Els avis i les àvies com a figures actives a la societat actual L‘Elena, de quatre anys, està trista. Aviat tindrà un germanet, però la seva mare ha de fer repòs absolut al llit perquè té dolors. De sobte, algú arriba a casa… És l‘avi! Saluda la nena i li diu: «Apa Elena, acaba d‘esmorzar, que avui t‘hi acompanyo jo, a l‘escola». «Tinc molta sort, puc disposar del meu pare i la meva mare perquè m‘ajudin amb l‘Elena. Estic segura que tot sortirà bé», pensa la Teresa, la mare de la nena.
Paraules clau: avis i àvies, conciliació familiar, família i educació, relació afectiva, rols en la família, activitats amb néts i nétes.
Avis, néts i la relació afectiva que mantenen A les famílies actuals, multigeneracionals i d‘estructures diverses, els avis i les àvies en són uns grans protagonistes. Estan encarregats de tenir cura dels seus néts i nétes, però la seva tasca va molt més enllà. Són mediadors dintre de la família, models d‘envelliment i representants de l‘amor incondicional. Els néts són per als avis una font de satisfacció, perquè amb ells ja no tenen obligacions educatives, sinó únicament el plaer d‘amanyagar-los. Els néts són els que diuen als avis de manera més explícita com els estimen i els grans són les persones que tenen més temps per escoltar-los. Els infants tenen una gran confiança en els seus avis i àvies. Els avis i les àvies solen ser defensors dels seus néts i de les seves nétes i reflecteixen una imatge d‘amor diferent, ja que les criatures els donen l‘oportunitat d‘estimar més lliurement i de recarregar les seves fonts d‘energia en una etapa de valoració difícil en l‘ésser humà. Els avis i les àvies cobreixen les necessitats dels seus néts i de les seves nétes amb responsabilitat i esdevenen els millors cangurs, «cangurs de luxe», perquè són la millor companyia, atès que fan que les criatures se sentin segures i molt estimades.
Quan els infants van creixent, són escoltats i compresos de manera pacient per les àvies i els avis. Amb elles i ells comparteixen els seus dubtes i se senten protegits davant de situacions desconegudes, perquè poden disposar de l‘experiència de vida d‘algú que ha viscut una colla d‘anys. L‘experiència de vida de les àvies i els avis, font de saviesa No hi ha cap conte millor que el que explica un avi o una àvia, perquè les persones grans són narradores expertes. Els contes de les àvies i dels avis són fantasia i realitat alhora, són relats magistrals que parteixen de la seva pròpia experiència de vida, rica i directa. Els avis i les àvies sobreviuen mitjançant la seva descendència, per la qual cosa els processos d‘identificació van més enllà de l‘estricta relació entre pares i fills. Projecten les seves il·lusions en els néts i les nétes, com també les seves actituds, els seus gestos, els seus hàbits… En definitiva, la seva pròpia història. Les vivències que les àvies i els avis expliquen sobre la vida dels seus fills i filles (els pares i les mares) quan ells també eren criatures, fa que els infants interioritzin un sentit de continuïtat de la família i acceptin que els seus progenitors també són humans, i així s‘hi poden identificar. D‘altra banda, els néts i les nétes representen per a les àvies i els avis el nexe entre el passat i el futur en la dinastia de la família, els re- corden com eren ells com a pares, què van viure quan feien de fills i fi- lles, què van sentir respecte als seus pares i mares, etc. Tot això succeeix si conviuen avis i néts. Quines activitats poden realitzar avis i néts junts? La lectura en veu alta. Compartiran llibres diversos; •
Despertaran en els infants l‘interès per la lectura; explicaran paraules que les criatures desconeixen, la qual cosa els servirà a elles per ampliar el vocabulari; etc.
•
Les excursions, els llargs passejos o les visites culturals. Amb la motxilla preparada, avis i néts aniran al zoo, a pescar, a la platja, a pedalar amb bicicleta a poc a poc, a recollir móres per fer melmelada o a qualsevol museu o exposició en els quals actuaran com a excel·lents guies, perquè hi aportaran tota la seva experiència.
•
Els jocs tradicionals. Les cartes i el parxís són alguns dels jocs preferits dels avis, i els néts també en podran aportar uns altres de més actuals. També jugaran a disfressar-se amb la roba del bagul que hi ha a les golfes o ajudaran l‘àvia a cuinar quan prepari el dinar, un berenar sorpresa o unes postres especials.
•
L‘arbre genealògic. Els avis i les àvies ensenyaran als seus néts i nétes a conèixer les seves arrels. Poden explicar als infant l‘àlbum familiar que conté aquelles fotos en les quals apareixen els seus pares, els seus besavis, tots els seus antecessors i ells mateixos.
•
Els costums socials saludables i divertits. Per exemple, a l‘hora de l‘aperitiu, els avis i els néts brinden amb refrescos i prenen les tapes que els vénen de gust.
Què representen els avis? Conclusions La relació entre avis i néts, a diferència de la relació entre pares i fills, té la virtut de no estar emmarcada en un objectiu educatiu, i, en despreocupar-se‘n, els avis intenten donar als seus néts aquelles coses que als seus propis fills potser els van negar. Què signifiquen els avis i les àvies per als néts i les nétes? Són un suport emocional; un oferiment d‘amor incondicional; una gran ajuda en moments de crisi; un pont entre pares i fills; un reductor de tensions entre pares i fill; uns com- panys de jocs; uns historiadors i conservadors de la biografia familiar; uns models d‘envelliment i de relacions familiars. Bibliografia RICO, C.; SERRA, E.; VIGUER, P. (2001): Abuelos y nietos. Madrid. Pirámide.
Ana Roa Pedagoga i professora d‘educació infantil