BON DIA Relaciona’t i creix Setmana del 20 al 24 de gener
Dilluns, dia 20
Comencem una nova setmana. Et proposem que la reflexió de cada dia sigui sobre el valor que ens cal donar a les coses importants. Relaxa’t i escolta atentament la frase que et llegirem per al dia d’avui.
Gairebé tot el que facis en la vida serà insignificant, però és molt important que ho facis perquè ningú més no ho farà. M Gandhi Pensa quines coses aparentment insignificants faràs avui que t’ajudaran a relacionar-te i a créixer millor. Seu en una postura còmoda. Respira lentament i concentra’t en el recorregut de l’aire en el teu cos. Mentre escoltes la cançó intenta descobrir les frases en què es ressalta el saber descobrir i valorar allò que és realment important i el saber deixar de banda aquelles coses més efímeres.
Dimarts, dia 21
http://www.youtube.com/watch?v=2zNFJooeVew
Dimecres, dia 22 Mira la imatge del dia d’avui. Entre les coses importants hi ha sens dubte les persones que tenim a prop. En tenim prou cura? Sabem dir-los que són importants per a nosaltres, o passem de llarg perquè ja hi són sempre? Mentre observes la imatge, i en silenci, pensa en aquelles persones que sempre tens al costat, i busca un moment del dia per fer-los saber com són d’importants per a tu.
Dijous, dia 23
Escolta el silenci que es fa al teu entorn. Procura escoltar els sons que venen de fora, i els que es produeixen al teu interior. Si pots, deixa la teva ment també en silenci, sense voler retenir els pensaments. Observa quines sensacions t’envaeixen. Per acabar la setmana et convidem a escoltar un fragment del conte del Petit Príncep. Escolta’l bé. Ens ensenya a donar valor a les coses que són veritablement importants per a cadascú. Intenta entrar en el missatge del conte. Intenta descobrir allò que és essencial, i per tant invisible, per a tu. Dediques o “perds” temps en les coses que et són essencials?
Divendres, dia 24
La guineu digué al petit príncep: -‐ Torna a veure les roses. Entendràs que la teva és única al món. Després vine a dir-‐ me adéu i et regalaré un secret.
El petit príncep va anar a veure les roses.
-‐ No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res – els va dir -‐. No us ha captivat ningú i no heu captivat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d’altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.
I les roses estaven incòmodes.
-‐ Sou boniques, però esteu buides – va continuar dient -‐. No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella sola és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota una campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat quan es queixava, o presumia, o fins i tot de vegades quan callava. Perquè és la meva rosa.
I va tornar amb la guineu.
-‐ Adéu – li va dir...
-‐ Adéu – va dir la guineu -‐. Aquí tens el meu secret. És molt senzill: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.
-‐ L’essencial és invisible als ulls – va repetir el petit príncep, per recordar-‐se’n.
-‐ És el temps que has perdut amb la teva rosa, que la fa tan important.
-‐ És el temps que he perdut amb la rosa... – va fer el petit príncep, per recordar-‐ se’n.
-‐ Els homes han oblidat aquesta veritat – va dir la guineu -‐, tu no l’has d’oblidar. Et fas responsable per sempre d’allò que has captivat. Ets responsable de la teva rosa...
-‐ Sóc responsable de la meva rosa... va repetir el petit príncep, per recordar-‐se’n. Antoine de Saint-Exupéry (fragment d’ “El Petit Príncep”)