FOTOGRAFIA CIENTÍFICA 2012
Treballs de Fotografia científica (principalment de caire biològic) d'alumnes de 2n, de 3r i de 4t d'ESO, corresponents al treball d'estiu voluntari per les assignatures de Ciències Naturals (2n d'ESO) i de Biologia i Geologia (3r i 4t d'ESO). Esporàdicament, alguns dels nostres alumnes tenen l'oportunitat de posar en pràctica els coneixements teòrics adquirits de fotografia per realitzar petits reportatges d'indrets especialment rellevants des del punt de vista biològic. Aquest any és el cas de Dídac Gascón (Patagònia argentina i xilena) i de Laia Battestini (sabana africana). Les fotografies més rellevants es presentaran al concurs BIOIMATGES 2013 i també formaran part de la propera Exposició de fotografia de l'Escola Mestral.
Els treballs presentats s’acullen a la llicència by-nc-sa (Reconeixement - No comercial - Compartir igual) de Creative Commons, segons la qual es reconeix l'autoria, no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
Paysandisia archon amb les ales plegades. La seva larva és l'eruga barrinadora de les palmeres, tan temuda com la del morrut de les palmeres (Rhynchophorus ferrugineus).
Paysandisia archon amb les ales parcialment desplegades, deixant entreveure la seva coloració advertidora (o potser de camuflatge amb els dàtils?) que, curiosament, és molt semblant a la de l'escarabat morrut de les palmeres.
Paysandisia archon en visió lateral.
Paysandisia archon a mínima distància. Es pot apreciar el detall dels ulls i de les antenes. Al tractar-se d'una espècie nocturna estava bastant quieta i va resultar fàcil fotografiar-la en el lloc on la vaig descobrir: a sobre d'aquest llampant fular vermell al jardí de la casa de l'Empordà).
Txell Bosch
Vista des de sota (contrapicat) de l’Spire de Dublín.
Planeig
És una teranyina que fa contrast amb una catedral de Wicklow, Dublín.
Reineta al jardí de Vilacolum.
Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (visió dorsal completa)
Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (visió lateral completa)
Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (detall dels ulls)
Libèl∙lula al jardí de Vilacolum (detall del cos i les ales)
Sorra en moviment turbulent
Moviment turbulent per la sorra
Sorra en calma aparent
Camp de panical blau (Echinops ritro) amb les inflorescències esfèriques encara verdes.
Flors oportunistes (omplen l'espai mentre les vinyes estan sense fulla)
Túnel fotosintètic
Flotabilitat (el poder de la multitud)
Siluetes il∙luminades Júlia Alguacil
Abellot xuclant nèctar d’una flor Lloc: Son Arbre marcant el camí Lloc: Son
Ram de flors i de fons el poble de Son Lloc: Son
Flor detallada Lloc: Son
Dent de lleó amb senyera de fons Lloc: Son Marc Olivella
Fotografia biològica
Dídac Gascón
El meu recull de fotografies, estan fetes aquest estiu, a la Patagònia argentina i xilena, majoritàriament. Es tracta d'un seguit de fotografies en les que es pretén recollir els paisatges d'aquesta terra, juntament amb la fauna aèria de la zona; altrament, no hi ha pas massa més fauna, ja que tot i estar al sud del continent sud-americà, es un paisatge semidesèrtic, cosa que fa que els animals que millor s'han adaptat al clima siguin els ocells. Es presentaran tres tipus de reportatges, el de paisatge (inclou aspectes geològics i meteorològics), el de fauna (inclou una seqüència de vol) i un tercer en el que s'evidencia la importància del color vermell per destacar o poder ésser localitzat en aquesta immensitat.
Paisatges de la Patagònia
Fauna de la Patagònia
Vermell: el color de contrast a la Patagònia
Treball de Ciències de la Naturalesa
Fotografia científica
Bernat Baleta
Plomes impermeables
Aquesta foto es veu un ànec amb gotes d'aigua a les plomes, això mostra que les plomes són impermeables. El motiu pel que ho són és que contenen molècules de ceres que les recobreixen exteriorment. Aquestes partícules són hidrofòbiques, gairebé impermeables.
Pol路linitzaci贸 entom貌fila
Imatges que mostren part del procés de pol·linització. Els grans de pol·len queden enganxats a l'abella, ja que aquesta s'alimenta de pol·len i nèctar. Aquest tipus de pol·linització s'anomena entomòfila, ja que es realitza per mitjà d'insectes. Depenent del tipus d'insecte que transporti els grans de pol·len es divideixen més subgrups, en aquest cas, pol·linització per himenòpters o coneguda també com melitofília. Freqüentment, les flors melitofílies són zigomorfes (de simetria bilateral) o actinomorfes (de simetria radial) com aquesta, de colors vistos perquè les abelles els puguin veure bé.
Altres fotografies Passiflora caerulea
Capbussada
Concentració de marietes Aquestes dues fotografies les vaig fer a les Planes de Son, era el dia de l’excursió llarga, i havíem fet una parada per dinar. Al finalitzar el dinar, ens van deixar una estona de temps lliure, i molts de nosaltres vam escollir la fotografia. Per allà a prop hi havia uns exemplars joves de pi negre on hi havia unes vint‐i‐cinc marietes com aquestes. Em van fer gracia i li vaig fer unes quantes fotografies, aquestes són les millors! Blanca García
Fotografia submarina
En la meva estància a Menorca vaig tenir l'oportunitat de fer algunes fotografies aquàtiques, entre la d’aquesta anemone (fideus de mar) que he utilitzat com a treball de fotografia. He escollit aquesta foto perquè esta relacionat amb la fotografia científica i em va agradar de la manera que es movia amb les diferents corrents d'aigua. Júlia Escudero
Júlia Escudero
LLUM A L’HORITZÓ
QUIN SOL DE FLOR!
ESTAMPAT DE TARDOR
JA ETS MEU!
EQUILIBRI
PREGANT A DÉU
ACOSAMENT
VEUS L’INDI?
S’HORA BAIXA
Júlia Rolduà
Difusió de Rayleigh
La difusió de Rayleigh és un fenomen de dispersió de la llum solar per efecte de les partícules que hi ha en suspensió a l'aire (pols, gotes d'aigua,...). Si la mida de les partícules que estan en suspensió és inferior a la longitud d'ona de la llum visible (de 0,4 a 0,7 micres és l'espectre visible) la llum visible blanca es descompon en algun dels seus colors (vermell, blau,...). Per aquesta causa el cel durant el dia es veu blau i en la posta i sortida de sol es veu més vermell. En les fotografies la llum dispersada per les partícules que formen els núvols, es veu principalment blanca perquè la mida de les partícules dins dels núvols és més gran de 0,7 micres (longitud d'ona més gran de l'espectre visible) i la llum no es descompon, continua blanca. A les imatges es pot veure també que els núvols tenen un color vermellós la qual cosa indica que hi ha també partícules de mida inferior a 0,4 micres (longitud d'ona més petita de l'espectre visible). Mar Prieto
Després de la pluja
Marta Castellanos
Fotografia biològica
Laia Battestini
He pogut aplicar alguns aspectes tècnics de fotografia biològica treballats a 3r d'ESO en un fantàstic viatge a l'Àfrica. Només presento aquí algunes de les moltes fotografies que vaig fer; unes com a reportatge seqüencial, agrupades segons un punt de vista molt particular, i algunes altres, de caire més individual, intentant ressaltar amb el títol el què veig jo a cada imatge. El primer lloc on vaig començar a fer fotografia a la flora i a la fauna de Tanzània va ser en el llac manyara, un parc nacional important, el més vist va ser el papió comú un mico amb una mica de mala llet, i que la seva extensió era enorme ja que estaven per tot arreu; també va aparèixer el mico de cara negre i mico blau aquests eren molts simpàtics i divertits, vam veure igual que en tots la resta del viatge moltes gaseles, tant de Thomson com de grant, i impales, antílops, antílops d’aigua, búfals, dic‐dic, facosers, zebres, nyus, tot i que aquests dos no gaires ja que estan el la seva època de migració en busca de l’aigua, girafes, elefants i una enorme llista d’aus, així doncs podem veure que en el primer parc no hi havia gaires carnívors, almenys que es deixessin veure. El nostre segon parc nacional va ser el serengeti, d’aquest podem destacar que el gran naturalista George Schaller va dir que era el lloc d’Àfrica amb mes riquesa animal, a mi en valoració personal crec que l’ha encertat perquè em va agradar molt. Allà va ser quan ens vam adonar que tot allò només havia fet que començar. En aquest meravellós parc vam poder tenir el privilegi de veure, uns lleopards en la copula, dos mascles d’elefants una mica desorientats fen‐se carícies, i uns estruços en el seu habitual ritual d’aparellament. Vam fer una mena de bitàcola on hi escrivíem el nombre de mamífers que havíem vist (bé els que ens agradaven més principalment carnívors perquè de molts ens vam descomptar), i ens va sortir que: 7 lleopards, 5 guepards, lleons tants que incomptables i el mateix amb hienes, 2 cervals, uns quants írax, i bé els herbívors incomptables també (tot això en tot el viatge aproximadament). Però encara ens en queda un de parc per explicar i el millor per el meu gust: El cràter d’Ngorongoro. Jo crec que vam tenir molta sort en l’últim parc nacional perquè només arribar a punta de matí vam tenir la sort d’enxampar just el final d’una caça d’una família de lleons on vam poder veure tota la seva jerarquia i funcionament de poders. Va ser impressionant!! en tot el dia les cries i les famelles si es que van tenir la sort de corre avanç que s’acabes l’àpat, que havia deixat el gran “simba” dominant o sigui les sobres allò que no li agradava o no li venia de gust. Era enorme i tenia molta força, realment feia por, no m’agradaria gens ser la seva filla ni la seva dona. Desprès de passar‐nos tot el mati en espectacle vam seguir la nostre ruta quan sens van creuar una família de hienes seguint el seu caminet, totes en fila i ven ordenades. I a la llunyania vam veure: un rinoceront!! ens va fer molta il∙lusió a tots perquè ja havíem completat la llista dels 5 grans d’Àfrica! El dia a Ngorongoro va acabar genial. La resta dels dies a Àfrica la vam passar a relaxar‐nos per complet; 3 dies a la platja de la famosa illa Zanzíbar i 1 a l’illa, anomenada Chumbe iceland, per estudiants de biologia marina i totalment ecològica, de només 7 cabanyes per a l’estància, impressionant! Allà es on hi vam veure els coconut crab, ostres enormes, tot tipus d’ermitans, i fent “snorkeling” mil i una espècies de corall i peixos però els més impressionants el peix agulla i l’escorpí negre.
Intimitat d'acàcia
Amb el menjar no es juga
Amor sense tabús
Monarquia absoluta
Estima'm
Amistat inseparable
Bany de sorra
Badall matiner
Blaugrana
Contrast duplicat
Excel∙lència ocre
Perfecció
Infinit
Fals Photoshop
Lleona jove expectant
Oui, c'est moi!
COMO LA VIDA MISMA
Comencen a sortir les flors dels tomàquets
Els tomàquets ja estan verds, però encara no es poden collir.
El tomàquet ha augmentat de mida però encara no és vermell.
El tomàquet ja és vermell i ja és pot collir.
Aquestes fotos les he fet al meu hort; són tomàquets de Benach (o de Tarragona). També, al meu hort he conreat tomàquets cherry, enciams, pebrots, pastanagues (però no van créixer) i maduixes. Anna Badal
CEL DE CENDRES
Aquesta fotografia la vaig fer el dia que es va iniciar l'incendi de la Jonquera. Estava a la Costa Brava, i de cop i volta es va veure com si es fes de nit. Uns minuts després va començar a caure del cel un munt de cendra, el terra quedava cobert. Quan van passar unes hores vaig fer aquesta fotografia, va ser quan el cel ja s’estava aclarint. Ariadna Fernández
Top of the Rock
Aquesta fotografia la vaig fer quan estava a dalt del ‘rockefeler’, un dels edificis més alts de Nova York. He fet aquesta fotografia perquè les vistes des de allà eren impressionants. Em sembla que la fotografia no acaba de mostrar el que els meus ulls van veure.
Petits ciutadans de Nova York
Aquesta fotografia la vaig fer a Nova York. Em va sorprendre molt que al mig de la ciutat estigues voltant aquest animaló. Em va costar fer la fotografia perquè estava en moviment, però al final vaig aconseguir capturarlo.
Petits rastres
Aquesta fotografia la vaig fer un matí que vaig anar a la platja. Es pot observar unes petjades d’algun animal, jo crec que es una gavina, encara que també podria ser d’un ànec perquè al costat d’on vaig fer la foto hi ha un rierol amb ànecs. Per fer la foto vaig intentar que es veies bé tot el camí de petjades, així que vaig baixar la càmera cap avall i vaig fer la foto. Ariadna Fernández
REFLEX A LA PISCINA
La primera i segona foto és una posta de sol en una piscina, on podem veure que l’aigua reflecteix el paisatge. Si donem la volta a la fotografia, podem veure que el reflex és molt idèntic al paisatge real.
La tercera i la quarta foto podem veure‐hi el pol∙len i el pistil d’aquestes flors, les dues s’anomenen hibiscos.
La cinquena foto és un cactus. Podem veure que les puntes de la planta surten exactament perpendiculars a la punta del mig i que les del voltant tenen un angle molt semblant al que hi ha entre totes. Això em recorda a la simetria i a les formes geomètriques, angles..., que en la natura també hi creix. La sisena també és un cactus (són dos en un: en barrejar‐se la saba es torna de color vermell. És molt vistós i d’un color molt viu. Èlia Fort
Cadàver de Psammodromus algirus
Aquestes fotos les vaig fer després de destapar la piscina pel matí i veure la sargantana cuallarga al fons de la piscina ofegada. Quan la vaig poder treure vaig observar que tenia els budells rebentats i com es veu a la foto els ulls tancats i amb la cua partida per la meitat. Irene Encinas
CARA… O MUNTANYA?
Aquesta foto la vaig fer des del Pont de Muntanyana (Lleida). Em va sorprendre molt perquè a la muntanya de l’esquerre es troba el perfil d’una persona, on clarament s’hi pot veure a dalt el seu front, més a baix el seu nas i seguidament la forma dels llavis.
Laia Ginestà
PETÚNIA BLANCA
La petúnia blanca, és una planta original de l’Amèrica del Sud. El seu nom científic és Petunia x hybrida i pertany a la família de les Solanaceae. És una planta típica de Jardí, les flors tenen forma de trompeta i poden ser de molts colors diferents.
Laia Ginestà
CAMUFLATGE PERSONAL Aquesta imatge li vaig fer a la meva germana quan estava fent un circuit d’escalada, la imatge es veu fosca, però és perquè s’estava fent de nit. La meva germana, a més a més d’estar fosca, anava vestida tota de color verd i feia que es camuflés amb l’arbre que tenia darrera. Jo he escollit aquesta imatge, perquè em va semblar divertida i vaig pensar que li podria trobar un bon títol. AMOR A PRIMERA VISTA Aquesta imatge li vaig fer a un gos d’una gossera, perquè estaven dient les característiques de cada gos per si algú els volia adoptar, i quan va sortir aquest van dir que era molt carinyós i que ho demostrava amb el cor dibuixat que tenia al cap. Jo he escollit aquest títol perquè quan el mires ja veus el amor del cor i és a primera vista.
INICI D’UNA NOVA VIDA Aquesta imatge, és una palmera que tinc a casa meva a dintre d’un dels meus patis. Es una imatge que vaig fer a la palmera, perquè quan vam venir de vacances vam veure que estaven sortint nous fills. Tenia pensat poder seguir el procediment i poder fer una foto cada dia, però vam haver de tornar a marxar de vacances i no ho vam poder veure. Jo he escollit aquest títol, perquè representa que és l’inici de la vida del que van arribar a ser vint‐i‐sis fills. EL CENTRE DE LA DIANA Aquesta imatge és el cactus de la meva germana, quan creixia una nova part amb les seves punxes. Les punxes noves, són les blanques i les de sota, que són les marrons, són les velles. Jo li he escollit aquest títol, perquè el test és un cercle i el cactus esta al mig i també és rodó així que sembla que hagin fet diana just al centre. Laia Juvanteny
Cavallet del diable en repòs i Cavallets del diable fent figures
Aquestes fotos les vaig fer a un riu de Galicia. Vaig fer aquestes fotos perquè veia que hi havia molts cavallets del diable i em semblaven molt macos, tot i que al principi em pensava que eren libèl∙lules al final investigant sobre aquests insectes vaig saber que eren cavallets del diable, ja que es diferencien perquè aquests quan estan en repòs fiquen les ales juntes, a diferència de les libèl∙lules que les tenen obertes horitzontalment. I les libèl∙lules tenen una ala mes gran que l’altre i els cavallets del diable no. La primera foto la vaig fer ja que els cavallets de mar em semblen bonics i el color aquest en especial té un color maco. A la segona foto sembla que estiguin fent un cor i al veure‐ho amb va semblar molt curiós. Lídia Martínez
RECORREGUT DEL SOL
Per la part dels deures de fotografia científica d’aquest estiu, he triat fer una seqüència de fotos de la posta de sol. Aquestes fotos les vaig fer a l’agost, a Vic, entre tres quarts de nou i les nou, quan el sol va començar a pondre’s. Les fotografies demostra el recorregut que fa el sol i el temps que triga en pondre’s. Aquest dia el sol es va pondre a les nou, però des del lloc on estàvem va semblar que es pongués més d’hora, perquè abans de les nou ja no es veia, a causa de les muntanyes que el tapaven. El sol es lleva per la part de llevant (est) i es pon per la part de ponent (l’oest). Cada dia la posta de sol s’avança uns segons, ja que la terra va girant, per tant el dia també es fa més curt. Però a partir del solstici d’hivern (que és la nit més llarga), la posta de sol començarà uns segons més tard i el dia s’allargarà una mica més fins el solstici d’estiu (que és la nit més curta). Mar Pons Cladés
MASSA CALOR PER TANT DE PÈL CANADA: Jasper, Alberta Es una cabra blanca (Oreamnos americanus), normalment es troben en parets verticals on gràcies a les seves peülles es desplacen per les roques, però aquestes les vaig trobar en una entrada al bosc; em vaig apropar, quasi les podia tocar.
L’ANIMAL MÉS MAJESTUÓS Canada: Atabasca national icefield, Alberta Vaig parar en un llac i vaig veure aquest ós negre americà (Ursus americanus) que tant majestuós es passejava per la riba del llac, es de les millors coses que m’han passat. Es impressionant com es mouen. Va ser brutal i vaig tenir la sort de veure’n tres més.
SENSE PARAULES Canada: Jasper, Alberta Aquest és el Peyto Lake i es el llac que em va agradar més; el color de l’aigua es degut a la glacera d’on neix. Aquest llac et deixa bocabadat. Quim Agell
FOTOGRAFIA CIENTÍFICA
‘’ en un bar’’ Vaig veure que hi havia contrallum i vaig pensar de fer una foto original. Crec que es una bona imatge perquè la visió es maca. ‘’més lluny del que sembla’’ A diferència de l’altre imatge, en aquest cas es un punt de vista diferent, i vaig enfocar de manera que els gots es veiessin bé i la beguda de lluny.
FOTOGRAFIA CIENTÍFICA
‘’la flor de fusta’’ No vaig decidir quina de les dues imatges estaria millor posar, tot i que penso que es millor la segona imatge (la de la dreta), així que he pensat de ficar les dues. S’observa amb detall com es la fusta i s’enfoca en diferents punts. La vaig fer a casa d’una amiga que tenia moltes coses de fusta que hem van cridar l’atenció. ‘’la flor lila’’ No sabria dir‐te de quina flor es tracta, però la imatge esta feta a Mallorca. ‘’sembla bona’’ Es tracta d’una flor tòxica, i la foto està feta al jardí de l'apartament de Mallorca.
FOTOGRAFIA CIENTÍFICA ‘’Seqüència dels vaixells’’ Aquesta imatge està feta a Mallorca (prop de Alcúdia platges), i la imatge la vaig fer desprevinguda, estava donant una volta per aquell poble i de sobte vaig observar que el vaixell petit anava molt mes ràpid que l’altre de manera que al moment vaig encendre la càmera per poder fer la seqüència. He comprovat a quina hora vaig fer las fotos i a les 4 imatges hem sortia que estaven fetes a la mateixa hora, a les 12:05. Surt així perquè en les dades de les imatges la unitat de temps més petita és el segon, i les imatges estan agafades amb pocs segons de diferència. Raquel Ramírez