El Racó del Consell Rector
Acomiadem, ja, aquest curs 21-22. Ha estat un curs intens durant el qual hem anat abandonant les restriccions imposades per la Covid-19 i cada vegada ens hem anat acostant més a la normalitat. Com a mares i pares, una de les coses que hem pogut reviure amb més intensitat han estat les Festes de Primavera. Va ser un goig per a tots tornar-nos a trobar compartint l’alegria i l’emoció de les nostres filles i fills jugant a l’streetball, corrent, ballant o fent música. També vam desafiar la calor i vam dinar, plegats, al pati, en un dissabte ple d’activitats, jocs i diversió. Un altre esdeveniment del qual vam poder participar les famílies va ser el de la Rua del Carnaval de Sant Feliu. Tothom qui ho va voler va poder disfressar-se i ballar pels carrers de la ciutat. Va ser una comparsa molt lluïda: “Som símbol de transformació constant”. Unes papallones d’allò més encantadores. Des del Consell rector volem agrair tota la dedicació i esforç de tanta gent que ha posat el seu granet de sorra perquè tot això fos possible. Encarem ara un període d’estiu i vacances. Una bona època per gaudir de noves experiències amb les nostres filles i fills. Esperem que les passeu molt bé i ens retrobem el setembre.
Bon Estiu!
La Colònia Güell: Agnès Falgàs Velasco - Naia Rigual Xie - 4t ESO
L’Editorial
Aquest és l’últim lliurament, del curs 2021-22, de la Trimestral, la nostra Revista. Aquest equip de revista us vol dir adeu. Ens acomiadem de vosaltres juntament amb els exàmens, els deures i tot el treball que hem realizat durant aquest any escolar. El tercer trimestre ha estat un trimestre curt però molt intens per a tots els alumnes de l’escola. Hem tingut la sort de poder reprendre la vida amb, gairebé, normalitat. Hem tornat a gaudir de les excursions, colònies, activitats..., així com de les festes de primavera, tradició que portàvem dos anys sense poder celebrar. Nosaltres, els alumnes de revista, ens hem encarregat de fer-nos-en ressò de totes aquestes experiències per poder aprendre tots junts, i ens ha encantat veure com tota l’escola tornava a bategar. Desitgem molta sort al pròxim grup de revista, i que gaudeixin molt d’aquesta experiència tan enriquidora, de la mateixa manera que ho hem fet nosaltres! I aquí acaba un viatge que vam començar tots junts al trepitjar l’escola el setembre passat. Alguns de nosaltres no tornaran a fer-ho com a alumnes, i per tant els diem adeu; especialment als companys de segon de batxillerat, que comencen una nova vida acadèmica. Bon viatge! Ens tornem a veure el 5 de setembre! Fins aviat mestralers!
L’EQUIP DE REVISTA: Marcel Barrio Morgado, Teo Bazin Llopart, Oihane Coves Fernández, Enzo Giménez Castro, Marta Figueras Vea, Joan Haro Rodas, Queralt Núñez Martínez, Laia Pérez Canales, Laia Urpí Sánchez, Berta Vila-Masana Castellnou, Eulàlia Riera Corbeto. Amb el suport informàtic de Carlos Iglesias Labrador.
Disseny de la portada: Mural realitzat per les nenes i els nens d’educació infantil.
Educació infantil COLÒNIES A CAN MONTCAU
Hi havia una vegada unes colònies que van ser molt emocionants. Les nenes i els nens d’educació infantil, de bon matí, van arribar a l’escola ben carregats, amb bosses i motxilles, disposats a començar una bona aventura. Van pujar a l’autocar i, després de dir adeu a les mares i els pares, se’n van anar a Can Montcau, a la Roca del Vallès. Can Montcau és una casa de colònies molt gran i bonica. També és una granja i hi viuen diferents animals. Una de les coses que més va agradar als nens i les nenes és poder-los acaronar, especialment els pollets i els aneguets que eren d’allò més suaus. També els va divertir observar el cavall Estrella, que no parava d’espantar les mosques amb la cua. Van tenir temps per jugar. Quin tobogan més alt i ple de sorra ... i que divertit sortir-ne amb el cul ben brut! Això els va fer riure molt. Es van poder enfilar en troncs i roques i quan es va fer de nit, quin moment més emocionant, passejar amb les llanternes i dormir tots junts... Que ja són nenes i nens grans. L’endemà, amb unes boniques samarretes, pintades per ells mateixos, van tornar contents i una mica cansats. Els van recollir les mares i els pares; i segur que aquell dia, després d’un bon bany i sopar ben d’horeta van anar a dormir feliços i contents... i van tenir uns somnis dolços, entre animalons, jocs i companys.
Quan anem de colònies vivim moltes experiències, a la natura, a la casa de colònies... Tot és nou per a nosaltres i ens fem molt grans passant-nos-ho d’allò més bé!
Cicle inicial COLÒNIES A TAMARIT
QUIN É US HA S EL MOME N AGRA DAT? T QUE MÉS
Valentina Crespo Pérez
ORA M A T UN
P ATA R I P EL
LA DESCO BERTA DE
LA PLATJ A
LES LLI TE RES
EL JOC DE NIT
DOR MIR AMB LES AMIGUES I ELS AMICS
LES LLAN TER NES
EL CASTELL DE TAMARIT
Mario Rojo Garcia
QUAN VAS DE COLÒNIES TOT ÉS DIVERTIT!
Cicle mitjà COLÒNIES A L’ESCALA “Em va agradar molt la gimcana a l’Escala i preguntar a gent per saber si les nostres respostes eren cor rectes. Vam conèixer gent molt amable que passejava pel carrer: gent gran, un pintor, etc. Vam conèixer uns avis que eren amics de l’exalcalde.” Anna Colomer Aranda
“A les colònies totes les excursions em van agradar, però la que més, les ruïnes d’Empúries.” Oriol Montiel Sans
“Va ser molt xulo pujar al Nautilus perquè vam veure peixos i la posidònia, tot i que el mar estava una mica remogut. Al final del viatge ens van explicar curiositats de les Illes Medes, els ocells andamis del Mediterrani i la flora i fauna que havíem vist des del vaixell.” Jan de Pablo Pallarès “A mi el que més em va agradar va ser la discoteca perquè van posar un munt de cançons, les llums canviaven de color i ho vaig donar tot! Després vam jugar a un bingo musical.” Maria Montés Carcereny
“El que més m’ha agradat de les colònies ha estat comprar algun detallet a l’Escala. Vam trobar botigues molt xules i coses molt boniques per portar a casa.” Lia Benjumea Bernadó
Els alumnes de tercer i quart de primària han anat de colònies i per saber com els hi ha anat i si s’ho han passat bé, hem decidit entrevistar-los: On vau anar de colònies? Totes: A l’Escala.
L’E N
TR
EV
IST A
Us va agradar el lloc? Totes: Síííí! Iria: Sí, perquè ens estàvem al costat del mar i a les estones lliures podíem anar a la platja a mullar-nos els peus. Eileen: A mi em va agradar que es pogués deixar el llum encès a la nit per no tenir por.
Quina va ser la vostra activitat preferida? Anna D: El joc de nit, perquè vam anar a la platja i vam fer tercer contra quart i havíem d’anar endevinant dibuixos i anar escrivint un missatge i qui en tingués més d’encertades guanyava. Eileen i Iria: El joc de nit i la discoteca. Anna U: A mi em va agradar molt la gimcana de l’Escala perquè m’ho vaig passar molt bé i vam anar a preguntar a la gent. N’hi va haver alguna que no us agradés? Totes: Nooo! Us hi sentíeu a gust a les vostres habitacions? Totes: Síííí! Eileen: La veritat és que no vam dormir gaire. El menjar era bo? Totes: Era bastant bo! Depèn del dia! Anna D: L’esmorzar sí que estava bé, però el berenar era una mica... Iria: Hi va haver un dia que el berenar va ser pa amb formatge i va ser horrible. Què tal us ho vau passar? Totes: Molt bé!
Cicle superior COLÒNIES AL DELTA DE L’EBRE Els dies 11, 12 i 13 de maig, els alumnes de cinquè i de sisè vam anar de colònies al Delta de l’Ebre. Durant el trajecte en autocar, vam cantar moltes cançons i la Carme ens feia fixar en tot el que anàvem veient per la finestra. El viatge va ser bastant llarg. Durant aquests dies xalaríem molt! Els alumnes de sisè ens vam emocionar perquè són les últimes colònies amb tota la classe i hem passat molts bons moments junts. Vam tenir uns monitors que ens van fer veure les diferents maneres de parlar català. Ells fan servir el català meridional. Unes de les paraules que vam aprendre van ser: granera (escombra), bajoca (mongeta tendra), maçana (poma), carlota (pastanaga)... Emma Remolà Garcia, Iago Pons Vázquez, Daniela Napolitano Orozco i Blanca Llopart Mollón
En primer lloc, vam anar al Centre d’interpretació de l’arròs Torra, a Camarles. Allà ens van explicar tot el procés que segueix l’arròs abans que ens el puguem menjar. Al llarg de la visita, ens van ensenyar les màquines de l’antiga cooperativa que duia a terme aquest procés. També ens van explicar la història dels camèlids, uns homes que carregaven els sacs d’arròs. A més, ens van ensenyar una “jota Tortosina”, una cançó que, acompanyada d’un ball ens va divertir molt. Feia així ...”De roquetes vinc, de Roquetes vinc, de Roquetes baixo.... agulles de cap, agulles de cap, agulles de ganxo..” Se’ns va quedar gravada al cap!
Emma Remolà Garcia
Mario Salazar Magro, Gabriel González Llevadot, Dídac Montiel Sans i Jan Van Schoneveld Cuscó
El primer dia vam anar a dinar a l’alberg de Deltebre. Vam menjar una paella boníssima! Després vam anar a l’Ecomuseu i vam tenir l’oportunitat de comprar alguns productes típics del Delta. Alguns vam fer una escapada a l’aquari i vam veure diferents espècies marines pròpies del Delta. L’ Ecomuseu era bastant petit però tenia moltes coses: menjar, roba, barrets... Amb les nostres compres el vam deixar gairebé buit! Lucía Sánchez Marfil, Gerard Guillaumet Beltrán, Gerard Jofre Dionisio i Marc Benedí Navarro
A continuació, vam fer una excursió en vaixepel riu Ebre. A la part del davant del vaixell hi havia una zona descoberta des d’on vam gaudir moltíssim de tot el recorregut. Ell vaixell tenia dues parts, una superior i una inferior. Ens van fer apreciar tot allò que vèiem mentre ens ho anaven descrivint. Durant el camí de tornada, vam cantar moltes cançons, entre elles la jota que ens havien ensenyat. Va ser molt divertit! Aquesta excursió ens va agradar molt i vam aprendre moltes coses que no coneixíem sobre l’Ebre.
l l
Xavi Haro Rodas, Teo Portabella rafales, Àlex Serra Pérez. i Rafa Vidal Lykova
A mitja tarda, vam arribar l’alberg de Poblenou del Delta, vam deixar les maletes a l’habitació i vam baixar a visitar el poble. Era un poble petit amb pocs comerços i moltes zones de joc. Les cases eren blanques i baixes i tot el poble era ple de plantes i estava molt cuidat. Semblava més un poble per anar a passar les vacances! Vam tenir estones de joc lliure aprofitant que podíem voltar sols per allà. Difícilment et podies perdre! Laia Ponz Alted, Marta Alemany Lesma, Berta Duran Puig i Lia Aguilà Sánchez
En acabar de sopar, la Remei i el Joan, els nostres monitors, ens van explicar el joc de nit. Es tractava d’una gimcana que havíem de resoldre voltant pel poble i fent preguntes a la gent. Consistia en respondre preguntes sobre el poble per conèixer-lo millor. Al final, quan vam acabar, ens vam reunir tots a l’alberg i vam posar en comú les respostes. Ens va semblar un joc molt divertit! Oriol Noguera Mestres, Àlex Jaraiz Riera, Pau Gaspà Martí i Marcel Aynés Quiles
L’endemà al matí, la Remei ens va projectar un audiovisual informatiu de les llacunes que hi ha al Delta i ens va explicar la història, la fauna i la flora del territori. A continuació vam anar a agafar les bicicletes i... a pedalar! Durant el trajecte vam veure molts ocells, com ara flamencs, ànecs collverd i cames llargues. També vam gaudir de l’espectacle dels camps d’arròs, amb els seus colors marronosos i els que ja començaven a semblar un mirall perquè començaven a estar inundats. Vam arribar a un mirador i, guardant el màxim silenci, vam observar de més a prop els ocells amb prismàtics i telescopi. Mia Fernández Bermejo, Darla Moreno Planas, David Cuscó Uslé i Pau Van Schoneveld Cuscó.
Després de pedalar fins a l’Encanyissada i veure les aus que habitaven a la zona, vam tenir el privilegi de veure un flamenc volar, amb els colors fúcsia i negre que caracteritzen les seves ales. Després d’aquest bonic espectacle, vam tornar a l’alberg a dinar per agafar energia i continuar amb la bicicletada, a la tarda. Cinquè de primària
El destí era la platja del Trabucador i per arribar-hi vam pedalar per la llacuna de la Tancada. Allà vam veure moltíssims flamencs en un entorn preciós. En arribar, vam anar al moll del Trabucador on vam poder refrescar-nos. Ens vam banyar en una platja que no cobria i ens vam trobar amb la sorpresa que hi havia moltes algues que van picar alguns companys i companyes. Aleshores vam decidir travessar el Trabucador i anar a l’altre banda de la platja on vam trobar i observar una medusa. Al cap d’una estona, vam tornar a l’alberg per descansar, sopar i ballar una mica, a la discoteca, abans d’anar a dormir. Cinquè de primària
L’últim dia, després d’esmorzar, vam pujar a l’autocar direcció a la Casa de Fusta, on vam tenir la sort de provar la perxa. Vam anar a l’Encanyissada i vam perxar en diferents grups per viure en primera persona com es movien, per les llacunes, els ebrencs. Després de perxar, vam acabar aquestes meravelloses colònies dinant en una barraca típica del Delta de l’Ebre abans de tornar a Sant Feliu de Llobregat. Cinquè de primària
Primer d’ESO EL CARNET CATALÀ Durant la seva estada a Gósol, el 1906, Pablo Picasso va escriure i dibuixar en el que ell mateix anomenava “El carnet català”. Picasso el va omplir de retrats de la seva companya Fernande Olivier, inspirats en la talla romànica de la Mare de Deu de Gósol. També hi va dibuixar esbossos del paisatge, la gent i els costums i hi anotava paraules que li agradaven fonèticament, com matxo, o sinònims que desconeixia. Fins i tot es va atrevir a traduir del català al francès el poema “Vistes al mar”, de Joan Maragall, perquè Fernande pogués entendre’l. A primer d’ESO, enguany, hem fet una travessa circular pel Pedraforca, començant i acabant a Gósol. Caminant, els nois i noies han fet moltes descobertes, tant personals com de la terra i del paisatge. Tot allò que anaven coneixent ho anotaven en el seu particular “Carnet de la travessa”:
MATERIAL EXTRET DELS CARNETS DE: Martina Calderero Ocaña Ariadna Calvo Castellote Laia Escrigas Navarro Sofia Gómez Ribas Martí Roca Mestre Judit Sánchez Ramírez Maria Suñer Sala Laia Zi Sans Emilio
VISTES AL MAR Una a una, com verges a la dansa, entren lliscant les barques en el mar; s’obre la vela com una ala al sol, i per camins que només ells veuen s’allunyen mar endintre... Oh cel blau! Oh mar blau, platja deserta, groga de sol! De prop el mar te canta, mentres tu esperes el retorn magnífic, a sol ponent, de la primera barca, que sortirà al mar tota olorosa. Joan Maragall
Jofre Vila-Masana Castellnou
Picasso va estar-se a Gósol tres mesos durant els quals va aprofitar per inspirar-se i adquirir noves tècniques per als seus futurs quadres. Va començar a utilitzar els tons ocres i terrosos, molt semblants als colors de Gósol. També es va iniciar en la futura tendència, el cubisme. Tenia un lloc d’inspiració on anava sovint, a buscar fòssils, Torrentsenta. Després d’aquests tres mesos, Pablo Picasso va anar a París, al barri de Montmartre, marxant de Gósol pel camí dels gosolans, un camí de muntanya. A París es va convertir en l’artista més important del moment. Anys més tard hi va pintar una de les seves obres més famoses, el Guernica. La dona dels pans era una dona a la qual va pintar trenta-tres cops. Sembla que amb ella va establir una relació de confiança i intimitat. Es creu que Picasso va marxar tan precipitadament de Gósol perquè ja arribava el seu home, després d’haver passat l’estiu fora, i no es volia creuar amb ell.
Gósol 1906 Pablo Picasso reflectia la bellesa del poble amb els tons ocres de la terra. Podem veure que pinta formes uniformes amb diferents tons. La seva paleta de colors era molt reduïda. Els colors que la formaven eren el beige, el blanc, el marró fluix... entre altres.
LA MINERIA A SALDES A Saldes s’extreia carbó que servia per a les fàbriques com a combustible per a les màquines. L’empresa que organitzava l’activitat minera no tenia consideració amb el paisatge natural i hi va haver moltes protestes. El Parlament de Catalunya les va escoltar i, ara fa quaranta anys, es van fer dues lleis: la que declarava el Pedraforca Parc natural d’interès especial, i la que regulava l’extracció minera als Parcs naturals d’interès especial. Llavors l’empresa minera va barrejar el carbó extret a Saldes amb carbó que compraven a Sud-Àfrica. Encara que sembli un despropòsit el carbó de Sud-Àfrica els sortia més barat i van deixar d’extreure’n al Pedraforca. Després es va restaurar la part que havia sigut mina a cel obert.
EL MASSÍS DEL PEDRAFORCA El massís del Pedraforca va començar a formar-se fa uns 230 a 144 milions d’anys. Fa uns 75 a 69 milions d’anys, s’inicia la col·lisió entre les plaques tectòniques ibèrica i europea que va provocar la formació de la serralada pirinenca. Arran d’això, les falles es converteixen en encavalcaments. Els sediments més antics s’enfilen damunt dels sentiments més moderns, així es forma el mantell superior del Pedraforca. Durant els últims milions d’anys, l’erosió dels relleus originaris han donat la silueta de forca a la muntanya. El temps meteorològic és molt variable, ja que, com hem pogut comprovar, pot estar fent calor i sol i, de cop plou i fa fred i vent. La vegetació varia segons l’altitud. Per sota dels 1700 m s’hi troben roures, avellaners... a partir dels 1700m hi ha boscos d’avets i pinedes. Més amunt dels 2300m, la vegetació desapareix i només hi queda aquella adaptada a les tarteres i les roques. La fauna és rica. Els ocells són els més interessants, especialment el Gall fer. Entre els mamífers hi trobem l’isard, el conill, l’esquirol, el talpó roig, la musaranya quadrada, la guineu, la mustela. Amfibis com el tritó pirinenc, la salamandra... invertebrats com les papallones...
LLUÍS ESTASEN Lluís Estasen va ser un muntanyenc que va obrir camins i vies d’escalada a les muntanyes catalanes com el Pedraforca. A més de muntanyenc va destacar en altres esports com l’escalada o l’esquí. En el seu honor van construir el refugi a prop del Pedraforca amb el seu nom, però malauradament no va poder veure’l perquè va morir abans que l’inauguressin: El van inaugurar el 1949 i ell va morir el 1947.
PETITS RECORREGUTS I GRANS RECORREGUTS Els PR (petits recorreguts) són recorreguts que principalment es poden fer en un sol dia. Tenen una distància de menys de cinquanta quilòmetres. Estan identificats amb groc i blanc. Els GR (grans recorreguts) són recorreguts que es fan principalment amb més d’un dia. Són més de cinquanta quilòmetres. S’identifiquen amb vermell i blanc. Normalment, en els PR i GR, des d’una fita es pot veure l’altra fita. El manteniment de les fites el porten voluntaris.
LA RUTA DELS BONS HOMES Del segle X al XIV, els Càtars van estar-se a la Catalunya nord. Allà després de ser perseguits ningú no els va veure més. Ells estaven en contra de la jerarquia eclesiàstica, no creien en l’església i el seu funcionament, i creien en la pobresa de veritat. Volien viure en igualtat. Al Rei de França, això, no li importava però al Papa, sí; per això va obligar el Rei de França a perseguir-los en croada amb l’excusa que havien matat un eclesiàstic. Es pensava que li treien poder. Els Càtars van fugir per l’actual Ruta dels Bons Homes, encara que la gran majoria van ser exterminats.
Segon d’ESO L’ESQUIADA Recuperant la tradició d’abans de la Pandèmia, els de segon d’ESO van anar a fer la tradicional esquiada a la Molina. Els hem fet una entrevista per saber-ne tots els detalls. Què vau fer? Ens vam dividir per nivells. A la gent que no sabia esquiar tan bé, un monitor ens en va ensenyar. La gent amb més nivell va anar directament a pistes més difícils. Al final vam fer unes baixades tots junts. Us ho vau passar bé? Sí, va ser una experiència molt divertida i ens hem quedat amb ganes de repetir-la. També va ser molt enriquidora. Vau aprendre coses noves? Què? Sí, molt. L’últim dia ens van ensenyar a “derrapar” en baixada i deixar de fer cunya per frenar. Teniu alguna anècdota? Sí! Un dia vam fer ninots de neu, va ser molt divertit!
LA VELA
ire tesi de l’a ín s e d ll a Treb
Dins del Treball de Síntesi de l’aire i després de la visita al parc eòlic, els alumnes de segon d’ESO es van deixar endur pel vent. Van dedicar una tarda a la vela, en el marc incomparable de la costa de l’Hospitalet de l’Infant. Una bona manera d’experimentar la força d’aquest element tot gronxant-se en les onades del mar
ELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE A CORBERA L’aire ens porta coses bones i coses dolentes. De les bones convé gaudir-ne; de les dolentes cal fer-ne memòria perquè no es tornin a repetir. La visita als espais de la Batalla de l’Ebre va donar a conèixer, als nois i noies, la realitat de la Guerra Civil, una realitat que encara té nafres per tancar.
Tercer d’ESO TREBALL DE SÍNTESI DE LA TERRA El Treball de Síntesi de la Terra inclou una sortida d’un dia al massís del Garraf i una estada de quatre dies al CX MónNatura Pirineus, un centre de natura i desenvolupament sostenible dels Pirineus a les Planes de Son (Alt Àneu, Pallars Sobirà). En la sortida al Garraf es tracta un aspecte molt específic del treball de síntesi, de caire eminentment geològic (el Garraf per dins, la descoberta dels avencs...), molt lligat al tema d’interpretació topogràfica i sistemes de localització i navegació moderns (GPS). Les estades a Les Planes de Son, en canvi, tenen una orientació i un objectiu molt més global: arribar a fernos un plantejament de futur més sostenible de la nostra Terra que, de moment, és l’únic planeta habitable que coneixem. Tot això gràcies a la seva ubicació en un entorn natural (Pirineu), observant i sentint la natura (amb activitats diürnes i nocturnes), en un edifici bioclimàtic perfectament integrat en el paisatge i amb la possibilitat de fer petita i fràgil la nostra Terra (amb les activitats d’astronomia). Tant en la sortida al Garraf com en l’estada a les Planes de Son, s’han dut a terme activitats de fotografia (macrofotografia i fotografia nocturna) amb els equips fotogràfics de l’escola. S’ha elaborat una presentació amb una selecció de més de 400 fotografies del Garraf i de les Planes de Son, la majoria realitzades pels propis alumnes. A part de les activitats abans assenyalades en les sortides (que inclouen tres dossiers de ciències), s’han realitzat activitats sobre la Terra de les matèries de català, castellà, socials, tecnologia i música.
El paisatg e de Les Planes de Son
Entre un mar d’arbres es veu una clapa de neu, també un petit toll d’aigua, al cim hi podem apreciar un munt de neu, a la falda de la muntanya es pode veure uns pins roigs, més amunt un munt de pins negres i mes amunt encara un petit cabirol, amb la seva família, content , saltant per la muntanya feliç i lliure. Al flanc dret hi podem albirar un petit turó amb pocs arbres i amb subtílissims punts de neu. És la cara nord. El paisatge sembla humit, fa fred, encara som a l’hivern. El cel no és blau, està tapat per un inmens núvol gris, potser plourà? Adrià Llopart Gurrera Vàrem trobar un paisatge clar, fantàstic i obert. Hi havia grans blocs de pedra al mig que et feien somiar en estranyes raons per les quals havíem arribat allà dalt. Un petit rierol tallava la monotonia de les planes. L’estació meteorològica era l’únic indici d’activitat humana en aquella zona. Les muntanyes nevades t’incitaven a trepitjar la neu verge d’aquell inexpugnable cim i la clariana et convidava a testar si la seva extensió era finita. Una fila de persones contemplava amb expectació aquell paratge màgic hivernal. Izel Márquez Rodríguez
El cel té un to blau clar i, sobre el cim de la muntanya que s’aprecia al fons, una massa de núvols blancs i alts que estan dispersos i espessos, semblen de cotó. La seva blancor fa que el contorn de la muntanya sembli retallat sobre el color blanquinós que la corona. Als peus hi apreciem una plana coberta de pins; negres roigs i blancs, com si fos un segon sostre que el recobreix. Al centre hi ha un camí serpentejant, que s’allunya en perspectiva. Si dirigim la nostra mirada cap al cim de la muntanya es pot apreciar una zona il·luminada que transmet molta calma i esperança que, quan algú vulgui pujar-hi a dalt, li faci bon temps. El lloc produeix sensació de quietud, calma, tranquil·litat. A simple vista no es veu cap rastre d’éssers animats pero pot semblar que arriben els primers dies del canvi d’estació, d’una manera serena i absolutament natural. Marina Abella Giménez
El paisatge que descriuré pertany a les Planes de Son, d’una fotografía que vaig fer durant una de les excursions de les colònies. En aquesta imatge podem distingir un riu, des de les ribes del qual, s’observen uns blocs negres de bassalt. Aquest riu està envoltat de plantes i arbres d’un color no gaire viu acompanyat d’un cel ennuvolat. El que no es veu en aquesta imatge són diferents muntanyes nevades, seques i algunes punxegudes. Aquest paisatge és agressiu ja que es pot notar amb la força amb la qual viatja l’aigua del riu. A mi em va agradar molt aquesta excursió pels paisatges que hi vam poder veure. Va ser una molt bona experiència. Inés Hidalgo Gracia
Quart d’ESO VIATGE CULTURAL A MADRID Del 28 de març a l’1 d’abril, els alumnes de quart d’ESO vam anar de viatge a Madrid. Va ser una bona ocasió per enriquir-nos de cultura, tot enfortint lligams entre nosaltres. El primer dia vam sortir de l’escola ben d’hora, en autocar. Després d’un llarg trajecte, vam parar al Barranco de la Hoz, al costat del poble de Peregrina, famós barranc de Félix Rodríguez de la Fuente. Va ser molt entretingut i ens vam plantejar qüestions d’ètica animal en les quals no hi havíem pensat abans. Mentre estàvem caminant va passar un voltor molt a prop dels nostres caps i vam poder fer-ne una fotografia i tot! Després, vam tornar a pujar a l’autocar que ens va conduir al centre de Madrid. Va ser un viatge llarg però quan vam arribar a la ciutat estàvem tots expectants a les finestres del vehicle. Tot seguit, vam arribar a l’alberg “Generator” i ens vam distribuir en les diferents habitacions per tal d’instal·lar-nos còmodament. El primer sopar va ser màgic, estàvem tots amb una gran eufòria, comentant el partit de futbol d’aquell dia, mentre esperàvem amb emoció les activitats de l’endemà. El segon dia ens vam despertar ben d’hora per començar el recorregut “Te comería a versos” per tot Madrid. Cadascú tenia un mapa de la ciutat on marcàvem la ruta que faríem l’endemà. Vam visitar molts llocs emblemàtics, com ara el Senat o la Plaça del Sol. També vam veure el Palacio Real i la coneguda Catedral de l’Almudena, on vam poder entrar i tafanejar l’interior. Érem com uns guies de la ciutat! Quan arribàvem a les nostres destinacions, un de nosaltres llegia un fragment descriptiu de la ubicació als altres companys. Després, vam visitar el Mercado de San Miguel i vam poder comprar petites delícies madrilenyes! Tot seguit, ens vam dirigir al Museo del Prado, però abans d’entrar-hi vam parar a dinar. La Lala ens va fer una profunda explicació d’algunes obres d’art que vam tenir l’oportunitat d’apreciar. Va ser una visita molt enriquidora i culturalment inspiradora. Un cop finalitzada, vam dirigir-nos al Barrio de las Letras, on vam visitar la casa del famós escriptor Lope de Vega. Allà, una noia ens va fer una visita guiada molt interessant i després ens vam dividir en tres grups per fer un recorregut pel barri, passant per la impremta i la xocolateria San Ginés on, gairebé tots, vam aturar-nos a berenar uns exquisits xurros amb xocolata desfeta. Al final de la jornada, vam anar a la cafebreria anomenada “La Central”. Cada grup va comprar un llibre que s’ajustés als interessos de tothom. Després d’aquest dia tan llarg, vam tornar a l’alberg esgotats, però amb ganes de tornar-hi l’endemà. El tercer dia no va ser com ens havíem esperat. Al principi, vam continuar amb la segona part del recorregut “Te comería a versos”. Aquesta vegada, vam visitar el Caixaforum, el Congreso de los Diputados, el monument del “Abrazo” i la plaça de l’Estació d’Atocha, on vam parar a dinar. Després, vam anar a visitar el Museo Reina Sofía, i allà un seguit d’esdeveniments imprevistos van fer canviar el rumb del viatge. La Lala va ser una guia excel·lent i vam aprendre moltíssim de les obres d’art d’allà, com ara el famós Guernica. Durant la visita, alguns companys es van començar a trobar malament i a sentir-se marejats, fins que van acabar vomitant. Malgrat les dificultats, els companys sans van ajudar a aquells que es trobaven malament, i junts vam poder seguir endavant amb el nostre meravellós viatge. Els companys sans van anar a visitar el Jardí Botànic, on hi van aprendre moltes curiositats de les plantes i flors que hi havia. Tot seguit, ens vam dirigir al teatre Cuarta Pared, on ens va rebre un dels socis i familiar de la nostra professora Emilia. Ens va explicar curiositats del teatre i de l’obra que anàvem a veure però, abans de fer-ho, vam anar a sopar al cafè del teatre. L’obra va ser molt diferent i alternativa, però profundament entretinguda i interessant. L’últim dia vam estar, tot el matí, recollint les nostres coses; la nit havia estat molt moguda, ens havia visitat un metge a la matinada i gairebé tots vam caure. Al cap d’una estona, vam anar a l’estació d’Atocha per tornar en AVE cap a Barcelona. Malgrat que el viatge va acabar de manera “accidentada”, ens vam unir molt com a grup, creant llaços entre nosaltres que no es trencaran mai. Et trobarem a faltar, Madrid!
Primer de Batxillerat EL VIATGE CULTURAL A GRANADA
El viatge cultural a Granada, de primer de batxillerat, és apropar-nos a un territori extraordinàriament ric, amb capes superposades d’història, cultura i art, d’humanització d’un paisatge excepcional. Hi ha alguna cosa en l’aire de Granada que ens parla d’una Iberia que hauria pogut ser molt diferent, i que d’alguna manera, ens ha deixat la seva petjada, les seves ferides mai tancades del tot. El viatge ressegueix dues fites, dues històries de perdedors: el llegat cultural de la Granada andalusí; i l’obra poètica de Federico Garcia Lorca, i la persecució dels que, com ell, van caure en fosses anònimes. Ens hem acostat a aquests centres d’interès a través de l’experiència directa: mirar, trepitjar, dibuixar, cantar, escriure, emocionar-nos i meravellar-nos junts.
Per als alumnes de Dibuix tècnic la visita a l’Alhambra tenia el valor afegit de quan et retrobes per fi amb una cosa que has estudiat llargament. Endinsar-se en els espais. Fotografiar la llum modulada per les pedres. Dibuixar els mosaics, reconèixer la geometria fins a trobar-la fàcil. Mirar enllà des d’una finestra feta a mida per a seure entre catifes, sentint la música i la frescor de l’aigua.
A Fuente Vaqueros, poble natal de Lorca, vam tenir una d’aquelles oportunitats que si les prepares no arriben, però que cal haver treballat perquè passin. Vam disposar de tot el teatre municipal del poble, durant una tarda, per muntar i representar La Casa de Bernarda Alba, que havíem visitat aquell mateix dia. No ho oblidarem. Anda, jaleo, jaleo... ressona per aquells camps.
Segon de Batxillerat
VIATGE CULTURAL AL PAÍS BASC
Un cop acabats els exàmens finals, la classe de 2n de batxillerat hem fet un viatge cultural i de comiat al País Basc i Navarra. El viatge, articulat al voltant de l’art, la natura i la història recent, ha servit tant per culminar el procés d’aprenentatge dut a terme durant anys a l’Escola Mestral, com per trencar amb la tensió deguda a l’esforç de les darreres setmanes, i per enfortir els lligams entre un grup, que, més unit que mai, som conscients que estem vivint els darrers dies a l’escola. El nostre recorregut ha passat pel Museu Guggenheim de Bilbao, el Peine del viento a Sant Sebastià, els pobles mariners Pasaia, el museu Chillida Leku a Hernani i la Fundació Oteiza a Alzuza.
Davant del Peine del viento de Chillida a Sant Sebastià.
Al Museu Guggenheim de Bilbao, de Gehry, a sota de l’escultura Maman, de Bougeois.
Al Museu Chillida Leku
Dibuixant, pintant, escrivint...
Espai de recerca EL MITE D’ORFEU I EURÍDICE A TRAVÉS DE LA HISTÒRIA DE LA LITERATURA Aquest treball de recerca té el seu punt de partida en la voluntat de
trobar aspectes de la història de la literatura reflectits en el mite clàssic d’Orfeu i Eurídice. Així, hem començat amb un estudi del fet mitològic i un estudi del relat dels amants i dels seus personatges des de l’anàlisi de les fonts clàssiques: Metamorfosis d’Ovidi i Geòrgiques de Virgili, que són els referents principals, però no els únics. A la segona part, hem vist com el mite provoca lectures en distintes èpoques, des del segle VI al XX, d’acord amb les ideologies socials, esdeveniments històrics i context cultural de cadascuna d’elles, fixantnos en alguns autors en concret i en les seves interpretacions. Hem pogut concloure que el mite perviu i s’evoca des de diferents sensibilitats segons l’estètca de cada etapa, però no canvia en essència. És a dir, des dels textos clàssics fins a la seva transmitologització, n’ha perdurat sempre allò substantiu, encara que s’hagin arribat a perdre fins i tot els personatges originals.
Nec procul afuerunt telluris margine summae: Hic, ne deficeret, metuens avidusque videndi Flexit amans oculos, et protinus illa relapsa est, Bracchiaque intendens prendique et prendere certans Nil nisi cedentes infelix arripit auras. Metamorphoseon, Ovidi
Rosa Carreras Vidal Tutora: Emilia Ocaña
Diferència en l’eficiència reproductora de les tortugues de l’escola. Possibles causes Aquest treball de recerca s’inclou en el projecte El Pati de les tortugues, que és una instal·lació col·laboradora de l’antic Departament de Medi Ambient, actualment inclòs en la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, des del curs 2003-2004, per a la tinença i cria de la tortuga mediterrània (Testudo Hermanni) a l’Escola. Aquest projecte, amb l’estreta col·laboració del CRARC (Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya), ha permès a molts alumnes de l’escola aportar informació sobre la tortuga mediterrània mitjançant els seus treballs de recerca. Enguany hem decidit utilitzar les dades recol·lectades en aquests treballs (i les obtingudes en el present) per estudiar a què és deguda la repetida i significativa diferència entre l’eficiència reproductora de les dues femelles de la unitat reproductora de Testudo Hermanni de l’Escola. L’eficiència reproductora és el quocient entre els ous postos i els naixements. Per dur a terme aquest estudi, en primer lloc hem analitzat el Banc de dades del Pati de les tortugues per poder fer una anàlisi comparativa dels resultats amb els dels anys anteriors. Els resultats d’aquesta anàlisi indiquen que des del 2012, que es va començar a observar aquesta diferència, la tortuga gran (codi 7495) presenta una eficiència reproductora menor que la tortuga mitjana (codi 6218), amb diferències sovint superiors al 50%. Tenint en compte que el curs anterior la gran va enregistrar una eficiència reproductora de només el 23%, ens vam proposar analitzar quines podrien ser les possibles causes davant d’aquesta diferència. Però la causa d’aquesta diferència és un aspecte que no hem pogut acabar de resoldre. Perquè malgrat la hipòtesi de la diferència d’edat sigui la més convincent, ja que al CRARC ens han confirmat que l’eficiència reproductora disminueix amb l’edat (i la tortuga gran té al voltant dels 65 anys mentre que la mitjana és molt més jove), no podem descartar altres causes, entre altres coses perquè aquest any l’eficiència reproductora de la tortuga gran ha estat la més alta enregistrada a l’escola per a aquest exemplar (79%). Entre les possibles altres causes podem destacar la diferent mida entre el mascle (que és petit) i la tortuga gran, que és de les més grans de la seva espècie (Alba Ramon, 2010), fet que podria dificultar la còpula. Hem fet moltes observacions en les quals la femella gran fugia del mascle, que no parava de perseguir-la, mentre que amb la tortuga mitjana aquest comportament insistent no l’hem observat. És com si el mascle “considerés” que no ha aconseguit una còpula satisfactòria i per això hi insisteix constantment. Si les còpules no són completes, és possible que els ous no resultin tots fecundats. A part de l’estudi esmentat, s’ha portat a terme l’estudi i recollida de dades de l’any actual pel que fa a nombre de postes, nombre d’ous, naixements, malformacions... que s’incorporen al Banc de dades del Pati de les tortugues (per poder ser utilitzats en treballs de recerca futurs), juntament amb el document fotocronològic de les activitats realitzades durant aquest període. En aquest altre context ens satisfà poder constatar que s’ha obtingut el nombre màxim d’ous (31) i naixements (27) de la història de l’Escola. Berta Ruiz Serapio Tutor: Josep Marí
Pensem-hi una mica
PARLEM DELS NOSTRES VIATGES I COLÒNIES En el context de la nostra manera de fer escola, les activitats de tipus pedagògic i didàctic fora de l’estricte recinte escolar són l’oportunitat que es brinda als alumnes de créixer, connectar amb la realitat que els envolta i enriquir-se, de manera vivencial, des dels diversos àmbits. És per això que són sortides pensades i preparades amb tota la il·lusió, que és molta, pels mestres i professors. Dins d’aquestes sortides prenen especial rellevança les colònies i els viatges, durant els quals a tots els objectius anteriors, hi sumem la convivència i l’adquisició d’autonomia personal. Aquest curs, després d’uns primers mesos d’incertesa, finalment vam poder reemprendre aquesta part tan important per definir la nostra empremta i, no podia ser d’una altra manera, la revista Trimestral n’ha volgut ser testimoni. La revista, la Trimestral, és una altra iniciativa que ens il·lusiona; ja que són els mateixos alumnes que tenen la veu i l’espai per a l’expressió a través del llenguatge escrit i l’artístic. En aquest article es reuneixen els dos projectes: alumnes de revista parlant amb alumnes de diverses classes sobre viatges i sortides. Esperem que les entrevistes que n’han resultat us agradin. Hem entrevistat la Bali de P3, el Marc de P4 i la Nora de P5 perquè ens expliquin les seves colònies a Can Montcau. On vau anar de colònies? Tots: A Can Montcau. Què hi vau fer? Nora: Vam fer un joc de nit amb llanternes. Bali: I havíem de buscar conills de paper. Què és el que més us va agradar? Nora: Fer la bosseta d’olor. En un paper de tela bonic vam posar-hi herbes que feien bona olor. Bali: Buscar els conillets que quan venia el primer raig de sol es transformaven en conillets de veritat. Marc: Els conillets i fer el joc de nit.
Els alumnes de primer d’ESO van gaudir d’uns dies entre la natura fent una ruta pels voltants del Pedraforca, tot descobrint els paisatges i creant connexions i lligams entre ells. Hem entrevistat la Carlota, la Laia, la Mireia, el Marc i el Jofre. Com és tradició cada dos anys, a segon de Batxillerat, els alumnes celebren la fi del curs viatjant al País Basc. Allà s’han enriquit en molts aspectes: artístic, literari, social... entre d’altres. A més, han pogut tancar, junts, una etapa molt important de la seva vida. Per saber-ne més, hem entrevistat el Víctor Hidalgo i el Carlos Hernández. Quines activitats destacaríeu més del vostre viatge? Víctor: A mi, personalment, em va agradar molt la visita al Museu Guggenheim. Allà, la Lala ens va fer unes explicacions d’aquelles obres, aprofundint en el seu significat i estil. La majoria d’elles eren abstractes. Carlos: Els nostres professors ens van deixar una estona lliure que cadascú va aprofitar de diferents maneres. Per exemple, nosaltres dos vam anar a la platja. Què us va semblar el recorregut amb el Pau Pérez? Carlos: Va ser un plaer gaudir de les explicacions del Pau mentre ho contrastàvem amb els paisatges i les fonts. Víctor: Si, el Pau es va explicar molt bé. Vam poder saber més coses sobre els orígens d’ETA i altres curiositats de la societat basca. Aquest viatge el recomanaríeu a futurs cursos? Víctor: Definitivament sí. És una experiència que ens ha permès tancar l’etapa de la millor manera possible. A més, hem connectat molt amb els professors. Carlos: Estic d’acord. És un viatge que recordarem sempre i estem molt agraïts que l’escola ens proporcioni l’oportunitat de conèixer el nostre món.
On vau anar? Tots: Al Massís del Pedraforca. Què vau fer? Marc: La ruta 360º al Pedraforca, agafant el PRC127. Us ho vau passar bé? Tots: Sí, molt! Laia: Una experiència molt bonica. Quin tram de la ruta us va agradar més? Carlota: El del refugi, encara que va ser el més dur. Tots: Sí. Hi havia molt de desnivell? Tots: Sí. Gairebé tot era pujada. Quant va durar? Tots: Quatre dies i tres nits. El primer dia vam anar a l’hostal, el segon, a un refugi i el tercer, a un càmping. Alguna anècdota: Laia i Carlota: Al càmping vam jugar amb una nena ucraïnesa, hi havia dues famílies ucraïneses que hi treballaven. La nena era de Mariúpol. Tots: Ens vam entendre només en anglès, molt poc... i saltant. Tots: Els paisatges eren molt bonics. Jofre i Mireia: Vam trobar una guineu, la nit del refugi.
Vida d’escola LA CELEBRACIÓ DE SANT JORDI
Sant Jordi és un dia especial a l’escola. És un dia ple d’activitats relacionades amb la poesia, la lectura i amb aquesta festa tradicional. De bon matí hi ha la lectura de poemes, tant a secundària com a primària. Després intercanvi de llibres, xocolatada i l’acte de lliurament de premis. A la tarda, tallers per a tothom!
Ens hem interessat per saber com ha estat l’experiència dels més petits de l’escola aquest Sant Jordi; per això els hem fet una entrevista: Què és el que més us va agradar del dia de Sant Jordi? Martina: Quan van fer l’espectacle. Bet: Que la Judith es posés contenta quan li vaig donar el llibre. Emma: Que em donessin un llibre. Jan: Quan els concursants van guanyar el llibre. Bet i Emma, estàveu nervioses al moment de pujar a l’escenari? Les dues: Sí, molt! Us van agradar els llibres de Sant Jordi? tots: Sí! Jan: El meu anava d’un llop amb “clacotets”. Martina: El meu d’una sirena que es va morir i després va tornar a viure. Us va agrdar l’obra de teatre? Bet: Sí, a mi em va agrdar el drac. Martina: A mi també em va agradar el drac i la princesa. Alguna anècdota? Jan: A mi em va encantar l’obra de teatre Tots: Sí, a mi també.
També hem entrevistat, sobre el dia de Sant Jordi, la Greta, el Pau, el Noel i l’Adrián, de cinquè de primària: Què us va agradar més del dia de Sant Jordi? La llegenda. A mi, també. Anar amb els fillols. Què vau fer amb els fillols? Vam llegir un conte. Contes de Sant Jordi que ens agradaven. De la nostra infància. Us ho vau passar bé? Sí. Sí. Molt bé. Vau menjar xocolata? Qui li agradava, sí. Us va agradar l’obra que van fer els de segon de batxillerat? Sí! Què us va agradar més de l’obra? ”Els de calle” Vau fer intercanvi de llibres? Sí. Va ser molt guai.
L’hora del conte Carlota Sancho Luque Quart de primària
UN SANT JORDI DIFERENT
Vosaltres coneixeu la història de Sant Jordi ? Sí, sí, la del drac que es menjava el bestiar, llavors feien un sorteig i li tocava a la princesa, i el cavaller salvava la princesa... Doncs jo us explicaré una versió ben diferent: la meva...preparats? Doncs som-hi: Hi havia una vegada, en el poble medieval de Montblanc, una princesa molt especial i força moderna que s’estava tot el dia amb el mòbil. I sabeu què feia amb el mòbil? Doncs no s’estava a l’Instagram publicant fotos seves, no; jugava al Paraulògic . Si, si...ho heu sentit bé. Era una noia molt interessada per la seva llengua i estava “enganxadíssima” a aquest joc... de fet, no era l’única. Hi jugava toooooooot el poble. El cas és que hi havia un drac a qui no l’interessava menjar gent, sinó que volia fer amics i amigues. S’acostava a Montblanc cada dos per tres i tothom estava ocupat jugant al Paraulògic: “Així és impossible conèixer ningú, mai faré amics”, es deia a si mateix quan veia el panorama pels carrers de dins de la muralla del poble. El drac ja no sabia què fer fins que se li va ocórrer una brillant idea: intentar reunir la gent del poble entorn a la plaça. Així que va anar penjant uns cartells pels carrers i als portals de les cases dels veïns i veïnes de Montblanc. Però ningú no en va fer ni cas...ja hi havia sempre molta publicitat pels carrers, aquell paper era un més entre tants. I tothom estava prou ocupat jugant al Paraulògic... La seva segona idea va fer més efecte: va decidir carregar-se la wifi de tot el poble ! Va pensar: “ a grans problemes, grans solucions” i així va ser; al cap d’uns dies tothom es va reunir a la plaça sense saber ben bé què devia passar. Uns als altres es preguntaven:” qui es deu haver carregat la wifi?”, d’altres deien: “ Un drac que fa cartells i vol fer amics?, a veure si deu ser un parany i se`ns vol cruspir a tots!”... En general hi havia molta desconfiança però alhora curiositat per saber què caram passava amb aquell drac. De sobte, mentre la plaça estava plena de gent xiuxiuejant els uns amb els altres, se sentien de lluny les passes del drac que s’apropava a la plaça. Tothom va anar fent silenci. Quan el drac va aparèixer amb un posat del tot trist i depressiu, la gent va quedar bocabadada. De seguida van veure que aquella bèstia necessitava ajuda...estava fatal pobret, fins i tot era incapaç de treure foc pels queixals! Uns nens se li van apropar poc a poc i ell es va ajupir perquè li poguessin parlar a cau d’orella. Li van preguntar què li passava i per què estava així. Ell va contestar: -Ja sé que soc un drac, però vull tenir amics. Des de petit els meus pares m’han ensenyat a no menjar gent. Segueixo una dieta vegetariana, rica en hortalisses i fruites...i tot i així, ningú vol saber res de mi. Cada cop que m’acosto a la gent, fugen corrents i cridant...i aquí a Montblanc esteu molt enganxats als mòbils i tauletes nois !! No sabeu el que m’ha costat que m’escolteu! La gent va quedar embadalida amb les seves paraules, tant grans com petits van adonar-se que no es pot estar tot el dia enganxat a la tecnologia, ni que sigui per jugar al Paraulògic! A partir de l’endemà, tot i haver recuperat la wifi, van anar quedant a la plaça del poble cada tarda, sortint de l’escola amb el drac, per explicar-li rondalles i contes. Els adults es refiaven d’ell completament: qui millor podia cuidar dels seus fills i filles que un drac gegant! I quan sortien de les seves respectives feines, recollien la canalla per anar a sopar i dormir. El drac aleshores anava a descansar als afores de les muralles de Montblanc. Vigilava el poble. El seu poble. Aquell que li havia donat l’alegria de viure. Conte guanyador al certamen de sant Jordi de l’Ajuntament de Sant Feliu.
Vida d’escola
LES FESTES DE PRIMAVERA
Aquest any hem pogut recuperar la tradició més coneguda de l’escola després de dos anys sense poder gaudir-ne, les Festes de Primavera. Van començar divendres, animant totes les famílies amb l’streetball, els balls, les curses i els concerts. En el ball, cada grup, com és tradició, va sortir a fer-ne un. Aquest any cada grup representava un color i tots van poder lluir els seus millors moviments al centre de la pista. Al final, tots els cursos junts, van fer un gran ball final, amb la cançó de “Madre Tierra” de Chayanne. Va ser molt emotiu i un bon final per a aquesta activitat. Els cursos de P3 a segon de primària van participar en la cursa anual, que consisteix a fer una volta sencera a la pista gran. Cada curs té el seu guayador i podi però tots hi reben una menció especial. De tercer de primària a quart d’ESO participen en l’streetball, una mena de bàsquet de mitja pista en el qual es competeix entre cursos. Dissabte, ben aviat va començar la festa. A primera hora del matí tots els voluntaris van preparar unes paradetes d’activitats diverses per tal que tothom es pogués divertir. Es podien fer clauers i collarets, atrapasomnis, tastar pastissos fets pels pares i nens i pintar-se la cara. També van muntar uns jocs a l’aire lliure per als més petits i es van fer uns partits d’handbol amb d’altres escoles.
EL CONCERT Aquest any, com ja és tradició, a l’escola hem celebrat el concert de les Festes de Primavera, al Palau Falguera, per al qual tots els alumnes de primària han estat assajant amb molta energia per oferir als pares una vetllada perfecta. Hem parlat amb la profesora de música, la Gemma, i ens ha explicat com estava organitzat el concert. Estava dividit en dues parts: la primera, protagonitzada pels alumnes de primer, segon i tercer de primària que van fer un espectacle molt divers; des de cantar cançons de forma tradicional, a tocar instruments o materials diversos per acompanyar-les. També van fer algunes danses que van fer que l’espectacle fos molt dinàmic. Els alumnes de quart, cinquè i sisè van introduir cançons a dues veus o en cànon, i també percusions a partir de la música de Ray Charles, un músic estadounidenc conegut per la seva combinació d’estils; així com d’altres músics emblemàtics. Les percussions les feien amb materials com pilotes de tennis, gots o diferents objectes.
La Galeria
DIBUIX DEL NATURAL: SANTES CREUS Els alumnes de segon d’ESO van visitar el monestir de Santes Creus. Un cop realitzada la visita, van dibuixar del natural algun racó d’aquesta preciosa joia del gòtic català. Dibuixos a càrrec de: Bet Boadas Sancho Ivet Cruz Fernández Adriana Ferrer Vilaseca Arnau Ruiz Hernández Yunjia Zhang