TRIMESTRAL 3r Trimestre curs 2013-2014
El racó del Consell rector
Acomiadem aquest curs que ens ha passat volant a tots. Aquesta vegada, però, no podem pas dir que “comencen” les vacances, perquè l’estiu se’ns presenta ben atrafegat. Tot just els nostres fills i filles s’acomiadin de l’escola, iniciarem un període d’obres que, aprofitant l’absència dels nens i les nenes, farà una rentada de cara a l’escola per tal que, al setembre tot estigui ben radiant i a punt per al nou curs 20142015. Ja fa molt de temps que una comissió formada per membres del Consell Rector, personal tècnic i l ’equip directiu, comptant amb el parer de mestres i professors; estem treballant en el projecte. L’objectiu és optimitzar espais i funcions de manera que, amb les mínimes accions possibles, aconseguim cobrir les necessitats que, amb el pas dels anys, l’edifici actual no pot cobrir. L’edifici de la nostra escola és ben emblemàtic. La seva construcció, l’any 1977, va suposar l’esforç i el repte dels socis de la Cooperativa que ens precedien en aquell moment (potser pares i mares de socis actuals...) i al llarg de la seva història ha anat transformant-se i evolucionant, esdevenint un element ben viu i important per a la nostra comunitat escolar. Ara, doncs, torna a ser un moment d’aquells que toca arromangar-nos i posar el nostre granet de sorra per tal que les instal.lacions estiguin, com sempre, al servei de l’acció educativa de la Mestral. A grans trets, el que s’ha planificat és millorar la xarxa de clavegueram, endreçar i urbanitzar els espais del pati, tancar el menjador, reorganitzar les zones de copisteria i administració i crear espais nous per a aules de desdoblament i reforç." Malgrat tot, com que a l'ala de parvulari no es fa cap intervenció, els nens de l'escola d'estiu podran gaudir i passar-ho d'allò més bé, com cada any." Creiem que, després de meditar-ho molt, hem trobat la manera redistribuir els espais que ja tenim, amb la mínima intrusió possible en el dia a dia de l’escola i sempre amb la porta oberta a futures accions. Per tant, doncs, un bon estiu per a tothom, amb la il.lusió d’anar d’estrena el proper mes de setembre. Vista de l’edifici, al fons, durant la venda de roses, per sant Jordi, per part de 4t d’ESO
Disseny de la portada a partir dels “collage de primavera” de parvulari
HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO: Els professors i professores que han treballat amb els grups: Equip de parvulari, Raquel Puig, Núria Garcia, Víctor Querol, Jordi Guirado, Raül Garcia, Montse Vinyoles, Mariona Garcia, Estel Andreu, Eulàlia Riera, Ruth Zamora, Supervisant treballs d’alumnes: Vicenç del Hoyo. Explicant-nos experiències: Josep Marí, Ruth Zamora Dissenyant la portada: Equip de parvulari. Des de Llengua i comunicació: Marta Badal, Guillem Casola, Arnau Ferrer, Cristina García, Ariadna Gòrriz, Maria Ladrón de Guevara, Mireia Latres, Laia Teuler, Víctor Q. Vendrell, Laura Vidales, Eulàlia Riera. Suport informàtic: Carlos Iglesias A tots ells, moltes gràcies!! Eulàlia Riera
El passat 14 de juny, un bon nombre de pares, mares, alumnes, mestres i professors de l’escola vam participar en la “cercavila- manifestació” convocada pel col.lectiu Som Escola del qual formem part. Aquest col.lectiu està format per 40 entitats cíviques, culturals i de tot l’àmbit educatiu que ens hem organitzat per refermar el suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que aquesta representa davant la LOMQE i les sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. Amb aquest acte vam reclamar mantenir el model vigent d’escola catalana. Vam demanar fermesa a la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per defensar-lo. Perquè l’escola catalana és un model d’èxit de 30 anys; una eina clau per a la cohesió social, la igualtat d’oportunitats i la qualitat educativa; un model que no segrega els infants per raó de llengua i garanteix el coneixement del català i del castellà. L’hostilitat política i judicial contra el català a l’escola, per convertir-lo en una llengua minoritària i de segona, no són un fet nou ni aïllat. Les últimes sentències judicials, derivades de la interpretació que el Tribunal Constitucional fa de l’Estatut escapçat, juntament amb les polítiques educatives del govern i la promulgació de la LOMQE, passen per sobre de les decisions del Parlament de Catalunya. La LOMQE que ens volen imposar no resoldrà cap dels problemes que té avui plantejats l’educació. Les tres plataformes educatives dels Països Catalans -Escola Valenciana, Assemblea de Docents de les Illes i Somescola- són conscients que som una unitat lingüística i, per això, vam fer una crida conjunta a la mobilització del passat 14 de juny a Barcelona, amb el lema: “Per un país de tots, decidim escola en català, de qualitat i per a tothom”.
3r trimestre
Trimestre 2013 - 2014
Editorial
03
Pugem, grimpem, escalem, saltem... i amb la tirolina ens llancem!
l’aparador
P3
Quina vel ocitat! quan anà vem dalt del quad!
Anem de colònies!
Escola Mestral
El quad que anava ràpid
04
Quan era de nit i va venir el gran indi Pater Emma Remolà Laia Ponz
o! suro! Que xul soques i b m a s l l e Fer vaix
De nyandú s, ànecs, g allines i o no n’hi ha ques, via pas po ques!
l’aparador
P4
Anem de colònies!
Marc Herranz
Quan dormíem tots quatre Laia Escrigas
3r trimestre
Jugant a futbol
05
l’aparador
P5
Al Gran Pater indi havíem d’ajudar i un gran tresor vam trobar! a nit r, a l o cs! l l i s ami u res m e a m h s mb el No hi mir a r o d que
Anem de colònies!
Escola Mestral
Ivet Cruz
06
Adriana Ferrer
El Safareig La cursa atlètica El divendres a la tarda, els més petits de l’escola van participar en una cursa atlètica, on van córrer acompanyats dels seus amics. ENTREVISTA A L’ÈRIC, LA MARIA I L’ONA DE P4 Tots vau participar? Síííííií´ Estàveu nerviosos abans de la cursa? O i M: Una miqueta. E: Molt. Qui us animava? E: El Pare. O: Els pares, avis i germans. M: Els avis, el papa, la mama i el meu germà.
Un dissabte d’activitats
Hi va haver molta participació? Sí. Hi va participar molta gent.
ENTREVISTA A LA MARIA, L’ÈLIA, L’ÍÑIGO I EL JORDI DE 2n SOBRE LA GIMCANA Quines activitats vau fer? La diana, xutar, cursa de sacs, bàsquet, bitlles, rocòdrom, dards...
En vas tastar? Eren bons? S: A mi me’n va agradar un que era de xocolata. B: A mi, un de xocolata blanca i “Lacasitos”. G: A mi em van agradar els “Brownies”.
Va ser divertit? Sí. Tot i que hi havia molta cua
Quin va guanyar? El d’una nena de quart que es diu Hilda.
Què va ser el que més us va agradar? I/K: Xutar. M/E: El rocòdrom.
3r trimestre
ENTREVISTA A LA BERTA, LA SARA, LA GISELA, L’ANNA I EL POL DE 3r DE PRIMÀRIA SOBRE EL CONCURS DE PASTISSOS Vas presentar algun pastís al concurs? S: La meva germana en va presentar un de fondant. A: La meva mare un de poma. P: La meva mare, un de xocolata, boníssim!
07
l’aparador 1r i 2n Colònies a Sant Martí Sarroca El 29 i 30 d’abril vam marxar de colònies a Sant Martí Sarroca, a l’Alt Penedès. La casa de colònies “l’Estol” és una antiga masia envoltada de vinyes i boscos. Un cop vam arribar allà, es van presentar els monitors, ens van donar la benvinguda i vam esmorzar plegats. Ens van ensenyar les diferents parts de la casa i dels voltants. Vam poder gaudir de totes les activitats programades: pintar una samarreta, fer un quadre herbari i l’endemà, l’excursió al Castell de Sant Martí Sarroca i la visita al museu. Estàvem molt contents de dormir tots junts i cansats després del tip de ballar que ens havíem fet a la discoteca. L’endemà, el Biel acompanyat de la guitarra i dels nens van anar despertant-nos amb molta marxa! Ens ho vam passar molt bé!
Bernat Palanca
Clàudia Treviño
Elena Brustenga
Arnau Serrano
Escola Mestral
Marta Cendrós
08
Pau Portabella
Oihane Coves
Gerard Sánchez
Álvaro Fernández
3r trimestre
Ariadna Pérez
09
l’aparador 3r i 4t Colònies a Castellar de n’Hug Amb l’arribada del bon temps, els alumnes de cicle mitjà vam poder gaudir d’unes esperadíssimes colònies a l’inigualable entorn de Castellar de N’Hug, un poblet al bell mig dels Pirineus dins del parc natural del Cadí Moixeró, a 1.390 metres d´altitud. Envoltats del paisatge de cims i valls de les muntanyes, vam estar-nos a la Casa de Colònies “La Closa”, just davant mateix dels coneguts prats on es celebra el popular concurs anual de gossos d'atura. Castellar de N’Hug és el poble on hi ha el naixement del Llobregat, un dels rius més aprofitats de Catalunya, un riu que rega les terres del nostre poble i que li dóna el nom que acompanya Sant Feliu. Ens interessava molt saber com era el naixement d’un riu i vam poder veure que era un espectacle magnífic. Un cant a la vida en forma d’aigua que baixa, freda i cristal·lina, de les nostres muntanyes. Durant aquests dies, també vam passar-nos-ho molt bé amb un grapat d’activitats que ens tenien preparades l’equip de monitors i monitores. Ens van proposar fer curses d’orientació, tir amb arc, jocs, vetllades al vespre... Vam poder passejar tranquil·lament per la vila, un indret molt acollidor de cases de pedra i de carrerons que semblen expressament dissenyats per jugar a amagar i a empaitar, lluny de presses i sense sorolls de motors de cotxes ni motocicletes. D’altra banda, no podíem deixar passar l’oportunitat de conèixer tot el potencial dels rius, per això, tot seguint el curs natural del riu, vam fer una visita guiada a la Colònia Vidal de Puig-Reig, on vam poder entendre que, temps enrere, la vida de les persones es focalitzava, sobretot, a les vores dels rius perquè els rius representaven molts avantatges. De fet, la vida de moltes comunitats de treballadors s’organitzava completament i de forma exclusiva als voltants de colònies com la Colònia Vidal que donava feina a molts treballadors del tèxtil. La intensa visita ens va permetre reviure el passat en la pròpia pell, ens va transportar a la vida i al treball d’una colònia tèxtil dels inicis del segle XX, oferint-nos una idea de la realitat d’un període de cabdal importància per a la nostra història i industrialització.
Escola Mestral
Un cop més, hem tornat a casa carregats de bones experiències, amb imatges que es repetien en les nostres retines i amb l’alegria d’haver compartit, amb els nostres amics i els nostres mestres, unes estones de lleure i de coneixement que ens han fet créixer i que no oblidarem mai.
10
11
3r trimestre
L’aparador 5è i 6è Colònies a la Garrotxa
Escola Mestral
El dia 28 d’Abril, les classes de 5è i 6è de primària vam fer un petit viatge cap a Olot, a la Garrotxa. Ens vam reunir tots a les 8’45 a l’entrada de l’escola per marxar. Tothom estava molt content d’anar-se’n de colònies, especialment nosaltres, perquè viuríem una nova aventura sense els pares. No vam trigar gaire a carregar-ho tot a l’autocar, teníem tantes ganes de començarla... Des de fora vèiem tots els pares acomiadant-nos i dins l’autocar se sentien tots els nostres crits d’emoció. La primera parada per arribar a Olot va ser Besalú, un poble medieval molt antic i bonic.
12
En arribar a la vila medieval de Besalú vam creuar el riu Fluvià per un pont de pedra, on hi destacava la seva torre. Un cop vam arribar al poble, els monitors ens van ensenyar els llocs més destacats de Besalú. Ens van explicar que els jueus tenien un límit de territori, agrupaven les cases i les feien més altes perquè hi pogués viure més gent, per això els carrers eren tan estrets. Després vam visitar els banys jueus o “micvé” que eren uns banys per purificar-se quan feien algun pecat; allà es desprenien d’ells capbussant-se tres cops. També vam visitar el monestir de Sant Pere i l’església de Sant Vicenç. El primer d’estil romànic, amb arcs de mig punt i una girola
o deambulatori darrere l’absis per on passaven els fidels i pelegrins, i la segona d’estil gòtic i romànic a la vegada, amb pintures, escultures i una relíquia de la creu de Jesucrist.
Va ser una experiència molt divertida i vam aprendre moltes coses. Aquell mateix dia, a la tarda, en el recorregut pujant cap al volcà de Santa Margarida, el bosc era molt humit. Vam trobar faigs i castanyers centenaris Quan anàvem arribant al cràter, cada vegada trobàvem més pedres volcàniques d’un to negre i vermellós. Baixant pel aquest, quan ja podíem observar la simbòlica ermita del volcà, va començar a plovisquejar i al mig del cràter ja hi havia uns quants tolls d’aigua. El cràter feia més de 100 metres de punta a punta a causa d’una explosió freatomagmàtica. L’erupció va ser molt forta per l’acumulació de gasos, la calor de magma i pel contacte d’aquest amb l’aigua que passava per la xemeneia. Com a conseqüència d’ai-
xò, el cràter del volcà, té una forma més circular i gran que les erupcions sense aqüífers o aigües freàtiques L’endemà vam visitar un altre volcà del parc Natural de la Garrotxa, el Croscat. Una de les seves característiques és que té el cràter torçat, ja que les seves pròpies colades de lava el van tombar. L’altra és que es pot veure, des de fora, el seu interior, perquè fa uns anys, va ser explotat per extreure la greda, ja que era molt bona per a la jardineria i la construcció. L’endemà, el dimarts 29 d’abril del 2014 vam anar junts al meravellós bosc de la Fageda d’en Jordà. Després de dinar en el restaurant boníssim Can Xel, i jugar a l’amagatall vam fer una llarga però entretinguda caminada. En arribar al famós bosc de la Fageda d’en Jordà vam estirar-nos i relaxarnos durant 5 minuts. Els tossols de la Fageda florits amb immensos faigs, tot decorat amb pedres volcàniques; asseguts damunt d’una terra humida i, encara que vosaltres no ho pugueu notar, amb un aire fresc i pur de les muntanyes de la Garrotxa.
En poques paraules aquella experiència va ser molt bonica de sentir i veure. També vam anar a visitar la Cooperativa de La fageda que ajuda a la integració laboral de les persones amb discapacitat de la comarca de la Garrotxa. Allà vam observar el circuit que segueix la llet des de que surt de les vaques frisones a través del munyiment fins que es transforma en un exquisit iogurt. Durant l’últim dia de colònies vam visitar les colades de lava de Sant Joan les fonts. El camí per arribar-hi va ser una autèntica aventura. A més, un cop allà vam adonarnos que caminàvem per damunt de colades solidificades de manera lenticular. Aquella nit vam gaudir d’uns jocs divertidíssim i d’una festa amb les cançons que més ens agraden. La tornada va ser trista, però realment tots ens moríem per veure els nostres pares i tornar a casa nostra. Tot i això, mai oblidarem aquestes fantàstiques colònies a la Garrotxa.
3r trimestre
Text elaborat a partir de petits fragments d’alumnes de 5è i 6è
13
L’aparador 1r El millor record de les colònies… Em va agradar molt la sensació que vaig tenir quan vaig pujar al cremallera, quan vaig veure passar Queralbs i quan vaig arribar al gran llac!
Quan l’instructor de tir amb arc, el Xevi, em va ensenyar el tir apatxe, que consisteix en posar els tres dits per sobre de la fletxa i deixar l’ull obert.
L’excursió a la muntanya que vam fer el tercer dia al matí. Ens ho vam passar molt bé tot aprenent sobre plantes i animals. Els paisatges que vam veure eren molt bonics i vam poder observar molta fauna.
Quan vam fer, divendres al matí, un taller d’orientació . Em va agradar perquè ens ho vam passar bé buscant les fites. Va ser quan vam descobrir una part més de Núria que desconeixíem.
Escola Mestral
El primer dia de les colònies. De sis a vuit de la tarda teníem lliure i vam fer una guerra de neu!
14
L’aparador 2n Esquiada a La Molina
3r trimestre
Aquest any, hem utilitzat la sortida de les colònies per fomentar el nostre coneixement de l’esquí tan intel·lectualment com físicament. Vàrem sortir de Sant Feliu el dimarts onze de febrer a les vuit i poc disposats a esquiar fins tard i aprofitar al màxim. Quan arribàrem, deixàrem l’equipatge i ens dirigírem a les pistes. Després d’un llarg dia esquiant, ens vam instal·lar a les habitacions, i tot seguit vam rebre una explicació sobre la seguretat a les pistes d’esquí. Ens van dividir en tres grups que definien el nostre nivell en la pràctica d’aquest esport. Durant el primer dia vam aprendre les tècniques bàsiques i dia rere dia vam anar millorant el nostre nivell fins a ser capaços de baixar pistes vermelles. Nosaltres, personalment, creiem que és una experiència única i digna de repetir, ja que els monitors eren molt agradables i bastant divertits; l’alberg era molt acollidor i hi vam estar força bé. El dia que més ens va agradar va ser la tercera nit, perquè després d’un dia cansat, vam gaudir d’una festa que vàrem compartir amb altres escoles.
15
l’aparador 3r Activitats de ciències a les planes de Son
Vam sortir tots de l’alberg, entusiasmats perquè era el dia d’arribada i la primera activitat que fèiem. El monitor ens va fer una explicació de l’actitvitat i ens va entregar un full perquè hi anotéssim les característiques d’aquell edifici singular. Principalment hi vam anotar els diferents materials que abundaven en aquella construcció i per què crèiem que s’havien utilitzat aquells i no uns altres. Al final, el monitor ens va aclarir el per què d’aquella abundància de materials. Bàsiament, eren materials del propi entorn que no contaminaven el paisatge ni, tan sols, visualment. Jordi i Joan G
Escola Mestral
El dimecres abans de sopar, vam anar al planetari del centre. Allà hi havia una pantalla que formava part del sostre en forma de cúpula on s’hi projectaven imatges de les constel.lacions. Hi vam conèixer el nom de moltes que no sabíem ni que existien. També ens van explicar aspectes de l’univers que desconeixíem. Cloe, Joan M
16
Dijous al matí, vam anar al poble de Son. Ens van explicar històries dels avantpassats del poble. Actualment, només hi viuen dotze habitants. Després vam fer observació del paisatge en una vall i en vam fer un dibuix. Vam tornar cap a a l’alberg molt cansats. Dani i Guillem
Dimecres al vespre, vam anar al planetari on ens van explicar totes les constel.lacions existents. També ens van explicar diferents mites inspirats en aquestes. El que més ens va impactar va ser el de l’ óssa major i menor. Alexei i Gerard
Món científic
Vam pujar a un indret anomenat Pla de la Font i vam observar el Trencalòs. Va ser molt bonic poder observar una espècie, així, tant a prop… Després vam seguir pujant i va ser espectacular contemplar aquelles vistes. Marc i Enric
Al taller de fototgrafia nocturna, vam tancar tots els llums de l’edifici perquè no reflectís cap llum. Un cop totalment a les fosques, vam posar la càmera sobre un trípode, vam deixar l’obturador obert i així vam fer diferents figures lluminoses (un dia amb llanternes i l’altre amb varetes lluminoses). Els resultats van ser d’allò més espectaculars i diversos. Pau A i Laia
Per realitzar el taller d’egagròpiles ens vam dividir en dos grups (abans ens havien explicat què eren per poder realitzar un bon treball). Un cop al laboratori, vam començar a separar els elements que hi havia a cada egagròpila, vam comparar-ho amb l’altre grup i ho vam anotar en el dossier de treball. Jaume i Mar egagròpila . [ZOO] Paquet petit arrodonit que conté les parts no digeribles de les preses, com ara la pell i els ossos, que és regurgitat per determinats ocells, com l’òliba i el gamarús.
3r trimestre
Divendres al matí, vam anar al centre de recuperació de fauna. Ens vam dividir en dos grups. Hi havia un recinte per a cada espècie i gran part del trajecte vam estar fent fotos. Xavi i Ferran
17
l’aparador 4t ENGLISH EXCHANGE: GREY COURT SCHOOL – ESCOLA MESTRAL 2014 Once again, this year we have organised the English exchange with Grey Court School in Richmond upon Thames, England. Our 4t d’ESO pupils spent a week with the English students and their families and, a month later, they hosted the English students in Sant Feliu. Two of our students in 4t d’ESO, Lidia and Laia Ginestà, interviewed their English exchanges and this is what they said: CHESS WILLOW What are the differences between living in England in Spain? People in England are in silence when you catch the train or the bus, but in Spain people are always talking and never in silence, they’re more sociable. Also, celebrations in Spain are better than in England. And the food here is so good. What do you like about Spain? The weather is amazing, it’s always hot. The beaches are so beautiful. What had you expected about Spain before coming? I’d been to Spain when I was younger, so I knew most of the famous monuments. Tell me a difference Chess Willow: In Spain people go to sleep very late, at around twelve, because they finish work at 8 or 9. Abi Bradley: the weather, the trains, the houses, and that your class are all friends because you are all together. The money is small, coins and notes are smaller than the British currency.
Escola Mestral
ABIGAIL BRADLEY What’s the thing that has fascinated you the most? The buildings like Gaudi’s and the different food. What’s the thing you have enjoyed the most? When we went to la Illa with everybody for shopping. How would you describe this experience ? A good experience. It’s really fun. Which are the things you will remember? Your family, the beach and have fun with everybody.
18
English corner Deu anys d'intercanvi
L’intercanvi d’eguany
3r trimestre
Enguany fa deu anys que els nostres alumnes de 4t d'ESO i tres dels seus professors ens vam aventurar en el que havia de ser el primer viatge d'intercanvi cultural de l'Escola Mestral. En aquella ocasió, l'escola era d’Estocolm i els nostres alumnes van poder conèixer la manera de viure dels suecs, que els va resultar força diferent de la nostra: "els suecs tenen molta llibertat", "fan el que volen", "parlen súper bé l'anglès", ens repetien. També recordo que l'escola reflectia aquesta llibertat tan admirada: "tenen sofàs als passadissos i el menjador és bufet", "jo vull venir a aquesta escola", ens deien. I és que, veritablement, aquells tres anys que vam visitar Estocolm ens van ensenyar que una altra manera de fer és possible i que, tot i que Suècia no és un país perfecte, sí que ens pot aportar moltes coses com a model educatiu. El quart any hi va haver un canvi i vam continuar l'intercanvi amb una escola de Richmond, a Anglaterra. Aquesta escola era ben bé l'altra cara Imatges de l’Escola sueca de la moneda, els uniformes dels alumnes i els passadissos amb fletxes indicant-te per on has de caminar ens deien que havíem trobat una tercera manera de fer. Els nostres alumnes ja no ens parlaven de la llibertat dels seus amics anglesos, sinó de la falta de contacte amb els seus professors, dels horaris estranys dels àpats i del fet que molts no surten de casa en tota la tarda. I és que viatjar sempre suposa aprendre, però quan, a més, pots viatjar a un lloc diferent del teu i submergir-te en el dia a dia de les persones que hi viuen és quan realment pots veure coses interessants que et permeten jutjar el teu entorn amb més bon criteri. Continuarem, doncs, amb l'intercanvi cultural a 4t d'ESO per seguir intentant millorar dia a dia.
19
L’aparador Batxillerat Notes d’un viatge a Itàlia
Vam sortir de l’Estació de Sant Feliu el dissabte 29 d’abril a les 17,30 h. El viatge d’anada es va fer en autocar. Visitàrem Pisa, i després anàrem cap a Florència. Vam visitar la Galleria dels Uffizi, el museu de l’Acadèmia, el convent de Sant Marc, San Miniato al monte, la Capella Medici, la cúpula del Duomo, l’Ospedale degli Innocenti, la Capella Brancacci, Santa Maria Novella, San Lorenzo.... Dimecres 2, vam sortir en autocar cap a Pàdua on visitàrem la Capella Scrovegni i, després, vam passar la tarda ja a Venècia. Dijous i divendres vam visitar l’Acadèmia, San Marco, San Giorgio Maggiore...
Escola Mestral
“Els crits del gondoler, mig avisos mig salutacions, eren contestats de lluny del laberint silenciós segons un codi estrany de senyals convinguts. Per damunt les tàpies rònegues de petits jardins, a banda i banda dels canals, penjaven manyocs de flors blanques i purpúries, que escampaven una flaire d'ametlles. En les aigües enterbolides s'emmirallaven els arabescos de les finestres. La graonada de marbre d'una església davallava fins a tocar l'aigua; un captaire que s'hi arraulia trompetejant la seva misèria parava el barret i ensenyava el blanc dels ulls com si fos orb; u n an t i qu a r i, d a va nt la s eva co va , invitava amb gestos servils a entrar els qui passaven amb l'esperança d'ensar ronar-los. Això era Venècia, la cortesana falaguera i suspecta: ciutat de fades d'una banda i paranys per a estrangers de l'altra, en l'aire podrit de la qual antany l'art florí luxuriosament i els músics trobaren temes per a melodies que bressen i amanya guen.” (De Mort a Venècia de T. Mann)
20
Fotografies: Núria Lin (1r Batxillerat)
Palmarès Ja hem anat anunciant aquests premis a través de la nostra web. Ens fa molta il.lusió que l’esforç ens sigui reconegut. Treballem, com sempre, amb moltes ganes de fer les coses bé. Aportant cadascú la seva destresa, el seu granet de sorra, en el projecte comú de créixer i fer-nos grans plegats que és, en definitiva, el gran premi que junts recollim cada mes de juny. Enguany s’han rebut els següents premis i mencions:
Premis a treballs de recerca de la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra: Treball premiat:“CIE: centres d’internament d’estrangers”. D’Alba Teuler (2n Batxillerat) Premi Baldiri Reixach: Al treball de recerca “Hibernació i reproducció de Testudo hermanni II” De Marc Olivella (2n de Batxillerat). Premis Bioimatges 2013: 2n premi categoria ESO:Albert Bolorino (alumne de 4t ESO del curs passat). XV Concurs de FOTOGRAFIA MATEMÀTICA organitzat per l’ABEAM (Associació de Barcelona per a l'Estudi i l'Aprenentatge de les Matemàtiques): 2n premi categoria primària: Aina Baleta (6è primària). Certamen Literari de sant Jordi. Ajuntment de Sant Feliu de Llobregat. Alumnes premiats: Cicle inicial. 1r Premi poesia: Miquel Rodríguez Cicle mitjà. 1r Premi poesia: Xeica Rigual Cicle mitjà. 1r premi conte: Hilda Gambús Cicle superior: 1r premi poesia: Aina Baleta Primer cicle ESO. 1r premi poesia: Lourdes Carreras Primer cicle d’ESO. Accèssit poesia: Alejandro Rodríguez Segon cicle ESO.1r premi poesia: Laia Rodríguez Sego cicle ESO. 1r premi conte: Helena Alemany FOTOFILO: Blog dedicat a fotografia filosòfica: Fotografies destacades, per al 2013, dels alumnes de 1r de Batxillerat: Júlia Rolduà, Enric Vila, Blanca Garcia, Erola Boadas i Pol Cantarero. I Jocs florals escolars de Catalunya: Finalista categoria 1r cicle ESO. Fase Baix Llobregat: Lourdes Carreras Guanyadora categoria 2n cicle ESO. Fase Baix Llobregat: Laia Rodríguez X Certamen nacional de Lectura en veu alta: Semifinalista: Aina Baleta (6è primària)
Premis Sant Feliu Ciutat Digital 2013. El projecte “La Fotografia científica a l'Escola: un exemple de recurs TAC” 2n premi de la CATEGORIA 1 (Millors pràctiques d’educació per a l’emprenedoria amb les TIC i eines 2.0).
3r trimestre
Smart Cities Congress i Jornades MTalent: Presentació de l’aplicació per a mòbil EMeteo, creada per Quim Gómez (2n Batxillerat)
21
El safareig Una tarda intensa de teatre
Criatures ENTREVISTA A LAURA VIDALES I ARNAU RUIZ (actors)
Escola Mestral
Quina obra vau fer? Criatures. Sobre què tracta l’obra? Parla sobre la inocència dels nens petits. És una comèdia que intenta trobar un punt de gràcia sobre el creixement dels infants. Quin paper representàveu? L’obra està dividida en diferents gags; per tant, tots representàvem diferents papers.
22
L’obra està formada per gags o petites històries que ens mostren la gran distància que separa de vegades el món dels grans del dels petits. Tots els textos estan relacionats amb algun aspecte de la infantesa, vista des d’una perspectiva tendra però tractada amb un to un xic burleta, implacable i incisiu. Aquesta obra l’han escrit Sergi Belbel, Yolanda Garcia, Paco Mir, Jordi Mollà, Joan Ollé, Pere Peyró, David Plana, Àgata Roca i Míriam Iscla. També hem inclòs al nostre espectacle un fragment de l’obra “Estem penjats” del Tricicle. Bàsicament es tracta d’un conjunt de textos que ens parlen de la innocència dels nens, sobre criatures perdudes en un món que no acaben d’entendre i que sovint han de conviure amb mares que els odien o que els utilitzen per superar traumes antics. També ens ofereixen una selecció de cartes als reis mags que amaguen els desitjos més íntims dels infants. D’aquesta manera, els autors ens conviden a endinsar-nos en el món de la infantesa, un dels móns més màgics i especials que existeixen. Marina Castellanos, Sofia Domènech i Berta Juvanteny.
L’onada Seria possible una dictadura avui dia? Aquesta és la pregunta que ens formulem els alumnes de L’Escola de Teatre i la nostra directora a l'hora de presentar-vos "l'Onada". L’Onada és un espectacle que es basa en l'experiment real de Ron Jones (un professor nord-americà d'una escola com la nostra als anys 70) que intenta explicar als seus alumnes allò tan inexplicable que va portar uns éssers humans a tancar sis milions de jueus, uns altres éssers humans, a les càmeres de gas. Això fa que ens preguntem: és la democràcia, doncs, un sistema que garanteix la llibertat? Alguna cosa esdevé bona només pel fet que ho vulgui una gran majoria? La societat, aquesta massa compactada de la qual algú va dir un dia que "d'un en un són mitjanament intel·ligents però tots junts només formen un únic idiota" és capaç de ser bona i justa? El feixisme viu encara latent dins de tots i cadascun de nosaltres esperant la més mínima feblesa per mostrar-se triomfant? Tots aquells per a qui el teatre és el camí per entendre la vida hem de fer el possible per alliberar el públic de prejudicis i hipocresies, ja que és precisament en les vostres mirades, i no pas en els vostres aplaudiments, on trobarem les respostes que ens ajudaran a entendre els perquès. Laia Battestini
Quina obra vau fer? L’onada Sobre què tracta l’obra? Parla sobre una professora que intenta ensenyar als alumnes que una dictadura és possible en els nostres dies. La professora fa un experiment amb ells fins que acaba creant una veritable dictadura. Quin paper representàveu? M: Sóc la “Independentista” del grup. P: Sóc la “pija”.
3r trimestre
ENTREVISTA A MIREIA RUIZ I PAULA RODRÍGUEZ DE MEDINA (actrius)
23
Pensem-hi una mica
Escola Mestral
Mar Arza: Estètica i filosofia
24
El dijous dia 10 d’abril, vam agafar un autocar fins al Centre d’Art Santa Mònica, acompanyats pel professor de filosofia i la professora d’estètica, per anar a veure una exposició de l’escultora Mar Arza, amb l’objectiu de reflexionar sobre l’acte de creació i el llenguatge. L’exposició va ser guiada per la mateixa escultora. Ens va explicar que hi havia dos ambients. En un hi havia exposada una sola obra: “Trazas...” (o “libro de arena”), uns mecanismes de sorra i rellotges. En l’altre ambient hi havia la resta d’obres. Cal destacar: “Desiertos cicatriz” i “Entrelínies” de 13 fulls diferents de diversos llibres. Ens va sorprendre: “Sembrar promesas...” que era un dècim de loteria amb empelts de poesia. Per l’explicació que ens va fer la Mar Arza, després d’haver observat la seva exposició, arribem a la conclusió que ens vol mostrar la situació actual, és a dir, la situació econòmica actual, des d’una altre punt de vista, el poètic. Creiem que intenta mostrar-nos un art diferent, un art reivindicatiu que li dóna molt de valor al llenguatge. Tracta d’ensenyar-nos la importància d’allò que s’amaga darrere d’unes línies de lletres escrites a màquina, vol que busquem l’objectiu del significat d’aquelles paraules. En una de les seves obres intenta pagar al banc amb lletres i no amb una quantitat de diners. Ella veu el món d’una altra manera ja que diu que estem en un món de model utilitarista per això les coses acaben perdent el seu valor. Tot és vist com un instrument per fer un altre instrument i l’humà passa a ser l’últim fi. Això és en el que ens fa pensar Mar Arza amb la seva exposició, concretament amb les llibretes d’estalvis amb abonaments de poesia ja que dóna valor a una cosa que no és material. Mar Arza tracta el llenguatge com un element efímer i moldejable. Juga amb el llenguatge per ensenyar-nos que una sola paraula pot significar vàries coses diferents depèn on la posem i com la utilitzem. Diu que el mal, qualsevol dels mals, es cura amb el llenguatge. Tracta el llenguatge com un element efímer perquè les paraules poden ser dites i oblidades a l’instant, o poden simplement trencar-se, com a “Desiertos cicatriz”. El tracta, per altra banda, com un element moldejable perquè juga amb ell com vol, i a tot li acaba donant un significat molt profund. A més, es salta qualsevol de les normes. Per exemple els extractes de llibretes bancàries, on posa que tot el que estigui escrit a mà o a màquina no val, i allà on no val el llenguatge escrit a màquina, ella escriu frases de denúncia social, que de cop li donen tota la validesa al llenguatge i les normes s’esvaeixen, donant pas a una profunda reflexió. L’artista utilitza el llenguatge com a mètode de reflexió social, per fer-nos veure què poc val el nostre dia a dia, al qual nosaltres donem tanta importància. Denúncia, a través d’un llenguatge molt subtil, la societat que privatitza les necessitats bàsiques de tots els homes, i ens mostra què fàcil és invalidar tot allò que forma la nostra quotidiaBlanca Garcia, nitat. Mar Prieto i Marta Castellanos (1r Batxillerat)
El Safareig El Concert de primavera
Vas anar al concert de primavera? Tots: Sí! Us van agradar les cançons que es van cantar? Quines vàreu cantar vosaltres? Tots: Sí! P3: Vam cantar: “El Cervató”, “La Poma” i algunes cançons en anglès. 3r: Nosaltres vam cantar: “Don’t worry be Happy”, “What does the fox say?” i “Bicicletes”. 5è:”Demons” i “This love”. Creus que milloraràs (o has millorat) al llarg dels anys? Molt o poc? D,L,E: Creiem que sí que millorarem molt. A:Crec que sí que milloraré bastant. 3r: Creiem que hem millorat i millorarem molt. R:Sí, crec que hem millorat bastant, i encara millorarem més. P: Sí, crec que hem millorat molt i que encara podem fer-ho millor. Toques o vols tocar algun instrument? Quin? L-D-E: Sí, volem tocar la flauta. A: No vull tocar cap instrument. P(3r): Sí, toco la guitarra elèctrica. Ro(3r): Sí, vull tocar la bateria. R(5è): No, tocava la guitarra. P(5è): Sí, toco la gralla. Què en penses del concert? Et va agradar? P3:Creiem que va ser molt “xulo”. 3r: Sí, ens va agradar molt. 5è: Va estar molt bé, ens va agradar molt.
3r trimestre
Arnau Ferrer i Víctor Quintana van entrevistar uns nens de P3 (Àlex, Lucía, Emma, Àlex), 3r (Roger Vilaseca, Pau Garcia) i 5è (Robert, Pau P.) de primària sobre el concert de Primavera. Aquestes van ser les seves respostes:
25
...In corpore sano Streetball El dia 16 de maig, a l’escola, es va celebrar una competició d’streetball. Van participar-hi alumnes des de 3r de primària fins a 4t d’ESO. Van ser partits amistosos i tots els participants van aconseguir una medalla de record. Tots vam gaudir d’una tarda d’esport amb els companys.
Ball modern
Escola Mestral
El passat 16 de maig, a l’escola, es va celebrar una mostra de ball, amb diferents estils musicals, i amb protagonistes des de P5 fins a 4t ESO.
26
ENTREVISTA A LA NAIA, EL JOAN, EL JAN I LA MARTA DE 2n DE PRIMÀRIA SOBRE L’EXHIBICIÓ DE BALL Quin ball us va agradar més? N i M: El de “la señorita” J i J: El de la classe, de mòmies i egípcies. Quin ball vau ballar? N, M i Jan: El d’unes mòmies i egípcies i “La señorita”. Joan: Jo no vaig ballar però ho van fer molt bé. Us va costar aprendre el ball? No. Va ser fàcil.
Noticiari AMB ELS ULLS OBERTS DE BAT A BAT: EXPOSICIÓ DE FOTOGRAFIA El cap de setmana de les festes de primavera, vam poder visitar, a la sala d’exposicions de l’Ateneu santfeliuenc, la tercera edició de la mostra fotogràfica: “Amb els ulls oberts de bat a bat”. Es tractava d’una petita mostra de l’àmplia feina feta a l’escola, durant els darrers tres cursos, a nivell de fotografia digital. Tot eren imatges naturals i reals, sense variar ni retocar les característiques originals, de la fotografia, amb ordinador. Des de darrere de la càmera, l’alumnat aprèn a contemplar el món des de perspectives diferents a les que està acostumat. Gràcies a la fotografia, molts aspectes de la vida, que normalment ens passen desapercebuts, se’ns revelen i així podem apreciar-los, raonar-los i extreure’n una idea. des de la biologia fins a la filosofia, passant per la matemàtica... qualsevol camp de l’aprenentatge és digne de ser fotografiat.
ADÉU ALUMNES DE SEGON DE BATXILLERAT
3r trimestre
Una vegada, una persona molt sàvia em va preguntar: “I vosaltres, els professors quan els alumnes acaben i se’n van, no els trobeu a faltar?” Preguntant això, aquesta persona, ho demostrava molt, que n’era de sàvia, perquè aquesta és la qüestió: A l’escola, els nens i nenes, nois i noies, mestres i professors compartim unes vivències úniques, irrepetibles, fascinants a vegades, més complicades d’altres; i tot aquest bagatge va modelant cada un dels alumnes com a persona adulta, lliure i autònoma... És aleshores el moment de dir-nos adéu. I, llavors, l’enyor es barreja amb un sentiment d’alegria pel convenciment que les eines estan donades. És impossible intentar retenir el temps i només el record el farà perduble. BON VIATGE alumnes de 2n!
27