Sigues feliç!
TENS MOLT A DONAR! BON DIA
Setmana del 17 al 21 de Novembre
Aquesta setmana us volem donar a conèixer alguns dons de nova descoberta, i també aprofundir en alguns de coneguts. Fruïu de la descoberta que cada matí us proposem.
Dilluns dia 17
https://www.youtube.com/watch?v=pPh0x130hFI
Santa Isabel d’Hongria
Sovint quan tenim una qualitat o sobresortim en alguna cosa, en som gelosos i no volem compartir-ho amb ningú. Escolteu o mireu el conte i descobriu la importància de ser solidari i compartir. Creieu que cal ser generosos i compartir els nostres dons?
Dimarts dia 18 Sant Odó
Des dels antics grecs, l’home ha intentat descobrir quina és la seva força i naturalesa interior.
Escolta aquest breu escrit anònim que es troba en el temple de Delfos. Fes uns moments de silenci i pensa en què pots descobrir de tu mateix. T’adverteixo, qui vulgui que fossis, Oh! Tu que desitges descobrir els misteris de la Naturalesa, que si no trobes dintre de tu mateix, allò que busques, tampoc no ho trobaràs a fora. Si tu ignores les excel·lències de la teva pròpia casa, com pots pretendre trobar altres excel·lències? En tu s’hi troba amagat el tresor dels tresors. Oh! Home, coneix-te tu mateix i descobriràs l’Univers i els Déus.
Dimecres dia 19 Sant Crispí
Per desenvolupar qualsevol activitat, tots tenim maneres diferents maneres de dur-la a terme. Sovint diem: “aquesta persona té talent”. Escolta bé la frase que se’t llegirà i pensa si aprofites bé tots el talent que, de ben segur, tens.
“El geni es composa d’un dos per cent de talent i un norantanoranta-vuit per cent de la constància en ferfer-lo servir” Ludwig van Beethoven
Dijous dia 20 Sant Octavi
Què et suggereix aquesta imatge?
Quanta energia i coneixements ens donen els llibres! Per mitjà d’ells descobrim que sabem llegir, que podem parlar, que podem escoltar... Ara tanquem els ulls i pensem quants descobriments hem obtingut tot obrint un llibre.
Divendres dia 21
https://www.youtube.com/watch?v=ikJAX3I-7d4
Sant Honori
Demà és Santa Cecília, la patrona dels músics. Els dons d’un bon músic són una bona afinació, un gran domini de l’instrument, ... Mireu aquest vídeo i valoreu per vosaltres mateixos què fan, com toquen, com es mouen aquestes artistes? fan exercicis de gimnàstica? simplement juguen amb la música? Adonem-nos com explotar els nostres talents pot ser una experiència molt divertida.
EL PEIX IRISAT
!
Conte escrit per Marcus Pfister.
!
Lluny, en alta mar, hi viva un peix. Però no era un peix corrent, no. Era el peix més bonic de tot l’oceà. El seu vestit d’escates resplendia amb els colors de l’arc de Sant Martí. Els altres peixos admiraven les seves escates tornassolades: li deien “el peix irisat”. -Vine, peix irisat! Vine a jugar amb nosaltres! Però el peix irisat passava sempre de llarg i orgullós, i feia lluir les seves escates. Un peix blau el va perseguir nedant. -Peix irisat, peix irisat, espera’m! Dóna’m una de les teves escates lluents. Són precioses, i en tens tantes! -Que et regali una de les meves escates? Però què t’has pensat! –va cridar el peix irisat-. Au va, fuig! Espantat, el peix blau es va allunyar, i va explicar als seus amics què li havia dit el peix irisat. A partir d’aquell dia ningú no va voler tenir res a veure amb ell. Li giraven l’esquena quan passava. De què li servien ara al peix irisat les seves meravelloses escates lluents, si ja no les admirava ningú? Ara era el peix més sol de tot l’oceà! Un dia se’n va queixar a l’estrella de mar: - Però si sóc molt bonic! Com és que no agrado a ningú? -En una cova, darrera el banc de corall, hi viu el pop Octopus. Potser ell et podrà ajudar- li va contestar l’estrella de mar. El peix irisat va trobar la cova. Era ben fosca. Amb prou feines s’hi veia. Però de sobte van aparèixer dos ulls lluents que el miraven. -T’estava esperant –va fer l’Octopus amb veu fonda-. Les onades m’han explicat la teva història. Escolta el meu consell: regala a cada peix una de les teves escates lluents. Aleshores ja no seràs el peix més bonic de l’oceà, però tornaràs a estar content. -Però ... El peix irisat volia afegir alguna cosa, però Octopus ja havia desaparegut. - Regalar les meves escates? Les meves escates lluents tan boniques? –va pensar el peix irisat, horroritzat-. Mai de la vida! No. Com podria ser feliç sense elles? De sobte va sentir un lleuger cop d’aleta al seu costat. Tornava a ser el peixet blau! -Peix irisat, sisplau, no siguis dolent. Dóna’m una de les teves escates lluents, una de petita. El peix irisat es va quedar dubtant. “Una escata lluent ben petitona –va pensar-, gairebé no la trobaré a faltar”. I amb molta cura, va arrencar-se l’escata més petita. -Té, te la regalo! Però ara deixa’n en pau! -Moltes, moltes gràcies! –va dir el peix blau, boig d’alegria-. Ets molt bo, peix irisat. El peix irisat se sentia molt estrany. Va seguir amb la mirada el peix blau durant molta estona, veient com s’allunyava content, tot fent ziga-zagues dins l’aigua. Lliscava con un llamp, amb la seva escata lluent, de manera que el peix irisat aviat es va trobar envoltat d’altres peixos. Tots volien una escata lluent. I, ves per on, el peix irisat va repartir les seves escates aquí i allà. I cada vegada li feia més il·lusió. Com més brillava l’aigua al seu voltant, millor se sentia entre els altres peixos. Finalment només li va quedar una escata lluent. Havia regalat totes les altres! I era feliç, feliç com mai no havia estat! -Vine, peix irisat, vine a jugar amb nosaltres! –van cridar tots els peixos. -Ja vinc! –va dir el peix irisat, i se’n va anar content amb els seus nous amics.