Trimestral Abril 2014

Page 1

TRIMESTRAL

2n TRIMESTRE - CURS 2013-2014


El racó del Consell Rector

De nou ens retrobem en aquest racó que la revista ens reserva. Poc a poc, el curs va avançant i els nens i nenes, nois i noies, estan enfilant, ja, la recta final del curs: aquest tercer trimestre que, enguany, s’ha fet esperar tant. Després de la diada de Sant Jordi, tan bonica i important per a l’escola, queden les colònies de primària i parvulari, els treballs de síntesi d’ESO (a Núria, Planes de Son i en el nostre centre), la vinguda dels anglesos, les competències bàsiques de sisè, la selectivitat… Bufff, tota una feinada! Per sort, les ganes i la il.lusió de treballar no falten i, sense adonar-nos-en, cada projecte serà ja una realitat. I a l’estiu, l’activitat no para! Aquest any, i en la línia del curs passat, tenim una oferta atractiva per tal que els nostres fills, a més de divertir-se i gaudir de l’estiu, continuïn practicant la llengua anglesa, tant a l’escola (els més menuts) com a fora. El Casal d’estiu, en anglès, de parvulari a tercer; la possibilitat d’anar a unes colònies en immersió de llengua anglesa a La Molina de quart a sisè; o bé, de fer una estada a anglaterra, els d’ESO; són propostes engrescadores i interessants. Des del Consell Rector, creiem que, amb l’experiència, acumulada, de molts anys d’organitzar activitats a l’estiu des del centre; actualment, oferim una proposta d’activitats molt adequades per a cada edat que respon a la filosofia d’activitats extraescolars de l’escola: “També ens ho podem passar bé, formant-nos i vivint experiències enriquidores”.


Editorial Novament el curs ens ha regalat l’oportunitat de jugar amb les paraules... És una sort que tenim els que anem a escola... que aprenem de lletra! Des d’aquí, us animem a fer-ho; llegiu i escriviu poesia. És un exercici fantàstic, segur que us agradarà. No calen grans volums d’inacabables llibres... una, només una, poesia ens pot suggerir tantes coses; tan boniques i tan intel.ligents... Fixeu-vos en aquest fragment de la poesia Bèlgica de Josep Carner:

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els mestres, professors i professores que han treballat amb els grups: Eli Ramírez, Marta Montserrat, Anna Rovira, Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol, Jordi Guirado, Raül Garcia, Montse Vinyoles, Estel Andreu, Eulàlia Riera, Ona Ramos.

Supervisant treballs d’alumnes: Pere Carrera, Susagna Font, Anne-Sophie Jégou. Dissenyant la portada: Víctor Querol.

Des de Llengua i comunicació: Mariona Boadas, Marina Corbera, Pol Gálvez, Pau Garcia, Sara Jiménez, Caterina Milà, Carles Ortega, Alejandro Rodríguez, Esther Zamora, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera

També, si us ve més de gust podeu gaudir de la delicadesa dels mots de Sagarra i la seva Cançó de pluja: ¿No sents, cor meu, quina pau més divina, amb la musica dels núvols desfets? Pluja de nit, delicada veïna, dentetes d'aigua en els vidres quiets... No sents, cor meu, quina pau més divina?

Durant aquest trimestre també hem tingut una altra oportunitat per acostar-nos a la literatura: hem anat al teatre. Després de treballar i llegir les obres a classe, els d’ESO i Batxillerat hem pogut gaudir de quatre obres diferents que ens han obert els ulls al món. Els nois i noies de l’escola hem pogut viure, de primera mà, les emocions, idees, el domini del llenguatge de quatre autors clàssics que, en el seu moment, ens van fer un obsequi vital preciós que encara es conserva. Les posades en escena han estat impecables i nosaltres no ho hem desaprofitat... l’esforç ha valgut, indiscutiblement la pena!

Bon Sant Jordi! Feliç Literatura!

2n trimestre

trimestre 2013-2014

Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m'agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres guarnides d'arços, d'oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carreres i fanals avançant per les prades. I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d'aigua trèmula, tota desig d'emmirallar els estels.

03


P3

l’aparador

Blanca Llopart

Escola Mestral

Berta Duran

04

Lucía Sánchez

Gerard Guillaumet


P4

l’aparador:

Maria Ayala

Popular

Maria Hernández Nathan Berenguer

2n trimestre

Sofia Gómez

05


P5

L’Ona, és una campiona i té una mona. Ona

l’aparador L’Adriana, OLIN D O R té molta gana i sempre mana. Adriana G.

Escola Mestral

L’abril és florit, i a la nit és molt florit. Anna M.

L’Arnau, té la clau, de la seva nau. Arnau

La Jordina, té una joguina, que és una nina. Adriana F.

A la Lucía li agrada menjar, i també jugar. Lucia

El Pol, té un cargol i a la festa està sol. Àlex

El Pau, té un palau, i s’oblida la clau. Eric

Jo vaig per aquí, perquè acabo de venir. Tomàs

El Pol, juga a futbol i marca un gol. Alberto

La Ivet, porta un avet, que és molt petitet. Ivet

La Morgan, està cantant, a dalt del tobogan. Morgan

Al Biel li agrada la mel i s’embruta el pèl. Biel

Jo sóc l’Anna, m’agrada la granja, i li dono herba a la vaca. Anna V.

En Bernat balla amb un rat penat. Bernat

L’Ada, sembla una fada. Ada

A la tardor, no hi ha flor, que tingui por. Júlia

El futbolista, xuta un xut i se’n va de la pista. Max

L’Àlex va a la lluna i es menja una pruna. Pau E.

El conill, està en perill. David

La tassa té una massa, que no pesa massa. Pau D.

El Pau, fa un cau, i es fica al cau. Maria

06

S!

En Martí, salta pel trampolí i toca el violí. Marti G.

El David, es menja un dit. Pol La Maria coneix una marieta. Martí M.

L’Ona té una mona, que busca una cosa i triga molta estona. Carla El Pau, tira un dau i cau a la nau. Josep


2n trimestre

l’aparador 1r

07


Escola Mestral

l’aparador 2n

08


LA SABANA

l’aparador 3r

M’agraden els documentals i la vida dels animals. M’agraden els de la sabana i poder veure el que passa en aquella gran plana.

M’agrada el sol brillant I els seus rajos il·luminant. Jordi Cendrós LA MEVA ÀVIA DE LA XINA Enyoro la seva dolça veu, i la carícia de la seva mirada. Enyoro els dies quan jo era molt petita i els petons que em feia. Enyoro el seu sentiment, i l’estimació que em donava.

AL COSTAT DEL MAR Noto l’escalforeta al costat del mar, la sorra que es va enfonsant, la dolça brisa que em va acariciant. Noto les onades picant, en els meus peus, com si estiguessin ballant. Noto la forta olor de sal, per als meus sentits un regal. Veig el vol tranquil d’una gavina, jugant amb l’aire tota ballarina. Èlia Noguera

Enyoro poder estar al seu costat i notar les seves abraçades.

ELS LLIBRES

Enyoro...

M’agraden petits i grans, amb dibuixos molt elegants.

Xeica Rigual EL MEU GERMÀ El meu germà és molt rialler i li agrada passar-ho molt bé. Té cinc anys més que jo, i per a mi ell és el més bo. M’agrada compartir els seus jocs i amb ell anar a tots llocs.

M’agraden els que fan olor, també els que tenen molt de color. M’agraden els que fan volar sense parar, la meva imaginació, així els llegeixo amb molta passió. M’imagino mil i un personatges, tots ells donen bons missatges.

M’agrada escoltar els seus acudits, sempre em resulten molt divertits.

M’agraden els que parlen de nens i de descobriments, tots ells són molt sorprenents.

Dibuixa posant molta passió i pels seus dibuixos sento admiració.

M’agraden també els llibres d’animals i sobretot els que parlen de cavalls.

El meu germà es diu Guillem, i, tot i que m’estima molt i junts sempre juguem, a vegades ens barallem. Arnau Casola

Llegint pots viatjar sense parar, i visitar el món com un veritable rodamón. Anna-Jing Guardiola

2n trimestre

M’agrada veure els lleons caçant i les gaseles corrent escapant.

09


l’aparador 4t

LLÀGRIMES D’AFECTE Rellisquen llàgrimes sobre el meu rostre, no ho puc evitar, em sap tan greu veure-la patir d’aquesta manera. La mimem amb tendresa, la deixem reposar. Petons i abraçades la motiven.

LA REFLEXIÓ

La miro amb afecte, i ella em regala un somriure dolç i tranquil.litzador. L’estimo tant…

Els pensaments colpegen el meu rostre, desclenxinant-me la vida. M’he quedat saturat en un embús de sentiments. No puc avançar, només puc retrocedir.

Penso en ella, nit rere nit, i estic convençuda que ella també pensa en mi.

Cerco el dia en què em retrobi, en què torni a ser jo. Deixaré enrere els pecats, i tornaré a començar.

Hilda Gambús Vinyeta

Estic perdut enmig del no-res, sense ningú al meu costat. Necessito un amic de debò, que no em jutgi pel que he fet, sinó pel que faré, que m’accepti i m’estimi profundament.

EL TEU RECORD

Escola Mestral

Jan Gambús i Vinyeta

10

Jo somio, somio coses agradables però de vegades ploro per algun record. Enyoro les coses que feies, que m’omplien d’emoció. La meva felicitat en el cor, no s’acaba mai, però jo, mai, t’oblidaré. Un immens orgull m’omple d’alegria, i em pregunto:- Què deus estar fent? M’agradaria que fossis al meu costat. Emma Sánchez


l’aparador 5è

EL ROSER El roser vermellós és molt bonic però vigila un xic que de punxar és desitjós. Un arbust ple de roses que enamora a tothom amb les seves flors formoses fa gaudir tot el món. Si voltes pels jardins segur que en trobaràs, respira ben endins i el seu perfum sentiràs. Èlia Bosch

TEMPESTA

EL ROSER El roser preciós és meravellós amb les seves branques totes elles blanques. És molt bonic però té un secret. Vigila! no t’apropis que, de punxes, en té. Insectes atrets per la seva olor i la gent admirada pel seu color. Amb un posat majestuós, plantat està ell, tot alt i ben frondós. Joana Castillo

Els teus núvols grisos penjats al cel blau, anuncien a terra, llàgrimes de vidre. Poc a poc van baixant, fins sentir-se lliures. La quitxalla ansiosa t’espera, dins de casa ben tancada, amb l’esperit ple d’alegria, perquè quan caiguis, celebraran la teva arribada. Donant-ho tot, rajos platejats del cel llances, música sorollosa toques i el vent espantes.

LES VIOLES El sol resplendeix en el camp de violes, liles i rosades, un camp de sons suaus. El vent les porta ballant cap al sol; dirigides estan les violes, brillant sense dol. Quan la posta de sol va arribant, la violeta es va apagant i espera amb tranquil·litat, que el sol la torni a il·luminar. Júlia Carbonell

Tots ben preparats a fora sortiran, amb unes botes posades sobre el teu plor saltaran. Ariadna Figueras

3r trimestre

Quan no et quedin forces, grans i petits, amb un somriure dibuixat a la cara agafaran jaquetes i abrics.

11


L’aparador 6è

PLUJA Déu et guardi llàgrimes del cel! Em fas recordar amb nostàlgia una cascada que cau com un vel. Fred vent, cel gris, formosa màgia… Tota forta caus, tu, suau pluja… Humiteges les fulles caigudes dels arbres de fulla caduca. Deixes la teva empremta en totes les gotes perdudes. Mònica Latres

FLOR D’AMETLLER Ostres! Que bonica! He vist una flor blanca com el gel tacada de rosada, florint en una branca. Que ningú l’agafi! Que s’alci cap al cel! Tranquil·la... que jo et protegiré de les cuques voraces i del cargol bover. El teu color rosat a mi em deixa bocabadat. Així és com em sento quan sóc al teu costat. Ferran Montero

LA TARDOR La tardor fa olor de caramel. Les fulles cauen dels arbres i veuràs sovint al cel els ocells talment com fades. Castanyes i moniatos a la tardor, torrons i neules per Nadal, un bon gelat quan fa calor i una botifarra per carnaval. Marc Fanlo

MONTSERRAT Muntanya de la meva enyorança amb la teva poderosa semblança callada, sota la teva aparença dónes als homes llum i esperança. Vigiles les valls amb la teva mirada la boira escala per la teva serralada apunten els teus cims ja de matinada arrodonits pel fort vent i per l’alçada. Oriol Cancio

EL SILENCI Em fico al llit i busco l’absència del soroll. Espero que arribi. Espero que em trobi. Uns dies són blancs i calents, d’altres són negres i freds. Obro els ulls a poc a poc... Silenci. Em troba i el sento. Em parla a l’orella...

Escola Mestral

Marina Hernández

12


L’aparador 1r LA PLUJA La pluja va caient a poc a poc “xip –xop” Ara comença a dringar i per les teulades a ballar Jo tancada a casa, miro per la finestra com tota aquesta pluja comença a desfer-se Va parant de mica en mica i amb un somriure als llavis baixo de pressa per la graonada esperant entusiasmada que aquesta pluja no tingui poca durada. Marta Batesttini

EL MAR Nits d’estiu a la platja contemplant el bell missatge que el mar cuitosament transmet clement.

Enmig d’un gran mar de roses mentideres observo sense fi com un reguitzell de les perles de la nit cauen i es claven en el cel infinit.

Marina Castellanos

Enmig de la nit fosca pregunto sense resposta decent: -Què hi és la nit, lluna blanca? -Que hi són les estrelles, les teves companyes? -Que hi és el silenci que tant us fa falta ? -Que hi ets, solitud, que ja no m’espantes? I, així, finalment m’endormisco pacíficament. Lourdes Carreras

2n trimestre

ROSTRES DE LA NIT

La infinitat del mar que el far il·lumina em talla el respirar i la brisa m’enverina.

13


l’aparador 2n BOSC INFINIT

EL MAR

Corrent sense parar, veig flors i fulles caient quan el vent les acarona, camí inacabat i valent.

Una gavina navegant pel cel. Un peix solcant el mar. El sol sortint del seu forat i una persona contemplant el dia passar.

Perfum de roses m’arriba i mil pètals vull olorar. Amb saviesa i sentiment, m’aturo, respiro el present.

Ones trencadisses. Roques afilades. Crancs esporuguits endinsant-se en la immensitat blava.

Perles que s’amaguen dins l’infinit bosc. Sento el so de les gotes en caure, mentre el món es va fent fosc.

Veig el mar, net, pur, tranquil. Veig la sorra que és daurada. Veig aletes desplegades de grans balenes platejades.

M’estiro entre els arbres, m’aturo a pensar; a mirar el cristall blau turquesa de metres més cap a dalt.

I m’adormo en una pau governada per un rei solitari, contemplador del cel, del mar... de totes les coses que són blaves.

I records profunds m’envaeixen. dins el meu cap van dringant en companyia de gotes de vidre que inunden el meu voltant.

Escola Mestral

Alejandro Rodríguez

14

Marina Corbera

SENTO

LA TEVA FLAMA

Sento la pau de la pluja. El soroll de trencar de les onades, El vol de les gavines que planegen sobre les aigües esquerdades.

La teva flama blava apaga el meu foc cremant passejant-se per mil i una estrelles on el meu cor vas ronsejant.

Sento la pau de la pluja, la frescor del mar a trenc d’alba, els crits de les estrelles s’apaguen allunyant-se de la mare.

Una paraula atrapada. Una mirada trencada. Un moment oblidat. Un sentiment enyorat.

Sento la pau de la pluja, els grans de sorra, amagant tresors; la remor de l’aigua cristal.lina que s’obre pas entre la claror.

Mudar-me als teus ulls de mel és el meu únic anhel. Les teves besades de caramel transportant-me fins al cel.

Mireia Latres

Guillem Casola


l’aparador 3r

CAMPANADES

UN DIA LA ROSA

De les estacions l’hivern és la més freda, la més cruenta, tan gebrada…! Els arbres, nuus de ses fulles es vesteixen de blanc immaculat amb un fi mantell de llum, tan delicat…!

deixarà de florir i aquesta llum enlluernadora deixarà d’existir

Cauen filigranes del cel, estrellades, canten els àngels, el vent xiula i sonen les campanes anunciant el principi i la fi d’una mateixa roda. Helena Alemany

Recordaràs la vida com un mur de diamants que comença en una riba i acaba al mar. El final s’apropa. No tornaràs al passat. La vida ja no és tan dolça, no hi ha roses al teu prat. Aprofita el dia. Notes que el temps fuig. I al final oblides l’amor que sents que és ben lluny.

CANÇÓ D’HIVERN

EL DESTÍ

La feble llum hivernal s’escola per la finestra. La ciutat, que ja era de glaç, pel fred viu queda coberta.

Mon fat s’enlluerna i es difon com estels en un obscur horitzó distant. L’esperança batega en un fil, niant en un tenebrós final.

L’alè fred de les muntanyes un corriol d’aigua ha gelat. A la vall, viles argentades, en la vida que tant havia anhelat.

Tremolant com una fulla ferida per un vendaval, l’arç dringa en l’aguda veu del vent. No té qui l’ajudi, mentre sura, valent.

El dolorós record d’un passat negre queda allunyat per l’oratgell. Per què decidir mirar enrere si es pot gaudir d’aquest moment?

I un aire aquilotat de plany em reté captiu, en un caire, a recer; mentre observo créixer aquell cirerer corrugat i míser, en l’execrable fang.

Laia Rodríguez

Jaume Ribera

2n trimestre

Miquel Agulló

15


L’aparador 4t

COM UNA FULLA EN UN BOSC D’ARÇOS Véns i te’n vas, com una gota en un mar remot, com els records dins l’oceà, que m’emparen en un tot. Res aturarà aquest oratge que em voga amb tanta fatiga, mai tindrà fi aquest viatge sense la teva companyia. Sempre viuré com un captiu, com una fulla en un bosc d’arços, i sé que no em mantindré viu si no sóc entre els teus braços.

Laia Ginestà

ALLÀ ON JA NO HI ETS Allà on tothom vesteix somriures on tothom diu que vol viure, on tothom vol ser feliç, allà on m’ha dut el destí. Allà, on tu ja no hi ets, on els teus ulls s’han perdut, allà on són els nostres fets, on és la vida que hem viscut. Adormit en la ignorància, allà on hi tinc l’esperança que potser un dia tornaràs que mai més em deixaràs, Què sóc?, si no sóc res, perquè ets tu qui em perd en aquest immens univers on desconec la fe, la fe que tu m’has pres. Irene Encinas

IGNORÀNCIA Sord de paraules, mut de mots: buit pensament. Ànima vagant pels camins de la vida sense cap sortida.

Escola Mestral

Mirada aquilotada de tristesa i indiferència i de llàgrimes vessades.

16

Absència de sentiments. menys la ignorància, permanent. Mar Pons


L’aparador Batxillerat

No ploriquegis nen de dolça veu devorem la por a queixalades perquè, si ens torna de vegades, així puguem parar el temps. Crida de silenci, i crema enmig del gemec de la llar de foc que a fora dansa tot témer i els estels brillen com la neu i el foc. Deixa les paraules transparents crida allà on brolla el teu temor. Camines a peu pla, feixuc i lent arrenca de dins aquest tambor que tocarà al ritme del vent

Laia Battestini

Marca cada passa el teu camí en el gemec de la nit, el primer alè del dia, llarg, dolorós, infinit com qui espera tota una vida. I el camí és llarg i jo petita i imaginant-me el final vaig avançant de mica en mica, sense cansar-me de lluitar Bull la sang a les meves venes records m’escalfen, ja de nit el passat lentament s’esquerda, els vells somnis es fan petits. Bull la sang a les meves venes records em torben els sentits als meus ulls, la mirada, anhel que arrela en el meu pit.

Marta Castellanos ATURA’T Inexorable, imparable, intangible; passes no puc palpar la teva essència, no puc. Atura’t, vell controlador, company del caminant, observador impassible, per qui cada instant és etern i efímer. Atura’t. Però si ho fas, què serien els meus records? Què significarien pas, camí, vida. Serien buides? S’enderrocarien? Què passaria amb cada irrepetible, fugisser instant? Sensacions agradables i desagradables es farien una L’esperança, la joia, la malenconia, el dolor, no serien res que una simple quietud plana. Un vendaval sense vent, sense emoció Oh temps, no paris, corre, passa, brolla, ja que en el passat hi és el futur, i en la mort, la vida.

I és aquí on va acabar la història que m’ha fet perdre la il·lusió. Miro al cel i veig la boira, el temps passa sense por. És potser la vellesa la causa d’aquest final. És potser la falta de tendresa que m’ha deixat indefensa davant la nau. No puc tornar enrere i recrear allò que hem destruït no puc tornar enrere i oblidar tot el que he sentit. Torna’m a la furiosa passió que de mi va fer un altre. (J. Vinyoli)

Guillermo López Mar Prieto


Our new conversation assistant

This second term, we have Georgie with us , a British student who has been helping us improve our English in some very pleasant conversations. We asked her some questions:

Do you like the school? Yes, I love the school. Which classes do you chat en English? I chat in English from 4t of primary to 3r of ESO. Do you like to be in houses of students? Yes, it’s a nice experience. Which places have you been gaining experience for working here? I was gaining experiences in Peru and Madrid. Have you learn any traditions from Catalonia? Yes, I ate calçots, bread with tomato.

EL GRUP DE REVISTA D’AQUEST TRIMESTRE

Escola Mestral

Volem presentar-nos!

18

Som el grup de 2n d’ESO que aquest trimestre ens hem encarregat de la revista. Hem estat al cas de tot el que anava passant a l’escola durant aquest temps per poder-ne deixar testimoni. Hem redactat, entrevistat, mecanografiat, dibuixat... Esperem que us n’agradi el resultat, així com els articles, poesies i textos dels nostres companys i professors.


imary r p . h 5t

English Corner NATURAL DISASTERS

2n trimestre

A natural disaster is the name we give to something that happens because of natural forces and not because the action of people. The worst natural disasters are: VOLCANOES, EARTHQUAKES, TSUNAMIS, HURRICANES, ICEBERGS and STORMS. We have worked in groups searching information about them doing a project in a poster, and here you are some examples:

19


Allons enfants Échange Les Ormeaux-Mestral

“La semaine dernière moi et ma clase sommes allés en Bretagne, en France. Nous avons fait un échange avec les élèves d’une école appellee les Ormeaux, située à Rennes. C’est une ville très agréable avec beaucoup de magasins.”

“Ils ont deux chats, avant j’aimais les chats, maintenant, non”

“Ça s’est très très très bien passé, je retourne 10 jours chez Maria cet été à Rennes”

“La famille m’a très bien accueilli, je suis très content de leur hospitalité” “La famille était très sympathique et la chambre très confortable”

Escola Mestral

“Ils se couchent à 20h15”

20

“Cette semaine, en France, s’est très bien passé parce que ma correspondante et les autres correspondants étaient très sympathiques”


“Les excursions étaient très intéressantes, nous sommes allés au Mont SaintMichel et à Saint Malo, c’était très beau”.

“Nous avons appris beaucoup le français. L’échange avec les élèves français était une très bonne idée”

“La famille d’Erwan était très agreeable, ils ont pris soin de moi”

“Je suis très contente de mon voyage”

“Je me suis bien amusé !!!” “C’est une expérience inoubliable”

“Ça a été une semaine géniale !!!”

2n trimestre

“Je pense que l’échange était très bon pour apprendre et pratiquer le français”

“Je pense qu’un échange est une très bonne occasion pour apprendre les coutumes et la langue d’un pays, J’ai beaucoup aimé ce voyage”

21


Món Científic Taller de Ciències 1 a Cicle superior de primària

En aquest taller descobrim el laboratori de química de l’escola. Allà, gràcies a diferents experimentacions, entenem el concepte de densitat i, a partir de la presentació de diferents materials, fem diverses mescles de sòlids i líquids que després separem, utilitzant diferents tècniques: El primer dia llegim les normes de prevenció d’accidents del laboratori, el Pere ens ensenya els diferents materials metàl·lics (espàtules, pinces,...) i de vidre ( Erlenmeyer, vas de precipitats,...) que utilitzarem i com netejarlos amb l’ajuda de l’escovilló quan acabem els experiments. Èlia B, Maria B, Nur A i Blanca R 5è En aquesta imatge, estem pesant els materials per calcular la seva densitat. Pau C i Roger V 6è

Escola Mestral

Calculant el volum de diferents materials. Omplíem una proveta amb aigua i introduíem el suro. Com que surava, amb l’espàtula l’enfonsàvem i comprovàvem el nivell al qual havia pujat l’aigua per saber-ne el volum. Després vam dividir la massa pel volum i vam calcular la densitat. Lucia F, Núria F i Paula M 6è

22

Vam mesclar sal, ferro, sorra i suro. L’objectiu era tornar a recuperar els quatre elements. Vam pensar que el més fàcil de recuperar era el ferro, aprofitant el seu magnetisme. Ho vam abocar sobre un full de paper i amb l’imant el vam separar de la resta. Mònica L i Maria P 6è


Els vam tornar a posar al vas de precipitats i hi vam abocar aigua. Com que el suro té menys densitat que l’aigua, surava i el vam poder treure amb l’espàtula. Només ens quedava la sorra i la sal. Vam posar un filtre en un embut i vam anar abocant l’aigua a poc a poc. La sorra va quedar retinguda al filtre i l’aigua i la sal es van precipitar a l’Erlenmeyer. Marc F i Jordi B 6è De la nostra mescla de sòlids original només en quedava la sal que estava amb aigua. Per recuperar-la vam fer bullir l’aigua. anàvem controlant la temperatura amb el termòmetre, i al final quan l’aigua es va evaporar, la sal va quedar enganxada a les parets de l’Erlenmeyer i amb l’espàtula la vam anar traient per pesar-la i comprovar que l’havíem recuperada tota. Anna B i Paula M 5è

Finalment, vam abocar dos nous líquids a la proveta : aigua i tetraclorur . No es van mesclar, formaven una emulsió perquè no són miscibles. Com que el tetraclorur té més densitat es va dipositar al fons, el vam tenyir amb colorant i després els vam separar amb el tub de decantació. Costava molt controlar l’aixeta! Emma T i Paula L 5è

2n trimestre

A continuació, vam abocar dos líquids a la proveta: aigua i alcohol. Es van mesclar, formant una dissolució perquè són miscibles. Vam escalfar la mescla i aprofitant el punt d’ebullició de l’alcohol (uns 70 ºC) aquest es va evaporar cap al tub refrigerant, amb aigua el vam refredar i es va tornar a convertir en líquid i es va precipitar a una altra proveta. Havíem separat l’alcohol de l’aigua. Pol N i Xavier V 6è

23


El Safareig Els Treballs de Recerca de Batxillerat: Bona Feina!

Àlex Benítez: CÀLCUL DE LA CONSTANT DE GRAVITACIÓ G MITJANÇANT LA BALANÇA DE TORSIÓ DE CAVENDISH Alba Nieto: DETERMINACIÓ DE L’OXIGEN AL BASSAL DEL PATI DE LES TORTUGUES Alba Teuler: CIEs: CENTRES D’INTERNAMENT D’EXTRANGERS Carolina Agulló: EL PAPER DE LES ONGS PER A LA MILLORA DE L’EDUCACIÓ EL CAS D’ÀFRICA Cristina de Elías: LLIBRE D’ARTISTA Dídac Gascón: L’ESDEVENIR DEL SER I NIETZSCHE Daniel Méndez: EL COMERÇ D’ARMES Guillem Arcas: BIOCONSTRUCCIÓ AMB TERRA Isabel Encinas: DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D’APRENENTATGE, LA DISLÈXIA Júlia Lin: EL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE Julia Alguacil: MACROFOTOGRAFIA I MICROMONS Marc Olivella: HIBERNACIÓ I REPRODUCCIÓ DE TESTUDO HERMANNI (II) Martí Juan: LECTURA MORAL DE LA FILMOGRAFIA DE HITCHCOCK Meritxell Bosch: ALBERT CAMUS. FILOSOFIA I NOVEL·LA Mireia Gallego: JOSÉ ANTONIO CODERCH DE SENTMENAT OBRA A BARCELONA. Montse Valls: L’ÈTICA DE LES ONG Núria Barrios: L’ESQUEMATISME KANTIÀ: LA COPERTINENÇA DEL TEMPS I EL DIR MODERNS Nicolau Milà: LA GUERRA FREDA DES DEL CINEMA NORDAMERICÀ I SOVIÈTIC Pau Díez: DISSENY D’UNA BASE ORIENTABLE PER A UN CAPTADOR SOLAR

Escola Mestral

Pau Escudero: INFLUÈNCIA DE LES DROGUES EN LA MÚSICA Pep Atencia: LES COLUMNES DE WINOGRADSKY DEL BASSAL DEL PATI DE LES TORTUGUES. Pol Cantarero: ESTRUCTURES LLEUGERES DE BARRES Pol Pons: EL TDAH Quim Gómez: DISSENY DE L’APLICACIÓ “GUIA DE SANT FELIU” Roger Villalba: COM CONSTRUIR PONTS INVISIBLES PROJECTE DE DINAMITZACIÓ A LA BIBLIOTECA DE L'ESCOLA MESTRAL Roger Hernández: LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL Víctor Garrido: MUSIC PRODUCTION Víctor Hernández:SHAKESPEARE I KUROSAWA: UN DIÀLEG

24


El Safareig

ENTREVISTA A MARIA CANDEL Què remarcaries de les accions del teu pare? M: En l’aspecte personal, era un pare meravellós. Jugava molt amb mi, una persona en qui es podia parlar i confiar. Com a escriptor... escrivia molt bé, et feia riure i plorar i escrivia sobre coses que l’envoltaven, és a dir, la immigració, sobretot, i els barris pobres. En l’aspecte social, ajudava a les persones immigrants. Hi ha alguna cosa que haguessis fet tu diferent respecte al teu pare? M: No hagués fet res diferent; al contrari, m’agradaria assemblar-me més a ell. Era molt tolerant amb tothom. Com és que el teu pare es va implicar tant amb els immigrants? La seva infantesa va transcórrer en llocs pobres, i els seus pares també ho eren, d’immigrants. Va veure molta misèria i va escriure sobre el que veia: la gent pobra, la majoria eren immigrants. Vivien en condicions pèssimes i va pensar que era injust viure d’aquella manera. Et va agradar com van llegir els textos del teu pare els de segon de Batxillerat? Tot em va semblar impressionant. Crec que és el millor homenatge que li han fet al meu pare fins ara. Em van sorprendre, les imatges i els poemes que van escollir... Van llegir molt bé. Va resultar original i creatiu. En l’actualitat estàs ajudant a algun centre d’immigrants? No. Ara ho he deixat, perquè la mort del meu pare em va afectar molt i vaig decidir apartar-me de tot el que me’l recordava: barris, immigrants, amics... Ara estic pensant que tornaré. He vist com viuen els immigrants i és indignant. Paco Candel Tortajada, quan tenia dos anys va emigrar amb els seus pares a Barcelona on fou barraquista. Després, va viure a les Cases Barates. Sempre va viure a les barriades de l’actual Zona Franca, escenaris fàcilment identificables en molts dels seus relats i novel·les. L’ajuntament de Barcelona li atorgà la medalla d’Honor de Barcelona “per la seva trajectòria de ciutadà compromès, cívic, solidari, valent davant el poder i a favor dels marginats”.

ENTREVISTA A L’EROLA BOADAS DE 1r DE BATXILLERAT: Coneixíeu els textos de Paco Candel ? E: No, havíem sentit parlar d’ell perquè és el pare de la Maria però no coneixíem els seus textos. Us va agradar la representació dels de 2n de Batxillerat? E: Sí, ens va agradar molt. Què et va semblar la xerrada de Will Bromberg i la de Xavier Aragall? E: Em van agradar. Destaco la d’en Will perquè ens mostrava la seva experiència com a estranger. Us va semblar interessant la pel·lícula “Le Havre”? E: Sí, ens va semblar molt interessant. Creieu que el tema d’immigració estava ben representat en la pel·lícula? E: Sí, sobretot en el nen petit. En ell es reflectia l’agitada i dura vida que viuen els immigrants.

2n trimestre

Jornades culturals: LES MIGRACIONS HUMANES

25


El safareig

Carn

La mar de disfresses!

Aquest any els alumnes de l’escola s’han inspirat, per fer les disfresses, amb el mar. Alguns han escollit animals de les profunditats submarines i d’altres, han preferit persones que tenen a veure amb el mar. A més, ens van fer una exhibició de balls.

Escola Mestral

ENTREVISTA A UNES ALUMNES DE 6è: PAULA, MIREIA, ANNA, NÚRIA I CARLA.

26

De què us va disfressar? P, A i C: De medusa M i N: D’ estrella de mar Us va costar memoritzar el pregó d’aquest any? Va ser fàcil inventar-lo? No va ser difícil memoritzar-lo. Va ser difícil fer-lo. Ajuntar totes les parts i que quedés bé va ser complicat. La disfressa estava feta a mà? Us va costar fer-la? Sí, estava feta a mà. Va costar molt decidir com fer les meduses i també va ser molt complicat fer-les. Com us vau distribuir l’animal del qual us havíeu de disfressar? N i A: Vam apuntar els animals que volíem. i cadascú feia el que volia i alguns s’havien de canviar perquè n’hi havia molts d’una mateixa disfressa. Quin va ser el ball que més us va agradar? P: El del tauró M, A i N: Els de parvulari. C: Els de mariners. Quant de temps vau estar fent les disfresses? Les vàreu fer a casa o a l’escola? M i N: Les estrelles de mar dues setmanes. A i P: Vam tardar unes dues tardes per fer les meduses.

estol

tes


El safareig

ENTREVISTA A P4: HEM ENTREVISTAT EL MARTÍ SANTAJULIANA L MARTÍ ROCA I LA SOFIA GÓMEZ Us va agradar la vostra disfressa? Sí, molt. Quina comparsa us va agradar més? MS i S: Totes. MR: Les Meduses. L’any que ve, de què us voleu disfressar? MS i MR: No ho sé. S: De cavall. Com us va dir el Carnestoltes que us disfresséssiu durant la setmana? Dilluns: D’oficis. Dimarts: De Cap d’Any. Dimecres: Portant un tocat el cap. Dijous: Desconjuntats. Heu guanyat el “premi” de la Vella Quaresma? Tots: No.

2n trimestre

ENTREVISTA A EL PAU J, LA INÉS I L'OIHANE DE 2n DE PRIMÀRIA. Us va agradar la vostra disfressa? Sí molt. Quina va ser la disfressa que més us va agradar dels altres cursos? Pi O: La de primer d'ESO. I: La de segon d'ESO. Us ha agradat que tota l'escola es disfressi del mateix tema, el mar? P: Sí ha sigut divertit. I: Sí, molt. O: Sí, m'ha agradat. Et sembla divertit fer un ball disfressat? P: No m'agrada gaire ballar. I: Sí, és molt divertit. O: Sí, m'agrada ballar. De què us agradaria disfressar-vos l'any que ve? P: M'agradaria disfressar-me de zombie. I: Seria divertit disfressar-me de Monster High. O: A mi també de Monster High.

27



Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.