signe

revista /nยบ01 - 2013

orma f a l r a n i b m o c de de to è m l e s é això y n r e e p ; e l p m i «El diss s ny és e s s i d l E t. u g i el contin . t» a c i l p m o c n ta és

Paul Rand

Direcció editorial: Eloy Revert Coordinació: Rafa Calbo Redacció: Eloy Revert Disseny i maquetació: Eloy Revert Fotografia: Eloy Revert, Luis Vidal, Jordi Sempere, Ibán Ramón i Dídac Ballester, Tutto Piccolo, Vinyl Escape i fotografies d’especialitats cedides pels diferents departaments de l’escola.

Edició: l’Escola Superior de Disseny d’Alcoi Assessorament lingüístic: Moisés Llopis i Alarcón Col·laboracions: Antonio Fernández, Carlos Lidón, Juan Carbonell, Jesús Tarruella, Joel García, Jordi Sempere, Luis Vidal, Rafa Calbo, Vicent Martí i Xelo Garrigós.

C/ Barranc de Na Lloba S/N 03801 Alcoi (Alacant) E-mail: info@easdalcoi.com Tel: 96 652 11 03

Per Eloy Revert

EDITORIAL

Tot va c omenç

s el din ar ja fa e t uns qua c je nts mes pro qual es va p os. Con ant v lantejar la cr c a r ’ e ta l ment, a eació del dis ha mb la proposta de seny editoria ent, l en una revista per a l’escola. m Una vegada obtin l a n i guda l’aprovació ne, f i després de div ersos mesos de gestació, sig aconseguit eixir a la llum. Després t de moltes hores de treball i investigació, hem decidit posar pun i final al procés mental i fer-lo realitat. I ací el tenim, recentment arribat del Servei de Reprografia, amb una bona dosi d’entusiasme i il·lusió davant aquest nou camí que se’ns obri en l’horitzó d’una publicació que naix amb la intenció de proporcionar a l’escola un component nou per a la investigació, el desenvolupament i la difusió del coneixement del disseny.

Perquè sabem i som conscients que el disseny es reinventa i evoluciona constantment en totes les especialitats, i més encara en aquest món globalitzat que canvia incessantment. Aquest fet, doncs, comporta una demanda de noves necessitats que reclamen noves formes de comunicar i actuar en tot allò que ens envolta.

Sota aquest concepte, es fa necessari dotar l’escola d’una publicació que permeta fer visibles totes les activitats que s’hi desenvolupen: la realització de projectes reals que acosten l’alumne a l’entorn amb el qual s’ha d’enfrontar, les jornades de disseny, les exposicions, els premis a les empreses o als millors projectes, la interactivitat entre disciplines per a enriquir els projectes que es duen a terme i la col·laboració amb empreses del voltant. És per tot això que concebem aquesta publicació, creada amb un valor de disseny que recull el compromís del centre amb una metodologia didàctica eficaç, sempre renovada i atenta als canvis que fa visible la capacitat de dedicació per promoure la investigació i ajuda a difondre, desenvolupar, formar i treballar en les noves necessitats que planteja el disseny i en el compromís adquirit amb els estudiants, mostrant a la societat el seu treball.

Per tant, signe no serà un simple transmissor d’informació sinó una publicació que obre la porta a nous reptes que estan per arribar en la cultura del disseny. Posem, doncs, a disposició del públic lector una informació que l’involucre a través d’entrevistes, articles i reportatges fent-lo partícip.

Disculpareu, doncs, en primer lloc que aquest editorial finalment s’haja tornat una declaració d’intencions. El futur, ja ho sabem, és una eina indesxifrable. Aquest només ha estat el primer pas; la resta és també cosa vostra.

Especialitats Estudis de Grau

sumari

12 14

Presentació de l’escola i oferta formativa

Disseny Gràfic

Disseny de Producte

08

16

Disseny d´Il·lustració de Producte i Tèxtil

Oferta formativa

20

Estilisme d´Indumentària

22 24 26

Il·lustració

Gràfica Publicitària

Introducció. L´escola

10

Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny

18

Disseny d´Interiors

Projectes i Direcció d’Obres de Decoració

Cicle Formatiu de Grau Mitjà

28

Artfinalista de Disseny Gràfic

Entrevistes, articles i reportatges

Entrevista a

30

Ibán Ramón i Dídac Ballester Estudi dedicat al disseny i a la comunicació gràfica, sense deixar els projectes experimentals i d’investigació.

Entrevista a

42

Tutto Piccolo Una empresa de roba infantil que ha anat evolucionant des dels inicis.

Actualitat

58

Vinyl Escape

Reportatge

48

Mecana Sans El plom és el protagonista.

per Xelo Garrigós i Jordi Sempere

Empresa de creació recent formada per joves dissenyadors i professionals d´àmbits diferents i amb una gran experiència en el sector.

60

Rafa Calbo

Article d’opinió

38

Crisi i disseny

La recerca de la consciència ètica i la utilitat social.

Per Joel García Pérez.

Entrevista

52

Cara a Cara

Antonio Fernández i Carlos Lidón.

Reflexionen sobre la formació, l’experiència i el futur que envolta el centre.

Tesi Doctoral

La otra pintura.

El simulacro pictórico, su indústria y sus relacionesconvivencias con la creación plàstica contemporánea (1950-2010).

61

Agenda cultural

blogs i webs, exposicions, llibres i premis

8

Introducció

L´Escola Per Vicent Martí - Director EASDAlcoi

He de començar agraint molt sincerament al nostre alumne Eloy que haja tingut la voluntat d’engegar i dur a terme un projecte editorial de tanta envergadura i que, de ben segur, esdevindrà una plataforma de comunicació de l’Escola a l’exterior, un espai gràfic que permetrà mostrar el nostre projecte educatiu i que actuarà com a eina de debat i de recerca al voltant del fenomen de la creativitat i del disseny.

A més, oferirà un marc on es visualitzarà l’esforç projectual i innovador dels alumnes i dels professors de l’Escola, i permetrà traslladar a aquest fòrum la sinèrgia i la transferència de coneixements i idees entre el dissenyador-creatiu i el món de l’empresa.

Per tot això, aquest marc comunicatiu està obert a les aportacions que puguen arribar des del sector productiu, del màrqueting o de la sociologia del mercat.

A aquestes disfuncions, l’Escola Superior de Disseny L’actual Escola d’Art i Superior de Disseny és una d’Alcoi sempre ha reaccionat amb el protocol de la il· institució que està fortament cimentada en una sòlida lusió i l’esforç, amb el voluntarisme que va més enllà trajectòria històrica sempre al servei de l’emblemàtica de l’obligació contractual. És gràcies a eixe sobreesforç, indústria alcoiana. Va ser en la primera meitat del de vegades «heroic» per part del nostre equip docent segle xix quan va nàixer l’Escola d’Arts Industrials, i alumnat, i amb una premissa, per a nosaltres, vital precedent de l’actual Escola. Des d’aleshores ençà, ha que hem aconseguit centrar el projecte de l’Escola al anat creixent i enriquint un model educatiu que ha tinvoltant de la convergència d’interessos amb l’entorn gut com a objectiu oferir a la dinàmica indústria local industrial i social de les nostres comarques. És per això una eina de formació tècnica i artística que nodreix a que comptem amb un magnífic edifici que omple les les empreses de treballadors especialitzats. expectatives llargament desitjades i amb un projecte L’Escola actual, conscient d’aquesta llarga singladura, de centre ple de dinamisme, que viu un procés de ha impulsat una progressió que ens ha permés passar creixement sistemàtic pel que fa a les expectatives de del model tradicional artesanal de les Escoles d’Arts i matriculació d’alumnes i també d’ampliació de la oferta Oficis al modern marc d’Escola Superior de Disseny formativa. integrat en la xarxa de l’iseacv, junt amb les altres A hores d’ara, la nostra oferta educativa (que a contiescoles superiors de música, arts escèniques, disseny i nuació es descriurà detalladament) cobreix tots els nivells arts plàstiques de la Comunitat Valenciana, i que comformatius en l’àmbit del disseny: cicles formatius de grau parteix la seua tasca formativa i investigadora en l’espai mitjà i superior, ensenyament superior de grau i a l’any únic europeu, desenvolupat pel procés de convergència proper, nivells de postgrau amb màster. del Procés de Bolonya, sota el paraigües de l’Espai Estem molt satisfets per tot el que s’ha fet i pel moment Europeu d’Educació Superior. tan apassionant que estem vivint. Ara bé, cal reconéixer (i Consegüentment, se’ns ha obert una àmplia persés impossible no fer-ho) que estem vivint unes circumspectiva d’ampliació de coneixements, de descobriment tàncies socials i econòmiques d’allò més dramàtiques de noves eines de treball, de nous mètodes i processos que ens obliguen a implementar l’esforç per a trobar que serviran de complement i d’ampliació de la formació solucions imaginatives i creatives com a dissenyadors; docent, com el programa d’intercanvi europeu Erasmus, unes propostes que contribuïsquen a millorar la compela qual cosa també ens ofereix una plataforma profestitivitat de les empreses i, com a conseqüència, ampliar la sional nova dins d’una xarxa formativa i laboral interdemanda de dissenyadors. Així, estarem en condicions nacional i globalitzada. de facilitar als nostres alumnes les oportunitats que No hem d’oblidar les dificultats i mancances que mereixen. hem patit al llarg del temps: els edificis o instal·lacions inadequats i deficitaris, els constants canvis d’ubicació i la disfunció afegida que sempre ha patit l’Escola d’Alcoi davant les competidores ubicades en les capitals de província, juntament amb les dificultats produïdes per una oferta de transports públics i residencial inapropiats.

9

Oferta formativa

10

G. D.G.

G. D.P.

G. D.I.

G. D.P.T.

C.S. G.P.

C.S. E.d´ I.

C.S. P.D.O.

C.S. I.

C.M. AF.

OFE RTA FOR MAT I VA

A hores d’ara, ens complau molt poder constatar que l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi ha assolit, en el seu projecte formatiu, un alt grau de qualitat i excel·lència pel que fa a l’extensió i varietat de la oferta docent, que abasta tot l’espectre disciplinar i professional del disseny, com també als nivells acadèmics contemplats en el nostre marc docent que inclouen des de l’ensenyament superior de grau de disseny fins als models educatius integrats en l’àmbit de la formació professional com són els cicles formatius de grau superior i de grau mitjà.

A aquesta estructura docent centrada al voltant del disseny, que és el model referencial de la tasca educativa de l’Escola d’Alcoi, hem d’incloure el batxillerat d’Arts que s’imparteix en la nostra Escola.

El projecte formatiu d’easd Alcoi s’agrupa al voltant de quatre famílies professionals: disseny gràfic, disseny de producte, disseny d’interiors i disseny de moda. En tots aquests marcs disciplinars, l’Escola d’Alcoi oferta plans de formació que van des dels estudis superiors de grau als cicles formatius de grau superior o mitjà.

Els estudis de grau s’organitzen en quatre cursos de 60 crèdits anuals, equivalents a 1.500 hores de les quals un percentatge són presencials i un altre es computen com a treball personal de l’alumne, per tant, no presencials. Pel que fa als cicles formatius, els de grau superior estan constituïts per dos cursos que inclouen pràctiques professionals i projecte final a la seua finalització; el nostre cicle formatiu de grau mitjà d’Artfinalista de Disseny Gràfic està constituït per un únic curs anual, dins del qual s’inclouen pràctiques i projecte final.

En la família de Gràfic, a banda del grau, oferim el cicle superior de Gràfica Publicitària i el citat d’Artfinalista. Caldria destacar l’especificitat del cicle superior d’Il·lustració pel seu perfil artístic, tot i que comparteix competències i sectors de projecció professional amb la família gràfica. En el sector del Disseny d’Interiors, oferim l’ensenyament superior de grau i també un cicle formatiu superior de Projectes i Direcció d’Obres.

En l’àmbit del Disseny de Producte, disposem de la oferta de grau i també d’un itinerari dins d’eixe marc que combina la metodologia del disseny amb la vessant artística de l’opció: el grau en Il·lustració Tèxtil i de Producte.

Finalment, en l’especialitat de Disseny de Moda comptem amb el cicle formatiu superior d’Estilisme d’Indumentària. Estan fent-se les gestions pertinents amb l’Administració educativa per poder comptar el curs proper amb el grau de Disseny de Moda, amb la qual cosa, l’Escola d’Alcoi tancaria el cicle com a Escola Superior de Disseny, amb l’oferta de grau completa. Estem ben esperançats que podrem complir aquest objectiu.

Per Vicent Martí

11

Estudis de Grau

Especialitat

Disseny gràfic Aquests missatges visuals són elaborats pel dissenyador gràfic, que actua com a interlocutor o mediador entre l’entitat emissora que ha de transmetre’ls (empresa, institució) i el públic destinatari que els rep a través d’un suport físic (la indústria gràfica o audiovisual).

A causa de la pluridisciplinarietat de l’acte comunicatiu, la formació del dissenyador gràfic s’ha de fonamentar en àrees diferents com són les tècniques implicades en el procés de disseny i el coneixement dels mitjans de comunicació i dels trets sociològics i culturals que són subjacents als diferents àmbits d’una comunitat.

Els camps d’acció del disseny gràfic són: el disseny editorial, el disseny d’identitat visual corporativa, el disseny publicitari i de promoció de productes i el disseny de sistemes d’informació gràfica.

En aquests àmbits, el dissenyador gràfic pot exercir bé com a director artístic, director de projectes o grafista d’una empresa o estudi, bé com a professional liberal.

Dins del nostre entorn, rebem estimuls i missatges visuals constants que ens arriben a través dels mitjans de comunicació tradicionals (llibres, suports urbans, correspondència...), dels mitjans de comunicació de masses (premsa, televisió, Internet...) o dels productes industrials (envasos, embalatges...).

José Carlos Serrano

12

ynessiD cifàrg Eli Venteo

Regina Rodríguez

Julio Redondo

Begoña Garrido

13

Salvador Nadal

Estudis de Grau

Especialitat

estèl mesitanoche

14

El perfil del dissenyador de producte pel qual apostem és el d’una persona optimista i vital, capaç de dirigir projectes i treballar en equip. És algú amb inquietuds i amb esperit d’innovació, que sap anticipar-se a les noves necessitats socials i que té com a repte millorar les condicions del entorn que habitem.

Jordi Gisbert

En el transcurs de la nostra activitat diària, estem envoltats de multitud d’objectes que ens ajuden a desenvolupar-nos i a satisfer les nostres necessitats.

A casa, a la ciutat, al lloc de treball, als nostres ambients d’oci... pertot arreu, disposem de tot un univers material destinat a fer-nos la vida més fàcil.

Utensilis, eines, mobles, electrodomèstics, vehicles, màquines, joguets... Tots aquests objectes i productes han de ser creats per algú, un algú que pense quina ha de ser la millor forma i aparença, com se’n pot millorar la funció i l’ús, i quins són els valors estètics i culturals que han de transmetre.

La persona encarregada d’aquesta tasca és el dissenyador de productes.

Ell és qui aporta solucions als problemes materials de la nostra vida i el responsable, junt amb altres professionals —arquitectes, enginyers, urbanistes, etc.— de la configuració del nostre entorn, de

la sostenibilitat, de l’adequada adaptació a l’ésser humà i de la seua integració en el medi natural.

El seu treball ha de contribuir al benestar de les persones i a la millora de la qualitat de vida de la nostra comunitat.

Cristian Reyes

15

16

Il·lustració de Producte i Tèxtil

Estudis de Grau

Especialitat

Carmina Alfonso

La il·lustració aplicada al producte i tèxtil és una nova alternativa davant les demandes actuals de singularització de disseny.

La competència amb els nous productes fa de la Il·lustració Tèxtil una nova alternativa davant les demandes de singularització de productes com samarretes, teixits per a la casa, revestiments de paret, estores i moquetes, indumentària, etc.; és a dir, de l’àmbit del tèxtil, l’interiorisme, la moda o el producte, on el significant és el motiu que l’il·lustra, ja siga imprés, brodat o teixit en la mateixa tenda o objecte.

En el nostre model d’ensenyança és necessària la metodologia projectual i activa i la coordinació de continguts d’assignatures, estudiant les diverses corrents

estètiques, socioculturals i claus de mercat, aplicades a les realitats de la futura professió en abordar projectes amb la complexitat que implica la realització per a una empresa o mercat concret.

Mª José Sanchez

Aarón Moncho

Mª José Sanchez

17

Estudis de Grau

Especialitat

Disseny d’Interiors El disseny d’interiors aborda la generació innovadora dels espais habitats i adquireix el domini del procés projectual

María José Durá

18

Gonzalo Terol

Pablo Marcos

Elisabet Escrivà

Aitor Escribano

El procés projectual consisteix bàsicament en: la informació, la ideació, el desenvolupament, la representació, la comunicació i la construcció de l’espai.

El domini operatiu dels llenguatges conceptuals, poètics, formals, tècnics, informàtics i culturals

permeten abordar la resolució dels nous espais en tota la complexitat.

El camp d’activitat professional s’estén a tot espai habitat: cases, comerços, oficines, corporacions, exposicions, espais lúdics, arquitectures efímeres, instal·lacions artístiques, etc.

L’activitat de dissenyador es pot desenvolupar per compte propi, formant un gabinet o integrat en una empresa.

19

Estilisme d’Indumentària El disseny d’indumentària exigeix repensar i reelaborar des d’una perspectiva creativa, crítica i innovadora: les mateixes condicions de la vida humana.

Sota aquestes premisses, el cicle està orientat a la formació de professionals qualificats que puguen complir diverses funcions: des de concebre una col·lecció de moda fins a coordinar el procés d’execució.

Els dissenyadors d’indumentària poden exercir la seua activitat en diverses àrees del sector: alta costura, prêt-à-porter, roba esportiva, vestuari de cinema i teatre, assessoria d’imatge, etc.

A causa d’aquesta versatilitat, la seua formació es fonamenta en distints camps: les tècniques artístiques i el coneixement del dibuix, el color i l’anatomia; els processos tecnològics més recents relacionats amb les matèries primeres que fan servir, i les tècniques i suports de la comunicació gràfica i audiovisual.

Héctor Albelda

20

Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny

Mari González

Especialitat

El disseny d’indumentària és essencialment, un redisseny del cos. El que es projecta en la roba influeix directament en la qualitat i l’estil de vida de l’usuari: les percepcions i sensacions, la noció del cos, la sexualitat, la vitalitat.

Lucía Rodríguez

Lola Aracil

21

Javier Bernabeu

Il·lustració

L’il·lustrador treballa en col·laboració amb dissenyadors, directors artístics, editors i impressors.

Javier Bernabeu

Lucas Climent

L’àmbit professional de l’il·lustrador comprén diferents camps: publicacions editorials, publicitat, disseny gràfic, televisió, cinema, premsa i productes multimèdia (edició de CD-ROM, videojocs, pàgines web...).

El Tècnic Superior en Il·lustració pot exercir el seu treball com a 22

Javier Bernabeu

professional independent o integrat en un estudi o empresa relacionada amb el món de la imatge.

El Cicle Superior d’Il·lustració ofereix formació en àrees fonamentals com dibuix artístic i tècnic, procediments artístics tradicionals i experimentals, infografia i tractaments digitals, processos

industrials de reproducció, processos creatius i de producció dels diferents mitjans de comunicació i de difusió de la imatge.

A més, s’estudien els aspectes tècnics, organitzatius, econòmics i legals necessaris per a la realització d’un projecte d’il·lustració.

Javier Bernabeu

Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny

Especialitat

23

Gràfica Publicitàr a

Adrián Perruca

Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny

Especialitat

La comunicació gràfica abasta diversos àmbits del disseny com el disseny editorial, el disseny publicitari, la senyalística, l’embalatge, la gràfica audiovisual i els gràfics animats.

Rocío Cortés

24

Adrià Jover

La comunicació gràfica està present pràcticament en tots els moments de la nostra vida quotidiana, convertint-se així en la protagonista del nostre entorn visual més immediat.

El Cicle Superior de Gràfica Publicitària està orientat a formar professionals creatius que elaboren els missatges gràfics que les institucions i empreses destinen al ciutadà o receptor a través dels distints mitjans de comunicació.

Carlos Vañó

La comunicació gràfica abasta diversos àmbits del disseny com el disseny editorial, el disseny publicitari, la senyalística, l’embalatge (packaging), la gràfica audiovisual i els gràfics animats (motion graphics).

Aquests estudis ofereixen una ensenyança que contempla les tècniques tradicionals i digitals i els continguts culturals, artístics i formals que ha de dominar el professional del disseny gràfic, seguint una metodologia projectual.

El Tècnic Superior en Gràfica Publicitària pot treballar o bé com a professional i liberal autònom (freelance), vinculat a un estudi de disseny gràfic o publicitari, o bé en una empresa institucional o privada.

25

26

Alberto Castell贸

Projectes i Direcció d’Obres de Decoració Montse López

Raquel Muñoz

Mª Pilar Nadal

Montse López

L’interiorisme juga un paper molt important en la societat actual, ja que les àrees de treball fonamentals de l’interiorista són el disseny de vivendes, espais de treball comercials i lúdics, arquitectures efímeres i paisatgisme urbà.

Aquest cicle està orientat a formar professionals qualificats que puguen desenvolupar el seu treball com a autònoms o bé integrats en gabinets d’arquitectura, interiorisme, enginyeria, empreses de mobiliari i decoració, constructores, etc.

Oferim una ensenyança basada en projectes reals, a partir d’un model d’ensenyança actiu i una formació cultural àmplia.

S’hi organitzen visites a fires, museus, esdeveniments de disseny i viatges a països d’Europa, on contactem amb altres centres educatius i visitem arquitectures i interiors d’interés.

Cicle Superior d’Arts Plàstiques i Disseny

Especialitat

L’interiorisme juga un paper molt important en la societat actual, ja que els espais que defineix aquesta professió permeten la materialització efectiva de les nostres activitats diàries.

La formació dels nostres alumnes es completa amb instruments avançats d’expressió artística i tècnica necessaris per a l’execució de projectes i obres de decoració.

27

Magda Arques

Cicle Formatiu de Grau MitjĂ Especialitat

28

Artfinalista

de Disseny Gràfic El tècnic en Art Final és un professional capaç d’interpretar els esbossos i instruccions d’un dissenyador gràfic o director d’art, i de preparar els originals corresponents a fi de possibilitar la posterior impressió per qualsevol dels sistemes emprats actualment.

La seua formació ha de profunditzar en el coneixement dels sistemes i processos de reproducció i impressió industrial, així com en les lleis tipogràfiques i en els tractaments digitals.

Marc Micó

29

Entrevista

Ibán Ramón Dídac Ballester Per Eloy Revert

Després de dirigir els seus respectius projectes durant uns anys, han sumat els seus esforços en aquest projecte, en què les estructures dels anteriors equips treballen ara en col·laboració permanent. Aquesta nova fórmula pretén l’enriquiment dels treballs amb les aportacions i els matisos d’ambdós equips, juntament amb el compromís amb la qualitat del disseny i la prioritat a les idees, els processos i la col·laboració amb els clients. L’estudi es dedica al disseny i a la comunicació gràfica, sense abandonar els projectes experimentals i d’investigació.

Fotografia: Ibán Ramón i Dídac Ballester

30

Quins els avantatges i els desavantatges de treballar en equip?

Ibán: Crec que el treball en equip comporta molts més avantatges que desavantatges.

Un dels primers objectius d’aquesta unió és que dos veuen més que un, els treballs milloren si estem els dos junts. A més, es comparteixen molts criteris perquè si no, no seria possible. Vull dir, quan un diu una cosa, l’altre l’entén i està d’acord; això ocorre amb molta freqüència, encara que sovint també hi ha algunes discrepàncies.

Per una altra banda, una altra raó d’aquesta unió és de nivell empresarial. L’esforç és

més fructífer i el treball de disseny és més estable amb la unió dels estudis anteriors.

I s’és més resolutiu, i millor. L’un dóna suport a l’altre en moments en què es necessita una empenta en el treball. Normalment, quan treballem en un projecte, hi ha una primera fase en què treballem els dos, prenem idees i veiem el camí a seguir; després d’això, en el desenvolupament del treball, ja s’encarrega qualsevol dels dos. Això què afavoreix? Que quan un dels dos està centrat en un treball, l’altre, com que no n’està tan immers, pot mantindre l’actitud crítica que permet la distància del treball.

Ja ha passat un temps des que iniciàreu aquesta anadura junts. Com veieu el camí recorregut i com enfronteu el futur?

Ibán i Dídac: Creiem que bé. De fet, s’està notant amb el pas del temps, encara que és massa prompte, però els fruits ja estem començant a notar-los.

Al principi, vam continuar desenvolupant projectes que ja estaven en marxa en els estudis de cadascú, però és amb el temps que vam començar a rebre nous encàrrecs i a treballar des de zero. Eixos treballs comencen a eixir ara i estem rebent les primeres valoracions dels clients.

Estem convençuts que açò ens ajudarà en aquesta situació de crisi que estem vivint.

En la vostra filosofia dieu que teniu un compromís amb la qualitat del disseny donant prioritat a les idees, els processos i la col·laboració amb els clients. Aleshores, d’aquests tres components, quin és el més important?

Dídac: El més important d’aquests tres components és la col·laboració perquè al final hi ha un objectiu: estar al servei d’un client o d’un producte.

Però la qualitat ens compromet a tots i, si sabem això, s’estableixen juntament al client aquests objectius i necessitats, definint-los perfectament, però, alerta!, això no vol dir que siga el client qui els establisquen, sinó que el fem partícip per a definir-los conjuntament.

és el més important”

Al llarg de la vostra carrera professional, els dos heu demostrat que es poden fer treballs intel·ligents, senzills i evocadors sense oblidar el compromís amb la qualitat del disseny i donant prioritat a les idees, els processos i la col·laboració amb els clients. Com us presentaríeu, qui sou?

Ibán i Dídac: Som dissenyadors. La descripció que has fet és molt encertada. Ens preocupa molt que els projectes no només siguen una mera solució gràfica a un problema sinó que hi haja una vertadera reflexió; així, aportem alguna idea intel·ligent al projecte. Tot això tenint molt en compte també la col·laboració del client, que considerem com a part del procés de treball.

A més, també es dóna la coincidència que als dos ens interessen, des del punt de vista estètic, les solucions formalment senzilles; creiem que, amb freqüència, són les més adequades. I no només és una qüestió estètica, també és qüestió de funcionalitat i concepte.

També és una senya d’identitat del nostre treball la relació entre l’estudi i el client, l’estudi sap més d’uns aspectes i el client, d’uns altres, per la qual cosa un projecte no només consisteix en la concreció final de com es materialitza una peça sinó que és tot el procés, el debat previ amb el client, tractar de definir en què consisteix el treball... Aquesta és una part del disseny i potser siga la part més important, més que el mateix final.

“El disseny és tot el procés, 31

Entrevista

Com definiries el teu treball?

I.: Crec que l’hem definit un poc, ja.

El meu treball consisteix més en un exercici d’interpretació de les coses i, encara que em considere grafista pur i dur, per la meua habilitat en el grafisme, el valor del meu treball no resideix en açò únicament sinó que un percentatge important es troba en la reflexió, el pensament de com són les coses, definir-les bé, parlar-ne, donar una resposta conceptual i, després, al final de tot això, ser grafista. El treball, finalment, es concreta d’una forma gràfica, però tracte que en els meus treballs hi haja un component alt de tota aquesta reflexió prèvia al treball gràfic.

resposta a eixa definició. D’aquesta manera, és difícilment contestable o refutable amb un «m’agrada» o «no m’agrada».

Els projectes es basen en l’adaptació de totes les necessitats del treball.

Recordes el teu primer treball com a dissenyador?

D.: (Riu) No, no el recorde.

I tu, Ibán, recordes l’últim?

I.: No, no existeix una noció d’últim, en portem diversos alhora, bucejant-hi.

Si et digués l’últim, no seria exacte perquè, quan consideres que el treball està acabat? Quan està a l’impremta? Quan el client l’està usant? És una visió massa simplista.

-

el client i les seues

En el disseny, creus que es pot improvisar o, pel contrari, ha d’estar tot molt detallat?

D.: M’agrada definir-ho tot; tot ha d’estar més o menys justificat.

I sí, pot haver-hi alguna improvisació, si prèviament tot està molt detallat, si els ingredients estan tots ben calibrats i les jerarquies laborals establides. És com fer una paella: tot està molt controlat, els temps, els condiments, etc., i quan està a punt d’acabar el procés és quan se li posa el toc d’improvisació (romer o qualsevol altre punt interessant).

En els treballs, doncs, és el mateix.

Primer, la investigació, les necessitats, els objectius. I, al final, si escau, la improvisació, que també pot respondre a un procés o plantejament molt controlat.

I quan mostreu el treball a un client, que li dieu quan us diu que no li agrada el que heu fet? Si és que us ha passat alguna vegada...

D.: Ha passat poques vegades.

Primer, hi ha un treball previ amb reunions per establir els objectius i necessitats i recollir informació i, al final del procés, és quan mostrem la solució. A més, aquesta solució no té res a veure amb si agrada o no. El treball sempre es fa d’una manera racional sota una sèrie de condicions a partir d’una definició i com a

32

Actualment, hi ha multitud de tipografies, cosa que obliga a tindre una gran biblioteca de tipus en l’ordinador. Quina és l’última tipografia que has redescobert i que tenies oblidada?

I.: Fixa’t què et diré: en l’ordinador, només en tenim quatre o cinc, de tipografies, a banda de les que duu predeterminades el sistema. Un tipus que he descobert i que fa temps que no usava és el New Century Schoolbook. En buscava una de romana per a un projecte i resulta que la tenia ja instal·lada en el sistema.

I aconselles treballar amb una bona biblioteca tipogràfica o no?

I.: No hi ha cap necessitat de treballar amb moltes tipografies. El que cal és tindre’n de bones, perquè hi ha molts tipus cutres amb què no pots treballar.

Només amb cinc de romanes i cinc de pal sec es pot treballar molt bé. Si necessites una tipografia amb un disseny especial, aleshores sí: la busques, la dissenyes o en modifiques una d’existent.

Ibán Ramón i Dídac Ballester

“No és pot dissenyar sense tindre en compte necessitats, treballant en col·laboració amb ell” Pot donar-se el cas d’una necessitat molt concreta, d’un projecte que necessite, també una tipografia amb unes característiques molt concretes, però si les tipografies que tens són bones, normalment cobreixen les necessitats de qualsevol projecte.

A l’hora de dissenyar, què ha de revelar i què ha d’ocultar el disseny?

D.: Ocultar? No res, el disseny ha de mostrar les característiques del projecte.

S’ha de jerarquitzar, ordenar, enfocar i destacar allò que s’ha decidit i establit amb el client que és el més important.

Supose que, per les vostres mans, hauran passat una infinitat de projectes. Quins aspectes ha de tindre un projecte nou per a acceptar-lo i involucrar-vos-hi?

I.: Ha d’haver, sobretot, temps i diners suficients. Som professionals i ens guanyem la vida amb açò. Si algun projecte és molt atractiu, encara millor, però el que necessitem és temps per a treballar el que es necessite, i diners per a dedicar-nos a treballar durant eixe temps.

33

Entrevista

“Un dissenyador ha de saber comunicar�

34

Ibán Ramón i Dídac Ballester

I, com porteu això de treballar amb la pressió de tindre-ho enllestit «per a ahir»?

D.: Això passa sempre, hi ha una data que convé complir. A banda de les necessitats del client, és justament la dedicació durant un període de temps el que més hem valorat per la nostra part. És a dir, un preu en funció del que costa la realització i una data establida el límit de la qual no interessa sobrepassar.

Des del punt de vista professional i empresarial és imprescindible posar preu i dates de lliurament. Les empreses funcionen així.

Sovint, es pensa que el dissenyador és un bohemi, però quan t’endinses en aquesta activitat, a més de dissenyador, també ets empresari i el temps és la mesura de totes les coses. Per tant, és una pressió totalment necessària i imprescindible.

A més, treballar a consciència i amb intensitat forma part d’aquest ofici. Si no pots amb açò, paga la pena que et dediques a una altra cosa. Has de tindre un gran interés perquè, a més, s’és dissenyador quasi les vint-i-quatre hores del dia: formant-se, investigant, pensant, llegint, viatjant, etc.

A l’hora de dissenyar, què t’estimes més: un treball manual o amb l’ordinador? Què és el més interessant que ha aportat l’ordinador als teus dissenys?

I.: M’és igual. Quan vaig començar a treballar no hi havia ordinadors i, quan van aparéixer els primers, només servien per formar paraules o frases. Més tard, els hem anat introduint més i més fins que, ara com ara, els hem convertit en quasi imprescindibles, perquè faciliten moltes parts del procés de treball. No m’agrada treballar amb l’ordinador, però. Si ho faig és perquè és necessari.

Al capdavall, l’ordinador és una eina més de treball que té unes aplicacions amb les qual fas unes certes coses, però, moltes altres es fan amb un bolígraf i un paper. L’interessant és com acaben les coses, i és igual com ho hages fet o quin haja estat el mètode. És quasi indispensable

utilitzar ordinadors en algunes parts del procés però el valor del disseny no sol residir en aquesta part del treball.

Encara queden dissenyadors que no tenen ni idea de com funciona l’ordinador, saps? Evidentment, han de tindre a algú al costat que sí que sàpiga com utilitzar-lo. Però, alerta!, el dissenyador és qui pensa, qui pren les decisions, qui diu a l’altre com han d’anar les coses perquè es plasmen amb l’ordinador, amb tipus de plom, o com siga.

El meu consell és que s’han de previsualitzar les solucions amb l’ordinador apagat.

Els dos heu guanyat, heu estat finalistes o nominats en molts premis, concurs, exposicions, etc. Quina utilitat tenen els premis?

I.: Els premis serveixen, tot i que encara ens hem de plantejar per què. També hi ha premis que serveixen, i uns altres que no.

A més, els premis els dóna un jurat i, segons qui forme part d’aquest jurat i del prestigi del premi, la valoració serà relativa.

Però estem a Espanya. En altres països on la cultura del disseny és important com Alemanya, Regne Unit, Suïssa, Holanda… guanyar premis importants suposa molt, i una gran projecció de treball.

A Espanya, ningú no se n’assabenta de res si tu no ho dius.

Fora de les nostres fronteres els polítics, les empreses, els gestors creuen en el disseny i saben que és molt important per a ells. Per exemple, l’equivalent al Premi Nacional de Disseny a Alemanya (Designpreiss) no es concedeix a un dissenyador nacional, i el d’Alemanya li’l concedeixen a un dissenyador europeu. Vaig estar nominat fa quatre anys, mai no em vaig presentar. És un departament del ministeri qui et selecciona i et nomina. I, si finalment te’l donen, l’any següent posen a la teua disposició una oficina per donar-te suport. Les empreses acudeixen a fer-te les seues propostes.

Ací, si guanyes un premi, pràcticament passes inadvertit. Bé, sí, vas d’un lloc a un altre donant conferències i cursos. Però en aquests països, la repercussió és molt més bèstia, perquè l’objectiu principal del premi és descobrir gent que puga aportar el seu talent a la indústria i posar-los en contacte amb les empreses.

Una diferència molt gran respecte d’Espanya.

Els premis, a nivell personal, serveixen per a coses menudes: la satisfacció de saber que el que estàs fent no està malament del tot i, pel que fa als clients, la confiança amb el que fas...

Però, sobretot, cal que sigues molt selectiu abans de presentar-te a un premi.

I en aquest moment actual, amb totes les seues contres, veieu una gran oportunitat per a canviar les coses?

D.: És un moment molt difícil. Aquesta pregunta es pot valorar des del molts punts de vista. A nosaltres se’ns ha permés la nostra unió, ha estat una oportunitat que ens ha brindat la crisi, se’ns ha permet pensar i plantejar-nos nous camins.

35

Entrevista

Abans, no podíem a causa de la voràgine del nostre treball diari.

En temps de crisi se’ns plantegen oportunitats per a fer coses noves, encara que hi haja menys treball. El problema és que els pressupostos són més baixos i la competència, salvatge. Els joves dissenyadors necessiten treball i ixen desbocats amb un disseny a qualsevol preu a canvi d’experiència. D’aquesta forma, el que s’aconsegueix és afonar el mercat i, en lloc de valorar l’activitat, caminem justament en el sentit contrari: un disseny dolent i la consideració pejorativa de l’activitat.

Caldria reprendre el rumb i recuperar la dignitat i el treball ben fet.

La crisi, per a la nostra activitat, hauria de ser un avantatge, ja que el disseny és una eina perquè les empreses siguen més competitives, un arma per a mantindre i millorar la seua posició en el mercat. Per això, aquest moment hauria de ser l’ideal perquè les empreses invertiren en disseny.

Però encara no hi ha suficient cultura en aquest país.

Com veus el futur del disseny?

D.: Apassionant. Francament, quan pense en el futur del disseny, se’m plena l’estómac de papallones. Si no em passés això, ho deixaria immediatament.

Aleshores, disseny gràfic és...

D.: El disseny gràfic és comunicació visual. I molt sovint crec que ho oblidem.

Imagina’t que ets professor en una escola de disseny. Que diries als teus alumnes el primer dia de classe?

I.: El primer dia de classe? Parlaríem i escriuríem sobre el treball, què és el primer que farem i a quines coses dedicarem més temps, de què parlarem. Si és un exercici pràctic, parlem-ne i escrivim sobre això, i tota la resta ja vindrà.

I, per a tu, quina és la diferència entre art i disseny?

I.: No té res a veure, una cosa amb l’altra.

Els projectes artístics no responen a uns objectius definits sinó a una necessitat personal de l’artista. El disseny, en canvi, respon a una necessitat, no del que el fa, sinó del que l’encarrega.

A vegades pot succeir que un faja un exercici d’auto-encàrrec i tindre un major caràcter artístic. Un dissenyador també pot crear com a resposta a una necessitat d’expressió personal i la seua resposta es pot materialitzar en format de disseny. Per tant, pot ser una eina per a l’art, però el disseny no és art. L’art pot tindre punts de connexió amb el disseny. I també hi ha instal·lacions artístiques amb format de disseny, com les hi ha amb format pintura, arquitectura, audiovisual, etc.

36

Què els diries, als dissenyadors i creatius que ho veuen tot gris ara mateix?

I.: Que està gris (Riu). Molt gris. És una oportunitat per anar-se’n fora. Conec gent que se n’ha anat fora i que està triomfant perquè ací ho fem bastant bé, podem eixir i guanyar-nos la vida perfectament. Tenim bons professionals, ací. Sincerament, crec que eixir fora pot ser una bona elecció per als joves, perquè acaben de formar-se i adquireixen experiència professional.

Però sí, és cert, ací està molt gris, fins i tot per a nosaltres.

Canviem de tema. Que es deuria ensenyar en les escoles de disseny i no s’ensenya?

D.: A pensar, a tindre criteri propi, a ser exigents, a copiar, cal copiar molt (aprendre), a anar espai, molt espai. És bàsic. A dubtar, a dialogar amb el disseny i amb les persones, a no creure, a ser crític, a ser complexos, a tindre memòria…

Conec alguns dissenyadors molt bons que, abans de dedicar-s’hi, estudiaren teatre, filosofia, filologia… i això es nota, s’olora.

I, per últim, un consell per als qui aspiren a viure del disseny…

D.: No sé donar consells.

I.: No sé, cal moltíssima dedicació, que els agrade de veritat.

Que un dia s’aturen i es pregunten si açò ho senten i els agrada de veritat, amb tot el que implica, ja que aquesta professió no és només eixir en els papers i rebre premis; requereix molta dedicació personal. En el carrer hi ha molta gent tractant de fer el mateix. Que dediquen molt de temps a fer pensar, crec que de les escoles de filosofia ixen millors dissenyadors en potència que de les escoles de disseny precisament perquè saben pensar i comunicar. És molt complicat que un dissenyador siga bo si no és capaç de redactar correctament. És molt complicat perquè en això consisteix l’exercici del disseny: comunicar correctament. Han d’aprendre a escriure, doncs.

Són moltes coses, es pot tindre habilitat per a fer coses gràficament boniques, amb un valor inqüestionable, però açò no et converteix en un dissenyador ni et garanteix l’èxit perquè pot ser no sigues capaç de contar el que estàs fent o traure-li utilitat al que saps fer. El dissenyador és el que fa el guió correctament.

Ibán Ramón i Dídac Ballester

“

La improvisació en el disseny només ocorre després d’un procés o plantejament molt controlat

“ 37

Crisi i disseny

Article d’opinió

La recerca de la consciència S’entén per disseny l’acció creativa de donar-li forma a un objecte bi o tridimensional amb una finalitat o intencionalitat d’ús. La història del Disseny és la història de la interrelació entre forma i funció per a generar objectes o imatges gràfiques que presenten un atractiu

En els temps de profunda crisi econòmica, social i de valors que patim, aquesta funcionalitat del disseny ha d’adquirir un protagonisme especial. La crisi ens ofereix la possibilitat de reinventar el sistema econòmic, social i de valors que ens hi ha dut. Aquesta profunda crisi pot tindre quelcom positiu si, com a camí per a superar-la, s’enceta un procés de reflexió profunda per a analitzar les seues causes i propiciar un procés necessari de canvi de model socioeconòmic i dels valors socials associats. Quan la crisi evidencia els defectes, les deficiències, les profundes desigualtats del sistema, cal incentivar la capacitat de reinvenció i el canvi necessari d’un model esgotat que fa aigües pertot arreu i tractar de mantindre un sistema de benestar social que ha costat molt de temps d’instaurar i al qual la ciutadania no està disposada a renunciar.

I és en aquests moments de convulsió social i econòmica que cal recordar que el disseny és una activitat orientada als valors (funcionals, estètics, socials i econòmics). El dissenyador associa valors als objectes que crea, uns valors que pretenen generar l’atractiu d’experiències satisfactòries a l’usuari. Genera valors afegits als productes, valors que poden consolidar els ja existents o difondre’n de nous. Valors afegits que, fins ara, s’han orientat principalment al mercantilisme però que poden i deuen convertir-se en valors de

38

compromís i utilitat social. El disseny pot i deu esdevenir, per tant, un agent de canvi cabdal en el procés de superació de la crisis i els dissenyadors ocupen, com a generadors de valors socials, una posició privilegiada a l’hora de participar activa i implicadament en un procés de canvi social positiu.

El disseny ha de fer valer, ara més que mai, la seua funcionalitat social, la seua capacitat per a actuar com una eina per a millorar la societat, com un agent catalitzador d’un ampli procés de canvi i de millora col·lectiva. Ha de cercar

noves perspectives on el compromís social i l’ètica estiguen marcadament presents. I per a fer-ho possible necessitem una pressa de consciència, un canvi de direcció en la pràctica. Cal «redissenyar» l’activitat del disseny _valga la redundància_ per encaminar-la al bé social, al compromís ètic i a la difusió de valors de millora social col·lectiva. Aquest és el nou horitzó que la crisi ha obert al disseny.

ètica i la utilitat social Per Joel García Pérez

formal o estètic associat a una funcionalitat comunicativa o d’ús. En el Disseny, doncs, la forma s’ha d’ajustar o harmonitzar amb a la funció per tal de potenciar-la. Per tant, el Disseny té com element definidor essencial la seua funcionalitat.

MIGRANT CARE, Silvia Galimberti (Italy)

39

Article d’opinió

Poverty!, Vahe Abed (Iran)

“El disseny va més enllà del producte”

40

Davant els temps que corren, el disseny no pot seguir sent una estratègia formal vinculada al marketing que permeta un augment de les vendes i faça més atractius els productes, seguint la màxima de Raymond Loewy que, en els anys 50, afirmava que “allò lleig no es ven”. La seua finalitat ja no pot estar subordinada als interessos econòmics de la producció i el consum sinó que s’ha de redirigir cap a la difusió de valors que propicien un canvi positiu i un progrés social igualitari. Ha de retrobar-se amb el compromís social i els valors humanístics que va tindre en altres moments de la seua història com en el moviment anglès dels Arts & Crafts de William Morris de finals del segle xix, la Deutsche Werkbund, el Dada, el Constructivisme rus, la Bauhaus o De Stijl a la primera meitat del segle xx o el Disseny Radical italià dels anys 60.

Una redefinició que necessita un implicat posicionament social i moral que provoque el desenvolupament d’un nou concepte de disseny. Un nou concepte de disseny on el treball creatiu i funcional es fonamente en l’ètica i la responsabilitat social per fer possible que la innovació i el desenvolupament que es genera amb ell es pose al servei de les persones i de la millora igualitària de la seua qualitat de vida. És l’anomenat «disseny socialment útil» (Whiteley) o «Disseny conscient» (John Thackara) que, realitzat dins del sistema, ajuda a canviar-lo a millorar-lo amb criteris d’ètica i de justícia social.

Un nou concepte de disseny que necessita nous dissenyadors que siguen ciutadans actius i apliquen en la seua feina la responsabilitat cívica i defensen plantejaments de millora de la qualitat de vida col·lectiva. Que presenten empatia, és a dir, que estiguen contínuament vinculats a l’entorn social que els envolta per poder captar, intuïtivament, les seues necessitats, els seus problemes i cercar-hi solucions, impulsant així el canvi social. Que treballen per la utilitat social, generant productes que resolen els problemes de la vida diària però també els problemes que afecten a la societat a nivell més global com la pobresa, la desigualtat, la crisi ecològica, la violència, l’exclusió social o la discriminació actuant com a vertaders agents de canvi progressista i responsable.

Joel García Pérez

El nou dissenyador ha de veure la societat, no com un grup anònim de potencials consumidors sinó com un conjunt variat i divers de ciutadans que aspiren a una vida equilibrada i de qualitat bassada en els principis de la dignitat, la tolerància, la sostenibilitat, la pau i el respecte. Ha de convertir el ciutadà i tots els seus drets i aspiracions, i no el consumidor, en l’eix vertebral dels valors que, amb la seua feina, transmet.

No ha de dissenyar sols per a vendre sinó per a aconseguir la utilitat social, és a dir, perquè el resultat de la seua tasca creativa faça més satisfactòria la vida dels ciutadans i transmeta valors cívics.

Tal vegada semble una utopia. Potser sí. Però ja han aparegut, a hores d’ara, tot un conjunt de camins, de tendències de disseny que han fet de la utilitat social i de materials reciclats i reciclables, l’estalvi energètic, del compromís cívic el nord de la seua tasca creativa, tant en la seua fabricació com en el seu ús, i l’allarque han fet del disseny una eina impulsora del canvi gament de la vida útil del producte, rebutjant l’anoi del progrés social. Plantejaments com l’anomenat menada obsolescència programada i afavorint la seua «disseny com a experiència», que considera que la reparació i/o reutilització o la dels seus components.

Però els nous valors cívics i de compromís social finalitat del disseny és la generació d’experiències vitals satisfactòries i posa l’accent en la vessant huma- hauran d’arrelar no només en els dissenyadors sinó nística del disseny, entenent-lo amb un sentit de ser- també en la societat, en la ciutadania. Hauran d’assenvei públic que ha de donar satisfacció a les demandes tar-se fermament en la consciència col·lectiva perquè ciutadanes de millora col·lectiva de la qualitat de vida. el procés de canvi del sistema de valors siga efectiu i Un camí que té com a element culminant el concepte eficient. Aquest és paper que ha de jugar el disseny de metadisseny: el disseny més enllà del producte. En gràfic compromés, reivindicatiu o implicat. Aquell aquest, el que es dissenya primer és un nova expe- que és fruit de la presa de posició dels creadors davant riència d’ús d’un producte o d’un servei que millora de la realitat social que els envolta. La utilitat social de significativament la qualitat de vida del ciutadà que l’àmbit gràfic del disseny reclama, davant de la situació l’usa i, després, l’objecte que la possibilita. Exemple actual, la generació d’imatges comunicatives que doclar és el sistema de so Tac-Tile, un dispositiu sensorial nen altaveu a posicionaments crítics, de reflexió i de terapèutic per a persones amb discapacitat auditiva canvi social progressista. greu dissenyat per Paul Chamberlain que permet traslladar les emocions de la música mitjançant la vibració. Així, el disseny contribueix significativament Necessitem imatges amb contingut que a la millora de la qualitat de vida ciutadana i millora ens conviden a pensar i reflexionar per a la societat en què vivim des dels valors d’igualtat i així vincular-nos als valors d’igualtat, de justícia social.

Dins d’aquesta corrent general cal esmentar també justícia social i de solidaritat que la nostra els anomenats «disseny universal» i «ecodisseny».

La majoria dels objectes, serveis i entorns estan disse- societat necessita. Imatges que transmeten nyats per a persones amb capacitats plenes. Un fet valors essencials i facen oblidar les imatges banals, que genera una gran quantitat de problemes a aquells intranscendents i buides característiques del consuciutadans amb limitacions físiques o necessitats misme. Imatges que desperten l’adormit o anestesiat específiques, provocant-los una experiència vital esperit crític de la ciutadania per a fer-la més lliure i menys satisfactòria. El «disseny universal», «disseny responsable augmentant la seua implicació en beneper a tothom» o «disseny inclusiu» s’orienta cap a fici del bé comú. El disseny gràfic pot aportar molt al l’augment de la inclusió social generant productes, procés necessari de regeneració i vivificació del nostre serveis i entorns fàcils d’emprar i accessibles per a benvolgut sistema democràtic afavorint la conscienla totalitat de la ciutadania. L’«ecodisseny», «disseny ciació social o fent-la brollar allà on encara està absent. verd», «disseny sostenible» o «disseny responsable» La crisi, doncs, ha obert un nou horitzó per al disseny. aplica al disseny del producte i al seu procés de fabri- L’horitzó de la consciència i de la utilitat social, cació i d’ús una metodologia orientada a la prevenció l’horitzó d’un disseny humanístic, transmissor de o reducció de l’impacte mediambiental potenciant l’ús valors de justícia social i agent implicat en la millora de la qualitat de vida de la ciutadania. Un horitzó apassionant que sembla un immillorable destí per a desenvolupar el viatge encisador de la creativitat utilitària del disseny. Compreu el bitllet, signeu el vostre compromís social, impliqueu-vos activament i gaudiu fent un disseny pensat per a les persones.

41

Entrevista

Per Eloy Revert

Tutto Piccolo és una empresa de roba infantil que ha anat evolucionant des dels inicis, ara fa més de 150 anys. Concretament, des del 1860, quan José Mataix Nave va crear una indústria tèxtil a Alcoi. L’any 1975, Desiderio Mataix conservant la tradició familiar en el sector i va decidir continuar aquesta tasca des d’un nou camp, donant el tret d’eixida a una nova línia de negoci de mantes per a bebés. Més endavant, el 1982, Mercedes Moltó va dissenyar algunes peces de vestir complementàries en veure en el mercat de roba infantil un negoci que anava prenent forma a l’Estat espanyol.

L’any 1985, els dissenys van arribar a tindre un gran èxit, per la qual cosa l’empresa va decidir dedicar tots els mitjans a l’abast a aquesta nova activitat: es creà la marca Tutto Piccolo. I des del 1994 fins ara, és una empresa líder en les boutiques multimarca nacionals, amb línies especials per a grans magatzems alhora que es consolida en mercats internacionals.

Val a dir que el 2002, Tutto Piccolo va començar a donar suport als joves talents de disseny, promovent el primer concurs de Disseny de Moda Infantil amb la col·laboració de l’Escola d’Art i Disseny Superior d’Alcoi.

42

Ara com ara, és inevitable no realitzar aquesta pregunta en els temps de crisi que vivim. Com veieu el sector de la moda infantil en l’actualitat?

Manu: El sector de la moda infantil està patint la crisi igual que la resta, però nosaltres partim de l’avantatge que tenim un producte molt sensible per a les mares.

Vull dir, que les mares se sacrifiquen pels seus fills, superposen el fet que els seus fills vagen ben vestits a vestir-se elles mateixes. I això suposa que hi haja, doncs, un consum del producte.

La crisi ens afecta a tots en major o menor mesura i, per sort, nosaltres l’estem duent de la millor manera que podem. És per això que som més competitius i exportem els nostres productes més enllà de l’àmbit nacional.

El vostre camí pel món de la moda infantil va començar als anys 80, quan es van dissenyar peces de roba complementàries a les mantes de bebé. Com ha evolucionat al llarg d’aquests anys?

M.: Com molt bé has dit, des de les mantes de bebé, una nova línia de negoci que, el 1982, es va veure acompanyada per unes peces de vestir complementàries dissenyades per Mercedes Moltó, fins a hui, l’empresa ha evolucionat bastant. Ara fem de tot: des de vestits i pijames fins a xandalls, complements... en poques paraules, tot allò que estiga relacionat amb el món tèxtil infantil.

L’evolució, per tant, ha estat enorme.

Però també és cert que ho ha fet acompanyada d’un procés progressiu, ja que ens hem anat adaptant a les exigències del mercat, anticipant-nos-hi i prestant molta atenció a les tendències.

“En temps de crisi, cal centrar l’atenció en l’essència de l’empresa, això és, en el producte”

Com es pot mantindre una marca durant cada temporada?

M.: M’imagine que com tot, treballant molt, amb molt de sacrifici, tenint molt en compte les necessitats del mercat, el que necessita a cada moment i, sobretot, apostant de valent per la innovació i l’exportació. Aquestes són, com et deia, les

Fotografia: Tutto piccolo

43

Entrevista claus de la nostra evolució històrica. Si ens haguérem quedat fent només un tipus de producte, el més segur seria que no estaríem ací. Per tant, és necessari innovar contínuament amb el producte, el teixit, etc.

També cal prestar molta atenció a la inversió de nous mercats, l’exportació i, per sort, nosaltres això ho començàrem fa molt de temps, de manera que els efectes de la crisi són menors.

En què mesura es veuen reflectits els orígens de Tutto Piccolo a l’hora de crear els productes?

M.: En la delicada atenció als detalls, sobretot. Des dels inicis, pel caràcter familiar de l’empresa, sempre hem volgut insistir en la perfecció del producte fins el mínim detall, començant amb les primeres peces dissenyades per Mercedes Moltó fins les col·leccions més actuals. Perquè, encara que visualment no s’aprecien en la peça de roba, aquests detalls sí que són perceptibles quan vestim els xiquets o les xiquetes.

“Si treballes bé amb bons dissenys i amb un producte de qualitat, la gent ho valora i és una llavor que es queda en els clients”

Què expressen a través dels vostres dissenys?

M.: Com ja he comentat, volem expressar la cura de les coses ben fetes, el detall, la qualitat, el disseny, l’elegància... són els conceptes que vol representar la marca i la imatge conjuntament.

Quines fonts consulteu a nivell de tendències? Podem prendre com a referència els dissenys de les grans firmes de moda de dona per als seus dissenys?

M.: Les fons de consulta són il·limitades i molt variables. Les grans firmes de moda per a dona, com tu dius, podrien ser-ne una però també ho són les passarel·les internacionals o el llibre de tendències en moda infantil Asepri, un llibre que tracta de recollir les tendències amb vista als pròxims dos o tres anys. Altres fonts de consulta també serien les fires de moda adulta i infantil. L’important és escollit de tot un poc; no es tracta de centrar-se en alguna cosa específica ni prendre un patró concret: les fonts han de ser variades.

Actualment, dissenyeu col·leccions de moda infantil. Què fareu més endavant?

Quins són els vostres projectes més pròxims?

M.: Nosaltres només ens movem en el sector de la moda infantil i, dins del marc d’actuació d’aquesta, hem de realitzar projectes basats en el desenvolupament i el creixement, l’exportació, la introducció dels productes en nous mercats, la inversió en noves tecnologies aplicades a producció i venda del producte, i a la investigació de nous teixits, fornitures o tendències que el mercat puga demanar.

Supose que, en el camí, és possible que hageu trobat molts obstacles per superar.

Quin tipus d’entrebancs heu trobat, i com els heu superar?

M.: Obstacles, n’han hagut sempre i segur que en el futur els hi seguirà havent.

El que cal fer és tindre una bona predisposició per a treballar, ser positius, tindre bones idees, saber organitzar-se bé i maximitzar els recursos de què es disposa.

En temps de crisi, cal centrar l’atenció en l’essència de l’empresa, això és, en el producte.

44

Tutto Piccolo

ir r fe o , t n e m a u ín t on “Has de reciclar-te c nous serveis i productes per a captar

clients i

fidelitzar-los”

El món del disseny, almenys des de fora, sembla difícil i molt competitiu. Us ha costa molt donar-vos a conéixer i establir una línia pròpia? Què heu aprés de l’experiència?

M.: Ha estat difícil, i per diversos motius.

El nostre consumidor caduca, és a dir, creix, ja que nosaltres fem roba infantil fins els huit anys i, encara que el nostre consumidor siga cíclic, has de reciclar-te contínuament, oferir nous serveis i productes per a captar clients i fidelitzar-los.

Com t’he comentat anteriorment, si treballes bé amb bons dissenys i amb un producte de qualitat, la gent ho valora i és una llavor que es queda en els clients que han comprat els nostres productes, i poden transmetre-la a les noves generacions de possibles clients.

Aquesta temporada, quin tipus de peces podrem veure en les col·leccions de moda infantil de Tutto Piccolo?

M.: La col·lecció «Primavera-Estiu 2013» de Tutto Piccolo arriba a través d’una inspiració optimista per recuperar el respecte als costums, adoptant una actitud influïda per les noves maneres de fer. La tendència anirà cap a la invenció, l’exclusivitat i un esperit diferent, amb un interès per la cultura basada en la llibertat i la independència individuals i la recerca de la bellesa eterna.

La col·lecció tindrà una gamma de lluminositat intensa, de frescor, delicadesa i una paleta de matisos filtrats amb brillantor. Colors de la natura sense semblar realment naturals.

45

Entrevista

Tot això unit i combinat amb l’autenticitat dels materials i la sensibilitat. Amb una inspiració de natura en estampats suaus i aquarel·lats, transparències, decoració superposada en randes, dins d’una estructura moderna i ordenada, amb textures fràgils, efectes de relleu, arrugues lleugeres i efectes prisats basats en la recerca de la originalitat dins de les formes que busquen la funcionalitat i la simplicitat.

Quin moment està vivint la moda infantil a Espanya?

M.: La moda infantil a Espanya és un dels sectors més importants en el panorama internacional a l’alçada, per exemple, d’Itàlia, on nosaltres, de fem, importem el nostre producte. Més o menys, Espanya és un dels cinc primers països productors de disseny infantil del món.

Quina creieu que és la situació dels nous dissenyadors de moda infantil a la Comunitat Valenciana?

M.: No sabria dir-t’ho amb exactitud. En els últims anys, s’ha produït una irrupció de les marques de moda adulta en el món de la moda infantil, amb propostes com les de Boss Baby, Dior Baby, Armani Junior o fins i tot nosaltres, que treballem amb la llicència d’Agatha Ruiz de la Prada Baby. Alhora, però, també han aparegut dissenyadors centrats exclusivament en moda infantil. Hi ha dissenyadores, com Lourdes, que treballen com a freelance però no tenen el nivell d’una gran marca i no només dissenyen roba infantil sinó que fan de tot; jo diria que el disseny de moda infantil n’és una extensió.

Veieu suficient creativitat?

M: Sí, per descomptat. Creativitat n’hi ha molta. Les dissenyadores en tenen molta.

Quan va començar la col·laboració amb l’escola d’art?

M.: La col·laboració va començar quan jo encara no hi era, crec, fa uns dotze anys.

Abans, s’hi feien pràctiques, fins que va sorgir la idea de crear un concurs de disseny per a estimular i premiar els alumnes del centre i, alhora, que ens servira per a captar noves dissenyadores que tingueren una filosofia adaptada a les nostres necessitats.

46

Com valoreu l’experiència? Què destacaríeu?

M.: La valoració és molt positiva, sobretot perquè és una forma de captar nous talents, idees fresques, creativitat, sàvia nova. Creiem que és important destacar el treball de les alumnes perquè és molt bo.

Us ha sorprés el nivell dels dissenys i de la creativitat dels alumnes?

M.: Sí, clar que sí! De fet, en aquestes dues últimes edicions, el nivell ha estat espectacular i, sobretot, en aquesta última edició, pel desenvolupament, la creativitat, la posada en escena i la presentació dels projectes.

Per exemple, el projecte que va guanyar va tindre cura del més mínim detall, fins i tot, i va pensar en tot, des de l’empaquetatge fins a la posada en escena, i això és un plus que es valora i fa que es diferencie de la resta.

Tutto Piccolo

Quins criteris es fan servir per a valorar i premiar un treball? Com es decideix?

M.: Els criteris són la coherència, l’estil de disseny, la presentació, el desenvolupament del treball... amb això vull dir que nosaltres els presentem un dossier amb unes característiques específiques i elles han de presentar una documentació amb uns requisits mínims. Però hi ha alumnes que aporten molt més del que se’ls demana i això genera un valor afegit a la seua creativitat. Són detalls que s’han de valor i que s’han de tindre en compte. No és el mateix presentar només allò que se t’ha demanat que presentar un treball amb un plus de creativitat afegit.

Els dissenys que han estat premiats passen a formar part de les vostres col·leccions?

M.: No, els dissenys són de les dissenyadores, els premis són un vehicle d’aprenentatge perquè elles desenvolupen un projecte real amb una finalitat i un sentit.

Nosaltres no pretenem aprofitar-nos del disseny d’una alumna; el premi és per a motivar-les.

A part de fer-ho amb el departament de moda, col·laboraríeu amb altres departaments com el de disseny gràfic per a la publicitat o el d’interiorisme per a tindre cura de la imatge de les tendes?

M.: No, no encara, però és una molt bona idea. No ho havíem tingut en compte però es podria plantejar.

Supose que la renovació constant és una de les màximes del disseny de moda. Com es porta això en el dia a dia?

M.: És complicat perquè les dissenyadores estan elaborant ja els dissenys del 2014 i per a treballar en un lloc així cal tindre un altre ritme i una visió de futur molt aguda i creativa, així com també s’ha de tindre la ment molt ben estructurada, organitzada i constantment renovada.

un ler de confecció, en de becari en un tal e pr m se r t, s’ha d’ana estudi. Però, sobreto im és m el és at. Això amb molta humilit portant. amb ens caldrà acabar I, per descomptat, i us qu A . ica típ i ada la preguntes oblig agradaria vestir? e la veritat. Sabem qu M.: Bé, no ho sé, . ba ro a str no la t han du les filles de Letizia b am , . no ho sé... a més Però vestir a algú.. es ió al Menor en tem cc la Llei de Prote ria se al de L’i l. íci nt dif publicitaris és basta d’una famosa emba s ge tat or rep ar realitz . tes uc els nostres prod rassada comprant

n u n ó s s i m “Els pre e g t a t n e n e r p vehicle d’a s perquè elle desenvolu pen un pro jecte real amb una f inalitat i u n sentit”

Quins consells donaríeu a un dissenyador que estiga començant?

M.: Consells? Jo no sóc qui per a donar consells, però si ets jove, s’ha de viatjar molt, nodrir-se i beure de totes les influències per desenvolupar el teu estil i treballar

47

Reportatge

48

Per Xelo Garrigós i Jordi Sempere

«He comprat un cavallet a un particular de València. A l’escola, encara no ho saben però, si tot va bé per fi podrem encetar una nova etapa en l’aprenentatge i la difusió de la pràctica tipogràfica, equiparable a les escoles més prestigioses en aquesta àrea a nivell estatal». Aquestes _o unes altres de molt semblants_ foren les paraules de Xelo Garrigós (professora de Tipografia i Disseny Gràfic de l’easdalcoi) que donaren el tret d’eixida de Mecana Sans, un petit grup boig per les formes tipogràfiques i amb voluntat de difondre aquesta disciplina tan complexa, bonica i desconeguda. Aquesta és la seua història.

La benvinguda

MECANA SANS

El plom és el protagonista

Octubre 2012

Era un dia de pluja al començament del curs acadèmic quan ens va rebre, amb una alegria indescriptible, el moble tipogràfic o cavallet que Xelo Garrigós havia adquirit el juliol passat a València, en el marc del 5è cit easdv (Congrés Internacional de Tipografia de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València). Els transportistes, amb rapidesa professional, van anar dipositant al Departament de Gràfica Publicitària tots els caixons, elements i eines que possibilitaven l’arrencada d’una nova etapa, il·lusionant i atractiva.

49

El grup

Els docents encarregats de contagiar el virus de la tipografia, Xelo Garrigós i Jordi Sempere, no van tindre gaire dificultats a trobar víctimes que sentiren els colors de l’equip de la tipografia; uns alumnes que s’entregaren i que estigueren tant o més entusiasmats que ells. No en són molts i són majoritàriament dones. Encara que aparentment la tipografia puga semblar un àmbit masculí (farcit de dissenyadors, com la majoria dels altres àmbits professionals), és el sexe femení el que aporta la personalitat i la diferència: tenacitat, equilibri, ordre, sensibilitat, fortalesa, versatilitat i totes les bones virtuts que se us puguen ocórrer. No debades, les aportacions des de l’àmbit femení al món del disseny tipogràfic són importantíssimes i notablement ressenyables.

I és que, al capdavall, tenen la il·lusió d’un exèrcit armat amb ofici, humor i curiositat. Aquest petit grup d’alumnes està format per Laura Sánchez, Sofi Hernàndez, Daniela Beltrán i Raúl Notario, encara que de vegades reben la visita esporàdica de la professora de mitjans informàtics especialitzada en GIF animats Magda Arques. També hi formen part Sonia Conde, Jordi Vicens i Jordi Gisbert, alumna i ex-alumnes, respectivament.

Tot seguit, com és evident, calia atorgar-li un nom al grup, ja que tot allò que no es pot anomenar no existeix. Després de diverses i divertidíssimes opcions, s’arribà a la conclusió que el mot MECANA SANS era el més adient i representatiu del grup i de la seua activitat: es refereix a una tipologia molt apreciada per les seues característiques formals i funcionals, i introdueix un element de contradicció que li aporta creativitat. (sans) No té gènere i és fàcil de recordar.

Fotografia: Jordi Sempere

Novembre 2012

50

MEC Tot semblava a punt, però l’equip encara no estava al complet. Més endavant, es va incorporar encara una peça bàsica en aquest trencaclosques, ja que és la seua experiència i els seus coneixements en el camp de la composició tipogràfica els que fan encendre l’espurna del motor de Mecana Sans: Antonio Pellicer, caixista i componedor de les arts gràfiques alcoianes Ciudad i Hispània.

Desembre, gener, febrer, març, abril... 2012 i 2013

No obstant això, la feina que es presentava, al capdavant, era més gran del que imaginàvem. Netejar, ordenar, mesurar, classificar i anomenar cadascuna de les famílies contingudes en cadascun dels 50 calaixos que té el moble ens va acovardir un poc. Calaixos plens de caràcters imprimibles i no imprimibles, d’espais i línies. A més, calia aprendre de memòria la distribució de la caixa espanyola, necessària per a poder realitzar qualsevol composició de disseny editorial de manera ràpida, professional i efectiva. Però les ganes de tocar les bases físiques de la tipografia actual va arraconar qualsevol núvol de desànim. La porta del Departament es tancà amb el moble completament muntat, a punt per entrar en acció de nou.

La tasca

La presa de contacte amb Antonio va ser reveladora, ja que va aclarir molts punts ocults, dubtes i imprecisions que Mecana Sans tenia des del principi: com agafar el componedor, com reconéixer un cícero de plom pel tacte i per la vista o com pinçar amb les ungles un espai fi o una línia. I, per descomptat, el més important: com acostumar-se a tocar la tipografia. Perquè al taller de Mecana Sans el plom és el protagonista. I el plom és quelcom volumètric. S’ha de tocar i mimar, i netejar i col·locar-ne cada tipus adequadament cada dimecres de vesprada. I això entranya un sentiment molt contradictori.

Per una banda, estem ja immersos en la pràctica del disseny líquid adaptable o responsive (disseny programable mitjançant codi), abanderat pel tipògraf, professor i investigador Petr Van Blokland (www.petr. net), entre d’altres, i que postula un futur tipogràfic immaterial, modelable i evolutiu amb unes possibilitats comunicatives insospitades i molt pròxim en el temps fins al punt de fer canviar la nostra relació amb l’edició, producció i consum de documents i de tecnologia tipogràfica digital.

Per una altra, tenim a la Familia Plómez (www.familiaplomez.com) i a Lola Oficio

ANA SANS Reportatge - Xelo Garrigós i Jordi Sempere

(oficio-blog.blogspot.com.es), que defensen i recuperen poc a poc en l’àmbit de l’Estat espanyol i amb voluntat didàctica el sistema tipogràfic conegut com letterpress (impressió tradicional mitjançant tipus mòbils de plom i/o de fusta). La Familia Plómez és un grup de docents, tipògrafs i dissenyadors multidisciplinaris que, amb voluntat gairebé arqueològica, recuperen el llenguatge oblidat de les antigues arts gràfiques, de les Minerves… En formen part Ramón Penela, Roberto Gamonal, Yago Bolívar, Raquel García, Manuel Sesma, Vero Gorri, Juanjo López, Inés Atienza, Nacho Lambertini, Fernando Fuentes, Eva de la Rocha i Nicolás García, entre d’altres col·laboradores i col·laboradors. Lola Oficio és la periodista i tipògrafa Lola Espinosa. Però no és una recuperació de caràcter endèmic, sinó que promouen el coneixement de la tipografia analògica com a base indispensable per a l’activitat del disseny editorial i tipogràfic digital actual.

Eixos coneixements són comparables a l’aprenentatge del llatí, ja que la utilitat d’aquests no radica en el potencial de la pràctica comunicativa en si, sinó que ajuda a articular un esquema mental deductiu i lògic molt útil en qualsevol disciplina tècnica i creativa. La tipografia tradicional _com el llatí_ no és un llenguatge mort; més aviat és un recurs per a avançar en la disciplina del disseny i de la comunicació visual amb garantia d’èxit.

Per aquest motiu, l’objectiu principal del taller de Mecana Sans és la difusió (mitjançant conclusions puntuals recollides en informes periòdics) del coneixement tipogràfic bàsic i tradicional per poder entendre el disseny actual amb tota la complexitat narrativa, funcional i tècnica que suposa. Mecana Sans no parla en passat plusquamperfet, sinó en futur simple. De moment, ja s’ha creat la primera línia del que serà una de les activitats més prolífiques i interessants de l’àmbit acadèmic i d’investigació de l’easdalcoi.

51

Entrevista

“

Cara a L´alumne ha de viure el disseny Antonio Fernández és professor de disseny gràfic i ilustració a l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Alcoi.

Carlos Lidón en va ser alumne de disseny gràfic. Junts,

Com qualificaríeu la formació dels alumnes de l’Escola?

Antonio: Sobretot, és una formació projectual, on l’aspecte pràctic i real és una constant. Des dels continguts que s’imparteixen fins els treballs i/o projectes que realitzem mantenen les pautes dels problemes reals que es plantegen en el nostre espai socioeconòmic i empresarial.

Carlos: Crec que l’escola esta plantejada d’una forma pragmàtica i busca preparar i formar els alumnes perquè s’enfronten a àmbits i situacions diverses. És una formació pràctiques que persegueix la funcionalitat.

Com valoraríeu l’experiència d’estudiar en l’Escola d’Art i Disseny?

A.: Home... si tenim en compte que jo no he estudiat a l’Escola, no podria valorar l’experiència com a tal, però la meua visió personal després de vint anys de docència és clarament positiva per als estudiants de disseny. Per què? Doncs perquè existeixen pocs centres tan arrelats històricament al teixit industrial com el d’Alcoi, i això és un valor molt positiu per a desenvolupar programacions curriculars d’acord amb les exigències i necessitats productives, empresarials i de mercat.

C.: En el meu cas, vaig tindre dubtes a l’hora d’estudiar Belles Arts i Disseny Gràfic, i crec que vaig prendre la decisió correcta. Crec que a l’Escola es combina una primera fase d’experimentació, una posterior d’assimilació de coneixements i

Fotografia: Eloy Revert

a araC Per Eloy Revert

”

dins i fora del centre, dia a dia reflexionen sobre la formació, l’experiència, la metodologia de treball i la motivació, així com del futur que envolta el centre i aquests tipus d’estudis.

una final de maduració. L’experiència, per a mi, ha estat molt satisfactòria, perquè m’hi ha donat els coneixements i la motivació necessaris per a començar amb la meua carrera professional.

Creieu que la motivació és una part essencial de l’alumne per a desenvolupar la seua creativitat i el seu potencial?

A.: Evidentment, n’és el factor principal.

Per molt de temps de dedicació, destresa personal, última tecnologia i ambient col·lectiu de treball, si no hi ha motivació, la resta no serveix per a gairebé res.

C.: Crec que la motivació és la part més important, ja que sense aquesta és difícil desenvolupar correctament la creativitat.

Un pot ser creatiu de forma natural però, si no està motivat, mai no traurà profit d’eixa capacitat i, alhora, crec que una persona motivada i treballadora pot aconseguir més i arribar-hi més lluny que una altra de creativa i amb un gran potencial però mancat de motivació. Cal trobar-hi la motivació on siga, buscant cadascú el que més l’inspire, però sobretot, gaudint del que s’està fent.

I pel que fa al professorat, creieu que motiva suficientment l’alumne per a desenvolupar tot el seu potencial?

A: És difícil generalitzar, però pense que gràcies a certs nuclis de docents departamentals que sempre tiren del carro, aconseguim mantindre els nivells d’interés i motivació en els estudiants.

53

Entrevista

a n u s é , t o t e r b o “La formació s cte e p s a ’ l n o , l a u t c formació proje ” t n a t s n o c a n u pràctic i real és C.: Pense que sí. Sempre hi ha professors amb els quals pots tindre major o menor afinitat, uns que et motiven i uns altres que no tant, però en general, i dels que millors records tinc, són dels que et motivaven i t’encoratjaven a desenvolupar el potencial.

La dedicació del docent que es requereix per a dur a terme aquest tipus d’ensenyament és superior o inferior respecte d’uns altres tipus d’estudis?

A.: Pense que la dedicació és, com a mínim, igual que en unes altres disciplines.

M’atreviria a dir que és superior en molts casos per la dedicació en la gestió de la col·laboració i relació amb empreses i institucions per aconseguir convenis, projectes, concurs i, en definitiva, traslladar a l’aula el món real amb les necessitats productives que comporta.

C.: Sempre depén de la matèria que impartisca cadascú, ja que, en alguns casos, la dedicació ha de ser major que en uns altres, però no crec que hi haja una major dedicació en comparació amb uns altres tipus d’estudi i pel que fa a la dedicació física que demana. La dedicació mai no serà igual en cap tipus d’estudi, com tampoc no ho serà en cada matèria. Tanmateix, els estudis d’art i disseny impliquen, això sí, una major participació; no és un tipus de treball del que es puga desconnectar del tot. No és pot ser dissenyador de 8 a 12 h.

Opineu que l’aprenentatge en aquest tipus d’estudis ve condicionat per les capacitats i habilitats dels alumnes?

A.: El condicionant principal és el conceptual. Les capacitats i habilitats dels estudiants són més fàcils d’adquirir i perfeccionar amb processos metodològics adequats i desenvolupaments pràctics.

Ara bé, desenvolupar el nucli conceptual és més costós... diguem que és més lent i atén molts factors propis de cada individu com l’enginy creatiu, la visió subjectiva i 54

alternativa davant les solucions del problema, la base cultural, etc.

beneficiós sempre que ens ajude a superar-nos i plantejar-nos nous reptes.

C.: Està clar que les habilitats i capacitats dels alumnes condicionen el seu aprenentatge, i que cada persona té un potencial creatiu distint, però això no ha de ser indicatiu de res. Una persona amb un suposat menor potencial creatiu podria aprendre a aprofitar al màxim el seu potencial, entre que una altra persona que partisca d’un major potencial creatiu no puga desenvolupar-lo o, més encara, desaprofitar-lo. En definitiva, crec que la motivació, en aquests casos, és un aspecte fonamental que marca la diferència més que les capacitats des de les quals puga partir un alumne. Estic seguir que qualsevol persona pot desenvolupar el seu potencial creatiu i aprendre a traure-li’n profit.

Quines aptituds ha de tindre l’alumne per a aprendre en l’entorn del disseny?

A.: El que dèiem abans: motivació. Ha de viure el disseny dins i fora del centre, dia a dia.

Com descriuríeu el paper de l’alumne: independent, esquiu, col·laborador, dependent, competitiu o partícip?

A.: En la meua experiència amb els estudiants de disseny gràfic, ho he vist gairebé tot però, en general, solen ser receptius, curiosos, competitius i desperts.

C.: De tots els adjectius que has dit, en destacaré tres: col·laborador, dependent i competitiu. Més endavant, ja dependrà de la personalitat de cada alumne però, pel que fa a la meua experiència, sempre hi ha una gran col·laboració entre els alumnes, i fins i tot, entre els alumnes i els professors. La dependència ve donada dels alumnes respecte al professorat; tal vegada, arran de l’herència del mateix sistema educatiu que tenim, on existeix un vincle de dependència elevat i no es fomenta la independència i l’autonomia dels alumnes. Crec que en l’Escola, però, es fomenta bastant la independència, tot i que també pense que arribem a l’Escola amb una mentalitat molt dependent. Un altre aspecte important és la competitivitat. És un element que molt sovint s’hi troba present i que, al capdavall, resulta

C.: Per a mi, una aptitud fonamental és l’obertura mental: ser receptiu i acceptar noves idees, canvis i, sobretot, voler mirar les coses d’una altra manera. Un altre aspecte important és la tenacitat, portar idees fins al final, no rendir-se i arriscar-se a equivocar-la una vegada i una altra.

Aquesta és la forma d’aprendre. També és important ser una persona predisposada al treball, ja que una part important dels nostres estudis és l’experimentació i el desenvolupament de tècniques i conceptes que només s’assoleixen si treballem.

Penseu que totes les assignatures que s’imparteixen s’aprofiten i es desenvolupen de manera adequada?

A.: En general, crec que es desenvolupen bastant bé, però ací cal matisar la incomprensió molt comuna o poca acceptació que desperten certes matèries en alguns alumnes. Com que no són troncals o no estan aparentment relacionades directament amb els projectes de disseny, no acaben d’entendre la seua importància específica, de base, cultural o organitzativa.

C.: Personalment, en el cas de Disseny Gràfic, m’hauria agradar donar una major importància a la tipografia, al desenvolupament de projectes reals i a uns altres camps del disseny gràfic com el vídeo o els suports digitals. També recorde que, durant el primer any, es fomentava més l’experimentació i, encara que en el seu moment em va costar apreciar-ho, crec que m’hauria ajudat haver tingut més assignatures, en els anys posteriors, on es premiés l’experimentació i la creació de projectes personals i més conceptuals.

*

Antonio Fernández i Carlos Lidón

“La motivació és el factor principal.

Per molta dedicació, destresa personal i ambient col·lectiu de treball, si no hi ha motivació, la resta no serveix per a gairebé res”

55

Entrevista

“El disseny és una forma d’aprendre constant, de desenvolupar la creativitat i tindre un treball que estimula i motiva, capaç de crear reptes cada dia”

56

Antonio Fernández i Carlos Lidón Quines coses canviaríeus o quines en proposaries perquè l’Escola tingués més qualitat de disseny?

A.: Ara com ara, el més important seria millorar la qualitat del professorat. Amb això vull dir que hi ha casos en què el perfil de molts docents no es correspon exactament amb les matèries que ha d’impartir.

Per raons gairebé burocràtiques de diversa mena, açò ocorre ben sovint i representa un problema greu. Crec que també caldria disposar de més cursos periòdics de reciclatge del professorat.

C.: Un aspecte que crec que ajudaria seria incloure-hi pràctiques en empreses com a part del temari; així, s’involucraria més els alumnes en l’entorn laboral. Vaig tindre la sort d’estudiar en una escola de França i, allà, els alumnes estaven obligats a fer pràctiques d’1 a 2 mesos tots els anys a partir del segon curs. Crec que és una bona forma de fer que els alumnes vegen com funciona el disseny en les empreses i comencen a adquirir certa experiència professional. També proposaria la creació de tallers temàtics en què es convidara a professionals del sector a treballar amb els alumnes.

Què fa falta perquè es reconega la tasca i l’aportació d’aquest tipus d’escoles en l’àmbit empresarial i docent?

A.: El reconeixement es treballa dia a dia amb les noves titulacions de grau (encara que la rebequeria de la universitat vulga degradar-nos amb aquesta denominació) i la preparació i reconeixement dels nostres titulats cada vegada més assumida per les empreses. Els premis nacionals i internacionals que aconsegueixen els nostres alumnes demostren i contribueixen la gran demanda que continuen tenint els nostres estudiants fins i tot en temps de crisi.

C.: És cert que la societat espanyola en general no té una valoració positiva dels estudis de disseny, però és el nostre deure donar-li el mèrit i el valor que mereixen.

Això s’aconsegueix parlant amb gent que desconeix aquests tipus d’estudis, fent-los veure l’esforç i la dedicació que demanen. I, més encara, no infravalorant ni menyspreant el nostre treball, encara que siga difícil.

Quina relació ha d’existir entre la metodologia d’estudi i el món laboral?

A.: Sens dubte, estreta, perquè nosaltres formem futurs professionals, els quals ja siguen autònoms, freelance o contractats en empreses, s’integraran com un eslavó clau en el teixit industrial i productiu augmentant la funcionalitat, la sostenibilitat i, per què no dir-ho, la bellesa del nostre entorn a través del disseny d’objectes, espais, missatges o indumentàries.

C.: L’estudi ha d’incorporar elements del món laboral i ha de permetre als alumnes entendre’l i adaptar-s’hi en el futur. Però, alhora, és un moment únic per a tractar aspectes del disseny que no es tenen en compte en el món laboral que, de ben segur, donen un major valor a la nostra professió i fomenten un desenvolupament personal i uns valors que ens permeten utilitzar el disseny per a millorar la societat.

Aquesta pregunta està relacionada amb l’anterior. Creieu que els alumnes ixen preparats per al món laboral?

A.: Si tenim en compte el nombre de crèdits d’aquests estudis, que sempre són escassos... a les empreses, crec que els poden aportar les gestions de disseny actuals, els coneixements i les solucions innovadores en la creació de nous productes, la imatge i la comunicació respectives.

No obstant això, negaríem la realitat si ometérem l’inevitable procés d’acoblament i integració en la dinàmica de la empresa.

C.: Crec que no ixen suficientment preparats per al món laboral. Principalment, perquè careixen d’experiència real i no han vist com funciona des de dins. Sóc conscient que no és fàcil, perquè l’entorn d’empreses és un condicionant important, però crec que una major implicació en el món laboral des del centre d’estudis faria que els futurs dissenyadors ho tingueren més fàcil per a adaptar-se al món laboral.

I per últim, què diríeu als joves estudiants que volen encaminar els seus estudis per aquestes especialitats?

A.: Jo visc i gaudisc el disseny, com a professional i com a docent. Per tant, els animaria a escollir aquest tipus de vida; és un treball que, com els altres, té els seus avantatges i els seues desavantatges però... és un treball creatiu amb pretensions d’influir en la felicitat de la resta i que vol contribuir a fer la vida més fàcil, més còmoda, més interessant i més atractiva.

Què més podem demanar?

C.: Els diria que s’atrevisquen, que el disseny no és només solucionar problemes o donar resposta a un brífing. És una forma d’aprendre constant, de desenvolupar la creativitat i tindre un treball que estimula i motiva, capaç de crear reptes cada dia. És una feina dura que molt probablement no et fa ric però sí que t’enriqueix, t’estimula i t’activa perquè et permet aplicar una visió i una forma d’entendre el món a la teua vida quotidiana.

Els límits els poses tu.

*

rma “L’escola esta plantejada d’una fo ar els pragmàtica i busca preparar i form bits alumnes perquè s’enfronten a àm i situacions diverses” 57

Actualitat

Vinyl Es Fotografia: Vinyl Escape

Vinyl Escape és una empresa de creació recent formada per joves dissenyadors i professionals d’àmbits diferents i amb una gran experiència en el sector. Es troba ubicada a Onil, l’epicentre joguinaire espanyol denominat «Vall del joguet» i on es troben empreses de joguets de renom com Famosa, Playmobil, etc

Es defineixen com una empresa de joguets d’oci i educatius de qualitat gràcies a la cura màxima del disseny, la capacitat d’innovar i la recerca de noves solucions.

Actualment, tenen diversos projectes en marxa i la GAS Collection és el primer en veure la llum i del qual estan més orgullosos.

Vinyl Escape ha presentat dins del marc de la Valencia Disseny Week la seua nova col·lecció de vinyl toys denominada GAS Collection.

58

GAS és l’acrònim de Give me A Soul, que reflecteix la filosofia d’aquestes joguines de Do it yourself (DIT) o, Fes-ho tu mateix.

La col·lecció consta de cinc ninos de vinil de color blanc de diferents mides. Les seues formes representen diversos estereotips (el forçut, l’alt, el grandot, el grassonet o la mascota) que podem trobar en moltes sèries d’animació, pel·lícules, còmics, etc. També reben el nom de designer toys o «joguets de dissenyador».

La col·lecció ha estat estudiada i cuidada fins el més mínim detall. El producte està format d’una joguina segons el model elegit, una plantilla per a fer l’esbós i un empaquetatge tubular d’alumini. El resultat és un producte d’una gran qualitat.

A banda dels DIY, existeixen models dissenyats per artistes i que es venen en edicions limitades, models exclusius, etc., cosa que converteix aquests models en objectes de col·leccionista.

cape Per Eloy Revert

En ser una empresa de creació recent, està intentant negociar amb alguna firma de qualitat per a la distribució en tenda física.

Mentrestant, la GAS Collection només està disponible a la venda a través del web de l’empresa (www.gas-collection.com), dins la web de Vinyl Escape (www.vinylescape.com).

En la seua pàgina de Facebook, de la qual us podeu fer seguidors (www.facebook.com/ vinylescapetoys) estan preparant sorteigs i sorpreses, així com també en el seu perfil de Twitter (@vinyl_escape).

Després de l’èxit obtingut en la presentació, els han oferit organitzar exposicions noves i més importants amb artistes de renom, on volen donar cabuda també a qualsevol dissenyador que haja intervingut qualsevol joguina de la GAS Collection i el seu treball siga interessant.

59

Actualitat

Rafa Calbo Tesi Doctoral 2012

La otra pintura.

El simulacro pictórico, su indústria y sus relaciones-convivencias con la creación plàstica contemporánea (1950-2010)

Aquesta investigació doctoral es va defensar el 5 de febrer de 2013 amb la qualificació de Cum laude i se centra en l’anàlisi exhaustiva d’una determinada producció pictòrica i el desenvolupament comercial sorgit en la dècada de 1950 en les comarques alacantines de l’Alcoià i el Comtat.

La investigació consta de dos blocs. El primer tracta sobre l’estudi d’aquest fenomen pictoricoindustrial, mitjançant un treball de camp intens, d’una producció artística que elabora una pintura-simulacre (efecte simulador d’estils artístics predecessors) i que ara es troba en procés de desaparició a causa, entre d’altres motius, de la deslocalització industrial d’aquest producte i la davallada en la seua demanda.

L’estudi d’aquesta indústria artisticodecorativa serveix de base per a realitzar, en el segon bloc, una anàlisi comparada i confrontada de les relacions i convivències d’aquesta amb la creació plàstica contemporània, entesa com a obra d’art. Aquesta anàlisi s’ha efectuat a través de l’obra irònica de creadors actuals sobre la cultura visual popular.

Taller de Carlos Vila Monllor, anys cinquanta.

60

Simply illustrated El blog Simply Illustrated d’Il·lustració de Producte i Tèxtil de l’EASD d’Alcoi sorgeix com una resposta a aquest camp professional tan potent que s’obre als il·lustradors i dissenyadors, i com a necessitat d’una plataforma virtual en què es tracten temes de disseny d’il·lustració, amb els plantejaments més variats i actuals. (ilustraciontextileasdalcoi.com)

Mundoobjeto El blog de Disseny de Producte mundoobjeto de l’EASD d’Alcoi naix com a resposta a aquest camp professional amb la necessitat d’una plataforma virtual dins la qual es tracten temes de disseny de producte com el disseny social, l’ecodisseny, concursos, activitats, exposicions, etc. (mundoobjeto.easdalcoi.es)

Blog EASD Alcoi Interiorismo El blog de l’especialitat d’Interiors de l’EASD d’Alcoi sorgeix com a resposta a aquest camp professional que s’obre a dissenyadors d’interiors que tracten temes de diseny d’interior i als seus plantejaments múltiples. (easdalcointeriorismo.wordpress.com)

Webs Manolo Antolí Espai web de Manolo Rafael Antolí Sancho, professor de dibuix a l’EASD d’Alcoi. (http://www.manoloantoli.es)

Jordi Sempere Espai web de Jordi Sempere, professor de disseny gràfic. a l’EASD d’Alcoi. (http://growthetype.wordpress.com)

Agenda cultural

Blogs

Rafael Calbo Such Espai web de Rafael Calbo Such, professor de disseny gràfic. a l’EASD d’Alcoi. (http://www.rafaelcalbo.com)

Jesús Tarruella Espai web personal de Jesús Tarruella, professor de fotografia de l’EASD d’Alcoi. (http://www.jesustarruella.com)

Luis Vidal Espai web de Luis Vidal, professor de fotografia a l’EASD d’Alcoi. (http://vimeo.com/trailermestre)

61

Actualitat

Exposicions

Mónica Ribruejo. Eikonoma.

Del 07/03/13 al 12/05/13. IVAM

Dibuixos eròtics de Jorge Oteiza

Agatha Ruiz de la Prada. Moda Infantil

Del 13/06/13 al 15/09/13. IVAM

Del 21/06/13 al 13/10/13. IVAM

Eikonoma és un conjunt de matisos, figures, formes i volums que contenen sensualitat, evocació i suggeriments que s’autoimposen i que obren una mirada optimista i satisfeta amb l’habitual.

Els dibuixos d’Oteiza es destaquen per la peculiar sèrie eròtica en la qual se centra el discurs expositiu d’aquesta mostra que ens ajudarà a conéixer millor el seu treball des d’una perspectiva més íntima, sensual i reduccionista.

Aquesta proposta, integrada en la línia expositiva dedicada a «Art i moda» incidirà, des d’una perspectiva innovadora, en la jovialitat dels dissenys i l’estreta relació d’aquests amb l’àmbit de la infància analitzant, com si d’un joc de xiquets es tractés.

Llibres Artistes pels drets humans.

Romper las reglas.

Aquest volum està format per 26 composicions que defineixen els drets bàsics de l’ésser humà, sense distinció de raça, color, sexe, llengua, religió o política.

Són 30 els articles que defineixen els drets bàsics de l’ésser humà, i n’haurien de ser més de 30 els que ens unírem per a reivindicar cada dia que tots som iguals.

Tipografía suiza en los turbulentos años ochenta.

Autors: José Aguilar, José Barber, Joaquín Doménech, Jorge Masanet, Toni Miranda, Susana Pla, Pedro Ruíz, Noelia Silvestre, Rafael Calbo, Moisés Gil, Manolo Granado, Mónica Jover, Xavier Mollà, Rosa Ripoll, Orfeo Soler, Pep Sou, Jordi Botella, Antoni Ferrer, Joan Jordà, Robert Llopis, Eduard Marco, Begonya Mezquita, Josep Mir, Josep Ribera, Manel Rodríguez-Castelló, Manuel Bellver.

L’Escola de Disseny de Basilea va ser el centre de l’estil suïs, gràcies a docents com Emili Ruder, Jan Tschichold, Armin Hofmann… En aquestes mateixes aules, professors com Wolfang Weingart es van preguntar: encara hem de donar suport a aquesta tipografia? La resposta va ser una nova tipografia expressiva, amb caràcter i farcida de significats.

Les llibreries on es pot comprar són: A Alcoi: Exlibris, Llorens i Papeleria Tinta. A Cocentaina: Llibreria Miralles Pacual. A Banyeres: Llibreria Papereria Al Vent. A Muro:llibreria Papereria Carmina. A Ibi: Llibreria Mirallesa A Denia: Papereria Llibreria Publics.

180 pàgines, 29x29 cm, rústica, il·lustracions en color, PVP: 30€

248 pàgines, 24x17 cm, rústica, il·lustracions en color, Ed. Campgrafic, PVP: 28€

Premis PREMIS

JOSEP ALBERT MESTRE

A l’excel·lència en els ensenyaments d’arts plàstiques i disseny.

SEGONA EDICIÓ MÚRCIA 2013 Més informació sobre els premis en www.escuelasdearte.es/premio/home.htm o en la pàgina web escuelasdearte.es/premio/stuff/2013bases.pdf

62

Alacant València

Cocentaina Gandia

Sant Joan Ontinyent

902 122 444 Paterna

www.ricotec.com - ricotec@ricotec.com 63

repr grafĂ­a