Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
BENVINGUTS AL PLANETA LITERARI Molt a prop de casa nostra, just allà on la imaginació topa amb la realitat, es troba la galàxia Gutemberg. Si mireu amb el vostre telescopi hi trobareu un planeta que, com la Terra, és habitat. És el planeta literari. Els seus habitants s’agrupen en països. Els astrònoms del diferent nacionalitats que els han estudiat, no s’acaben de posar d’acord amb el nombre i nom dels països. Tot els habitants del planeta literari conviuen en pau, no hi ha fronteres i tots plegats poden treballar junts, riure plegats... Sense fer distinció del país de procedència. Una vegada a l’any celebren la seva festa. Tots plegats es troben en un gran aplec on es celebren grans actes. Hi ha la celebració del conte; la trobada de la novel·la; l’espectacle de la poesia; la seriosa reunió de l’assaig; el dens congrés de l’enciclopèdia i, fins i tot, els habitants més artístics, es troben per a celebrar la festa del cal·ligrama. En aquesta publicació, hi trobareu reproduïda part de la celebració d’aquest any.
Els habitants del planeta literari ballant una dansa en rotllana.
2
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
ELS NENS I NENES D’EDUCACIÓ INFANTIL HEM VISITAT EL ZOO DE BARCELONA. HEM VIST MOLTS ANIMALS I ENS HA AGRADAT MOLT. MIREU ELS DIBUIXOS D’ANIMALS QUE HEM FET:
LA CLASSE DELS IL·LUSTRADORS I les IL·LUSTRADORES de 3 anys HEM DIBUIXAT CAVALLS
3
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
4
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CLASSE DELS PINTORS I PINTORES De 4 anys HEM DIBUIXAT DOFINS
5
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
6
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
7
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CLASSE DELS ESCRIPTORS I ESCRIPTORES, de 5 anys, anys HEM DIBUIXAT PINGÜINS.
8
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
9
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
10
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CLASSE DELS ARQUITECTES DE PRIMER, HEM ESCRIT UNS RODOLINS DE FRUITES I ANIMALS.
11
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
12
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CLASSE DELS DIRECTORS I DIRECTORES DE CINEMA DE SEGON, HEM REALITZAT UN CÒMIC 13
Festa de les lletres 2011
continua
Escola Cal Soler
14
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
15
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CLASSE DELS ESCULTORS DE CICLE MITJÀ HEM ESCRIT CAL·LIGRAMES Els cal·ligrames uneixen la poesia i l’obra gràfica. Els nois i noies de Cicle Mitjà han elaborat els seus... Tota una feinada: Pensar el poema, escriure’l amb bona cal·ligrafia i anar donant la forma de la imatge que volen que tingui la
Eduard
Said
Ylènia 16
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 La meva bici
Gerard El conill
Karla
Toni
17
La guitarra
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
El ratpenat
El me u
Martina
El cranc
Cheng
Africa 18
Pheng
aranya
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
L’ocell
La papalo na
Marina
Aina L’avió
Redouan 19
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 La bruixa
Elena L’Escola
Gemma
20
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 L’ocell
La mĂşsica
Mario
La papallona
Judit 21
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 La marieta
El meu robot
Mireia
El gos
Pau
Aida 22
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
EL RACÓ DEL CONTE DE LA CLASSE DELS CUINERS, DE CICLE SUPERIOR Els nois i noies de la classe de Cicle Superior vam rebre l’encàrrec de participar en aquest recull tpt escrivint un conte. Esperem que passeu una bona estona.
EL ROBATORI Un dia hi havia una noia que va guanyar una copa, però al dia següent li van robar. Després va cridar al Carl perquè fes d’espia i l’ajudés a buscar pistes. En Carl va anar a casa de la Sam, però no hi havia cap pista. El lladre s’havia endut el trofeu sigil·losament i sense moure res de la casa. Segurament portava guants. Després d’observar detalladament totes les habitacions, van sortir de casa i hi van veure moltes petjades. Les van seguir i van comprovar que conduïen a casa de la Sahou. Hi havia moltes pistes i van entrar a casa de la Sahou i al final van trobar la copa de la Sam. Redouan Chadid
23
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 JO I L’ESPAI
Hola, em dic Judit. Tinc el cabell llarg, ros i ondulat. Tinc un gos que es diu Cotó. El meu somni és anar a l’espai i per això ho intentaré. He fet un coet amb una caixa de cartró i amb uns coixins a dins. Aquesta nit marxaré i per això he fet 10 entrepans i he omplert dos garrafes d’aigua. Ara mateix acabo de pujar i encendre el coet i m’he emportat el Cotó. Ja estem pujant amunt!Veig casa meva i la de la tieta Pepa. Ja som a dalt! Veig estrelles, la Lluna. i fins i tot Venus! Però hi ha un petit problema: un forat negre que ens hi estem apropant. Uf! Hem passat just pel costat, però ens hem perdut. Que es això? És una nau! I hi ha dos extraterrestres. Tot i que són molt bonics. - Escolteu! Ens ajudeu? - És clar que sí, amics terrestres, peluts i pelats - van respondre. - Uau! Parlen en la nostre llengua! Ara mateix pugem a la seva nau. És molt petita per fora i molt grossa per dins. Hi ha moltes màquines i ara mateix aterrem en el seu planeta. - Estem a Calicònia, el nostre planeta - van dir. Ara baixem. Hi ha molts extraterrestres. - Jo Cotinià, ell meu germà, Pertinià. - Què és això? - vaig preguntar. - És porta màgica, posa la mà a dins i tu seràs a casa teva i gos també -va dir Pertinià. Primer voldria quedar-me unes quantes hores, però el Pertinià diu que he
24
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
de marxar. Poso una mà a la porta i amb l’altre agafo el Cotó. Ja sóc a casa.- Hola Judit! - va dir la Pepa. - On eres? - va dir la mare. - M’he perdut. Ara no tornaré a l’espai tot i que trobaré a faltar els meus dos amics el Cotinià i el Pertinià. Jana Farré
EL TAURÓ I LES DUES AMIGUES Hi havia una vegada dues nenes que es deien Ari i Eva. L’Ari era rossa amb els cabells llisos. Tenia els ulls blaus i no portava ulleres. L’Eva era morena amb els cabells arrissats. Tenia els ulls blaus i portava ulleres. L’Ari i l’Eva se’n van anar amb els seus pares. Les nenes portaven una barqueta per anar-se’n enmig del mar. Un cop enmig del mar, les nenes van decidir anar a nedar. Es van tirar de cap a l’aigua. El tauró es va adonar que les nenes estaven nedant a l’aigua, i que estaven molt lluny de la barca. El tauró volia menjar-se-les però primer es va menjar la barqueta, per què les nenes no poguessin marxar. Quan ja s’havia menjat la barca, va anar cap a les nenes, però l’Ari es va adonar que venia un tauró i li va dir a l’Eva a temps per marxar nedant molt ràpid. El tauró cada vegada s’apropava més, més i més, però les nenes va arribar a les roques i es van salvar. L’Ari els ho va explicar els pares i van marxar feliços. Conte contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha agradat. Edurne González 25
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 EL BOSC CREIXA
Vet aquí una vegada una nena que es deia Xiham i un nen que es deia Xaham, que vivien en un bosc anomenat Creixa. Sempre estaven jugant amb els animals i el Xaham feia com el Tarzan. Un dia plujós mentre anava provant de saltar d’arbre en arbre, va caure de cul i va veure dos nens que estaven plorant. Sense saber què fer, va anar a buscar la Xiham perquè segurament ella sabria com ajudar-los. Mentre els estava observant ben bocabadat des de lluny, la Xiham va anarlos a veure i els va preguntar què els passava. “Perquè ploreu?”, va dir la Xiham. Ells van dir que estaven perduts i per això se’ls van emportar a la seva caseta de l’arbre gran i els hi van posar la roba neta i seca com la que portaven ells de Tarzan. Van jugar a tota mena de jocs i es van divertir molt, fins que de cop i volta va sortir una serp molt llarga i gorda i l’Alexandra i l’Andreu es van espantar. Els nens de la selva els van explicar que no era perillosa i la van poder tocar. Després van anar a pescar i van pescar molts peixos. En van pescar un de ben gros i a la nit se’l van menjar per sopar i van anar a dormir. Mentre dormien van sentir un soroll i es van aixecar. El Xaham, el nen de la selva, va anar seguint el soroll fins al riu. Un cop allà li va sortir un monstre molt gran. Era una serp marina. La va matar amb una llança i van poder dormir tranquil·lament la resta de la nit. Pel matí, els nens de la selva van acompanyar l’Andreu i l’Alexandra a casa seva, i el Xaham i la Xiham els hi van regalar la roba de la selva que els havien deixat inicialment i també la llança. Es van abraçar tots i se’n van anar. I això és tan veritat, com que el conte s’ha acabat. Ilhame Ouchen 26
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA DESAPARICIÓ DE LES DUES AMIGUES És un poble molt antic i molt petit, té poques tendes, no té cinema, però si té biblioteca. M’agrada molt on visc. Ostres, que no m’he presentat! Jo sóc la Maria. Sóc molt llesta i molt alta, i m’agrada jugar sempre al joc dels policies, amb la meva millor amiga. I ens ho passen molt bé juntes. Un dia el meu pare em va dir que aniríem a passejar pel poble. Jo li vaig dir que si podíem anar amb la Joana, la meva millor amiga. Ell em va dir que sí, però que primer havia de trucar-la. Ella em va dir que sí, llavors vam quedar a casa seva. Em vaig banyar, i després em vaig vestir. Quan vam arribar a casa de la Joana em va dir que ella estava enfadada amb el seu pare, tot i així ell va deixar-la marxar amb nosaltres. El seu pare era molt bo. Vam passar la tarda jugant al parc de la imaginació. Vam jugar al joc dels policies. I quan vam sortir de la caseta, el meu pare no hi era. El vam buscar una bona estona, però res de res. Així que vam decidir anar a buscar el policia del poble, però no el vam trobar. Van anar al bosc a veure si vèiem el policia. Mentrestant el pare va anar al parc, i com que no les va veure es va espantar molt. Llavors va avisar a la meva mare i a la de la Joana. Van trucar al policia, i entre tots van buscar les dos amigues. Les van buscar moltes hores i ja era negra nit, així que els pares van decidir tornar cap a casa. Unes hores després algú va trucar al timbre de la porta. Érem nosaltres, la Maria i la Joana, que ens havíem perdut pel bosc i ens va costar molt trobar el camí a casa. Estàvem ferides, i teníem molta gana, però sobretot estàvem molt contentes de tornar a ser a casa amb els nostres pares. Ruth Crespo 27
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
ON ÉS LA GOSSA? Una tarda, el Toni, el Jacob i la Carme amb la seva gossa, estaven a la plaça Espanya, és a dir, en un parc. El Toni va proposar de jugar a l’ix 15 i tots hi van estar d’acord. Mentre la Carme parava, el Jacob i el Toni s’amagaven en una caseta. La gossa, que estava lligada en un pal, va veure un ocell i va intentar atrapar-lo, però com que estava lligada no va poder, així que va estirar molt fort i es va deslligar i va anar darrere l’ocell. Quan els nens van parar de jugar a l’ix 15 van anar a buscar la gossa per jugar amb ella, i va ser llavors que es van adonar que no hi era. La Carme es va posar molt nerviosa perquè la gossa era del seu pare i havien d’estar a casa a les 7:30 i eren les 6:30, només tenien una hora per trobar la gossa. Els nens es van posar a buscar-la desesperadament. Una estona després, el Jacob va trobar les petjades de la gossa i les van seguir. Van arribar fins a una esplanada que hi ha al costat del riu Llobregat. Allà van buscar la gossa per tota l’esplanada però no hi era, en canvi, sí que van trobar més petjades i les van seguir. Les petjades els van portar fins a una casa petita al costat del riu. Dins de la caseta hi havia un home molt estrany, els nens van observar tota la caseta des de les finestres. Van veure la cuina, el menjador, el lavabo i els dormitoris, però no van trobar la gossa. Quan començaven a marxar van sentir bordar un gos i la Carme va dir que era la seva gossa. La van tornar a sentir un altre cop, però més a prop. Els nens van veure una ombra i es van amagar darrere d’una alzina molt gran. Des de l’alzina van veure l’home amb la gossa i una 28
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
bossa d’esport. L’home es va parar davant d’ells per obrir la bossa, i en va treure una obra d’art i una pila de diners. Va comptar els diners i va tornar a ficar-ho tot a la bossa, va lligar la gossa a un arbre i se’n va anar. Els nens van sortir de l’amagatall i van afanyar-se a agafar la gossa i marxar. Mentre anaven cap a casa, la Carme va decidir explicar-li tot a sa mare. Quan van arribar a casa eren les vuit en punt, van entrar i la mare els va renyar per arribar tard, però la Carme la va interrompre per explicar-li tot el que havia passat. Li van dir que estaven al parc, que la gossa havia desaparegut, que van seguir les petjades fins al riu Llobregat, a una caseta on a dins hi havia un home estrany que van veure com treia una obra d’art i diners. Quan va acabar d’explicar-li, la mare li va dir que fa poc havien robat una obra d’art en un museu i que no havien atrapat el lladre. Els nens li van dir a la mare que truqués a la policia i la mare ho va fer. Els policies li van dir que anirien a la caseta ara mateix. Els nens i la mare van anar a veure si atrapaven al lladre. En arribar a la caseta, sortia un policia amb el lladre. Un altre policia li va agrair que els hagués dit on era el lladre, que havia robat una obra de Picasso feia unes setmanes. Els nens i la mare van sortir al diari i van descobrir que la gossa va arribar a la caseta gràcies a un ocellet que hi havia al parc Sol Marín
29
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
UN VIATGE A L'ÀFRICA Vet aquí una vegada sis noies: la Laia, la Marina, l’Eva, la Carla, la Fina i la Sofia que van anar d’excursió en cotxe al desert de l’Àfrica. Quan van arribar, van buscar algun lloc on no hi hagués vent. Fins ben entrada la nit no el van trobar, i llavors es van posar a dins del sac de dormir perquè feia molt vent. L’Eva i la Sofia van notar el fred i el vent que feia, van sortir del sac de dormir i el fort vent del desert les va empentar. Pel matí les altres quatre noies es van despertar, i no van trobar ni la Sofia ni l’Eva. Feia un sol que no t’ho creies, i com que s’havien despertat tard, no tenien temps d’esmorzar. No podien perdre més temps, les noies havien de buscar la Sofia i l’Eva. La Carla va recordar que tenia un localitzador de persones, el va treure de la motxilla, però de sobte va recordar que al desert no hi havia cobertura. L’Eva i la Sofia estaven tremolant de por, les quatre noies estaven cridant “Eva, Sofia, on esteu?”. La Sofia les va sentir i les va veure. L’Eva estava molt cansada, les noies hi van anar corrents i es van abraçar i les sis noies es van posar molt contentes. I tot i l’ensurt, no van tornar a casa, van continuar la seva aventura per l’Àfrica, gaudint de tots els seus racons misteriosos i meravellosos. Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat. Wiam Nour
30
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
GOTZILLA, EL LLANGARGAIX RADIOACTIU Fa temps enrere, a la ciutat de Nova York, uns llangardaixos van pondre un ou gegant i d’allà va néixer en Gotzilla, un llangardaix gegant que va provocar el temor a l’illa de la llibertat. En Gotzilla era un llangardaix gegant i va pondre 200 ous. En Gotzilla va destrossar gairebé tota l’illa, fins que en Jaumet i en Pepito el van matar. Després van anar a buscar a la Jana i a la Sandra. Van anar a buscar un refugi i van trobar una cova on hi havia els 200 ous de Gotzilla. En menys de 20 segons es van obrir tots de cop, com si s’haguessin posat d’acord en obrir-se tots alhora. Tots van córrer a amagar-se i van decidir enderrocar la cova. Tal dit i tal fet, van marxar corrents i en Jaumet i en Pepito van enderrocar la cova amb l’ajuda dels seus ajudants. En Gotzilla va veure les seves cries mortes i va atacar en Pepito, en Jaumet, la Jana i la Sandra. Però va quedar enredat amb els cables d’un pont. En Pepito va ordenar als seus homes que la disparessin i li van fer cas, li van començar a disparar al coll fins que la van matar. Tota l’illa va quedar salvada i tot va acabar bé i per si no fos prou en Pepito i la Jana es van casar i van tenir 2 fills. I conte contat, aquest conte s’ha acabat. Mireya Subirats
31
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
UN GRAN PROBLEMA Hi havia una vegada dos nens i un gos que es deien Genís, Marc i Birku. En Genís i en Marc eren dos nens com qualsevol altre, però en Birku era un gos molt ric, i tenia dues cases, l’una als afores de la ciutat, i l’altre enmig del camp. Avui estaven a la casa dels afores. Els tres estaven jugant al camp de futbol que tenia en Birku a la seva súper casa, però es van cansar de jugar. En Marc i en Birku se’n van anar a fer un tomb per la muntanya i el Genís no hi va poder anar perquè havia d’anar a comprar. El bosc era molt gran. El Marc i en Birku s’ho estaven passant molt bé, però quan volien tornar cap a casa no trobaven el camí de tornada. El Marc i el Birku s’havien perdut pel bosc! En Birku va caure i es va trencar la pota. En Marc va trucar al Genís però no hi havia cobertura. Al cap d’una estona, ho va tornar a intentar i aquesta vegada sí que va agafar el telèfon i li va explicar tot el que havia passat. En Genís va dir que ja anava cap allà i que portarien al Birku al veterinari. Al cap d’una estona va arribar el Genís i li va preguntar al Marc que com estava, i li va dir que es trobava bé. Quan van arribar a la ciutat van portar al Birku al veterinari i li van ficar unes venes i li van dir que no s’havia de moure gaire durant dues setmanes. Dues setmanes després el Birku ja tornava a jugar a futbol amb el Marc i el Genís. Genís Sánchez
32
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 AL BOSC
Hi havia una vegada dues noies que es deien Marina i Martina, que van fer una excursió al bosc. La Marina té els cabells de color castany, i porta un vestit de color rosa i té els ulls de color verd. La Martina té els ulls de color blau i porta un vestit de color verd. Un dia les noies se’n van anar al bosc i van trobar una casa molt gran que semblava estar encantada. Hi van entrar a fer un cop d’ull malgrat que tenien por. Es van espantar molt quan de sobte la porta es va tancar i no podien sortir. Llavors el Jack va anar a buscar-les al bosc. Després de molta estona mirant a banda i banda del bosc, va trobar la casa encantada. Va obrir la porta a poc a poc i hi va entrar silenciosament. Finalment, va trobar les noies en un racó assegudes, les va abraçar i van sortir a fora de la casa encantada on van trobar un cotxe que no funcionava. Les noies i el Jack tenien molta gana. La Marina va menjar una poma, la Martina, un plàtan i el Jack, una taronja molt gran. Després va aparèixer un helicòpter del que va baixar un noi molt guapo i va salvar als tres joves. Els va acompanyar a casa seva. Es van fer molt amics i cada setmana es veien per passar una estona junts. Anys més tard eren inseparables. El Jack es va casar amb la Marina i la Martina es va casar amb aquell jove que es deia Jordi. La Marina va tenir tres filles i la Martina va tenir tres filles i un fill. I.... Conte, contat, conte acabat. Yousra Karkache
33
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 BALAG GOX
Hi havia una vegada quatre nens que es deien: Miquel, Xavi, Issam i Soufian. Un dia anant pel carrer, de lluny van veure un llum i es van anar apropant, apropant, apropant... quan van arribar, van obrir la porta i només entrar van veure que la porta havia desaparegut. Es va encendre el llum i van poder veure que es trobaven al costat d’una porta d’un castell molt gran. El Miquel va dir: - Va, entrem cap a dins! Quan van ser dins, van pujar per les escales fins arribar a una habitació, van mirar per la finestra; el Xavi, estava més endarrerit, i quan va mirar a la seva esquerra, sense saber com va caure quatre pisos. En arribar a baix de tot va veure un monstre; espantat, el Xavi va tornar a pujar amunt per dir als seus amics el que havia vist. Els amics no se’l creien, però quan van veure que es tractava d’un monstre de veritat, van començar a fugir a corre-cuita pensant que els volien devorar. Però el monstre no se’ls volia menjar, els volia ajudar a sortir del castell; ja que si es quedaven al castell es convertirien en uns monstres com ell. En Soufian i l’Issam van atacar el monstre, però el monstre, era bo; no va respondre a l’atac i no els va fer gens de mal. D’un fort cop, el monstre va trencar la porta i els nens van sortir; van trobar la porta que els havia dut fins al castell i entrant per ella van tornar a casa seva. El monstre els va seguir i quan va sortir de la porta, els nens van poder veure que no es tractava de cap monstre, era un nen corpulent que jugava molt a futbol i es deia Alfred. I conte contat, conte acabat, aixeca la mà si t’ha agradat. Mohamed Lekdim 34
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
EL BALL A CERVELLÓ Hi havia una vegada dos nenes que es deien Cornèlia i Sam que estaven a classe de hip-hop i la professora els ensenyava el ball més guai del món. L´any passat quan van guanyar el trofeu, se’l va quedar la Cornèlia. “Aquest any si guanyem me’l quedaré jo”, va dir la Sam. El ball que els ensenyava era molt difícil però després d’intentar-ho molt, els hi va sortir. En acabar l’assaig, van anar a casa de la Cornèlia i la Sam li va preguntar si podrien fer una festa de pijames. I li va dir que sí i van trucar a totes les amigues, però no podien perquè estaven de viatge. Van fer una festa les dos soles i ho van passar molt bé. Després de fer-se la manicura van veure una pel·lícula de Justin Bieber, mentre menjaven crispetes. Quan aquesta va acabar, es van adormir ràpidament perquè estaven cansades. Al dia següent, la Sam es va despertar abans que la Cornèlia, li va preparar per esmorzar el que més li agradava: ous fregits amb beicon. Va despertar la dormilega, i després d’esmorzar es van preparar per anar a ballar. Quan anaven cap al concurs de ball, la Sam es va tòrcer el peu. El metge els va dir que no podria ballar, així que van buscar una substituta. Van ballar molt bé i van guanyar. I com que la Sam estava trista per no haver pogut ballar, li van regalar el trofeu. Andrea Ortega
35
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA CURSA DE GOSSOS Fa anys i anys hi havia tres gossos de trineu que havien de participar en una cursa de gossos que durava dos dies. La Manchitas i el Dòlar eren els ajudants del Rex, que era el líder del grup. Durant el primer dia van córrer molt i van agafar molta distància respecte als altres gossos participants. Quan es va fer de nit van trobar una de les coves més importants de la zona que tenia molts diamants. A les sis del matí del dia següent, van emprendre la marxa, però quan estaven a 400 quilòmetres, la Manchitas es va trencar una pota. El Rex la va agafar per la pell i la portava a coll perquè descansés una mica. Uns quilòmetres més endavant, el Dòlar va caure per un barranc. En Rex i la Manchitas van continuar la cursa i van guanyar. Després van tornar amb ajuda per rescatar el Dòlar. Tres anys més tard, el Rex i la Manchitas van tenir gossets molts bonics. Tomás Urbano
36
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
LA MANSIÓ MISTERIOSA Estàvem a la Selva Negra de Hawaii, buscant bolets. Venien amb mi, l’Albert que era alt i gras i sempre volia anar a lavabo; la Maria, grassa i molt llesta; i el Marc, alt i llargarut. De sobte va aparèixer un gos que ens perseguia. De tant córrer i córrer, ens vam perdre. Vam buscar algun lloc per refugiar-nos, i vam trobar una mansió misteriosa. No hi havia ningú. Els propietaris de la mansió serien rics. De cop i volta un mono rei va sortir amb confetis i globus, semblava una festa. El mono era molt ric i era el propietari de la mansió. La mansió tenia 30.000 metres quadrats, 150 habitacions, 30 suits i 5 lavabos gegants de 1.000 metres quadrats. Les habitacions eren molt grans, amb 5 llits enormes, 2 jacuzzis súper grans i una piscina de 100 metres. L’Albert va preguntar si podia anar al lavabo, que era gegant. La Maria, el Marc, l’Albert, i jo ens volien quedar a dormir a la suite més gran que hi havia. El mono ens va dir que sí, que ens podíem quedar. Ens vam alegrar molt i ens hi vam quedar per sempre. Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat. Forran Obradors
37
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
ELS INVESTIGADORS Hi havia una vegada 3 nois i 1 noia que es deien: Manolo, que és el que sempre té una idea, la Margarida, que és la més curiosa de tots, el Josep, que no és gens tímid, i el Ramon, que és el cosí del Josep i sempre té el material necessari per cada ocasió. Un dia volien anar al costat de la platja a atrapar peixos per examinar-los al laboratori del Ramon. El Ramon va deixar una canya i una ret a cadascú però, com anaven al costat de la platja? Amb 2 llanxes que tenia el Ramon, és clar! Van
anar al costat de la platja, i només
començar, ja van pescar 10 peixos diferents, després com que la mar estava molt tranquil·la, el Manolo, com sempre fa a tot arreu, es va adormir. No se sentia res, seguien pescant en silenci, una estona més tard, el Josep va pescar una cosa que pesava molt. No sabia si era un peix, però tot així, fos el que fos, es va escapar, i de sobte va mossegar la llanxa que on anaven el Josep i el seu cosí Ramon. Llavors es van adonar que era un tauró i la Margarida va atrapar el tauró amb la ret, perquè el tauró no es cruspís als cosins. El tauró va empènyer al Manolo i la Margarida que anaven en una altra llanxa, fins a una illa molt estranya. Les palmeres no eren verdes, eren de color blau, els micos eren taronges i els cocos vermells. De sobte el Manolo va tenir una idea: i si investiguem aquesta illa? Va preguntar el Manolo a la Margarida. Semblava deserta, però no ho era, perquè una espècie de tribu va saltar de darrera les plantes i les palmeres. La tribu va capturar els 2 investigadors perduts. 38
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
Els de la tribu van anar al seu campament, després el Manolo és va adonar de 2 coses. La primera era, que la tribu es deia LUMPALUMPIANS, i la segona era que els volien rostir al volcà. Era com una ofrena pel seu Deu, però havien de fer una dansa, això ho va descobrir pel nou llibre de tribus. El qual també tenia un diccionari i el Manolo va intentar parlar en lumpalumpià, però sense voler, li va dir al cap de la tribu que els macarrons de la seva mare tenien gust de calçotets. Això va fer que el cap s’enfadés. Es van saltar la dansa i van anar directament a llençar-los pel volcà. Van tardar unes tres hores en arribar al volcà. Van pujar al volcà i els van llançar. Va ser una sort que el Josep i el Ramon estiguessin vius i van venir amb un helicòpter. Van deixar anar l’escala i abans que el Manolo i la Margarida toquessin la lava es van poder agafar a l’escala, van pujar a l’helicòpter i tots junts van tornar a la seva ciutat. Adrià Arroyo
39
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 L’ESPAI
Vet aquí una vegada a l’espai, hi havia un Cargol extraterrestre que vivia amb la seva família. La Lulita era la seva germana i el Valentí i la Valentina, els seus pares. Tot anava molt bé fins que un dia el Rip, el millor amic del Cargol, va desaparèixer. - Hola Lulita, has vist el meu amic? - va preguntar el Cargol. - No, aquest matí no l’he vist - va dir la Lulita. - Però on pot ser? - tornà a preguntar el Cargol. - Potser ha sortit amb el plat volador – li va dir la mare Valentina. Després d’una llarga estona, el Cargol va anar a preguntar per tots els planetes, però ningú l’havia vist per això va sortir amb la seva nau a buscar el plat volador. Quan el va trobar estava tot destrossat. Els llums verds i blaus del plat volador eran molt bonics i ara estaven trencats i el vidre també. Mentrestant, el Rip estava atrapat dins d’una habitació on feia molta calor i portava tots els dies pensant una idea per sortir d’aquella habitació tan calenta, però no li venia cap idea el cap per escapar-se d’aquell malvat. Però com que el Rip té el cos en forma d’espiral i és molt prim, i la porta d’aquella habitació és una xarxa, pot escapar. En Rip ha tingut una bona idea i així tornarà a viure amb la seva família.
40
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
El sol, que era el qui l’havia atrapat, era un malvat de veritat. El Cargol va trobar la casa del sol, però no podia entrar per què la porta estava cremant. Mentre buscava una altra entrada, va trobar el Rip, que sortia per entre mig de la xarxa. Es van abraçat i van tornar cap a casa. I com que era l’aniversari del Cargol extraterrestre; la Lulita, el Valentí i la Valentina van preparar la seva festa d’aniversari. Quan van arribar a casa ho van celebrar junts i amb tots els altres habitants del planeta i van ser feliços per sempre més. Conte contat, conte acabat i aixeca la mà si t’ha agradat. Fàtima Ouhda
EL QUADRE Fa poc, en una ciutat, una família que no era rica però tampoc pobre tenien un quadre molt valuós. Però hi havia un problema; ningú de la família sabia que el quadre era tan valuós. Un dia, per casualitat, en Jake va mirar quin valor tenia aquell quadre anomenat “LA FELICITAT ETERNA”. Va buscar i buscar fins que va trobar el quadre i va descobrir que valia milions i milions d’euros. Es va assabentar tota la família, fins i tot la mare Teresa. En aquesta família sempre els robaven perquè la casa no tenia finestres. Una nit, el lladre els va robar el quadre però sort que feia poc que havien instal·lat una alarma. El lladre va escapar-se però va xocar amb una cadira. La policia el va atrapar i se’l va endur a comissaria. Van tornar a casa a recollir el quadre perquè hi havia un home molt ric que el volia comprar. Ells es van fer rics i aquest conte s’ha acabat. Aixeca la mà si t’ha agradat. Alex Pérez 41
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011 EL MISTERI
Fa molts anys, Sam Fisher es va retirar de l’agència policial. Sam Fisher té una filla de 5 anys que es diu Sarah. Un dia, Kestrel va informar -lo que la seva filla havia desaparegut. - Ha estat en Green! – va dir en Sam. - Qui és en Green? – va respondre en Kestrel. - Green era el meu ajudant i em va enganyar. Kestrel va trucar per telèfon en Center. - Ei, tinc un problema – li va dir. - Què ha passat? Sam li va explicar que la seva filla havia desaparegut. Quatre dies després en Center, després d’investigar, ja sabia on era la Sarah i li va dir a en Sam. - És a l’illa Met. - Kestrel vine amb nosaltres – li va demanar en Sam. Kestrel i Center van agafar unes pistoles i tots tres van anar fins a l’illa Met. Un cop allà, en Sam els va dir que s’introduïssin a la claveguera que ell els esperaria a l’altra banda per si en Green intentava fugir. Deu minuts més tard, al transmissor d’en Sam es va sentir la veu d’en Kestrel. - Tenim un problema. - Què passa? – va respondre-li en Sam. - Tenim dos enemics a sobre nostre. Podem disparar? - Sí, d’acord. En Sam va escoltar els trets. - Kestrel, Center, va tot bé? - Sam, acaba d’aparèixer en Green i ens està apuntant amb la seva pistola. 42
Escola Cal Soler
Festa de les lletres 2011
-Ara mateix vinc! Mentre en Sam corria per la claveguera per ajudar als seus amics, va - Kestrel? Center? - Sam, en Green acaba de matar en Center! - Ha, ha, ha. El proper seràs tu, Sam Fisher. – va sentir en Sam que cridava en Green. - Retirada!!! – va exclamar en Sam. - Espera, Sam, tinc una idea. No portaves dotze explosius? - Bona pensada, posarem els explosius al voltant de l’illa Met – va dir en Sam – però primer hem de localitzar la Sarah i matar en Green. Sam i Kestrel van aconseguir sortir de la claveguera i deixar en Green enrere. Mentre en Kestrel repartia els explosius, en Sam intentava localitzar la seva filla. Dues hores més tard, van trobar en Green que intentava fugir. - On et penses que vas, Green? On és la Sarah? – va dir en Sam tot enfadat. - Et matarem si no ens ho dius – va cridar en Kestrel. Però abans que se n’adonessin en Green ja havia tret la seva arma i va disparar en Kestrel. I quan es disposava a disparar a en Sam, en Kestrel, ferit i des de terra, va disparar en Green a la cama. - Digue’ns on és la Sarah! – va exigir en Sam. - Està tancada al soterrani. No em mateu. – va suplicar en Green. - Ràpid, Sam. T’has d’afanyar, no queda gaire perquè l’illa voli pels aires! En Sam va córrer tant com va poder cap al soterrani de la casa. Va cridar desesperat la seva filla i quan la va trobar, sense perdre ni un segon, va agafar-la en braços i va sortir ben ràpid cap a fora. I de cop...Buuuum! Kestrel i Green van mirar astorats el gran núvol de pols que s’havia format al voltant de la casa. S’haurien salvat? I quan en Kestrel ja es pensava que havia perdut el seu amic, una ombra va aparèixer. Era en Sam i la seva filla, ferits però vius. Samuel Roldán 43
Escola Cal Soler Sant Vicenรง de Castellet Abril 2011 http://www.xtec.cat/ceip-calsoler/ ceip-calsoler@xtec.cat
44