Hugo Azcona David Català L’ESCRIPTURA A L’ANTIC EGIPTE http://pasionegipto.blogspot.com.es/2011/08/escrituraenelantiguo egipto.html
Quan parlem d'escriptura en l'Antic Egipte se'ns ve al capdavant jeroglífics però en realitat existien tres tipus d'escriptures: Jeroglifica o jeroglifica monumental: ○ Usada en inscripcions de monuments i en decoració. Es el tipus d'escriptura més antic i complex es va començar a utilitzar en el 3100 AC. Es considerava una escriptura sagrada anomenada escriptura de la paraula de Déu i s'utilitzava en: sarcòfags, tombes, monuments i escultures.
http://www.radioeduca.org/2013/04/comoseinventolaescritura.ht ml
Hieràtica: ○ Va aparèixer com l'abreviatura de jeroglífica cursiva. El sistema jeroglífic no era apropiat per a escriptures ràpides i per aquest motiu va néixer l'escriptura hieràtica
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/16/C%2B BEgyptFig2LetterDevelopment.PNG/220pxC%2BBEgyptFig2Le tterDevelopment.PN G
Demòtica: ○ És una forma abreujada de la hieràtica, de traç ràpid i senzill. En aquesta escriptura és ja difícil reconèixer els signes jeroglífics originals. Es feia servir en assumptes quotidians, transaccions comercials i fins i tot en algunes inscripcions en pedra com en la pedra roseta on se li denominava escriptura dels llibres.
¿Com fabricaven el papir?
Papir: el paper dels antics egipcis El papir és una planta aquosa que viu en zones pantanoses.
Imatge de la planta papir
Aquesta planta de secció triangular pot arribar fins a 5 metres d'alçada i 10 centímetres de gruix. Fa 5.000 anys creixia en abundància en les ribes del Nil. Els antics egipcis donaven diferents usos a aquesta planta. S'alimentaven d'ell, menjant la part tova del papir. Amb la seva escorça elaboraven cordes, calçat, teies, torxes, barques, bressols i perfums. Sens dubte, un dels seus usos més conegut va ser el de servir de suport per a l'escriptura i la pintura. De fet, Egipte va ser el major productor de papir durant més de 3.000 anys, fins al segle X, quan va desaparèixer allà aquesta indústria. El papir és un suport altament higroscòpic, és a dir, posseeix gran capacitat per absorbir la humitat de l'ambient o per perdre aigua si l'ambient és molt sec. Aquest material es degrada amb humitat i temperatura altes (> 70% i> 27º C), el que produeix el despreniment de les capes i de la tinta. També és sensible a l'atac dels microorganismes.
https://www.google.es/search?q=elaboracion+del+papiro&source=lnms& tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjf96_bsp_MAhXHKcAKHfeGCnIQ_AUIB ygB&biw=1024&bih=630#imgrc=3btjUVi6egqdWM%3A El procés de fabricació es realitzava en el mateix lloc on creixien les plantes de papir, ja que calia treballarla quan la planta estava encara fresca. Passos que seguien: De la part central de la tija de la planta de papir extreien, amb una fulla, unes fines tires verticals. La mida del papir fabricat depenia de la longitud d'aquestes tires. Aquestes tires fines les mantenien en remull entre 714 dies. Quant més temps estiguessin en remull, més fosc es tornava el papir.
Les tires es colpejaven amb malls per aplanarles. D'aquesta manera perdien part del seu contingut en aigua i sucre, i guanyaven en resistència, tornantse menys trencadisses. Sobre una tauleta plana humida es posava una primera capa de tires, a la qual se superposava una altra perpendicularment, alternant diverses capes horitzontals i verticals fins a formar una làmina rectangular. Aquesta làmina rectangular de papir es premsava i s'assecava al sol sobre una superfície plana. La premsa consistia en unes taules de fusta sobre les quals es col∙locaven unes pedres que servien per exercir pressió. S'allisava i polia amb un instrument d'ivori o una petxina per evitar que es corregués la tinta en escriure. Després s’enganxaven unes fulles amb altres, formant rotllos sobre una vareta de fusta, ivori o os. La cola estava compost per aigua, farina i vinagre. La vora dreta de cada full es superposava sobre la següent per consolidar millor la línia de sutura entre les dues i afavorir el pas del càlam d'un full a una altra en el moment d'escriure, ja que la unió seguia el mateix sentit de l'escriptura. Els antics egipcis conservaven els papirs en recipients de fusta o argila impregnats en oli de cedre per evitar l'atac d'insectes.
https://www.google.es/search?q=elaboracion+del+papiro&source=lnms& tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjf96_bsp_MAhXHKcAKHfeGCnIQ_AUIB ygB&biw=1024&bih=630#imgrc=mdJmSzv4jD5JXM%3A Per als egipcis l'escriptura era molt important, com un regal dels déus i la aprofitaven bé, volien deixar per escrit totes les coses importants per a altres generacions i per això el faraó i els personatges importants anaven acompanyats sempre d'un escriba que prenia nota de tot el que passava. Al principi només escrivien en pedres i en les tombes, mes tard en papirs quan van aprendre a fabricarlos. Encara després de conèixer el papir, els aprenents havien de practicar en els trossos de fang dels atuells trencades perquè el papir era molt costós. I a veure si us sona això ... tenien tinta vermella que usaven per escriure els títols i tinta negra per a la resta del text. Video de escriptures egipcies i del papir https://www.youtube.com/watch?v=hKqmdRTaIWo
https://youtu.be/FUgUxCK4Bm8