ÉS PASQUA! Relaciona’t i creix Setmana del 12 al 16 de maig
Dilluns, dia 12 Aquesta setmana et proposem d’aprofundir i reflexionar sobre què significa un retrobament de persones en un espai concret, sempre molt relacionat amb la natura, que se celebra des de fa molts, molts anys. Has assistit mai a un aplec? Si no ho has fet et recomanem que aquests dies ho facis. És una bona manera de relacionar-se i créixer. Avui, escolta la frase que et llegirem.
Gran part de la vitalitat d’una amistat rau en el respecte de les diferències, no només en el gaudi de les semblances.
Dimarts, dia 13 Avui , en lloc d’un conte, et proposem una reflexió sobre la importància dels companys de viatge a la nostra vida. És extret d’un llibre de Jorge Bucay, una persona molt dedicada a treballar sobre el creixement personal.
Dimecres, dia 14 L’aplec és una trobada a l’aire lliure i abasta diferents àmbits: el religiós, folklòric, excursionista, sardanista o patriòtic. Les dates de celebració d’un aplec solen coincidir amb la festa del patró o patrona de l’ermita o el santuari. S’hi solen cantar els goigs: un text popular on es descriu moltes vegades el paisatge que hi ha entorn de l’ermita. Te’n posem un fragment com a exemple, però potser tu en coneixes d’altres. Escolta’l. Per vigilar les ovelles Esteu a dalt del serrat, Segui amb ullades belles Les que s’han esgarriat
Gireu-les llavors, Pastora, Cap a l’ombra de la Creu. Sant Martí Sescorts us volta Com una abella a la flor,
La vostra ensenyança escolta i la grava dintre el cor; Humil Torelló us adora I us preguen Roda i Manlleu.
Dijous, dia 15 Observa la imatge que tens a continuació, d’un aplec celebrat recentment. Fixa’t que el lloc és preciós, i l’ermita el presideix. Però el més important són les persones que s’hi troben i es relacionen. Per acabar la setmana, et proposem escoltar una peça molt coneguda en versió concert. Tots tenim necessitat De reunir-nos i celebrar coses junts. Els concerts en són també Una ocasió. Escolta la lletra d’aquesta peça i, si et ve de gust, canta-la.
Divendres, dia 16
http://www.youtube.com/watch?v=r0dbHDUjgIA
Un dia, vaig adonar-‐me que naixem i morim sols, i això és el més dur que he hagut d’aprendre a mida que m’he fet gran. Però, per sort, també he descobert que existeixen els companys de viatge: companys per a una estoneta, per a una temporada.... i també hi ha els amics, els amors, els germans: els companys per a tota la vida. - Saps? Em recorda allò que vaig llegir sobre la parella: “no caminis davant meu perquè no podria seguir-‐te. No caminis darrere meu, que et podria perdre. No caminis per sota meu, que et podria trepitjar. No caminis sobre meu, perquè sentiria que em peses. Camina al costat meu, perquè som iguals”. - És clar, adonar-‐se que ningú pot fer el camí per tu és fonamental; però encara ho és més saber que el camí és molt més ric si es recorre acompanyat. - Aleshores, no es pot viure sense els altres? - Depèn del que pensis que cal viure a cada moment, i de qui siguin els altres a cada moment. Adaptació a partir de “Déjame que te Cuente” de Jorge Bucay