L’alegria dels colors Una vegada vaig anar a un poble on la gent estava sempre trista, els nens ploraven, els pares estaven enfadats i els avis no deien res. No em podia creure el que veia: tothom estava trist. I els i vaig dir: -Però, que us passa, que tots ploreu i esteu enfadats? La gent del poble em va respondre: -Senyor carnestoltes no sabem el què ens passa, nosaltres volem estar contents però no podem. -ha!!! ja ho veig, és perquè en aquest poble no hi han colors, tot es blanc o és negre. - Ja veureu, ara us faré una mica de màgia, hi ja no estareu tristos. Jo sempre viatjo amb una maleta molt, molt gran , que ha dins hi porto molta màgia. -vaig crida a la maleta amb unes paraules màgiques -saba samba vine au, vine au. saba, samba. Vine au, vine au I la maleta va començar a caminar, fins allà on era jo. vaig tornar a pronunciar unes altres paraules màgiques. -O tumba saba samba, o tumba saba samba I la maleta es va obrir. Quina sorpresa! de la maleta en varen sortir dues noies, dues noies que portaven uns pinzells molt grans i un cistell ple de fruites i verdures. La gent del poble va exclamar oh, oh ,oh!!!!!!, estaven sorpresos. I jo els hi vaig dir que amb aquest cistell de fruites i verdures i amb les pintores , donaríem color i alegria al poble. Vaig agafar un tomàquet i vaig tirar una pols màgica, vaig dir unes paraules. Suc,suc,suc, timba, timba,timba Màgia ha sortit un líquid vermell, la gent del poble va exclamar oh, oh, oh!!!!! Les noies van agafar la pintura i varen començar a pintar . Vaig agafar una llimona , vaig tirar la pols màgica, vaig dir les paraules .
Suc, suc, suc, timba, timba,timba. I en va sortir el color groc. Vaig agafar un pebrot verd, vaig tirar la pols màgica i vaig tornar a dir les paraules. -suc, suc, suc, timba, timba, timba. I en va sortir el color verd. Vaig agafar una taronja , i vaig tirar la pols màgica, dient les paraules. -suc, suc, suc, timba, timba, timba. I en va sortir el color taronja. Desprès vaig agafar una col, una col molt rara era de color blau, vaig tirar la pols, vaig dir les paraules màgiques i en va sortir el color blau. Les pintores anaven pintant el poble i la gent al veure els colors i la màgia que els hi feia, s’anaven alegrant cada cop més. Els nens ja no ploraven, els pares ja no estaven tristos i els avis no paraven de parlar. I com que estaven tant contents varen començar a cantar i a ballar una cançó: El senyor carnestoltes la màgia ens ha portat, pintant tot el poble les llàgrimes em deixat. El senyor carnestoltes l’alegria ens ha portat,tots estem molt contents i a la festa l’hem convidat. I així amb color, l’alegria i la festa va continuar. I conte contat el senyor carnestoltes ja se’n va.
Coloma