Conte A: Aventura entre dibuixos by escolarambletadelclot

2015 Grups A de l’Escola Rambleta del Clot. 2015 Alumnes dels grups A per les il·lustracions, dirigits per Cristina Losantos. D’aquesta edició. Editorial Rambleta del Clot C/ Aragó, 620 08018 Barcelona PRIMERA EDICIÓ: Abril 2015. ISBN: 6206206201 Imprès a Escola Rambleta del Clot

AVENTURA ENTRE DIBU

XOS

—Mare, necessito un llapis nou! —va cridar en Lluc. En Lluc, un nen de 8 anys, de caràcter alegre i divertit, però molt despistat, havia perdut el llapis. En necessitava un per seguir fent els deures, així que es va dirigir a la papereria, on en va veure un que li va cridar l’atenció. Es tractava del típic llapis amb ratlles grogues i negres, però portava una gometa a sobre amb una cara somrient. Així que va decidir agafar-lo. Aquella mateixa nit, va dibuixar un ratolí amb el llapis nou a la seva llibreta. Quan va acabar va ficar la llibreta a la motxilla i se’n va anar al llit. A l’endemà, a classe, va treure la llibreta per ensenyar el dibuix al seu company de taula, i en aquell precís moment es va escoltar un crit de la mestra: —Aaaah! Un ratolí! Agafeu-lo! Els nens van córrer per la classe per atrapar-lo i el ratolí va intentar escapolir-se, fins que al final va aconseguir arribar a la porta de la classe que donava al pati i va desaparèixer. En tornar a casa, en Lluc, es va posar a fer els deures de Naturals, havia de dibuixar les parts d’una flor, i en acabar el dibuix: Plof! A sobre de la llibreta va aparèixer una flor igual a la que havia dibuixat! —Ooooooh! Què ha passat aquí? —va exclamar en Lluc, donant un salt cap enrere. Tot esverat, va esborrar la flor que acabava de dibuixar, i aleshores la flor de veritat va desaparèixer! —Ja ho entenc! El ratolí de classe, era el meu dibuix! El llapis és màgic! —va exclamar entusiasmat.

Quan ja havia acabat els deures va pensar: - Dibuixaré… Ah, Ja ho sé! Un avió per viatjar i visitar països. Però tinc un problema, no sóc bon dibuixant. I si li demano a la Laura? Ella em pot ajudar a fer-ho i després el puc copiar. Clar que també li puc explicar el meu secret i sortir a fer la volta pel món tots dos junts. Seria fantàstic arribar a la selva! Ara mateix la truco. - Riiiing, riiing… - Sí, qui és? - Hola, sóc en Lluc. Volia demanar-te un favor. - Clar que sí! - Per què no vens ara a casa meva? Vull ensenyar-te una cosa. - Li dic a la mare i ara vinc. Una estona més tard va arribar la Laura, i en Lluc molt esvalotat, va explicar-li tot. Ella estava encantada amb la idea i tots dos varen preparar el viatge. - Vull anar a París —va dir la Laura. - No, no, millor a Brasil. Vull anar a la selva, vull veure molts animals —va dir en Lluc. - D’acord! —Va respondre la Laura. —Però jo crec que seria més adient un altre país, potser Kenya. I varen quedar per seguir parlant a l’endemà. No sé si vosaltres heu passat alguna vegada una nit en blanc, però ni en Lluc ni la Laura, aquella nit, van poder dormir gaire. Hi havia tantes coses a decidir: en quin moment la Laura dibuixaria l’avió? Com seria de gran? Quin país seria el que finalment visitarien? En Lluc volia veure un mico i tornar a gaudir dels dinosaures.

Per a tots dos va ser la nit més llarga, en Lluc va somiar que es trobava micos i que veia ocells molt bonics per la selva, però de cop no trobava el camí de sortida i pitjor encara, havia perdut el llapis! Mentrestant la Laura també somiava que anava en un avió molt gran que la portava a París. S’ho passava tan bé al començament! Però en el seu somni, de cop, la Torre Eiffeel li queia a sobre, i volia agafar el llapis per salvar-se, però el tenia el Lluc. L’endemà, la Laura es va despertar espantada i li va explicar el secret al seu germà Ivan de 10 anys, un nen llest i fort. -Tranquil·la, aquestes coses dels somnis no passen de veritat. A l’Ivan li va agradar molt la idea de viatjar, li va demanar si podia anar amb ells i la Laura li va dir que ho parlaria amb el Lluc. - Lluc, et sembla bé si el meu germà ve amb nosaltres? - Clar que si! A l’hora del pati es van ajuntar en un racó i van començar a fer proves amb el llapis. El primer que varen dibuixar va ser un robot, i van voler comprovar si funcionava. El van fer caminar i sense adonar-se’n, va xocar amb la Marina, una nena divertida i graciosa de la seva classe. El robot li va dir: - Hola, sóc un robot. Ho sento molt! La Marina es va quedar sorpresa i va seguir a aquell robot tan estrany.. - És vostre aquest robot? —va preguntar. - Si, vols que t’expliquem un secret? —li va respondre en Lluc. - Si, estic molt intrigada! Un cop li varen explicar, la Marina va preguntar: - Què farem amb el llapis màgic? El Lluc li va contestar: - Volem fer un viatge amb un avió que dibuixarem amb el llapis màgic i molts papers!

Quan van acabar de dibuixar l’avió es varen adonar que necessitaven un pilot i van dibuixar-ne un que es deia David. Però els va sortir malament i a mesura que passava el temps es tornava dolent. En David era alt, prim i molt fort, els seus ulls eren blaus com el mar i tenia el cabell de color lila i el nas aguilenc. Al braç dret hi portava el tatuatge d’una noia i al braç esquerre el d’una calavera. Vestia un uniforme de color blau i negre amb un àguila, un casc marró i unes sabates vermelles. En David va posar formatge a l’avió i el ratolí que havia dibuixat en Lluc va córrer cap a ell. El pilot volia el llapis màgic per poder fer-se ric i li va dir al ratolí: - Agafa el llapis màgic d’en Lluc i porta-me’l! El ratolí va respondre: - Amb una condició, que em donis més formatge. - D’acord, tracte fet! —va respondre el pilot. Aleshores el ratolí va anar a buscar el llapis, però la Marina el va veure i va dir: - Oh!! Quin ratolí més bufó! I en Lluc va dir: - Aquest ratolí l’he vist abans. Però si és el que vaig dibuixar jo! Llavors al ratolí li va saber greu portar-se malament amb en Lluc, així doncs va canviar el llapis de veritat per un de fals, i li va portar al pilot el llapis de mentida.

En David va provar el llapis però, com que era fals, no li va funcionar i es va enfadar molt perquè no es podia fer ric. - Oh, quina ràbia! Aquest ratolí m'ha ben enganyat. Si l'atrapo l'espavilo! El ratolí va demanar ajuda als nens i tots junts es van amagar on van poder perquè tenien por de que en David els prengués el llapis màgic. I entre tots van decidir esborrar-lo i dibuixar un pilot més bo que els portés al destí desitjat: Paris. Un cop varen arribar a la ciutat tota la colla, en Lluc, la Laura, l'Ivan, la Marina i el ratolí van anar a visitar: la torre Eiffel, la catedral de Notre-Dame, el museu del Louvre, el riu Sena… I a l'endemà van anar a passar el dia a Disneyland. Quan van arribar al parc d'atraccions tots van quedar bocabadats : - Mireu quin castell més bonic i més gran! –va dir en Lluc. - Té torres i estàndards que pengen dels murs! –va dir la Laura. I van decidir que al vespre abans de marxar l'anirien a veure il·luminat perquè no s'ho volien perdre. L'Ivan i la Marina ja tenien ganes de pujar a les atraccions. - Apa va! No ens encantem i decidim on anem primer. - Anem tots a l'Space Mountain i després al Ratatouille! - Sí, d'acord! Van pujar a les atraccions i tots cridaven, expressant allò que sentien: - Que divertit! - Aaaai! que ràpid va! - Agafeu-vos que ve un revolt! - Quina emoció! Quan van acabar de pujar a totes les atraccions van quedar ben esgotats i van decidir fer-se fotos amb els seus personatges preferits: L'Spiderman, la Ventafocs i la Pocahontas.

Desprès de passar tot el dia a Disneyland van anar a l'hotel a descansar. La Laura va veure que el Lluc estava una mica trist i li va preguntar: - Què et passa Lluc? - Doncs que trobo a faltar els meus pares.. - Jo també em sento una mica sola sense ells —va contestar la Laura. - Què et sembla si els truquem? - Molt bona idea! La Laura, tota decidida, va agafar la llibreta amb el llapis màgic i va començar a dibuixar un telèfon mòbil. Al cap d'un moment ja el tenien a les mans i gràcies a la seva bona memòria en Lluc van poder recordar el número de telèfon de casa seva. - Ring, ring - Hola pares! - Hola fill! On ets? Com has trucat? - Estem a Paris i hem trucat amb l'ajuda del llapis màgic! Els pares no en sabien res d'aquest llapis i van escoltar amb molta atenció aquesta història. Al cap d’una estona el Lluc va dir: - Us volíem demanar si voleu venir a Paris i ens podem quedar a viure aquí per sempre! - Ja ens agradaria, però no tenim feina en aquesta ciutat i tampoc sabem parlar francès! - Oohh… Quina pena! Ens encanta Disneyland! Al veure que els pares no els deixaven quedar-se a viure a Paris, van començar a preparar les maletes per tornar cap a casa.

La Marina va pensar que amb el llapis màgic haurien de dibuixar un altre avió que els portés a casa, a Barcelona, però, com podien fer la ruta de tornada? Entre tots van rumiar una bona estona sobre coses característiques i significatives de la seva ciutat. - Ja ho sé! Podem dibuixar la ludoteca, segur que així el pilot trobarà el camí de tornada —va dir l’Ivan. - De ludoteques n’hi ha a tots els barris! —van contestar el Lluc i la Laura. - Ha de ser alguna cosa més especial i única! —va dir la Marina. I en aquell moment al Lluc se li va encendre la bombeta. - Què us sembla si dibuixem la Torre Agbar que està al costat de l’escola? Segur que així ens deixaria a prop de casa. - Bona idea! —varen cridar entusiasmats. Però just quan la Laura va agafar el llapis màgic… - Oh no, no pot ser! Ens hem quedat sense paper! —va exclamar entre llàgrimes, molt preocupada. Van estar buscant maneres d’aconseguir paper però, no tenien diners, ja que amb el llapis màgic no calia tenir-ne per aconseguir res. Van decidir sortir al carrer per veure si trobaven alguna escola i algun nen els en donava un trosset, ni que fos, però tampoc hi va haver sort. La situació s’estava posant difícil. Tots ho pensaven però ningú deia res. De cop i volta, com si fos un senyal misteriós, varen veure un camió de la brossa que recollia les deixalles del contenidor blau. - Com no se’ns ha acudit abans! Al contenidor blau segur que hi trobarem paper! —va dir en Lluc. Es van posar un sobre l’altre com si d’uns castellers es tractés. La Marina a sobre del Lluc, la Laura a sobre de la Marina, l’Ivan a sobre de la Laura i el ratolí a sobre de l’Ivan. El ratolí va aconseguir agafar un plec de papers i els nens van perdre l’equilibri, van trontollar i van caure de cul, però així i tot estaven molt feliços d’haver aconseguit els papers, i un cop recuperats de la caiguda van poder dibuixar l’avió, l’estimada Torre Agbar i la porteria de casa seva amb un número dos ben gran.

Quan portaven una estona dibuixant es van adonar que trobar la porteria amb el número dos era molt difícil ja que Barcelona és molt gran i hi ha molts carrers amb el número dos. El millor seria dibuixar l’escola perquè el seu pati és un bon lloc per a fer aterrar l’avió. Des d’allà tots sabrien tornar a casa seva. Es van posar molt contents, perquè ja tenien ganes de tornar a casa. Quan varen aterrar al pati de l’escola es van trobar que no hi havia ningú. I en Lluc li va dir a la Marina: - Quin dia és avui? És dissabte? - No, em sembla que és dimarts... per què ho dius? - Perquè no hi ha ningú al pati! Tots varen mirar per les finestretes de l’avió, i van veure els arbres, l’hort, el sorral i el tobogan, però no van veure cap nen. De cop van sentir un soroll de veus molt fort al voltant de l’avió i quan varen obrir la porta per baixar van veure a tots els nens i nenes de l’escola, a les mestres, a les monitores i la conserge, i es varen posar molt contents de tornar. Llavors la senyora Rosa va trucar als pares del Lluc, de la Marina, de la Laura i de l’Ivan perquè els anessin a buscar. I tots junts varen fer una festa molt gran per celebrar la tornada dels petits aventurers.

En Lluc és un nen que ha perdut el llapis i en compra un de nou. Un dia quan està fent els deures se n’adona que és màgic! Gràcies al llapis en Lluc i els seus amics viuen un munt d’aventures i coneixen llocs nous interessants.