TRI MES TRAL Curs 2017 - 2018
El racó del Consell rector Us saludem de nou des de les planes de la Trimestral, la nostra revista. Com sempre aquest segon número del curs ens arriba a les mans el dia de Sant Jordi, un dia que l’Escola s’ha omplert de poemes i de llibres i els nostres fills i filles han pogut compartir moments màgics en els que les paraules els han acompanyat i embolcallat.
Ja fa un parell de mesos, la imaginació i la fantasia també van ser protagonistes d’una bona festa, un carnestoltes molt sonat que ens va transportar a tots plegats a un bosc ple de sorpreses. Aquell mateix dissabte, un bon grapat de famílies mestraleres participaven a la Rua de Sant Feliu ben guarnits de sirenes i tritons. Feien molt de goig i van fer un magnífic paper tot desfilant i ballant pels carrers de la nostra ciutat.
Després, van anar passant els dies i una nova sorpresa va tornar a alterar la rutina quotidiana: una petita nevada va emblanquinar el paisatge i va omplir l’escola d’alegria i emoció. Després, el fred s’ha resistit a marxar però, entre temperatures hivernals, la primavera s’ha anat obrint pas… Esperem que ja sigui per quedar-se. I la propera cita que tenim són les Festes de Primavera. Ja sabeu que són un bon moment per trobar-nos i participar de la vida d’Escola tot gaudint del que els nostres fills ens han preparat amb il.lusió; balls, curses, concerts, teatre… Tots hi estem convidats!
Mentrestant, hem començat a escalfar motors per al Cinquantè aniversari de l’Escola, el curs vinent. Les comissions ja estan en marxa i es comença a dibuixar la silueta del que serà aquesta festa. És important agrair, a tots els que ja hi esteu implicats, la vostra dedicació; especialment als participants del Concurs de Logos del Cinquantè que ja heu completat la primera fita de la celebració. Bon Sant Jordi a tots!
POEMES VISUALS Creats pels alumnes de 1r d’ESO a partir de la visita realitzada a l’Exposició “Poesia Brossa” al MACBA
OBERTS AL MÓN Berta Escrigas
La G al eria
PLUJA DE COLORS Laura Gálvez
Editorial Potser fou un dia com aquest que començà allò que l'ha dut on ara es troba: a una cambra sola. Potser fou un dia com aquest que començà allò que el manté pertorbadorament viu: el seu record. Francesc Parcerisas
Com cada trimestre us portem una nova entrega de l‘estimada revista de l’Escola: la Trimestral. Estem molt agraïts que una vegada més, en aquest segon trimestre del curs 2017-2018, seguiu llegint els articles que escrivim basats en les novetats de l’Escola. JUNTS= + Èlia Noguera
PARELLA DESEMPARELLADA Clàudia Guerra
Aquest trimestre ha sigut molt llarg i ha estat ple d’esdeveniments com ara la festa del carnestoltes i alguns viatges com el de França (3r d’ESO) i d’Estocolm (4t d’ESO) dels quals us en parlarem al proper número. Però sobretot destaquem la celebració de Sant Jordi i la literatura: el principal tema d’aquesta edició. Relacionat amb la poesia, aquest trimestre els alumnes de secundària hem estudiat la figura de Francesc Parcerisas, un poeta i traductor contemporani que; a més a més, hem pogut conèixer i gaudir d’una xerrada seva sobre poesia i traducció.
Esperem que us agradi aquest exemplar de la revista, així com els poemes dels nostres companys. A més, us recordem que podeu seguir les notícies del nostre dia a dia al Facebook de l’Escola. Pol Nieto, Ferran Montero, Mònica Latres i Leire Franco
L’equip de Revista:
Oriol Cancio - Pol Cárdenas Pau Castillo - Leire Franco -
Mònica Latres - Ferran Montero Maria Muñoz - Pol Nieto - Núria Rodríguez - Gisela Santero Oriol Urpí - Eulàlia Riera.
* Sempre amb l’ajut incondiconal de Carlos Iglesias.
SEGUEIX EL TEU CAMÍ Abril Fanlo
03
Trimestre
Diari de Parvulari
LA PAPALLONA
P3
DIBUIXEM POESIA
Si ve una papallona jo no l’agafaré. Que voli, que voli, al cel està més bé.
Les flors com cada dia voldran fer-li un petó. Que hi vagi, que hi vagi, que l’ompliran d’olor!
Pol Sánchez
Joana Raspall
Aina Canals Biel Baleta
Mariona Colell
Mia Linés
04
Alba Boix
P4
LES CIRERES
Les cireretes ja pengen de l’arbre com fanalets d’una festa major; enlluernats els ocells hi fan via, enamorats d’aquell món de color.
Tri m
es
tra
l
Prou que coneixen la dolçor tancada dins de la bola vermella i lluent! Cada any hi venen a la primavera i els acull l’arbre, generosament! Joana Raspall
Guillem Albert Arlet Olvera
Clara Herrerro
Aina Hernández
Aina Hereu
Jan de Pablo 05
Trimestre
Diari de Parvulari
P5
Una nena que es va trobar una amiga i van anar a jugar. (Aïna)
Uns follets del boc que van fer una festa de pijama. (Dídac)
Una tortuga que es va fer mal i el metge la va curar. (Miquel)
Un nen que volia fer màgia, el seu pare li va ensenyar i es va convertir en un conillet. (Marc B.)
Un senyor que va anar amb avió a París i va pujar a la Torre Eiffel. (Naia) Una princesa que va trobar un nen i el va convertir en un príncep. (Alex) Una fada que buscava l’Arc de Sant Martí i quan va trobar la clau, se’l va emportar al seu jardí. (Núria) Un mag que amb el seu barret va fer aparèixer un conill de pasqua, el “Ratoncito Pérez” i la Fada de les dents. Van tornar a entrar i va aparèixer una pastanaga. (Lúcia) Un ratolí que estava cuinant una sopa màgica i es va convertir en un nen. (Aliona) Una nena que volia ser ballarina, es va apuntar a ballet i va ser una gran ballarina. (Iria) Una guineu que buscava menjar per a les seves cries i com que no en trobava va anar a casa d’una nena. (Anna) Una serp que va fer un forat a terra i va arribar al mar. (Carles) Una nena que va sortir de casa per veure la diada castellera. (Carlota) Un mag que va viatjar per tot el món i va fer un món màgic. (Marc S.)
06
Hi hav ia una vegad a…
Una nena que celebrava el seu aniversari i els seus amics li van fer un gran regal. (Pol)
Un peix que nedant, nedant va arribar a una illa i es va fer amic d’un cranc. (Max) Una nena que feia polseres i en va fer dues per a tots els seus amics. (Arnau) Un tigre que va anar a banyar-se al mar i es va convertir en una estrella. (Èric) Un lleó que anava per la selva i va trobar una granota i van anar a berenar. (Emma) Un ocell que no podia volar i els seus amics el van ajudar a volar. (Martina) Un gat que estava dormint i va somiar que estava en un castell amb persones que tenien ales. (Paula) Una estrella que volia anar als arbres per veure créixer les fulles. (Arlet) Un os panda que va trobar una serp i van entrar a una cova on els va espantar un gran monstre. (Aleix) Un mag que no li sortien bé els trucs i va desaparèixer. (Gerard) Una flor que creixia i creixia i va arribar al sol. (Marc A.)
El quadern de primària
Tri m
es
tra
l
PRIMER EL FOLLET
Hi havia una vegada una fulla blanca com la neu. Bufa el vent i el follet li diu adéu. Pau Figueras
UN DIA AL PARC
El dia que vaig al parc, és molt emocionant i em poso a jugar. M’agrada molt saltar, enfilar-me i també voltar. Jugo amb els gronxadors i amb els tobogans i també m’ho passo genial. Abril Poveda
RODOLINS
Una papallona vola per Barcelona.
Tinc una nina que juga amb una joguina. Tinc una pilota rodona que bota.
Soc un nen molt petit i eixerit. La bruixa i la maduixa.
Nora Moreno
LA FAMÍLIA
La meva mare es diu Cristina i es menja una sardina. El meu pare es diu Josep i té un amic que es diu Pep. El meu germà sembla un elefant. I jo soc petit com un mosquit. Oriol Rivero
07
Trimestre
El quadern de primària
SEGON BALLAR
Que bonic és ballar, sembla com volar. A qui li agrada el ball no es perd cap detall. La música és tan bonica que emociona una mica. Toquen els instruments i ens posem molt contents. Que divertit és ballar sembla com cantar i jugar.
EL MAR
Vaig anar al mar i vaig trobar un calamar. Vaig veure unes onades que semblava que hi havia fades. Vaig pujar a un vaixell i va passar volant un ocell. Vaig mirar el sol i un avió va agafar vol. Berta Duran
Blanca Llopart
LA MESTRAL
EL MAR
Una vegada uns taurons van sentir uns canons. Uns bonics dofins van nedar mar endins. Vaig veure una estrella que era una meravella. Els peixos neden per les algues distàncies molt llargues. Marcel Aynés
08
A l’escola Mestral m’ho passo genial. A les festes de primavera fem una carrera. Hi ha les millors professores i jo me les estimo a totes. Fem les millors excursions i pugem en carretons. Ens ho passem tan bé com si estiguéssim al carrer. Marc Benedí
TERCER
Tri m
es
tra
l
LA MEVA IAIA La meva iaia no és gaire gran, però té un cor com un gegant. Els seus cabells són grisos i a la perruqueria li fan els rínxols. Li agrada fer-nos regals i omplir-nos a tots de detalls. El seu menjar és molt bo, perquè el fa amb molta il·lusió. La meva iaia és molt especial, per a mi, la més genial! Bernat Rovira
LA PLATJA Estimo la sorra fina de la platja, la brisa suau, dolça i marina.
Estimo posar els peus a l’aigua calenta dins aquell blau turquesa intens. Estimo el soroll de les ones trencant i l’escuma blanca del mar immens. Estimo seure a contemplar l’horitzó, el miro i el trobo infinit, dolç i bonic.
DINAR DE FAMÍLIA La crema de carbassa no m’agrada massa, però la crema de carbassó, per a mi, és la millor. A foc lent, el suquet va coent poc a poquet.
Mireia Rodríguez
LA TARDOR A la tardor m’agrada sentir el vent de l’horitzó.
Quan l’àvia ja té el menjar preparat, a taula fem un brindis per celebrar que ens hem retrobat en un dia tan esperat. Laia Escrigas
Passejo i escolto els ocells cantar. Sento les sabates com aixafen les fulles i veig la gent gaudir del bosc. M’agrada sentir el silenci dels camins i quan torno del bosc ja és fosc.
Marc Herranz
09
Trimestre
El quadern de primària
EL MEU POBLE
QUART
i a la vegada acolorit,
M'agrada el meu poble perquè és petit, M'agrada quan miro per la finestra i veig la lluna plena.
LA NATURA A la natura hi ha ocells cantant.
M'agrada els meus amics
Prats d´herba verda que el sol il·lumina.
que sempre en guarden l’alegria,
Boniques melodies que diuen al cantar. Molts animalons que van saltironejant.
M'agrada la muntanya que veig per el balcó.
però ves amb compte trepitjant.
M'agrada la meva penya que ens divertim,
Sento alegria i a la vegada valentia.
Porcs senglars que van a caçar.
Algun bolet segur que hi podrem trobar,
fins i tot, quan carreguem llenya.
Fulles seques que trepitges, n’hi ha de molts colors;
Julia Gracia
verd, vermell, i una mica de groc.
LA FAMÍLIA
A la natura hi ha ocells cantant.
Prats d´herba verda que el sol il·lumina.
Les fulles dels arbres pel vent estant xiuxiuejant boniques melodies que diuen al cantar.
Amb la meva mare
cada dia vaig al parc,
cada dia faig els deures
i em dona una recompensa.
El meu pare cada dia va a treballar,
Ona Noguera
només te dues hores per descansar però quan arriba la nit
li queda temps per estar amb mi.
LA MEVA GERMANA
Pots començar el dia amb alegria
ELS AVIS
Pot ser desastrós
Els meus avis són especials
Sempre pots estar divertit
els hi encanten els animals.
quan acabes de somiar amb fantasia. però pots anar amb el gos. encara que siguis petit.
Jo estimo la meva germana perquè sempre té gana.
Tenim gustos diferents
però al final sempre m’hi entenc. Quan veig la meva germana li faig una abraçada
Morgan Fernández 10
i tenen mòbils actuals.
Sempre són puntuals i
Fan unes delicioses ``migas´´ i a l´estiu mengen figues.
A l´estiu anem amb bicicleta
i juguem a tennis amb les raquetes. Els encanten les plantes fins i tot tenen un hort
on les plantes creixen fort. Martí Gort
Amb els meus germans, cada dia, vaig a berenar.
Discutim i juguem
però sempre acabem somrient El meu avi és molt simpàtic, sempre està disponible. Em cuida i em vigila
cada dia amb un somriure
La família és el millor que tinc no els canviaria per res.
Cada dia és una experiència,
tant si estem tristos o contents. Martí Márquez
CINQUÈ
LA NEU
Neu blanca. Flors de cristall. Fredor profunda. Temps glaçat.
Si jugues amb ella, et divertiràs, i una lluita de boles de neu faràs.
Amb el ninot de neu parlaràs, mentre li fas el nas. Una pastanaga li ficaràs i uns botons li posaràs, perquè miri les vistes espectaculars. Álvaro Fernández
L’AVIÓ
Damunt un mantell de núvols blancs, l'avió cerca camins pel blau immens. Lleuger i en llibertat fugissera, sentint la seva grandiositat. Tot ansiós per arribar al seu destí, per tornar a envestir aquest cel tan bonic. Teo Masip
Les Les Les Les Les Les
flors flors flors flors flors flors
són són són són són són
es
tra
l
L’ARBRE
Lleugera, juganera. Plena de diversió. Infants fan volar la imaginació.
LES FLORS
Tri m
Ferm i alt, fort i àgil. Fulles verdoses naveguen pel cel; el vent les empenta.
Floreixes en el bon temps. Ple de pomes que et surten tan bones i vermelles que són una meravella. Marcos González
EL MAR
Transparent, cristal·lí, amb unes onades que mai paren. El seu blau, relaxant, bonic. Allà hi ha un mar, que m'està esperant. Joana Falgàs
boniques. boniques i de colors vistosos. boniques, de colors vistosos i n’hi ha de molts tipus. boniques, de colors vistosos, n’hi ha de molts tipus i fan bona olor. boniques, de colors vistosos, n’hi ha de molts tipus, fan bona olor i poden decorar. boniques, de colors vistosos, n’hi ha de molts tipus, fan bona olor, poden decorar... ...i sense elles viure no podràs. Yaiza Aguilar 11
Trimestre
El quadern de primària
SISÈ
LA PLATJA
Lentament les ones van trencant, trencant l'escuma blanca i lleugera, lleugera i transparent claredat damunt la sorra, sorra envaïda per l'aigua bategant, bategant sense alegria, desfà les petjades. Mantell de blau intens omple l'horitzó, horitzó sobre el que s'alça el cel, cel capritxós de colors al capvespre, capvespre que porta el cel a dormir, a dormir sota una nit estrellada. Laia Tubau
SOMNIADORA DE LA VIDA NIT ESTRELLADA
Nit fosca i estrellada plena de somnis i d'immensa inquietud. Nit fosca i estrellada. Les llums tremolen. Tinc molta por.
La lluna xiuxiueja als estels que vessin pols de tristesa.
Jo venço els meus temors amb l'abrasadora llum del sol. Marta Blanco
Somnis fantàstics viscuts a la nit. Aventures interminables sense testimonis absents però al centre hi ets tu.
Ets tu el meu guardià. El que em protegeix a les nits d’aquells mals esperits. M’agraden els somnis. Tenen forma de bombolla. Són fràgils i lleugers però cap té forma d’agulla per poder-los fer davallar com núvols desfets.
Queralt Nuñez 12
COR OBERT Un cor jo tenia com tota la gent, on hi retenia batalles ardents.
Un cor jo tenia com tota la gent, es va trencar un dia com veles al vent.
Un cor jo tenia com tota la gent i, sense una gota de vida, enyoro el que ja no sent.
M’han fet mal però ho puc canviar. Cosir les esquerdes d’aquest cor buit i trencat. Maria Ferreró
Apunts d’ESO PRIMER
Tri m
es
tra
l
ESTIC SOL Em sento sol. Tot és fosc. No tinc ningú.
M’he oblidat de l’alegria, de somriure, de gaudir de la vida. Soc incapaç d’estimar, soc mesquí i molt avar.
He viscut massa apartat, a la gent no comprenia i ara no tinc companyia.
He caigut en un embruix com el vell i odiós Scrooge: Vull tornar a ser com abans, vull viure sempre feliç envoltat de xics i grans. Olga Pascual
MEMÒRIA DE NINGÚ Memòria de ningú, qui sap si la té algú. No és aquí, no és allà, la memòria sempre ha de marxar. És un pàl·lid pensament que, per poder créixer, haig de saber oblidar. Se’n va com el vent o com les onades del mar blau i lluent. És un joc d’ombres, de mirada severa, en la fragilitat d’un temps arrossegat per les agulles d’un rellotge que no es pot aturar. Xeica Rigual
UN LLARG VIATGE
Un llarg viatge. Un camí que sembla no tenir final. Una tormenta que enutja; tot i així, seguim endavant. Llamps al cel. Els vidres s’entelen. Tot és fosc. Ni un raig de llum. Abaixo la finestreta i un aire fresc em bufa els cabells.
Un llarg viatge. Un camí que just comença, gaudint de l’esperança que el bon humor retorni i la felicitat brilli en mi. Èlia Soliva
13
Trimestre
Apunts d’ESO SEGON
EL CAMÍ
Llisca, estantissa, petita i fràgil, duradora d’uns instants congria el plor, plaent dolor.
Insignificant com un somrís, una gota suspesa entre la pluja. Fugaç com un esguard, pausada com el temps.
Ara ja és fosa a l’abisme una ona trencada a l’arena, un estel fugisser camí a la fosca. Així ens recorda que tot acaba, que tot mor. Carla González
ESPURNA
Com foll et busco, espurna, com una llum persegueixo en la foscor de la ignorància. Orb t’empaito sense atrapar-te.
Fuges esquiva de mi i, quan ets a l’abisme, a punt de caure, t’esmunys. T’escoles com l’aigua de les mans. I de cop, ets meva. Apareixes del no-res i els sentiments brollen i les taques omplen el paper. Una persona, un nom, un sentiment, ho ets tot. Congries la bellesa, inspiració sobtada. 14
Rosa Carreras
EL BALL
S’inicia el llarg ball amb un traç suau de tinta que deixa bell rostre en cada acte. I ens jutja per menar-nos veloç a un estantís camí de lleus obstacles o un infinit abisme que només s’enllesteix amb la penombra. Carlos Hernández
INICI
Jo fui petita llavor perduda en l’abim. Rajos de sol mai no m’arribaren. Una veu m’impulsa a caure.
Crits d’agonia, flor de vida que de mi neix. Dolces cadenes em lliguen una esquiva vida, cobejosa de llum. S’alçà i, bressolat pel vent, deixà veure timidesa arran d’un tall lligat pel desig de viure. Llàgrimes d’esperança foren la creació. Llum que emergí la desplegà. Maria Martínez
TERCER
Tri m
es
tra
l
CARRETERES SECUNDÀRIES
Un núvol negre indiferible, és el frec del punt de fuga cap un desviament inaccessible un grapat de tones s’afeixuguen.
Un vehicle gairebé no conduïble trepitjant els sots es belluga sense cap control imprevisible avança amb feixuga compostura. Una visió pràcticament invisible, una sensació calorífuga en una carretera inexistible, el meu cap es belluga. Marc Abella
DARRERA MIRADA A LA VIDA
Son esguard contempla l’abisme, pupil·les fixades a la fi. Amb anhel d’esperança s’allunya. Ulls clavats en el que fou ahir.
Furient és el vent que l’acompanya, aquell que n’enderroca els murs, el que li arravata els darrers instants de vida, fruit de l’inevitable temps i son decurs. Febles són els dies que transcorren i que bressen la seva existència. Fràgil el fil que el sosté davant el decés i que amb crits ofegats demana clemència. El fat que lentament l’arrossega fa brollar remembrances al seu pas i l’empeny al mar de la sofrença del que de retornar no en serà capaç.
I ja se’n va, com si mai hagués sigut, com si res hagués existit. S’esvaeix tot allò ans fou seu. Tot fruit d’un somni, d’un delit. Ariadna Figueras
ESTIU DE 1959
En una platja de Sicília d’aigües transparents i blaves, una ànima avançava, deposant ses petjades. On va l’ànima? És el pas del seu destí? Cau de genolls, la sorra li obre el pas. El mar obre les portes del seu judici final. Bernat Ferrer
RELLOTGE
Tic tac, tic tac, marcant les hores, l’agulla es mou. Cada cop queda menys estona, ja vaig a prop del pou. Tic tac, tic tac, la vida passa, l’agulla es mou. Marcant l’hora en què no despertaré de nou. Tic tac, tic tac, Ja queda poc, l’agulla es mou. Tothom plora, què és tot aquest enrenou? Tic tac, tic tac, ja no hi soc l’agulla ja no es mou. Me’n vaig plorant, i fent mal a tothom.
Robert Soliva 15
Trimestre
Apunts d’ESO QUART
EL PRINCIPI
UN AMOR APASSIONAT
La capacitat d’aigua augmenta, la meva intel·ligència també, creixo i tot s’enceta com també pot fer-se malbé.
Tan sols sense estar amb la teva presència minora el corrent de ma cadència. Els meus ulls no podrien evitar, desviant-se, gaudir del teu caminar.
El primer intercanvi colpidor, aquella primera onada, és el fruit de la meva llavor que acabarà per ser lluitada.
En compte per no vessar s’ha d’anar sempre allà on vas. Un descuit pot ser perjudicial i el camí has de perfilar fins al final. Cap a on em porten les dunes d’aigua, cap a on em porta la unió de cel i mar?
És en mi que es congria el sentiment o en l’encaix mecànic del teu ciment? L’efecte d’una mirada tan suau, fa que tot el dia vegi el mar blau.
Jo cada nit al meu llit cansat penso com el filòsof una teoria. Vivint si fossis desconeguda seria tenir l’ànima perduda. Albert Sallent
Maria Pedroso
LA NIT S’HA AJAÇADA
FOCS DE CARNESTOLTES
La nit s’ha ajaçada. Envoltada en la crisàlide, descansa amagada durant aquesta temporada.
Esclata violenta i enjogassada i jo, oculta entre els braços freds de l’aire, miro com ja a l’abisme és caducada i al cor una espina ha deixada enlaire.
La nit s’ha ajaçada. Al meu jardí m’ha somrigut, tímida i delicada, fa camí desconegut.
La nit s’ha ajaçada. Amunt s’ha enlairat. La infantesa daurada tota sola ha marxat.
Núria Rodríguez 16
Lluito per retenir a la mirada l’espurna escorredissa que esquitxa en va el llenç celestial que l’ha congriada, però es perd i em mira mentre se’n va.
De res serveix obviar allò inevitable si per aquell llenç tot neix i tot mor i fa que tot vingui i passi inestable prô l’oblit només el salva l’amor. Aina Baleta
Batxillerat
Tri m
es
tra
l
PRIMER A TU, INSPIRACIÓ
Obeint la meva mà escric paraules engabiades.
T’escric a tu sens adonar-me’n, t’emano a versos amb delit. La màgia encesa m’anestesia, corre tinta pels sentits. La foscor enverina... serà aquest èxtasi finit?
Marta Carreras
SOC UNA DONA
Soc una dona i vull tenir el dret de treballar, riure i viure lliure. Soc una dona i no, no m’agrada el color rosa. Soc una dona i m’agrada ballar, però no estic a la moda. Soc una dona i no vull fregar ni cuinar per un home. Sí, soc una dona però encara tinc por a mitja nit quan la lluna vola; de caminar pel carrer, i sentir silenci; d’imaginar que em segueixen i sentir-me tan sola. Perquè soc una dona. Jana Duran
BASARDA
(Jo,) perduda en l’immens no res i en l’esguard del tot abatut desfaig la teranyina en un bes de fum i d’anhel de vellut. (Jo,) jec enllà, ploma a la mà i mirada perduda en l’horitzó inexistent de la nit freda i ociosa, de l’endemà que ha d’arribar. (Jo,) confosa en el mantell gris del meu udol de llop solitari, nua la meva pell de platí i torna la lluna al seu hàbit:
En l’hora basarda crea la paraula efímerament dita. Lourdes Carreras
LA INFÀNCIA
Enyoro la innocent infantesa a recer de la realitat refugiant-me en mons imaginaris cobejós per fer-me gran. Enyoro l’infinit somriure l’emmascarada veritat l’esguard de timidesa la immutable felicitat.
Enyoro tots aquells records enderrocats en el passat aquells que m’han a ajudat a créixer i m’han apropat a l’abisme de la realitat. Maria Barahona 17
Trimestre
L’ h o r a d e l c o n t e L’EQUILIBRISTA
Son dos quarts de cinc de la tarda, del dia 8 de setembre, de l’any 2012, jo estic, a casa, una rulot petita i vella, avorrit, ajagut al petit sofà. Obro el televisor i sento aquella cançó de circ que m’és tan coneguda... ja sé què haig de fer. Haig de practicar per a l’actuació d’aquesta nit, els nous exercicis no em surten gens bé... Com ja deveu haver endevinat soc un noi que treballo al circ. Soc bastant pobre, vaig donar tots els meus estalvis, per poder guanyar-me la vida així. Soc una persona amb la qual es pot confiar, soc sincer, amable, simpàtic, bromista.... és veritat que tinc coses dolentes però res que no pugui ser considerat normal. En fi, quan decideixo posar-me a practicar, me n’adono que no sé fer ni una tombarella. Tinc moltíssima pressa perquè amb prou feines queden quatre hores per a l’actuació i m’haig de vestir, preparar... Les tres hores que estic a casa, les dedico a fer el que em toca, faig tombarelles, salto a corda, practico l’equilibri.... Miro el rellotge i... són les vuit! Em poso els pantalons, la samarreta, el nas i de tot, ben de pressa i corro fins a més no poder per arribar a l’hora. Un cop allà, em fan aquelles coses a la cara, vull dir, maquillar-me, pintar-me... Entro tot convençut a la carpa però... la corda és més alta que deu pins junts! Fa més de cinquanta metres d’alçada! No puc parar de pensar que cauré, em mataré i que a sobre em quedaré sense diners. Ara mateix estic més nerviós que mai i no sé què fer a part de plorar i plorar i plorar. Surto al carrer per relaxar-me, no paro de caminar amunt i avall, em cauen unes gotes dels ulls i venen, em criden i em diuen: Ei, tu! Vinga entra, que et toca! No sé què fer, haig de marxar? Just noto que un home m’agafa de la samarreta i m’arrossega fins a la pista. Saludo, ric i començo a pujar les escales per arribar a la corda. No sé què puc fer i, per distreure’m començo a comptar les escales una, dues, tres, quatre, cinc... Porto ja una bona estona pujant escales quan m’aturo, penso i en porto cent vint-i-una! Prefereixo no mirar avall perquè si no, només de pensar-hi i de veure-ho sé que cauré a terra directament. Soc molt perfeccionista i just en arribar a dalt, miro la corda (com és de gruixuda, de tacte, si és rígida..) la meva conclusió no és altra que: “no sé per què estic pensant com és la corda, si, en definitiva cauré igualment”. De sobte, sento el públic cridant: “Que comenci ja, que si no la gent se’n va!” Ara em sento encara una mica més malament i trist perquè a part de tota la càrrega que porto a sobre, sabent que puc fer-me mal, el que em queda són aquests crits esgarrifosos i escandalosos que fins i tot a la Xina es deuen haver sentit. Poso el peu dret damunt de la corda i seguidament hi poso l’esquerre. Estiro les mans, a l’estil d’un avió, va perfecte per a l’equilibri. Se me’n va la mirada cap avall, quina mala sort!, tinc més por de la que hauria de tenir. Faig el primer pas i començo a refiar-me massa, el segon igual però al tercer ja.. perdo gairebé tot l’equilibri, començo a cridar auxili, auxili! Veig la gent del públic córrer per posar-se a sota meu, perquè no em faci mal, em sembla un gest molt bonic tot i que no estic content . De mentre que no caic estic veient tota la gent fent com una mena de xarxa humana. Veig que no caic i vull fer-me el valent, faig una altra passa i... definitivament caic! He de dir que no m’he fet gens de mal i no tinc cap ferida. Faig una mena de salt per sortir de totes aquelles mans agafades. Dono les gràcies i surto. De sobte, en saltar començo a veure com la gent riu. Crec que és de mi, és com en aquells típics malsons en els que sempre ets com un mica burro i tota la gent es riu de tu. No sé si deu ser per la meva alçada (soc baix), perquè potser no vaig ben vestit, per què he caigut? No m’atreveixo a preguntar quina mena de joc fan, és a dir, com si haguessin fet un pacte o alguna cosa semblant, em sento fatal i decideixo marxar, tranquil·litzar-me, treure’m els nervis de sobre... Surto per la porta principal, trist i enfadat. M’assec a la cantonada del carrer, plorant i tot moix. Estic observant la gent que passeja i penso en tot el que m’ha passat, en silenci. Veig una nena petita, amb dues cuetes que sembla que tingui uns set anys. Veig que s’apropa a mi amb alguna cosa a la mà, em deixa un got a terra, davant meu i tot just em deixa a dins diners, això em fa pensar que soc pobre i no m’agrada. Me’n vaig plorant, agafant el got i em poso a l’altra cantonada, necessito estar sol, que ningú em parli, ni em miri, ni res. Giro el cap cap a la banda dreta perquè sento rebombori i veig tota la gent del públic (els que reien), no sé si venen a disculpar-se o a què fer, però jo estic molt enrabiat amb ells. Fan el mateix gest que la nena petita, em deixen diners però no cinc euros, me’n deixen moltíssims i em diuen que amb aquests diners puc tornar a intentar-ho d’aquí a un temps... Si al final, un dia, l’actuació em surt perfecta i la gent m’aplaudeix i veig que puc complir el meu somni, ho faré. Posaré una corda entre dues torres bessones, passaré i tothom que em vegi m’aplaudirà i això em farà molt feliç. Sé perfectament que costarà molt i abans haig de saber-ho fer tan bé com dir el meu nom. Només haig de perdre la mica de por que tinc a les altures, ser més elàstic i practicar l’equilibri. Sembla senzill, només cal provar-ho. 18
Un conte de Sofia Castillo - 1r ESO
Il.lustració: Ariadna Figueras - 3r ESO
Espai de recerca PLANÀRIES: ECOLOGIA I RECERCA
Tri m
es
tra
l
Aquest treball de recerca s’inclou dins del projecte del Pati de les tortugues de l’Escola i continua una línia d’investigació iniciada el curs passat amb el treball de recerca Introducció a l’estudi de les planàries. Manteniment, descripció i recerca de Quim Abril. Les planàries són uns cucs plans (platihelmints) que, gràcies a la gran quantitat de neoblasts (cèl·lules mare) que tenen al seu organisme, s’han convertit en animals model en estudis de medicina regenerativa. El treball consta de dues parts, una de laboratori en la qual hem treballat aspectes de biologia molecular i, una altra, més de camp, en què hem completat i verificat aspectes de l’ecologia d’aquests animals iniciats en el treball del curs passat abans esmentat. Al Departament de Genètica de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona hem realitzat hibridacions In situ amb diferents marcadors moleculars en organismes de l’espècie Schmidtea mediterranea. Hem analitzat el creixement i/o decreixement de les planàries segons la temperatura a la qual es troben i les diferents proporcions (àrea del cap/àrea total i llargada del cervell/llargada de l’animal) de les planàries amb marcadors moleculars (Smedpiwi, Smedprohormone convertase 2 [Smedpc2], SmedFrizzled 4 [SmedFz4], Smedcintillo i SmedGpas). Hem pogut arribar a la conclusió que els animals quan decreixen i creixen canvien de manera proporcionada la mida del seu cap, però no la del seu cervell, essent aquest una mica més gros quan els animals són grossos i més petit quan els animals són més petits. Pel que fa a la part d’ecologia, hem pogut identificar les espècies de planàries en els seus hàbitats, així com observar i mesurar diversos paràmetres ambientals en sis zones de mostreig al Montseny i nou zones en set basses als jardins del parc de Montjuïc. De les observacions realitzades al Montseny i posteriors estudis al laboratori de l’Escola, hem comprovat que l’única espècie adaptada a viure a temperatures baixes és Polycelis felina. Quant a les basses del parc de Montjuïc, les observacions de més abundància de planàries a primeres hores del matí en relació amb el migdia, juntament amb algunes observacions de planàries als pecíols de les fulles dels nenúfars, reforça la hipòtesi que les planàries d’aquests indrets porten a terme una migració vertical en els indrets més il·luminats, essent ascendent quan es fa fosc i en sentit descendent quan hi ha llum. Dels dos factors proposats el curs passat pel Quim Abril, la llum i el corrent d’aigua, hem pogut comprovar que el més important és el de la llum, perquè si bé nosaltres també hem vist que les planàries es troben majoritàriament en els indrets més propers on cau el rajolí d'aigua que comunica les basses, també hem trobat un cas en què la màxima concentració de planàries és al lloc més allunyat, on no hi ha moviment d’aigua, però situat a l’ombra. Pel que fa a la persistència de planàries al bassal del Pati de les tortugues, malgrat una renovació freqüent amb aigua de l’aixeta que provoca un canvi en les condicions de l’aigua, continua existint una població apreciable de planàries de l’espècie Schmidtea polychroa, sobretot a la zona del rierol. Treball de Recerca de Sara Jiménez
Tutors: Josep Marí, Eudald Pascual
19
Trimestre
20
Món Científic SORTIDA DE L’ESO AL COSMOCAIXA
El CosmoCaixa és un museu de caire científic, on podem conèixer i aprendre diferents fenòmens del món que ens envolta. També es caracteritza per ser un museu “viu” on hi trobem una part fixa i una altra temporal que va canviant. Aquest cop, a l’exposició temporal hi havia un espai dedicat als dinosaures, més concretament a la Trix, un tiranosaure rex d’esquelet complet. Aquest mes de febrer, els alumnes de tota l’ESO vam anar a aquest museu, per aproparnos al món de la ciència. L’objectiu de la sortida consistia en, segons paraules textuals dels professors encarregats, “gastar la vista” amb la voluntat d’entendre, és a dir, passejar pel museu i entre els experiments i exposicions del museu. Hi vam anar amb els tutors de cada curs i els professors de ciència: la Viqui, el Marí, l’Albert, el Joan i el Dani, ja que al cap i a la fi la sortida té un caire científic. En arribar, els cursos de 1r i 2n d’ESO van tenir l’activitat guiada al Planetari: “El cel vist de de la Terra”, els de 3r van visitar l’exposició ”Evolució de la forma” i els alumnes de 4t la de “Sapiens” (en llengua anglesa), de les quals, cada alumne havia de prendre apunts per més tard redactar un escrit coherent per lliurar-lo al professor. En acabar les visites, els alumnes es van posar per grups de 3 o 4 per fer les activitats del dossier i per fer una volta pel museu i així completar l’apartat dels experiments, en el qual cada grup havia de triar tres projectes o exposicions per desenvolupar: dos d’aquests eren de lliure elecció i l’altre s’havia de triar entre uns quants proposats pels professors, diferents a cada curs. Per altra banda, ens agradaria destacar que els alumnes de fotografia de 4t d’ESO van fer una sèrie d’activitats diferents a les dels altres grups; van fer fotografies durant tot el matí sobre el contingut del museu. Després, a la classe següent de fotografia, van haver de triar les tres millors fotos que havien fet i apuntar les característiques fotogràfiques de cada una.
Entrevista a Arnau Hernàndez (4t d’ESO)
Munté
i
Marina
- Què us va semblar la visita? Ens va semblar interessant i creativa. És un visita diferent perquè vas per lliure i pots fer les coses al teu gust: prens apunts, fas fotos, etc i després pots desenvolupar-ho a la teva manera.
- Creieu que s'haurien de fer més sovint aquest tipus de visites? Creieu que són productives? Sí, perquè tens ganes d’aprofitar el temps, i el fet que ho facis a la teva manera, t’estimula i et motiva per treballar. Creiem que són productives perquè hi aprens molt. - Us va agradar la visita guiada? La vau trobar interessant? La vam trobar interessant i pedagògica tot i que ens hagués agradat que el guia hagués aprofundit més en les seves explicacions.
- Recomanaríeu que es seguís fent la sortida? Per què? Sí, perquè fas coses fora d’allò comú i a més serveix molt per interessar-se pel món científic i ajuda a entrar-hi.
Ferran Montero, Pol Nieto, Pol Cárdenas
1st of y Primar EYE
English Corner
es
tra
l
BODY AND FACE PARTS
HEA
D
H EET
T
R
HAI
NOSE
Tri m
EAR
MOUT
H
21
Trimestre
Pensem-hi una mica JORNADA CULTURAL A SECUNDÀRIA: L’ISLAM
Divendres 26 de gener, a l’Escola es va organitzar l’anual Jornada Cultural, aquest cop dedicada a l’Islam. Abans i després de la Jornada Cultural, els nois i les noies de Secundària van dedicar alguna sessió de Ciències Socials a introduir i concloure el tema. D'aquesta manera van poder aprofundir i gaudir més de les activitats programades el dia de la Jornada. Durant aquell dia es van realitzar conferències, tallers i diverses activitats on van assistir-hi tots els alumnes d’ESO i Batxillerat
Durant la primera hora, els nois i noies de 1r i 2n d’ESO, van participar en un taller sobre migracions i fronteres "De les seves esperances als nostres murs" organitzat per Justícia i Pau, que els va permetre empatitzar amb els refugiats i els musulmans amb dificultats mitjançant un joc de rol en el qual assumien el paper de diferents personatges per anar passant fronteres fins arribar al seu destí.
22
Mentrestant, els alumnes de 2n de Batxillerat van oferir l’obra “Credoinunsolo dio” d'Stefano Massini, preparada i muntada per ells mateixos. Ens han comentat que aquesta va ser proposada per la Lala, la professora d’Història de l’art. Els alumnes de 3r d’ESO fins a 1r de Batxillerat van veure-la i tots diuen que va ser estupenda, ja que va emocionar a tothom. Gràcies a les actrius i també als efectes de llum i de so realitzats pels més grans de l’escola, van aconseguir transportar els espectadors a aquell entorn.
A continuació, els alumnes de 1r i 2n d’ESO van asssitir a la xerrada "Parlem sobre la diversitat" a càrrec de Youssef Mouzzou. Els va sorprendre el grau d’islamofòbia de la societat. La resta van assistir per torns a la conferència “Com els mitjans de comunicació expliquen les guerres”, a càrrec de Marc Vidal, fotògraf de l’agència REUTERS i al col·loqui sobre cultura i religió musulmana a càrrec de Wafa Moussaoui Rahhab, membre de la comunitat musulmana. La primera se’ls va fer lleugera ja que anava acompanyada de fotos de les guerres silenciades i el tema de la segona va resultar molt curiós i interessant.
A la tarda, tots els participants de la jornada van anar a veure la pel·lícula “El largo viaje” d'Ismaël Ferrouk al Cinebaix. Malgrat ser una pel.lícula de ritme lent s’ajustava al tema proposat i va servir per acabar de lligar aquesta jornada tan productiva i didàctica.
Núria Rodríguez, Gisela Santero
El Reportatge
Tri m
es
tra
l
XERRADES DELS MOSSOS A SECUNDÀRIA Aquest trimestre els Mossos s’han passejat sovint per les nostres aules, fent xerrades als alumnes per conscienciar-los i informarlos sobre temes que no s’acostumen a tractar a les classes però que, tot i així, cal saber i estar-ne al corrent per evitar conflictes i problemes. Hem preguntat a diferents alumnes sobre aquestes xerrades: 1r d’ESO: ROGER VILASECA I MARIA FERRERÓ - Sobre quin tema va ser la xerrada que us van venir a fer els mossos? Sobre les xarxes socials i les responsabilitats que assumim al crear-nos un perfil i també sobre les conseqüències que pot tenir fer un mal ús de les xarxes i les fotos.
- Us va semblar una xerrada útil o necessària? Sí, ja que tot i ser un tema que et recorden molt els pares i tothom, és útil que algun expert t’adverteixi de tot aquest món, ja sigui de cara al futur com en el present. - De què més vau parlar? També ens van advertir dels riscos i les responsabilitats que assumim en entrar en aquest món, a més de l’existència del ciberbullying, una realitat que ens pot afectar a tots i de ben a prop.
3r D’ESO: PAU GIL I MARC FANLO - De què tractava la xerrada que us van venir a fer els mossos? Ens van venir a explicar el que et pot passar si et saltes la llei. També vam parlar de la legalitat i del que és o no legal en els camps de les drogues i l’alcohol.
- Creieu que va servir per conscienciar-vos i que pot evitar malentesos? Va ser útil? Creiem que sí que va servir de molt i que pot, evidentment, evitar malentesos i que ens emportem algun ensurt, ja que com que vam tractar el tema dels efectes de les drogues, podem evitar que algun company tingui problemes en aquest sentit. Per tant sí, a trets generals va ser molt útil.
- Quines conclusions en traieu? Que saltar-se la llei no t’aporta res, només coses dolentes, per tant no surt a compte, i més si és per fer “bona impressió” o “quedar bé” amb els amics. També sabem, ara, que cal portar sempre el DNI a sobre, ja que els mossos tenen potestat per demanar-te’l i, si cal, fer-te un registre.
- Quines conclusions en traieu de tot això? Les conclusions que en traiem són que cal anar amb compte i tenir precaució, a més de ser conscient del que es fa i asumir-ne les responsabilitats.
Ferran Montero, Pol Nieto, Pol Cárdenas 23
Trimestre
Festes d’escola
CARNESTOLTES
La setmana del 5 al 9 de febrer vam celebrar la festa de Carnestoltes a l’Escola Mestral. El divendres anterior el rei Carnestoltes va penjar les consignes que haurien de complir els alumnes arreu de l’escola:
Dilluns “és important anar d’un sol color, pot ser blau, vermell, marró…”. Dimarts “agafeu el raspall i pentineu-vos sense fer cas del mirall”.
Dimecres “en pijama, ja ho sabeu, heu de venir tal com us lleveu”. Dijous “des de la selva fins al mar, vestits d’animal arribeu a la Mestral”.
Divendres dia 9, es va fer la gran festa de Carnestoltes on els alumnes des de P3 fins a tercer d’ESO duien les disfresses del tema que havien escollit anteriorment: tots relacionats amb el bosc.
Divendres “tenyim l’escola de verd fosc omplint-la de criatures del bosc”.
24
Els més petits de l’escola (ed. infantil) lluïen les seves disfresses de cuques de llum, els de primer de primària de bèsties del bosc; els de segon, de caçadors; els de tercer, de follets i nimfes; els de quart, d’exploradors; els de cinquè, de llenyataires i els de sisè, d’elfs i nans. Fins a tercer d’ESO també es van unir a la festa: els de primer, de boletaires; els de segon, “salvem el bosc” i els de tercer, dels Jocs de la Fam.
Tri m
Per fer la festa més lluïda, els alumnes de l’extraescolar de teatre es van encarregar de presentar a cadascun dels grups i animar la festa i els espectadors. Uns quants alumnes de quart d’ESO van ser els responsables de fer les fotografies amb l’ajuda del Josep Marí, professor de Fotografia. També algunes noies de quart d’ESO, que realitzen l’extraescolar de ritme i expressió, van ajudar, amb les coreografies, als més petits.
Com cada any, els alumnes de sisè de primària, van llegir el pregó, fet per ells mateixos, per iniciar la celebració del Carnestoltes.
es
tra
l
Finalment, dimecres dia 14 es va fer la cremada del Carnestoltes. Va “venir” a l’escola un diable de la garsa i, amb la seva valentia i l’ajuda dels alumnes d’infantil i primària, es va donar per finalitzada la festa del carnaval.
25 Mònica Latres, Maria Muñoz, Leire Franco
Trimestre
... in corpore sano Diari de l’esquiada de 2n d’ESO a la Molina
Pau Castillo, Oriol Urpí i Oriol Cancio
El dia 21 de febrer del 2018 els alumnes de 2n d’ESO van anar a La Molina a esquiar durant 3 dies acompanyats per l’Esther i la Sara. Van sortir el dimecres a les 7:30 del matí i van arribar cap a les 10:30. Tot seguit, es van dividir en quatre grups: dos grups de nivell baix, un de nivell mitjà i un per als que tenien més experiència. Van estar fent classes d’esquí amb el monitor fins a l’hora de dinar. A la tarda, van poder esquiar un parell d’hores lliurement acompanyats de l’instructor. Després, van anar a l’alberg on es van instal·lar i els van fer una xerrada sobre la seguretat a les pistes. Seguidament van anar a sopar i a dormir. L’endemà, van esmorzar a l’alberg i van sortir a esquiar quatre hores. La resta del dia van seguir el mateix horari que el dia anterior. El divendres, ja l’últim dia, van tornar a esquiar, matí i tarda com els altres dies. Van acabar a les 17:00 i ja van tornar directament des de les pistes a Sant Feliu, on van arribar cap a les 19:00. Els nois fan una bona valoració de l’experiència. Ens han comentat que s’ho van passar molt bé i que l’alberg els va agradar molt, però diuen que se’ls va fer molt curt.
26
Actualitat a les xarxes
Tri m
es
tra
l
HA DESTACAT... XIV CERTAMEN DE LECTURA EN VEU ALTA
III OLIMPÍADA LINGÜÍSTICA
XERRADA DEL POETA FRANCESC PARCERISAS
EXPOSICIÓ D’ARNAU PASCUAL
Disseny de la portada: Treballs realitzats pels alumnes de 1r de primària entorn l’obra de Joan Miró
27