TRI MES TRAL
2n trimestre curs 2009-2010
EL RACÓ DEL CONSELL RECTOR Ja fa temps que volíem ser-hi, aquí, entre les línees que escriuen els nostres fills. Els pares que formem el Consell Rector teníem moltes ganes de fer un petit forat a la revista Trimestral per poder estar en contacte amb tota l’escola més enllà de les dues assemblees anuals que ens reuneixen a tots. Avui per avui, som nou els pares i mares que integrem el Consell. Us representem a tots vosaltres, a la cooperativa. Però sobretot, dediquem una part del nostre temps a impulsar la nostra escola cap endavant perquè sabem que només així, treballant AVUI per l’escola, els nostres nens seran PERSONES preparades el dia de DEMÀ. És obvi que això no ho fem sols. Comptem al darrera amb un equip de professionals (un GRAN equip) que fan que la nostra escola estigui al nivell que pensem que ha d’estar. Són els nostres mestres, els nostres especialistes, l’equip de cuina, el d’administració, que saben com “educar”, en tots els sentits. Però al Consell Rector el que compta, més que el temps que cada un hi pot dedicar, és la il.lusió, les ganes i l’empenta per aquest projecte. Avancem en el dia a dia, en la gestió de l’escola: millora de la neteja, nova política salarial, recerca de subvencions, estudi i pla de millora de les infraestructures, acords amb empreses col.laboradores, control financer, … Pel mig i llarg termini tenim mil idees, centenars de projectes que volem fer. Malauradament, tot alhora no pot ser, però poc a poc veiem com alguns acaben per ser realitat: l’escola d’estiu, l’aula de fotografia, la nova gestió de compra de llibres, la millora dels laboratoris, les activitats extraescolars, l’aula d’arqueologia, els nous fulletons informatius de l’escola, el contacte amb altres cooperatives,… No tenim ni prou temps ni prou mans ni prou recursos per fer que el futur arribi avui. Però treballem en això. I sobretot, comptem amb tots vosaltres. Molts ens doneu suport i col.laboreu. Els que esteu al nostre costat sentiu amb nosaltres la satisfacció de construir escola. I tots sabem que tot això no té preu. Pares, mares, mestres, alumnes, personal tot, entre tots hem de fer viure aquest projecte almenys 40 anys més. Som-hi !!
EL PAS DEL TEMPS Em fa arribar tard, em fa esperar. És el rellotge; no el puc aguantar
Un túnel sense final, un cim sense el seu punt més alt, una pluja que encara no cau. Les agulles van folles dins la gran anella. No puc tancar les meves parpelles.
Esguardo el temps amb tot l’interès. Cada segon és més lent. Les busques llisquen en la meva ment. Ja no puc més, no el puc aguantar. És l’instant que no pot arribar.
L’estona més dura de l’eternitat. El moment que no puc carregar. Anhelo que aquell instant pugui arribar. Poques vegades el temps passa ràpid. Només quan el temps no em molesta, el temps pot ser estúpid o fantàstic.
L’esguard al rellotge és urgent, de seguida vull veure com passa el temps. Depèn del període, el temps passa espès. Jo relaciono el temps amb la tristesa. L’amistat i l’amor són l’últim pas de la gran recepta. Jordi Ruf
*Des de l’Escola un record emotiu per a la família Ruf.
Editorial
Encapçalem la trimestral d’aquest Sant Jordi amb un text que no és poesia. No rima, ni té estrofes; però és un text que encomana optimisme.
Va sorgir de manera espontània. El que s’avaluava era l’ortografia però el tema que insinuava el títol proposat anava una mica més enllà. Aquest fet va convertir el resultat en una petita reflexió sobre pedagogia. Gràcies Héctor, el teu text ens ha donat resposta a la pregunta formulada:
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups:
Raquel Puig, Elisabet Ramírez, Marta Montserrat, Carme Bosch, Anna Torres, Susagna Font, Víctor Querol, Montse Vinyoles, Roser Nogués, Estel Andreu, Eulàlia Riera. Supervisant treballs d’alumnes:
Ester Alenyà, Viqui Burgués, Emilia Ocaña, Anne-Sophie Jégou, Dani Urbano. Dissenyant la portada: Anna Garcia.
Des de la matèria de Llengua i comunicació:
Júlia Alguacil, Pep Atencia, Àlex Benítez, Pau Díaz, Isabel Encinas, Pau Escudero, Dídac Gascón, Víctor Hernández, Martí Juan, Pol Pons, Montse Valls, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias
A tots ells, moltes gràcies!!
Eulàlia Riera
“Té molt de sentit, ja que anar a l’escola et dóna cultura i un futur millor. Hi ha divisió d’opinions entre els que els agrada anar-hi o no. A mi, personalment, m’agrada molt. Com diuen, el temps és or i cada minut que desaprofites a l’escola, l’has perdut. Has d’estudiar però també t’ho passes fantàsticament amb els professors i els companys. A l’escola també s’hi fan amics, alguns dels quals ho seran tota la vida. Hi ha molta gent que no sap valorar la sort que té d’anar a l’escola quan hi ha molts nois i noies al món que no hi poden anar. Aquest és un període que no tornaràs a viure perquè només dura entre els tres i els divuit anys. És una experiència única i molt divertida, no té res a veure amb una feina, és molt diferent.També és una font de cultura però si la vols adquirir t’hi has d’esforçar. Jo encara no he acabat. Em queden tres anys abans d’anar a la universitat. En definitiva he tingut molta sort i m’agradaria que tothom tingués aquesta oportunitat. Per desgràcia, al món, han de canviar, encara, moltes coses perquè això sigui possible.” (Héctor Martínez-3r ESO)
Els nens de parvulari, durant aquest curs cada classe treballa un artista per trimestre. En aquest segon trimestre hem treballat en P. Picasso a P3, H. Matisse a P4 i P. Gauguin a P5, dels quals hem après moltes coses i hem fet moltes més. A la portada en teniu una petita mostra que esperem que us agradi.
2n trimestre
trimestre 2009-2010
QUIN SENTIT TÉ ANAR A L’ESCOLA?
03
l’aparador
P3
Escola Mestral
Íker González
04
Marta Blanco
Laia Pérez
Marta Figueras
l’aparador:
P4 Arnau Casola
Èlia Noguera
2n trimestre
Genís Martín
05
l’aparador
P5
Escola Mestral
RODOLINS
06
Nil: En Nil tranquil es menja un pernil. Júlia: Jo tinc una pilota que salta igual que una granota. Núria: A la muntanya de l´avi hem vist el Bambi. Jordi: El Martí té un ratolí. Martín: En el carrer hi ha un paper. Aida: Una nena té molta melena. Mariona: La Laura fa una paraula. Marc: Si vols anem a buscar cargols. Clàudia: La taula sis va a buscar una pastís. Adrià: La granota bota com una pilota. Arnau: Muntanya muntanyeta on juguem amb la piloteta. Roser: En Nil compta fins a mil. Carlos: La taula 2 va a buscar retoladors. Berta: La taula 6 va a buscar el parxís. Valèria: La taula 3 a buscar els coberts. Pere: La taula 3 va a buscar els panets. Fabià: La nena té una trena. Irina: La Irina menja una pinya. Guillem: Una nena fa una balena. Martí: El Fabià va a parlar. Emma: Una nena juga amb una balena. Gabriel: A la fira hi ha una cadira. Gerard: El meu dofí és molt fi. Mario: Jo jugo amb un camió i també amb un avió. Laura: La meva princesa es diu Vanesa.
l’aparador 1r
LA PRIMAVERA
Anava pels camins i veia molts colorins que venien dels pins, i també ocellets que volaven juntets. Bernat Medina
LA PRIMAVERA
LA PRIMAVERA
La primavera florida inspira el meu cor, i m’agrada com l’or. Les floretes les agafaria i amb les mans obertes les oloraria. Anna Botella
Al jardí ressonen les cançonetes mentre les floretes creixen netes. Els ocellets de colorins s’estimen més els pins. LA PRIMAVERA
A terra hi ha camins. Al cel hi ha ocellets. Al camp hi ha floretes. La primavera és bonica, verda i fa molt bona olor. Paula Medina
2n trimestre
Robert Soliva
07
l’aparador 2n EL GAT
He vist una nena que plorava amb pena. La nena ha perdut el gat, es deu haver amagat. Què farà si és així? Què farà si no vol venir? Ha arribat la foscor i el gat ha agafat por. El gat a casa ha tornat i la nena no ha plorat.
LA PRIMAVERA
Ha arribat la primavera, he vist la primera rosella.
Ha arribat la primavera, he vist la primera oreneta. Han sortit les flors i he vist els colors. Mariona Torras
Maria Pedroso
L’HIVERN
A l’hivern cau la neu, Que bonica és! Cau suaument com una gota del cel. Freda i fina, blanca com el paper. Després surt el sol i la vol desfer.
Escola Mestral
Jordi Brustenga
08
LA NIT
La foscor de la nit és misteriosa quan estic al llit. M’agrada mirar el cel estrellat quan estic una mica cansat. Quan es fa de nit els animalets del bosc s’han adormit. Ferran Montero
l’aparador 3r
LA PRIMAVERA
Gran bola de foc vermell. Tu que brilles en el cel. Tu que il.lumines la terra. Tu que triomfes tot content.
Tu ets el centre d’atenció Tot brillant en l’horitzó. Tu t’assembles a una pruna i la teva amiga es diu Lluna. Arnau Congost
EL MAR
Tot el cel és estrellat i el mar deixa il.luminat.
Els dofins van per les ones i fan riure les persones. Jo m’hi acosto, ells em miren, jo els segueixo i ells es giren. Caragolines i gambetes Juguen juntes a estonetes. Petxines i musclos, calamars i popets, tots viuen dins el mar com a bons germanets. Maria Querol
Em desperto i la primavera ja és aquí.
Dic bon dia a l’herba, també al sol del matí i a la papallona que vola per les flors del camí, i a l’ocell que canta sobre la branca del pi.
Em desperto i la primavera ja és aquí. Jan Andelo
LA MEVA MASCOTA
Tinc peixets molt petits, vermellets i molt bonics.
La Colisa està embarassada i el mascle el niu li prepara.
Tinc peixos de molts colors, tan bonics que semblen flors. Són de formes diferents i nedant estan contents.
Els neons són molt petits i neden junts com amics. Viuen al meu aquari… quin regal d’aniversari!! Aina González
2n trimestre
EL SOL
09
l’aparador 4t
L’HIVERN
Cau un floc, clic, clac, cloc. És cristall o és mirall?
ELS ELEMENTS DE LA NATURA
Estimo l’aigua líquida, evaporada i glaçada i les seves magnífiques ones que em fan una abraçada. Estimo l’aire amb delicat perfum de rosa i la blanca boira que davant meu s’imposa.
Estimo la terra humida, seca i amb pedretes i caminar sobre ella de puntetes.
Estimo el foc amb les seves extraordinàries flamarades i que no cremi les grans arbrades. Arnau Ruíz
UN SOMNI MOLT DOLÇ
Somio viatjar sobre un caramel i que tinc un cotxe modern.
Somio amb pobles tots coberts de mel i vull que el viatge se’m faci etern. Somio amb camins fets de massapà i que corro per ells saltant i cantant.
Somio que menjo un gran entrepà i que de postres tinc un xiclet gegant. Carles Ortega
És estrella o és rodó, és estel que cau del cel?
Quantes formes té la neu? compto fins a deu! Són vint, trenta, quaranta, para, para, que comptar m’espanta! Ajuda’m pare, que ja vaig per setanta!
Si tots dos comptem els flocs clic, clac, cloc de la neu en farem joc! Marta Daudé
L’AMIC Estimo un amic molt divertit i no és molt gran ni molt petit. M’agrada perquè és espavilat i també una mica entremaliat.
Escola Mestral
M’agrada quan juga a futbol i també a handbol.
10
M’agrada perquè té el cabell rinxolat i sembla bastant despentinat. M’agrada seure al seu costat i així fer més gran la nostra amistat.
Arnau Ferrer
l’aparador 5è
EL SOMNI
És quan dormo que somnio poder volar i anar a l’espai, mirar la Terra des de l’aire i veure un núvol com un xai.
FLAMA
És quan dormo que somnio ser part de l’oceà salvar peixos d’un pescaire i jugar amb els dofins mar enllà. És quan dormo que somnio ser el més gran súper heroi aturar els terratrèmols i quedar-me tan cofoi.
És quan dormo que somnio coses bones i d’altres que no ho són tant somnis bells o terrorífics sempre la fantasia més gran!. És quan dormo que somnio...
Laia Rodríguez
Quim Abril
Veig el crepuscle i el sol com s’esfuma entre muntanyes. Sembla que es faci el poruc entre els núvols. És com una nafra curada entre canyes. Són els núvols de color rosat, cotons envermellits. El sol sembla haver naufragat i, entre muntanyes, haver-se amagat. A la matinada reapareixerà i tothom el veurà. Hi haurà qui no el mirarà? Qui ho sabrà? És un secret que un pirata ha amagat. És el silenci guardat en la nit crepuscular.
Veig el crepuscle i el sol com s’esfuma entre muntanyes. Joan Arcas
SOMNIAR
És quan dormo que somnio en l’àngel que no veig i en el poble de l’infern.
És quan dormo que somnio amb tot allò que no veig i que camino amb els estels. És quan dormo que somnio en un món molt diferent. És quan dormo que somnio que la guerra no existeix. Gerard Díez
2n trimestre
CREPUSCLE
Sobre la claraboia de cera hi abranda una fumarola, una flama que encisa sola. En el crepuscle foscant, et col·loquen sobre terra del teu jaç blanc de resina. Et despertes a la nit i el jove nen et clama: Fes llumeta! És el meu desig! I tu li dius, mig adormit: Un moment, que ara faig flama! Oh, flama, tu que et lleves feixuga! dóna’m llum, dóna’m claror, no t’apaguis abans d’hora dóna’m vida i lluentor.
11
L’aparador 6è
EL XIUXIUEIG
Era anit mentre dormia que un xiuxiueig em va despertar i eres tu que em repeties vola, vola fins el mar enllà. Vaig veure costes llunyanes paisatges difícils d’explicar però el xiuxiueig jo escoltava, Torna, torna i jo vaig tornar. Abril Fernández
QUÈ ÉS RES?
LLIBERTAT
Tinc només una base, la meva experiència. Només tinc una meta, la llibertat. Albert Simón
Què és res? Una cosa inexplicable que no es pot descriure, una cosa nefasta que no es pot reviure. Què és res? És la ràbia o la gelosia? És la tristesa o la melancolia? Què és res? És blanc o negre? És sal o pebre? És un color o una emoció?
FILOSOFIA O POESIA?
Em queda una qüestió pendent que un dia o altre acabaré resolent: Què és res?
Què és la filosofia sinó un poema sense ritme? Què és un pensament amb rima sinó una poesia?
Escola Mestral
Què és res? Jo no ho sé descriure, ni tampoc escriure.
12
Víctor Redondo
Ésser o no ésser, vet aquí el dilema: Pensament filosòfic en forma de poema
Joan Güell
L’aparador 1r
LA POR
La por, indesitjable companya que amb la seva abraçada m’enganyava. Teranyina a l’ànima. Quina és la causa del teu espant, la por a la mort o la por a la vida? Parlem d’un sentiment gegant que mai no et va a mida i que d’una manera desesperant, dins del teu bell cor amida. Júlia Rolduà
LA POR
La nit arriba, el sol ja no hi és. El cel s’omple d’estrelles i tu ja ho tems.
Tot es torna negre, el silenci inunda els carrers, la son adorm les persones però a tu, la por, et pot més.
Què vol aquesta dona, que et ve a molestar cada nit? No sap que tu ets petita, i que hauries de dormir? Laia Battestini
La guerra feia mal a tothom, fins i tot al mar que es dessagnava cada vespre. Semblava que tot durés per sempre. Els carrers eren grisos, tot era gris, però només era un avís, perquè no es repeteixi perquè l’humà no desaparegui.
Els núvols semblaven carbó comptant tots els germans de l’avió. I no estàvem preparats, semblava que estàvem acabats. Marc Gonzàlez
PEIX PALLASSO
Qui t’ha fet aquest vestit? Ha sigut un pintor petit o el peix que dorm al teu llit? Blanca García
2n trimestre
En dies del franquisme, es vivia molta dictadura i feixisme. Persones que s’exiliaven i altres que les mataven.
13
l’aparador 2n BEGUR RECORDS
La llum entrant per la finestra de la sala. L’olor de Colacao, cada matí. Tot de dofins ballant, en un paper de gala; i el tricicle al balcó, de quan érem petits.
La plaça dels nens, de les botigues tancades. L’escola de gom a gom, a l’hora de sortir. Berenars farcits amb xocolata embolicada i el rellotge del campanar que repica les cinc.
Cristina de Elías
La maleta al carrer. La pols del llit, a sota. El jardí tan poc planer. La claror que obre la porta. La formiga en el fons verd. La pedreta a la sabata. La cançó del nen rient. L’ensaïmada a la safata. La mà amb gotes salades. El cafè de mitja tarda. La sorra a les escales. El passeig de mala gana. L’aigua de la dutxa freda. La pala sobre la taula. El camí amunt cansat i les vistes del terrat. Tot és un. Un ho és tot. És un poble dins del meu record.
Núria Barrios
MAR, MUNTANYA
Les plantes del meu jardí. El veí que no descansa. Els silenci dels matins. Les meduses de la platja.
Escola Mestral
El ressò d’un rierol. L’aigua neta i congelada. Les ovelles del pastor. Els prats sense ni una ànima.
14
El pont de sobre el riu. El brogit de la cascada. El poble de l’estiu. La tenda de campanya. Alba Nieto
GUERRES
Bales, foc, sang, armes, gent i fang.
Lluiten per religió, llibertat, diners, territori, igualtat?
Màquines monstruoses per matar i només una bandera blanca els pot salvar.
Ens sembla lluny, impossible, però és aquí i molt visible
Al nostre costat va començar. Al nostre costat perdura i encara no ha acabat. Salvador Aparicio
l’aparador 3r PAPER I LLAPIS
Paper i llapis. Apte o no apte. Esforç, autonomia, responsabilitat. Grans i petits. Deures i exàmens. Nervis, tensió, emoció.
Ser o no ser. Coneixements, aprendre. La resposta la tens tu. Paper i llapis. Apte o no apte. Ser lliure o dependre.
Vacances, trimestrals. Ciències experimentals. Llengües complexes. La resposta la tens tu. Passar o no passar. Ser o no ser.
CONFUSIÓ
Quin tipus de confusió s’apodera del meu cor recordant un passat no passat, aquella vida no viscuda?
Sensacions de tristesa envolten el meu cor. Un rancor m’atrau cap a la persona que vençuda he perdut. Records inoblidables s’apoderen del meu cor. Amb un passat no passat i una vida no viscuda. Ariadna Sanjuán
Berta González de Canales TRIST, CANSAT
TRAU
I així se’n ve. Així se’n va. Però en el moment ho passes malament.
T’ enfosqueix els pensaments Sense motiu aparent A apareix en els moments més desavinents.
Ara ja me n’he oblidat, com tantes altres vegades que m’ha passat. Eudald Mas
Trau profund que perdura al pas del temps Que t’acompanya allà on vas Que et recorda a cada instant Que és allà, que va amb tu.
És un trau acusador Que et retreu impertorbable Les errades del passat. Marçal Fortuny.
2n trimestre
Trist, cansat, ofuscat, una mica trastocat. Sentiments i pensaments passatgers arribats en el pitjor moment triat. I l’alegria se’n va com si no tornés.
15
l’aparador 4t QUÈ VOL LA MÚSICA?
Rius d’imaginació tornen a assecar-se. El temps, àrid com sempre, em crema. S’evapora i vola; la llum se’n va, grocs i magentes tendeixen a nits: torna a apagar-se el pomer, dins meu.
La fredor, com ho fa a tothom, m’abraça, em segueix amb l’àrid temps. Em segueix la boira amb l’olor de rius evaporats que no van poder abeurar el pomer.
El temps va descuidar-se i va deixar ploure sobre meu. Un sol ple de pensaments assenyats van bufar-me bruscament. El gerro donà forma al volum; la música, al silenci. Vaig florir el que un món invisible arrossega tant per sobre com per sota la raó, va néixer el nou llenguatge, ballant-me i cridant, reclamant desitjos i jo vaig contestar:
-Tu que dónes sentit al silenci, dibuixes un món que és impossible veure, un món que has de tocar. Què vols de mi? Adrián Arribas
BATEC
Sent el batec de la mar serena aclucant els ulls entre tímids records. Fugisseres les ones, sentim plegats el crit més sord. Sorprèn-me de sobte fent presoner el meu cos i entre els teus braços retén-me.
Escola Mestral
Però mai gosin els teus llavis carnosos i profunds esquinçar el silenci, el crit mut de les onades.
16
Fes teu el cel, despullant el temps i l’ànima. Fes-lo teu però deixa’m gaudir la lluna que és l’amant dels meus ulls verges, que és ella la seva musa. Paula Herrero
EFÍMERA MIRADA INFINITA
Em parlaven els teus ulls, lliures presos sense rubor. L’esperança els donava aliment, S’atipaven desitjosos, innocents.
Càlida la neu que els embolcallava, inquietes flors primaverals els alegràveu; I altre cop soroll de fulles velles, els fèieu sentir. Maleït cercle viciós, no s’aturava. Millor així ! Captivada en ells em tindrien, l’efemeritat eterna s’esdevindria. Especialment únics entre tants, ho sou tot en aquest curt instant.
Laia Baleta
NAVEGANT
Llisca l’aigua del riu i no podem banyar-nos, un altre cop al mateix riu. Què hi fa? Joan Vinyoli Navegar pel propi passatge i conservar la memòria. Lliscar pel que vindrà i abandonar-ho, atemorida. Incitar el bell final, ser per poder-lo remuntar.. Paciència per la immensa senyal perquè llavors: riu avall navegarà recorrent tots els instants travessats aquells paranys que amb pànic havia ideat.
Manca de joia, poc entusiasme, dolçor i nectari inexistents. Abraçat per la por, enfonsat pel desastre. Productor d’un futur, poc agradable. PERÒ, vas seguir NAVEGANT lluitant contra obstacles perquè llavors: riu avall navegarà recorrent tots els instants travessant tots els paranys.
Maria Colomer
l’aparador Batxillerat Sóc el vent que t’acaricia Sóc el verb del nostre predicat, i tu que m’omples de paraules buides, no Saps veure’t ésser estimat.
Ets la sorra que s’escapa entre els meus dits, Ets la llum que no s’atrapa mai, i jo que somnio constantment el teu plor, busco en el record. El teu parlar suau.
som –junts- la poesia, la inspiració inacabable dels poetes més discrets, som –els dos- la lluna i les estrelles, el somni vigent d’aquella fosca i freda nit. Laura Duran
AMAGAT
Sóc un conjunt de pensaments, pensaments de tot, pensaments de res. Fulles que s’apilen i s’apilen, quan viuen la tardor. Porto, dins meu, un secret. que ni la millor botella de vidre guarda, viatjant anys i anys pel mar.
Aquella llum esplendorosament suau que il·luminava els sentits, que ajuntava els cors partits, era l’oblit del record. Però la llum se’n va anar, fonent-se amb la foscor, com el temps trist de tardor, el trist anhel de l’amor. Pol Pinyana
Visc, dia a dia, un desig. Un somni inimaginable per ningú que cobra vida cada nit dins el meu cap. Et diria el que jo sento, si fos més valenta, més forta, més capaç… Et diria el que jo sento, sense por al meu fracàs. Crisitna Subirana
2n trimestre
AQUELLA LLUM
17
l’aparador en castellà
Déjame cometer tantos errores como pueda, que soy humano. Déjame olvidar por lo que otros mueren. Déjame vivir en sueño sin percatarme de la abrumadora realidad. Déjame hacer lo que me venga en gana, sin cautela por los daños colaterales. Déjame vivir esta vida, que es la única de la que me acuerdo, que no me importan las otras; ni las que he tenido, ni las que vendrán. Quiero vivir en el pasado de los años que recuerdo, quiero planificar el futuro de este recorrido mío, quiero vivir en éste, en mi presente, a partir de ahora. A partir de ese mismo instante en que alguien me “dé a luz”. Y vamos, déjame desafiar al tiempo. Que quiero lograr algo que jamás ha logrado nadie. Quiero parar el tiempo de todo el mundo. O al menos, de mi mundo. Quiero intentar paralizar los relojes, y ver cómo hasta en tiempo muerto... todos envejecemos. Ahora supera mis deseos en un termómetro de cosas imposibles. Intenta que nada evolucione en este segundo que viene a continuación; (silencio). Paula Herrero
Nuestras vidas son pasajeras. Tan pronto como vienen, se van. Tan pronto como se van, se olvidan. Tan pronto como se olvidan, se pierden. Nuestras vidas son historias con el mismo final pero con distinto destino.
Nuestras vidas son destellos de un deseo, que de tan corto resulta bello.
Escola Mestral
Rubén Marías
18
Algo tan sencillo como que el viento me acaricie la mejilla, como que la lluvia moje mi ropa, como que el sol queme mi piel. Algo tan simple como escuchar un: “buenos días, princesa”, como pasear por la playa en pleno enero, como una sonrisa de buena mañana, como una mirada comprendida en medio del silencio. Algo tan básico como el ruido de los coches cuando pasan, como las noticias trágicas de cada día, como aquella canción con la que llorabas, como el susurrar de las olas del sur. Algo tan mágico como querer a los que tienes al lado, como que te hablen con los ojos, como que te besen con el corazón, como levantarte con ganas de aprender, como recordar lo que te hacía feliz, como escribir algo que ni siquiera comprendes. Algo tan sencillo como los pequeños momentos que te da la vida, como todos los que te quita, como todos sus detalles... Laura Duran
La vida es como un cuento, lleno de sentimientos, la vida es como la representación de nosotros mismos, es como una semilla que va creciendo poco a poco. La vida es como una línea que empieza y parece que no tiene final hasta llegar a él. La vida... es un vivir día a día lleno de sentimientos. La vida es como una llama, que llega a ser tan intensa que sin darte cuenta desaparece en un abrir y cerrar de ojos. La vida es pasión, es soñar e imaginar un mundo, y crear. La vida es como nosotros mismos. Júlia del Pino
Allons enfants
L’identité nationale Résumé de l’article du journal Le Figaro, du 8 février 2010. (lefigaro.fr)
Débat lancé en France sur l’identité nationale. Pour le gouvernement français, l’identité nationale passera par la présence de symboles de la République Française dans les écoles, une éducation civique beaucoup plus approfondie. Concernant les étrangers qui s’installeront en France, ils seront soumis à un contrôle de la langue française et devront signer une chartre des droits et des devoirs. Commentaires de Clara Gonzalo, de Miguel Carrasco, et d’Adrià Pla, élèves de 2n de Batxiller.
Clara Gonzalo Je pense que c’est une forme d’imposer un sentiment national qui cependant doit être perçu comme naturel et non obligatoire. De la même façon qu’un français, un étranger doit avoir la possibilité de choisir « son degré de patriotisme ». Il est peu probable que les ministres de l’Éducation et de l’Immigration obtiennent ce qu’ils souhaitent.
Miguel Carrasco On ne peut pas obliger un étranger à sentir le pays d’accueil comme le sien, il ne peut pas oublier ou remplacer son sentiment patriotique envers son pays d’origine. De plus, la France a l’air d’oublier que l’identité nationale est un sentiment individuel et non une obligation.
2n trimestre
Adrià Rius Je pense que la décision de Nicolas Sarkosy de faire chanter la Marseillaise une fois par an ou de faire flotter le drapeau français dans les écoles, n’est pas une bonne chose, car il y a des régions en France comme le Pays Basque, la Corse, la Bretagne, l’Alsace et la Lorraine qui ne s’identifient pas réellement à la France. Par exemple, en Espagne, il serait difficile d’appliquer ce genre de mesures. Cependant, proposer aux étrangers de suivre des cours de français est une bonne mesure car elle leur permettrait une meilleure intégration.
19
El Carnet de la Biblioteca
Sóc lector... i què?
LES BONES LECTURES:
-Ens commouen, ens deixen emprem ta, ens canvien d’alguna manera. -Desperten interessos nous.
-Nodreixen els continguts del nostre pensament i ens ajuden a comunicarnos amb els altres. -Potencien la formació estètica i eduquen la sensibilitat. -Faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat.
No sempre llegim per aprendre; també, i sobretot, cal llegir per passar-ho bé, pel pur plaer de llegir, per divertir-nos i distreure’ns. La lectura és un instrument fonamental en el procés de creixement i maduració personal tant en els infants com en els adults. Per a un lector, el temps no és mai excusa. Per llegir, l’únic que necessitem són ganes; el temps el trobarem. Garantit.
-Ens proporcionen saber i això ens fa més lliures: “més llibres, més lliures”. ÉS SUFICIENT SABER LLEGIR PER SER LECTOR? Ser lector significa convertir la lectura en una pràctica voluntària, lliure, desitjada, plaent. Un lector és aquell que llegeix habitualment per alimentar l’esperit, conscient que llegir ens fa més grans.
ELS LECTORS CRÍTICS: -Fan més preguntes.
-Contrasten afirmacions.
-Són difícils de manipular.
Escola Mestral
-Fonamenten les afirmacions en evidències.
20
-Seleccionen els canals d’informació i d’entre teniment. -Relacionen temes de procedència diversa.
*Material extret de la Guia pràctica per a fer fills lectors de la fundació Bromera i la Generalitat de Catalunya.
Món Científic
Visita al Cesca
El divendres 5 de març, alumnes de Batxillerat i 4rt d'ESO vam anar a fer una visita al CESCA (Centre de Super-computació de Catalunya) com a activitat cultural organitzada per l'Escola. El CESCA és un centre dedicat a la investigació científica que, a més d'altres serveis, proporciona ajuda computacional per a molts científics i estudiants de diverses universitats. Aquest centre esta ubicat a un annex de l'edifici Nexus, al campus Nord de la UPC.
2n trimestre
L'activitat va començar amb una visita per tot l'edifici. Ens van explicar, primer de tot, les aplicacions que tenien les super-computadores: aplicacions en la biologia, en la química (per descobrir nous elements i molècules per curar malalties) i en l'astronomia. També s'utilitzen els ordinadors per a l'emmagatzematge de dades en forma de repositoris, per facilitar la gestió de grans quantitats d'informació. Ens van explicar com funcionaven els processos d'espera dels investigadors que enviaven càlculs per resoldre amb la computadora. (1r Batxillerat)
21
English corner
WIKI COMES, WIKI GOES, WIKI WORK, WIKI GROUP You probably know what a “wiki” is, don’t you? Well, it has nothing to do with the word “freaky” and it’s neither the Spanglish mispronunciation of the name VIKI. Yes! That’s right, it sounds like “wikipedia”. You’re getting closer: The wikipedia is a kind of wiki. A wiki is a type of collaborative software programme or website which can be edited by anyone with access to it. Anyway, if you still have any doubts, you can ask Mr. D.U, the master expert ICT teacher who introduced me to the wonderful and never ending world of resources and activities from Moodle. Oops! I’m sorry, you may not know what moodle is. Well… you know what? You had better check the internet. Everything started in the forum of their e-mail friends moodle course. It went like this:
Teacher:Appart from topics like country traditions, my school, a famous Catalan person... -HAVE YOU GOT ANY SUGGESTION for me? -WOULD YOU LIKE TO RECORD A VIDEO, A SHORT SKETCH, A SONG, play a song with your own instruments for them? -HOW OFTEN DO YOU THINK YOU CAN WRITE A LETTER? Once a month, twice a month...? Well, here you've got some food for thought. Please, send me your ideas and we'll see what we can do. Student: It's a good idea, but I think that making a song would be a bit difficult, wouldn't it? Student: making a song is a good idea. I can play the piano. Student: yes, a Chrismas Carol, but a typical catalan Christmas Carol, but with our lyrics this afternoon i'm going to think of lyrics for the song! please, the people of the class help me! Student: making a song is a good idea and I can play the elctric guitar! Student: Ok. It’s a good idea. Who wants to write the lyrics? You? Txell, you can play the drums!!! Student: wow!! sorry, I forgot to check the forum :-I but i finally found the way to get into moodle! (without mozilla firefox) I'm sorry, but I already read ALL the replys ^-) I'd really like to help in the song project, but unfortunately I can't play any instrument... but I can sing! 8-) And I'd like to try to compose the "mestral original chirstmas charol" with some music program and try to create the lyrics, too .I think that it could be really fun! I want to help!! :-P Student: I can't open the document I don't like christmas song. I don't now why, but I don't like. Please, can we do BOIG PER TU! It's a typical song. One question, we do a translation or only the lyrics? Student: I can play the sax. I prefer christmas rock. I have the lyrics and the notes. So, they exchanged their ideas and wrote their own lyrics to the music of “Deck the Halls”. Here come the Christmas Carol lyrics the 2nd ESO students composed last term using a wiki in groups. DANES AND CATALANS
Escola Mestral
Let's all start an e-mail project Danes and catalans from our lands I Hope it works and it's not broken Danes and catalans from our lands
22
We could share a bit of culture Danes and catalans from our lands We could give a lot of things Danes and catalans from our lands
We are all from Barcelona Danes and catalans from our lands It's a really busy city Danes and catalans from our lands
IS THAT CHRISTMAS? Lots of presents in our houses What's Christmas time, oh Christmas time? There's a lot of happiness What's Christmas time, oh Christmas time? Children playing with their toys What's Christmas time, oh Christmas time? All the families together What's Christmas time, oh Christmas time? The magic lights shine in the cities What's Christmas time, oh Christmas time? Xmas xmas is so magic! fa lalalalalalalala hello happy goodbye tragic ! falalalalalalalala
Overacting and not resting fa lalalalalalalala In this time, we can hate nothing fa lalalalalalalala
After looking at all the other group lyrics in the wiki, they chose “Christmas Revolution”. Finally, with the help of Mr. B.V., the coolest teacher of music I’ve ever met, some students performed and recorded this song to send it to the Danish school with a picture of all the students and a clip with the “making of”. CHRISTMAS REVOLUTION There’s a star up in the sky Fa la la la la la la la la She gives warm, she gives me Light Fa la la la la la la la la I can hear the angels singing: Fa la la la la la la la la
But What’s about the Christmas spirit? Solidarity does not exist That’s a time for peace and sharing Throw your gifts away, just let me sing: STOP THE SHOPPING, STOP THE SPENDING! “joy to the World” are you kidding me? Put your hands up, let’s go and rock it! Together we will change this society.
Let’s start an e-mail Project Danes and Catalans from our lands Hope it works and never broken Danes and Catalans from our lands
2n trimestre
Should we buy the Christmas tree? What is Christmas time, oh Christmas time? Tell me what you think to me What is Christmas time , oh Christmas time?
23
El Safareig
Exposició oral dels treballs de recerca de segon de batxillerat El treball de recerca és un treball que es fa a 2n de Batxillerat i que els compta un 10% de la nota de Batxillerat. L’alumnat escull el treball a partir d’un llistat de propostes del professorat. Els alumnes preparen el treball durant un any (es comença a mig curs de 1r de Batxillerat i s’acaba a mig curs de 2n). L’exposició consta de l’exposició visual, l’oral i la part pràctica. Els alumnes de 2n de Batxillerat van presentar el treball els dies 17 i 18 de desembre. Hem volgut conèixer les impressions d’alguns dels alumnes que van presentar el treball de recerca aquest curs, per això hem entrevistat a:
Escola Mestral
Ariadna Simón (A.S) Jordi Ortega (J.O) Josep Mª Vil·lagrasa (JMª) Anna Giralt (A.G)
24
Per què vas escollir aquest treball? A.S: Perquè el Marí el va proposar i m’a grada la fotografia. J.O: Perquè era el que més m’agradava. JMª: Perquè m’agrada la història. A.G: Perquè m’interessa la poesia. Et va ser difícil trobar informació? A.S: No em va ser difícil. J.O: No gaire. JMª: No, vaig buscar en un llibre. A.G: No. El tutor ha col·laborat molt en el teu treball? Tots: Sí, bastant. Et vas posar nerviós/a el dia de la presentació? A.S: No gaire. J.O i JMª: Molt A.G: Sí Estàs orgullós/a del teu treball? A.S: Sí, ho estic molt. J.O: Sí però podria haver-ho fet millor. JMª i A.G: Sí
El Safareig Les jornades culturals: El nazisme i la segona guerra mundial
Els dies 21 i 22 de gener passats, a l’Escola, vam celebrar les jornades culturals. El tema d’enguany era el nazisme i la segona guerra mundial. Es van fer diverses activitas com conferències, passis de pel.lícules, tallers... totes aquestes activitats van acabar el divendres a la tarda amb la posada en escena de l’obra Anna Frank, basada en el diari d’aquesta noia jueva i interpretada pel grup de teatre de 2n d’ESO de l’Escola sota la direcció de Montse Vinyoles. L’equip de revista hem tingut una conversa amb diversos alumnes de primer de batxillerat per tal de saber-ne les seves impressions:
-Què vau fer a les jornades culturals? Carla Pedrol: Vam assistir a conferències sobre la segona guerra mundial. Javi Honorato: També vam conèixer com es vivia als camps de concentració. Míriam Sanabra: I, finalment, vam veure l’obra d’Anna Frank.
-Què es el que us va semblar mes interessant? Carla: La conferència que ens van fer els fills de les persones que havien estat als camps de concentració. Javi: La pel·lícula de Shoa que mostrava entrevistes a gent que havia estat en camps de concentració. Míriam: La conferència dels fills dels homes que havien estat als camps de concentració.
-Quines conclusions vau treure del tema? Javi: Que va ser una etapa molt dura en la qual va morir molta gent. Carla: Vam saber realment com va patir la societat en aquell moment. Alba Ramon: És un tema difícil de tractar ja que hi va haver molt de patiment per part de la comunitat jueva i a més a més és necessari aprofundir en el tema una mica més ja que en dos dies és difícil fer-se la idea de tot el que va passar. Tot i això , crec que va ser molt interessant.
-Què creieu que ha de fer la societat per que això no torni a passar? Carla: Espero que no torni a passar. Javi: Crec que actualment la societat està més sensibilitzada en el respecte cap a les diferents ètnies. Pau Cors: S’ha de fer revolució per instaurar el comunisme.
2n trimestre
-Què us va semblar el que van fer els nazis? Carla: Molt malament no tenien cor i eren uns insensibles. Javi: Molt malament perquè van haver-hi moltes morts innocents. Cristina Subirana: Va ser molt cruel i va portar molta maldat al món.
25
El safareig
El carnestoltes a l’Escola DE 6è, EL FRANCESC, EL JOAN I LA BERTA:
Escola Mestral
Us va agradar la festa del carnestoltes? Francesc: Va estar bé l’organització. Joan:Em van agradar les disfresses. Berta: Sí, bastant De què us vau disfressar? Joan: De noia, portava una perruca , uns leggins, manoletines i uns sostenidors amb paper. Francesc: Anava de noia, portava un vestit, unes botes, sostenidors amb mitjons d’esquiar dins Berta: Jo anava de noi: portava una samarreta ampla uns pantalons amples i unes bambes Com us ho vau preparar? Joan:Li vaig demanar a la meva mare. Francesc: vam demanar la roba a les nenes. Jo a la Laia. Berta: Vaig demanar roba al meu cosí. Quina disfressa us va agradar més? Per què? Com anaven? Joan: Els de tercer, els que anaven de zoombies. Estaven ben fetes. Francesc: Tercer, era original. Berta: Els de tercer estaven molt currats.
26
DE SEGON DE PRIMÀRIA: EL POL, LA MARINA I EL JOAN:
Us va agradar la festa del carnestoltes? Pol, Joan i Marina: Sí. De què us vau disfressar? Pol: De lloro, portava una caputxa que em tapava la cara. Joan: De Batman, portava una màscara. Marina: De mosqueter. Em vaig pintar la cara Com us ho vau preparar? TOTS: Ens vam comprar la disfressa. Quina disfressa us va agradar més? Per què? Com anaven? Joan: Els de cinquè, anaven de guitarristes, perquè portaven el cabell punqui i pintat, i també portaven una guitarra. Marina: Els de 6è , les noies anaven de nois i els nois de noies, eren molt divertits. Pol: Els de 5è, la disfressa del Ferran em va agradar molt.
LA FESTA DE L’ALEGRIA, DELS COLORS, DE LA MÚSICA I DEL BALL: Us oferim les entrevistes que hem fet a alguns dels participants
2n trimestre
ENTREVISTA A PARVULARI De P3: L’ Ariadna P ,L’ Ariadna G i el Pau. Com vau anar vestits durant la setmana? A P. :Vam anar amb pijama, amb la cara pintada i amb corbata. Pau : Amb la roba del papa. A G. : També vam portar calces i calçotets al cap. De què us vau disfressar? Tots: De dracs!! Com vau fer la disfressa ? A P. : Amb paper. Pau : Amb cartró i vam pintar els ulls de vermell. A G. : Pintats i amb un llaç a la barbeta. Quina de totes les disfresses us va agradar més? A P. : Les que anaven de bruixa. Pau : Els de dimoni. A G. : Els de thriller, feien bastant por. Us va fer pena que cremessin el carnestoltes? Tots: No. ens va agradar!
27