BON DIA Relaciona’t i creix Setmana del 24 al 28 de febrer
Dilluns, dia 24 Avui comencem la setmana de la nostra festa Major. I ens agrada fer-ho amb aquest vídeo en què una representació d’alumnes de totes les Escoles Vedruna de Catalunya ens desitgen UN BON DIA. Pot ser una bona manera de sentir que formem part d’un col·lectiu que va més enllà de la nostra escola, del nostre poble, ciutat o barri. Per a tots els que formem les escoles Vedruna, que avui i tota la setmana sigui UN BON DIA. BON DIA - Trobada d'Escoles Vedruna, Sitges 2011 www.youtube.com/watch?v=UySgBF_0OcA
Dimarts, dia 25
Seguim preparant-nos per a la festa major. Avui us oferim un document on es mostren frases de Santa Joaquima. Són paraules que ella va dir als fills, a les companyes, a les seves alumnes, i que avui també ens diu a nosaltres a partir dels plafons que es troben a les aules de la nostra escola. Mira-les amb atenció i queda’t amb el missatge que més t’agradi. Aquesta pot ser una de les activitats d’aprofundiment que cada any, el dia d’avui, fem sobre Santa Joaquima i la seva obra. Llegiu o escolteu amb atenció aquesta carta que Joaquima ens adreça a tots. Feu uns minuts de silenci pensant el que ella ens diu.
Dimecres, dia 26
A continuació, amb l’ajut del vostre tutor, podeu ampliar la vostra activitat (un mural per grups, un dibuix individual, respondre-li la carta individualment o en gran grup i penjar-la a la plataforma, dedicar-li un poema o d’altres idees brillants que se us puguin acudir). Ho deixem a la vostra iniciativa i a la dels vostres tutors.
Dijous, dia 27 Avui és l’endemà de la festa Major. Possiblement encara ens ressona dins alguna de les coses ahir vam fer, celebrar, gaudir. A més avui també és Dijous Llarder, un dia que la tradició ens marca com a festiu, per celebrar l’inici d’una etapa de reflexió i renovació que és la Quaresma. És un bon dia per adonar-nos que el nostre calendari alterna molt sàviament les festivitats i els dies de feina. Fem silenci en el nostre interior, respirem profundament i trobem un moment de calma en aquests dies més agitats. Podem repetir, a manera de “mantra”, alguna de les frases de Santa Joaquima o aquest proverbi popular: “Qui tots els dies fa festa, no té un diumenge en tot l’any” Aquesta setmana també hem encetat la campanya de solidaritat, dedicada a recollir recursos per pal·liar la pobresa energètica a la nostra ciutat. Aquesta campanya és promoguda per Càritas. Observa aquest petit reportatge que tens a continuació que et permetrà adonar-te de la situació de pobresa que viuen moltes persones del nostre país, i de quines accions es porten a terme per ajudar-les. T’hi apuntes?
Divendres, dia 28
http://www.324.cat/video/4819991/societat/Linforme-de-Caritas-sobre-lany-2013
Vic, 26 de febrer de 2014
Benvolguts nens i nenes, nois i nois, mestres, professors, tot el personal que treballeu a l’escola, pares i mares: Quines ganes que tenia de comunicar-‐me amb vosaltres el dia d’avui. Sabeu? Justament en un dia boirós i fred com la majoria dels dies del mes de febrer de Vic, avui fa 188 anys, vaig iniciar, juntament amb altres 9 noies que se’m van afegir, la majoria també de les nostres contrades, un petit grup dedicat a portar a terme una activitat que en aquells moments estava molt descuidada: L’EDUCACIÓ DE LES NOIES I DE LES NENES. Els nois prou que tenien els seus mestres i les seves escoles, i podien anar a estudi; però les noies, si no eren una mica riques i podien tenir una mestra que anés a casa seva a fer-‐los classe, no podien tenir accés al món de la cultura. Us volia explicar com vam començar el dia: primer de tot vàrem anar a l’Església de la Divina Pastora, la dels Caputxins que aleshores li dèiem. Vàrem voler posar l’obra que començàvem en mans de Déu i, com que era diumenge, vam celebrar la Missa amb les altres persones de la Parròquia. Segurament deuríem cridar l’atenció; “La Senyora de Mas”, com jo era coneguda i 9 noies més, segur que fèiem una bona patxoca i devíem despertar més d’un interrogant. Com que vàrem arribar a l’Església molt aviat i era Quaresma, vam fer el VIACRUCIS, una devoció que a mi m’agradava molt i que es practicava molt en aquella època, (si mai aneu a la Divina Pastora, fixeu-‐vos en unes ceràmiques que hi ha a les parets i que ens recorden tot allò que li va passar a Jesús abans de morir). Després de la Missa, ben abrigadetes i contentes, vàrem encaminar-‐nos cap al MANSO. Pel camí se’ns va fer trobadís un “pobre” que encara tenia més fred que nosaltres i jo li vaig donar una moneda en nom de totes, perquè pogués menjar “calent”. Una vegada al Manso vam començar a reunir les noies i nenes del masovers i vàrem començar a explicar-‐los les primeres lletres i els primers números, a fer mitja i ganxet, i a cosir. Estàvem totes molt contentes, tot i que, per dinar, els masovers ens van haver de donar un plat de farinetes ja que ens havíem quedat sense res... De mica en mica ens vam anar organitzant ja que altres noies van venir a formar grup amb nosaltres. De dia fèiem classe o bé cosíem o planxàvem roba per a gent “rica de Vic” (d’aquesta manera ens guanyàvem la vida ja que les classes les fèiem de manera gratuïta). De nit ens tornàvem i anàvem a vetllar malalts a l’Hospital de la Santa Creu o a les cases que ens ho demanaven. Més endavant vaig poder anar fundant altres escoles arreu de Catalunya i en fa gairebé 151 vàrem fundar aquesta on ara aneu vosaltres: L’ESCORIAL DE VIC . Recordeu quina festassa la d’aquell dia? Per això avui tots HO CELEBREM, però no vull deixar de donar-‐vos uns bons consells que al llarg de la meva vida, he donat a tots aquells que tant he estimat: “Sigueu bons del tot, senzills, treballadors i responsables”. I sobretot, “viviu sempre contents”. Jo seré molt feliç de veure-‐ us així.