Alumnes de 2nB, classe de “La Felicitat” Escola Sant Miquel, Cornellà de Llobregat (Barcelona). Curs 2019 - 2020.
Nenes i nens de 2nB “La Felicitat”
Hi havia una vegada, un robot anomenat Súper Quadrat, aquest tenia molta força
i
podia
volar,
però
necessitava
d’algú
que
l’ajudés
a
guiar
els
comandaments, per això sempre anava acompanyat del Súper Robot. Eren
grans amics i sempre viatjaven vigilant tot l’espai.
Un dia, van arribar a un planeta desconegut, on van trobar un marciĂ que es deia Covi. Era el guardiĂ del palau del Rei MisteriĂłs i la Princesa Luna Estrella.
Però en Covi no vivia sol, tenia una mascota que es deia Jirafita. El Rei Misteriós li va preguntar a en Covi si volien ser amics. Covi, que no tenia cap amic li va respondre que sí i els tres amics van sortir a donar un
tomb pel planeta misteriós, al que la princesa Luna Estrella, no va trigar en apuntar-se.
De cop i volta van aparèixer uns robots enormes i molt forts. El Súper Quadrat i el Súper Robot van arriba a palau i el Rei Misteriós i en Covi li van dir:
- Què feu aquí? - Hem vingut a visitar aquest planeta. - Ooohh! Sembleu molt forts, ens podríeu ajudar? - És clar! Què passa? Hi ha el Monstre de Foc i Gel que vol convertir el palau en una muntanya de gel i un volcà.
En aquell moment volant pel cel, va aparèixer l’Ira -una noia de foc- i va dir: - No impedireu que el Monstre de Foc i Gel faci la muntanya de gel i el volcà, perquè sinó, les conseqüències seran terribles!
- Perquè? - Es van preguntar tots espantats. - Us enviaré a tots al fons de la cova més fosca del regne. I amb un riure d’allò més terrorífic, es va esfumar entre els estels.
Va ser en aquell precís instant que en Súper Quadrat i en Súper Robot, se'n van recordar del seu amic en Larguito, que tenia el superpoder de la cançó. Amb les seves cançons aconseguirien prendre la decisió correcta per no acabar
en una cova fosca.
- Què és això que s’escolta de fons? -Va dir en Covi. - Sona una melodia. -Va respondre en Jirafita. - Qui és qui canta?
-Va preguntar la princesa Luna Estrella, amagada
darrere del seu pare. - Hola nois, soc en Superesponja i aquest és el meu millor amic, en Larguito. Plegats us ajudarem a absorbir el gel i a apagar el foc del Monstre de Foc i Gel. - Som-hi! - Van exclamar tots.
De camí a la missió que havien de fer tots plegats, van trobar un home alt i fort, que estava allà al mig esperant no sabien el què… Era en Covi-man! Al passar per davant seu, els hi va preguntar:
- On aneu? Ells li van explicar tota la història, on anaven i què farien… Llavors, en Covi-man, sense pensar-s’ho dues vegades, els hi va dir: - Jo també us ajudaré! Tinc el poder de la força i una barreja especial del meu laboratori que destrueix tot el mal! Així que van continuar tots junts el camí per acabar amb el Monstre de Foc i Gel i impedir que l’Ira els enviés a la cova més fosca.
Mentrestant, l’Ira i el Monstre de Foc i Gel es trobaven tranquil·lament planejant l’atac al palau del Rei Misteriós. Demà serà el gran dia amiga Ira, per fi aquell palau serà nostre.
Sí, quines ganes, un palau de gel i un gran volcà, com sempre havíem somiat!
En arribar, les van agafar despistades, els tres amics van unir els seus poders: en Larguito va fer sonar la seva melodia que va petrificar a l’Ira, mentre en Covi-man llençava la seva barreja per sobre del terrible Monstre de Foc i Gel.
El gel se li va començar a fondre i el Superesponja ho va absorbir tot instantàniament.
Ara només quedava el foc…. Què podien fer?
Va ser quan en Covi-man se'n va recordar del seu amic Súper-Doktor, que li encantava fer experiments com a ell i inventar màquines de tota mena. - Tinc una idea, trucaré al meu amic Súper-Doktor, ell segur que té algun
invent amb el que ens podrà ajudar a acabar amb el Monstre de Foc i Gel!
Al cau d’en Súper-Doktor va sonar el seu aparell de transmissió per imatge, el va activar i va veure al seu amic Covi-man. - Eiiii Covi-man, quant de temps sense veure’ns. Què dius?
En Covi-man li va explicar ràpidament tota la història i el gran problema que tenien i sense cap dubte en Súper-Doktor li va dir: - Per descomptat que us donaré un cop de mà amics! Tinc l’invent perfecte per acabar amb aquest monstre, la meva pistola supersònica amb 5 forats, amb ella el destruirem segur! Vaig de seguida a ajudar-vos.
Llavors, Donya Tovallola, que feia una volta per l’espai amb la seva amiga Ariel, va veure als seus amics Súper Quadrat i Súper Robot que semblaven molt amoïnats i els va dir: Què us passa que feu aquesta cara? -
Estàvem aquí comentant amb en Supercojín, que els nostres amics estan intentat derrotar a un Monstre de Foc i Gel que és molt dolent! - Va dir en Súperquadrat.
-
Hem de fer alguna cosa Donya Tovallola, el planeta ha quedat destrossat! -Va intervenir en Súper-Robot.
Donya Tovallola estava molt amoïnada per la situació, ella estimava molt a tots els éssers vius de tots els planetes, ja fossin animals o plantes, pel que va decidir que havia d’ajudar a que tot tornés a la normalitat. - Anem amics, hem d’ajudar als nostres companys! - Va exclamar sense pensar-s’ho dues vegades.
Davant d’aquesta situació de caos, entre tots van decidir l’única cosa que es podia fer…
Demanar ajut al seu amic, en Chipi, el més poderós dels
superherois! Tenia el superpoder de convertir-se en l’arc de Sant Martí i retornar totes les coses al seu lloc aportant tota la seva bondat.
Somrient com sempre, va aparèixer volant, es va estirar i estirar fins que va omplir el cel amb un gran arc de Sant Martí. Així, va aconseguir aturar a en Súper-Doktor, fent que el Monstre de Foc i Gel es tornès noble i bondadós i que l’Ira fos una guerrera que a partir de llavors, lluitaria sempre per portar la
felicitat arreu de l’espai. Un gran final per a una gran història!
Elaborat pels nens i nenes de 2n B.
HUGO
ADA
MARCEL
RAYAN
JUDITH
AINHOA
UNAI
PEDRO
ALBA
LEO
IRATXE
GUILLEM
LUCÍA C.
LUCÍA G.
ARIADNA
CÉSAR
SAOUSSAN
ANTHONY
ÈRIC
VÍCTOR R.
ALEX
IKER
HAFSA
ALEJANDRO
Moltes gràcies a totes les famílies que heu participat en la creació d'aquest conte. Sense la vostra ajuda i col·laboració no hagués estat possible.