Quaresma 2015 Fem camí cap a la Pasqua PRIMERA SETMANA
del 23 al 27 de febrer
Durant les setmanes de Quaresma proposem treballar un itinerari que anomenarem LES FALSES FELICITATS. Serà un camí que recorrerem tot treballant algunes actituds que a vegades tenim i que no ens ajuden a ser feliços. Aquestes actituds han rebut el nom de “pecats capitals”, o sigui actituds negatives contràries a la felicitat. Cada setmana en treballarem una. Per començar ens fixarem amb el CONSUMISME com a FALSA FELICITAT i que té el seu origen en l’actitud de la GOLAFRERIA.
Dilluns dia 23
Sovint ens sentim temptats a gastar sense pensar si allò que tenim, allò que comprem és una cosa necessària. I ens anem omplint d’obSant Policarp jectes i estris que mai no fem servir. Moltes vegades els hem adquirit pel gust de tenir coses, sense pensar en la seva utilitat. T’has aturat mai a pensar que hi ha persones que no poden tenir ni allò que els és absolutament necessari? Josep M. Folch i Torres posa en boca d’un dimoni dels Pastorets aquesta frase: “Jo sóc el diable golut; i amb la meva temptació no es poden comptar, oh, no, els homes que jo he perdut.” Què creus que vol dir?
Dimarts dia 24
Respira profundament i mira la imatge que el professor et projectarà. Molt sovint al nostre voltant sentim la invitació a omplir-nos de coses que ens fan creure que són essencials i necessàries però que en veritat no ho són. Pensa en alguna cosa que tens, i que possiblement en podries prescindir.
Sant Modest
Dimecres dia 25
https://www.youtube.com/watch?v=qRAVfXzR7Ko
Sant Cesari Demà és la nostra festa Major. Preparem-la escoltant i mirant el vídeo del grup Oques Grasses que amb la cançó “Fàcil” ens dóna el BON DIA tal com van fer amb un gran grup de mestres i professors de totes les Escoles Vedruna de Catalunya. Tot escoltant-lo pensem que formem part d’un col·lectiu que va més enllà de la nostra escola, del nostre poble, ciutat o barri. Per a tots els que formem les escoles Vedruna, que avui, demà i sempre tinguem sempre UN BON DIA. Avui, FESTA MAJOR de l’escola, recordem que Dijous dia 26 Sant Néstor fa 189 anys que Joaquima de Vedruna va començar en el “Manso Escorial”, juntament amb nou noies, la primera comunitat i escola Vedruna. Agraïm que la inquietud que tingué Joaquima de “posar remei a les necessitats de tots els pobles” sigui present a la nostra Escola.
Divendres dia 27 Sant Gabriel de la Dolorosa
Seu en una postura còmoda. Respira i concentra’t en el recorregut de l’aire en el teu cos.
Escolta el conte que et llegirà el professor. Quin missatge t’arriba a través d’aquesta faula?
! EL REI MIDES
! ! !
Hi havia una vegada, a la regió de Frígia, un bon rei que es deia Mides. Va néixer pobre, i va arribar al tron per voluntat dels déus. Però tenia un gran defecte: tot i viure en un luxós palau i tenir una fortuna colossal, estava obsessionat per acumular tota la riquesa del món.
!Un bon dia, uns camperols van trobar als seus camps el déu Silè que s’havia perdut. El van detenir i el van conduir davant del rei. Aquest el va reconèixer, i el va retornar al déu Dionís que, agraït pel favor, va dir al rei:
!
-
Et concediré allò em demanis.
!Vull que tot el que toqui es converteixi en or – va dir Mides. ! Encara que Dionís hauria volgut que el rei demanés una altra cosa, li va concedir el que demanava. !Al matí següent, el rei Mides es va despertar impacient per comprovar si el seu -
desig s’havia complert. Va estendre els braços i va notar que tot el que tocava s’anava convertint en or. Va recórrer tot el palau, palpant tots els objectes, que s’anaven convertint en el preuat metall. Fins i tot en acaronar el seu gos, aquest es va convertir en or.
!Però, a l’hora de dinar es va adonar que no podia menjar ni beure, ja que tan bon punt tocava els aliments, tots es convertien en or, fins i tot l’aigua. !Llavors, en adonar-se del que havia fet, es va posar a plorar, molt penedit. Va
suplicar doncs al déu Dionís que l’ajudés, i que li retirés aquell malefici. Dionís, commogut, li va dir que l’única manera era que es rentés les mans al riu Pactol.
!Mides es va dirigir cap al riu, i mentre es rentava les mans, una infinitat de palletes d’or van córrer riu avall. Per això, en aquest riu encara se n’hi troba. !El rei Mides, en adonar-se que l’or no proporciona la felicitat, va repartir totes les seves riqueses, i es va instal·lar en una cabana del bosc, on va viure amb tota humilitat i feliç fins a la fi dels seus dies.
!!
Llegenda de la Grècia clàssica