 C8

DETALL 4.1 S3

DETALL 4.3

S4 S5

F5 F4 F3 ENRIQUE Juan Garrido

DETALL 3.1 DETALL 4. TROBAMENT AMB EL CEL-TANCAMENT F FAÇANA F1 Acabament interior amb fusta tractada de 10 mm de gruix F2 Aïllament de llana de roca de 10 cm F3 Tancament de panells de fusta de 13 cm de gruix F4 Làmina impermeable de polietilé no adherida i fixada mecànicament F5 Acabament exterior de morter-ciment allisat i pintat amb diferents colors de tonalitat verda en els forats on s'extreu la peça (símil al verd de l'hort) F6 Muntant metàl·lic en L com a suport del sistema penjat 40x40x1 mm fixat amb pletina metàl·lica c/30 cm F7 Sistema Prodema de fixació ocult amb perfilteria de penjat F8 Peça de fusta ProdEx de 100x20 cm amb fixacions incorporades F9 Perfil metàl·lic per a rematar baranes i forjats C COBERTA MANTENIMENT INSTAL·LACIONS C1 Doble biga de fusta laminada GL-24h de 700x40x14 cm C2 Forjat de fusta KLH de 182 mm de gruix C3 Formigó cel·lular per a la formació de pendents C4 Làmina impermeable de polietilé no adherida C5 Aïllament de llana de roca de 5 cm C6 Plot regulable per a paviment exterior C7 Paviment de gres porcelànic exterior anti-lliscant 60x60x2 cm color beige C8 Passador per a unir els forjats a diferents nivells

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica

DETALL 3.2 E1/10 PI1 PI2 PI3 PI4 PI5 PI6 PI7

Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

PI8 PI9

professors

PE1 PE2 PE3 PE4

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut estratègies constructives data 06-07-2017

DETALL 3.2

escala A1: 1/200 1/50 A3: 1/400 1/100 número

DETALL SECCIÓ LONGITUDINAL E1/50

1/10 1/20

Mesura ambiental

Ús de materials reciclables al final de la seva vida útil

Descripció

Categoria: Recursos Naturals

Mesura ambiental

Criteri: Impacte dels materials de construcció

Els materials al finalitzar la seva vida útil poden ocasionar grans problemes ambientals. El seu destí, ja sigui reutilització directa, reciclatge, deposició en l’abocador o la incineració, tendran un impacte major o menor. Molts dels materials usats en la construcció poden ser reciclats per a la producció d’altres materials com la fusta, el formigó, enderrocs, etc.

Descripció

També alguns d’ells poden ser reutilitzats sense necessitat de processos de modificació com les estructures de fusta i acer, elements prefabricats, finestres, etc. En aquest cas és aconsellable utilitzar sistemes de construcció en sec, la qual garanteix un procés de separació i recollida selectiva dels residus molt més reeixida.

Categoria: Recursos Naturals

Ús de sistemes constructius en sec

Mesura ambiental

Criteri: Desmuntatge, reutilització i reciclat

Es defineixen construccions en sec com aquelles que no utilitzen morters, formigó, cola o altres sistemes de connexió humida. Es poden usar una gran varietat de materials com la fusta, l’acer, el formigó prefabricat, etc. Els elements poden ser desmuntats i usats per a altres obres. Les parets seques són tancaments realitzats sense rebre sense rebre les peces amb morter o altres aglomerants. Per a les particions interiors, s’utilitzen panells de fust contralaminada o de cartróguix amb cambres d’aire recobertes amb aïllament acústic o tèrmic.

Descripció

Categoria: Qualitat de l’Ambient Interior

Il·luminació natural dels espais interiors per la coberta

Mesura ambiental

Sistema de calefacció amb panells solars

Criteri: Il·luminació natural

La il·luminació natural constitueix una alternativa vàlida per a la il·luminació de l’interior i la seva aportació és valuosa no només en relació a la quantitat sinó també a la qualitat de il·luminació. L’ull humà està adaptat a la il·luminació natural i als seus canvis al llarg del dia i de l’any i el seu disseny ha de procurar, en primer lloc, optimitzar l’orientació de les plantes de l’edifici per a permetre un accés de llum natural en la majoria d’estances.

Categoria: Energia i Atmosfera Criteri: Consum d’energia no renovable durant l’ús de l’edifici

Descripció

Els col·lectors solars aprofiten la radiació solar per a escalfar líquid que transfereix calor, mitjançant un intercanviador, a l’aigua calenta sanitària i a l’aigua que circula pel sistema de calefacció. Des de l’entrada en vigor del CTE, és obligada la cobertura del 60% de la demanda d’aigua calent sanitària de l’edifici mitjançant captació solar.

Els forats de façana han de ser dissenyats per tal d’aprofitar al màxim la llum natural sense descuidar el control de la llum directe, l’enlluernament i els guanys tèrmics de calor que suposa això a l’estiu amb les ombres i proteccions maximitzades a l’hivern.

Beneficis

Es redueix el consum de matèria prima i la producció d’enderrocs. També s’evita el consum d’energia i les emissions de CO2 causades pel transport de residus a l’abocador. Disminueix l’escalfament global i el risc d’esgotament de determinats recursos.

Beneficis

Els materials poden ser desmuntats i reutilitzats sense passar processos posteriors de transformació. Es un sistema de construcció més ràpid i econòmic. Els seus principals avantatges són la neteja d’execució i lleugeresa i la flexibilitat a adaptació al canvi.

Beneficis

Un bon disseny de la llum natural en el projecte, permet reduir el consum energètic degut a la il·luminació dels espais interiors, a més de proporcionar un tipus de llum de qualitat i millorar el confort del usuaris.

Beneficis

L’energia es produïda per un recurs inesgotable: el sol. La captació no produeix emissions de CO2 ni de SO2. La producció es realitza on es consumeix, evitant pèrdues per transport.

Limitacions

Fer una selecció d’aquells materials adaptats al seu reús i reduint així les possibilitats constructives. S’han d’incorporar des de la fase inicial del projecte diferents criteris de funcionament i valoració dels materials a usar tenint en compte el seu procés de transport i muntatge.

Limitacions

El disseny ha de ser adequat per a l’ús d’elements prefabricats i posat en obra amb sistemes en sec.

Limitacions

Un bon disseny de la llum natural ha de ser planificat des del principi amb les limitacions que comporti l’edifici: mitgeres, separació entre edificacions, orientació... La quantitat de llum es variable al llarg del dia i de l’any i és important prendre mesures per a evitar l’enlluernament.

Limitacions

Per a quan la radicació és menor, serà necessari un sistema auxiliar. La major o menor integració arquitectònica depèn del col·lector. En molts de tipus de panells, els rendiments estan lligats a l’orientació dels col·lectors.

Mesura ambiental

Plantació de fruits i vegetals de cultiu

Mesura ambiental

Reg per degoteig

Mesura ambiental

Sistema de tractament d’aigües grises

Mesura ambiental

Sistema de tractament d’aigües pluvials

Descripció

Categoria: Recursos Naturals

Categoria: Recursos Naturals Criteri: Consum d’aigua potable

Criteri: Consum d’aigua potable

En aquest barri, existeixen alguns problemes socials. Per tant, l’agricultura urbana, a part de la seva funció productiva i ambiental en la ciutat, també resulta un gran potenciador de cohesió social, ja que enforteix els llaços comunitaris i el sentiment de pertinença al lloc, generant així la preocupació per l’entorn i la integració socials dels que el cuiden.

Descripció

A part de la generació d’un pasaitge per al barri, també serveixen d’elements integradors entre el medi urbà i el rural o natural, a part de generar paisatge.

Utilització de petits cabals a baixa pressió i localització de l’aigua pròxima a les arrels dels vegetals. Els elements principals que conformen la instal·lació de reg per degoteig són: - Programador. Aplicat segons les diferents estacions o fases del cultiu i necessitats de reg. - Electrovàlvules. Cada sector de reg porta una electrovàlvula que s’obre i es tanca segons ordena el programador. - Arquetes. Les electrovàlvules van dins les arquetes. Hi ha arquetes individuals i d’altres que poden tenir més electrovàlvules en paral·lel. - Reductor o regulador de pressió. Els emissors de reg per goteig necessiten poca pressió d’aigua per a funcionar. Si la xarxa d’aigua té massa pressió, per a evitar que el reg surti a molta pressió, s’instal·len reguladors de pressió. - Filtre. Situat a l’inici del sector de reg, evita obstruccions dels degotadors. - Canonades. Solen ser tubs de polietilè de 32 i 25 mm de diàmetre als quals es connecten els ramals de degoteig de 16 mm.

Descripció

Categoria: Recursos Naturals Criteri: Recuperació i reutilització d’aigües grises

Les aigües grises, provinents dels rentamans, les dutxes i alguns electrodomèstics, poden ser tractades i reutilitzades. El sistema de depuració s’instal·la en l’arqueta de recollida d’aigües grises i, a través d’un sistema de conductes, aquestes aigües tornen depurades als vàters o pot ser inclús utilitzada per a netejar. Les aigües es tracten a través d’un sistema de filtratge per a eliminar males olors i colors i amb rajos ultraviolats que eliminen els virus i bacteris.

Descripció

Categoria: Recursos Naturals Criteri: Retenció d’aigües de pluja per a la seva reutilització

La recuperació de l’aigua pluvial consisteix en recollir l’aigua que cau sobre les cobertes i terrasses de l’edifici i, mitjançant un sistema de canalons i baixant, conduir-la a un dipòsit, on és emmagatzemada i filtrada per al seu posterior ús potable. Aquest dipòsit pot estar enterrat o situat en superfície coberta i a unes condicions de temperatura estables i controlades. Es dimensiona en funció de l’ús que se n’ha de fer de l’aigua, la superfície de recollida i la pluviometria de la zona. Aquesta aigua s’impulsa i es distribueix posteriorment a través d’un circuit independent de la xarxa d’aigua potable i també compta amb una sortida en cas d’excés d’aigua dins el dipòsit i una entrada d’aigua provinent de la xarxa en cas de poc proveïment de pluja per a mantenir un cert límit i un funcionament més eficient del sistema.

Beneficis

La inserció d’espècies vegetals augmenta la humitat ambiental i disminueix la temperatura de l’aire del seu entorn. Augmenta de la qualitat de l’espai proporcionant O2 al medi, actua sobre la contaminació i millora l’impacte visual.

Beneficis

Un reg localitzat té una eficiència del 90% contra el 70% del sistema d’aspersió.

Beneficis

Reduir el consum d’aigua potable de l’edifici i la producció d’aigües residuals. Aconseguim un estalvi d’uns 50 litres per persona i dia. Aquest sistema implementat en equipaments pot suposar un estalvi d’un 30% del total del consum d’aigua potable.

Beneficis

La captació d’aigües pluvials per a l’ús del reg comporta un gran estalvi econòmic i d’un recurs molt necessari en la vida com és l’aigua. D’aquesta manera feim un consum menor i un ús més conscient de l’aigua.

Limitacions

L’hort requereix manteniment constant. Control sobre la utilització de productes químics o fertilitzants. Canvi de plantacions segons l’època.

Limitacions

El seu cost és més elevat i si es necessiten línies de reg de més de 100 m o pendents bastant pronunciades, s’ha d’instal·lar un sistema de reg autocopensant. Els emissors amb els temps es taponen, així que és necessita un manteniment constant.

Limitacions

Es poden recuperar només les aigües de les dutxes i rentamans. Implementar aquest sistema implica un augment dels costos degut a l’aparell de tractament i el doble sistema de distribució d’aigua, ja que requereix de gran quantitat d’espai.

Limitacions

El canvi climàtic fa que cada vegada plogui menys. En un clima com el de Barcelona, la pluja es poc freqüent, ja que compta amb Sol la major part de l’any i les precipitacions són molt abusives quan plou pel fet que quan plou cau una gran quantitat d’aigua.

CÀLCUL DE LA DEMANDA Per al reg per goteig de l'hort, tindrem en compte les següents demandes: 1 l/dia m2 en hivern i primavera i entre 5-7 l/dia m2 en estiu i tardor. Per tant, apliquem la mitjana de 3 l/dia en el període d'un any. 3 l/dia · 365 dies · 3.260 m2 = 3. 569.700 l/any = 3.570 m3/any

CÀLCUL DEL PROVEÏMENT I INSTAL·LACIÓ Ai = (Ppi x Ce x Sc) / 1000 Ai = Proveïment anual Ppi = Precipitació promig anual Barcelona Ce = Coeficient escorrentia Sc = Superfície projecció horitzontal

3 14

Ai = (Ppi x Ce x Sc) / 1000 = (640 mm x 0.90 x 2.722 m2) / 1000 = 1.568 m3/any El proveïment d'aigua que podríem obtenir recollint aigua pluvial seria d'un 40% de la demanda. CÀLCUL DE L'ESTALVI D'AIGUA Dins la base de dades de les Aigües de Barcelona obtenim que la tarifa actual és de 1,9351 €/m3. Per tant, els estalvis econòmics són: Reg de l'hort = (1.568 m3/any) / 12 mesos = 130,67 m3/mes 130,67 m3/mes · 1,9351 €/m3 = 252,85 €/mes 252,85 €/mes · 12 mesos = 3.034,24 €/any

0 1/1.00 s S E I l TÈNC mbienta S I X ia EE . PR ques med O . F . D.A terísti c Cara

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

D.A.F.O. - CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS AMENACES (característiques ambientals negatives del lloc)

ENRIQUE Juan Garrido

1 2

OPORTUNITATS (característiques ambientals positives del lloc)

Contaminació camions

Fàcil accessibilitat a l’edifici ( entrada des

DEBILITATS (aspectes ambientalment febles del projecte)

FORTALESES (característiques ambientalment fortes del projecte)

Mitgera (condicions de ventilació i

10 Espais verds i hort (millora per a l’illa de

de diferents punts)

il·luminació limitades)

calor)

Bona connexió al transport públic

Espais sense ventilació natural

Servei productiu i nutritiu al barri

Vegetació escassa

Gran superfície de solar

Espais sense il·luminació natural

Por espai públic

Rehabilitació nau industrial

Alt consum d’aigua

Contaminació lumínica

4 5 ls .000 E 1/1 ambienta T C E i OJ . PR ques med O . F . D.A terísti c Cara

Contaminació acústica (tren)

PFC | Sant Roc, la Tèrmica

Aparcament excessiu

Afegint pes sobre estructura existent

Atracció d’insectes

Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut paràmetres mediambientals

Dret al Sol (terrassa on sortir)

data

Ús de materials reciclables com la fusta

06-07-2017

Materials de façana desmuntables

escala

12 Construcció en sec 13 Reutilització d’aigües grises 14 Recollida d’aigües pluvials 15 Reg per degoteig 16 Captació d’energia solar

A1: 1/1.000 A3: 1/2.000 número

NIT DIA

ALÇAT LONGITUDINAL

SECCIÓ LONGITUDINAL

SECCIÓ TRANSVERSAL

NIT DIA

NIT DIA ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut il·luminació data 06-07-2017 escala

PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

A1: A3:

1/200 1/400

número

1/500 1/1.000

1.1 SECTORS D'INCENDI Es considera un ús docent, ja que l'edifici, a part de tallers i activitats pel barri, és sobretot dedicat a l'ensenyament d'arts culinàries. Com l'edifici té més d'una planta, la superfície construïda de cada sector d'incendi no ha d'excedir de 4.000 m2. Així doncs, degut als 3 dobles espais del projecte, l'edifici, es divideix en 3 sectors d'incendi de dues plantes cada un.

SECTOR D'INCENDIS 1 606 M2 (PB) + 606 M2 (P1) 4,2 M ALÇADA D'EVACUACIÓ CONFERÈNCIA-MAGATZEMS

SECTOR D'INCENDIS 2 1.035 M2 (PB) + 1.024 M2 (P1) 4,2 M ALÇADA D'EVACUACIÓ RECEPCIÓ-VESTUARIS-AULES

SECTOR D'INCENDIS 3 606 M2 (PB) + 507 M2 (P1) 4,2 M ALÇADA D'EVACUACIÓ BOTIGA-MENJADOR-CUINA PLANTA PRIMERA

PLANTA BAIXA

1.2 RESISTÈNCIA AL FOC (DB-SI 1) Les parets i sostres que separen els sectors segons l'ús docent i per una altura d'evacuació inferiror a 15 m és EI 60 i pel que fa a la resistència al foc de l'estructura, R60. 2 LOCALS I ZONES DE RISC ESPECIAL (DB-SI 1) Els magatzems, sales de màquines, residus i cuines requereixen una protecció contra incendis d'almenys R90 en l'estructura i EI 90 en parets i sostres i amb un recorregut d'evacuació no superior a 25 m. 3 CÀLCUL DE L'OCUPACIÓ (DB-SI 3) Planta Baixa

rebost general residus 1 rentat fruita/verdura magatzem carros mat. instal·lacions vestíbul tècnic taller demostració teòrica cambra fruita/verdura magatzem taller sala de monitors tallers polivalents x2 aula de projeccions biblioteca administració magatzem neteja espai de circulació serveis x4 menjador/bar-cafeteria office cuina office bar residus 2 botiga/herbolari magatzem herbolari

TOTAL

Sup (m2) 32 56 24 20 42 64 200 52 32 32 32 32 58 58 15 15 557 19 200 95 64 35 129 29

Ocup (m2/pers) 40 40 10 40

Ocup (pers) 1 2 3 1

10 seients 40

7 82 2

3 3 seients 2 10

11 11 x2 27 29 6

10 3 1,5 10 2 40 2 40

56 7 x4 134 10 32 1 65 1

520

Planta Primera

Sup (m2) cambra congelació 32 cambra peix 42 cambra carn 42 bugaderia 24 54 sala de tasts magatzems carros res. x2 28 taller demostració pràtica 200 preparacions peix x2 13 13 preparacions carn x2 preparacions fruit./verd. x2 13 9 congelació x2 zona rentat x2 9 laboratoris x2 32 tallers producte x2 32 vestuaris x2 48 magatzem 8 neteja 8 espai de circulació 717 serveis x4 19 taller cuina 168 menjador cuiners 47 taller rebosteria 78 preparacions rebosteria 17 magatzems rebosteria 23

TOTAL

Ocup (m2/pers) 40 40 40 10 seients 40 5 10 10 10 10 10 3 3 3

Ocup (pers) 1 2 2 3 22 1 x2 40 2 x2 2 x2 2 x2 1 x2 1 x2 11 x2 11 x2 16 x2

10 3 5 1,5 5 10 40

72 7 x4 34 32 16 2 1

349

4 SORTIDES I RECORREGUTS D'EVACUACIÓ (DB-SI 3) Les plantes disposen de més d'una sortida de planta, de manera que la longitud dels recorreguts d'evacuació fins alguna d'aquestes sortides no excedeixen de 50 m. 5 PROTECCIÓ DE LES ESCALES (DB-SI 3) Com l'altura d'evacuació descendent és inferior a 14 m, l'escala no requereix ser protegida. Les escales fan 1,1 m d'amplada, per tant cada escala podria evacuar un total de 176 ocupants.

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

6 INSTAL·LACIONS CONTRA INCENDIS (DB-SI 4) L'edifici requereix de: Extintors portàtils (a 15 m de recorregut a cada planta) Boques d'incendi equipades (S > 2.000 m2) Sistemes d'alarma (S > 1.000 m2) Sistemes de detecció d'incendis (S > 2.000 m2) detector d'incendis

PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut

polsador d'alarma PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

protecció contra-incendis data

extintor 21A-113B sirena acústica boca d'incendi equipada 45 mm llum d'emergència

06-07-2017 escala A1: 1/250 A3: 1/500 número

1 NECESSITATS

caldera

DISTRIBUCIÓ DEL SISTEMA FAN-COIL

Calefacció. A l'hivern es necessita augmentar la temperatura interior respecte l'exterior. Refrigeració. A l'estiu ens interessa que la temperatura interior sigui més baixa que la de l'exterior. Ventilació. Necessitem renovar l'aire interior. Filtració. Les màquines de climatització incorporen un sistema de filtració de l'aire per impedir que les

refrigeradora

caldera caldera refrigeradora refrigeradora

partícules de pols que pugui tenir l'aire, retornin a l'espai interior. Per altra banda, no serà necessari controlar la humitat degut al clima mediterrani i per tant no necessitem implantar cap sistema de humidificació o deshumidificació.

fan-coil

2 ZONES CLIMÀTIQUES

espai 1

Una zona clímàtica és cadascun dels espais interiors que tenen unes necessitats de climatitazió diferents als demés.

fan-coil

espai 2

aparell ventilació

fan-coil

espai 3 fan-coil

espai 4

caldera

SISTEMA FAN-COIL I VENTILACIÓ

GRAN OCUPACIÓ menjador/cuines/botiga refrigeradora

ÚS CONSTANT aules/administració/office aparell ventilació

ÚS TEMPORAL magatzems

impulsió

ZONES HUMIDES serveis/vestuaris

PLANTA PRIMERA

PLANTA BAIXA

fan-coil

impulsió ventilació

ventilació

espai d'us constant

3 ELECCIÓ DEL SISTEMA S'opta per a climatitzar els espais més tancats i amb més ús. Les zones comuns tenen un volum molt gran degut a l'altura que agafen i als dobles espais que el comuniquen en vertical, de manera que el control d'aire que necessiten aquests és menor que el de les demés estances. Els sistemes escollits són: Climatització a través de grans climatitzadors per als espais de gran ocupació. Climatització a través d'un sistema aigua-aire (fan-coils) per als espais més petits i d'ús constant. Cal tenir en compte i posar especial cura en l'acabat de les instal·lacions, ja que aniran vistes.

Alta exigència climàtica. Són aquells espais que, per conseqüència de l'activitat que es realitza en el seu interior, necessiten unes condicions climàtiques determinades i constants, durant el temps que se'n fa ús. L'ús d'aquests espais és puntual i s'hi realitzen grans concentracions de gent i comporten llargues estades de temps. Els espais amb alta exigència climàtica són aquells de gran ocupació com el menjador, les cuines o la botiga. Consisteix en aire de impulsió per la part superior de l'espai (vist) i aire de retorn per la zona oposada. Aquest sistema és el més utilitzat en espais de grans dimensions. La unitat climatitzadora se situa a la coberta amb ventilació directe a l'exterior. Alta exigència climàtica VRV. Són aquells espais que, a causa de l'activitat que s'hi realitza en el seu interior, necessiten una correcció climàtica artificial puntual. S'utilitza el sistema de fan-coils en els espais d'ús constant amb programes petits i de llarga estança com les aules, l'administració o l'office, ja que no és necessari climatitzar tant de volum d'aire com en altres punts de l'edifici. Hi haurà dues calderes i dues refrigeradores per tal de poder subministrar a cada fancoil fred o calor en funció de les necessitats. A cada fancoil li arriben 4 conductes de gas líquid refrigerant, dos de fred i dos de calor. Les màquines se situen a coberta i estan permanentment ventilades. SISTEMA AMB CLIMATITZADOR

4 DIMENSIONAMENT I POTÈNCIES DE LES CALDERES I REFRIGERADORES Sup útil (m2) 32 56 24 20 42 64 200 52 32 32 32 x2 32 58 58 15 15 70 x2 557 19 x4 200 95 64 35 129 29

Altura (m) 4 4 4 4 4 4 2,5 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

Volum (m3) 128 224 96 80 168 256 500 208 128 128 128 x2 128 232 232 60 60 280 x2 2.228 76 x4 800 380 256 140 516 116

Sup útil (m2) cambra congelació 32 cambra peix 42 cambra carn 42 bugaderia 24 sala de tasts 54 magatzems carros res. x2 28 x2 taller demostració pràtica 129 preparacions peix x2 13 x2 preparacions carn x2 13 x2 preparacions fruit./verd. x2 13 x2 congelació x2 9 x2 zona rentat x2 9 x2 laboratoris x2 32 x2 tallers producte x2 32 x2 vestuaris x2 48 x2 magatzem 8 neteja 8 espai de circulació 717 serveis x4 19 x4 taller cuina 110 menjador cuiners 47 taller rebosteria/forn 78 17 preparacions forn magatzems forn 23

Altura (m) 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 6,2-9,3 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 4,9 6,2-9,3 4,9 6,2-9,3 3,7 3,1 4,9 4,9

Volum Mov/h (m3) 156,8 205,8 205,8 8 117,6 8 264,6 137,2 x2 8 1.000 8 63,7 x2 8 63,7 x2 8 63,7 x2 44,1 x2 44,1 x2 8 156,8 x2 8 156,8 x2 235,2 39,2 39,2

Planta Baixa rebost general residus 1 rentat fruita/verdura magatzem carros mat. instal·lacions vestíbul tècnic taller demostració teòrica cambra fruita/verdura magatzem taller sala de monitors tallers polivalents x2 aula de projeccions biblioteca administració magatzem neteja zona taquilles x2 espai de circulació serveis x4 menjador/bar-cafeteria office cuina office bar residus 2 botiga/herbolari magatzem herbolari

Planta Primera

PLANTA PRIMERA

PLANTA BAIXA

conducte aire de impulsió conducte aire de retorn

conducte aire extracció forçada conducte aire ventilació

PLANTA COBERTA

conducte extracció de fums reixeta aire porta

tub aigua calenta tub aigua freda

unitat fan-coil interior extractor de fums coberta

Centre culinari 2 calderes de 250kW 2 refrigeradores de 250kW

93,1 x4 852,5 173,9 241,8 83,3 112,7

Mov/h

Pot. climatitz. Potència (kcal/h) (kcal/h)

Caudal Velocitat Secció Dimensions (cm) (m2) (m3/h) (m/s)

100

2.400

768

0,043

20x22

8 8

100 100

6.400 20.000

2.048 4.000

5 5

0,114 0,222

30x38 40x55

8 8 8 8 8

100 100 100 100 100

3.200 3.200 3.200 5.800 5.800

1.024 1.024 1.024 1.856 1.856

5 5 5 5 5

0,057 0,057 0,057 0,103 0,103

20x29 20x29 20x29 20x52 20x52

8 8 8

100 100 100

20.000 9.500 6.400

6.400 3.040 2.048

5 5 5

0,356 0,169 0,114

40x89 30x56 30x38

100

12.900

4.128

0,229

30x76

RECUPERADOR

caldera

refrigeradora

CLIMATITZADOR

espai de gran ocupació

ENRIQUE Juan Garrido

Pot. climatitz. Potència (kcal/h) (kcal/h)

Caudal Velocitat Secció Dimensions (cm) (m3/h) (m/s) (m2)

100 100

2.400 5.400

940,8 2.116,8

5 5

0,052 0,118

20x26 30x39

100 100 100 100

12.900 1.300 1.300 1.300

8.000 509,6 509,6 509,6

5 5 5 5

0,444 0,028 0,028 0,028

50x89 10x28 10x28 10x28

100 100

3.200 3.200

1.254,4 1.254,4

5 5

0,070 0,070

20x35 20x35

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut climatització data

8 8 8

100 100 100

11.000 4.700 7.800

6.820 1.391,2 1.934,4

Pot. climatitz. Potència Potència Sup útil (m2) (kcal/h) (kcal/h) (kW) 3.922 100 392.200 456,13 WOLF MGK (fins a 300kW) HITECSA ADVANCE XA-EWFV (300,5 kW) 4300x1100x2300mm

5 5 5

0,379 0,077 0,108

40x95 20x39 30x36

06-07-2017 escala A1: 1/250 A3: 1/500 número

ARQ

AULES AIGÜERA

MASCULÍ

RENTAMANS VÀTERS

caldera caldera

VESTUARIS

DUTXES

237 m2 coberta de plaques solars

RENTAMANS VÀTERS

FEMENÍ

DUTXES

SERVEI 1

VÀTERS RENTAMANS

SERVEIS dipòsit pluvials 75.000 L

RENTAMANS CALDERA

CUINES

VÀTERS

SERVEI 2

GRUP DE PRESSIÓ

RENTAPLATS AIGÜERES

BUGADERIA

RENTADORA AIGÜERES

LÍMIT PROPIETAT ESQUEMA AIGUA

ACS PLAQUES SOLARS (CTE DB-HE 4) La contribució solar mínima anual és la fracció entre els valors anuals de l'energia solar aportada exigida i la demanda energètica anual, obtinguts a partir dels valors mensuals. Per a cada zona climàtica necessitem diferents nivells de demanda d'aigua calenta sanitària (ACS) a una temperatura de referència de 60 ºC. Barcelona es considera zona climàtica II. La inclinació i orientació dels panells és del 13% i 17%. La demanda màxima d'ACS de l'edifici és de 869 persones x 21 litros/dia/pers (escola amb dutxes) = 18.249 l/dia i, per tant, la contribució solar mínima anual per ACS és del 50%. 1 DEMANDA ANUAL D'ACS DE L'EDIFICI 18.249 l/dia ・ 365 dies = 6.660.885 l/any 2 DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL PER A ESCALFAMENT DE ACS Consum anual (l/any) x Ce x ΔT (Temperatura d'entrada i sortida) x δ Temperatura de l'aigua de la xarxa = 13,75º (Barcelona) 6.660.885 l/any x 0,001163 kWh/ºC·kg x (60º - 13,75º) x 1 = 358.280,68 kWh/any 3 DEMANDA ENERGÈTICA SOLAR EACSsolar = 358.280,68 kWh/any x 50% = 179.140,34 kWh/any 4 ÀREA DELS CAPTADORS SOLARS Àrea captadors = EACSsolar / (I x α x δ x r) I = 17,71 MJ/m2/dia x 0,2778 kWh/MJ x 365 dias/any = 1.795,74 kWh/m2/any (Atles de radiació solar de Catalunya) r = 0,4 α=1 δ = 0,977 Per tant, α x δ x r = 1 x 0,977 x 0,4 = 39,08 % > 20 % (CTE) Àrea captadors = 179.140,34 kWh/any / 1.795,74 x 1 x 0,977 x 0,4 = 255,25 m2

CGP

Es projecten 2 cobertes senceres de panells solars de 237m2 cada una als extrems. ELECTRICITAT Prenem la derivació per a l'edifici de l'escomesa de la xarxa de subminstrament d'electricitat, situada a cota -1m respecte del nivell de carrer (cota 0m) i registrant-la en façana per arqueta. La xarxa pública es connecta a l'estació transformadora (ET) que es troba en un dels magatzems de l'hort i està comunicat amb l'exterior directament amb el carrer. L'escomesa surt de la ET pel passeig i arriba a l'edifici per a entrar a la CGP pasant abans per la caixa de seccionament (CS). Un cop dins enllaça amb l'armari de comptadors en PB. L'esquema de xarxa des del subministrament general fins la bateria de comptadors és el següent: Xarxa de sumbinistrament - ET - CS - CGP comptadors

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors

Dins l'edifici es coloca l'interruptor de control de potència (ICP) i els dispositius generals de protecció i control. El grau d'electrificació serà elevat, amb una potència de 9.200W a 230V.

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut fontaneria + electricitat

PLANTA PRIMERA

PLANTA BAIXA

PLANTA COBERTA

ESQUEMA ELECTRICITAT

data 06-07-2017

escala

PLANTA BAIXA

quadre general de distribució interruptor de control de potencia

vàlvula anti-retorn clau de pas

clau de pas amb arqueta punt de cosum

filtre aixeta de comprovació

clau general de la companyia comptadors

tub aigua calenta tub aigua freda

237 m2 coberta de plaques solars

CGP comptadors

quadre general distrib.

interruptor control potència PLANTA PRIMERA

LOCALS HUMITS ENDOLLS ENLLUMENAT

A1: 1/250 A3: 1/500

LOCALS HUMITS ENDOLLS ENLLUMENAT

número

EVACUACIÓ D'AIGÜES (CTE DB-HS 5) AIGÜES PLUVIALS El sistem d'evacuació d'aigües pluvials funcionarà independentment del sistema d'evacuació d'aigües residuals. Pel càlcul del dimensionament es tindrà en compte la secció que es derivi del càlcul de la norma CTE corresponent. La xarxa d'aigües pluvials desembocarà en un depòsit d'emmagatzematge per a la seva reultilització. La xarxa d'aigües residuals es conduirà a l'arqueta sifònica, la qual es conectarà a la xarxa pública. Es proposa un sistema de reutilització de les aigües grises als vàters. La superfície de la coberta en projecció horitzontal és de 2.507 m2 i la de la terrassa és 215 m2. En funció d'aquesta superfície determinarem el nombre d'embornals que faran falta per la recollida d'aigües pluvials. Stotal coberta = 2.507 m2 → S > 500 → 1 cada 150 m2 → 17 → 18 embornals (ajustarem el nombre a 18 per a tenir una distribució més regular) La terrassa té una superfície de 520 m2 → S > 500 → 1 cada 150 m2 → 4 embornals Per tal de sectoritzar bé la coberta i per a aconseguir una correcta distribuició dels embornals, disposarem un total de 8 a un costat de la coberta, 9 a l'altre i 4 en la terrassa. Les taules de dimensionament estan dissenyades segons un règim pluviomètric de 100 mm/h. En el cas de Barcelona la intensitat pluviomètrica és diferent per tan s'ha d'aplicar un factor de correcció que es dedueix a partir del règim pluvimètric pròpi de la ciutat: A la zona B (Barcelona) li correspon la “Isoyeta 50” (corba d'igual règim pluviomètric) De la taula B.1 determinem que la intensitat i = 110mm/h.

f = i/100 = 110/100 = 1,1 dipòsit pluvials 75.000 L

A partir de la taula 4.7 es calcularan els canalons: La superfície esquerra de la coberta inclinada és de 986 m2, mentre que la dreta es 873 m2. Així veiem que necessitem dividir el canaló en dos al llarg de l'edifici i ens surten 2 canalons separats pel costat dret i dos pel costat esquerre de cada part de la coberta inclinada. Aplicant el factor corrector, els canalons seran de 250 mm de diàmetre i 2% de pendent (tots iguals per temes de regularitat en el projecte). A partir de la taula 4.8 es calcularan els baixants: Cada baixant ha d'evacuar un total de 156 m2. El diàmetre segons la taula seria de 75 mm, però per a evitar obstruccions es disposaran tots de Ø110 mm.

dipòsit grises 2.250 L

ESQUEMA DE L'APROFITAMENT D'AIGÜES PLUVIALS

RAMIFICACIÓ REG PER GOTEIG

RECOLLIDA AIGUA COBERTA

ESCOMESA BOMBES DE FILTRACIÓ

FILTRES

CÀLCUL DEL PROVEÏMENT I INSTAL·LACIÓ

REG DE L'HORT

DEPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS

Ai = (Ppi x Ce x Sc) / 1000

EXPULSIÓ DE DESBORDAMENT AL CLAVEGUERAM

Ai = (Ppi x Ce x Sc) / 1000 = (640 mm x 0.90 x 2.722 m2) / 1000 = 1.568 m3/any El proveïment d'aigua que podríem obtenir recollint aigua pluvial seria d'un 40% de la demanda.

CÀLCUL DE LA CAPACITAT DEL DIPÒSIT D'AIGÜES PLUVIALS Capacitat dipòsit = Ppi · TR · Sc

Ai = Proveïment anual Ppi = Precipitació promig anual Barcelona Ce = Coeficient escorrentia Sc = Superfície projecció horitzontal

CÀLCUL DE L'ESTALVI D'AIGUA

Ppi = Precipitació promig anual Barcelona TR = Temps de retenció de l'aigua en el dipòsit Sc = Superfície projecció horitzontal

Capacitat DRP (m3) = (640 l/any) / 365 dies · 15 dies · 2.722 m2 = 71.592 l

Dipòsit CHE 75 D3 (REMOSA) de 75.000 L (REMOSA) 3000 mm de diàmentre i 11.600 mm de longitud El cost del dipòsit és de 14.620 €. L'amortització del sistema tenint en compte un estalvi de 3.000 € a l'any sería d'aproximadament 5 anys

Dins la base de dades de les Aigües de Barcelona obtenim que la tarifa actual és de 1,9351 €/m3. Per tant, els estalvis econòmics són: Reg de l'hort = (1.568 m3/any) / 12 mesos = 130,67 m3/mes 130,67 m3/mes · 1,9351 €/m3 = 252,85 €/mes 252,85 €/mes · 12 mesos = 3.034,24 €/any

AIGÜES RESIDUALS Tenint en compte que separem les aigües grises de les negres, el diàmetre mínim exigit és 110mm si es recullen aigües residuals d'un vàter i el diàmetre dels demés baixants és: PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

aigües negres - 3 aigüeres = 2UDx3 = 6 → Ø PBR1 = 50 mm

aigües negres - 3 aigüeres, 11 rentadores = 2UDx2 + 3UDx11 = 37 → Ø PBR1 = 90 mm

aigües grises - 8 rentamans = 2UDx8 = 16 → Ø PBR2.1 = 50 mm aigües negres - 6 vàters = 5UDx6 = 30 → Ø PBR2.2 = 90 mm → 110 mm

aigües negres - 2 aigüeres = 6UDx2 = 12 → Ø PBR3 = 63 mm

aigües negres - 2 aigüeres = 2UDx2 = 4 → Ø PBR3 = 50 mm

aigües negres - 2 aigüeres = 2UDx2 = 4 → Ø PBR4 = 50 mm

aigües negres - 5 aigüeres = 2UDx5 = 10 → Ø PBR4 = 50 mm

PPR1 (bugaderia)

PBR1 (rentat fruita/verdura)

PPR2 (serveis)

PBR2 (serveis)

PPR3 (aules)

PBR3 (demostracions)

PPR4 (preparacions)

PBR4 (office cuina)

PPR5 (tallers cuina)

aigües negres - 12 aigüeres = 6UDx12 = 72 → Ø PBR5 = 90 mm

PPR6 (vestuaris)

aigües grises - 4 rentamans, 16 dutxes = 2UDx4 + 3UDx16 = 56 → Ø PBR6 = 90 mm

ESCOMESA

ENRIQUE Juan Garrido PREFILTRAT

RECICLATGE

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

TRACTAMENT ULTRAVIOLETA

PFC | Sant Roc, la Tèrmica

EXPULSIÓ AIGÜES NEGRES

Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

RETIRADA SEDIMENTS

ESQUEMA DEL SISTEMA DE DEPURACIÓ D'AIGÜES GRISES

tub aigües pluvials tub aigües grises

embornal tub aigües negres

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut sanejament + investigació

PLANTA BAIXA

PLANTA PRIMERA

PLANTA COBERTA

data

CÀLCUL DE LA CAPACITAT DEL DIPÒSIT D'AIGÜES GRISES Vestuaris - 16 persones x2 = 32 persones Serveis - 7 persones x8 = 56 persones TOTAL - 88 persones Demanda d'aigua provinent de rentamans i dutxes - 88 persones x 21 l/dia·persona = 1.848 l/dia

Dipòsit NECOR 15 de 2.250 L (REMOSA) 2000 mm de diàmentre i 4.000 mm de longitud El cost del dipòsit és de 9.375 €

06-07-2017 escala A1: 1/250 A3: 1/500 número

CÀLCUL TRANSMITÀNCIA TÈRMICA La norma ISO 6946 estableix la metodologia per a realitzar aquest càlcul basant-se en les característiques geomètriques (gruix) i tèrmiques (conductivitat) dels materials usats a cada capa. Conductivitat (W/m·K)

Resistència (m2·K/W)

PRIMERA PELL (exterior)

Façana de fusta

Gruix (m)

Conductivitat (W/m·K)

Resistència (m2·K/W)

PRIMERA PELL (exterior)

Finestres

Gruix (m)

Conductivitat (W/m·K)

Resistència (m2·K/W)

vidre

0,006

0,8

0,008

fusta

0,014

0,14

0,1

fusta

0,014

0,14

0,1

aire

0,01

0,071

0,141

aire

0,071

0,024

2,958

aire

0,071

0,024

2,958

vidre

0,006

0,8

0,008

SEGONA PELL (interior)

TOTAL

SEGONA PELL (interior)

morter-ciment

0,01

0,87

0,012

morter-ciment

0,01

0,87

0,012

maó

0,13

0,8

0,163

panell de KLH

0,13

0,14

0,929

llana de roca

0,1

0,041

2,439

llana de roca

0,1

0,041

2,439

acabament de fusta

0,01

0,14

0,071

acabament de fusta

0,01

0,14

0,071

5,743

TOTAL

TOTAL Rtotal = 0,04 + 5,743 + 0,13 = 5,913

Rtotal = 0,04 + 5,743 + 0,13 = 6,679

Transmitància Utotal = 0,17 W/m2·K

Transmitància Utotal = 0,15 W/m2·K

paret

sostre

Rse

0,04

Rsi

0,13

0,10

Coberta

conducte aire de impulsió

panell sandvitz de fusta acabat de xapa d'acer

conducte aire de retorn

Transmitància Utotal = 0,31 W/m2·K (segons fabricant)

conducte aire extracció forçada

0,156

conducte aire ventilació

Rtotal = 0,04 + 5,743 + 0,13 = 0,326

conducte extracció de fums

Transmitància Utotal = 3,07 W/m2·K

reixeta aire porta

6,509

tub aigua calenta tub aigua freda unitat fan-coil interior tub aigües pluvials

ARQ

Gruix (m)

Façana de maó

tub aigües grises tub aigües negres electricitat PLANTA PRIMERA

dipòsit pluvials 75.000 L

PLANTA BAIXA

SECCIÓ TRANSVERSAL

dipòsit grises 2.250 L

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut estudi detall instal·lacions data 06-07-2017 escala A1: A3:

dipòsit pluvials 75.000 L

SECCIÓ LONGITUDINAL

número

LR15

LR8 LR1 HEB240 existent 80x50x50

LR2

LR3

LR4

HEB240 80x50x50

2,5

LR5

HEB240 80x50x50

LR6 5

LR7 2,5 2,365 4,865 0,27

HEB240 80x50x50

LR9 4,865 HEB240 80x50x50

HEB240 50x50x50

LR10

LR11

LR12

LR13

LR14 0,27

4,865

HEB240 80x50x50

LR22

HEB240 50x50x50

LR16 4,865 HEB240 80x50x50

LR17

LR18

LR19

LR20

HEB240 80x50x50

LR21 4,865

LR23

0,27

4,865 HEB240 80x50x50

HEB240 50x50x50

LR24

LR25

LR26

LR27

LR28

Per una part, degut al pes afegit sobre l'estructura existent, es duu a terme el micropilotatge dels pous sota els pilars existents amb 2 micropilons de 15 cm de diàmetre per cada sabata i una profunditat de 6 m.

3,65

HEB240 80x50x50

LR30

mitgera

Per altra banda, es col·loquen micropilos cada 5 m sota els pilars de nova construcció tant en la nova filera de pilars com sota el mur de fusta. El forjat sobre el que s'han de col·locar els panells de fusta anirà arriostrat entre enceps per així aconseguir una millor distribució de les càrregues.

mitgera HEB240 50x50x50

HEB240 50x50x50

7 HEB240 150x150x50

LR31

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 150x150x50

HEB240 80x50x50

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50 90x90x50 HEB160

HEB240 existent 80x50x50

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 150x150x50

HEB240 80x50x50

90x90x50 HEB160 HEB240 80x50x50

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 150x150x50

micropilotatge en pous existents

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 100x60x50 HEB240 150x150x50

HEB240 150x150x50

HEB240 80x50x50

8,2

HEB240 150x150x50

HEB240 80x50x50

HEB240 50x50x50

HEB240 80x50x50

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 50x50x50

dipòsit pluvials 75.000 L

HEB240 150x150x50

HEB240 100x60x50

HEB240 50x50x50

LR33 6,55

HEB240 150x150x50

solera de formigó armat de 15 cm de cantell

LR32 7

HEB240 150x150x50 HEB240 100x60x50

col·locació panells de fusta contralaminada (suport bigues)

6,6

LR34

FONAMENTACIÓ

LR29

HEB240 80x50x50

HEB240 50x50x50

HEB240 80x50x50

Placa de suport i d'ancoratge Espai per a morter d'anivellament

micropilotatge de nova construcció

HEB240 150x150x50

Pilar metàl·lic Rigiditzadors Detall A Detall B

0,0 m HEB240 80x50x50

HEB240 80x50x50

Perns d'ancoratge

HEB240 80x50x50

HEB240 50x50x50

dipòsit grises 2.250 L

Soles de suport de graella > 5 cm Estat resistent

HEB240 75x50x50

0,22 1,4

75x50x50 HEB240

90x90x50 HEB240

Pou de fonamentació

Encastament a l'estrat resistent

90x90x50 HEB240

Base compactada Formigó ciclopi Micropiló

PLANTA FONAMENTS + sanejament

junta estructural

enderroc edifici existent 5

6 m de profunditat

enderroc edifici existent 5

mitgera

5 4,865

0,27

5 4,865

0,27

5 4,865

0,27

5 4,865

5 mitgera

#e2

Pilar metàl·lic

ec > 10 mm Placa de suport i d'ancoratge

panells de fusta contralaminada de 248 mm de cantell

7 6,786

Rigiditzadors

#e1

Soldadura

150 mm

50 mm

4,3 m

ep > 12 mm

6,6

Sobreeixidor 80

DETALL A

Perns d'ancoratge

DETALL B Soldadura

Femella i contrafemella per anivellar altures i inclinacions Espai per a morter d'anivellament expansiu Pern d'ancoratge

panells de fusta contralaminada de 182 mm de cantell

porxo

Placa d'ancoratge

Espai per a morter d'anivellament expansiu

4,3 m

Aixamfranar en con al voltant del forat per a soldar millor a la cara superior de la placa base

arrencada de pilar HEB sobre pous de fonamentació existents amb intervenció de micropilons

SOSTRE PLANTA BAIXA

CARACTERÍSTIQUES DEL TERRENY Com veiem, és necessari que els pous descarreguin sobre l'estrat resistent situat a 2,3 m (+0,3 m) per sota de la cota zero.

2,3 m NF 3 m

Estructura de l'hort per a hivernacles puntuals en diferents èpoques de l'any i per a una distribució més ordenada de les instal·lacions de l'hort (aigua de reg i il·luminació exterior) des de l'edifici.

Terres de replè: sorres argiloses de color marró vermellós amb graves i restes de runa, humides i poc consolidades

Sorres de gra mig a groller amb graveta dispersa, de color marró amb quelcom de matriu llimosa, de humides a saturades 5,9 m

ENRIQUE Juan Garrido - Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura professors

Sorres de gra fi a molt fi de color marró, ben empaquetades, saturades

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut

12 m

Fi del sondeig

fonamentació data 06-07-2017 escala A1: 1/250 A3: 1/500

tub aigües pluvials tub aigües grises

presa de terra tub aigües negres

número

junta estructural

enderroc edifici existent 5

1 CARACTERÍSTIQUES DE L'ESTRUCTURA EXISTENT

enderroc edifici existent 5

5 4,865

0,27

5 4,865

7 6,786

0,27

5 4,865

0,27

panells de fusta contralaminada de 182 mm de cantell

L'altura de la nau industrial és de 10,3 m, usada com a nau d'emmagatzematge de l'empresa 'La Lavandera'. Els pilars de la nau són metàl·lics HEB 240 amb encavallades formades per barres de dos perfils metàl·lics en 'L' units amb xapa soldada en una llum longitudinal de 20,6 m i esbiaixades en el sentit perpendicular amb creus de perfils metàl·lics i amb corretges IPN120. Les llums estructurals són de 5 m en el sentit transversal amb 3 juntes estructurals cada 30 m. La nau existent no presenta forjats intermedis, només un al troç enderrocat de l'extrem que dóna al carrer Eduard Maristany. La coberta va ser renovada l'any 2004 i està conformada per panells sandvitx de tapajuntes amb doble xapa d'acer.

9,4 m

2 REHABILITACIÓ 6,6 9,4 m

Les modificacions que es duen a terme per a projectar el centre culinari són: S'enderroquen dues crugies de 5 m de cada extrem i es construeix una façana nova amb panells de fusta. Així, la nau tindrà un total de 120 m de llargària. S'afegeix una filera de pilars i un mur de panells de fusta a l'interior per a recolzar el forjat sobre les bigues i els panells verticals. Es canvia la coberta per panells sandwitx de fusta amb un acabat exterior metàl·lic i s'hi afegeix una subestructura sobre les encavallades per als lluernaris. A les 3 últimes crugies de cada extrem es projecta una coberta plana per a les instal·lacions sota una coberta inclinada conformada per panells solars (Energie Solaire). Finalment, sota un discurs de projecte, s'extén l'estructura cap a l'hort amb perfils de fusta de 10x10cm i dues bigues de 20x5cm unides entre si per on hi passen les instal·lacions d'aigua i electricitat que il·luminen i reguen l'hort. També s'utilitza aquesta estructura amb la possibilitat de generar diversos hivernacles puntuals en les èpoques de l'any que ho puguin requerir.

9,4 m

panells de fusta contralaminada de 182 mm de cantell 9,4 m

9,4 m

7,6 m

8,2 m

8,8 m

9,4 m

8,8 m

8,2 m

7,6 m

8,2 m

7,6 m

7,0 m

7,6 m

8,2 m

7,6 m

3 MATERIALS UTILITZATS Formigó armat HA-25/B/20/IIa Acer en barres B-500S Acer en malles B-500-T Fusta GL-24h Coeficients de majoració en les accions desfavorables:

SOSTRE PLANTA PRIMERA

Permanents 1,35 Variables 1,50

4 RESISTÈNCIA AL FOC (DB-SI 1) Les parets i sostres que separen els sectors segons l'ús docent i per una altura d'evacuació inferiror a 15 m és EI 60 i pel que fa a la resistència al foc de l'estructura, R60. Locals i zones de risc especial: Els magatzems, sales de màquines, residus i cuines requereixen una protecció contra incendis d'almenys R90 en l'estructura i EI 90 en parets i sostres i amb un recorregut d'evacuació no superior a 25 m.

SECCIÓ LONGITUDINAL + forjat singular terrassa

junta estructural

enderroc edifici existent 5

5 4,865

0,27

5 4,865

0,27

5 4,865

0,27

Resistencia al foc dels elements verticals: Els pilars interiors d'acer no compleixen la resistència al foc R90 i, per tant, caldrà protegir-los adequadament per a una resistència equivalent a R90. Els pilars de façana es tracten per la part interior amb un revestiment d'aïllament de llana de roca i acabat de fusta, mentre que en els pilars que són interiors, el mètode que es duu a terme és el recobriment de la superfície amb pintura ignífuga. Resistencia al foc dels elements horitzontals: Les bigues de fusta seran dimensionades per tal que la seva resitència al foc sigui R90. També serà necessari pintar amb pel·lícules de pintura protectores les encavallades i bigues que suporten la coberta.

20,6

PLANTA COBERTA

unió lateral de pilar metàl·lic amb biga de fusta

1,15 IPN 120

1,2 1,2 1,2

0,9

1,2

5,1 13,5 14,42

.10

IPN 120

0.5 50.5 70.70.7

50. 50.

0.5

50.5

50.50.5

50.

60.60.6

50.

1,2 0,85

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

1,2 4,3

ENRIQUE Juan Garrido

100.70

1,2

50.50.5

enderroc edifici existent

Resistència al foc dels forjats: La resistència al foc per a tots els panells de fusta és R90 i estan dimensionats amb un gruix major degut a la propensió a incendis que pot tenir un ús com el d'un centre culinari.

PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

70.70.7

100.100.10

DETALL ENCAVALLADA E1/50 +lluernari

SECCIÓ TRANSVERSAL

professors Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu contingut

Elements de formigó armat resist. caract. als 28 dies tipus de ciment (RC-93) quantitat màxima/mínima ciment mida màxima de l'àrid tipus d'ambient (agressivitat) consistència del formigó assentament con d'Abrams sistema de compactació nivell de control previst coeficient de minoració resistència de càlcul del formigó

TOTA L'OBRA 25 N/mm2 CEIM 1 400/300 kp/m3 20 mm IIa tova 6 a 9 cm vibrat normal 1,5 16,66 N/mm2

FONAMENTS 25 N/mm2 CEIM 1 400/300 kp/m3 20 mm IIa plàstica 3 a 5 cm vibrat normal 1,5 16,66 N/mm2

Elements d'acer

designació en barres designació en malles límit elàstic nivell de control previst coeficient de minoració

Elements d'acer laminat

designació en barres límit elàstic nivell de control previst

B-500-S B-500-T 500 N/mm2 normal 1,15 S275-J 275 N/mm2 normal

Elements de fusta laminada GL-24h

flexió tracció paral·lela tracció perpendicular compressió paral·lela compressió perpendicular tallant mòdul d'elasticitat paral·lel valor medio valor característic modul elasticitat perpendicular mòdul de tallant G mig densitat

24 N/mm2 16,5 N/mm2 0,4 N/mm2 24 N/mm2 2,7 N/mm2 2,7 N/mm2 11.600 N/mm2 9.400 N/mm2 390 N/mm2 720 N/mm2 380 kg/m3

taula de característiques dels materials usats

sistemes estructurals

Sostre Planta Baixa

pes propi (panells de fusta contralaminada) PERMANENTS paviment envans VARIABLES sobrecàrrega d'ús

càrrega (kN/m2) 5,5 kN/m3 x 0,2 m = 1,1 kN/m2 1 kN/m2 1 kN/m2 4 kN/m2

TOTAL

7,1 kN/m2

HORITZONTALS pressió del vent succió del vent

0,8 kN/m2 0,4 kN/m2

Sostre Planta Primera

pes propi (panells de fusta contralaminada) VARIABLE sobrecàrrega d'ús

TOTAL

Coberta

pes propi (panells de fusta contralaminada) VARIABLES sobrecàrrega de manteniment sobrecàrrega de neu

TOTAL

càrrega (kN/m2) 1,1 kN/m2 1 kN/m2

2,1 kN/m2

càrrega (kN/m2) 0,65 kN/m2 0,4 kN/m2 0,4 kN/m2

1,05 kN/m2

taula dels estats de càrrega per plantes

1 2 3 4 200

1 Tauler 20x140 mm 2 Tauler 30x140 mm 3 Muntant 60x100 mm 4 Fibra de fusta 100 mm

EGO-CLT MIX 200

p (kg/m3)

EXTERIOR EGO-CLT fibra de fusta EGO-CLT INTERIOR

d (mm)

(W/mK)

50 100 50

450 170 450

0,130 0,040 0,130

pes per m2 transmitància tèrmica U

65,2 kg 0,31 W/m2K

50 1 50

R (K/W) 0,040 0,385 2,500 0,385 0,170

3,479

especificacions panells sandwitx usats en coberta

data 06-07-2017 escala A1: 1/250 A3: 1/500 número

PANELLS MASSISSOS DE FUSTA CONTRALAMINADA KLH. Lleugeresa i flexibilitat

possibilitat de ranures transversals en zones de recolzament

ranura superficial en direcció a les plaques de recobriment

fixacions alternades en els extrems dels panells

La fusta contralaminada KLH està formada per capes de fusta encolada i disposades de manera creuada aplicant una pressió de 0,6 N/mm2 per a formar elements de fusta de grans dimensions. Degut a la orientació en creu de les capes longitudinals i transversals, els fenòmens de dilatació i contracció de la fusta en el nivell de les plaques queden reduïts a un valor irrellevant. Per altra banda, la capacitat de càrrega estàtica i l'estabilitat de forma milloren considerablement.

cinta de segellat transversal

coininet en nínxol per a la fixació del cargol en el panell

cinta per a juntes

ranura vertical per a instal·lacions

Detall del pas d'instal·lacions en els panells vistos

panell vertical de KLH

connexions en angles amb cargols de fusta per a obtenir una compressió adequada en les cintes d'unió

S'utilitza el sistema constructiu a través de panells de KLH com a complement estructural en les diferents aules i espais que donen a la mitgera. Així, tots els panells funcionen com a peces independents de l'estructura existent i permeten gran flexibilitat, excepte el mur de KLH en tota la llargada de l'edifici que col·labora amb l'estructura existent de la nau per a recolzar els forjats. Aquesta decisió ve donada pels següents motius: Generació d'un espai de serveis en la mitgera per a escurçar la llargària de l'edifici i aprofitar les condicions d'aquest espai més tancat. Major flexibilitat d'ús en un futur. Facilitat d'execució i muntatge/desmuntatge. Lleugeresa. Material sostenible, reciclable i reutilitzable. Pel que fa a l'interior de l'edifici, es projecten dues plantes amb forjats de fusta. A les dues files de pilars existents en els extrems (pilars cada 5 m), s'hi afegeix una filera de pilars iguals als existents i un mur de fusta en tota la longitud de la nau. El forjat es recolza sobre dues bigues de fusta de 400x140mm a cada pilar, recolzades a cada costat del pilar. Respecte a les preexistències, s'aprofiten els murs de fàbrica de maó de les dues façanes longitudinals, els pilars de la nau (reforçats amb pletines laterals) i les encavallades d'acer amb corretges IPN 120.

Detall de la unió del forjat sobre panell vertical

El muntatge dels panells i de l'estructura es durà a terme a través de les dues façanes transversals. Aquests elements permeten construir el projecte en un temps més reduït i de forma molt més precisa evitant errors d'execució 'in situ', ja que tots els panells van a l'obra amb les dimensions i característiques necessàries. MESURES ESTANDARITZADES

panell horitzontal de KLH cinta per a juntes

Llargada màxima Ample màxim Gruix màxim Amples (estandard)

suport angular

làmina antihumitat

encaix de la biga en el panell recobert amb material elàstic panell vertical de KLH travesser de fusta de roure

fonamentació

bigues de fusta

MUNTATGE I INSTAL·LACIÓ Detall de la unió entre panells horitzontals sense recolzament

panell horitzontal de KLH

Detall de la unió amb la fonamentació

INCONVENIENTS DE LA FUSTA: HUMITAT I FOC La humitat es pot convertir en una amenaça pel deteriorament que pot suposar aquesta en la fusta. D'aquesta manera, els panells són produïts amb tractaments que garanteixen una llarga vida del material en condicions d'ambient normals. També, en el muntatge dels panells sobre la solera s'incorpora una làmina per a evitar que la humitat penetri a l'interior.

CAPES DELS PANELLS USATS

PREDIMENSIONAMENT DELS PANELLS

Per altra banda, el càlcul estructural dels elements haurà de contemplar la resistència al foc necessària segons el CTE DB-SI per tal que la secció útil de cada element suporti el temps necessari segons la normativa. Per tant, els panells vistos no protegits es sobredimensionen per a suportar un temps de resistència al foc d'almenys 90 minuts.

KLH com a sostre (horitzontal) càrrega permanent (kN/m2) CAT sobrecàrrega (kN/m2)

Sostre P1 Sostre PB

1 kN/m2 2 kN/m2

A C

1,5 kN/m2 4 kN/m2

3,5m

llum entre suports (m) 4,5m 5m 5,5m *5c 182 DL

6,5m

*5c 182 DL *7cc 248 DL

KLH com a paret interior (vertical) càrrega permanent (kN/m) 8 kN/m → 10 kN/m

sobrecàrrega (kN/m)

2,40m

longitud de vinclament (m) 2,72m

16 kN/m → 20 kN/m

2,95m R30 R60

R90

*5c 128 CT

34 40 34 40 34 34 40 30 40 30 40 34

1,385

VALORS TENSIONALS CARACTERÍSTICS

cinta per a juntes

182

Propietats de la fusta laminada encolada homogènia (GL-24h)

L 248

* Resistència al foc R90. Pes propi contemplat a les taules

30,335

connexions en angles amb cargols de fusta per a obtenir una compressió adequada en les cintes d'unió

19 19 30 30 30 128 18,520

1,080

Els elements de construcció s'entreguen a l'obra directament tallats per mitjà d'un camió o contenidor i són controlats i rebuts per l'empresa que realitzarà la feina. Els elements es muntaran a través de les dues façanes transversals enderrocades amb ajuda d'un equip elevador i units mitjançant cargols. Els temps de muntatge són més curts en una construcció en sec d'aquest tipus, ja que no són necessaris temps d'assecat i poden executar-se totes les feines immediatament després del muntatge de cada element. Al ser tallats amb les mesures exactes, es pot prescindir del temps de comprovació de les mesures reals (per exemple el tamany dels forats de portes i finestres). A més, es tracta d'una contrucció innovadora i estable que respon tant als criteris de sostenibilitat econòmica com ecològica.

suport angular

Detall de la unió dels panells verticals amb els panells de forjat

Detall de la unió ajustada del les bigues de fusta amb els panells verticals

16,50 m 2,95 m 0,50 m 2,40 / 2,50 / 2,73 / 2,95 m

17,600

1,080

1,385

18,520

Classe resistent fusta laminada (N/mm2) 24 flexió tracció paral·lela 16,5 tracció perpendicular 0,4 compressió paral·lela 24 compressió perpendicular 2,7 tallant 2,7

Les resistències de la fusta s'han de minorar per 1,5. Per tant: Compressió paral·lela → 24 / 1,5 = 16 N/mm2 Tallant → 2,7 / 1,5 = 1,8 N/mm2

30,335

4,9 2

ENRIQUE Juan Garrido

- Cultivando el murO centre culinari hort i conreu urbà tallers pel barri

alçat mur de panells de fusta E1/250

PFC | Sant Roc, la Tèrmica Màster Habilitant | 2016-17 Tecnologia de l’Arquitectura

Deformacions en l'eix Z

Tensions axials (compressió paral·lela) DEFORMACIONS EN L'EIX Z ELS La deformació màxima dels panells de forjat en l'eix Z és L/300 En els panells horitzontals: El panell de 182 mm pot deformar 5/300 = 16 mm El panell de 248 mm pot deformar 7/300 = 23 mm Veiem que les màximes deformacions del model són de 5 mm, però necessitem aplicar un coeficient de majoració de 1,8. Per tant, les deformacions màximes del model són 5 x 1,8 = 9 mm. Les deformacions màximes que assoleix el model són de 5 mm.

Tensions tangencials (tallant)

professors

TENSIONS AXIALS XX (compressió paral·lela) ELU

Jaume Valor Rafael García Jorge Urbano Antonio Ortí Ignacio Sanfeliu

La resistència de la fusta a compressió paral·lela minorada per 1,5 és 24 / 1,5 =

contingut

16 N/mm2

estudi sistema estruct. fusta

Veiem que les màximes tensions dels panells del model són de 1,4 N/mm2

data 06-07-2017

TENSIONS TANGENCIALS XY (tallant) ELU

escala

La resistència de la fusta a tallant minorada per 1,5 és 2,7 / 1,5 = 1,8 N/mm2 Veiem que les màximes tensions dels panells del model són de 0,6 N/mm2

A1: A3:

1/250 1/500

número

Les bigues ajuden a rebaixar les tensions sobre els panells. diagrames estructurals del programa Autodesk Robot Structural Analysis

1/50 1/100