Vet aquí que una vegada hi havia tres amigues que anaven passejant pel bosc. Es deien Carla, Dénia i Cristina. De cop i volta, van mirar i van veure a un gos amb cara de dolent i un petit monstre de molts colors amb cara de pocs amics.
Les tres amigues van sortir corrents molt espantades. Es van dirigir cap a una muntanya on van trobar una cova on amargar-se. Allà van descobrir a Globón i Sanantonio, dos grans amics que vivien a la cova des de fa molt de temps. Globón, té el poder de llançar raigs i Sanantonio té un mussol màgic que es pot transformar en qualsevol cosa.
Carla, Dénia i Cristina van explicar el que havien vist al bosc. Llavors, Sanantonio va demanar al seu mussol que es transformés en un núvol per poder tornar al bosc a veure si encara estaven el gos i el monstre.
Tots cinc van pujar al núvol i tornà al bosc. No van veure a cap dels dos, però si es van trobar amb Isabel·la passejant i llançant flors, dues de les coses que més li agradava fer.
Es van apropar a Isabel·la i li van preguntar si havia vist a un gos amb cara de dolent i a un monstre de molts colors amb cara de pocs amics. Isabel·la els va explicar que en el bosc estava passant alguna cosa des de feia un temps. Els arbres estaven desapareixent! A més, se sentia parlar de l'existència d'un búnquer on podien habitar alguns éssers dolents, que potser eren els que feien desaparèixer els arbres.
Entre tots, aquella nit van decidir amagar-se al bosc per vigilar i intentar enxampar als que fan desaparèixer els arbres. La Dénia, com és karateka, va decidir posar-se a vigilar a dalt d'un arbre, perquè podia fer grans salts si veia alguna cosa i avisar a la resta. Quan el bosc estava totalment fosc, la Dénia va veure una llum de color taronja, però no sabia d'on venia. Va fer un gran salt i va avisar a la resta. Van seguir la llum taronja per veure d'on venia i van veure a dues ombres que estaven tallant un gran arbre amb ajuda d'un diamant que portava un d'ells.
Van intentar apropar-se per veure quins eren, però van escapar volant a gran velocitat en una taula i de l'arbre que estaven tallant va caure algú. Isabel·la va exclamar: -És el Timba, que sempre dorm a dalt dels arbres! Timba va explicar que cada nit es desperta perquè escolta sorolls de com si estiguessin tallant arbres.
Isabel·la va fer memòria i va dir que en el bosc, en una cabanya, hi vivien la Lucia, la Noa i la Primavera, que potser podrien saber què estava passant en el bosc. Van decidir anar a visitar-les. Mentre anaven caminant pel bosc van veure que faltaven molts arbres. Enmig del bosc van trobar la cabanya, es van apropar i van trucar a la porta. Noa va obrir la porta i es va quedar amb la boca oberta quan els hi va veure a tots fora de la cabanya.
Els va convidar a passar i quan estaven explicant el que els va passar van escoltar un soroll, van mirar per la finestra i van tornar a veure la llum taronja, llavors van sortir de la cabanya per veure què passava. Van veure dues ombres que sortien corrents i tots les van seguir fins a un búnquer. Es van ficar dintre i era tot ple de camins, semblava un laberint. Com que hi havia diferents camins, van decidir dividir-se en dos grups i seguir dos camins diferents.
Després de caminar durant molta estona, el grup de Globon i Sanantonio es van trobar amb un gos de color groc que es deia Maike i el grup de la Dénia, Cristina i Carla es van trobar amb un altre gos groc que es deia Maic. Maic i Maike van explicar que feia molt de temps que estaven allà dintre i que encara no havien descobert la sortida.
Van continuar caminant i de sobte els dos camins es van ajuntar i es van trobar tots. Maic i Maike es van posar molt contents perquè feia molt de temps que no es veien. Llavors van explicar a la resta que eren bessons i que feia uns quants anys que havien estat separats i no s'havien tornat a veure. De sobte van ser il·luminats per la llum taronja. Sanantonio, sense pensar, va demanar al seu mussol que es transformés en una catifa màgica per poder volar. Tots es van ficar a sobre i van seguir la llum taronja. Quan es van adonar, la llum els havia guiat a la sortida del búnquer.
I quina va ser la sorpresa que davant es van trobar un gran temple.
La llum va desaparèixer i van entrar a dins del temple per veure què hi havia dintre. Quan estaven dintre es van trobar dues disfresses que semblaven màgiques. Es van apropar per mirar i Carla, que era molt curiosa, no es va poder aguantar i va tocar i... darrere del fum que va sortir van aparèixer el Mag de O i la Maga de O dintre de les seves disfresses. Es van quedar tots bocabadats mirant sense saber què és el que havia passat.
Mac de O i la maga de O van dir: - Per fi heu arribat! Us estàvem esperant.
Pe r ar fi h ri eu ba t!
Cristina va respondre: - Per què? Què us passa? I el mag de O i la maga de O els hi van explicar que fa un temps van venir al bosc uns dolents, que es deien Invictor.exe, Maik.exe, Alcon i Polo. I des de llavors estaven desapareixent els arbres del bosc. I us necessitem per buscar un arbre que els seus fruits són màgics i així la meva germana i jo poder fer una poció per donar als dolents i poder-los transformar en bons i recuperar el nostre bosc.
Dénia va preguntar: - On es troba aquest arbre màgic? - A dalt d'una gran muntanya. Va respondre la maga de O. - Llavors ja ens podem posar en camí per arribar el més aviat possible. Va dir Globon. Eren molts i havien de pensar com arribar a la muntanya. El Mag de O amb el seu bastó màgic es va dirigir al mussol de Sanantonio i va fer que es transformés en molts núvols màgics i així, tots podrien anar a buscar l'arbre màgic a la muntanya.
Després de viatjar durant tota la nit, Lucia, que sempre estava molt atenta, va ser la primera en veure l'arbre. I va cridar: - Mireu allà! És l'arbre! - Com brilla! va exclamar Primavera. Mireu allà! És l’arbre!
Com brilla!
Ràpidament Mag de O i Maga de O van anar cap a l'arbre i van agafar dos fruits màgics. Van tornar al temple i Mac de O i Maga de O es van posar a fer la poció amb ajuda de Cristina, Carla, Lucia i Dénia. La resta es van quedar al bosc per vigilar i buscar els dolents. Isabel·la, amb les seves flors, fa una corda per tenir-la preparada per quan vegin els dolents.
De cop Timba va cridar: - Mireu allà, són els dolents! - Isabel·la, llença la teva corda!
Mireu allà! Són els dolents!
Van cridar Maic i Maike. Isabel·la va llençar la seva corda i Invictor.exe, Maik.exe, Alcon i Polo van quedar atrapats a la corda de flors sense poder-se moure. La resta que estaven en el temple ajudant a fer la poció van aparèixer a sobre dels núvols màgics. Van anar on estaven cordats i van llençar la poció per sobre dels dolents.
De cop va sortir un fum molt espès. Tots es van quedar mirant bocabadats. Cristina els va començar a fer preguntes i es van adonar que no recordaven res. El Mag de O va dir: -Els han fet un encanteri! I per això no poden contestar les preguntes perquè no recorden res.
Els han fet un encanteri!
Llavors Carla i Dénia van dir: -Ara hem de pensar alguna cosa per recuperar els arbres del bosc. -Podem aprofitar les llavors de l'altre fruit que hem agafat de l'arbre màgic. Va dir Primavera.
Entre tots van agafar les llavors i van començar a plantar i, de sobte, van començar a sortir uns petits arbres del terra. Tots es van posar molt i molt contents. Havien recuperat el bosc!
Aquest conte ha estat creat i il·lustrat per la classe de 2nA La Calma