COMUNITAT
EDUCATIVA
_
El període d'adaptació vist per les famílies e- .es famílies molt
- ':::-:::cés
impor-
e hi ha sentiradictoris: -= -
=-:
'='~~ :_=
rr¡ans alienes I'ésser aleshores
~=:-es::o::alment 1xlen =_
ha
bilitzar
::-e:s. Es poden sentir
perque els
separar-se
del
seu
_
Quan les criatures
ja
-.=';, anat a una escola
in-
=':;rtil, poden pensar que el
s::~Till
o la seva fi Ila no
va
el moment
de la separació.
tant
dades
recollint
que
al
IIarg de la vida diaria. Hi ha gent que viu bé i que se'n va
amb tranquil·litat. persones
deixar
A unes els costa
la seva criatura
sense adonar-se, el comiat. drien
i,
allarguen
Unes altres vol-
desapareixer
sense
que
==~r:ació.
Pero, en general, recalquem
- 5, les
els
primers
criatu res esta ra n
_~~ ... panyades
dintre
__ la per una figura
de d'a-
~'T3ment. I'es-
:-::(2 (hi ha dues educadoamb
el grup)
amb la qual
I'escolarització,
desig que es desperta
ritme
a I'horari
per
la nit
de
buscant
separar-se
cop
por
a
també
els pri-
a
els pares;
unes altres que no voldran
laboral,
primer
plorant
quantes setmanes; unes al-
Per als més menuts, entrar
que ho ma-
tres que es despertaran
per
que
de la mare per desaparegui,
o
unes altres que, per contra, li
re-
mostraran
indiferencia.
presenta un esfor<;;, una si-
També pot ser que perdin la
tuació
gana o que presentin
nova, un canvi que
con-
pot provocar certes inquie-
ductes regressives (voler el
tuds. La separació física de
xumet,
la mare pot despertar inse-
fínters ...).
guretats, conegut
genera
angoixes,
la criatura
a formar
part d'un grup, a
compartir
pors
i
passa
la persona adul-
ta que en té cura, a acceptar
unes normes,
mes són transitoris
i aniran
desapareixent
mesura
que I'infant
a
es vagi trobant
segur. És important nir una actitud
mante-
tranquil·la
i
serena, perque és un pro-
a les
cés que tots, infants, pares,
quals, de mica en mica, s'-
en
haura d'anar adaptant
i fa-
mares i persones educadores, hem de passar. Merce Bonastre
miliaritzant. Com
els es-
unes
pautes i una dinamica
i I'oportunitat
no controlar
Tots aquests símpto-
I'espai nou i des-
el
les nenes i els nens de tor-
a
educadora,
Barcelona
que tenen les famílies d'in-
penso que el període d'a-
terrelacionar-se.
daptació
és el temps
que
Adaptació a I'escola
necessita
cada
per
El que he apres respecte a
Són conscients de I'im-
es van
portant
_..renyent.
se n'adonés.
la tranquil'litat es viu
nar a I'escola
Els Ila<;;os amb
~
I'infant
al
I'escola infantil
i contras-
sobre cada infant
amics,
temps
cada
mers dies o passades unes
la
al de I'escola ...
en compte
les
amb
els
un
treball,
de les mares i els i
cal
adaptar-nos
La decisió
es pren tenint
anem
I'am-
nifestaran
compartit
amb
temps,
-=:::e5sita cap període d'a-
Durant
després d'haver
ens
altres
__--:en<;;ament.
que
cada historia,
Hi ha criatures
de les d'estiu,
família,
el
la separació
org del curs, no pas al
pecialment
les famílies.
= - la seva filla, o perque =-=-;:::;deixen escolaritzar-Io
vivencia és única i diferent.
de vacances, es-
bient es re laxa a I'espai de
pares
la pres-
família,
En tornar
Ilargues
-~5 i per
les educadores.
El període d'adaptació
estones
I'opinió
_'::S-.2
mesura
passant
_:;::::::5 per unes altres per-
:::: ;:e I'entorn,
desculpa-
I arriba
apareixer inse-
per
i tranquil·litzar.
A
d'elles.
'oden notar
un temps
desdramatitzar,
les
::enen por de dei-
~rs
els dedica
paper
que
tenen
sentir-se
infant
segur, tranquil
a I'escola
deis
meus quatre fills és que la
gust
en el procés de separació
uns nens i nenes que ne-
seva
seu espai, que és al cos-
deis seus fi lis i fi Iles i se sen-
cessitaran
abans per la meya.
-e: de les aules, així són vi':::5 i accessibles. Cada
ten una part d'aquest procés.
per aconseguir-ho;
Antzuola
tres, tot un trimestre,
per-
fian<;;a en el centre
i més
que
cada
seguretat
mareo
dies més
"::'U, les famílies es queden :=.
=~. una de les educadores
45
I
Herri Eskola
Bilbao
Guix d'lnfantil
Núm. 45. Setembre-Octubre 2008
cada
Hi haura
I'adaptació
com a figures d'aferrament
Uns quants
a I'escola.
ia
dues setmanes
criatura,
uns al-
adaptació
passava
A cada fill, més con-
com
a
i tu "-
que en penses
Aixo
es tradu'¡'a, per part
deis infants, quil·litat
en més tran-
a I'hora
I'escola
d'anar
a
i en més alegria
a I'hora de tornar
a casa.
Si les mares i els pares acceptem
I'escola
mestres
i els
deis nostres fills i
filles, ells i elles s'hi adaptaran
i
hi gaudiran, I'aprenen-
tatge els resultara facil i el podran viure amb alegria. Si pares
les
mares
patim
nostres
fills
la patiran.
i els
I'escola, i filles
els
també
Tot depen
de
nosaltres.
I'altre, amb tots dos ... Re-
nant. Em mirava
cordo
que,
plorava ...
ment,
els temps
els trobavem
comen~a-
el
L1uís,
cop
deixar-Io,
tot el personal. Aixo és quel-
aconseguia
em tocaya
sortir
com
fonamental,
havia un que plorava quan
que,
pares i les mares, cree que
li tocaya anar-se'n, pero els
pensava que el nen estava
elles
patint,
que arribaran a coneixer mi-
horaris
i els calendaris
mantenien
sense
Aixo no obstant,
es
canvis.
me
sí que va
n'anava,
que m'odiaria,
m'escapaven
les
i se Ilagri-
mes ... Pero passa el temps i
resultar molt positiu que les
veus que el nen cada vega-
mestres
da hi va més content,
organitzessin
un
que
seran
és el més preuat que tenim. A I'etapa
molt
menuts,
I'escola
cada
ment en les seves persone-
I'oca-
amb unes
altres mares i anar-nos entre
vegada
que
les
li dius
«Vinga! Que hem d'anar al
tes,
(la
col'le!» esta feli~ i hi entra
actituds
saludant
compartir,
nosaltres
tots els seus pro-
fes i que, cada vegada que
Concepción Bílbao
ens n'anem,
els busca per ...
Així
sí
ja
fer sis anys i he oblidat
del
va ser
Moraleja de Enmedio (Madrid)
tortuós.
tocaya
En el
un canvi
millora
radical
sensible.
i
Ens
sembla com si hagués crescut, com si fos més feli~.
Encara recordo
(primer, a
socialitzar-se,
meu cas, el comportament
El període d'adaptació el meu-
aprendran
basiques, com ara
de la meya filla ha experi-
Javier
García
que
positiva-
el valor de I'amistat...
Els nostres fills acaben de
-i
influira
co-
mentat
y, després,
a
can~ons que hi apren, que
sió de coincidir
canta
una
0-2
I'entrada
cosa va proporcionar
quan
que dóna gust.
I'haurreskola
de zero a
tres anys, encara que són
Sara Horrillo
odes d'adaptació
persones
1I0rels nostres fills.~ i filles, que
Període d'adaptació
guns detalls deis seus perí-
les
els
fa gestos
acomiadar-se'n
al-
nosaltres,
espai per a I'espera, la qual
Barcelona
Adaptar-se costa amunt
que,
nens i jo. De vegades, n'hi
quan
de
ja
després
majoria érem dones).
Mare de l'Arnau, l'Oliana i la Nina
cadores i, en general, amb
Un
previstos
molt curts els
molt propera amb les edu-
de I'escola. Un dilema, per-
neixent
Rosa Grau
al
i cridava,
treure'l
Una vivencia molt
quan
del cotxe
i
A més, les activitats
important i decisiva
proposades
per al desendel curs esco-
Per a nosaltres, el pare i la
volupament
tots dos casos, ens van Iliu-
com si I'hi anés la pell. En-
mare, el període d'adaptació
lar ens agraden
i alhora
rar un calendari tancat que
travem
de la nostra filla a I'escola El
ens
perque,
no es va flexibilitzar
era al meu coll, tot anava
Almendro
com que són tan menuts,
pel fet que fossin bessons,
bé, pero quan
una vivencia molt important
en general,
ni que -tal
anar o, més ben dit,. quan
i decisiva.
creen~a que no són capa-
intentava
dies, unes hores, en que ens
~os de fer
hem sentit molt il'lusionats,
obstant,
de vegades preocupats, pero
que els ensenyen petits co-
també
neixements
a I'aula
a
de dos anys). En
gens
com va succeir
I'haurreskola-
n'hi
ha-
s'arrapava
a
la
a I'escola i, mentre
el deixava
arrencar-me'l
gués un que es posés malalt
del cos, comen~ava
des de practicament
rar i a cridar
el pri-
mer dia, amb la qual cosa
guessin
I'adaptació
més
va acabar
esdevenir
un anar
constant,
amb
per
i venir
I'un,
amb
cadireta
a plo-
com si I'ha-
de matar.
és la
molt
representat
Han estat
contents
uns
en
tenim
la falsa
res. Aixo
no
és al contrari,
ja
deis
quals
cara
veure els progressos i I'a-
que feia quan em mirava,
daptació de la Lorena. Hi ha
cients, pero deis quals S'3-
com si I'estigués
hagut
donen perfectament.
46 I Guix d'lnfantil
recordo
El que
ha
sorprenen,
abando-
Núm. 45. Setembre-Octubre
2008
una
comunicació
creiem
que no són cons-
COMUNITAT
EDUCATIVA
el} penses
Únicament,
m'agra-
Garla afegir-hi
el
agra"lment infinit
a tot el
meu
L'objectiu principal a
que I'adaptació del nostre
Se(] •.ues, I SI ens sentim
la nostra escola és ajudar els menuts i les seves fa-
alumnat sigui al més reei-
angoixaóes o desconfiades,
elles
se
seme
personal de I'escola.
mílies a seguir aquest pro-
xida possible. • Considerar
M. Carmen Ibáñez
cés. Les estrateg ies per
període d'adaptació
un procés en el qual la nena o el nen va elabo-
canvis importants
Madrid
aconsegu ir-ho són: • Entrevistes
rant, des de I'afectivitat,
de
El període d'adaptació
viduals en les quals intentem transmetre informa-
Mare de la Lorena, de la c1asse deis Ratolins
indi-
el
i (e"""o'OSe5.
inquietes
• Cal
com
infants
no
'r'c'ar en e s
justament
comen~ar
abans I'escola
la perdua i el guany que
(treure'ls el xumet, can-
La incorporació de les nenes i els nens a ¡'escola
ció i afavori r el coneixe-
representa separar-se de la
viar-Ios d'habitació, acos-
ment mutu i I'establiment
mare i del pare, fins a
tumar-Ios
infantil
d'una relació confiada per
I'acceptació completa de la seva nova vida escolar.
bolquer ...), ja
esdevé un mo-
ment clau per comprendre que significa
totes dues parts. •
I'educació
família. La manera com es
•
plantegi i s'acordi aquest
gui
pagar-ne
un
superar
els dubtes,
les
quil'litat
i amb
la col'labo-
ració per part de les nenes i els nens, i, en aquest
jan~ant la nostra actitud
moment,
comprensiva, afectuosa i
gies
dialogant.
Hem de tenir
comprendre la nova situa-
que totes les experiencies i situacions són educatives.
en compte que les persones ad uItes transmetem
ció en que estan immersoso
L'analisi i la refle-
les emocions a les criatu-
Alicia
•
cost
important,
a
són
inquietuds, les pors..., mit-
es visqui de manera naturalo que, per contra, cal-
ajudant-Ies
que
aprenentatges que s'han de realitzar amb tran-
L'orientació a les
famílies,
Coneixement deis
costums i les particularitats de cada infa nt.
moment, comportara que
afectiu
Incorporació pau-
lati na i esglaonada de les criatures.
com a tasca compartida entre els educadors i cada
•
a anar sense
La
•
tant
consideració
les seves ener-
estan
ocupades
a
Neira Escobar
per a les famílies com per
xió sobre les millores que
res. Si ens sentim tran-
Directora de I'escola d'educació
a la propia canalla.
es poden incorporar per-
quil'les,
Madrid
infantil
elles se senten
El Almendro
AOUEST ÉS UN ESPAI OBERT A LES lEVES OPINIONS
El que penses ens interessa molt. Les teves opinions es publicaran
• Drets personals
i tu
Finalitzat
en els propers números
i deures laborals.
el termini
Permisos laborals
de presentació
• Com et sents quan fas d'educadora Data maxima
d'entrega:
Les educadores
q~_e-eI- 3enses ...
haurien
Data maxi ma d'entrega: Extensió:
Digues la teva!
~
-'1,]
Guix d'lnfantil
de 2008.
de menjar
amb els nens.
3 de novembre de 2008. La redacció de la revista es reserva el dret
més extenses.
Editorial Graó, Hurtado, 29,08022 Barcelona
Núm.
45. Setembre-Octubre
2008
moment?
de suport?
3 d'octubre
10 línies mecanografiades.
de reduir les aportacions
en qualsevol
d'originals
¡fi1J
Fax: 933 524337
@ editoria/@graa.com