TRIMESTRAL Curs 2018 - 2019
El Racó del Consell rector Benvolgudes famílies, El Consell rector us volem saludar des d’aquest primer número del curs 18-19 de la revista de l’Escola, la Trimestral. Suposem que coincidireu amb nosaltres al pensar que el temps passa volant i, que sense adonar-nos-en, hem arribat ja a les festes nadalenques. Des d’aquí us desitgem, de tot cor, que les pugueu gaudir al costat dels vostres fills i filles. Aquest curs 18-19, com ja sabeu, estem de celebració: la nostra Escola fa cinquanta anys. De fet, ja guardem en el record els actes commemoratius celebrats durant aquest primer trimestre: Vam començar amb una xocolatada al pati de l’Escola. Era un divendres a la tarda, ben càlid i assolellat i ens vam aplegar per tal d’iniciar el “Cinquantè”. Uns quants alumnes, de molts cursos diferents, van llegir-nos el pregó i el programa d’actes previstos. També vam poder cantar el “Per molts anys”, tots plegats. Després d’aquest inici tan dolç i festiu va arribar l’hora dels records i homenatges, especialment als pares i mares valents que l’any 1968 van començar aquesta aventura. L’auditori del Palau Falguera es va omplir de nostàlgia i emoció i també de molts retrobaments. I al novembre va ser el moment de l’esport: Una “Family Run” en la que tothom hi tenia cabuda. Va ser una cursa divertida i entranyable on el que menys comptava era la classificació, malgrat que, per als més competitius, una fórmula matemàtica de poders insospitats va permetre als participants de saber el magnífic paper que el seu equip/família havia fet. I amb les Nadales dels més menuts direm adéu a aquesta primera tongada d’actes. Ens n’esperem molts més per al 2019! No cal dir que tots hi esteu convidats i que, per descomptat, hem d’agrair, i molt, l’esforç que mares, pares, mestres i professors, exalumnes i amics mestralers en general, estan fent, de manera desinteressada, en les diferents comissions. Sense tota aquesta feina la celebració no seria possible. MOLTES GRÀCIES!
L’ E d i t o r i a l Aquest passat mes de setembre vam tornar a l’Escola i ens vam retrobar de nou. Els inicis sempre impliquen canvis: comença un curs, una etapa nova, nous amics, noves matèries, nous professors...
A més de tot això, que sempre és un bon motiu per començar amb il·lusió, aquest curs estem celebrant el Cinquantè de moltes maneres diferents. Nosaltres, els alumnes de quart d’ESO, ens hem estat implicant en l’organització d’aquests actes, ajudant en tot el que podíem: La xocolatada inicial, la “Family run”. Esperem que la nostra tasca hagi estat un granet de sorra en el seu èxit. Ha estat un trimestre molt llarg, ple d’activitats i experiències per a tothom:
Just la segona setmana de desembre, els alumnes de 2n de Batxillerat van finalitzar les presentacions dels seus Treballs de Recerca. Hi havien dedicat moltes hores i esforç, des de 1r de Batxillerat i aquesta presentació ha tancat tot aquest procés que els serà molt important en el futur, tant per la qualificació obtinguda com, sobretot, per la riquesa personal i acadèmica que els ha aportat. Una altra de les activitats rellevants d’aquests mesos van ser les colònies de primària, com els de 1r i 2n, que van anar a Tamarit; els de 3r i 4t, a l’Escala; i els de 5è i 6è, al Delta del Ebre.
També vam celebrar la castanyada i ens van visitar els Castanyers. Va ser un dia plujós i els de 1r i 2n d’ESO no van poder fer la gimcana que havien preparat per als nens i nenes de Primària. Finalment, després de molts dies de pluja i desil·lusió es va poder celebrar.
I moltes tardes de divendres, els de 4t d’ESO i Batxillerat hem pogut gaudir de diverses activitats culturals, d’assistència voluntària i molt recomanable. Ja veieu que tots i totes hem pogut gaudir d’un trimestre ple de coses divertides i amb una recompensa genial al final: les festes de Nadal!
Ara toca descansar per començar el segon trimestre, encara amb més energia, després d’haver celebrat com cal aquestes festes. Passeu un gran Nadal i un bon any nou!
Pau Gil - Sofia Garcia - Ana Hernández - Júlia Pedroso - Ruike Chen - Paula Medina Paula Licona - Diego Escobar - Gerard Vilaseca - Maria Badia - Carlota Yuste.
L’equip de Revista:
Èlia Bosch - Pau Gil - Emma González - Paula Licona - Èric
Márquez - Júlia Pedroso - Pau Hao Pomares - Júlia Rovira -
Blanca Rubira - Robert Soliva - Ignasi Tortras - Gerard Vilaseca
- Eulàlia Riera.
Disseny de la portada realitzat a partir del treball de sisè de primària: “Colors complementaris i simetries.”
03
Trimestre
Diari de Parvulari
EL PROJECTE DE LA GUITARRA
Quan les nenes i els nens de la classe de P3 van començar el Projecte de la Guitarra, el primer que van fer va ser documentar-se: Van anar a la Biblioteca de l’Escola i, amb l’ajuda de la Maria, la nostra bibliotecària, van recollir informació sobre aquest instrument.
Totes les cordes sonen? Sonen les cordes de la guitarra!! Sí! les cordes sonen quan les rasquem. Però totes les cordes sonen quan les rasquem? Sí! Encara que no estiguin en una guitarra? No! Perquè soni la corda gran, l’hem de posar al forat!
04
Perquè serveix el forat de la guitarra? El forat, és un forat perquè les guitarres siguin com les guitarres. Les elèctriques no tenen forats. El forat és perquè soni millor. Què passa si tapem el forat? No sona! Sí! Però més fluixet
Investigant, investigant per l’Escola (que en aquella època era molt desconeguda i nova per a ells) van descobrirs que... HI HA UNA AULA PLENA D’INSTRUMENTS!
Què us sembla aquest instrument? No és una guitarra! És un ukelele! La petita té quatre clavilles i la gran, en té sis! I com és això? Perquè aguanten les cordes i la guitarra gran en té sis. És perquè és petita i només en té quatre. El Roger té una guitarra petita i també en té sis...
La classe vista des de la guitarra!
ULLS
TRIMESTRAL
1. ESCOLLIM EL NOM DE LA CLASSE
2. A LA RECERCA D’INFORMACIÓ
Ara toca posar-nos a investigar, per això molts nens portem llibres on trobar informació.
Després que cada nen/a presenti la seva proposta per al nom de la classe, ens posem a fer votacions! Hem hagut de fer tres rondes de votacions per anar descartant propostes i al final ha sortit que som la classe dels Ulls. 4. QUAN NO HI VEIEM PROU BÉ
Descobrim que hi ha persones que no hi veuen prou bé i necessiten ulleres.
3. RECOLLIM LA INFORMACIÓ
Fem uns murals que expliquin allò que hem après dels ulls.
Les ulleres ajuden els nostres ulls en allò que no fan prou bé. Si una persona necessita ulleres, les ha de dur sempre posades perquè els seus ulls treballin còmodament.
5. PERSONES QUE NO HI VEUEN GENS
Parlem que hi ha persones que no hi veuen i porten un bastó per no caure. Com s’ho fan? Fem un passeig amb els ulls tapats i comprovem les dificultats de no veure-hi.
05
Trimestre
P5: ELS “DA VINCI”
Les nenes i els nens de la classe de P5, van viure molt intensament el projecte del nom de la seva classe. El personatge de Leonardo da Vinci, les seves obres i els seus invents els van fascinar. Així ens ho expliquen:
“CADA NEN VA PORTAR UNA PROPOSTA I VAM FER UNA VOTACIÓ DEL NOM DE LA CLASSE: HA GUANYAT LA PROPOSTA LEONARDO DA VINCI.”
“VA FER INVENTS PER LLUITAR A LA GUERRA I ALTRES ELS VA COPIAR DE MIRAR LES PLANTES I ELS ANIMALS.” “VA INVENTAR UN PARACAIGUDES PERQUÈ LES PERSONES VOLESSIN COM ELS OCELLS.”
06
“VA FER UN PONT QUE S’AGUANTA SOL, SENSE CARAGOLS NI PEGA!”
“AL REXANAMENT... RE-NAI-XE-MENT, NO HI HAVIA BOTIGUES I LEONARDO, QUE ESCRIVIA AMB PLOMA, ES FEIA SOL LA TINTA PER ESCRIURE.”
L’AMBIENT D’ART A EDUCACIÓ INFANTIL
TRIMESTRAL
La galeria
07
Trimestre
El quadern de primària
COLÒNIES A TAMARIT Alguns alumnes de primer de primària ens han explicat la seva experiència a les colònies a Tamarit: la Lucía, el Marcel, el Dídac, l’Emma, l’Aïna i l’Iria. El primer que ens han explicat ha estat el seu trajecte amb autocar fins a Tamarit. Un cop allà, van realitzar unes activitats per tal de conèixer l’entorn. Van visitar la casa de colònies i van poder jugar un partit de tenis o fer alguns jocs com el de la cadena o el de la bomba. Més tard, van fer una excursió fins a un penya-segat i els van explicar moltes coses sobre la costa i el mar. Al vespre, van anar a una obra de teatre on hi sortien els personatges típics de les colònies de Tamarit: la bruixeta i el pirata. Va ser l’activitat que més els va agradar del dia. L’endemà, el Biel els va despertar amb una cançó, tot tocant la guitarra. Després van fer una excursió pel bosc i van pujar per un turó que els va portar fins a una platja. Allà van enterrar un tresor juntament amb una bandera. Després d’aquestes colònies tan divertides van agafar l’autocar i van tornar a l’Escola.
08
Abril Poveda
Naia Palacios
TRIMESTRAL
Júlia Pedroso - Júlia Rovira - Paula Licona
1r i 2n
Dídac Garrido
Arlet Piqué
Greta Masip
Max Llopart
09
Trimestre
El quadern de primària
COLÒNIES A L’ESCALA
Els de 3r i 4t de primària van viatjar a l’Escala, de colònies. Durant els dies que van ser allà, van estar treballant les ruïnes romanes i gregues d’Empúries, fent una visita guiada per les pròpies ruïnes amb un guia que els informava de tot. També van treballar les dunes. Això ho van fer elaborant un dossier durant tota l’estada. També van estudiar la fauna i la flora d’Empúries, on van descobrir plantes com el tamariu.
Hem entrevistat dos alumnes de 4t de primària (L’Oriol i la Mireia) i dos de 3r (la Lia i l’Emma) sobre les colònies que van fer a l’Escala
On vau anar? Tots: A l’Escala. Què hi vau fer? O i M: Vam jugar a fer de Déus. L i E: Vam visitar les ruïnes d’Empúries. Que és el que més us va agradar? Tots: Jugar a fer de Déus; els monitors de l’excursió es van disfressar de Déus i van organitzar diferents jocs. Quin treball vau fer? O i E: Vam aprofundir sobre l’estudi de les dunes. M i L: Vam visitar les ruïnes d’ Empúries. Vau anar amb el Nautilus? Tots: No vam poder, feia mala mar. Us va fer bon temps? O i M: Sí, en general, va fer bon temps però ens va fer molta tramuntana. E i L: Ens podria haver fet millor temps. Vau provar el Tamariu? Tots: Sí, estava molt salat.
10
3r i 4t
TRIMESTRAL
Robert Soliva - Èric Màrquez - Pau Gil
11
Trimestre
El quadern de primària COLÒNIES DE CINQUÈ I SISÈ AL DELTA DE L’EBRE
A finals d’octubre vam anar de colònies al delta de l’Ebre, una zona especial per la seva naturalesa, que ara està protegida per les persones (Parc natural). Aquest parc es troba al sud de catalunya i forma part de dues comarques: El Montsià i el Baix Ebre. En aquest espai hi ha la desembocadura de l’Ebre i és valuós per la seva fauna, flora, platges, mar i per l’activitat humana: pesca, conreu de l’arròs, turisme... Ivet Cruz
Després d’aquells dies d’aprenentatge i convivència i, de nou ja, a l’Escola, vam fer un exercici d’escriptura automàtica que consistia en evocar durant dos minuts totes les paraules que ens vinguessin al cap (sense parar i sense aixecar el llapis!) recordant tot allò viscut. Va ser molt divertit! Amb les paraules recopil·lades en vam fer petits poemes. L’EBRE
Tocant l’extens mar, un riu s’hi va apropant modificant la seva realitat formant un nou territori poc a poc, al pas dels anys, reduint el seu cabal durant el període hivernal. CAMP
12
Camp etern, etern color que arriba al cor. Aus migratòries van arribant i a poc a poc van aterrant. En un mar de miralls radiants, la vegetació es va ampliant, un mantell de llavors, que després serà un camp d’arròs. Alba Rodón Vélez
EL DELTA I LA POESIA
TRIMESTRAL
passar m m a v o H ts i va ots jun preciós; t é b lt e mo paisatg er als n ’u d ir gaud re g a l p ic t n è t u un a ! sentits
les colònies van ser molt divertides i el Delta de l’Ebre en aquella època estava preciós les colònies van ser molt encantadores i em va agradar molt l’excursió de les bicicletes em van semblar divertides no vaig caure vaig tenir molta sort divertidíssim bicicleta no caure exploradora vaixell disco llitera esmorzar espectacular “cotilleos” divertidíssim temporada boníssima temps bo Ariadna Boronat
DELTA DE PLATA
PETIT POEMA
El delta de l’Ebre, una terra de gran singularitat, i biodiversitat. Un indret únic. Una terra plena d’arrossars. Terrosos a l'hivern, inundats d'aigua a la primavera, i verds a l'estiu. Ja tot ha crescut. Tot és ben bonic. Júlia Salazar
Delta de plata d'esperança d'aventures d'il·lusió d'idees. Dies de somniar, de crear de passar-ho genial. Delta de plata, mar d’or, sol brillant, riu cabalós. Dies d'experiències. Dies d’il·lusió.
Delta de plata, brillen els arrossars, brillen les llacunes i brilla el mar. Suau vent, vent d’alegria, vent de llibertat.
Anna Martínez 13
Trimestre
Apunts d’ESO L’ILLA FLOTANT DE GULLIVER
Quan vaig sortir de la cova l’endemà al matí, lluïa un bon sol, però de cop i volta va quedar amagat per un gran objecte que travessava el cel. Vaig agafar la meva ullera de llarga vista i vaig veure una mena d’illa flotant amb tot de figures humanes que es movien per les bandes d’aquell objecte, per les escales i les plataformes. A la plataforma més baixa, hi havia una gent que pescava amb unes canyes molt llargues. Però encara vaig quedar més parat quan em vaig adonar que aquella gent podia moure l’illa flotant al seu gust. J. Swift, Els viatges de Gulliver.
Laia Tubau
14
Marta Figueras
Marcel Barrio
Laia Urpí
Naia Rigual
Agnès Falgàs
ACTIVITAT A SEGON
Xerrada sobre relacions afectives i sexualitat
TRIMESTRAL
Apunts d’ESO
Aquest trimestre ens ha visitat l’Elena Crespi, una psicòloga especialista en relacions afectives i sexualitat. Ens ha agradat molt perquè ens ha aclarit dubtes sobre com ens relacionem els uns amb els altres i dels malentesos i prejudicis que hi ha entorn aquests temes. Ens ha parlat de la importància de l’autoestima en el nostre desenvolupament com a persones. Ens ha fet adonar que, normalment, en el no ser prou assertius a l’hora de dir les coses, hi té a veure el grau d’autoestima que tenim. També hem parlat de la diferència entre atracció, enamorament i amor. El primer és passatger, pot durar entre unes hores i uns mesos, i tal com ve, desapareix, a causa d’un gest, una paraula...; el segon, és un ideal, projectem el que ens imaginem que serà la vida al costat d’aquella persona, és el que surt a les pel·lícules –que a vegades es confon amb l’amor- i també s’acaba al cap d’un temps; finalment, el tercer, és una construcció que sorgeix de la convivència del dia a dia i aquest dura molt més. L’Elena ens explica les coses de manera planera i entenedora, esperem reveure-la ben aviat!
Treball entorn de la faula FAULA f Literatura
Narració, en vers o en prosa, de fets meravellosos, on sol donarse un ensenyament moral; generalment hi intervenen animals, i fins i tot elements inanimats que actuen com si fossin éssers racionals. Els límits entre l'apòleg i la faula són imprecisos, però normalment, en aquesta darrera, l’aspecte narratiu predomina damunt el moralitzador. Gènere popular, present en la tradició oral de diversos pobles i en les literatures escrites més antigues.
L’ARANYA I EL CAMALEÓ Un bon matí de primavera, una aranya caminava tranquil·la per la selva quan, de sobte, va veure un camaleó camuflant-se per caçar una mosca. Aquest, quan va veure l’aranya, no va poder evitar fer-se el fatxenda. L’aranya va tornar a casa trista, ja que ella no podia fer el que feia el camaleó per caçar; li ho va dir a la seva mare perquè no acabava d’estar convençuda dels seus mètodes; fins i tot va dubtar del seu aspecte. La seva mare li va dir que cadascú fa el que pot i l’aranya es va sentir una mica millor. L’endemà, l’aranya va tornar a veure el camaleó, aquesta vegada ja més segura d’ella mateixa, i li va dir que ella també podia caçar una mosca d’una manera més difícil. Va començar a fer una teranyina i, en un minut, ja la tenia llesta. Poc després, va passar una mosca i va caure a la trampa; l’aranya, òbviament, se la va menjar. El camaleó, en veure aquell espectacle, va quedar ben sorprès; va demanar perdó a l’aranya per haver-se fet el fatxenda i es van fer amics. A partir d’aquell dia, van quedar cada dia per caçar mosques. Anna-Jing Guardiola
15
Trimestre
Apunts d’ESO
EL SERVEI COMUNITARI
EL CASAL D’AVIS Vaig escollir fer el servei comunitari a la residència d’avis que hi ha a Sant Feliu. Entre tots els companys de la classe que havíem escollit anar amb els avis, vam dividir-nos en dos grups: uns hi anem els dimarts i els altres, els dimecres. Jo hi vaig els dimarts amb la Valèria, l’Adrià, el Martín i el Víctor. Cada dimarts després de classe, el meu grup i jo baixem caminant fins a la residència. Quan arribem, saludem els avis mentre esperem la Laia, que és una de les organitzadores. Després anem cap a la sala d'activitats. Cada dia hi ha quatre avis i àvies. Amb alguns d'ells hem estat durant més d'una sessió i els coneixem millor. Primer ens presentem, ja que alguns avis no ens coneixen i altres no recorden els nostres noms. Normalment juguem a jocs tradicionals com el parxís, l’oca i el dòmino, però un dia vam utilitzar una pantalla tàctil. Mentre juguem ens expliquem coses. Ens va dir la Laia que algun dia podíem pensar nosaltres alguna activitat. El meu grup i jo vam pensar que la sessió més propera a Nadal que féssim, podríem portar unes galetes per celebrar-ho amb ells. HILDA GAMBÚS
Aprendr ea ajudar e ls altres
EL ROBER DE CÀRITAS Aquest servei, en el que nosaltres acudim i ajudem el màxim possible, es troba en un petit local on hi arriba molta roba i joguines que la gent ja no pot fer-ne un ús i vol donar-ho perquè algunes persones necessitades ho puguin aprofitar. Allà treballen cada dia unes quantes persones voluntàries. GABI ANDREU
GIMNÀSTICA RÍTMICA A LA FUNDACIÓ JERONI DE MORAGAS En el servei comunitari que estic fent jo, vaig a entrenaments de gimnàstica rítmica de noies que tenen una discapacitat intel·lectual. És una experiència enriquidora de la qual estic gaudint moltíssim. Estic aprenent molt de les noies que formen l’equip, ja que m’han ajudat a veure la vida des d’una altra perspectiva, a conèixer altres realitats diferents a la meva i a mai deixar de somriure. Conèixer les seves dures experiències i saber el que comporta tenir una discapacitat intel·lectual m’ha fet reflexionar i canviar la manera d’enfocar moltes situacions. MARIONA PALANCA 20
L’estrany cas de Dr Jekyll i Mr Hyde L’obra del misteriós cas del Dr jekyll i Mr Hyde, escrita per RL Stevenson és una novel.la que ens parla d’un doctor, en Jekyll, que crea una poció. Aquesta poció allibera la maldat de Jekyll, fent que es transformi en Mr. Hyde. Durant l’obra, hi ha episodis de tensió entre aquests dos, ja que Jekyll no es fia de Hyde. Al final, no pot suportar la manera d’actuar del seu altre jo i, davant la impossibilitat de controlar-lo, s’acaba suïcidant. RL Stevenson va combinar, a la seva novel·la, diferents gèneres com la ciència-ficció, el gènere policíac i, alhora, el misteri i fins i tot el terror. L’argument es basa en el pensament que tenia Stevenson sobre la dualitat de l’ésser humà. Pensava que tothom té una part bona i una part dolenta. És una novel·la que, gràcies al misteri que presenta i la caracterització dels diferents personatges, Robert Soliva aconsegueix captivar el lector.
Vet aquí que una vegada hi havia una persona jove que es deia Caputxa Vermella i que vivia amb sa mare a la vora d'un gran bosc. Un bon dia sa mare li va demanar que portés un cistell de fruita fresca i aigua mineral a l'àvia - no perquè això fos feina de dones, de cap manera, no, sinó perquè era una obra generosa que contribuïa a crear un sentiment solidari. A més, l'àvia no estava malalta; ben al contrari: estava en plena forma física i mental i era perfectament capaç de tenir cura d'ella mateixa en tant que persona adulta madura.
La Caputxa vermella, James Fidz Gardner Aquesta història és la versió feminista del tradicional conte de la caputxeta vermella; per tant, entre aquesta narració i l’original hi trobem diverses diferències. Aquí la protagonista és anomenada Caputxa i va a visitar l’àvia perquè vol, sense necessitar que es trobi malament. Ella es val per si sola per enfrontar-se al llop i no necessita cap caçador que la defensi. La major part de la història transcorre a casa l’àvia i al bosc. És una història per a tots els públics i recomanem especialment aquesta versió perquè és important que els contes adreçats a infants transmetin valors com aquests.
Anna Botella, Carlota Yuste, Carla Gaspà, Aina Bullón, Emma González
Apunts d’ESO
LA RECENSIÓ I LA CRÍTICA
TRIMESTRAL
No es facil descriure’l. És un home molt estrany: té un aire de desagradable, de malvat. És l’home mes odiós que he vist mai, i encara no sé ben bé per què. Deu tenir algun tipus de deformació; fa la impressió que és del tot desfigurat, però no sabria dir ben bé d’on. Té un aspecte molt fora del comú, però no podria dir què té d’estrany.
El dia de Nahum Wentworth H.P. Lovecraft ens presenta una història de “por” en la que un narrador desorientat arriba a una misteriosa casa al mig del bosc i acaba ficant el nas on no toca i perjudicant l’home que hi viu, fent-li experimentar l’experiència més esgarrifosa que un es pot imaginar, com és que un mort, amb el qual tenia un deute, retorni el dia assenyalat, per tal de cobrar el que se li deu. Aquesta obra és, sense cap mena de dubte, d’un estil gòtic i misteriós. L’acció passa en una casa, aparentment abandonada, situada, al mig del bosc, al nord de Dunwich. La casa és tenebrosa i té una mena d’atmosfera que posa els pèls de punta. Per altra banda, el bosc és igualment terrorífic. L’estil del conte és planer, és a dir, va dirigit a un públic molt ampli. Durant tota l’obra només hi apareixen els dos personatges principals i és a partir dels diàlegs que en descobrirem un més. En definitiva, l’obra de H.P. Lovecraft no decebrà en absolut a cap dels seus lectors, a causa de la tensió constant a la que ens sotmet aquest conte. Bernat Ferrer, Marc Fanlo, Nur Ariza, Júlia Rovira, Maria Badia. Mi anfitrión no se estaba quieto. A cada rato se levantaba de la silla; le oía deslizarse de un lado a otro: Ahora a la ventana, ahora a la puerta. Iba a mirarlas, se aseguraba de que estaban cerradas y volvía a sentarse. Algunas veces murmuraba entre dientes. Quizá había vivido demasiado tiempo solo y había caído en el hábito, común a las personas solitarias, de hablar consigo mismo. Casi todo lo que decía era incomprensible, apenas audible, pero en un momento dado logré captar algunas palabras. Me di cuenta entonces que una de las cosas que ocupaban su mente eran los intereses del préstamo que debía a Nahum Wentworth
21
Trimestre
Espai de recerca UNA REFLEXIÓ SOBRE LA DEMOCRÀCIA: DE LA POLIS GREGA A L’ESTAT MODERN L’origen d’aquest Treball de Recerca apareix al qüestionar-me l’actual model democràtic i adonar-me de la necessitat d’esbrinar en què consisteix la democràcia. Per tal d’entendre el fenomen modern de la democràcia vaig haver de situarme a l’antiga Grècia, on apareix per primera vegada una comunitat regida per una organització democràtica, incipient però real. La participació del ciutadà en la Polis contribueix a consolidar unes bases organitzatives cada cop més democràtiques. De la mà de la filosofia he pogut analitzar la polis i les relacions que s’establien dintre d’ella; conèixer-la és el punt de partida per transitar cap a l’Estat Modern. Ara es tractava d’estudiar el sorgir dels estats liberals i democràtics moderns. Tots ells han aparegut amb el trencament (revolucionari) respecte les formes autoritàries de l’Antic Règim. Vaig estudiar tres estats que van construir noves maneres d’organització i d’entendre el món (primers Estats Liberals):
16
Ruïnes de l’àgora a Priene, Turquia
Anglaterra, França i Els Estats units d’Amèrica. Paral·lelament vaig fer una anàlisi del pensament de diferents filòsofs moderns que van contribuir a aquesta transformació, com ara Maquiavel, Hobbes, Rousseau. També vaig fer ús de les idees d’altres autors contemporanis com Hans Kelsen, Habermas i Marzoa. És d’aquesta manera com vaig aconseguir entendre el funcionament de l’estat modern i sota quins pensaments i paràmetres es sustenta. Un cop arribat a aquest punt, estic en condicions de començar a fer una reflexió personal sobre temes relacionats amb les democràcies actuals com, per exemple, la premsa, els medis de comunicació, la representativitat, l’espai públic, el ciutadà modern... Per fer-ho em recolzo en diferents referents del pensament actual. Ha estat d’aquesta manera com he arribat a adonar-me que les democràcies actuals són imperfectes i de quina forma si es donessin alguns canvis es podrien perfeccionar.
Tutor-Vicenç del Hoyo Alumne-Víctor Querol Sanin Treball de Recerca 2018/19
EREN NOUS... ARA JA SÓN DE LA CASA!
ÓN NOUS! A P3 TOTS S
Els nens de P3 ja tenen nom confirmat! Es diuen els músics i estan molt contents de venir cada dia a l’escola. Els encanta passar estona al pati, ja sigui, jugant a fet i amagar o al sorral. Des de que han començat l’escola, s’han fet molt amics i ara s’estimen com si fossin una nova família. Les activitivitats de les que més gaudeixen són dibuixar amb retoladors i mirar contes. Ja fa un temps que han conegut els de 4t de primària que són els seus padrins, alguns dies es troben al pati dels grans per jugar i altres els padrins els llegeixen contes a la clase. A més a més de música i dibuix, estan introduint les matemàtiques a les seves vides. Fan jocs on aprenen i gaudeixen tots junts.
Èlia Bosch - Emma González - Blanca Rubira
TRIMESTRAL
Vi d a d ’ e s c o l a BENVINGUTS A L’ESCOLA Aquest any han entrat alguns alumnes nous pel canvi de primària a la ESO. Hem estat parlant amb el Guillem Diaz, el Pol Rodríguez, el Felipe Yang i Mireia Garcia.
Us esteu adaptant bé a l’Escola? G: Sí, perquè ja coneixia un altre alumne. P: Sí, perquè la meva germana ja venia a aquesta escola i m’ha ajudat a adaptarme millor. F: Bastant. M: Sí. Creieu que els vostres companys us han ajudat en el canvi? G: Sí, perquè també ha entrat un company de la meva antiga escola. P: Sí, molt. F: Sí, perquè coneixia el Guillem i això m’ha ajudat. M: Sí. Heu notat molt de canvi respecte l’any passat? G: Sí, tenim més deures. P: Sí, bastant. F: Sí. M: Sí. Què és el que teniu més ganes de fer aquest any? G: Anar d’intercanvi a Dinamarca! P: Anar amb avió tots junts a Dinamarca. F: Dinamarca. M: Conviure amb els danesos a Barcelona.
Júlia Rovira - Júlia Pedroso - Paula Licona
17
L’ h o r a d e l c o n t e
Trimestre
LA POR
18
Núria Cruz Febrer 2017
Just sortia de l’entrada del metro quan van començar a caure algunes gotes. No portava paraigua, i no em quedaven prou diners com per comprar-ne un en aquell moment. Sense perdre més temps, vaig arrencar a córrer fins a casa abans que la pluja s’intensifiqués. Vaig treure’m els auriculars, em relaxava escoltar com queien les gotes a terra, però m’havia d’afanyar, si no estaria xopa en qüestió de minuts. Anava passant entre la gent, distant, sense fixar-me per on anava, havia fet el camí tantes vegades que ja coneixia totes les dreceres. Al cap de poc, ja era davant de casa. En entrar, em vaig treure les sabates i les vaig deixar al costat de la porta. Amb compte de no embrutar res, vaig anar fins a l’habitació. Estava tal i com l’havia deixada. El llit completament desfet, amb els coixins escampats per sobre els llençols blancs i la manta, que sempre utilitzava, descansava sobre el terra de la sala, amb el pijama rebregat al damunt, a causa de les presses d’aquest matí. Vaig deixar la bossa sobre l’escriptori, cobert de piles de llibre que encara em quedaven pendents per llegir però hauria de tornar aviat a la biblioteca. El de sobre de tot, era obert, tal i com l’havia deixat aquest matí, poc després d’adonar-me que feia tard a la universitat. No em preocupava, però. Com cada nit, l’insomni tornaria, junt amb les llargues i inacabables hores de pensaments intolerables i m’hauria de distreure amb novel·les complexes, que mai fallaven en obtenir tota la meva atenció. Tot i això, dubtava de si avui si em podria començar una de nova, després de tot, els estudis ocupaven gran part del meu temps lliure. M’esperava una tarda llarga. Havia de posar ordre al caos al que anomenava habitació i, d’alguna manera, aconseguir aprendre’m lletra per lletra el llibre dels drets humans per poder assolir l’única meta que tenia fixada i em creia capaç d’aconseguir. Una tassa de te per calmar-me no m’aniria malament. Començava a donar els primers passos per anar a la cuina, però el peu se’m va embolicar en la manta i vaig caure a terra. Per sort, la catifa va alleujar la caiguda i no em vaig fer mal. M’anava a aixecar, quan em vaig adonar que era just davant de l’única cosa que hagués desitjat que no estigués aquí. Em vaig posar dempeus amb la vista abaixada. M’inquietava tenir-ho prop meu. Em vaig afanyar fins a la cuina i, mentre l’aigua bullia, vaig posar-me a estudiar. Però fàcilment, els meus pensaments es van acabar desviant. Per molt que intentés ignorar el que acabava de passar, era l’únic en què em podia centrar ara mateix, en la imatge que encara era vívida en els meus records. Aquells marges blancs, coberts per la pols que s’havia anat amuntegant, capa rere capa i amb les vores arrodonides i desgastades. I prop seu, unes mans familiars però diferents, pàl·lides i primes amb les ungles mossegades, que s’aferraven amb força a la catifa. No semblaven les mateixes. El xiulet de la tetera em va fer tornar a la realitat. Em vaig asseure vora la finestra per prendre’m la infusió. Encara plovia i, potser, el soroll rítmic de les gotes xocant contra el vidre m’ajudaria a desestressar-me. “I si m’hi enfronto?” vaig pensar. “I si paro d’evitar-lo? Em sentiria millor?”. Hauria desitjat tantes vegades poder-ho fer, però mai havia trobat el valor. Però, la veritat és que tampoc hi havia res a perdre, continuaria tot igual, nits en vetlla, estrès, pànic... I sense saber exactament què feia, vaig anar a l’habitació i m’hi vaig plantar davant. Davant dels meus malsons i la meva depressió. Davant la cosa per on havia de passar dia rere dia, que em jutjava i discriminava sense fallar i sempre em sabia trobar defectes. Davant del que m’havia arruïnat l’autoestima i confiança en mi mateixa. I li vaig mirar als ulls. Estava irreconeixible. La pell estava blanca i semblava cansada, ja no somreia, només es limitava a mossegar-se la part inferior del llavi, ple de talls i ferides. Els ulls no eren els mateixos, estaven apagats, foscos, desmotivats. I es van començar a envidriar. El valor que havia aconseguit obtenir va desaparèixer al veure aquella escena. Vaig abaixar el cap, no tenia forces suficients com per aixecar-lo, o potser, volia fer-me creure a mi mateixa que no les tenia. Involuntàriament, vaig fer una pas enrere. “Ho has tornat a fer, has tornat a perdre” Les paraules ressonaven dins del cap i immediatament, un mar de llàgrimes va ofegar els meus ulls. Avui no ho havia aconseguit, tots els meus esforços havien resultat inútils. Però, per primera vegada en mesos, havia aconseguit mirar-me al mirall. Ara només em quedava somriure-li al que veia. Ho aconseguiria algun dia?
PRIMER I PRIMER FAN ESPORT
TRIMESTRAL
Batxillerat
El passat divendres dia 30 de novembre, els alumnes de primer de batxillerat vam realitzar una activitat conjunta amb els nens i nenes de primer de primària, durant tot el matí, al centre esportiu de les Grasses. La finalitat d’aquesta sortida era cooperativa, de preparar diversos jocs per als petits i després ensenyar-los a jugar-hi conjuntament, de manera que tant els grans com els petits ens hi sentíssim involucrats. Va ser una bona manera de millorar la relació i comunicació amb els més petits de l’Escola, formant part del seu joc i les seves ganes i alegria a l’hora de fer activitats conjuntes. Els jocs estaven distribuïts en vuit estacions, cada una amb els seus corresponents organitzadors de batxillerat, i es van seleccionar els més coneguts per tothom (tant per als grans que hi jugaven quan eren petits com per als de primària que hi juguen ara al pati) com va ser el cas del mocador, la cursa de sacs, l’aranya... Cada joc va ocupar 8 minuts aproximadament del total de la jornada i l’espai interior del polisportiu, que és ampli, va permetre que la sortida tingués un gran èxit. Finalment, quan cada grup de nens i nenes va haver passat per cada estació, tots els alumnes es van reunir al centre de la pista per acabar el matí amb uns minuts de relaxació: cada nen amb la seva parella van compartir moments de tranquil·litat fent alguns estiraments i massatges. La impressió dels més grans és molt positiva i sembla que els petits també s’ho van passar molt bé! Aina Baleta - Carla Duran
19
Trimestre
Món Científic
Descobrir la matemàtica a la natura
Matemàtica 2 f. [MT] Ciència que tracta de la quantitat i de la forma tot estudiant-ne, des del punt de vista lògic, les seves relacions i estructures.
Estem molt acostumats a fer matemàtiques a l’aula, amb un llapis i un paper, imaginant situacions, més o menys quotidianes en les que ens enfrontem just a això, a la quantitat i a la forma de les coses. Però les matemàtiques van molt més enllà d’unes quantes xifres i unes quantes corbes o rectes distribuint-se ordenadament en un quadern d’escola. Les matemàtiques omplen el nostre món i contínuament, de manera més o menys conscient, convivim amb elles.
Aquesta realitat va poder ser comprovada per totes les nenes i nens de primària en la sortida d’aquesta tardor a la Salut. Aquest espai tan integrat a la vida santfeliuenca els va donar l’oportunitat, a més de gaudir dels colors de la tardor a Collserola, de la descoberta de les matemàtiques en un entorn natural.
Organitzats en grups formats per membres de tots els cursos i edats, van realitzar un seguit d’activitats de descoberta matemàtica: DURANT EL TRAJECTE: treball amb la brúixola Tot agafant un seguit de referències com, l’orientació de l’Escola, del Puig de Santa Creu d’Olorda o la Masia de la Salut, els grups van anar indicant els punts cardinals als que es dirigien durant el camí. Van sortir en direcció nord oest, van girar en direcció oest i finalment van girar en direcció sud oest.
22
MESURANT VOLUMS Les ampolles d’aigua són imprescindibles en qualsevol excursió. En aquesta, a més, els va donar l’oportunitat de calcular en unitats de volum.
EL RELLOTGE L’estudi de les hores ens pot ajudar a treballar el concepte de fracció i a mesurar i ordenar el dia i les seves rutines.
TRIMESTRAL
MESURA DE LES OMBRES D’UN ARBRE Els grups van escollir un arbre i van mesurar la longitud de la seva ombra en arribar i abans de marxar. Van tenir en compte la longitud i la direcció que indicava l’ombra.
FORMES GEOMÈTRIQUES Novament la natura va ser un enorme i apassionant llibre de text. Tot observant atentament, van poder descobrir totes les figures geomètriques que coneixien representades per elements naturals. LES SÈRIES La natura ens ofereix sèries de manera espontània. També podem construir les nostres pròpies sèries amb elements naturals. Això és el que van fer els alumnes de primària.
23
Trimestre
English corner 4th ESO’S BLOG
This is the name of a web we have created for all the class. Everyone in the class has access to upload any kind of interesting information. Every week there will be some new things about lots of different topics such as: Stockholm info and activities we’ll do there, excursions during the year and trips, series, films, music, and so much more. By: Martina , Maria, Emma G and Nerea ERIK VOGLER
28 nov, 2018 by englishcorner4eso, posted in readings
Today I’m going to tell you about one of my most recent readings “Erik Vogler and the murders of the white king”. It tells the story of an autistic teenager called Erik, who, after his father gets confused by the dates of a journey to New York, must stay all Easter holidays with his grandma, who he hates. Then, when she is sleeping he sees a ghost and starts investigating.
The book is great, with lots of twists and turns, amazing characters and a great representation of the autistic community with Erik as the main character. The other main characters are Albert Zimmer, the vampire kid who Erik meets at his grandma’s town, his grandma, who doesn’t like Erik very much, and his father, who is not very intelligent. The final part is simply a masterful piece of writing of chasings. BY: Diego.
HEALTHY HABITS
7 nov, 2018 by englishcorner4eso, posted in healthy life
Here there are some recommended healthy habits that will defifitely help you to have a better lifestyle:
Drinking water and staying hydrated is at the top of the list, but it may also help you lose weight. Do some exercises that make your body move. It’s great for your body and mind. Just 30 minutes of walking five times a week. Don’t smoke because it is bad for your lungs so it affect your respiratory system. As soon as 20 minutes after your last cigarette, your heart rate and blood pressure drop so it is better for your health that you don’t smoke. A good night’s sleep keeps you in a better mood, sharpens memory and focus, and helps you learn new things. In the long term, it lowers your risk of heart disease and helps you keep trim. By: Nur, Ana H and Joana
CULTURAL OUTING: PICASSO MUSEUM Last Friday, some of us attended a very interesting visit to Picasso Museum, located in Barcelona, more specifically, in the Gothic neighbourhood. We took the train with some other students to get there, and, after that, we listened to a very fascinating explanation about the painter and his paintings given by our Art’s history teacher.
Picasso Museum is a place where some of his important paintings are exposed. And not only this, but also most of the sketches and notes he draw and wrote during all his life are there. As a result of this, this museum has become an area of knowledge reference about Picasso’s hole life since 1963, when it was opened to the public. This great artist is shown to people by more than four thousand different art works, which compose the permanent collection, and also with some really new ones that have just arrived from Paris, where he spent almost half of its life.
24
Picasso had different periods of his life, according to his feelings and the situations he went through. The most popular are the Blue period and the Cubism, which have a very characteristic style and also a very surprising way to see the world. Some of his most important paintings are Guernica, Motherhood, The three musicians, Life and Avignon young ladies. By: Ariadna
CASTANYADA REMULLADA!
El dia 31 d’octubre es va celebrar, a l’Escola, la Castanyada. Com que va ploure no es va poder fer la tradicional gimcana que preparen els alumnes de 1r i 2n d’Eso per als nens de 3r a 6è de primària... Per l’Escola es podien veure petits castanyers i castanyeres, els alumnes de parvulari van venir molt ben guarnits amb mocadors, vestits i camises. Aquest any com sempre, van arribar, des del Montseny, castanyers i castanyeres professionals. Com que són gent de muntanya, primer van fer algunes sessions amb el grup de teatre de l’escola, per perdre la vergonya davant del públic. Després d’una estona al gimnàs, on van ballar i cantar amb els alumnes de primària, els petits castanyers van rebre, a la classe, els ancians del Montseny. Van menjar panellets i castanyes tots junts i van parlar sobre aquesta tradició. Èlia Bosch - Emma González - Blanca Rubira
TRIMESTRAL
Festes d’escola
Directament del Montseny: Una selfie de les castanyeres!
Cançons de tardor a càrrec dels nens i nenes de primer i segon.
Finalment, després de molts dies de pluja i mal temps, la Gimcana de la castanya es va poder celebrar el dia 5 de desembre! El temps era esplèndid i tothom ho va passar d’allò més bé.
25
Trimestre
Actualitat a les xarxes HA DESTACAT...
L’inici de curs va dur, als de primària, la sorpresa de nous equipaments!
26
El Ratolinet de les dents viu a l’Escola!
ter cebook i Twit a F a s o -n iu Segu I ara també a Instagram!
Educació infantil participa, de manera activa, en l’Agenda 21.
El Dia de la Ciència va aplegar alumnes i exalumnes.
BODAS DE SANGRE DE FEDERICO GARCÍA LORCA
TRIMESTRAL
La Cartellera
Fa unes quantes setmanes els alumnes de 4t d’ESO ens vam dirigir a la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, per veure l’obra de teatre de “Bodas de Sangre” del conegut autor Federico García Lorca. Aquesta obra ens situa a la primera meitat del segle XX, en un poble d’Andalusia. L’espai teatral de la Biblioteca, estava acondicionat especialment per a aquesta obra, amb les butaques col·locades en forma d’amfiteatre i el terra tot ple de sorra que va fer possible, fins i tot, l’aparició d’un cavall. Aquesta obra tracta molts temes importants de la vida explicats amb simbolismes; la mort i l’amor són els que es troben més presents. Aquests són representats a partir de tradicions i costums. Les accions impulsives dels personatges comporten que aquesta tragèdia tingui un final fatal del que ningú no en pot escapar. El text de Lorca és representat en forma de poema amb l’ajuda de les composicions rítmiques de Joan Garriga, totes aquestes, amb un aire andalús que ens recorda al paisatge àrid d’aquells indrets. Els personatges es mouen molt per l’escenari i els papers són intercanviats en diferents escenes. Els actors fan diferents papers, l’obra agafa un aire de moviment, en què cada actor surt de l’escenari, després de cada escena per preparar-se per a la pròxima i, en el cas que interpretin un altre personatge, efectuar un canvi de vestuari i preparar-se per la següent actuació. Tot i que aquest fet fa que l’obra sigui més dinàmica, el personatge protagonista és interpretat per dues actrius diferents i això sovint origina confusió entre el públic. Un personatge tan important com el de la “novia” hauria de ser representat per una sola actriu. El fet que anteriorment haguéssim llegit aquesta peça ens ha ajudat a seguir-la i entendrela per després poder fer la comparació entre aquestes dues obres d’art: El text i la seva posada en escena Paula Licona
27