DE NEN CONSENTIT A NEN TIRÀ Més que demanar, exigeixen. I ho fan perquè saben que, sigui el que sigui, ho aconseguiran. Són nens/es amb una educació complaent, als quals a casa, se’ls hi consenteix gairebé tot. Com seran de grans?
Cristina s’ha negat a menjar la sopa perquè “avui” no li agradava i volia una altra sopa. La seva mare si prepara un altre plat, mentrestant, ella mira una pel·lícula perquè, tot i que la seva mare li ha dit que a aquella hora la televisió ha de ser tancada, el seu pare “l’ha deixat”. I és que ella prova a demanar i fa el que vol ... perquè s’ha adonat que, al final, se surt amb la seva. Si a la primera no funciona, posa en marxa la seva màquina de lamentacions, rabietes o el seu “mal de panxa” ... i ho aconsegueix. En definitiva, Cristina és una nena consentida pels seus pares. INCONFUNDIBLES “Són fills i filles acostumats a fer el que volen, sense que res se’ls hi interposi. Resulten mimats, capritxosos, egoistes i amb poca capacitat per valorar els objectes i a les persones”. Així defineix Valentín Martínez - Otero, doctor en Psicologia i en Pedagogia, i professor en la Universidad Complutense de Madrid, a aquest tipus de nens/es. El problema és que si els acostumes a rebre sempre tot el que demana, per desmesurat i inapropiat que sigui, li estaràs obrint les portes a que les exigències cada cop siguin majors. I tot i així, les aconseguirà perquè prèviament ha anat prenent notes de les nostres debilitats, i decideix actuar sobre elles. Saben que claudicarem davant una rabieta o un plor inconsolable, “i amb el temps, pot convertir-se en un tirà, que no dubti en mostrar-se agressiu i desafiant amb els seus pares per aconseguir allò que vol”, adverteix aquest especialista.
LA SOLUCIÓ ESTÀ EN LES TEVES MANS Posar-hi fre el més aviat possible. Complaure tots els seus desitjos i peticions no el farà mes feliç. El teu nen/a necessita trobar-se amb negatives raonables, quan la situació o requereixi. Establir normes i límits clars des de la infància resulta fonamental. “L’ideal és que els dos progenitors tinguin un estil educatiu democràtic, que respecti els drets dels fills i impulsi el compliment de deures. Es basa, en definitiva, en l’exemple, en l’establiment de normes raonables i raonades, és a dir, en l’autoritat, no en l’autoritarisme, a l’igual que el diàleg i per suposat, en l’amor” assegura el Doctor Martínez - Otero. FUTUR INCERT A casa, són els que manen, però, generalment, al creuar la porta, se’ls acaba aquest poder de manipulació. Són nens i nenes que estan acostumats a demanar, no a donar,i amb aquesta actitud, per exemple, es molt complicat fer amics. Així, de vegades, a l’escola, solen mostrar-se “frustrats, inadaptats o amb problemes en el seu rendiment escolar” adverteix el doctor. És a dir,intenten dominar als altres nens, com ho fan amb els seus pares, i a diferència d’aquests, lluny de permetre-ho, els altres nens/es els rebutgen. I el problema és que, de no tallar aquest comportament a temps, les conseqüències per al seu futur poden ser molt negatives. Ho explica aquest especialista: “Es tracta d’adolescents problemàtics, amb escassa tolerància a la frustració, la qualcosa pot conduir a situacions greus, per exemple, consum de drogues, violència escolar ...”
ASSESSORAMENT: Valentín Martínez - Otero, doctor en Psicologia i en pedagogia i professor de la universitat Complutense de Madrid