sienta
Pi Gros
BEGUES MARÇ 2010 - Nº 40
Revista digital
Escola Sant Cristòfor
1
EDITORIAL Ja hem fet mig camí d’aquest nou curs 2009-2010 i us volem ensenyar tot el que hem fet fins ara. Veureu el que hem fet al Nadal, sortides, treballs i projectes d’escola, la decoració dels passadissos i de l’entrada. Esperem que us agradi com cada any i que la gaudiu en família.
ÍNDEX Pàgina EDUCACIÓ INFANTIL Activitats de P3 ............................................................................ Activitats de P4 ............................................................................ Activitats de P5 ............................................................................
3 7 8
EDUCACIÓ PRIMÀRIA Activitats de Cicle Inicial: 1r i 2n curs ........................................... Activitats de 3r curs ...................................................................... Activitats de 4t curs ...................................................................... Activitats de 5è curs ..................................................................... Activitats de 6è curs .....................................................................
12 29 36 42 50
EQUIP DIRECTIU......................................................................... 56 AMPA ..........................................................................................
2
69
ACTIVITATS DE P3: DOFINS I PINGÜINS A Can Rigol hem anat i moltes activitats hem realitzat
Un conill ens han portat.... ohhh! Que suau...l´hem tocat!!!
Si vols menjar sa i bo... menja fruites de la tardor!
3
Ohhh!!! La castanyera!!!!
Juguem i experimentem!
Ens visiten la policia local i els mossos!!!
4
Carnestoltes P3
El carnaval ha arribat i d’ Óssos Panda ens hem disfressat!!
5
El pa hem anat a buscar i un entrepĂ de botifarra hem menjat!!
6
A P4 HEM FET EL NOSTRE NOM AMB UNES LLETRES QUE QUAN LES ENGANXEM FAN “CLIC”. ENS HA COSTAT, PERÒ FINALMENT HO HEM ACONSEGUIT. LUCIA.. .
Uf!!! Com faré el meu nom?
Ja he fet el nom. Ara puc jugar!
7
A P5 HEM FET EXPERIMENTS AMB IMANTS, LUPES I RAMPES AMB MATERIAL CEDIT PEL CDEC (centre de documentació i experimentació en ciències) QUÈ BÉ ENS HO HEM PASSAT!!!
8
A P5 TAMBÉ HEM TREBALLAT LES LLETRES AMB UNES PECES QUE S‟ANAVEN MUNTANT PER FER PARAULES... ÉS UN CAMIÓ PLE DE MATERIAL DIVERS (TAMPONS, PECES D´ESCUMA, DE PLÀSTIC…) CEDIT PER LA “FUNDACIÓ LA CAIXA”.
HE ESCRIT “LOLA”
HE ESCRIT “PI”
9
P5 vam anar a veure com feien les BOTIFARRES D´OU a Cal Roman i desprÊs vam preparar els entrepans i ens els vam menjar a la tarda.. ummm !!!!
10
Els óssos i els llops (P5) ens hem disfressat de TAURONS BLANCS i hem anat a fer la desfilada amb tota l‟escola. Què bé ens ho hem passat !!
11
H.R. 1r A 12
O.M 1r B 13
AL CICLE INICIAL CELEBREM LA CASTANYADA COM CAL!!! Vam fer tres tallers: el de pintar-nos la cara, el de cantar i ballar la cançó de La castanyera i el del conte de La castanyera als ordinadors de l’aula d’informàtica. Després dels tallers, vam anar al pati a menjar castanyes calentones i molt bones!
Oi que estem fantàstics?
Cantem i ballem!
Ens pintem guapetones!
14
castanyes
a
les
galtones!
Què
guapetons
i
El conte de La castanyera ens ha agradat molt!
I ara ‌ A menjar castanyes!
15
Els nens i nenes de primer i segon també vam anar al bosc! Després d’un matí molt plujós i un picnic a la classe, a la tarda va parar de ploure i vam poder sortir a donar una volta.
Caminant cap al bosc...
Un cop vam entrar al bosc, vam poder veure els colors de les fulles dels arbres a la tardor, diferents tipus d’arbres i arbustos..., i fins i tot els més agosarats vam poder provar el fonoll!
16
Després de caminar pel bosc i vorejar la vinya, vam trobar una esplanada on vam estar jugant i corrent amunt i avall una estona abans de marxar cap a l’escola.
Mireu que bé que ens va anar aquest tronc d’arbre per seure a descansar una estona!!!
Que bé que ens ho vam passar anant cap a un costat i cap a l’altre,
buscant
pinyes
i
branquillons i en companyia dels nostres companys i companyes!
17
Els nens i nenes de primer, després d’haver estat treballant els animals a classe, vam anar d’excursió al Zoo de Barcelona. Primer de tot vam fer un taller on vam aprendre moltes coses dels animals que viuen al zoo. Tot seguit vam anar a veure els animals.
No ens en vam perdre ni un! Vam veure els elefants, les zebres, les girafes, els micos, les serps, els estruços, els pingüins...
18
I fins i tot vam agafar un trenet per acabar de donar la volta al zoo!!!
19
Abans d’anar a dinar vam anar a veure l’espectacle dels dofins.
Ens vam quedar bocabadats en veure com saltaven.
I quan nosaltres els saludàvem ells també ens saludaven movent la cua.
I
després
vam
asseguts com indis.
20
dinar
G.Q. 2n A
21
A.R. 2n B 22
HEM JUGAT A SER SOSTENIBLES!!! Els nens i nenes de 1r i 2n hem fet l'activitat "Juguem a ser sostenibles" del programa Estimo la Terra, on se’ns plantejaven diferents situacions i jocs que havíem de resoldre fent ús del material o les ordres que ens donaven. Aquí hem de travessar per parelles un riu ple de piranyes sense que se’ns caigui el pollet que transportem i sense tocar l’aigua:
Per travessar aquest riu tan perillós hem de col·locar una pedra cada vegada que volem fer una passa, com estan fent aquests nens de 1r:
23
També vam jugar al Joc de les cadires, però amb un petit canvi: aquí ningú perd. Si algú es queda sense lloc, els companys hem d’ajudar-lo a seure fent-li lloc a la nostra cadira:
24
25
Ara arriba el Carnestoltes tots sortim a passejar, ens posem una disfressa; per saltar, cantar i ballar! Aquest any els nens i les nenes de primer i de segon ens hem disfressat d’elefants asiàtics i de ratpenats.
Acabant de fer els últims retocs
abans
desfilada…
Quina por!!! Aquest passadís sembla un zoològic!
26
de
la
Mireu quins elefants asiĂ tics de primer mĂŠs divertits. Ensinistrats i tot!!!
27
I què me’n dieu dels ratpenats de segon?? Potser sortiran volaaaant ...
28
F.M. 3r A 29
B.V. 3r B 30
A 3r EXPERIMENTEM AMB FAVES
Primer vam agafar un pot de iogurt i li vam treure el paper. I després el vam pintar. Li vam retallar les potes de colors i ho vam enganxar.
Amb plastilina vam fer uns ulls i un nas, amb retolador una boca i ho vam decorar .
Primer li vam ficar cotó , després li vam ficar faves i a sobre cotó. I per últim aigua. Fins que no va sortir la favera va passar una setmana. Després al cap d‟uns quants dies van créixer molt.
Amb aquest experiment em après què necessita una planta: llum, llavors, i aigua. Si li poseu terra, a més, podrà agafar sals minerals i produir els seu propi aliment. Ànim i intenteu fer-ne un!!
31
NADAL 2009-2010 3r
3r
3r
32
3r
NADAL 2009-2010 Títol: LES FIGURES DEL PESSEBRE (Joan Llongueres)
El temps sant és arribat
La jove mestressa
I amb el fred, la neu i el gebre,
que du la gallina,
Les figures del pessebre,
la del cistell d’ous
Una a una, ja han tornat.
i el sac de farina. Aquells que sonant
La dona que renta, La vella que fila,
van fent son camí;
I el brau caçador
el del flabiol i
Que sempre vigila.
el del tamborí. Del sac de gemecs
La noia que porta La gerra i el pa
el que sempre plora
I aquell pescador
i el de la simbomba
que al riu va a pescar.
que ronca a tothora. També els tres pastors
El vell que la terra
que fan el sopar
Remou amb catxassa
i couen les sopes
I el que es beu al vi De la carabassa.
i llesquen el pa.
El del feix de llenya
Figures eternes de vida senzilla
I aquell pastoret
que eixiu de la llum
Que va amb la catxutxa
que en mig del cel brilla.
Perquè té molt fred.
Vosaltres al mon porteu resplendor. Oh, fràgils figures de Nostre Senyor!
33
CARNAVAL A 3r En el Carnaval vam fer una desfilada i nosaltres vam fer un ball. El Carnestoltes era un goril·la i nosaltres érem cérvols del pantà. La roba era: una samarreta i els pantalons marrons, els guants i les bambes negres. Teníem banyes que vam fer a plàstica amb paper i una cinta. Ens va agradar molt. Al Carnaval hi havia molts animals. Quan vam acabar vam fer la xocolatada. D.I. 3r A
Dies abans al carnestoltes ens han fet vestir-nos de blau i també ens hem pintat bigotis. 1r, es va disfressar d‟elefant; 2n, de ratpenat, nosaltres de cérvol del pantà; 4t, de lèmur; 5è, de linx ibèric i 6è de còndor. Aquest any no s‟ha cremat el Carnestoltes perquè el goril·la està en perill d‟extinció. Però ha estat molt divertit! J. H
34
SORTIDA A LES COVES DE SALNITRE DE COLLBATÓ
P
rimer vam baixar de l‟autocar vam esmorzar i quan vam acabar vam jugar una estona; després van venir els monitors i vam jugar a un joc que havíem de trobar trossos de mapa i després vam pujar a la cova i vam veure un vídeo de Collbató i d‟en Massuet. Vam anar a la cova i hi havia ous de la bona sort i vam passar per un lloc que era molt difícil de passar i si passaves et cansaves i després vam dinar, vam jugar i vam tornar.M.M. 3rA l dia de les coves m‟ho vaig passar molt bé. Primer havíem buscat en grups un mapa i després vam reunir tots els trossos que ens indicava on era el tresor. Jo vaig trobar la clau en unes plantes i el tresor en un arbust. Vam obrir el cofre i hi havia una nota i xuxes!! Després vam anar a les coves. Hi havia una pedra que deien que era la pedra de l‟ou ferrat i deien que et treia la mala sort i a una altra pedra de l‟ou ferrat li podies demanar un desig. Hi havia unes escales molt inclinades. M‟ho vaig passar molt bé!! Ó.M 3rB
E
35
E.L . 4t A 36
D.L. 4t B 37
EXCURSIÓ A MERCABARNA 4RT El passat 27 de novembre els alumnes i les alumnes de 4rt A i B vam anar a visitar el Mercat de la zona Franca de Mercabarna, activitat inclosa en el Projecte que hem anat treballant durant tot el trimestre: “EL NOSTRE COS I L’ALIMENTACIÓ SALUDABLE”.
Oh! Quina carabassa!
Allà ens van ensenyar quins són els aliments més bons pel nostre cos i quins són més perjudicials, dins de la Campanya “5 AL DIA”. És a dir, cal prendre cada dia, o al menys intentar-ho, 5 racions de fruita, i/o verdures o hortalisses. Ens van explicar quines eren d’aquí i quines vénen de zones tropicals, les característiques de la pell, llavors, fruit, mida, color... i les accions beneficioses per al nostre cos. El sucs frescos i naturals, són fets al moment amb fruites com les taronges, raïm etc i no frescos, els sucs envasats, trets de la nevera. Dels aliments no tant saludables, com les llaminadures, la “bolleria” industrial, el menjar ràpid o fast food...ens han aconsellat reduir al màxim el seu consum ja que no ens aporten beneficis per la nostra salut, més aviat greixos i altres productes no saludables.
38
Vam visitar el Mercat de Fruites i Verdures, on vam veure infinitat de colors i olors. Vam fer un tast de cítrics i altres hortalisses, va ser molt divertit. Després van visitar un Magatzem de patates, on segueixen tot un procés acurat de selecció, neteja, etiquetatge i envasament en bosses, per a la venda posterior en les botigues.
Parada de fruites exòtiques
A l’hora de dinar, ens van convidar a taronjada natural, aigua, amanida variada i unes “pinxos” de fruites, completant el menú, cadascú amb el seu entrepà o carmanyola. Al final de tot vam fer un concurs de recollida selectiva de les restes del menjar: vam separar les deixalles orgàniques, els gots i plats de plàstic i els tovallons de paper i pinxos de fusta.
39
Vam tornar contents amb els obsequis que ens van fer, una bossa de patates, una safata de fruita i una bossa amb el dibuix del “Cinc al dia�, i amb tot el que vam aprendre.
Alumnes de Quart A i B
40
CARNESTOLTES 2010
4T DE PRIMÀRIA
Aquest any per la festa de Carnaval hem treballat “Els animals en perill d’extinció” i nosaltres ens hem disfressat de LÈMURS. Hem après entre altres coses: que els lèmurs són una mena de micos que viuen a Madagascar (ho hem buscat en un mapa del món), i per tant, que són PRIMATS. Són animals endèmics, que vol dir que només viuen allà, s’organitzen en grups i manen les femelles ( són un MATRIARCAT). Viuen dalt dels arbres, llevat de l’espècie del Lèmur de cua anellada, que viu a terra i és el que veiem al zoo. S’alimenten de fruites, flors, fulles, escorça dels arbres i sàvia. A vegades mengen algun petit invertebrat. Les femelles procreen un cop a l’any, una cria o dues. Aquestes són dependents de la mare i arriben a la maduresa entre els 2 o 5 anys. Aquest període és important per l’aprenentatge de les cries. La seva mida està entre 30cm i 46 cm, i el seu pes, entre 2 i 3 Kg, Amb tota la informació recollida hem fet un Mural per decorar els passadissos.
41
A.G. 5è A 42
J.F. 5è A
43
M.O.5è A 44
ELS NENS I NENES DE 5è FELICITEM LES FESTES DE NADAL ALS MÉS PETITS DE LA NOSTRA ESCOLA
45
JORNADES ESPORTIVES Els grups de 5è de l’Escola Sant Cristòfor van realitzar una sortida el mes de desembre a Sant Feliu de Llobregat, en la qual van poder posar en pràctica alguns dels esports treballats a les classes d’Educació Física. A més de compartir espai i material amb els seus propis companys també ho feien amb nens i nenes d’altres escoles.
Alumnes jugant a hoquei.
46
Alumnes ballant durant la coreografia
Dinen després d’un matí complert.
47
CINQUÈ A
CINQUÈ B
48
CINQUÈ C
DE PLE AL NOSTRE AJUNTAMENT
49
50
L.M . 6è A
N.R. 6è B
51
Els alumnes de 6è vam gaudir d’un dia especial: “Els nostres avis venen a l’escola”. Aquest trimestre hem estudiant des de les diferents matèries “el pas del temps”, els canvis en l‟educació, l‟escola, la societat, l‟alimentació, i altres. I el dia 20 de novembre vam fer una activitat amb les persones que per la seva experiència de vida ens podrien explicar moltes més coses de les que es troben als llibres, els nostres avis i les nostres àvies.
Quan vam arribar a la biblioteca, tots els avis estaven preparats per atendre les nostres preguntes i explicar-nos els records de la seva infantesa. Ens vam quedar tots molt impressionats! Eren els avis i les àvies de la Marta, l‟Edu, la Naiara, Rodríguez, l‟Albert Viñas, l‟Alexis, la Mariona Barris, la Mariona Planas, la Sílvia, el Joan Soguero, el Pau, la Rita, la Ilena, la Clàudia López, el Diego, el Luis i el Víctor Fernández.
Ens van explicar que l‟escola era molt diferent d‟ara. Per escriure feien servir la ploma, la tinta i un paper secant per quan s‟equivocaven. Feien tot
52
tipus d‟operacions (sumes, restes...), cal·ligrafia amb la lletra gòtica i la „redondilla‟. També s‟ensenyava urbanitat, el respecte a la gent gran i els manaments de la llei de Déu que tothom havia de complir. Les classes eren de 20 a 50 criatures i podien ser d‟edats diferents. Els càstigs eren molt diversos: posar-se de genolls amb els braços en creu, estar de cara a la paret, picar la punta dels dits amb un regle, copiar moltes vegades la mateixa cosa ... Sovint les escoles no eren mixtes i també hi havia distinció de classes, els més rics podien continuar estudiant i els altres no. Els que van anar a l‟escola abans de la guerra ens van dir que després tot havia canviat molt. La majoria hi van poder anar molt poc temps perquè es van haver de posar a treballar ben aviat, uns als 9 anys i altres als 11 o als 12.
A l‟hora de dinar tothom anava a casa perquè no hi havia menjador a l‟escola. Les cases no tenien calefacció, hi havia la llar de foc, la planxa o la bossa d‟aigua calenta per escalfar el llit i la taula camilla que era rodona, tota coberta de roba i a dins hi havia un braser ple de brases per tenir els peus calents. Però després de la guerra molts van passar fred i gana. Hi havia unes cartilles de racionament amb uns tiquets i llavors et donaven pa, sucre, farina i guixes (una mena de mongetes que moltes vegades portaven un cuc a
53
dins i les havien de posar amb aigua perquè quedessin ben netes). El berenar era una mica de pa amb sucre o vi o xocolata quan n‟hi havia, tot i que ens van dir que sovint s‟acabava el pa abans que la gana. Els que van passar la seva infantesa a Begues van estar més bé perquè tenien hort, aigua suficient, animals i llenya per escalfar-se a la llar de foc. En aquella època les famílies eren més nombroses i la vida era molt diferent d‟ara. Compartien els llits, ajudaven a casa, només tenien 2 o 3 peces de roba, els reis passaven de llarg, jugaven al carrer i les joguines se les fabricaven ells: nines, pilotes, futbolins fets amb botons i vehicles senzills amb fustes i coixinets per passar-s‟ho bé, aprofitant els carrers que feien baixada. Tot i així ens van dir que havien estat molt feliços durant la seva infantesa i que ara tot ha canviat molt. Després del col·loqui cada nét, en nom de tots, va donar una planteta als seus avis per agrair la seva visita. Tot seguit vam fer aquesta foto de família per recordar aquest moment tan entranyable.
Ha estat una gran experiència i estem segurs que cap de nosaltres oblidarà cap de les coses que ens van explicar amb tant entusiasme i molta estimació. Alumnat de 6è de primària
54
ELS ALUMNES DE 6È ENS VAM DISFRESSAR DE CÒNDORS L’any 2010 és l 'Any Internacional de la Diversitat Biològica i tothom volem salvaguardar aquesta riquesa natural que és insubstituïble. Quan vam saber que les aus s’emportaven el pitjor pronòstic, un 12% de les espècies sobreviuen al límit de l'extinció, vam decidir que nosaltres ens disfressaríem de còndor.
Sabeu que les ales dels còndors medeixen de punta a punta de 3’5 a 4’5 metres? Aquí desfilem junts amb la nostra disfressa. Un bec, unes bones ales i unes quantes plomes. Tot amb material reciclat!
Al pati amb el rei de la festa, el nostre Carnestoltes. Aquest curs ens ha tocat a nosaltres fer el Carnestoltes. Havia d’ésser un goril·la i com que no volíem que ningú tingués por, vam fer un goril·la de festa major.
Tot i així alguns nens d’educació infantil van acabar plorant. La Neus ens va ajudar i aquí ens teniu tots junts.
55
PARTICIPACIÓ DE L’ESCOLA AL I CONGRÉS DE PRÀCTIQUES EDUCATIVES INNOVADORES DEL BAIX LLOBREGAT L’any 2009 va ser declarat per la Unió Europea “Any Europeu de la Creativitat i la Innovació” i l’administració educativa més propera, el
molts àmbits diferents de l’educació, i en podeu trobar tota la informació a l’enllaç http://www.xtec.cat/~a8955419/i ndex.htm Serveis Territorials d’Educació al Baix Llobregat , va organitzar el passat novembre el I Congrés de
Pràctiques Innovadores.
Educatives
L’objectiu d’aquesta trobada, com indica la Directora dels Serveis Territorials, la Sra. Olga Adroher, en la seva presentació del Congrés, era promoure la innovació i la millora contínua de la pràctica educativa en el professorat a través de l’intercanvi d’experiències educatives d’ensenyament i d’aprenentatge. El Congrés es va celebrar els dies 27 i 28 de novembre de 2009 , van participar des de
56
La nostra escola va participar amb dues experiències relacionades amb l’aprenentatge de la llengua estrangera que ja fa anys que duem a terme i de les quals n’estem molt satisfets: “la llengua anglesa a l’Educació Infantil” i “English corners” a Primària. Les dues experiències es van presentar en format audiovisual. Seguidament us afegim un resum de les fitxes de les dues experiències. Esperem que us agradin tant com a nosaltres. L’Equip directiu
TÍTOL: English corners És un projecte que es va iniciar
Comprehension (comprensió
el curs 03-04 amb el treball per
lectora) i writing production
racons d'autoaprenentatge de la
(producció escrita)
llengua
anglesa
mitjançant
sessions de 30' a l'aula d'anglès. Els
racons
són:
ordinadors,
Els objectius proposats són:
complementar
la
feina
de
audiovisuals, conversa, fitxes i
producció i comprensió oral a
activitats
l'aula
de
vocabulari
i
gramàtica. Tots els racons van
lligats amb la feina que es realitza al llarg del curs.
proposta
de
treball
per
de
producció
afavorir: - La
feina
d'una
manera
autònoma i autodidàctica
L’experiència es va engegar com a
treballar
promoure
els
hàbits
de
cooperació i col·laboració
ús de les tic
i
comprensió oral a l’aula - Per donar cabuda a les noves tecnologies
aplicades
a
l’ensenyament de llengües. - Actualment es considera que aquesta gran
proposta part
treballa
de
L'experiència
competències bàsiques. - A cada racó es treballarà una habilitat
diferent,
així
es
treballen les quatre habilitat lingüístiques Listening
bàsiques: Comprehension
(comprensió Speaking-
auditiva) oral
production
(producció oral) Reading
Aula d’anglès de Primària
les
es
valora
molt
positiva ja que la majoria dels mestres que han passat per l'escola des de l'inici del projecte s'han engrescat a realitzar-lo i es constata que els alumnes es motiven molt més que els treball a l’aula ordinària. Yolanda Galarza Ferran Delgado
57
TÍTOL: L’anglès a l’Educació Infantil Es tracta d’una proposta adreçada a introduir l’anglès a l’etapa de l’Educació Infantil partint de la idea de permetre als alumnes l’apropament a la llengua estrangera de forma lúdica, pautada, sistemàtica i progressiva. L’enfocament emprat parteix de la idea de familiaritzar els alumnes de P-3 amb un vocabulari i estructures comunicatives bàsiques que permetin, en cursos posteriors, fer un ús funcional i significatiu de la llengua en contextos de comunicació propis de l’AICLE (aprenentatge integrat de continguts i llengua estrangera). La proposta d’introducció d’anglès a l’etapa d’Educació Infantil es presenta des d’una doble vessant: d’una banda, les sessions amb els alumnes de P-3 que van adreçades a tot el grup, són de durada breu i d’elevada freqüència. Aquestes es composen d’activitats variades i dinàmiques que conviden a la participació activa des alumnes. D’altra banda, aquest format de sessió es repeteix en cursos superiors alhora que també s’ofereix una proposta basada en la metodologia AICLE . D’aquesta manera es treballen la major part de les competències bàsiques. Els objectius plantejats són: 1. Familiaritzar els alumnes del parvulari amb la llengua estrangera.
58
2. Promoure l’aprenentatge del vocabulari bàsic i les estructures lingüístiques necessàries per a l’assoliment d’un grau de competència comunicativa en llengua anglesa satisfactori. 3. Garantir l’aprenentatge i l’ús de la llengua estrangera en contextos i situacions comunicatives significatives per a l’alumnat d’Educació Infantil. L’experiència s’engegà a l’escola el curs 2002-2003, tot iniciant els alumnes de P-3, P-4 i P-5 en l’aprenentatge de la llengua estrangera. Aquest esquema d’introducció i ensenyament de l’anglès ha anat repetint-se, revisant-se i millorant des d’ençà. A l’actualitat es compta amb un programació d’aula complerta i d’una proposta horària rigoroses i coherents i es constata que els alumnes estan més motivats. Imma Piquer
CARNESTOLTES - 2010 Divers i Solidari Enguany som a l’Any Internacional de la Diversitat Biològica.
L’Assemblea General de les Nacions Unides el va proclamar així amb la idea d’atreure més l’atenció internacional al problema de la pèrdua continua de la biodiversitat. A l’escola ens hem fet ressò i ens hem disfressat d’animals en perill d’extinció:
59
Cada nivell ha triat un animal, ha après moltes coses sobre ell i n’ha fet un resum en una fitxa on també l’ha representat de forma plàstica.
P3 ÓS PANDA GEGANT
P4
TORTUGA BABONA
P5 TAURÓ BLANC
60
1r ELEFANT ASIÀTIC
2n RATPENAT
3r CÉRVOL DELS PANTANS
61
4t LEMUR
5è LINX IBÈRIC
6è CÒNDOR
62
Aquestes fitxes es troben a l‟entrada de l‟escola on també hem penjat un gran mapamundi fet amb cartró i sal gruixuda amb un rètol: fet reciclant punta de llapis.
Els passadissos també s’han decorat tenint en compte aquests animals:
63
64
65
66
Per a fer les disfresses hem reciclat diferents materials: cartró, bosses de plàstic… A més també tenim exposats als passadissos alguns dels diferents treballs fets pels nostres alumnes sobre temes que ens preocupen:
67
La
tarda
Carnestoltes
de varem
desfilar tots els cursos amb
el
Rei
Carnestoltes,
un
goril·la. Varem menjar la tradicional xocolata amb melindros amb que
ens
obsequia
l’AMPA de l’escola cada curs i… enguany varem posar una paradeta on varem vendre “tapes” de botifarra d’ou per recollir diners per donar-los a Haití i ajudar amb el nostre granet de sorra.
Des d’aquí volem agrair la col· laboració de tothom: alumnes, mestres i pares i mares que han fet possible la Festa de Carnestoltes 2010. Equip directiu
68
Disciplina i respecte: no mirem cap a un altre costat Estem educant als nostres fills amb veritables valors de respecte i disciplina perquè els apliquin de manera natural amb tothom i a tot arreu? “Si no li fas cas al tutor et quedaràs sense tele tot el cap de setmana”. I en aquesta línia comencem a col·laborar amb l'escola en la dificultosa feina d'educar als nostres fills. Però aquesta mesura sembla fallar per algun costat que encara no trobem, potser perquè amb la tan costosa aportació ja no busquem més a casa nostra. L'escola és un centre educatiu i per tant ha d'educar als nostres fills, mostrant valors de respecte entre els professors i cap al alumnat. Això, com a punt de partida, és condició imprescindible perquè l'escola funcioni. Sembla, però, tan trivial i convenient la deducció que, quan ja hem garantit la nostra petita aportació de les mesures reprovatòries pertinents, anem a per la ben justificada bossa de pedres per llançarles a l'escola. Sembla més que evident que tenim tot el dret de protestar quan no només és el nostre fill qui fa soroll i, a més, com que els comportaments incorrectes no passen a totes les classes encara tenim més clar que és culpa del professorat. Però sembla que aquesta contundent mesura reivindicativa, encara que ben recolzada per la força que dona un bon grup parental, tampoc funciona. Serà perquè, en realitat, el comportament cívic i respectuós dels nostres fills és responsabilitat fonamentalment nostra? Serà que és més senzill eludir deures i començar la fase de reivindicació de drets encara que així continuem enviant als nostres fills cap a una jungla d'adolescència escolar que segur no es mereixen?
Però què més podem fer si ja apliquem càstigs quan rebem notes en les seves agendes i reclamem els nostres drets quan l'autoritat del professorat no és pas la que ens mereixem? Doncs, potser hauríem de
69
començar per replantejar-nos aquesta reivindicació tan comú avui en dia, fer una mica més d'autocrítica i analitzar en profunditat la lapidària frase: “Un professor s'ha de fer respectar”. Ningú no s'ha de fer respectar pels nostres fills, sinó que són ells que han d'arribar a l'espai escolar tenint molt clar que tothom es mereix respecte: els companys i els professors que intenten transmetre coneixements davant de tota una classe. Hem de ser capaços d'inculcar, dins del nucli familiar, un comportament respectuós cap a tothom, també fora de casa, de lliure i responsable actuació i no fingit o sotmès a cap vigilància externa. No mirem, doncs, cap a un altre costat quan els nostres fills es comporten irrespectuosament, només de vegades, amb alguns professors o amb certs companys, disculpant-los perquè no són els únics i encara són petits. Amb aquesta actitud trunquem el seu correcte desenvolupament com a persones responsables contribuint a que siguin petits per sempre. Un bon funcionament escolar depèn també dels pares en la mateixa mesura en que el correcte comportament dels nens en qualsevol altre context social és responsabilitat de la família. Hem d'acceptar que ens pertoca a nosaltres no només deixar-los gaudir dels seus drets escolars, sinó també garantir que compleixen els seus deures bàsics de respecte i convivència com a ciutadans del món. Pel bé dels nostres fills hem de mirar, aleshores, cap a casa nostra amb més profunditat. Garantir que arribin a l'escola amb aquest component educatiu de disciplina i respecte ben assolit és la nostra ineludible responsabilitat per haver-los portat a aquest món. Només donant aquest primer pas, potser el sistema educatiu començarà a virar en la direcció cap a la que sembla que tots mirem.
Cristina Borrás Col·laboradora de l’AMPA
70
Tres països, tres escoles Les opinions que s‟expressen en aquest article responent a cinc preguntes concretes. Professors d‟escoles públiques de tres països diferents, reflecteixen contextos socioculturals diferents que, en alguns aspectes, coincideixen en les mesures necessàries per a la millora de l‟educació. Algunes d‟aquestes mesures ens afecten, com a pares, molt directament.
Quins són els reptes més freqüents amb els que es troba un mestre a l’hora d’impartir classe?
Groenlàndia: El major repte, sens dubte, és la dificultat del llenguatge. L‟idioma que es parla a l‟est de Groenlàndia és molt diferent al que es parla a l‟oest i, per suposat, al danès. Una altra gran dificultat és que el sistema escolar està construït seguint les tradicions daneses, però la cultura de Groenlàndia és molt diferent. D‟altra banda, encara es viu en una societat caçadora, la qual cosa implica que si en un moment determinat hi ha possibilitats d‟obtenir bona caça, els estudiants acostumen a abandonar l‟escola per ajudar als seus pares.
EEUU: 1. Motivar els estudiants. No sempre troben interessants els temes que es tracten a classe. 2. Fer el seguiment personalitzat i a diari del progrés i de la metodologia d‟aprenentatge de cada estudiant.
Espanya: 1. La disciplina. Avui dia és molt difícil mantenir un ambient d‟estudi, esforç i concentració a classe. Els nostres alumnes han nascut dins d‟una cultura d‟imatges canviants i molt diverses a les quals s‟han
71
acostumat, i això fa que sigui complicat atraure la seva atenció a classe en tot moment. 2. Donar resposta a les necessitats particulars de cada estudiant. 3. Voler ser entesos per la societat que ens envolta i que critica el nostre treball contínuament. És molt fàcil opinar sobre solucions educatives i molts pares pensen que qualsevol es podria dedicar a l‟ensenyament.
És l’alumnat d’avui en dia molt diferent del de fa deu anys? El sistema educatiu a Groenlàndia és molt recent. Gràcies a les noves tecnologies, ha passat de ser un dels llocs més remots del món a estar relativament ben comunicat a través d‟Internet. Per tant, l‟alumnat també ha canviat i cada vegada són menys els joves que es volen dedicar a la caça. Encara i així, podríem comparar la situació amb la d‟Europa de fa uns 30 anys.
Sí, sobretot a causa de la seva immersió en noves tecnologies. Això pot arribar a dificultar les tasques d‟aprenentatge. Un exemple és l‟ús dels telèfons mòbils per enviar missatges de text entre ells enmig de classe. La utilització indeguda d‟Internet és també difícil de controlar.
Sí. Per una part, és evident la falta de respecte i d‟atenció que els estudiants actuals mostren davant dels adults. A més, s‟observa una clara tendència a la comoditat i a la recerca del plaer immediat sense invertir esforços.
En quins aspectes ha evolucionat la metodologia didàctica en els últims anys? La nova llei d‟educació a Groenlàndia és del 2003 i, gràcies a aquesta llei ha millorat l‟eficiència didàctica. Emfatitza, sobretot, mètodes educatius basats en treballs en equip i per projectes.
72
Als EEUU s‟intenta acabar amb les classes centrades en el professor que imparteix lliçons. Es promouen classes que combinen l‟explicació del professor amb diàlegs i alguns treballs d‟investigació. La metodologia ha evolucionat, encara que molt lentament en la pràctica per falta de recursos. Els professors coneixem diferents estils d‟aprenentatge i som conscients de la necessitat de donar respostes variades als nostres alumnes. En general, ja no s‟utilitza l‟ “error” de l‟alumne com a retret sinó com a punt de partida de l‟aprenentatge. Per altra banda, la introducció de noves tecnologies afavoreix l‟aprenentatge més personalitzat. Un altre aspecte a tenir en compte és que, en l‟actualitat ens toca “educar” molt més que abans i aquest és un paper difícil d‟assumir sense una estreta col·laboració amb els pares.
Cita tres peticions concretes al govern responsable de l’educació en el teu país amb les que creus que milloraria el rendiment escolar. Invertir més recursos en optimitzar les condicions de treball i la formació del professorat.
- Dedicar recursos a l‟estandardització de proves i exàmens, que normalment estan enfocats a la correcció ràpida i no plantegen l‟exercici del pensament crític. - Reestructurar l‟avaluació dels professors i vincular-la als salaris. En l‟actualitat, els increments salarials estan basat en els anys d‟experiència, independentment de la qualitat de l‟ensenyament. - Invertir més recursos en escoles marginals i d‟alumnes que pertanyen a classes socials desfavorides, promocionant els professors que treballen en aquests centres. Si tenim en compte que en l‟actualitat no s‟ofereixen avantatges per treballar en aquestes escoles, els professors tendeixen a abandonar-les quan adquireixen certa experiència i, per tant, la qualitat del professorat empitjora quan en realitat s‟hauria de millorar sobretot en aquests centres. - Disminuir el nombre d‟alumnes per aula.
73
1. Sens dubte, reduir el nombre d‟estudiants per aula. L‟alumnat és massa variat. Al menys, la ràtio oficial assignada per professor s‟hauria de respectar sempre. 2. Dotar els centres de més recursos humans. Les baixes s‟haurien de cobrir ràpidament. 3. Una millor formació contínua del professorat. Què demanaria un professor anònim a uns pares genèrics per poder optimitzar l’aprenentatge de l’alumne en el context escolar? Una major implicació en l‟escola, facilitant la interrelació entre pares i professors. Donar prioritat a l‟educació escolar per sobre d‟altres activitats.
1. Minimitzar el temps de dedicació dels alumnes als entorns socials on line que resten hores de descans necessàries per aprendre eficientment a l‟escola. 2. No saturar els estudiants amb activitats extraescolars. 3. Ser més conscients què els seus fills no són perfectes i que de vegades poden distorsionar la realitat. Entendre que els professors també volen el millor per a ells. Que confiïn en la professionalitat del professor i col·laborin en tot allò que sigui possible. No hauria de descarregar-se tota la responsabilitat de l‟educació en l‟escola. És interessant observar que les tres opinions convergeixen en el fet que l‟educació és una qüestió de pares i professors junts. Que si volem optimitzar l‟aprenentatge dels nostres fills hem d‟ajudar, respectar i posar tota la nostra confiança en el professorat que s‟encarrega d‟educar-los (freqüentment en grups nombrosos i sense comptar amb els recursos necessaris per atendre‟ls tan bé como tots desitjaríem).
Cristina Borrás Col·laboradora de l’AMPA
74