2nB NEMO EL PEIX BRILLANT, FA AMICS

NEMO, EL PEIX BRILLANT, FA AMICS

Els nens i les nenes de segon cada dia en sabem més d'escriure!

Al llarg del curs hem estat practicant i hem escrit diferents textos.

En aquest últim trimestre ens hem atrevit a fer un conte entre tots i totes.

Hem tingut molta feina!: Pensar l'argument, els personatges, escriure una mica cadascú i fer les il·lustracions.

Les mestres ens han ajudat una mica.

Aquest és el resultat i ara el podeu llegir.

Esperem que us agradi, ja que ho hem fet amb molta il·lusió.

Classe 2n B ‘’Circ dels Pallassos’’

Aquesta història va començar un dia molt assolellat. El cel estava blau, sense núvols i el Sol brillava com mai s’havia vist.

En un petit riu es trobava jugant Men, un nen molt entremaliat a qui li agradaven molt els animalets, tant que si podia els agafava i se’ls emportava a casa seva.

Men, vivia en una petita cabanya al bosc, amb els seus pares.

Atxaman, amb poders i que podia volar, anar sota terra i per l’aigua, Roberta, la mare, i la seva germana Cristina que somiava ser una princesa i sempre portava en els seus cabells negres una corona, li agradaven molt els vestits, les sabates de taló i els pentinats.

Molt a prop de la cabanya on vivia Men hi havia una casa molt gran on vivien la Fibi i les seves filles, Ibi, Lili i Laia, les quatre eren molt especials. Voleu saber que és el que les feia especials? Doncs us ho explicaré: Fibi, la mare, tenia el poder de volar i fer-se invisible, Laia, la germana gran, tenia el poder de la natura, podia fer reviure les plantes i a més podia parlar amb els animals, Lili la germana mitjana podia tele transportar-se i la germana petita Ibi podia congelar coses.

Què en penseu d’aquesta família? Creieu què és especial? Doncs encara hi ha més. Les germanes tenien com a mascota a dos conillets, Escurbuni i Lisa un conillet de Pasqua.

Escurbuni era un conillet que llençava boles de foc i els seus peus a més de cremar quan corria, donaven bona sort i a més podia descongelar a la gent que estava congelada.

Lisa, tenia unes grans orelles blanques i sempre anava amb un ou de pasqua a la seva mà, que el feia ser un conillet únic. Us preguntareu per què l’ou li feia ser un conillet únic, doncs perquè cada vegada que algú estava trist, l’ou s’il·luminava.

Men, després de jugar molt a la vora del riu, estava cansat i va seure amb els peus dintre del riu mirant l’aigua. Els raigs de sol es vien reflectits a l’aigua. Men, es va quedar bocabadat mirant, fins que de cop va veure que es movia alguna cosa dintre del riu, com si fos un diamant de color blau.

Es

va

quedar

observant

per

veure si esbrinava què era. De sobte, aquella cosa brillant va saltar i va sortir de l’aigua un momentet.

Llavors,

Men

va

veure que es tractava d’un peix molt bonic, de color blau, que brillava tant que semblava que les seves escates estaven cobertes de purpurina.

Li va agradar tant que es va posar a pensar com podia fer per agafar aquell peix tan bonic.

El Sol s’anava amagant i es començava a fer de nit i Men havia de tornar al bosc.

Men, va fer el camí de tornada a la cabanya i quan

va

Atxaman estaven

arribar, i

Roberta

acabant

de

preparar el sopar. Mentre sopaven, Men va explicar als seus pares com era el peix que havia vist al riu.

Atxaman el pare, li va dir que si volia l’endemà podien tornar al riu per veure bonic.

aquest

peix

tan

L’endemà, al matí quan començaven a sortir els primers raigs de sol, Atxaman i Men se’n van a anar cap al riu. En arribar a la vora del riu, pare i fill van seure a observar l’aigua per poder tornar a veure el peix brillant. Van estar una bona estona i no veien res, fins que de sobte un raig enorme va sortir del riu. Sabeu que era? Sí, era el peix.

Men, li va dir al seu pare que havia de fer tot el possible per poder agafar aquell peix, perquè se’l volia emportar a casa seva. Entre tots dos van pensar diferents maneres de com poder agafar-ho.

Amb una petita xarxa, Atxaman que tenia el poder de respirar sota l’aigua es va ficar al riu, al cap d’unes quantes hores van agafar al peix. El van ficar en un recipient amb aigua i se’l van emportar a la cabanya.

Quan van arribar pare i fill a la cabanya, van ensenyar el peix a Roberta i aquesta es va quedar amb la boca oberta en veure’l.

Roberta li va preparar una peixera molt bonica i tots tres es passaven estones davant de la peixera mirant el peix.

Aquella nit, a la casa gran del costat de la cabanya, Lisa, el conillet de Pasqua no podia dormir i tan la mare, Fibi, com les filles, Laia, Lili i Ibi estaven molt preocupades per Lisa.

Escurbuni mirant a la seva germana Lisa, sabia que alguna cosa passava i que si Lisa estava tan angoixada era perquè algú estava trist. A més, l’ou de la seva mà estava il·luminat.

Lisa, mentre la resta dormia, es va escapar per la tanca del jardí i començà a caminar pel bosc fins que es trobà davant de la cabanya on vivia Men. Quan va mirar per la finestra va veure al peix. Lisa l’única cosa que podia fer en aquell moment era deixar un ou per protegir al peix, així que el va ficar dintre de la peixera on havia ficat Roberta el peix.

L’endemà Lisa explicà al seu germà Escurbuni, a Fibi, Lili, Laia i Ibi el que havia vist a la cabanya dels seus veïns.

Llavors, com que Laia podia parlar amb els animals, van pensar que podien anar per saber qui era aquell peix i que li passava. Quan van arribar a la cabanya van veure que dintre estava Men amb els seus pares i que estaven mirant la peixera, perquè veien alguna cosa que el dia abans no hi era. Era l’ou que Lisa havia deixat al peix i estaven amb cares de preguntar-se com havia anat a parar aquell ou dintre de la peixera.

Fibi va dir que havien d’esperar que no hi hagués ningú per poder entrar a la cabanya.

Van decidir amagar-se al bosc mentre esperaven, però quina va ser la sorpresa quan es van adonar que no estaven sols, en el bosc hi havia algú més!

Darrere unes roques van trobar una nau espacial molt estranya.

A qui podria pertànyer aquell artefacte?

De cop, un soroll els va espantar, van mirar i van veure que es movia una branca d’un arbre, però no podien veure res. Lili se’n va tele transportar fins a l’arbre ja què estava segura que hi havia algú. Efectivament, tenia raó, a l’arbre hi havia El Cocodrilo un ésser estrany que es podia camuflar. El Cocodrilo amb les seves banyes va agafar a la Lili que es va espantar molt i es va posar a cridar, les seves germanes i la mare van anar a ajudar-la. Ibi va llençar gel per poder-lo congelar, Fibi es va fer invisible i volant va anar fins on era El Cocodrilo i entre tots van salvar a Lili i van capturar a El Cocodrilo.

Escurbuni va descongelar El Cocodrilo i aquest els va explicar que venia d’un altre planeta, el planeta Planet i venia acompanyat de la seva mascota inseparable Cocodrilo, el més vell del seu planeta. Havien arribat fins allà seguint uns raigs brillants que havien vist des del seu planeta el dia anterior.

El seu rei Begeta, els va demanar que anessin a explorar per esbrinar que era aquell raig tan brillant que s’havia vist.

Mentre estaven parlant van començar a caure unes boles de foc que provenien del cel. Tots van mirar al cel per veure que passava. El Cocodrilo es va adonar que aquelles boles de foc provenien del seu planeta i que segurament Begeta en veure que els seus amics estaven en perill va començar a llençar-les.

Cocodrilo va intentar avisar des de la nau a Begeta que no estaven en perill, que havia de deixar d’enviar boles de foc.

De sobte un raig molt, molt, molt brillant, va sortir de dintre de la cabanya i tots van sortir corrents a veure què passava. Llavors van veure que aquell raig tan brillant eren les escates del peix que amb l’ajuda de la màgia de l’ou que Lisa li va deixar a la peixera li va donar encara més força per brillar més.

Tots es van mirar i van pensar el mateix, el peix estava en perill i havien de pensar com salvar-lo.

El Cocodrilo va decidir que seria important que el rei de Planet estigués amb ells i el van cridar. Begeta es va presentar de seguida per ajudar.

Fibi li va demanar a la seva filla Laia que intentés comunicar-se amb el peix. Laia va tancar els ulls i ho va intentar. El peix li va dir que es deia Nemo i que estava en perill,

ja

què

si

continuava

dintre

d’aquella

moriria. Se li estava acabant el temps.

Tots estaven d’acord, havien de salvar a Nemo!

peixera,

Begeta i Escurbuni van llençar boles de foc per cridar l’atenció de Men, Cristina i els seus pares, Atxaman i Roberta. Tots quatre van sortir de la cabanya corrents per veure que passava. Ibi, amb el seu poder de gel els va congelar. La resta van entrar a la cabanya corrents a buscar a Nemo.

Nemo els va explicar que havien de descongelar a Men i els seus pares ja que ells no sabien que li estaven fent mal. Llavors Escurbuni va descongelar a Men i entre tots van explicar-li que passava amb Nemo. Men ho va entendre i amb el seu poder d’escalfar amb els ulls, ell mateix va descongelar als seus pares.

També es va encarregar d’explicar als seus pares que havien de deixar a Nemo en llibertat ja que la seva vida estava en perill.

Laia, que era la que tenia el poder de la natura i era qui podia transmetre a Nemo forces per sobreviure, va agafar la peixera i tots junts se’n van anar al riu. Allà es van acomiadar de Nemo i aquest com agraïment els hi va regalar una de les seves escates brillants. Tots van decidir que aquella escata estaria en un lloc molt especial del bosc. Cada vegada que volguessin veure a Nemo tan sols haurien de posar l’escata davant del Sol i fer-la brillar, així Nemo faria un salt al riu per estar amb els seus amics.

Nemo va marxar molt content nedant pel riu.

Begeta, El Cocodrilo i Cocodrilo havien de tornar a Planet, però Begeta, rei de Planet, que va veure a Cristina amb la seva corona, li va oferir ser la reina de Planet. Cristina ho va pensar una estona, però al final va acceptar i va marxar amb ells al planeta Planet on es va convertir en reina.

FI

La resta van continuar vivint al bosc feliços molts i molts anys.

Aquest conte ha estat escrit i il·lustrat per: