TERRATRÈMOLS Escrit per Héctor Ruiz 02/12/2007 19:16
Estem molt ben acostumats que el terra sigui estable i sòlid. Però t’has parat a pensar per un moment què passaria si el sòl que trepitgem, sobre el que construïm les nostres cases, carrers i ciutats, comencés a moure’s de dalt a baix, a tremolar, a sacsejar-se i a trencar-se sobtadament? Molts terratrèmols fan que el sòl sembli la coberta d’un vaixell en alta mar i alguns són capaços de sacsejar la terra de forma 10.000 vegades més violenta que una bomba atòmica. A cada minut es produeix un arreu del món.
El dia que Lisboa va ser destruïda L’1 de novembre de l’any 1755 era dissabte. En aquella època, moltes famílies acostumaven a anar juntes a combregar a l’església diàriament. Però a Lisboa, l’atzar féu que aquell primer dissabte de novembre fos completament diferent. Aproximadament a les 9:40, quan encara restaven feligresos de la missa de nou, i molts d’altres esperaven per entrar a la missa de deu, dues sacsejades d’1 minut i mig cadascuna silenciaren l’activitat matinal de la ciutat. Poc després dues noves tremolors de més de 5 minuts etzibaren un nou colp als lisboetes. Acabada la remor del sisme, els crits i plors es fongueren pels carrerons del Bairro Alto, a Belém, a Chiado, al Carmo... Lisboa havia estat destruïda i un gran foc estava assolant el que en restava. La majoria de construccions, incloses les esglésies, s’havien esfondrat i l’ambient fou irrespirable per l’efecte de l’espès fum. Aquell matí desenes de milers de persones moriren. Els supervivents optaren per anar a un lloc més segur, lluny dels edificis que s’havien demostrat totalment vulnerables i a recer del foc i les possibles rèpliques. Mitja hora més tard una gran onada en forma de mur d’aigua d’uns 5 metres d’alçada arribà al port de la ciutat lusitana. El moment esdevingué desastrós, ja que els lisboetes s’havien refugiat al voral del port. Fou allà on es produí la segona gran catàstrofe en menys d’una hora. Encara avui al voltant de la plaça del Rossio podeu intuir l’ambient del terratrèmol si observeu els edificis reconstruïts pel marqués de Pombal poc després de la catàstrofe. Juntament amb Lisboa, altres ciutats i pobles de l’Algarve, Andalusia i el Marroc patiren una de les pitjors crisis de la seva història.
Gravat que mostra Lisboa destruïda durant el terratrèmol del 1755.
Què són els terratrèmols? Estrictament, un terratrèmol és una tremolor de terra. Normalment associem aquesta paraula als que són produïts per l’alliberació d’energia de l’interior de la Terra: terratrèmols tectònics. Però també es pot anomenar així a les tremolors causades per qualsevol fenomen que faci vibrar el terreny: explosions, impactes amb roques, meteorits o el que sigui. Tots aquests fenòmens es caracteritzen per la generació d’ones (anomenades sísmiques) que no són més que la propagació mecànica de la pertorbació produïda sobre un punt de l’escorça terrestre. Igual
que quan llencem una pedra sobre un toll d’aigua es produeixen ones circulars que es propaguen cap als seus marges, igual que quan parlem produïm ones en l’aire que es manifesten com a sons, les pertorbacions sobre l’escorça terrestre (impactes, esllavissaments, moviments sobtats) produeixen ones que es propaguen en totes direccions i provoquen el que anomenem terratrèmols. El punt exacte on s’inicia un terratrèmol, és a dir, el punt on té origen la pertorbació de l’escorça (si ho comparem amb el toll d’aigua, seria el punt on ha caigut la pedra) s’anomena hipocentre. En el cas dels terratrèmols tectònics aquest sol trobar-se a uns quilòmetres de profunditat. L’epicentre correspon al punt de la superfície de l’escorça situat just a sobre de l’hipocentre.
Esquema del punt d'origen d'un terratrèmol.
De què depenen els efectes dels terratrèmols?
Els efectes d’un terratrèmol depenen de la seva intensitat, del lloc on es produeixin i de la naturalesa de les roques properes al seu centre. El sòl pot obrir-se, pujar o baixar. Es poden enfonsar grans zones si una enorme cova subterrània col·lapsa. A les muntanyes es produeixen allaus i esllavissaments, i fins i tot en pendents suaus el sòl argilós pot liquar-se com lava fosa. Les sorres poc compactes, sovint s’enfonsen diversos metres. Quan la violència de la sacsejada pressiona la terra, l’aigua es veu forçada a sortir a la superfície, violentament tot formant guèisers, o bé gradualment per donar lloc a traïdores arenes movedisses. Si el terratrèmol es produeix al mar, sorgeixen onades gegantines anomenades tsunamis com la que va acabar de destruir Lisboa el 1755. Aquestes grans onades poden viatjar per l’aigua a velocitats de 900 km/h. A l’oceà aquestes ones no es detecten, però quan s’aproximen a la costa, creixen tot assolint alçades de fins a 30 metres. En arribar a terra, arrosseguen tot allò que troben al seu pas.
Terratrèmol en Kobe, Japón (1995). La via ràpida elevada Hanshin es va col·lapsar provocant grans destrosses i milers de víctimes.
La violència d’un terratrèmol pot ser encara més dramàtica quan es produeix allà on hi ha ciutats. Els edificis es desplomen, les carreteres s’esquerden, els ponts cauen, les rescloses esclaten i les vies dels trens es dobleguen. Milers de persones poden morir esclafades sota els escombres. El subministrament d’electricitat, aigua i gas queda
interromput. Es produeixen incendis que, com que no hi ha aigua, poden durar dies, contribuint a la destrucció i la mort. El 1976, quan un gran terratrèmol va sacsejar la ciutat xinesa de T’ang-shan, tota la ciutat va desaparèixer virtualment i van morir més de 242.000 persones.
Els terratrèmols més catastròfics
Any
Lloc
Nombre estimat de víctimes
856
Corint, Grècia
45.000
1201
Costa Mediterrània
1.000.000
1290
Chihli, Xina
100.000
1556
Shensi, Xina
830.000
1703
Edo (actual Tòquio)
200.000
1755
Lisboa, Portugal
60.000
1923
Kwanto, Japó
140.000
1932
Kansu, Xina
100.000
1950
Assam, Índia
60.000
1970
Yungay, Perú
20.000
1976
T’ang-shan, Xina
242.000
1985
Mèxic D.F.
10.000
1988
Spitak, Armènia
25.000
1999
Izmit, Turquia
17.000
2003
Bam, Iran
41.000
2004
Sumatra, Indonèsia
285.000
2005
Kashmir, Pakistan
79.000
El terratrèmol que es va produir el dia després de Nadal l’any 2004 a l’illa indonèsia de Sumatra va ser el segon terratrèmol més fort registrat en la història, amb un magnitud de 9,3 en l’escala Richter. Amb el seu epicentre a la costa d’aquesta illa, la gran sacsejada submarina va produir una sèrie d’onades gegantines que van arrasar les costes d’Indonèsia, Sri Lanka, Índia, Tailàndia, Malàisia Myanmar, Bangladesh i les Maldives causant més de 285.000 morts. Les onades van arribar fins i tot a la costa africana vuit hores més tard, a uns 5.000 km de l’epicentre, on encara tenien prou força per produir inundacions que van causar centenars de morts a Somàlia, Kenia i Tanzània.
Destrucció d'un poble costaner de la illa de Sumatra durant el terratrèmol del 2004.
Quina és la causa? Abans que els científics sabessin per què es produïen els terratrèmols tectònics, van començar a situar-los sobre un mapa per veure allà on eren més freqüents. Així van poder deduir-ne les causes. Els plànols resultants indicaven que l’activitat sísmica era més freqüent al llarg de les serralades muntanyoses oceàniques, les foses, les falles i a prop de les muntanyes joves i volcans. Aquestes dades van ajudar a confirmar la teoria que l’escorça terrestre està dividida en 12 plaques “tectòniques” que suren sobre una capa interna parcialment fluïda, l’astenosfera. En aquesta capa es produeixen corrents de convecció que mouen les plaques, de manera que poden separar-se, xocar, fregarse o lliscar les unes sota les altres.
Epicentres detectats per tot el món.
El moviment de les plaques, però, no es produeix de forma constant. Hi ha períodes en què no hi ha cap moviment. La fricció entre les roques fa que la força que les empeny quedi contrarestada. Però arriba un moment que la tensió acumulada supera la fricció i aleshores es produeix un moviment brusc: un trencament, un esllavissament... En definitiva, una alliberació de l’energia acumulada de forma violenta.
Cada any es registren 500.000 terratrèmols, un per minut.
Estudiar els terratrèmols
Els científics que estudien els terratrèmols s'anomenen sismòlegs. Com que la major part dels terratrèmols són gairebé imperceptibles, els sismòlegs utilitzen uns instruments molt sensibles anomenats sismògrafs per a detectar-los. Fonamentalment, consisteix en un aparell com el que mostra el dibuix. Quan es produeix un terratrèmol, el sismògraf vibra amunt i avall. El bolígraf, no obstant, unit a un pes i a una molla, no es mou. Així queden enregistrades les vibracions sobre el rotlle de paper que va girant.
Vols veure els registres dels sismògrafs de les estacions sísmiques de Catalunya en directe? Visita: http://sismic.am.ub.se/
La magnitud del terratrèmol Els sismòlges mesuren la magnitud d’un terratrèmol de diferents maneres. La més coneguda és l’escala ideada per l’americà C.F. Richter el 1935. Aquesta escala va de l’1 al 12 i es basa en la força de les ones de xoc (P, S i L) detectades a 100 km de l’origen del terratrèmol. Molts terratrèmols registren entre 3 i 3,4 de l’escala de Richter, i passen desapercebuts. Però unes quatre vegades al dia es produeixen tremolors de 4,9 a 5,4, perfectament detectables per tothom que sigui a prop. Cada tres mesos es produeix un terratrèmol de fins a 7,4, que pot causar grans destrosses si es produeix prop d’una zona habitada. Els més catastròfics, de més de 8 en l’escala de Richter, succeeixen cada 5 o 10 anys.
Tancar finestra