Apadrina una paraula 2016/2017

Page 1

Apadrina una paraula

Escola el Cim · 1r d'ESO · 2016/2017


L'objectiu d'aquesta activitat és el de recollir paraules que estan en desús. Per fer-ho, ha calgut demanar una paraula a alguna persona gran, demanar-li per què apadrina la paraula i, finalment, publicar la feina feta en aquest llibre digital.

El dibuix de la portada el va fer la Júlia Folch quan feia segon de primària.


JAN ALCÁNTARA Padrí: Adelard Fernández Rodríguez. Edat: 67 anys. Paraula apadrinada: catre. Per què ha triat aquesta paraula: perquè al seu poble es feia servir molt.


JOAN ANEAS Nom i cognoms: Joan Aneas Amoraga. Edat: 12 anys. Paraula apadrinada: manyaga (carícia o dòcil). Perquè la he triada: Perquè la sabia però no me'n recordava de què era, i he aprofitat i com que és pocconeguda, la he volguda posar.


MATTHEW ANGULO Padrina: Mari Carmen Paraula: suara. Significat: abans. Exemple: Suara vam anar al cinema. Any: 1960-1970.


BERTA BARCELONA Padrina: Marisol Gimeno. Edat: 66 anys. Paraula apadrinada: No és menester. Per què ha triat aquesta paraula: Ha triat aquesta paraula perquè diu que és molt diferent a com es diu ara i li agradava molt quan s’utilitzava.


ONA BELIL Padrina: Núria Canyadell i Jané. Edat: 76 anys. Paraula: carburo: es un objecte que el cremaven i feien llum. Per què ha triat aquesta paraula: perquè li ha vingut al cap, és una paraula de quan ella era petita, que quan no ni havia llum, perquè després de la guerra, els hi tancaven el llum, doncs havien de posar aquestes coses per fer llum.


FERRAN BOSCH PADRÍ: Joan Bosch i Muntal. EDAT: 47 anys. PARAULA APADRINADA: pesseta. PER QUÈ HAS TRIAT AQUESTA PARAULA? Ara m’ha vingut al cap que durant molts anys la nostra moneda d’ús era la pesseta, i fa gràcia que els nostres fills no la coneguin...


MÒNICA CALDERÓ Padrina: Roser Loncà. Edat: 49 anys. Paraula apadrinada: aixovar. Abans quan un noi o una noia es començava a fer gran les mares o les àvies, els hi compraven tovalloles i llençols, hi brodaven les inicials dels seus noms i finalment els hi regalaven tot quan es casaven. Perquè ha triat aquesta paraula: Perquè és una paraula que ja gairebé ja no es fa servir perquè és una tradició que ja no es fa.


GERARD CANET PADRINA: Dolors Peñarroya Rodríguez EDAT: 44 anys PARAULA APADRINADA: llaminadura. PER QUÈ HAS TRIAT AQUESTA PARAULA? Perquè fa molt temps que no la sento i ara tothom diu “xuxe”. Em costa recordar un nen, inclús un adult que hagi mencionat aquesta paraula en els darrers anys.


MARIA CALLADO Padrina: Maria Antònia. Edat: 72 anys. Paraula apadrinada: rapsòdia. Per què aquesta paraula?: Perquè la veu interessant i perquè la paraula rapsòdia té a veure amb la música i a ella l'apassiona la música.


POL CIRERA Nom de la padrina: Carme Muntaner. Edat: 73 anys. Paraula apadrinada: àdhuc. Per què ha triat aquesta paraula: Perquè quan era petita utilitzava sovint aquesta paraula i ara quan la utilitza ningú l'entén.


POL COMAS Padrina: Mati Gil. Edat: 63 anys. Paraula apadrinada: taifa. Per què ha triat la paraula: l’ha triada perquè l’altre dia al Programa Gran dictat va sentir aquesta paraula i va recordar que la seva mare li deia: “Nena, recorda que no marxis sense la taifa amb l’esmorzar i el dinar.” Taifa vol dir carmanyola i era utilitzada a la zona de Terrassa quan la meva àvia era petita.


GUILLEM CORTINA Padrina: Àngels Trullàs. Edat: 70 anys. Paraula apadrinada: menester…).

menester

(és

Per què ha triat aquesta paraula: l’he escollida perquè la meva àvia la diu amb molta freqüència; per exemple em diu “és menester que tanquis la porta” o “m’has de menester”.


GISELA DEKORT MESALLES Padrina: Eulàlia Mesalles Godoy. Edat: 50 anys. Paraula apadrinada: gaiato (bastó de fusta corbat per la part de dalt). Per què ha triat aquesta paraula? Perquè recorda el seu avi que portava un gaiato i una boina que sempre es deixava al sortir de casa i ella corria darrera seu per portarli.


ALINA SUI FLORIDO PADRINA: Roser Roca calvet. EDAT: 65 anys. PARAULA APADRINADA: espill. PER QUÈ HA TRIAT AQUESTA PARAULA?: L'ha triat perquè és un objecte que s'utilitza molt i recordava com es deia antigament l'espill, que ara anomenem mirall.


JÚLIA FOLCH Padrina: Estrella García. Edat: 85 anys. Paraula apadrinada: rerevera (tardor). Per què ha triat aquesta paraula: Perquè aquesta paraula se li va ocórrer per l'estació en què estem i perquè li faria molta il·lusió que aquesta paraula es tornés a utilitzar.


ÀLEX DURAN Padrina: Angelina Soler Lora. Paraula apadrinada: esquerit. Perquè ha triat aquesta paraula?: Ha triat aquesta paraula perquè li recorda la seva infància ja que la seva mare la deia gairebé sempre.


VÍCTOR FENOY Padrí: Avi. Edat: anys. Paraula apadrinada: quelcom. Per què ha triat aquesta paraula: Le triat perquè es una paraula que jo mai he sentit i es bastant estranya com es pronuncia.


JÚLIA FERNÁNDEZ Padrina: Conxita Folch Martínez. Edat: 68 anys. La paraula apadrinada és: cossi. Ha triat aquesta paraula perquè de petita la utilitzava molt i ara ja no es diu i és diferent, ara s’anomena cubell. Abans era per posar la roba a estovar i també s’utilitzava per dutxar-se ja que no hi havia dutxa.


LAURA FERNÁNDEZ Padrina: Claudia. Edat: 20 anys. Paraula apadrinada: hom, és refereix a jo/ mi. Per què ha triat aquesta paraula: perquè és una paraula que és molt antiga i avui en dia no s’utilitza.


YOLANDA FERNÁNDEZ

Padrina: Clàudia. Edat: 20 anys. Paraules apadrinada: car (en aquest sentit volia dir perquè...). Per què aquesta paraula? Doncs perquè ella l'havia escrit en una redacció de català i el profe li va dir que estava malament aquella paraula, però en veritat estava correcta.


DJESICA GEORGIEVA Padrí i padrina: Núria Prat Rosselló i Josep Prat. Edat: Núria: 86 anys. Josep: 95 anys. On van nèixer: al poble de Castellfollit del Boix. Qui són: Uns veïns molt macos. Paraula que volen apadrinar: Poxum: pudor a "pipi". Denerit: persona molt prima. Pallissa: lloc on es posava la palla. Celler: lloc on estaven els porcs. Per què les apadrinen: Quan eren petits les utilitzaven molt sovint..."bons records".


LOLA HERNÁNDEZ Padrina: Eva Andreu Garcia. Edat: 66 anys. Paraula apadrinada: cabut, vol dir tossut. Perquè ha escollit aquesta paraula: Perquè la meva mare sempre m’ho estava dient.


ANA HUERTAS Padrina: Fernanda RodrÍguez. Edat: 64anys. Paraula apadrinada: rerevera. Per què ha triat aquesta paraula? Perquè la meva àvia em va dir una vegada que s’aproximava la tardor i em va dir rerevera i no sabia què significava llavors m’ho va dir, i no ho diu quasi ningú.


NIZAR LAMZOUGHI AL ANDALUSI Padrí: Manel Gutiérrez. Edat: 73 anys. Paraula apadrinada: flassada. Per què ha triat aquesta paraula: Perquè de petit el seu pare treballava de flassader que consistia a fabricar peçes teixides de llana, de cotó o de fibra sintètica amb lligats i colors diversos que s'usen com a abrigall en el llit.


LAIA LIS BALLESTEROS Padrí o padrina: Carme Ballesteros Rosa. Edat: 45 anys. Paraula apadrinada: carrincló. Per què has triat aquesta paraula?: Perquè és una paraula carrinclona i ja no s’utilitza perquè preferim dir “hortera”.


PERE LLOPART Padrina: Pepi Peñas. Edat: 83 anys. Paraula: sargir. Perquè m' ha dit aquesta paraula?: Era una acció que li agradava fer. I ella la feia servir per expressar quan algú li preguntava "Què estàs fent?", responia: -Doncs sargir la roba.


CLAUDIA LÓPEZ Padrina: Pili Cabero Perales. Edat: 47 anys. Paraula apadrinada: Quelcom. Per què ha triat aquesta paraula: perquè em sembla original, útili pràctica.


EUDALD MARTÍNEZ Padrina: Isabel Navarro. Edat: 58 anys. Paraula: papallona. Per què?: Perque són de diferents colors, són boniques i semblen flors volant.


MÍRIAM MARTÍNEZ Padrina: Josefina Perona. Edat: 75 anys. Paraula apadrinada: abrigalls. Per què ha triat aquesta paraula: Perquè era la paraula que feien servir per denominar la roba del llit.


OSCAR MARTÍNEZ Padrí: Oscar Martínez Jiménez. Edat: 42 anys. Paraula apadrinada: patxoca. Jo he triat aquesta paraula perquè el meu pare quan vaig ben vestit em diu que faig molta patxoca i també quan em vaig recodar que a clase feiem bromes amb aquesta paraula vaig decidir que faria aquesta.


ANNA MILIAN FONT

Padrina: Francisca Bigordà Puig. Edat: 80 anys. Paraula apadrinada: ganàpia. Per què ha triat aquesta paraula: Perquè és una paraula que abans s’utilitzava per renyar un noi o noia que feia coses que ja no l’hi tocaven per l’edat. Era típic dir: -Ets un ganàpia, això ja no et toca!


IAGO ORRUTIA Padrí: Francisco Orrutia. Edat: 76 anys. Paraula: avet. Per què ha triat aquesta paraula: és una espècie d'arbre de la família de les pinàcies. El solem fer servir com a arbre de Nadal.


MARIONA PAVÓN CARNÉ Padrina: Pepita Fernández. Edat: 87 anys. Paraula apadrinada: vatua l’olla. Per què ha triat aquesta paraula: Perquè li resulta curiosa.


CARLA PÉREZ PADRÍ: Alfons Gea Palomo. EDAT: 66 anys. PARAULA APADRINADA: ganàpia. PERQUÈ HA TRIAT AQUESTA PARAULA: perquè el meu besavi matern li deia molt a la meva àvia i els seus germans. Significa "que gran s’ha fet!". Es diria: està fet un ganàpia.


MARC PONS Padrina: Carme Daví. Edat: 63 anys. Paraula apadrinada: atzucac. Per què ha triat aquesta paraula?: l’ha triat perquè avui en dia quasi ningú la diu, però quan ella era petita el seu pare i els avis la feien servir molt a casa quan parlaven que algú s’havia ficat en un embolic molt difícil de sortir.


IRENE PUMARES Padrí: Luis Pumares Carceller. Edat: 48 anys. Paraula apadrinada: empiocat. Per què ha triat aquesta paraula: perquè, quan ell era petit i es posava malalt la seva avia sempre li deia: ”Ai, que estàs empiocat!” (malalt). I ara, ja fa temps que no sent aquesta paraula.


KENYA RASPALL PADRINA: Josefina Peña Saura. EDAT: 74 anys. PARAULA APADRINADA: mataburros. PER QUÈ: tot i que el significat vulgui dir diccionari pensa que és molt més original que la paraula qua actualment utilitzem i també li recorda els seus temps ja que era molt útil perquè la utilitzaven bastant.


JOAN REIG 1. Coneixes la paraula tendal? Sí però no fa molt que la conec. 2. De qui o de què coneixes la paraula? D'una novel·la que vaig llegir no fa més d’un any. 3. Coneixes què significa tendal? És un tros de tela subjectada per dos pals de ferro a certa altura del terra. 4. Saps per a què servia? Per proporcionar ombra o per fer d’aixopluc en els dies de pluja. 5. Quina paraula s’utilitza actualment per referir-se a un tendal? S’utilitza el barbarisme “toldo” (origen castellà). 6. Coneixes algun sinònim de tendal? Si en coneixes, em podries dir algun? Sí. Cobricel, vela, sobrecel i dosser.


7. Has utilitzat alguna vegada la paraula tendal? Quan no sabia què era tendal utilitzava la paraula ”toldo” però ara utilitzo la paraula tendal. 8. Has sentit algú que hagués utilitzat la paraula tendal? Sí, en una conversa amb una amiga propera. 9. Saps quan es va deixar d’utilitzar la paraula? Ho desconec. 10. Em pots fer una oració amb la paraula tendal? Sí. El tendal d’aquella botiga era blanc i vermell.


GEORGINA RODRÍGUEZ PADRINA: María Rubio Lirola. EDAT: 85 anys. PARAULA: guixeta. PER QUÈ HA TRIAT AQUESTA PARAULA: És una de les últimes paraules que s’ha anat deixant de fer servir.


MIQUEL SALLÉS Padrí: Joan Jurado. Edat: 69 anys. Paraula apadrinada: clepsa (part de dalt del cap). Per què ha triat aquesta paraula: perquè ara ho diem en castellà (cocorote).


ANGIE SÁNCHEZ Padrí: Manolo Muñoz. Edat: 78 anys. Paraula: falç. Significat: és una eina per tallar herbes, blat de moro, etc. Per què l’he triat: Perquè li ha vingut al cap.


GERARD SOLAZ Padrina: Anna Esquius i Miralles. Edat: 72 anys. Paraula apadrinada: repatani. Perquè l’ha apadrinat? Perquè la seva mare sovint ho deia a les seves netes. "No feu el repatani", els ho deia quan no es deixaven aconsellar i mostraven una actitud tossuda. L’Anna no vol que desaparegui ja que li porta molts records i seria una llàstima per ella que la paraula es morís.


ROC SOLER

Padrina: Sílvia Planas. Edat: 42 anys. Paraula apadrinada: marrec. Per què has triat aquesta paraula: perquè quan me la va dir la meva mare em va agradar i la vaig trobar curiosa.


ORIOL TRAVILA Padrina: Núria Colomina Edat: 87 anys. Paraula apadrinada: alenda. Per què he triat aquesta paraula? Per que m’ha semblat adequada per què el seu significat és donar una notícia a una persona o (esment). Deia la meva àvia que feien servir molt aquesta paraula però només en alguns llocs de Catalunya.


LORENA ÚBEDA Padrina: Teresa Perales. Edat: 87 anys. Paraula: creïlla (valenciana: patata). Quan era petita escoltava dir aquesta paraula al seu pare, però ella no entenia ni sabia el que significava, un dia li van dir que aquesta paraula que no entenia significava patata.

LA GENT D´ABANS PARLAVA AIXÍ.


ARNAU VAL Padrí: Nil Val Fuentes. Edat: 45 anys. Paraula: safareig. Per què aquella paraula? Perquè li agrada com sona i va ser la primera que va recordar.


LINA ZAHIRI PADRINA: Regina Miras. EDAT: 71 anys. PARAULA APADRINADA: cisterna. PER QUÈ HA TRIAT AQUESTA PARAULA? Ha triat aquesta paraula perquè li recorda la seva infància, que era com un tipus de lloc petitonet, per guardar menjar, perquè el menjar sigui més fred i que es conservi millor, la guardaven al pati de casa seva, i per això ha triat aquesta paraula.



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.