El treball educatiu amb adolescents

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 1

El treball educatiu amb adolescents L’experiència dels centres d’esplai

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 2

Document ideat per la Comissió d’Adolescents d’Esplac.

Ha coordinat i redactat David Horts Han col·laborat Aida Mestres, Neus Bayó, Noemí Blanco Agraïments Carlota Martín, Clara Muñoz, Elena Casas, Fidel González, Jordi Serrano, Lali Surià, Laura Seus, Mar Llopis, Marta Rosell, Mikel Pascual, Olga Pérez, Ramon Ribas, Ruth Cebador, Txus Sanz, Xavier Bretones, la Secretaria Tècnica d’esplac, i als adolescents dels esplais d’esplac, doncs ells i elles ens han nodrit dels esdeveniments i dels records sobre els quals hem basat les reflexions d’aquest document.

Primera edició: febrer de 2004 © Esplais Catalans, Esplac Es permet la reproducció total o parcial d’aquest document sempre i quan es citi la font.

Edita: Esplais Catalans Avinyó, 44 2n 08002 Barcelona Telèfon: 933 036 103 / Fax: 933 020 089 esplac@esplac.org / www.esplac.org Revisió lingüística: Elisabet Carreras Fotografies: Xavi M. Miró (Trobades Grals. d’infants Meditrobània i Plisea 10). Fons documental dels esplais MIV, Diplodocus, L’Olivera Rodona, Drac Màgic i d’Esplais Catalans.

Disseny de la coberta i maquetació: Clic Traç, sccl Impressió: Estudi 6 ISBN: 84-609-0269-2 Dipòsit legal: B 52.612/2004 Amb el suport de:

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 3

Sumari

1. Presentació 2. Característiques de l’adolescència 2.1 Característiques del desenvolupament: de 12 a 14 anys 2.2 Característiques del desenvolupament: de 15 a 17 anys 3. Els grups d’adolescents 3.1 Característiques dels grups d’adolescents 3.2 Tipus de grups 3.3 El grup d’iguals 3.4 La composició del grup 3.5 Les normes i els límits 3.6 La funció de les normes 3.7 La cohesió 3.8 El clima grupal 3.9 La relació individu – grup 4. La relació entre el monitor i els adolescents 4.1 El monitor/animador d’adolescents 4.2 Les expectatives 4.3 La flexibilitat 4.4 La confiança 4.5 La proximitat 4.6 La sensibilitat 4.7 L’establiment de límits 4.8 Els sentiments i les emocions 4.9 L’aprenentatge a partir dels errors

El treball educatiu

4

29/3/04

17:21

Página 4

El treball educatiu amb adolescents

4.10 El contagi de l’entusiasme 5. El treball amb adolescents en els centres 5.1 El procés gradual 5.2 La participació i la responsabilització progressives 5.3 I després de l’esplai, què? El vincle entre esplai i casal, o amb altres grups 6. La metodologia: el projecte en comú 6.1 Una estratègia de treball 6.2 Les fases dels projectes comuns 6.3 Les trobades de joves 7. Temes específics 7.1 La sexualitat i les relacions afectives 7.2 Les drogues, l’alcohol, el tabac 7.3 La relació amb la família 7.4 Adolescents amb els quals és difícil relacionar-se 7.5 Els conflictes 7.6 Els adolescents amb discapacitat 8. Resum 8.1 Característiques de l’adolescència que poden fer més fàcil la feina educativa 8.2 Aspectes a tenir en compte quan estem amb adolescents 9. Bibliografia

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 5

1. Presentació

Què passa amb els nois i noies joves dels esplais? Què fem amb ells i elles? Si tenen ganes de muntar coses diferents a les que han fet fins ara, com podem donar-los cabuda al centre? Què podem fer si no els agrada el que fem a l’esplai?... Des de fa molt de temps un munt de monitors i monitores de grups de joves s’han fet aquestes preguntes o similars, sense acabar mai de trobar una resposta clara i generalitzable.

Els grups d’adolescents i de joves són, probablement, els que més han preocupat als educadors de tots els esplais des de fa anys. A més del que significa l’adolescència a nivell individual com a etapa de canvi accelerat, de confusió, de dubtes i d’emocions intenses, a nivell de centre d’esplai suposa una franja d’edat crucial en el desenvolupament i manteniment del mateix al llarg del temps.

L’interès i controvèrsia del tema ha motivat que volguéssim elaborar una eina de treball que fos útil pels monitors i monitores dels esplais i demés centres de lleure. El text resultant es recolza en algunes explicacions teòriques a partir de les quals, parlar des de la nostra experiència i reflexionar-hi. Així, entenem que poden haver-hi altres punts de vista i altres pràctiques igualment respectables i vàlides.

El document té una primera part que repassa aquests principis teòrics en els quals sempre ens hem basat, a mode d’introducció.

A continuació anem desgranant el model que considerem més

El treball educatiu

6

29/3/04

17:21

Página 6

El treball educatiu amb adolescents

idoni per treballar amb grups de joves i adolescents. Veureu que parlem tant de centres d’esplai com de casals de joves, perquè ambdós tipus d’entitats comparteixen una franja d’edat de participants, la dels adolescents.

Finalment cal remarcar que aquesta elaboració té un lligam profund amb l’ideari d’Esplais Catalans i del Moviment Laic i Progressista (MLP), i tot el que expliquem guarda íntima relació amb les línies de pensament i actuació que ens identifiquen com a moviment educatiu. La idea essencial que guia aquest document és el desig de transformar la societat per tal de millorar-la.

Una forma de fer-ho és animant als adolescents i joves a associarse i esdevenir ciutadans actius i implicats en el procés de creixement constant de la nostra societat i del món en general.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 7

2. Característiques de l’adolescència

Abans de començar a parlar dels adolescents i els joves caldria aclarir i delimitar dins de quins marges d’edat ens movem. És una qüestió que no acaba d’estar plenament consensuada entre tots els autors i, el que és més important, cadascú en té la seva pròpia opinió.

Però cal establir uns límits per tal de donar una mínima orientació, entenent que no hi ha res rígid i que, més enllà de les teories, haurem de pensar sempre en cada cas individual o de grup i extreure’n el que sigui essencial i particular. Recordem que cada persona és un món i el ritme de creixement i evolució de cadascú és únic. Per tant, caldrà respectar-la encara que tinguem uns marges orientatius per poder intervenir quan ho creguem convenient.

D’acord amb les característiques del desenvolupament biològic, i tenint en compte que l’adolescència és una etapa de grans canvis en la persona, podem dir que s’inicia al voltant dels 12 anys i que s’estén fins als 18, habitualment. L’adolescència comença amb les transformacions corporals de la pubertat, i el punt final, si més no a nivell social i en base a aspectes exteriors, es troba en factors tals com la independència dels progenitors, la integració en el mon laboral, l’adopció de responsabilitats, etc. És a dir, l’adolescència no és un fenomen que depengui exclusivament del creixement individual, sinó que també es deu a condicionants socials externs que guien la manera com les persones poden anar donant aquest passos vers la vida adulta.

L’adolescència s’inicia al voltant dels 12 anys i s’estén fins als 18.

El treball educatiu

8

29/3/04

17:21

Página 8

El treball educatiu amb adolescents

Quan diem adolescència ens referim al conjunt de canvis psicològics i socials que tenen lloc al mateix temps que els canvis biològics.

Convé aclarir un detall: quan parlem de pubertat ens referim precisament als canvis fisiològics que viu una persona en aquest moment de la seva vida. Quan diem adolescència ens referim al conjunt de canvis psicològics i socials que tenen lloc al mateix temps que els canvis biològics. Tot està connectat, però són paraules amb significats diferents. I un aclariment més, quan parlem col·loquialment de joves, entenem que fem referència a les edats superiors d’aquesta etapa, la dels 16, 17 o 18 anys. No obstant, i per no embolicar-nos, a partir d’ara ens referirem a tots ells com adolescents i deixarem el terme joves pels majors de 18 anys.

Per raons metodològiques, a una gran majoria de centres d’esplai acostumem a dividir els grups de nens i nenes per franges d’edat.

Això ens porta a tenir grups d’infants de 12 a 14 anys (o 13 – 15) i de 15 a 17 (o 16 – 18). Tant se val, el que importa és que diferenciem una primera i una segona etapes en el període de l’adolescència. És evident que no podem encabir al mateix calaix una persona de 13 anys i una de 16. Per tant, tot i trobar-se tots ells en el període de l’adolescència, els monitors tractarem de forma diferent uns i altres.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 9

Característiques de l’adolescència

No obstant, veureu que en aquest document parlem d’adolescents en sentit genèric, sense entrar a detallar què correspon a cada franja d’edat. La raó de fer-ho així és que les reflexions que fem poden aplicar-se tant a una franja d’edat com a l’altra i, en tot cas, ha de ser cada monitor i monitora qui interpreti i apliqui el contingut del document en funció de les característiques i de l’edat dels integrants del grup amb el qual es trobi.

Excepcionalment trobareu aquesta especificitat segons les dues etapes de l’adolescència en els quadres esquemàtics que hi ha al llarg del document. A continuació exposem dos d’aquests quadres, un per a cada subetapa, la de 12 a 14 anys i la de 15 a 17.

Podreu comprovar que hi ha quatre grans àrees al voltant de les quals s’agrupen, en una primera columna, diverses característiques destacables dels adolescents: · L’àrea del desenvolupament físic i psicomotriu (biològic). · L’àrea del desenvolupament afectiu i emocional. · L’àrea del desenvolupament social. · L’àrea del desenvolupament intel·lectual o cognitiu.

En una segona columna proposem possibles exemples d’activitats i intervencions davant les característiques i inquietuds que mostren els nois i noies segons cada àrea de desenvolupament.

9

· Acceleració del creixement de forma poc harmònica: ruptura de l’equilibri físic i manca de coordinació i resistència. · Aparició dels caràcters sexuals secundaris. · Modificació de la pròpia imatge i interès exagerat per l’aspecte extern.

· Descobriment del propi jo a través de la reflexió. · Sensibilitat extrema i introversió, en el desig de trobar-se a si mateix. · Poc control de les manifestacions afectives. · Recerca d’acceptació i seguretat, i al mateix temps, rebuig de l’autoritat de l’adult com a mitjà per aconseguir autonomia i autoafirmació. · Preocupació per la pròpia sexualitat i interès per l’altre sexe.

· Crisi dels valors rebuts a la infància i rebuig de l’autoritat. Rebel·lió contra els pares. · Importància del grup com a marc de referència, organitzat en cercles petits i reduïts d’amics íntims (del mateix sexe). · Necessitat d’estar sol i tancar-se. · Intent d’integració en el món dels adults. · Forta necessitat d’identificació: aparició de mites socials.

· Possibilitat de raonar, plantejar hipòtesis i extreure’n les conseqüències. ·Pensament crític pel que fa a un mateix i a la societat. ·Concepció poc realista de l’entorn; expressió de judicis molt radicals. ·Dogmatisme, emotivitat i negativa a obrir-se a noves perspectives a causa de la inseguretat i de la complexitat amb què es viu la realitat.

DESENVOLUPAMENT AFECTIU I EMOTIU

DESENVOLUPAMENT SOCIAL I INTERPERSONAL

DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL I COGNITIU

· Desenvolupar els hobbies personals. · Afavorir fòrums de reflexió al voltant de grans temes (pau, justícia social, llibertat, drogues...), amb l’ajuda de pel·lícules, vídeos, etc.

Fer activitats que requereixin plantejar hipòtesis, preveure conseqüències i treure conclusions.

· Potenciar les dinàmiques de grup, en les quals es treballi el coneixement d’un mateix i dels altres. · Impulsar projectes a llarg termini i donar responsabilitat seva des del principi fins al final. · Reflexionar sobre els valors socials.

· Promoure dinàmiques de simulació, de resolució de conflictes, de confiança, d’autoconeixement... · Fer-se càrrec dels dubtes i les preocupacions que sorgeixen al voltant de la sexualitat. · Potenciar les activitats de trobada amb els amics i intentar que no es facin perquè sí. · Aportar seguretat i establir límits clars.

· Proposar activitats d’aventura, però no de resistència i treball físic. · Desmitificar el culte al cos i els models que genera la societat consumista. · Treballar l’acceptació dels canvis corporals.

17:21

DESENVOLUPAMENT FÍSIC I PSICOMOTRIU

INTERVENCIÓ

29/3/04

CARACTERÍSTIQUES

10

Característiques del desenvolupament: de 12 a 14 anys

El treball educatiu Página 10

El treball educatiu amb adolescents

· Necessitat d’establir la pròpia personalitat. · Oscil·lació entre la recerca d’un mateix (tancament i solitud) i l’obertura cap als altres (seguretat i identitat). · Assoliment de la independència emocional en relació amb els pares i els altres adults. · Sentiments ambivalents, canvis en l’estat d’ànim.

· Crisi dels antics valors i recerca de nous. · Descobriment de l’amistat i l’amor. · Importància del grup d’amics com element socialitzador (acceptació, seguretat, prestigi, autoestima, compromís, marc de referència). Es passa del grup «unisex» als grups d’ambdós sexes i, finalment, a les parelles.

· Presència de judicis extrems, molt subjectius, i que poc a poc s’encaminen cap a una major objectivitat. · Pensament abstracte; raonament hipotètic deductiu (capacitat de raonar amb hipòtesis, de relacionar, de tenir una visió del món, de saber el perquè de les normes, de qüestionar-se el que es fa, de tenir actitud crítica...).

DESENVOLUPAMENT

DESENVOLUPAMENT

DESENVOLUPAMENT INTEL·LECTUAL

I COGNITIU

· Desenvolupar projectes propis del grup, plantejats i endegats pels participants des del principi fins a la fi. · Ampliar l’horitzó d’interessos possibles per tal que cadascú pugui trobar el seu camí. · Donar suport a l’adquisició d’un sistema de valors que afavoreixi la independència intel·lectual i ètica.

· Potenciar la reflexió en relació amb l’activitat del grup, les normes que s’estableixen i els compromisos que assumeixen els seus membres. · Oferir els recursos necessaris per facilitar el procés d’aprenentatge abans d’integrar-se al món dels adults i acceptar les responsabilitats que se’n deriven.

17:21

SOCIAL I INTERPERSONAL

· Aportar recursos per a un millor coneixement personal. · Possibilitar espais de relació entre iguals i oferir moments de reflexió individual. · Establir una relació interactiva i gratificant, que possibiliti una identificació positiva amb l’adult com a model de conducta.

· Proposar xerrades que donin resposta als dubtes que provoquen els canvis corporals. · Facilitar la creació de la pròpia imatge i desmitificar models culturals i estereotipats que poden provocar angoixa i preocupació. · Aportar coneixements i reflexions respecte a l’orientació, la identificació i les pràctiques sexuals.

INTERVENCIÓ

29/3/04

AFECTIU I EMOTIU

· Inici de la maduresa sexual, que s’acompanya del desig sexual. · Canvis hormonals i anatòmics que produeixen desconcert. · Dubtes respecte de la pròpia imatge. · Identificació amb el rol sexual propi.

DESENVOLUPAMENT FÍSIC I PSICOMOTRIU

CARACTERÍSTIQUES

Característiques del desenvolupament: de 15 a 17 anys

El treball educatiu Página 11

Característiques de l’adolescència 11

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 12

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 13

3. Els grups d’adolescents 3.1 Característiques dels grups d’adolescents Qualsevol monitor o monitora que hagi estat en un centre d’esplai haurà pogut comprovar que, habitualment, a partir dels 12 – 13 anys, els grups de nois i noies es van reduint en nombre d’integrants. Aquells que marxen, els interessen altres coses, altres activitats, o bé fan algun esport i no tenen prou temps per dedicar a l’esplai o al casal de joves. Els que queden conformen grups petits, de com a màxim 10 o 12 persones, i són rars els casos que superen aquestes xifres.

L’etapa vital que estan a punt d’encetar fa que els nois i noies busquin un contacte més íntim amb els seus companys i companyes, una relació més propera, normalment basada en aspectes menys superficials que en edats anteriors. Evidentment no es pot ser amic o amiga de tothom, així que per pura lògica els preadolescents van aproximant-se a aquells companys o companyes amb qui s’entenen millor i amb qui comparteixen major nombre d’afinitats, interessos i projectes. Els grups grans no tenen sentit si del que es tracta és de parlar de coses personals i de temes que els amoïnen. Per això es van formant grups petits.

Així que si anem a un esplai, és probable que ens trobem amb grups reduïts d’adolescents que fan les seves coses, comparteixen el moment, xerren dels seus temes preferits, etc. Només aquest detall ja ens dóna una idea de la importància que tenen els grups

Els preadolescents van aproximantse a aquells companys o companyes amb qui s’entenen millor i amb qui comparteixen major nombre d’afinitats, interessos i projectes.

El treball educatiu

14

29/3/04

17:21

Página 14

El treball educatiu amb adolescents

El fet de sentir-se acompanyat i saber que hi ha una gent que l’estima, pels adolescents és vital.

per a qualsevol persona. En concret, la pertinença a un grup és cabdal per a un adolescent o jove. El fet de sentir-se acompanyat i saber que hi ha una gent que l’estima, pels adolescents és vital, encara que sovint no ho demostrin o facin veure que no els importa.

3.2 Tipus de grups Segons explica Teresa Bonaventura en el seu article Psicologia de l’adolescència, podem distingir tres tipus de grups en els quals s’insereix una persona, independentment de l’edat: Grups sobre la base de les relacions: els seus membres tenen llaços emocionals forts; el seu principal valor és la lleialtat. La família i la colla d’amics representen aquest tipus de grup.

Grups sobre la base de l’actuació: els seus membres coneixen els deures i els drets inherents al grup, saben quina conducta s’espera d’ells. Són grups amb regles força rígides i no és necessari que entre els seus membres s’estableixin lligams afectius intensos. Els grups d’aquest tipus són: la classe, el lloc de treball, un club esportiu, etc.

Grups mixtes: són grups comunitaris en què el grau de compromís és molt flexible, en el sentit que s’hi pot entrar i sortir-ne sense massa conflicte ni per a la persona ni per al grup. Es tracta de grups excursionistes, clubs juvenils, agrupacions polítiques, socials, etc.

Els diferents contextos de què forma part un individu estan interrelacionats de manera que el que passa en un àmbit pot afectar la conducta de l’adolescent en un altre.

Els adolescents no formen part directa d’institucions més àmplies, com són els governs, els mitjans de comunicació, sistemes econòmics,… però ells i les seves famílies es troben a la base d’aquests sistemes. El fet que aquests organismes no estiguin oberts (en la seva majoria) als joves, però en canvi se’n serveixen d’ells (ex: publicitat), al mateix temps que ignoren les seves necessitats (d’espais propis, de treball, etc.), provoca en els adolescents diferents reaccions:

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 15

Els grups d’adolescents

apatia, que és el sentiment resultant de pensar que no hi ha res a fer. D’altres es rebel·len perquè el sentiment dominant és la ràbia i la sensació d’impotència. D’aquests, alguns tenen la necessitat de passar a l’acció i prenen la decisió d’implicar-se, buscant o creant grups contestataris (antiglobalització, okupes, ecologistes, nacionalistes, etc.). L’elecció d’un grup o un altre dependrà dels valors culturals predominants de la zona on ha crescut, i es pot fer una elecció de continuïtat d’aquests valors o d’oposició.

Podrà acceptar, rebutjar o modificar allò que la seva cultura li transmet, però no podrà ignorar-la. Els principis i normes del grup entraran a formar part de la seva nova escala de valors.

3.3 El grup d’iguals Seguint en la línia que encetava Teresa Bonaventura en el seu article, entenem que dins la categoria dels grups basats en la relació es troba el grup d’iguals. És aquell que està format per membres de la mateixa edat o similar. Es caracteritza, a més, per estar format per individus que no solen ser de la mateixa família i que són considerats com iguals pels agents externs (altres persones externes al grup). Posseeixen pautes, valors, normes, cultura i símbols que els són propis i alhora diferenciadors d’altres grups.

15

El treball educatiu

16

29/3/04

17:21

Página 16

El treball educatiu amb adolescents

Pensem en els acudits que s’expliquen els adolescents, les frases fetes que diuen amb regularitat, les bromes que es gasten els uns als altres i moltes altres conductes que, si ets algú que els veu per primera vegada, no pots entendre i et fan sentir estrany com si no sabessis de què va la pel·lícula. Justament el que percebem són tots aquests elements que donen cohesió al grup i que el diferencien dels altres.

El noi o noia adolescent es troba en un moment en què comença a deixar de dependre completament dels pares o la família i passa a dependre del grup d’amics i amigues.

La importància del grup d’iguals entre els nois i noies rau en què és un ambient de gran influència per al seu creixement. El noi o noia adolescent es troba en un moment en què comença a deixar de dependre completament dels pares o la família i passa a dependre del grup d’amics i amigues. Si per qualsevol motiu el grup rebutja un dels seus membres, aquest pot arribar a patir molt.

A més de les necessitats biològiques inqüestionables que necessita cobrir tota persona (segons Maslow, alimentar-se, tenir un lloc on aixoplugar-se i resguardar-se del fred), n’hi ha dues més que són molt importants: la necessitat de pertinença i la de tenir una identitat. Quan diem pertinença ens referim a la condició de pertànyer a un grup o comunitat i ser acceptat pels altres. Quan parlem d’identitat ens referim a la necessitat de tota persona de sentir que és en ella mateixa una individualitat, un ésser únic i diferenciable de la resta; sentir que existeix i que és reconegut pels altres. Les dues dimensions donen idea de la relació que s’estableix entre una persona i el grup social en què s’insereix, així com les possibles tensions que s’originen en voler mantenir un cert equilibri i no caure en l’extrem de ser algú aïllat del món o algú completament absorbit per aquest.

Per això diem que és tan important el grup d’iguals pels adolescents. L’acceptació o el rebuig per part del grup contribueix a la formació de l’autoconcepte, allò que hom pensa de si mateix, i al nivell d’autoestima, la valoració en termes emocionals que una persona té de si mateixa.

El grup d’iguals interioritza i assumeix tot un seguit de normes, regles i principis, les adopta com a condicions pròpies d’existència

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 17

Els grups d’adolescents

i funcionament. D’aquesta manera el grup proporciona a l’individu un nou marc on desenvolupar-se, amb unes noves fonts d’aprovació i d’acceptació, diferenciades de les dels seus pares o tutors.

D’altra banda el grup d’iguals permet l’ampliació dels models d’identificació que ofereixen els mitjans de comunicació. El grup exerceix una funció selectiva i orientativa d’aquests models, de manera que es valoren en funció de la contribució que exerceixen dins del grup. Les aficions i activitats del grup es converteixen en elements de prestigi que cal respectar.

3.4 La composició del grup Segons el grau de similitud existent entre els membres d’un grup, direm que la seva composició és homogènia (més semblança o similitud) o heterogènia (més diferència o diversitat).

Les similituds s’estableixen d’acord amb determinades variables, com ara l’edat dels participants, el sexe, el curs escolar o nivell d’estudis, el nivell socioeconòmic i cultural de les seves famílies o de l’entorn en què es mouen. També es tenen en compte altres factors de la personalitat: actituds, creences i valors, destreses i capacitats individuals.

De les infinites composicions que pot tenir un grup, cal saber que: · Una certa homogeneïtat comporta més cohesió, més interès pel grup i una clara tendència a donar-se suport mutu i a evitar els conflictes. · Una composició més aviat heterogènia, en canvi, multiplica les oportunitats d’aprenentatge, productivitat o canvi intern.

Però també implica més dificultats a l’hora de crear una estructura estable de relacions i comunicació, i tendeix a generar conflictes oberts i rivalitat pel lideratge.

Els grups d’adolescents tendiran usualment cap a la homogeneïtzació. Els nois i noies s’ajunten per criteris d’afinitat, perquè comparteixen aficions, gustos, projectes, etc.

El grup proporciona a l’individu un nou marc on desenvolupar-se, amb unes noves fonts d’aprovació i d’acceptació, diferenciades de les dels seus pares o tutors.

17

El treball educatiu

18

29/3/04

17:21

Página 18

El treball educatiu amb adolescents

3.5 Les normes i els límits La norma és una escala de valors que defineix un rang de conductes, procediments i actituds acceptables (i inacceptables) per part dels membres d’un grup. D’aquí que marquin també els límits per a les accions dels participants, allà on es pot arribar i a partir d’on no es pot anar, o què no es pot fer.

Les normes tenen molt a veure amb les actituds que es prenen, les formes de comportar-se, les maneres de veure el món, les creences i els valors dels integrants d’un grup.

En qualsevol grup, les normes tenen molt a veure amb les actituds que es prenen, les formes de comportar-se, les maneres de veure el món, les creences i els valors dels integrants d’un grup.

Podríem afirmar que no existeix grup sense normes, fins i tot en aquells casos en què la norma sigui que no hi ha d’haver normes.

Això ho podem trobar en alguns grups d’adolescents.

Les normes no tenen perquè ser imposades en el grup per una autoritat externa o un líder grupal, sinó que en molts casos la norma emergeix a través de la influència recíproca dels membres del grup. En el cas dels adolescents, la influència que tenen els uns sobre els altres és molt forta, sobretot en els primers anys d’aquest període, quan encara no han assolit un cert nivell d’autonomia i un sentit mínimament ferm sobre la seva pròpia identitat i individualitat.

3.6 La funció de les normes Les normes són necessàries per a la coordinació del grup quan es posa a realitzar alguna activitat.

En primer lloc, tal com hem vist, les normes serveixen de marc de referència a través del qual el món és percebut i interpretat.

Aquesta funció adquireix especial importància en el cas dels adolescents: són fonts d’informació valuosa sobre el món que els envolta, sobre què es pot fer i què no, i sobre què s’espera d’ells.

En segon lloc, les normes són necessàries per a coordinar el grup quan realitza alguna activitat. En tercer lloc, les normes també tenen un rol important en l’emocionalitat del grup perquè redueixen la incertesa pel que fa als comportaments dels com-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 19

Els grups d’adolescents

panys i, perquè tenen un caràcter atenuador dels conflictes, a la vegada que regulen el comportament d’uns membres respecte als altres.

Finalment, des d’una perspectiva de les relacions intergrupals, les normes poden servir per assegurar la distintivitat social. Per exemple, robes no ortodoxes, estils de tall de cabell o dialectes particulars ajuden a desmarcar els membres del grup dels que no ho són, definint així la identitat grupal més nítidament.

3.7 La cohesió Podrem valorar la cohesió si es manté el grup al llarg del temps.

Per tal que un grup es consolidi i s’estabilitzi amb el pas dels anys, cal que aquest satisfaci, sobretot, les necessitats dels seus membres.

Un dels elements més importants a tenir en compte per potenciar la cohesió del grup és la seva meta o el seu objectiu. Els objectius hauran d’estar ben clars, ser motivadors, concrets, realitzables, coneguts i escollits per tots els membres del grup i no imposats des de fora. Han de generar interdependència entre els membres, i la seva complicitat.

Un dels elements més importants per potenciar la cohesió del grup és la seva meta o el seu objectiu.

19

El treball educatiu

20

29/3/04

17:21

Página 20

El treball educatiu amb adolescents

Si un adolescent creu que la meta del grup recull prou bé les seves pròpies motivacions, l’acceptarà d’immediat, ja que si el grup assoleix la seva meta, ell també en sortirà beneficiat. En cas que les coses no surtin prou bé i el grup no aconsegueixi assolir la seva meta, és probable que els nois i noies se sentin frustrats, que devaluïn el grup i que se sentin menys atrets a formar-ne part.

Les variables més importants relacionades amb la cohesió del grup són: a) La interacció: la seva qualitat i la seva intensitat modificaran la cohesió. Els nois i noies membres de grups amb una alta cohesió es comuniquen entre ells en major mesura i el contingut de la interacció grupal posseeix una orientació positiva, mentre que els que pertanyen a grups amb poca cohesió es comuniquen pitjor i el contingut de la seva interacció té una orientació negativa. Els membres de grups amb una alta cohesió són cooperadors, amistosos i acostumen a comportar-se d’una manera que afavoreixen la integració grupal, mentre que els membres de grups amb poca cohesió actuen de forma molt més independent, preocupant-se poc dels altres. b) La influència social: quan els adolescents se senten atrets pel grup, es predisposen a comportar-se d’acord amb les expectatives dels altres membres i d’una manera que faciliti el funcionament del grup. Aquestes motivacions es reflecteixen en unes conductes de major conformitat amb les normes i estàndards. c) La productivitat del grup: qualsevol grup, adolescents inclosos, pot assolir objectius amb més eficiència com més cohesionat sigui. Els resultats seran conseqüència, entre d’altres factors, d’una forma d’estar i conduir-se cohesionadament, que equival a dir coordinadament i conscient de la interdependència entre els membres. d) La satisfacció: els adolescents dels grups amb cohesió acostumen a estar més satisfets amb el grup que els membres dels grups

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 21

Els grups d’adolescents

sense cohesió. Tal com dèiem més amunt, un grup poc cohesionat resulta poc atraient per als adolescents, precisament perquè no els permet satisfer d’una manera òptima les seves necessitats.

Tot adolescent té una sèrie de necessitats emocionals o afectives que necessiten compartir amb el grup. Afavorir la participació i la espontaneïtat és una bona forma de potenciar la cohesió grupal. Les necessitats emocionals poden estar relacionades amb: la necessitat de ser acceptat, la necessitat d’expressar sentiments i pensaments i, finalment, la necessitat d’afecte i comprensió.

Afavorir la comunicació entre els membres del grup és una forma d’aconseguir la satisfacció de tals necessitats i d’augmentar la cohesió.

Finalment, cal assenyalar que la cohesió facilita una comunicació més sincera, honesta, íntima i de confiança. En realitat, aquestes qualitats es retroalimenten, és a dir, el fet de tenir confiança i comunicar-nos amb sinceritat i honestedat promou una major cohesió del grup. Són qüestions que estan íntimament lligades.

3.8 El clima grupal És un concepte que es refereix a la percepció que es té de l’entorn immediat. El clima grupal fa referència a la sensació compartida per un grup de persones sobre l’estat en què es troba el conjunt.

La participació i la implicació de cada un dels membres del grup està condicionada per aquesta sensació.

Entre els adolescents, fàcilment podrem escoltar expressions del tipus «quin bon rotllo que hi ha aquí» o bé «aquest lloc em dóna mal rotllo» que fan referència a aquesta percepció i sensació subjectives de què parlem.

En el clima intervenen tres factors: a) L’esperit general o atmosfera anímica del grup. Es refereix a la influència del passat en el grup: bones o males experiències, tipus de lideratges que hi ha hagut, etc.

Afavorir la participació i la espontaneïtat és una bona forma de potenciar la cohesió grupal.

21

El treball educatiu

22

29/3/04

17:21

Página 22

El treball educatiu amb adolescents

b) Les circumstàncies materials de la vida del grup. Per exemple: l’estat de fatiga, la comoditat del local, el nombre de persones que integren el grup, etc. c) La influència de les altres persones sobre cada un dels membres del grup.

Tot grup és responsable de la creació d’un clima de llibertat, és a dir, d’un clima en el qual cada un dels membres se senti lliure en tot moment de dir el que pensa sense por o restricció.

Quan s’avalua amb subjectivitat aquest ambient, es té en compte d’una manera més o menys conscient cada un d’aquests factors.

Segons les percepcions de cada un, i depenent de si s’ha estat molt sensible o no a determinats factors, la percepció serà diferent.

Tot grup és responsable de la creació d’un clima de llibertat, és a dir, d’un clima en el qual cada un dels membres se senti lliure en tot moment de dir el que pensa sense por o restricció. Perquè aquesta llibertat sigui real, qualsevol membre ha de poder expressar en qualsevol moment els sentiments i les emocions que experimenta. Un grup en el qual cap persona expressi mai el que sent no viu un clima de llibertat i els individus no hi poden créixer.

Amb els adolescents passa exactament el mateix; la bona marxa d’un grup es veu influenciada pel clima que s’hi viu.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 23

Els grups d’adolescents

En general, és possible trobar tres tipus de climes: 1. Clima de defensa: es caracteritza per comunicacions difícils, personalitats que no es relacionen amb harmonia, conflictes, participacions disperses. En aquest clima els sentiments no s’expressen i el grup no serveix de recolzament a l’individu.

2. Clima de control: es caracteritza pel conformisme, l’apatia, la resignació i una acceptació passiva de l’autoritat (el o la monitora), que es percep com un factor rígid i coercitiu. Els membres són dependents o contradependents de forma agressiva.

3. Clima d’acceptació: es caracteritza per l’escolta, la veritat, la comprensió mútua. El grup desenvolupa un saber flexible i creatiu. Els membres tenen un fort sentiment del «nosaltres».

Es relacionen de forma interdepenent i en són conscients.

Les comunicacions són fàcils.

3.9 La relació individu – grup Qualsevol persona té unes necessitats personals a cobrir, juntament amb interessos, objectius, desigs. També hem vist que qualsevol grup té unes finalitats i uns objectius. Si es tracta d’un grup d’amics es trobaran amb l’objectiu de passar-s’ho bé tots junts. Si el grup es reuneix per l’interès comú en algun tema concret, els seus membres es dedicaran a treballar-hi o aprofundir-lo, a més de gaudir fent-ho. Per tant, per un costat tenim necessitats i interessos individuals, i per l’altre tenim necessitats i interessos de grup.

També sabem que durant l’adolescència la pertinença a un grup és fonamental perquè dóna als adolescents la possibilitat de posar sobre la taula les seves inquietuds i de canalitzar els seus projectes. El grup els permet poder compartir-los amb els companys i sentir-se recolzats, alhora que es nodreix de les aportacions individuals. És a dir, en general, qualsevol persona necessita sentir-se part d’un col·lectiu alhora que individu únic i diferenciat, mentre que un grup necessita fer allò per a què s’ha format.

23

El treball educatiu

24

29/3/04

17:21

Página 24

El treball educatiu amb adolescents

Hi ha normalment una recerca permanent del punt d’equilibri que ens permet estar bé amb nosaltres mateixos, individualment, alhora que gaudim de la companyia dels nostres companys i fem alguna cosa tots junts.

Els adolescents estan en un moment d’evolució individual molt important i el sentiment d’individualitat es posa en joc amb el de pertinença a un grup. Sovint els interessos personals xoquen amb els del grup i el noi o noia ha de decidir. Escollir una opció pot significar quedar malament amb els companys, i escollir l’altra, quedar insatisfet amb un mateix. La pregunta està servida: com podem formar part d’un grup, sentir-nos reconeguts i realitzats sense perdre la nostra individualitat? Com podem pertànyer a un grup i atendre els altres sense trepitjar-los per tal de protegir la nostra parcel·la individual?

Sembla com si hi hagués d’haver certa tibantor en aquesta relació individu – grup. Però, de fet, el que normalment hi ha és una recerca permanent del punt d’equilibri. Un equilibri que ens permet estar bé amb nosaltres mateixos, individualment, alhora que gaudim de la companyia dels nostres companys i fem alguna cosa tots junts. La clau d’aquest equilibri rau en saber respondre al mateix temps als interessos i necessitats de les persones, en tant que individus, i als del grup, en tant que entitat supraindividual.

Per això és tant important promoure hàbits participatius i actituds respectuoses entre els membres dels grups. Tal com dèiem més amunt, tot grup humà, tant si és d’un esplai com d’un casal o de qualsevol altra organització, hauria de permetre que s’ex-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 25

Els grups d’adolescents

pressessin l’opinió i el parer individual de tots i de cadascun dels membres i que fossin escoltats. I al mateix temps haurem de crear els mecanismes adequats perquè aquestes expectatives individuals tinguin el seu encaix i articulació en el marc global de l’entitat.

Tanmateix, és evident que un grup no podrà satisfer sempre al cent per cent a tots els seus membres. Serà imprescindible que s’aprengui a parlar i escoltar. Hi haurà vegades en què cediran alguns membres pel bé comú, mentre que en d’altres ocasions seran altres persones les que ho faran. La negociació serà un exercici constant, a través del qual es buscarà que tots els participants implicats quedin el màxim de satisfets possible. No completament, sinó en la mesura que permet que tothom surti suficientment content dels resultats del diàleg. Quan s’arriba a aquesta fita, habitualment diem que hem assolit el consens entre totes les parts. És important observar que aquesta dualitat individu – grup no deixa de ser enganyosa, atès que un grup està format per uns individus determinats. No és pas una entitat aliena sinó que es caracteritza per la suma de les característiques individuals dels membres que el conformen. Llavors, el fet de no tenir cura d’aquestes persones individualment implica no tenir cura del grup.

Alhora, no tenir cura del grup globalment, ignorant la necessitat de l’existència d’unes mínimes normes de convivència, implica deixar els membres sense punts de referència a partir dels quals poder participar. Per això és tan important tenir cura de cadascun dels individus així com del conjunt format per tots ells, aprenent a dialogar, a negociar i a trobar acords que permetin a la globalitat i a les parts sortir satisfetes i realitzades. Això si es vol que el grup sigui saludable i promotor de creixement, està clar.

Si un grup d’adolescents creix d’aquesta manera, amb la gent implicada en un projecte comú i compartint el dia a dia del seu desenvolupament, probablement assolirà un funcionament estable i autoregulat.

Aquest tipus de funcionament tant pot donar-se si el grup funciona de manera autònoma, no vinculat amb cap entitat, com si

Un grup no podrà satisfer sempre al cent per cent a tots els seus membres. Hi haurà vegades en què cediran alguns membres pel bé comú, mentre que en d’altres ocasions seran altres persones les que ho faran.

El fet de no tenir cura de les persones individualment implica no tenir cura del grup.

25

El treball educatiu

26

29/3/04

17:21

Página 26

El treball educatiu amb adolescents

estem en un esplai, en un casal de joves o en qualsevol altra associació, del tipus que sigui, que contingui dins seu grups de joves.

No depèn tant del lloc on està ubicat el grup com de la dinàmica interna que es dóna entre els seus membres, o sigui, de la seva maduresa individual i com a grup. La continuïtat natural d’aquests grups dins d’un esplai pot donar lloc a la formació d’un casal de joves, a una nova generació de monitors d’un esplai, o que es dediquin a dur a terme altres projectes relacionats amb l’entorn que els envolta.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 27

4. La relació entre el monitor i els adolescents 4.1 El monitor/animador d’adolescents A l’esplai, la mentalitat de fons d’un monitor és la mateixa en qualsevol grup, és a dir, a més de voler que els infants s’ho passin bé, òbviament, el que pretén és educar-los en una sèrie de valors (com ara el compromís, l’autonomia personal, la responsabilitat, la llibertat de pensament), tinguin l’edat que tinguin. Però el comportament extern, la forma com s’adreça als integrants dels grups, varia sensiblement depenent de la franja d’edat en la qual s’ubica.

Hi ha una transformació considerable en la manera d’estar amb els nens i nenes a mesura que van creixent. Davant dels petits, els monitors es dediquen a ajudar-los a organitzar-se, a tenir cura dels seus estris i pertinences, exerceixen de coordinadors de les activitats, impulsen la participació de tothom, etc. En canvi, en un grup d’adolescents o de joves, l’educador intentarà més aviat captar les propostes i facilitar-ne la realització, evitant convertirse en protagonista de l’activitat.

El monitor, tot i ser punt de referència per als nois i noies, deixa de ser vist com algú que ho sap fer tot bé. Els adolescents comproven que els seus monitors també s’equivoquen, que no són perfectes. Els reclamen coherència en totes les seves actuacions, poden ser molt exigents i primmirats. També busquen major complicitat, conèixer en profunditat temes personals. A grans trets, el que succeeix és que els nois i noies començen a viure un període de la seva vida que els desperta moltes inquietuds, qües-

En un grup d’adolescents o de joves, l’educador intentarà més aviat captar les propostes i facilitar-ne la realització, evitant convertir-se en protagonista de l’activitat.

El treball educatiu

28

29/3/04

17:21

Página 28

El treball educatiu amb adolescents

tions per resoldre, incerteses. Necessiten el contacte amb algú més gran per tal de tenir un punt de referència, algú que els escolti i els acompanyi en aquest procés.

Per aquest motiu, la manera d’actuar dels monitors amb els adolescents s’emmarca en un context més ampli, com és la relació de coneixença progressiva i d’interdependència que es va establint entre tots. El que han de fer els monitors, és anar endinsant-se cada vegada més en l’univers dels nois i noies del seu grup. Saber què fan a més d’anar a l’esplai o al casal, saber com els van els estudis, conèixer com estan a casa. Així podran incidir millor en el seu desenvolupament personal i de grup.

En els següents apartats aprofundirem una mica més en les actituds que hem de mostrar, així com en les qualitats que han de caracteritzar la relació que s’estableix entre els monitors i els adolescents.

4.2 Les expectatives Està clar que els monitors porten una idea prèvia del grup a la seva ment. Abans de conèixer-lo, ens el muntem mentalment. Si no els coneixem, ens anem fent a la idea de com seran els parti-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 29

La relació entre el monitor i els adolescents

cipants. En cas contrari, anem imaginant com podem fer-los funcionar, per on podem tirar, què podem proposar. Tot això està molt bé; és un procés necessari per al monitor perquè està prenent consciència i donant cabuda mental a una cosa que passarà. És a dir, estem preparant-nos per afrontar el nou repte i totes les incidències que poden sorgir en el moment en què entrem en contacte. Queda clar, doncs, que abans de portar un grup d’adolescents hem de conèixer quines són les nostres expectatives, per tal de tenir un punt de partida, alguna cosa en què basar-nos.

Abans de portar un grup d’adolescents hem de conèixer quines són les nostres expectatives, per tal de tenir un punt de partida.

És important que quan estiguem amb els nois i les noies, puguem explicitar-ho. Deixem clar què és el que n’esperem, que sàpiguen com pensem. Així els facilitarem que puguin ubicar-se i que puguin conèixer-nos. Alhora, demanem-los també quines són les seves expectatives, què és el que esperen del grup i del que farem tots junts.

Hem de demanar als adolescents quines són les seves expectatives, què és el que esperen del grup i del què farem tots junts.

Fer això és especialment important. Estem dient tota l’estona que un grup funcionarà bé quan respongui a les necessitats i interessos de la gent que el forma. Doncs bé, la millor manera (i la més lògica) de complir aquesta condició és preguntant als adolescents què volen fer des de l’inici d’un curs d’esplai o d’un projecte.

Apuntem què volen fer en un lloc ben visible i treballem sobre aquestes aportacions. Compartint els desigs, tant els dels moni-

29

El treball educatiu

30

29/3/04

17:21

Página 30

El treball educatiu amb adolescents

tors com els dels adolescents, podrem reformular-los i adaptarlos de forma que tothom surti suficientment satisfet del resultat.

Aquest és el primer pas per fer a tots els membres del grup responsables i partícips del que s’esdevindrà a partir d’aquest moment inicial. És probable que algunes de les propostes dels nois i noies no siguin del tot factibles i haguem de fer veure la inviabilitat d’aquestes idees a través d’explicacions raonades. O bé poden haverhi interessos contraposats i incompatibles. Davant d’aquestes situacions haurem de vetllar perquè puguin argumentar les seves idees i perquè entre tots i totes arribin a trobar una solució a la qüestió.

Podrem influir en els adolescents manifestant què n’esperem, sempre i quan hi hagi una bona relació entre nosaltres i la nostra intenció no sigui la de manipular la seva voluntat.

Finalment, cal tenir en compte que moltes vegades el desig és el desig de l’altre, la qual cosa significa que el nostre desig, allò que volem fer, sovint es veu influït per allò que esperen de nosaltres altres persones, especialment les més properes i estimades, de manera que acabem fent allò que les persones significatives desitgen que fem. Això vol dir que, en ocasions, podrem influir en els adolescents manifestant què n’esperem, sempre i quan hi hagi una bona relació entre nosaltres i la nostra intenció no sigui la de manipular la seva voluntat al nostre gust. De vegades els adolescents necessiten que esperem d’ells alguna cosa per veure’s impulsats a fer-ho.

4.3 La flexibilitat Ja hem vist que el monitor es forma les seves pròpies expectatives sobre el funcionament del grup. Però aquest exercici tan saludable, en cap cas pot convertir-se en una estructura conceptual rígida i molt menys en el cas dels adolescents. Hem de ser prou capaços de ser flexibles davant del que pugui sorgir un cop ens trobem davant del grup. D’aquí prové la necessària i indispensable actitud oberta i receptiva que hem de mantenir sempre.

El fet que com a monitors tinguem un esquema mental preestablert sobre què és o què ha de ser un grup de nois i noies de 14,

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 31

La relació entre el monitor i els adolescents

15 o 16 anys no ha de prevaldre per damunt de la realitat amb la qual ens trobem. Cal escoltar el grup, sentir-lo com si tingués vida pròpia i adaptar-nos-hi. No hem de caure en l’error de jutjar-lo o desestimar-lo perquè no compleix les nostres expectatives.

Per exemple, alguns cops ens podem trobar que el grup que portem es mostri molt apàtic. Davant d’aquests casos, pot ser que els monitors pensin proposar algunes activitats per tal de veure si així el grup comença a moure’s. Però és molt possible que els adolescents les rebutgin sistemàticament. Encara que per als monitors això sigui incòmode, a més de frustrant, és important que puguin afrontar aquella situació posant-se al costat dels nois i noies (no físicament sinó mentalment, amb l’actitud) i sense retreure’ls les poques ganes d’implicarse. Hem de deixar-los viure aquest moment. No cal que facin activitats a tort i a dret perquè sí. I qui sap si acompanyantlos, tranquil·lament, podrem connectar-hi molt millor en aquests moments difícils.

També hem de tenir en compte que en un període com el de l’adolescència, la manca de ganes de fer coses pot ser conseqüència, en ocasions, del mateix procés de creixement. L’energia que demana la maduració biològica del cos resta forces a l’hora de prendre iniciatives. Els joves poden fer activitats de gran desgast físic però també necessiten descansar molt, així com alimentar-se bé, per refer-se de l’exercici i per donar-se temps d’adaptació

No cal que facin activitats a tort i a dret perquè sí. I qui sap si acompanyantlos, tranquil·lament, podrem connectar-hi molt millor en aquests moments difícils.

31

El treball educatiu

32

29/3/04

17:21

Página 32

El treball educatiu amb adolescents

davant el degoteig imparable de canvis constants que viuen a nivell corporal i mental.

4.4 La confiança Com a educadors hem de tenir confiança en les nostres idees i propostes. Hem de creure en la viabilitat del grup i dels projectes que es proposin i es decideixin dur a terme. Hem de ser nosaltres els primers a creure-hi. I així transmetrem confiança i convicció. Alhora els adolescents es fixaran en nosaltres i, si veuen que realment creiem en el que anem a fer, també hi creuran.

Hem de promoure que el grup sigui un espai de confiança, on els adolescents puguin relacionarse amb seguretat, on puguin manifestar-se i intercanviar idees, dubtes, desigs.

Tenint en compte tot el que hem dit fins ara, no ens hem de desanimar perquè les reaccions dels nois i noies no siguin del tot complaents davant les nostres propostes o perquè no reaccionin davant els intents de dur endavant una idea. Sovint les primeres paraules que deixen anar quan escolten alguna iniciativa són «quina merda». En moments així és important no perdre la confiança en nosaltres mateixos i seguir endavant amb el que fem, tant si proposem la realització d’alguna activitat com si els animem a pensar què volen fer. A poc a poc respondran.

A més, hem de promoure que el grup sigui un espai de confiança, on els adolescents puguin relacionar-se amb seguretat, on puguin manifestar-se i intercanviar idees, dubtes, desigs, i on puguin recolzar-se per tal de començar a fer realitat les seves aspiracions personals.

4.5 La proximitat Hi ha ocasions en què sorgeix del grup un afany d’intimar, una necessitat d’explicar-se i de compartir vivències. Pot ser que només tinguin ganes d’estar junts, deixant-se portar pel moment.

Sensacions tan agradables com la complicitat i la cohesió brollen de fets i instants inesperats com aquests. Parlem de proximitat referint-nos a aquesta qualitat del monitor o monitora d’apropar-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 33

La relació entre el monitor i els adolescents

se emocionalment als nois i noies, respectant el seu moment vital i responent a les seves necessitats més imperioses.

Parlem de proximitat referint-nos a la qualitat del monitor o monitora d’apropar-se emocionalment als nois i noies.

No hem de confondre voler estar a prop dels adolescents amb ocupar el seu lloc. Una cosa és estar a prop i ser accessible als nois i noies, i una altra molt diferent és voler ser com ells. Un educador no podrà exercir adequadament les seves funcions si pretén ser un més del grup. Normalment, hi ha d’haver una distància deguda a la diferència d’edat (és difícil imaginar un monitor de 18 o 19 anys amb nois de 16 i 17) i una distància mental, necessària a l’hora de posar límits adequats a les actuacions dels adolescents. Si no hi ha aquesta diferenciació és impossible acompanyar els nois i noies en el seu procés evolutiu.

4.6 La sensibilitat Dues qualitats molt importants que ha de tenir en compte qualsevol monitor o educador d’adolescents són la sensibilitat i el sentit comú. Sensibilitat per a escoltar-los i respondre a les seves necessitats, i sentit comú per saber quan cal collar perquè tirin endavant els seus projectes i quan cal deixar-los tranquils una estona, és a dir, no passar-nos de la ratlla insistint perquè

33

El treball educatiu

34

29/3/04

17:21

Página 34

El treball educatiu amb adolescents

facin coses si veiem que realment no estan gens motivats per fer res.

El fet de mostrar sensibilitat amb l’estat dels nois i noies facilitarà que ens vegin propers.

El fet de mostrar sensibilitat amb l’estat dels nois i noies facilitarà que ens vegin propers. Això no vol dir que com a monitors i monitores haguem de renunciar a exercir de catalitzadors del grup, és a dir, de provocadors de canvis. Sabem que els monitors tenim la possibilitat d’influir de manera positiva en la història del grup. Si creiem que és el moment podem motivar-los i fins i tot apressar-los perquè vagin endavant, perquè s’espavilin. Per tant haurem d’anar veient quan és el moment adequat per parar una mica i estar amb el grup, i quan és el moment de pressionar-los amb mesura perquè s’esforcin i facin alguna cosa.

A la pràctica, aquesta sensibilitat ens ha de permetre exercir com a radar del parer del grup, per tal de poder donar una rèplica adequada. Per exemple, si els adolescents tenen ganes de fer una activitat però no tenen ni idea de com muntar-la, els monitors poden actuar de coordinadors, donant pautes per dur a terme l’activitat, i ensenyar-los quins aspectes s’han de tenir en compte, de quina manera no s’ha de fer, etc. Sempre amb l’objectiu final que els nois i noies aprenguin a fer-ho sols la propera vegada.

Compte perquè no diem que l’objectiu final de la nostra intervenció sigui arribar a obtenir uns resultats determinats, sinó ajudar que els adolescents interioritzin una forma de fer les coses, una forma de treballar que, amb el temps, els portarà a assolir determinats resultats. Hem d’insistir especialment en la metodologia, tal com expliquem en el sisè capítol.

4.7 L’establiment de límits Sovint es parla de posar límits com una funció de l’educador d’adolescents. Això vol dir que hi ha moments en què el monitor o l’animador ha de saber cridar l’atenció als nois i noies perquè fan alguna cosa que no toca o perquè deixen de fer-ne una altra que

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 35

La relació entre el monitor i els adolescents

sí que haurien de fer, entenent que s’hi havien compromès amb anterioritat.

La funció de posar el límit és inevitable i indispensable, i cal ferho quan és necessari. A més, encara que no ho sembli, un toc d’atenció ben donat i a temps és molt constructiu. Els adolescents poden estar fent alguna cosa mal feta o poden estar passant de respectar normes de convivència o diversos acords comuns.

Molts cops són força conscients d’allò que fan i, encara que no ho diguin, esperen que algú els cridi l’atenció.

Quan el monitor els esbronca, indirectament els està dient com s’han de comportar per ser acceptats pel grup. I ells saben llavors a què atenir-se. Dit d’una altra manera, els adolescents necessiten que els cridem l’atenció quan cal, perquè d’aquesta manera poden aclarir-se respecte què és adequat i què no per integrar-se en la comunitat. De tant en tant necessiten saltar-se les normes per trobar on està el límit. Si no hi ha ningú que els digui res mai no tindran un criteri sobre què està bé i què malament, sobre què poden fer i què no, i aniran perduts sense saber com comportarse i mai no tindran capacitat d’autogovern. És molt probable que la reacció dels adolescents després d’haverlos cridat l’atenció sigui de rebuig, de menyspreu, o fins i tot de

La funció de posar el límit és inevitable i indispensable, i cal fer-ho quan és necessari.

35

El treball educatiu

36

29/3/04

17:21

Página 36

El treball educatiu amb adolescents

burla del monitor. És lògic i no passa res. Si no és desmesurada, no cal donar-li més importància. El que importa és que l’educador, o educadora, es faci escoltar i es mantingui ferm en el que ha dit. Els beneficis en el desenvolupament dels nois i noies no es veuran immediatament, però, a la llarga, els adolescents sabran amb qui poden comptar: precisament amb aquells monitors que saben mantenir-se en el seu lloc i saben dir les coses quan toca, encara que sigui difícil i desagradable.

No hi ha res més dur per a un adolescent que sentir-se criticat pels seus companys perquè ha transgredit una norma del propi grup.

D’altra banda, hi ha un altre factor molt important que hem de tenir en compte en aquest apartat. Ens referim a l’establiment dels límits per part dels membres del grup d’iguals. No hi ha res més dur per a un adolescent que sentir-se criticat pels seus companys perquè ha transgredit una norma del propi grup. És a dir, els nois i noies acostumen a ser més rigorosos que els propis monitors quan algú trenca els acords establerts.

D’aquí podem extreure dues reflexions. Primer, que hem d’ensenyar als adolescents a ser flexibles quan cal i a ser ferms quan ho requereixi l’ocasió, evitant que amb les seves crítiques matxuquin algun company per haver trencat una norma. Segon, sempre que promoguem acords de funcionament en un grup d’adolescents, hem de procurar que les normes surtin d’ells, que siguin ells qui les dicten. Qualsevol cosa que digui el grup tindrà molta més força que si ho diem nosaltres. És més, d’aquesta manera aprendran a autoregular-se com a grup, sense que els calgui disposar eternament d’un monitor - papa que els digui què han de fer en tot moment.

4.8 Els sentiments i les emocions En ocasions, que el monitor reconegui el disgust o la indignació per alguna cosa que han fet els adolescents pot ser molt útil. Com a educadors hem d’estar en contacte amb les nostres emocions i, si ho creiem convenient, fer explícit el nostre desacord o la nostra desil·lusió perquè els adolescents no responen com esperàvem, de la mateixa forma que els hem de saber comunicar la nostra satisfacció o alegria quan les coses surten bé o es fan de manera adequada.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 37

La relació entre el monitor i els adolescents

Aquesta proposta sembla contradir-se amb el que dèiem abans quan afirmàvem que hem de deixar tranquils els adolescents quan no tenen un bon dia. Diguem que el que seria ideal és trobar l’equilibri. No hi ha una recepta fixa aplicable a cada cas. Els educadors heu de notar quan el cos us demana contenir-vos i esperar que reaccionin o quan heu de clavar una bronca, o bé quan heu d’intervenir amb fermesa o mostrar la vostra satisfacció.

Fixem-nos que estem parlant, una vegada més, de sensibilitat i de límits. Són qüestions que estan interrelacionades amb el tema dels sentiments. D’aquí que sigui recomanable que un educador treballi els seus aspectes personals, en el sentit que es conegui millor a si mateix, que sàpiga quines són les seves reaccions més habituals, que aprengui a governar d’alguna manera les seves emocions per tal que li puguin servir d’ajut quan es trobi amb adolescents. Un monitor ha de poder reflexionar sobre si mateix i reconèixer les seves virtuts i les seves mancances, ha de poder pensar sobre totes aquelles qüestions que l’afecten interiorment.

D’aquesta manera estarà capacitat per escoltar i sentir el que li transmeten els nois i noies. Estarà més preparat per comprendre què els passa o què li volen dir en un moment donat.

4.9 L’aprenentatge a partir dels errors Aquest principi és aplicable a tots els grups d’edat d’infants, a qualsevol centre, esplai o casal, i també a les persones adultes.

Però si hi ha algun grup que és especialment indicat per treballar aquest precepte és el dels adolescents. Si ens hi fixem veurem que quan estan engrescats són els més predisposats a fer coses noves, a engegar projectes o activitats. Tenen, sens dubte, molta més capacitat que la resta d’infants d’un esplai, però sovint poden equivocar-se, cometre errors, plantejar les coses malament.

Haurem d’estar a l’aguait per saber quan cal intervenir, si cal o no advertir-los que van per un camí erroni. Si ho creiem convenient podem deixar que s’equivoquin, i esperar que la reflexió posterior a la realització de l’activitat els serveixi per a donar-se de què ha fallat i per què, i que això els ensenyi a fer-ho millor la

Un monitor ha de poder reflexionar sobre si mateix i reconèixer les seves virtuts i les seves mancances.

37

El treball educatiu

38

29/3/04

17:21

Página 38

El treball educatiu amb adolescents

propera vegada. Si creiem que l’equivocació pot ser massa grossa o perjudicial, haurem de fer-hi alguna cosa.

En aquestes situacions els monitors haurem de tenir cura que la frustració no aclapari els ànims dels nois i noies, i els haurem de fer veure la importància i el valor de prendre iniciatives, pensarles, realitzar-les i, si surten malament, aturar-se a veure què ha passat, per tal de tornar a començar i millorar pas a pas. De fet, és gairebé més important que aprenguin a fer les coses sota aquest principi d’acció – reflexió constant que no pas que totes les activitats i projectes els surtin de meravella.

Si ens apassionem amb una idea o activitat és més fàcil i probable que generem en els adolescents les ganes de contribuir-hi.

4.10 El contagi de l’entusiasme Amb relació a l’actitud més proactiva del monitor/a, promotor de moviment en els nois i noies, recordem que l’entusiasme s’encomana, és a dir, si nosaltres ens engresquem i vibrem amb un projecte, contagiarem aquesta il·lusió als que ens envolten. D’aquí el poder d’influència dels monitors. Si ens apassionem amb una idea o activitat és més fàcil i probable que generem en els adolescents les ganes de contribuir-hi. Pot passar que nosaltres comencem un projecte i que els nois i noies acabin fent-se’l seu, implicant-se i comprometent-se al cent per cent. Davant d’una situa-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 39

La relació entre el monitor i els adolescents

ció així, els monitors hauran de deixar progressivament el govern de la nau a mans dels adolescents, per acabar desapareixent discretament quan vegin que ja no fan falta.

Ja per acabar aquest capítol, afegirem que aquestes actituds són vàlides tant pel que fa al monitor d’un grup d’adolescents d’un esplai com per a l’animador d’un casal de joves. Un i altre tenen en comú que tracten amb gent que, en major o menor mesura, comença a decidir com participar a la vida social i a agafar les regnes del seu desenvolupament personal. La forma de funcionar de les persones d’aquesta edat, amb petites diferències segons cada grup, demana un posicionament molt similar tant dels monitors d’adolescents d’un esplai com dels animadors dels casals de joves.

39

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 40

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 41

5. El treball amb adolescents en els centres Hi ha una qüestió que hem de deixar molt clara des d’ara mateix: en els centres d’esplai, la tasca educativa amb els adolescents no comença quan tenen 14 anys. Hi hem de pensar molt abans que arribin a l’adolescència, perquè la forma com es comportaran en aquesta etapa serà producte del treball que haurem fet en les edats anteriors.

Sabem que la finalitat última de tot centre d’esplai és acompanyar els nens i nenes en el seu creixement de forma que, a més de créixer sans biològicament parlant, esdevinguin ciutadans i ciutadanes participatius, crítics amb la realitat i amb ells mateixos, i compromesos amb la tasca de transformar la societat i aconseguir un món millor. Això vol dir que estem parlant de persones que saben autoregular-se, que són autònomes, actives i responsables, i que tenen iniciatives i saben gestionar-les.

Però aquesta fita serà molt difícil d’assolir si ens posem a treballar quan els nens i les nenes ja tenen 13 o 14 anys. Si durant anys no hem tingut en compte quines dinàmiques posàvem en pràctica amb els infants més petits, quan arribin a grans faran el que estan acostumats a fer: seure i esperar a rebre. El treball amb els adolescents ha de començar quan són infants de 5 anys. No podem esperar que, després d’un funcionament determinat durant molt de temps, els nois i noies canviïn de cop la dinàmica apresa i facin el que se n’espera com per art de màgia.

La tasca educativa amb els adolescents no comença quan tenen 14 anys. Hi hem de pensar molt abans que arribin a l’adolescència.

El treball educatiu

42

29/3/04

17:21

Página 42

El treball educatiu amb adolescents

Parlem de la necessitat de concebre la tasca educativa als centres d’esplai com un procés gradual i continu, que comença quan els infants són ben petits i cristal·litza quan arriben a adolescents.

Així doncs, estem parlant de la necessitat de concebre la tasca educativa als centres d’esplai com un procés gradual i continu, que comença quan els infants són ben petits i cristal·litza quan arriben a adolescents. Procés, d’altra banda, del qual no en són aliens els casals de joves, ja que tenen un rol molt important en la franja d’edats que comparteixen amb els esplais.

5.1 El procés gradual Aquest procés educatiu gradual consisteix en inculcar gradualment als infants una forma determinada de fer i de comportarse, adreçada a fer-ne persones actives i autònomes, responsables i compromeses amb el món que les envolta.

Tenint en compte que a cada edat seran (presumiblement) capaços de fer i aprendre unes coses determinades, hem concebut i dissenyat uns processos graduals que vertebren tota aquesta evolució. Els descrivim tot seguit.

5.2 La participació i la responsabilització progressives

Ser responsable és ser conscient i tenir l’actitud de respondre dels propis compromisos i dels propis actes davant dels altres.

La participació i la responsabilització progressiva han de ser dos processos principals dins dels plantejaments educatius de l’esplai.

Ambdós van íntimament lligats i es complementen mútuament.

Estan explicats àmpliament en el Projecte Educatiu d’esplac. A continuació en farem un extracte.

Comencem per la responsabilitat: a nivell individual. Ser responsable no és ser capaç de fer una determinada activitat, sinó ser conscient i capaç de respondre dels propis compromisos i dels propis actes davant dels altres. És ser coherent i conseqüent, i implica reconèixer els propis límits i la relació d’interdependència que mantenim amb les persones que ens envolten.

A nivell de grup, als esplais és habitual que la responsabilitat del seu bon funcionament recaigui exclusivament sobre els monitors.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 43

El treball amb adolescents ens els centres

La responsabilitat de la vida d’un grup s’ha de repartir entre tots els membres (monitors, monitores, nens, nenes o adolescents).

Per aquest motiu parlem de corresponsabilitat. Això no vol dir que tots els membres tinguin la mateixa responsabilitat, sinó que cadascú n’assumeix alguna, d’acord amb les seves capacitats, voluntat i motivació.

Tenir responsabilitats es concreta en assumir la realització d’unes feines concretes, com per exemple, coordinar les reunions, prendre nota del que s’hi diu, tenir cura del material, revisar la farmaciola, netejar el material d’acampada, etc., (cada grup tindrà les que cregui convenient). Un grup es reparteix adequadament aquestes feines i cada membre es responsabilitza de la seva tasca concreta, de la qual haurà de respondre davant dels altres.

En conjunt, totes les responsabilitats assumides pels membres del grup són complementàries i contribuiran a la realització d’allò que es proposin com a col·lectiu. En concret, l’equip de monitors ha d’assumir la part que li correspon, com és liderar el conjunt, posant-se al servei dels infants, adolescents i altres membres, i afavorir les dinàmiques participatives i cohesionadores. Entenem l’actitud de posar-se al servei del conjunt com una conducta de lideratge constructiu, que promou el desenvolupament de tots els membres implicats en el centre.

43

El treball educatiu

44

29/3/04

17:21

Página 44

El treball educatiu amb adolescents

Parlem de participació quan els implicats assumeixen la responsabilitat de prendre les decisions pertinents amb relació als assumptes que els afecten, així com d’executar les accions pertinents per canalitzar-les i portar-les a la pràctica.

D’altra banda, parlem de participació quan els implicats assumeixen la responsabilitat de prendre les decisions pertinents amb relació als assumptes que els afecten, així com d’executar les accions pertinents per canalitzar-les i portar-les a la pràctica.

Definim la progressivitat de la participació com una obertura de noves parcel·les on prendre decisions que té lloc a mesura que el grup les pot anar assumint. Aquest procés és paral·lel al de la responsabilització progressiva.

Per potenciar la responsabilització progressiva entre els membres de qualsevol grup, com a monitors i monitores hem de tenir present el següent: · S’ha de donar a tots els participants una informació accessible i clara. · S’ha de donar una visió global i completa de la qüestió en la qual cal implicar-se i comprometre’s. · Hem de permetre (sempre que no sigui perillós per la salut o integritat física dels participants) que el grup s’equivoqui, se n’adoni i aprengui dels errors. · Hem d’exigir al grup coherència entre els seus propòsits i les seves accions.

Per tal de facilitar la participació: · Hem de vetllar per la creació d’un clima de confiança per tal que els seus membres puguin parlar obertament i amb sinceritat sobre la possibilitat de responsabilitzar-se d’una tasca determinada («vull fer i puc fer»), i on puguin reconèixer els propis límits, si cal. · Cal establir un marc clar, en el qual els canals de comunicació, la normativa, les funcions i els rols dels implicats (infants, joves, monitors i monitores) estiguin ben delimitats. Això farà més operativa la participació de cadascú. · Cal definir les expectatives per evitar tant el desconcert com els malentesos en el si del grup. Hem de deixar clar que la participació no sorgeix d’un feu el que vulgueu. Els objectius que es marqui el grup s’han de mantenir dins del marc de l’entitat (ideari, objectius de l’esplai o del casal…).

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 45

El treball amb adolescents ens els centres

· Cal crear les eines de participació que s’adaptin a les característiques i necessitats dels participants que tenim al grup, tant si es tracta de petits com d’adolescents. Pensem que, en aquest sentit, hem de trobar els instruments que facilitin la tasca dels monitors com a receptors i amplificadors de les iniciatives dels infants i els adolescents.

Tot seguit veureu un quadre on s’exposen alguns exemples d’accions possibles, tant a nivell de responsabilització com de participació, a posar en pràctica en diferents grups d’edat. Notareu la progressivitat de les accions al llarg del temps.

PARTICIPACIÓ PROGRESSIVA

RESPONSABILITZACIÓ PROGRESSIVA

4 - 6 anys

· Establir la normativa del grup. · Avaluar-ne les activitats.

· Tenir cura del material propi (roba, motxilla, menjar,...). · Tenir cura del material i del medi. · Eines a introduir: informar sobre les tasques que cal fer i repartirles en torns variables.

7 - 8 anys

· Reforçar els aspectes anteriors. · Proposar i escollir activitats.

· Reforçar els aspectes anteriors. · Assumir la responsabilitat sobre els mitjans i l’execució de l’activitat (prendre consciència, veure com ho farem i quines conseqüències es deriven de la nostra acció). · Eines a introduir: donar l’oportunitat d’escollir responsabilitat.

9 - 11 anys

· Reforçar els aspectes anteriors. · Proposar, escollir i preparar activitats. · Resoldre conflictes.

· Reforçar els aspectes anteriors. · Assumir la responsabilitat sobre els mitjans, la preparació i l’execució de l’activitat (prendre consciència, a banda de veure com es farà i quines conseqüències es deriven d’una acció determinada). · Eines a introduir: triar els representants més adients del grup per a determinades tasques.

12 - 14 anys

· Reforçar els aspectes anteriors. · Participar en el funcionament de l’esplai. · Participar en els projectes o en la vida del barri o poble.

· Reforçar els aspectes anteriors. · Prendre consciència de les pròpies limitacions i ser coherents. · Prendre consciència social: les responsabilitats adquirides repercuteixen en un grup social.

15 - 18 anys

· Reforçar els aspectes anteriors. · Preparar projectes de curs.

· Reforçar els aspectes anteriors. · Gestionar el grup i el pressupost. · Tenir l’opció de fer d’ajudants de monitor. · Assumir projectes conjunts amb altres entitats (casals de joves).

En conjunt, el que pretenen aquests processos és: · Continuar el procés de formació integral dels infants fins que arriben a joves. · Acompanyar-los en el procés de maduració personal. · Motivar-los perquè sàpiguen fer del seu temps lliure un temps

45

El treball educatiu

46

29/3/04

17:21

Página 46

El treball educatiu amb adolescents

alliberador i formatiu, aprofitant les oportunitats que ofereix la societat. · Fomentar que els infants i els adolescents tinguin voluntat d’incidir en la societat i facilitar-los que trobin l’espai a partir del qual fer-ho (un equip de monitors d’un esplai, un casal de joves, una associació d’estudiants, un grup polític o sindical, una ONG, una associació de veïns, un casal de barri...).

5.3 I després de l’esplai, què? El vincle entre esplai i casal, o amb altres grups Si el que volem és fomentar en els infants i adolescents una actitud oberta i d’esforç per millorar la societat en què vivim, el que ara direm sembla obvi. El nostre objectiu com a monitors d’un esplai haurà d’anar adreçat a fer que aquests nois i noies continuïn fent coses, a la seva manera, sense aturar-se. Mirarem d’animar-los perquè acabin associant-se, i formin grups estables dins d’una xarxa molt més gran i complexa d’entitats que s’ajuden mútuament en aquesta tasca de transformació social.

Per tant, hem d’anar en compte quan es produeix la sortida de l’esplai. Si hem previst amb temps suficient aquest moment crí-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 47

El treball amb adolescents ens els centres

tic, haurem donat informació i orientació adequada als adolescents perquè sàpiguen on anar. Pot ser que els seus interessos trobin resposta i conveniència en un casal de joves. En aquest cas els educadors del casal i de l’esplai haurien d’estar coordinats per tal de traçar un pont entre una i altra entitat, i facilitar així el trànsit dels adolescents.

També pot ser que decideixin formar part d’altres grups o associacions. Si hem detectat el seu interès per algun tema concret, podem buscar adreces, pàgines web, documentació... que els serveixi de guia per trobar allò que volen. Podem adreçar-los a punts d’informació juvenil o fins i tot a alguna entitat, si ja la coneixem i coincideix amb el que ells necessiten.

En qualsevol cas, però, el que importa és que no deixin d’estar vinculats a algun grup estable, ja sigui d’àmbit polític, educatiu, social, etc. Això amb el benentès que parlem de grups o associacions d’ànim constructiu i tarannà democràtic i respectuós. En cap cas pensem en grups amb estructures i dinàmiques basades en la intolerància, l’alienació individual, la violència i la capacitat destructiva com a característiques bàsiques de funcionament.

Per tant, si estan associats, i participen de les accions i les propostes del grup de pertinença, entenem que contribuiran a transformar la societat per la via del diàleg i del treball compartit, i conjuntament amb totes les altres associacions, entitats i organismes que dediquen els seus esforços en aquesta mateixa direcció, cadascuna des del seu àmbit d’actuació particular.

Concretament en el cas dels esplais i els casals de joves, trobem que hi ha entitats que aglutinen dins seu el centre d’esplai i el casal de joves, a més d’altres grups estables. En aquests contexts, la necessitat de mantenir un contacte adequat i fluid entre les dues parts es fa encara més evident i gairebé exigible, ja que es tracta de la mateixa estructura organitzativa. A priori, una estructura així pot afavorir enormement l’enllaç entre uns projectes i altres, i gairebé assegura la continuïtat entre els grups d’adolescents i els grups de joves del casal.

El que importa és que no deixin d’estar vinculats a algun grup estable, ja sigui d’àmbit polític, educatiu, social, etc.

47

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 48

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 49

6. La metodologia: el projecte en comú 6.1 Una estratègia de treball És imprescindible que, per mantenir-se com a grup, les persones que el composen tinguin un projecte en comú i uns objectius compartits. Aquest precepte és vàlid tant per a grups d’adolescents com per a qualsevol altre grup en qualsevol altre àmbit de la vida. Si pensem en els nois i noies dels esplais o dels casals, és recomanable treballar amb projectes que responguin als seus interessos i que s’emmarquin dins del projecte educatiu i el marc ideològic de l’entitat.

Ja hem dit que el projecte s’ha d’adaptar tant a les necessitats individuals com a les de grup, ha de servir per «enganxar» els membres. També hem de procurar que sigui factible i que no sobrepassi les possibilitats reals d’actuació del grup. Això és especialment important en el cas dels adolescents, perquè per a animar-los a continuar sempre és millor que les seves primeres experiències autònomes siguin un èxit i no un fracàs encara que, com hem vist anteriorment, dels errors també se’n pot aprendre molt, a més que no ens hem d’obsessionar pels resultats sinó que hem d’aprendre a cooperar, col·laborar i treballar junts.

Tal com explicàvem, hi ha entitats que actualment disposen d’un centre d’esplai i d’un casal de joves en el si d’una mateixa estructura. És a dir, l’esplai i el casal comparteixen un mateix local i es distribueixen les sales i els horaris segons les seves necessitats. En aquests casos, caldrà un treball conjunt i coordinat entre el moni-

El projecte s’ha d’adaptar tant a les necessitats individuals com a les de grup, ha de servir per «enganxar» els membres.

El treball educatiu

50

29/3/04

17:21

Página 50

El treball educatiu amb adolescents

tor dels adolescents i l’animador del casal per tal que el projecte o projectes començats a l’esplai tinguin continuïtat al casal. Així evitarem que es produeixi un trencament quan els nois i noies passen de l’esplai al casal.

6.2 Les fases dels projectes comuns Parlem de projecte com una estratègia educativa quan la iniciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen en el grup.

Valorem el fet que aquesta estratègia permet: Parlem de projecte com una estratègia educativa quan la iniciativa, la responsabilitat i la gestió del projecte recauen en el grup.

a) Un aprenentatge des de l’acció: la millor manera d’aprendre les coses és fent-les. b) L’autogestió del grup: afavoreix el desenvolupament de persones implicades socialment, lliurepensadores i cooperadores. c) El consens en la presa de decisions: facilita que ningú se senti marginat o desmotivat.

Per desenvolupar un projecte, podem parlar de quatre grans fases: 1a fase. Què volem fer com a grup? Cal tenir en compte la maduresa del grup per abordar aquesta pregunta.

Probablement només la podrem plantejar en aquells grups que

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 51

La metodologia: el projecte en comú

ja tinguin un bagatge important en l’elaboració de projectes.

Amb grups amb poca experiència, podem apropar-nos a aquesta fase establint l’objectiu concret al qual es vol arribar.

Una altra manera de potenciar la participació, la implicació i la presa de decisions pot passar per oferir una sèrie de tallers o activitats, vinculats a un projecte final no establert prèviament pels monitors. Cada membre del grup haurà de passar primer per tots els tallers. Un cop fet això, els participants podran establir, des del consens, el projecte comú. Després, cadascú triarà la tasca a desenvolupar i decidirà des de quin taller la pot fer millor.

2a fase. Com ho fem? Un cop el grup ja sap què vol fer, cal que es posi d’acord sobre la manera de dur-ho a la pràctica. Per assolir l’objectiu comú establert, és imprescindible saber què farà cadascú i com s’acoblarà la seva feina amb la de la resta del grup. Cada persona o subgrup de treball que es responsabilitza d’una part del projecte ha de tenir llibertat per organitzar-la a la seva manera, però sempre tenint en compte que l’ha de vincular a la feina d’altres persones o subgrups de treball.

Per facilitar aquest lligam, es poden fer petites reunions amb representants de cada subgrup durant el procés de preparació.

S’ha d’intentar donar cabuda a tothom. És a dir, tothom ha de poder satisfer els seus desitjos individuals a través de la comunitat. En aquesta fase, els monitors no dirigeixen la feina, sinó que posen a disposició dels participants tot allò que fa falta per dur a bon terme el projecte.

3a fase. La realització del projecte. Aquesta fase consisteix a dur a terme el projecte a partir de la feina que ha de fer cada persona o subgrup de treball. Una coordinació adequada entre les diferents feines influirà d’una manera decisiva en la bona marxa del treball conjunt i aquest mètode facilitarà l’assoliment del resultat final previst.

4a fase. La valoració del projecte. L’avaluació del projecte amb relació a totes les fases, els participants, els errors, els resultats,

Per assolir l’objectiu comú establert, és imprescindible saber què farà cadascú i com s’acoblarà la seva feina amb la de la resta del grup.

51

El treball educatiu

52

29/3/04

17:21

Página 52

El treball educatiu amb adolescents

els sentiments… és una fase imprescindible per a l’aprenentatge. Serveix per millorar a partir de la crítica constructiva de la feina feta.

No obstant, no cal esperar a finalitzar el projecte per fer una valoració. És lògic i convenient fer petites valoracions al llarg del seu desenvolupament. Sovint es tracta de dialogar i fer petites reflexions sobre com està anant tot. Ens ajudaran a reformular aquelles propostes que no veiem prou clares, o a redreçar el camí si l’estem perdent.

Cal ser acurats i saber valorar tant el resultat d’una iniciativa com el procés que s’ha seguit per a durla a terme.

En general, aquestes quatre fases conformen un procés cíclic, que podem sintetitzar en un principi: l’acció i la reflexió continuades.

Fer alguna cosa i pensar en com ha anat, per després seguir-la fent amb un millor criteri. L’acció i la valoració són constants i es van retroalimentant a cada moment. Per això parlem d’avaluació continuada, perquè mai no deixem de valorar el que fem, i aprenem a mesura que hi pensem i interioritzem els coneixements que ens aporta l’acció.

Finalment, cal ser acurats i saber valorar tant el resultat d’una iniciativa com el procés que s’ha seguit per a dur-la a terme. No deixarem d’insistir en la importància de la metodologia que s’utilitza a l’hora de treballar en grup. El tipus de procés que haguem seguit és cabdal per tal que tothom se senti partícip i implicat en el resultat final.

El següent quadre sintetitza aquest procés del qual parlem. L’hem mantingut tal com el podeu trobar en el Projecte Educatiu d’esplac, amb totes les franges d’edat que hi pot haver en un centre d’esplai, per posar de relleu la continuïtat en l’aplicació d’aquesta metodologia al llarg de tota l’evolució d’un grup.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 53

La metodologia: el projecte en comú

PROJECTES COMUNS 4 - 6 anys

· Elaborar projectes molt breus, a curt termini, amb resultats fàcilment visibles pels nens i nenes.

7 - 8 anys

· Reforçar l’aspecte anterior. · Introduir la gestió del grup, comptant en tot moment amb un fort assessorament dels monitors.

9 - 11 anys

· Organitzar projectes que poden tenir una durada més llarga. El grup pot gestionar els projectes, comptant amb l’assessorament dels monitors.

12 - 14 anys

· Reforçar els aspectes anteriors. Es pot introduir la cogestió de projectes amb altres grups de les mateixes característiques.

15 - 18 anys

· Introduir els projectes anuals o de més d’un any, en què la gestió recaigui en el grup. · Introduir els projectes d’abast social.

6.3 Les trobades de joves Un tipus d’activitat que pot fer que els nois i les noies adolescents es mobilitzin són les trobades amb grups de joves. Ja hi ha precedents que demostren que aquesta mena d’activitats són molt ben rebudes per part seva.

Les trobades de joves i adolescents es fan principalment per posar en contacte nois i noies de diferents grups, esplais i casals, i perquè puguin compartir uns dies de convivència, intercanviar experiències, fer festa i gaudir tots plegats d’un espai lúdic i educatiu alhora.

L’organització d’un esdeveniment així requereix la posada en marxa de tota una sèrie de mecanismes. Posarem un exemple per tal d’entendre-ho millor. Amb motiu de la realització d’una trobada d’adolescents de diferents esplais es van formar dues comissions, una organitzativa i una altra d’activitats. Tot seguit us expliquem com va anar: 1. La comissió encarregada dels aspectes més organitzatius i infraestructurals va comptar amb la presència de nois i noies adolescents que provenien dels diferents grups interessats en muntar la trobada. També hi havia monitors i monitores d’aquests grups. És a dir, era una comissió mixta formada per nois, noies i monitors, en un nombre suficient per donar lloc

Les trobades de joves i adolescents es fan principalment per posar en contacte nois i noies de diferents grups, esplais i casals.

53

El treball educatiu

54

29/3/04

17:21

Página 54

El treball educatiu amb adolescents

a un grup de treball operatiu, però sense convertir-lo en una multitud.

2. L’altra comissió, la d’activitats, es va responsabilitzar de determinar l’horari i els espais marcats. Aquest grup de treball estava format per nois i noies representants dels diferents grups, i comptava amb l’assistència d’un monitor encarregat d’ajudar en moments puntuals i de fer d’enllaç amb la comissió d’organització.

3. Es van programar reunions per separat, perquè es va tenir en compte que el monitor que feia d’enllaç havia d’assistir a totes i informar i fer de pont entre ambdues comissions. El desenvolupament del projecte, per tant, es va basar en la participació activa dels veritables protagonistes, sense que per aquest motiu els monitors els deixessin completament sols.

Van adoptar un rol d’assessors en aquelles feines que se’ls requeria i van cobrir aquelles funcions que els adolescents encara no eren del tot capaços de realitzar per si sols.

En aquest exemple hem exposat un format típic de trobada d’adolescents d’esplais. Depenent de la finalitat, el format pot variar i adoptar un caire més formatiu o més lúdic, amb programacions caracteritzades per contenir un major o menor nombre de sessions de formació, tallers, seminaris, jocs, etc.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 55

7. Temes específics

7.1 La sexualitat i les relacions afectives Aquest és un tema que desperta força interès i curiositat entre els adolescents. És possible que als esplais els monitors s’hagin plantejat algun cop la qüestió de si inclouen o no preservatius a la farmaciola, per exemple. També pot ser que els pares dels adolescents tinguin interès per saber com tracten els monitors aquest tema amb els seus fills i filles. Tant se val. Tractar aquest tema amb els adolescents requereix una visió àmplia per part dels monitors. Davant les descobertes i les preguntes dels nois i les noies, el que cal fer és retornar-les, i fer que es preguntin com van les seves relacions, en el sentit més ampli de la paraula.

La qüestió central no està en si portem preservatius o no a la motxilla o en la quantitat d’informació que siguem capaços de transmetre’ls. Com a educadors hem de fer veure als adolescents la importància que té per a qualsevol persona el fet de relacionarse amb els altres, i que, en qualsevol cas, dins les relacions el sexe és una part, però no ho és tot.

Cal que fem pensar als nois i noies sobre com estableixen els seus vincles afectius. Preguntem-los si es preocupen pel benestar dels altres. Esbrinem si tenen cura de les seves relacions, de les seves amistats, de les persones properes. Fem que s’adonin que, en ocasions, van molt a la seva i només miren per a ells. La clau està en aturar-se a pensar en quina és la qualitat de la seva vida afectiva i de les seves relacions quotidianes.

Cal que fem pensar als nois i noies sobre com estableixen els seus vincles afectius.

El treball educatiu

56

29/3/04

17:21

Página 56

El treball educatiu amb adolescents

Parlar de sexe tindrà sentit quan el context en el qual eduquem tingui com a prioritat l’establiment de relacions afectives, d’amistat i de companyonia satisfactòries i promotores de creixement.

Llavors podrem parlar de preservatius i podrem donar tota la informació que calgui, però abans haurem hagut de preparar el terreny per tal que els nois i noies puguin encaixar tanta informació en un marc més ample i comprensible.

Això no treu que la major part dels adolescents se centrin en els aspectes més concrets, facin broma, es burlin, expliquin mil i una històries al voltant del tema sense tenir-ne ni idea, etc., però la nostra actitud com a educadors, modulant-la segons cada cas, hauria d’anar encaminada sobretot a tractar el tema des d’una perspectiva àmplia, que tingués en compte les relacions afectives i la cura de l’altre.

Ens trobem novament amb el tema del foment d’estils de vida saludables en el sentit de promoure el creixement de les persones en ambients de llibertat, acceptació d’un mateix, respecte pels altres, convivència harmònica amb l’entorn i solidaritat.

De fet, quan parlem de sexualitat o d’educació de la sexualitat ens referim a aquest marc més ample, en el qual la fita principal és la promoció d’hàbits i estils de vida saludables, basats en el respecte per un mateix i els altres, l’acceptació de les diferències i el reconeixement del valor de la relació afectiva.

7.2 Les drogues, l’alcohol, el tabac Hem de situar el debat de fons en l’ús que fem d’aquestes substàncies i en el significat que donem a la seva utilització. Sovint el consum de tabac, alcohol i drogues va associat a la recerca de sensacions i estats de consciència fora de les habituals. Quan això serveix per tapar una realitat personal que no agrada, o per defugir deures, responsabilitats, etc., podríem dir que estem davant d’un ús inadequat d’aquests elements.

Com a educadors hem de poder detectar quan ens trobem davant d’una situació així, per tal de poder-hi incidir. Seguint amb el fil d’abans, quan parlàvem de sexualitat, aquí ens trobem novament amb el tema del foment d’estils de vida saludables. No ens referim a la salut en el sentit estrictament biològic del terme, és a dir, en el sentit de no patir cap malaltia ni trastorn fisiològic

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 57

Temes específics

greu, sinó en el sentit més ample de promoure el creixement de les persones en ambients de llibertat, acceptació d’un mateix, respecte pels altres, convivència harmònica amb l’entorn i solidaritat. En quina mesura la utilització i consum d’alcohol, tabac i drogues vàries coarta aquest creixement saludable? Aquesta és la qüestió de fons que hem de plantejar als nois i noies.

Si pensem en l’esplai com un indret en el qual es preserven uns valors educatius determinats entre els quals trobem el respecte per altri, sembla obvi que haurem d’establir una normativa (digueu acords de funcionament, si ho preferiu) que preservi el

dret individual a estar en un espai públic sense sortir d’allà, per exemple, amb els pulmons plens de fum. Els espais del centre són llocs comuns on, en teoria, qualsevol membre s’hi hauria de poder trobar a gust i còmode. Una sala plena de fum de tabac possiblement no suposarà cap molèstia per a aquells que estan acostumats a fumar, però si algú no fumador hi vol entrar, ho pot passar malament. És la mateixa norma que fa que un monitor, quan juga amb infants, deixi de costat els cigarrets i mantingui una actitud de respecte envers aquelles persones amb les quals està en aquell

57

El treball educatiu

58

29/3/04

17:21

Página 58

El treball educatiu amb adolescents

moment. Hi ha qui diu que si hom fuma, per què s’ha d’amagar davant dels infants o dels nois i noies? No és una qüestió de fer veure que som qui no som. És una qüestió de respecte i de saber autoimposar-se uns límits. Quan estem amb infants o amb adolescents estem educant. Si no som capaços de donar exemple i no sabem posar límits a la nostra voluntat de fer el que ens ve de gust quan ens dóna la gana, no podrem mostrar mai cap actitud ni conducta a seguir, ni gaudirem de credibilitat davant dels nens i dels adolescents.

Hem d’assenyalar quan considerem que estan abusant d’una substància més que fent servir una cosa.

Tampoc es tracta d’anar a menjar el «tarro» als adolescents ni de perseguir-los, però sí que hem d’assenyalar quan considerem que estan abusant d’una substància més que fent servir una cosa, o quan s’estan quedant enganxats a alguna determinada dinàmica de consum sense la qual no poden funcionar.

Hi ha casos de monitors que han gestionat aquest tema amb els nois i noies del seu grup en base a establir acords de funcionament. És a dir, el recurs per tractar-lo no ha estat prohibir el consum, sinó entendre que els adolescents ho estan fent i que calia regular-lo, estipulant la quantitat màxima, els espais on fer-ho i el moment. I la seva funció ha estat vetllar pel compliment d’aquests acords.

Sense deixar d’informar sobre les conseqüències del consum perllongat de qualsevol d’aquestes substàncies, els monitors deixen clar que hi ha un mínim de normes necessàries que cal respectar per tal de conviure i deleguen la decisió final sobre què fer en els adolescents, per tal que individualment aprenguin a assumir la responsabilitat dels seus actes i de la seva vida.

En la mateixa línia, altres exemples il·lustren com alguns monitors han volgut integrar el desig dels adolescents de beure cervesa i sortir de nit provant de fer activitats fora del què és habitual en un centre d’esplai. Han programat excursions de grup, sortides a concerts o simples sortides de nit establint límits d’horaris (acordant l’hora de tornada a casa per part de tot el grup), volums d’alcohol ingeribles (no més d’una cervesa per persona) i anant tots junts, en un intent de destacar el valor d’estar en grup i passar una estona agradable en companyia dels companys,

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 59

Temes específics

amics i amigues, més que no pas centrar-se en el fet d’estar bevent una cervesa i col·locant-se.

No obstant, cal reconèixer que davant del consum de determinades substàncies per part dels adolescents és molt lògic inquietarse. Sabem que el consum de tabac, alcohol i altres substàncies té efectes reals i mesurables en el sistema nerviós central del cos humà. El que no sabem és quin efecte tenen sobre cada organisme en particular.

Per exemple, pot semblar que el fet de fumar marihuana no comporta cap risc. Hi ha persones que fumant un porro poden caure desmaiades i donar-se un cop al cap. La perillositat de fumar un porro en aquest cas és alta, pels efectes que pot generar. A d’altres persones, prendre una pastilla d’èxtasi pot no afectar-les seriosament i, en canvi, si algú té unes condicions psicofisiològiques especialment sensibles i vulnerables als efectes de la pastilla pot acabar desenvolupant una malaltia mental.

Això vol dir que no ens hem de centrar en el consum en ell mateix sinó en la educació dels nois i noies perquè sàpiguen a què s’exposen quan consumeixen alguna substància. Hem d’ajudar els adolescents a pensar en ells mateixos de manera individual, que vegin com els afecta una cosa i que sàpiguen decidir si volen prendre alguna cosa o no en funció de les conseqüències que això té per al seu organisme i per al seu benestar anímic. I un cop fet això, hem d’insistir en què aprenguin a resistir la pressió del grup en cas que no facin el que la majoria fa. És a dir, els hem de preparar perquè puguin afrontar les conseqüències de la seva decisió, sigui quina sigui, i que no cedeixin davant les pressions dels altres si han optat lliurement per una alternativa.

Això ens porta novament a pensar en un treball educatiu molt més ampli i de fons, que té a veure amb la formació de persones autònomes, crítiques, respectuoses i solidàries. Els efectes d’una educació en valors com aquests es faran notar tant en el moment que parlem de sexualitat com en el terreny de l’alcohol, el tabac o les drogues.

No ens hem de centrar en el consum en ell mateix sinó en la educació dels nois i noies perquè sàpiguen a què s’exposen quan consumeixen alguna substància.

59

El treball educatiu

60

29/3/04

17:21

Página 60

El treball educatiu amb adolescents

7.3 La relació amb la família Aquest enunciat fa pensar en dos aspectes. En aquest primer apartat parlarem de la relació que s’estableix entre el monitor o monitora i els pares dels adolescents. En el següent abordarem el tema de com ens afecta la relació que l’adolescent té a casa seva a l’hora d’estar a l’esplai.

Hi ha col·lectius de pares que s’interessen molt per com funciona el grup el qual pertanyen els seus fills i filles, i que recorren als monitors per ferne el seguiment, per estar segurs que les coses els van bé.

Com dèiem, el monitor no només es relaciona amb els nois i noies del grup. Hi ha centres d’esplai on la comunicació entre els pares i els monitors és molt fluida. En d’altres és gairebé inexistent. Aquesta característica no és exclusiva dels grups d’adolescents, sinó que es fa extensiva a tots els subgrups d’infants del centre. Diguem que és un tarannà del centre en conjunt i no només d’un grup en concret.

Tornant al grup d’adolescents i als seus pares, bàsicament és una decisió dels seus monitors saber en quina mesura volen deixar espai per a la participació dels pares en el desenvolupament del grup. Hi ha monitors que, com dèiem, porten el grup a la seva manera i tan sols comenten les incidències que poden sorgir amb la resta de monitors de l’esplai. En canvi, d’altres aprofiten la menor ocasió per parlar amb els pares i comunicar-los sobre com va tot.

Hi ha col·lectius de pares que s’interessen molt per com funciona el grup al qual pertanyen els seus fills i filles, i que recorren als monitors per fer-ne el seguiment, per estar segurs que les coses els van bé. Normalment són pares força conscients de les dificultats amb que es troben els nois i noies en aquesta etapa de la vida, i que es preocupen i s’impliquen en el seu creixement i educació.

Els monitors hem de poder establir relacions de complicitat amb els pares. Ens uneix l’interès pel desenvolupament saludable i feliç dels adolescents. La proximitat del monitor d’adolescents amb els nois i noies el converteix en un element valuós que el pare i la mare saben apreciar. Potser ells dos no tenen tanta facilitat per accedir al seu fill o filla, i el fet de comptar amb el suport

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 61

Temes específics

del monitor els permet estar en contacte amb el que s’esdevé en relació amb l’adolescent.

En alguna ocasió haurem d’actuar d’intermediaris entre els pares i ells. Hi ha coses que fan els adolescents que els pares no acaben d’entendre ni acceptar i que són font de possibles conflictes. De vegades, una xerrada amb els pares pot ajudar a aclarir aspectes d’aquest tipus. Podem actuar com a experts en educació que som i fer comprensibles als pares certes actituds o comportaments que fins al moment eren intolerables. Les reunions de pares són un recurs vàlid perquè ells mateixos, exposant i parlant de les seves queixes i inquietuds, puguin arribar a aclarir-se un xic o, com a mínim, desfogar-se i sentir-se escoltats pels altres pares i pels monitors.

7.4 Adolescents amb els quals és difícil relacionar-se És una qüestió que pot ser molt delicada. Si la relació que té l’adolescent amb els seus familiars més propers és suficientment bona, perfecte, no passa res. Les dificultats sorgeixen quan el noi o la noia no es troba bé a casa seva, per les raons que sigui. El malestar que això origina ultrapassa les parets de la llar familiar i s’expressa de múltiples maneres en diferents llocs i situacions, a l’institut, a la feina, amb els amics i també a l’esplai o al casal.

61

El treball educatiu

62

29/3/04

17:21

Página 62

El treball educatiu amb adolescents

Normalment, tot adolescent té alguna que altra discussió a casa seva, s’emprenya de tant en tant, s’enfronta als seus pares, o als seus germans, però no passa d’aquí. Les habilitats socials són prou adequades i els hàbits de convivència estan prou arrelats perquè la família afronti aquests moments de crisi amb èxit. Són grups familiars on habitualment es parla, on es fomenta el diàleg i la comprensió mútua i on, més tard o més d’hora, els membres que la formen s’arriben a entendre.

Pot passar que la forma com l’adolescent viu els possibles conflictes lògics d’aquesta edat el porti a passar-ho malament, encara que a casa seva no hi hagi cap situació de desestructuració.

Ara bé, pot passar que la forma com l’adolescent viu els possibles conflictes lògics d’aquesta edat el porti a passar-ho malament, encara que a casa seva no hi hagi cap situació de desestructuració flagrant o de manca d’atenció i d’afecte. Per tant, no necessàriament hi ha d’haver una família difícil darrere d’uns comportaments inadequats o desadaptatius per part de l’adolescent.

Hi ha famílies però, que no aconsegueixen crear un clima relacional suficientment bo en el seu si. La comunicació entre els seus membres no sempre funciona, s’instal·len patrons de relació que no fomenten el creixement personal sinó que provoquen pertorbacions, desordres de conducta, comportaments transgressors en els adolescents, malestar i insatisfacció en general. Llavors, el noi o la noia que viu en aquest ambient arriba al centre rebotat i emprenyat pels possibles conflictes i problemes que hi ha a casa seva.

Els monitors ens podem trobar amb nois i noies que no col·laboren, que boicotegen permanentment les activitats i projectes que vol fer el grup, que s’enfronten violentament (no cal donar cops, la violència pot ser verbal) amb els seus companys, que són més aviat destructius, que manifesten una clara tendència a adoptar hàbits de vida arriscats (beure molt, fumar de tot i més, conduir ciclomotors a grans velocitats, tenir relacions sexuals sense prendre precaucions, etc.) i que mostren una forma d’estar i de fer que dificulta la relació i la comunicació. Tot plegat és, molt probablement, conseqüència del seu malestar en el nucli familiar.

Amb relació a aquests adolescents, com a educadors haurem d’intentar contenir mínimament aquestes actituds i comportaments

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 63

Temes específics

en el moment que apareguin, encara que de vegades se’ns faci difícil. Contenir vol dir no rebutjar-les ni jutjar-les sinó mirar d’entendre-les, provar de donar un sentit a allò que fa o deixa de fer el noi o noia. Intentem parlar amb ells, interessem-nos pel que els passa, per com es troben. No es tracta de donar una solució sinó d’escoltar, cosa que probablement els manca a casa seva.

Només el fet de donar aquest mínim espai de diàleg segurament ja els ajudarà.

Els monitors i monitores també hem passat per situacions difícils en alguna ocasió. Qui més qui menys ha tingut la seva pròpia experiència vital, i en la qual recolzar-se a l’hora de donar suport emocional a un adolescent afectat per aquesta mena de problemes. És a dir, el mateix procés de comprensió i clarificació que hem hagut de fer nosaltres amb la nostra pròpia vida i els nostres problemes pot ajudar-nos a comprendre i acompanyar els adolescents que es troben en aquestes situacions.

Si en alguna ocasió ens és impossible entendre i contenir el malestar o l’agitació de l’adolescent, i aquests encara ens provoquen més confusió i neguit, caldrà adreçar el noi o noia urgentment a un servei mèdic especialitzat per tal que puguin actuar amb major coneixement. Parlem de casos extrems, quan la via de la paraula no és possible de cap manera, i quan el desbordament de la persona és evident i no hi ha qui l’aturi. Es possible que aquests adolescents estiguin patint una crisi d’angoixa o fins i tot que manifestin algun brot psicòtic. Com és lògic, si mai ens trobem en situacions així de compromeses, haurem d’avisar els pares abans de prendre cap decisió que afecti el seu fill o filla.

Ja hem parlat de la tendència a establir relacions de major complicitat entre els adolescents i els seus monitors. Un noi, o una noia, pot arribar a confiar-li al seu monitor aspectes molt íntims de la seva vida, en un afany de sentir-se escoltat i possiblement, de rebre la seva ajuda o el seu consell si té dubtes o inquietuds.

Cal anar amb compte quan un adolescent aboca de forma aclaparadora tot el que li passa. Hi ha casos en què el malestar pot tenir a veure amb situacions realment complicades de tractar. Tot i el suport emocional que puguin rebre puntualment de nosal-

El mateix procés de comprensió i clarificació que hem hagut de fer nosaltres amb la nostra pròpia vida i els nostres problemes pot ajudar-nos a comprendre i acompanyar els adolescents que es troben en aquestes situacions.

63

El treball educatiu

64

29/3/04

17:21

Página 64

El treball educatiu amb adolescents

tres, haurem d’assumir que tenim els nostres límits com a educadors i haurem d’adreçar el noi, o noia, a algun professional de la salut que el pugui tractar amb major deteniment i coneixement.

La decisió més adequada serà aquella que faci el menys mal possible a la persona afectada.

A més, i encara que a l’adolescent no li sembli bé, en aquests casos fóra adequat parlar amb els pares per fer-los saber què està passant amb el seu fill o filla. Simplement per una qüestió de responsabilitat: per fer saber a qui correspon que ha d’assumir els seus deures com a pare o mare i que ha d’encarregar-se de procurar l’atenció especialitzada pertinent al seu fill o filla. No obstant, i tenint en compte que hi poden haver situacions excepcionals, cal llegir aquestes recomanacions no com a sentències indiscutibles sinó com a possibles pautes aconsellables que s’hauran d’adaptar a cada cas en concret.

Si poguéssim establir una màxima que ens servís en tot moment, podríem dir que, davant de situacions complexes com les que plantegem, la decisió més adequada serà aquella que faci el menys mal possible a la persona afectada. Per exemple, si sabem que el fet de parlar amb un pare o una mare sobre el seu fill adolescent, fara que aquest acabi rebent una garrotada quan torni a casa, el millor és no fer-ho, per evitar-li un mal major (podríem parlar de la possibilitat de denunciar un pare en cas que sapiguem del cert que maltracta físicament el seu fill, però n’hauríem

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 65

Temes específics

d’estar completament segurs). O bé si resulta que podem provocar que els pares prohibeixin al seu fill o filla tornar a l’esplai, cosa que seria nefasta, és possible que haguem de renunciar a fer-ho.

Depenent de cada circumstància, haurem de pensar què és millor fer, sempre pel bé del noi o noia.

Finalment, tot recordant l’apartat en què parlàvem dels límits que cal establir a les actuacions dels adolescents, hem de saber valorar quan la conducta d’un adolescent és tan inadequada i tan insostenible que se li ha de dir que se’n vagi del grup temporalment. No per lliurar-nos d’ell, sinó perquè vegi que la seva conducta està causant un greu perjudici a la resta del grup, i en aquestes circumstàncies el que hem de fer com a educadors és protegir el grup. Sempre se li ha de deixar la porta oberta perquè pugui tornar quan vulgui, però indicant-li que hi ha unes mínimes condicions de convivència que cal respectar i que no poden ser transgredides sistemàticament.

7.5 Els conflictes En l’apartat anterior, tot i que parlàvem de les dificultats de relació que pot tenir l’adolescent amb la seva família, abordàvem d’una manera implícita el tema dels conflictes.

El conflicte pot sorgir en qualsevol àmbit, a casa, a l’esplai, a l’institut, entre els amics... i normalment és viscut com una cosa desagradable que cal evitar. Tot i que la resolució de conflictes és un tema molt ample i aquí no el podem tractar amb el rigor que demana, sí podem apuntar alguns detalls.

Com a educadors hem de poder veure i viure el conflicte com una oportunitat de creixement. Els conflictes són una cosa inherent a la naturalesa humana i, per tant, no ens ha d’estranyar que n’hi hagi sovint. Cal enfocar els conflictes pensant que ens permetran replantejar situacions i millorar personal i col·lectivament. Un conflicte significa que hi ha alguna cosa que no funciona (a nivell personal o organitzatiu), i si hi ha alguna cosa que no funciona segurament hi ha algú que ho està passant mala-

Hem de saber valorar quan la conducta d’un adolescent és tan inadequada i tan insostenible que se li ha de dir que se’n vagi del grup temporalment.

No per lliurarnos d’ell, sinó perquè vegi que està causant un greu perjudici a la resta del grup.

65

El treball educatiu

66

29/3/04

17:21

Página 66

El treball educatiu amb adolescents

Cal enfocar els conflictes pensant que ens permetran replantejar situacions i millorar personal i col·lectivament.

ment. Per tant, la nostra feina consisteix en detectar-ho i trobar la manera de millorar les condicions en les quals es troba tal persona o grup afectat.

Els adolescents poden discutir-se i acabar tots barallats per qualsevol tema. Poden atacar i criticar algun membre sense contemplacions perquè ha fet alguna cosa que no els ha semblat bé.

Poden enfadar-se i acusar-se mútuament d’haver fet coses suposadament terribles. Poden enfrontar-se als monitors, rebotar-se, rebutjar les propostes que fem, etc. És a dir, poden passar mil coses i poden esclatar incomptables conflictes.

Davant d’aquestes confrontacions haurem d’actuar amb la màxima objectivitat possible. Si la situació ho demana, actuarem com a mediadors entre les parts en conflicte. Normalment, un gran percentatge de conflictes es deuen a malentesos, a pressuposicions, interpretacions errònies del que un ha dit i a l’altre li ha semblat. És a dir, problemes en la comunicació entre les persones. Per això al llarg d’aquest document insistim tant en el treball

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 67

Temes específics

de l’hàbit d’escoltar. Ara hi tornem a incidir. Molts «mals rotllos» entre els adolescents són provocats perquè no saben escoltar-se.

Parlen sense pensar en què els diu l’altre, es pensen que ho han rebut correctament, però en realitat ho estan interpretant a la seva manera, i quan després no es coordinen o no s’entenen, s’enfaden i es barallen.

La nostra funció com a mediadors serà ajudar-los a restablir els canals de comunicació. Primer demanarem als nois i noies que expliquin les seves versions de l’esdeveniment, procurant que es respectin els torns de paraula i que s’escoltin. Després els animarem a expressar els seus sentiments amb relació a la situació viscuda, per tal que cada part pugui fer-se una idea del nivell d’afectació que ha tingut l’altra. Això els permetrà comprendre’s entre ells, i passar del nivell de la confrontació dialectal al dels sentiments, que és un terreny menys visitat però molt més efectiu.

Feu que parlin des de la seva experiència, que expressin com els ha afectat el que ha passat. No permeteu que s’acusin o s’esbronquin. El següent pas serà encaminar-los cap a la recerca d’un acord que els permeti restablir la comunicació, o sigui, què pot fer cadascú per contribuir a millorar la situació. Finalment, cal demanar-los que compleixin amb allò que han acordat per tal de recuperar la relació.

Quan en un conflicte es produeixen danys materials, aquests acords també hauran d’observar de quina forma es reparen aquests danys (arreglar el que s’ha trencat, reposar el que s’ha perdut, fer alguna cosa a canvi per compensar...).

Fins ara hem parlat de com actuar en cas de conflicte. Però no hem dit res sobre prevenir-los. Per abordar el tema de la prevenció, haurem de recórrer a un concepte del qual s’està parlant en els últims anys en l’àmbit de l’educació. Ens referim a la provenció. El fet de prevenir un conflicte significa que volem evitar que passi alguna cosa. Però som conscients de la dificultat de preveure tots i cadascun dels conflictes que sorgeixen. Per tant, el que es proposa és no només que es treballi per la creació de climes relacionals adequats que promoguin l’enteniment entre les persones, així com l’acceptació de les seves diferències (prevenció), sinó que

Davant d’aquestes confrontacions haurem d’actuar amb la màxima objectivitat possible. Si la situació ho demana, actuarem com a mediadors entre les parts en conflicte.

67

El treball educatiu

68

29/3/04

17:21

Página 68

El treball educatiu amb adolescents

es visqui el conflicte i que s’aprengui a resoldre’l quan un s’hi troba, de manera que l’aprenentatge del seu procés de resolució en el moment present ens ensenyi a resoldre els possibles i inevitables conflictes que puguin aparèixer en el futur.

Davant d’un conflicte hem de donar un espai i un temps perquè els nois i noies puguin parlar de les seves diferències, s’escoltin, se sentin atesos, compresos íntimament pels seus companys, i perquè puguin decidir la manera com restablir i recuperar la relació.

La provenció, per tant, consisteix en educar en i per al conflicte.

Es tracta d’aprofitar quan hi hagi un conflicte obert entre dos adolescents per posar en pràctica un mètode de resolució que els permeti resoldre alhora el conflicte en què es troben (educar en el conflicte) i aprendre a afrontar els futurs (educar per al conflicte). Aquest mètode és el que hem resumit d’una manera molt concisa unes línies més amunt. Per tal d’aprofundir-hi us recomanem la lectura del document Educar en y para el conflicto, de Paco Cascón.

Com dèiem al principi, és un tema molt ampli per tractar-lo aquí amb deteniment. Resumidament, el més important que hem de tenir en compte davant d’un conflicte és el fet de poder donar un espai i un temps perquè els nois i noies puguin parlar de les seves diferències, s’escoltin, se sentin atesos, compresos íntimament pels seus companys i, a través d’aquest procés ordenat, puguin decidir la manera com restablir i recuperar la relació. Al cap i a la fi és el seu grup, el seu univers de relacions i la seva vida.

D’aquesta manera aprendran a abordar els conflictes amb una actitud oberta, positiva i constructiva.

7.6 Els adolescents amb discapacitat Com podem integrar un noi o una noia amb alguna discapacitat en un grup d’adolescents?

El principal problema amb què s’han trobat molts adolescents amb discapacitat és que quan els seus companys de grup s’han fet grans i han volgut fer unes determinades activitats, els primers no han pogut seguir el seu ritme, no han pogut anar amb els seus companys i, a poc a poc, la pèrdua de contacte ha acabat amb la relació. Resultat: els adolescents amb discapacitat perden el seu grau d’integració amb nois i noies «normals» i busquen la segu-

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 69

Temes específics

retat dels seus iguals, altres nois i noies amb disminucions del mateix tipus o semblant. I tota la feina d’integració feta durant anys se’n va en orris.

Hem de ser conscients que quan els adolescents estan vivint el seu propi procés d’adaptació als canvis vitals que els afecten, sobretot es concentren en ells mateixos i no sempre tenen la capacitat de veure si algú del grup s’està quedant aïllat o si li passa alguna cosa que li impedeix continuar en el grup. Hi ha excepcions, però aquesta tendència és innegable.

La tasca d’integració dels nois i noies amb discapacitat ha de començar des que són ben petits, per tal que els vincles afectius entre els components del grup, inclòs el nen o nena amb discapacitat, es vagin enfortint durant anys. Així, quan tots els membres del grup arribin a adolescents no podran concebre la seva evolució sense la participació d’aquell company o companya que té una discapacitat, i trobaran la manera de fer les coses que volen fer tots junts, o si més no intentar-ho al màxim. És a dir, només aquells grups veritablement cohesionats i madurs seran capaços de mantenir les relacions i superar les dificultats que suposa anar a ritmes vitals diferents entre els integrants.

Fixem-nos que aquesta concepció metodològica és conseqüència directa del que explicàvem en el capítol sisè, quan feiem referència al procés de participació i responsabilització progressives. Un procés educatiu que inclou tots els àmbits i que arrenca quan els adolescents encara són infants, per tal de no haver de posar pedaços quan ja són massa grans.

Com a norma general, sempre que vulguem contribuir a la integració d’una persona amb discapacitat, haurem de buscar les eines, aparells i mètodes que siguin necessaris per tal que aquesta pugui fer el màxim d’activitats possible per si mateixa juntament amb els seus companys. Tantmateix haurem d’admetre que hi haurà vegades en què això no podrà ser, tot i que haurem de procurar que siguin les mínimes.

La tasca d’integració dels nois i noies amb discapacitat ha de començar des que són ben petits, per tal que els vincles afectius entre els components del grup, inclòs el nen o nena amb discapacitat es vagin enfortint durant anys.

69

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 70

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 71

8. Resum

8.1 Característiques de l’adolescència que poden fer més fàcil la feina educativa A mode de resum, aquí teniu una lectura engrescadora de moltes de les qüestions que hem comentat al llarg del document. Són un seguit de característiques que es posen de relleu en els adolescents, la qual cosa no vol dir que la resta d’infants o fins i tot els adults no puguin mostrar-se d’aquesta manera, però durant l’adolescència és especialment evident.

Els adolescents són: · Somniadors, idealistes; volen canviar el mon, fer coses per millorar-lo. I estan plens d’energia per fer-ho. · Solidaris; hi ha grans amistats, el grups d’iguals pren cada vegada més rellevància. Es pot aprofitar el grup com una forma de canalitzar els aprenentatges. · Naturals, espontanis, es mostren tal i com són. Parlen, donen la seva opinió moltes vegades sense voler. Et donen molta informació sobre què senten i què pensen. · Creatius, imaginatius. Estan menys viciats que els adults, així que poden trobar noves formes de fer les coses, noves solucions als problemes. Són divertits. Gaudeixen en les activitats lúdiques, a través de les quals es poden aprendre moltes coses.

El treball educatiu

72

29/3/04

17:21

Página 72

El treball educatiu amb adolescents

D’altra banda, els adolescents també poden ser: · Impulsius. Moltes vegades fan les coses –actuen, passen a l’acció– abans de pensar en com fer-les i en les seves conseqüències. · Impacients. Volen les coses, els resultats i les satisfaccions ara.

No volen o no poden esperar. Pensen en el present. No tenen tendència a pensar en la relació que hi ha entre les seves conductes actuals i el seu futur. · Insegurs. Els canvis físics, psicològics, emocionals i socials que estan vivint els fan sentir insegurs però intenten amagar i dissimular aquesta inseguretat. · Egocèntrics. No és que pensin que són el centre del mon, sinó que es troben amb uns pensaments i uns sentiments nous que surten del seu interior. Tots aquests canvis fan que pensin en ells mateixos, en com superar aquesta nova situació. · Influenciables. Reben una gran influència social tant de les modes i dels mitjans de comunicació com del grup d’iguals, amics, líders... Acaben de sortir de la infància, un període en què són com esponges, que absorbeixen tot el que veuen al seu voltant, que aprenen contínuament. La seva capacitat d’aprenentatge és desbordant. Però continuen sent molt influenciables davant dels estímuls externs. Davant d’aquest fenomen és important ajudar-los a desenvolupar l’esperit crític per tal que puguin distingir quines influències volen acceptar i quines no.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 73

Resum

8.2 Aspectes a tenir en compte a l’hora d’estar amb adolescents A continuació teniu una síntesi dels aspectes i qüestions més importants a tenir en compte quan haguem de coordinar grups d’adolescents. Els monitors de la resta de grups també fan servir molts d’aquests preceptes, però amb els adolescents és especialment important i adient: Treball d’hàbits participatius, per tal de potenciar la cohesió grupal i afavorir la comunicació fluida: · Promoure l’hàbit de fer reunió per tal de comunicar-se entre ells. · Promoure l’hàbit del diàleg constructiu, basat en el respecte mutu i en les diferències d’opinió. · Demanar l’opinió de tothom quan es debati algun tema d’interès comú. · Preguntar a aquells membres que no acostumen a intervenir. · Fomentar que s’escoltin, que sàpiguen respectar el torn de paraula. · No permetre insults ni agressions entre els noies i les noies. · Fer que algun membre prengui nota dels acords establerts. · Recollir i recordar les aportacions principals que es van fent. · Resumir i sintetitzar les idees finals d’una reunió. · Delegar la tasca de coordinador quan ja tinguin una certa desimboltura. · Facilitar la definició de feines a fer i la seva repartició entre els participants.

Treball d’hàbits i actituds personals, del propi monitor o monitora: · Estar obert i receptiu a les necessitats i interessos dels adolescents. · Exercir de radars del parer del grup, per poder donar-los rèplica. · Escoltar-los, deixar que s’expliquin per poder comprendre’ls.

73

El treball educatiu

74

29/3/04

17:21

Página 74

El treball educatiu amb adolescents

· Respectar el grup, el seu ritme, els moments a traves dels quals passa la seva evolució. · Crear un clima de confiança i seguretat en el grup. · Acompanyar-los quan les situacions siguin incòmodes o difícils. · Estar amb ells quan estiguin desmotivats. No girar-los l’esquena. · Confiar en nosaltres mateixos quan proposem alguna cosa i tenir paciència a l’hora d’esperar una resposta per part seva. · Evitar convertir-nos en protagonistes de la història. Els protagonistes són ells i elles. · Tenir present que som una eina de treball per als adolescents. · Pensar en la nostra figura com a model de referència del grup. · Prendre consciència de la necessitat de conèixer-nos a nosaltres com a educadors i persones alhora. · Ser conscients de les nostres virtuts i de les nostres limitacions.

Accions a realitzar quan estem amb els nois i noies adolescents: · Mostrar quines són les nostres expectatives com a monitors, dir-los què n’esperem. · Demanar i conèixer quines són les seves expectatives. · No jutjar-los ni desestimar-los en cas que no compleixin les nostres idees prèvies. · Adaptar-nos i emmotllar-nos a les seves necessitats. · Captar les inquietuds o propostes i facilitar-ne la canalització. · Exercir de catalitzadors del grup, provocadors de canvis. · Donar la nostra opinió sobre allò que passa sense imposar-la. · Vetllar pel compliment dels acords de funcionament que pacta el grup. · No permetre actituds ni conductes irrespectuoses o violentes. · Cridar l’atenció quan calgui. · Transmetre’ls confiança quan sentin inseguretat o incertesa. · Reconèixer les nostres emocions i sentiments, i expressar-losels de forma entenedora i amb relació a la situació que viu el grup. · Deixar que s’equivoquin si creiem que pot ser alliçonador. · Impedir que es donin una bufetada si intuïm que serà massa gran per digerir-la adequadament.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 75

Resum

· Il·lusionar-nos pels projectes que es promoguin des del grup i contagiar la motivació. · Fer de mediadors en possibles conflictes entre membres del grup. · Actuar d’intermediaris entre els adolescents i els seus pares quan ho requereixi la situació.

Aquest document es basa en les reflexions dutes a terme per un seguit de monitors i monitores de centres d’esplai que durant anys han estat portant grups d’adolescents. Reflecteix, per tant, un saber fruit de la interpretació de l’experiència viscuda. De ben segur que hi ha altres opinions sobre aquest tema que no tenen ressò en el text que oferim. No obstant, l’ànim principal del document és oferir una eina de reflexió i d’actuació als monitors que a hores d’ara tenen al seu càrrec grups d’adolescents.

Tanmateix entenem que aquest pot ser ampliable amb moltes altres aportacions d’educadors i educadores.

75

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 76

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Página 77

9. Bibliografia

Projecte Educatiu d’esplac: mètode pedagògic i model de centre. Ed. Esplais Catalans, 2002.

Conclusions de les Terceres Jornades del Congrés d’Esplac. Barcelona, 1999.

Educar en la llibertat. Formació de monitors. Ed. Fundació Ferrer i Guàrdia, 2001.

Monogràfic sobre l’educació de la sexualitat a l’esplai. Tercer Segona, Revista d’educació en el lleure d’Esplais Catalans. Núm. 10. Barcelona, 2003.

Definició del model de casal de joves. Document de l’Associació de Casals de Joves de Catalunya. Barcelona, 1998.

BONAVENTURA, TERESA. Psicologia de l’adolescència. Unitat 2. Document de treball del Programa de formació sobre la prevenció del risc en adolescents, 2003.

A http://www.iesp.info/joventut/documents.htm CASCÓN, PACO. Educar en y para el conflicto. A http://www.pangea.org/edualter FRITZEN, SILVINO JOSÉ. La ventana de Johari. Sal Terrae, 1987.

MEIRIEU, PHILIPPE. Frankenstein educador. Laertes psicopedagogia, 1998.

PUIG, JOSEP M.; MARTÍN, XUS. El diàleg com a valor i procediment, a Guix, elements d’acció educativa. Núm. 180. pp. 25-30. Barcelona, 1992.

El treball educatiu

78

29/3/04

17:21

Página 78

El treball educatiu amb adolescents

Bibliografia específica Sobre integració de persones amb discapacitat: RÍOS, M. (Coord.). Actividad física adaptada. El juego y los alumnos con discapacidad. Barcelona: Ed. Paidotribo.

Sobre educació de la sexualitat: BRACONNIER, A. Guía del Adolescente. Madrid: Ed. Síntesis, 2003.

MASTERS, W.H. y JOHNSON, V.E. Manual de Sexualidad Humana. Madrid: Salvat, 1995.

Desmitifica’t amb la sexualitat, el VIH i les drogues. Document editat pel Consejo de la Juventud de España.

Sobre resolució de conflictes: CASCÓN, P. i MARTIN BERISTAIN, C. La alternativa del juego I y II. Juegos y dinámicas de educación para la paz. Madrid: Ed. Los libros de la catarata, 1997.

CRARY, E. Crecer sin peleas. Cómo enseñar a los niños a resolver conflictos con inteligencia emocional. Barcelona: RBA (col. Los libros de Integral), 1998.

ROZENBLUM DE HOROWITZ, S. Mediación en la escuela. Resolución de conflictos en el ámbito educativo. Buenos Aires: Ed. Aique, 1998. (Inclou vídeo.)

Sobre habilitats socials amb adolescents amb dificultats de conducta: GOLDSTEIN, A.P.; SPAFKIN, R.P.; GERSHAW, N.J. y KLEIN, P. Habilidades Sociales y Autocontrol en la Adolescencia. Un Programa de Enseñanza. Barcelona: Editorial Martínez-Roca, 1989.

Sobre drogodependències: Trabajando la prevención de las drogodependencias en el tiempo libre. Madrid: Consejo de la Juventud de España, 2001.

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 79

El treball educatiu

29/3/04

17:21

Pรกgina 80