La hidrosfera

UNITAT

DIDÀCTICA

6: LA HIDROSFERA

A0 TEST KPSI: LA HIDROSFERA Omple les columnes Inici (I) per les qüestions a i b del següent test KPSI. a) Has estudiat alguna vegada el concepte enunciat? b) Ho coneixes i ho comprens bé?:

1=SI

0=NO

1= no ho conec ni ho comprenc 2= ho conec però no ho comprenc 3= ho conec i comprenc en part 4= ho podria explicar a un company a

Contingut Distribució de l’aigua en el planeta.

El cicle de l’aigua.

El cicle dels serveis de l’aigua.

La depuració de l’aigua.

Diferents casos de contaminació de l’aigua.

Hàbits per no malgastar aigua.

Problemes amb l’aigua en el nostre entorn.

TOTAL

El planeta blau A1 ON ESTÀS, AIGUA?

I

b F

I

F

La Terra també es coneix amb el nom de Planeta Blau, això és el que va pensar Yuri Gagarin, el primer astronauta que veié la Terra des de l’espai.

Evidentment la Terra es veu de color blau perquè pràcticament tres quartes parts de la superfície terrestres estan cobertes per aigua.

Si ara us demano que em porteu aigua, no tindreu cap problema ja que anireu a l’aixeta més propera. Però d’on prové aquesta aigua? A on es troba l’aigua en el planeta? Tota l’aigua es troba en la mateixa forma? A continuació farem una pluja d’idees i comentarem les qüestions entre tots.

A2 L’AIGUA ÉS VIDA Mira què diu l’Agència Catalana de l’Aigua...

Sabies que...

L'AIGUA ÉS VIDA

L'aigua és vida. Nosaltres mateixos som un 70% d'aigua. Fins i tot estem llegint aquestes línies a través de dues grans gotes que són els nostres ulls, que estan formats en un 90% per aigua. Conservar l'aigua és preservar la vida.

Per comprovar que els éssers vius estem fets majoritàriament d’aigua, realitzarem una experiència al laboratori.

Títol: Objectiu

Data:

Comprovar la presència d’aigua en els éssers vius Material Plaques de Petri, balança, ganivet, estufa de dessecació, xampinyons, enciam i patates.

Procediment -Pesem una placa de Petri i anotem el pes en la taula de resultats.

-Col·loquem els diferents aliments (sencers o només un tros) en les corresponents plaques de Petri.

-Pesem les plaques amb els aliments i anotem els pesos en la taula de resultats.

-Introduïm les plaques de Petri amb els corresponents aliments dins l’estufa de dessecació a uns 60ºC aproximadament.

-Anem pesant les plaques de Petri amb els aliments durant 5 dies i anotem en cada ocasió el resultat a la taula de resultats.

Resultats Mostra aliment

Pes

Pesada 1

Pesada 2

Pesada 3

Pesada 4

Pesada 5

Pesada 6

placa de Petri Mostra Xampinyó Mostra Enciam Mostra Patata

Conclusions Com interpretes aquests resultats?

A3 DISTRIBUCIÓ DE L’AIGUA En aquesta taula hi ha les quantitats d’aigua expressades en milions de quilòmetres cúbics. Calcula el percentatge d’aigua que es troba en cada compartiment analitzat, per tal de completar la taula. Fes memòria de com es calcula’n els percentatges!

DISTRIBUCIÓ

QUANTITAT D’AIGUA

Oceans i mars Glaceres Aigües subterrànies Aigües superficials Atmosfera Total

en milions de quilòmetres cúbics 1322 29’2 8’4 0’2 0’01 1359’9

%

Respon: -Quin percentatge total d’aigua dolça hi ha en el planeta Terra? I d’aigua salada?

-En quins estats podem trobar l’aigua en el planeta?

-On es troba la major part d’aigua dolça de la hidrosfera?

Llegeix atentament l’apartat: abundància i distribució de l’aigua, de la pàgina 89 del llibre de text. Amb la informació de la taula i del llibre, contesta: -Què són les aigües superficials? Quins tipus hi ha?

-Què són les aigües subterrànies?

-Quines són les aigües oceàniques? I les superficials?

-On trobem glaç? I aigua líquida? I vapor d’aigua?

-On hi ha aigua dolça? I aigua salada?

A4 TOT EN UNA GRÀFIC

Per sintetitzar de forma visual tota la informació sobre la distribució de l’aigua en el planeta, omple els espais dels següents diagrames de sectors.

A5 L’AIGUA, UN BÉ ESCÀS Segur que moltes vegades has escoltat o llegit aquesta frase: “L’aigua és un bé escàs”. Per què? Que no som el planeta blau? Justifica aquesta afirmació.

El cicle de l’aigua

A6 T’HO CREUS? Una gota de suor teva pot estar formada per molècules d’aigua que fa milions d’anys es trobaven dins del cos d’un dinosaure.

Creus que és possible? Hi pots donar una explicació?

A7 L’AIXETA Dóna resposta a les següents preguntes.

A8 EL CICLE NATURAL DE L’AIGUA Segur que en cursos anteriors has treballat el cicle de l’aigua, ara refrescarem les idees.

Visita la pàgina web http://www.ambientech.org/ , aquí trobarem una animació del cicle de l’aigua, que va acompanyada d’unes explicacions.

Contesta les següents qüestions: -Quin és l’element o motor indispensable que permet l’existència del cicle de l’aigua?

-D’on s’evapora l’aigua que forma els núvols? I com es formen els núvols?

-Com torna l’aigua als rius, als llacs i als oceans?

-Quin efecte té la transpiració dels éssers vius?

-Com es formen els aqüífers?

A continuació completa els requadres del següent esquema, utilitza la informació de l’animació i el que has après anteriorment sobre els compartiments on es troba l’aigua.

Els requadres blaus s’han d’omplir amb el nom de l’estat en que es troba l’aigua i el nom del compartiment (riu, aigua superficial, etc). Els requadres vermells s’han d’omplir amb el procés que té lloc i que permet el pas de l’aigua d’un a altre compartiment.

A9 EL CILE INTEGRAL DE L’AIGUA

A fi de poder utilitzar l’aigua, els humans modifiquem el paisatge de l’aigua: captem l’aigua d’embassaments, llacs i aqüífers, la tractem per aconseguir nivells de qualitat òptims i la conduïm fins arribar a tots els usuaris. Un cop utilitzada la depurem i la retornem al medi en les condicions adequades per ser reutilitzada.

Anomenem cicle integral de l’aigua a la combinació dels processos naturals (físics i biòtics) que tenen lloc en el cicle natural de l’aigua, amb els processos socials que duem a terme les persones en la utilització d’aquest recurs.

Per començar a conèixer com hem humanitzat el cicle de l’aigua per obtenir-ne uns serveis, mirem el vídeo: Els serveis del cicle de l’aigua, extret la pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua: http://acaweb.gencat.cat/ .

Seguidament llegeix en detall el següent resum sobre l’abastament i el sanejament d’aigües, fet a partir d’informacions de la web de l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’abastament Consisteix en la captació d’aigua mitjançant diferents sistemes i per destinar-la als diferents usos: domèstic, agrícola i industrial.

Quina aigua podem captar? Aigua dolça o salada. L’aigua dolça pot provenir d’aigües superficials o d’aigües subterrànies (aqüífers).

Com captem l’aigua? Les aigües superficials (bàsicament rius) són captades mitjançant la construcció d’embassament (o preses). Pel que fa a les aigües subterrànies són captades mitjançant la construcció de pous de captació. Finalment, cal citar que avui en dia també es capta l’aigua salada del mar; això es realitza a través de pous de captació profunds situats paral·lels a la línia de la costa.

Cal tractar l’aigua? L’aigua del mar, sempre ha de ser tractada en una

dessalinitzadora on a través d’un seguit de tractaments se li eliminen les sals. Tanmateix, les aigües dolces seran tractades o no depenent de l’ús al que es destinin i del seu nivell de contaminació. Així, aigües no aptes pel consum humà però poc contaminades poden ser usades en l’agricultura sense ser tractades. És important recordar que les aigües destinades al consum humà sempre seran tractades en les plantes potabilitzadores, en les que es transforma l’aigua bruta en aigua apta pel consum humà.

A la aixeta! L’aigua que prové de la potabilitzadors s’emmagatzema en dipòsits, des dels quals i a través de la xarxa de distribució, ens arriba a casa nostra.

El sanejament L'ús de l'aigua per al consum domèstic i com a element per al desenvolupament de moltes activitats industrials, agrícoles o ramaderes fa que les aigües netes es converteixin en aigües residuals o brutes.

El sanejament de les aigües residuals és tot el procediment que es fa per depurar les aigües residuals eliminant-ne qualsevol contaminant que s'hi hagi introduït. Aquest procés va des de la recollida i trasllat, mitjançant col·lectors de l'aigua residual fins a les plantes depuradores (EDAR), al tractament en aquestes plantes i al posterior retorn al medi de l’aigua amb les condicions sanitàries adequades perquè alteri el mínim possible els paràmetres físics, químics i biològics del medi receptor o per ser reutilitzada. L’aigua que obtenim no és apta pel consum humà.

Un cop hagi vist el vídeo i llegit el resum, omple els espais en blanc del següent dibuix esquematitzat.

A10 VISITA VIRTUAL A LA DEPURADORA Fes una visita a una depuradora des de davant de l’ordinador. A través de la següent web: http://www.gencat.cat/mediamb/ea/virtual/balaguer.htm del Departament de Medi ambient de la Generalitat, podrem fer una visita virtual a la depuradora de Balaguer.

Anota les operacions bàsiques que hi tenen lloc.

A11 EXPLICA LES IMATGES Explica el cicle integral de l’aigua a partir de la següent imatge.

Explica les operacions bàsiques que es realitzen en una planta depuradora a partir de la següent imatge.

A12 A ON I COM ES DEPURA? Imagina’t que has de connectar la claveguera d’un poble a la depuradora.

L’aigua que arriba a la depuradora conté els següents elements: sorra, sacs de plàstic, branques d’arbres, olis de cuina, restes de menjar, fems de granges i papers. Omple la taula amb els diversos productes i explica on es depuren i per quin procés.

Producte

Lloc on es depura i procés de com es depura

A13 L’AIGUA A LA PREMSA Llegeix atentament els següents extrets de notícies de la premsa i contesta de forma argumentada a les preguntes que se’t plantegen.

En un tram del riu Onyar a l'entrada de Girona van aparèixer ahir una trentena de peixos morts.

L'Agència Catalana de l'Aigua investiga quines són les possibles causes que han provocat la mortaldat dels peixos. Ahir la brigada municipal es va encarregar de treure el peixos morts per evitar la mala imatge i les possibles pudors.

9 de juliol del 2009, Diari El Punt

-Creus que la població de Girona s’exposa a un risc si veu aigua de l’aixeta?

Argumenta la teva resposta.

Només set dels 221 municipis gironins no han construït encara una xarxa municipal de distribució d'aigua potable. A Sant Pere Pescador, l'Armentera, Juià, Cabanes, Beuda, Sant Andreu Salou i Campllong els veïns han de beure aigua de pous particulars o embotellada. En alguns casos, els consistoris atribueixen a la impossibilitat de fer front a la despesa el motiu per no haver fet encara aquesta infraestructura bàsica. En altres, les obres per resoldre la situació ja han començat o estan a punt de fer-ho. Els pobles que encara no tenen xarxa municipal sumen una població censada de gairebé 2.800 habitants.

27 de juny del 2004, Punt Diari de Girona

-Almenys fins l’any 2004 en aquests municipis no hi ha xarxa de distribució d’aigua potable, per tant els habitant utilitzen aigua provinent de pous.

Creus que s’exposen a algun risc? Argumenta la teva resposta. Escull un dels municipis esmentats en la notícia i investiga quina és la situació actual.

Un grup d'operaris i el regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Girona, Enric Pardo, van entrar ahir a l'interior de la font del Bisbe, situada a la vall de Sant Daniel, per netejar la deu i la mina d'aigua, amb l'objectiu de descontaminar-la. És una de les actuacions que les darreres setmanes s'estan fent a les fonts de Girona que no estan connectades a la xarxa municipal d'aigua. En total n'hi ha sis. La darrera, la font de la teula, s'ha recuperat al sector de Domeny.

16 gener del 2010, Diari de Girona

-Si no estan connectades a la xarxa municipal, d’on prové l’aigua que brolla d’aquestes fonts?

Reutilitzar les aigües residuals per reconvertir-les en aigua potable per al consum humà és un dels objectius i treballs de recerca que està duent a terme l'Institut Català de Recerca de l'Aigua (ICRA). Així ho va avançar el director de l'institut, Damià Barceló, durant la inauguració de la nova seu de l'entitat dins del parc científic i tecnològic de la UdG. La possibilitat de convertir les aigües residuals en potable «només s'utilitzaria en períodes de sequera». Aquest és un dels primers projectes que està desenvolupant l'ICRA, que preveu que d'aquí a un any i mig s'hagin fet totes les proves necessàries que permetrien posar-ho en pràctica.

8 d’octubre del 2009, Diari El Punt

-Quins canvis suposaria el fet que el projecte de l’ICRA anés endavant?

Fem un bon ús de l’aigua A14 HI HA ESCASSETAT D’AIGUA? Posada en comú entorn a les qüestions: -Des de que es va acumular l’aigua a la Terra, la quantitat existent ha restat inalterable. Així doncs, si sempre hi ha la mateixa aigua, quin és el problema?

-L’escassetat de l’aigua és degut a que plou poc o que se’n gasta massa?

-Què significa fer un bon ús de l’aigua?

A15 ANALITZA EL CONSUM D’AIGUA DE CASA TEVA Fes un anàlisi del consum d’aigua a casa teva. Tens una taula on hi figurem diverses activitats i el consum d’aigua que suposen realitzar-les una vegada. Acaba de completar la taula per conèixer el consum d’aigua de la teva família.

Activitat

Consum d’aigua

Nombre de

Litres/ dia

vegades/ dia Per persona Dutxa Bany Rentar-se les

25 L 150 L 1,5 L

mans Dipòsit del vàter Cuina i beguda

8L 3L Per família

Rentavaixelles Rentar roba Neteja de la llar TOTAL

40 L 32 L 10 L

-Compara els teus resultats amb la taula següent. A quina conclusió pots arribar?

Consum individual d’aigua

Consum individual d’aigua

Consum individual d’aigua

en una tribu africana 12 litres/ dia

a Madrid 400 litres/ dia

a Chicago 1000 litres/ dia

-Anota alguns hàbits diaris o mesures que puguis prendre per tal d’estalviar aigua i, per tant, per generar menys aigua residual.

A16 CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA Realitzar un treball per grups sobre la contaminació de l’aigua. Hi haurà tres temes de treball: -Contaminació marina: grup 1 i grup 2.

-Contaminació d’aigües superficials: grup 3 i grup 4.

-Contaminació d’aigües subterrànies: grup 5 i grup 6.

Els treballs consisteixen en l’elaboració d’una presentació PowerPoint de màxim 10 diapositives on hi ha de constar els següents apartats: -Focus de contaminació -Agents contaminants -Conseqüències de la contaminació -Possibles solucions -Què hi podem fer nosaltres?

Els treballs seran exposats a l’aula, durant l’exposició dels diversos treballs has de completar les fitxes que hi ha a continuació. Quan exposi el grup que fa el mateix treball que el teu, omple també la fitxa i així tindràs més informació sobre el tema tractat.

CONTAMINACIÓ MARINA Focus de contaminació

Agents contaminants

Conseqüències de la contaminació Possibles solucions

Què

hi

podem

fer

nosaltres?

CONTAMINACIÓ D’AIGÜES SUPERFICIALS Focus de contaminació

Agents contaminants

Conseqüències de la contaminació Possibles solucions

Què

hi

podem

fer

nosaltres?

CONTAMINACIÓ D’AIGÜES SUBTERRÀNIES Focus de contaminació

Agents contaminants

Conseqüències de la contaminació Possibles solucions

Què

hi

podem

fer

nosaltres?

Recordeu a seguir els següents passos a l’hora de realitzar el treball: -

Planificar el tema. El coordinador en pren nota.

-

Presentar el guió al professor/a per tal que us el corregeixi i encamini.

-

Distribuir-vos les tasques. El coordinador en pren nota.

-

Desenvolupar el pla de treball. (Consulteu tots els dubtes que us sorgeixin al professor/a).

-

Preparar la presentació oral.

A17 EXPLICA PERQUÈ CAL ESTALVIAR L’AIGUA Mira l’equació que explica la falta d’aigua a casa nostra. Ara la comentem!

CLIMA MEDITERRANI+CONSUM ABUSIU D’AIGUA=FALTA AIGUA

Un cop entre tots hàgim entès l’equació, Redacta un text, on expliquis a què es deu el problema de la falta d’aigua a Catalunya.

A18 UN PÒSTER PER CONTRIBUIR A L’ESTALVI D’AIGUA Utilitzant un full A3 i per grups, haureu de fer un pòster sota el lema: “Entre tots podem estalviar molta aigua”.

En el pòster hi ha de constar una llista d’accions que podem fer en el nostre dia a dia al centre per tal d’estalviar aigua i no embrutar-la. També hi podem afegir imatges o dibuixos.

Un cop els tinguem fets els penjarem en diferents punts del centre per tal de sensibilitzar a la resta d’alumnes, professors, personal del centre i pares.