BON DIA Relaciona’t i creix Setmana del 3 al 7 de febrer Avui iniciem una setmana on volem aprofundir en el sentit del treball cooperatiu o de col·laboració. Qualsevol treball d’aquest tipus busca sobretot el bé comú de tota una col·lectivitat. És per això que per iniciar la setmana us proposem de mirar aquest vídeo que d’una forma senzilla ens fa pensar que cooperar comença a casa, amb les nostres petites responsabilitats.
Dilluns, dia 3
https://www.youtube.com/watch?v=PKdA4Qw1VRk
Dimarts, dia 4 A l’escola realitzem moltes activitats de manera col·lectiva. Així aprenem a conviure i ens podem sentir partícips d’un mateix projecte, d’unes mateixes idees i pensaments. Mireu aquesta fotografia. És un mural fet per alumnes, companys nostres de l’escola. Entenem que l’escola és així, un gran tronc d’arbre d’on neixen les nostres mans? Tot mirant la imatge adona’t que la nostra escola no seria la mateixa si hi faltés la teva mà. Tots som importants en els projectes col·lectius. El treball cooperatiu és imprescindible en el món de l’espectacle. En el teatre, dansa, titelles, música, cal molta compenetració entre totes les persones que hi intervenen.
Dimecres, dia 5
Cal una bona sincronia i harmonia entre els diferents elements tant de veu, com corporals. En el vídeo podreu veure la generositat que cal per al treball en equip
https://www.youtube.com/watch?v=Guc4Jk9lKYo Darrere d’un gran projecte sempre hi ha moltes persones, un equip. Un gran científic és conscient que treballa sol.
Dijous, dia 6
Escolta la frase d’avui i descobreix com les persones més rellevants del món de la recerca són persones senzilles, conscients de la importància d’aquells que els han ajudat. En som també conscients nosaltres?
Els grans descobriments i les millores impliquen invariablement la coopreració de moltes ments. Alexander Graham Bell.
Divendres, dia 7 La cooperació i la col·laboració no és només fer activitats 1 conjuntament. La col·lectivitat que realitza un projecte ha d’estar unida per aconseguir objectius comuns. Escolta el conte que et llegiran i mira de descobrir-hi com amb l’ajuda del grup podem sentir-nos forts a l’hora de lluitar contra les adversitats.
NEDA-‐QUE-‐NEDA Una feliç munió de peixets vivia en un racó qualsevol del mar. Tots eren vermells, menys un, que era tan negre com la closca d’un musclo. Nedava més de pressa que els seus germans i germanes. Per això li deien Neda-‐ que-‐neda. Un mal dia, una tonyina veloç, ferotge i que tenia molta gana, va aparèixer de sobte entre les ones. D’un glop es va engolir tots els peixets vermells. Només Neda-‐que-‐neda es va poder escapar. Va allunyar-‐se’n nedant per les profunditats. Estava espantat, sol i molt trist. Però el mar era ple de criatures fascinants, i mentre nedava de meravella en meravella Neda-‐que-‐neda va tornar a ser feliç. Va veure una medusa feta de gelatina irisada, una llagosta, que donava voltes com un molí, peixos estranys arrossegats per un fil invisible, un bosc d’algues que creixia en unes roques com de sucre candi, i fins i tot una anguila amb una cua tan llarga que gairebé se l’oblidava, i anemones de mar, com palmeres rosades gronxades pel vent. Aleshores, va veure una multitud de peixets vermells, iguals com ell, amagats entre les ombres de les roques i les herbes. “Som-‐hi, anem a nedar i a jugar i a VEURE coses!” va dir-‐los alegrement. “No podem” va contestar un peixet vermell: ”El peix gros se’ns menjaria”. “Però no us podeu quedar aquí per sempre”, va dir Neda-‐que-‐neda. “Hem de PENSAR alguna cosa”... Neda-‐que-‐neda va pensar i va pensar i va pensar. Llavors, de cop i volta, digué: ”Ja ho tinc. Anem a nedar tots junts i semblarem el peix més gros del mar!”. Els va ensenyar a nedar junts, cadascú al seu lloc, i quan havien après a nedar com si fossin un peix gegant, va dir: “Jo seré l’ull”. I així van nedar per l’aigua fresca del matí i per la claror del sol del migdia i cap peix gros no va gosar acostar-‐s’hi.