Tercer Segona numero 10

Revista d’educació en el lleure

núm. 10 –3r quadrimestre de 2003

Tercer segona Esplais Catalans

Entrevista a Raimon Goberna Monogràfic: L’educació de la sexualitat a l’esplai

Número 10 Tercer quadrimestre de 2003

Consell de Redacció Maria Aluja, José Ma. Navarro, Jesús Sanz, Joffre Villanueva, Pere Vila, Lali Surià, Marta Ribas Coordinació del Monogràfic David Horts

Edita ESPLAC, Esplais Catalans Tercer Segona Avinyó, 44, 2n - 08002 Barcelona A/e: esplac@esplac.org www.esplac.org Tel. 93 302 61 03 Fax 93 302 00 89

Imprimeix Estudi 6 Disseny gràfic i maquetació Clic Traç, sccl Fotografia portada Jose Ma. Navarro Assessorament lingüístic Núria Guasch Revista quadrimestral Preu: 4 ¤ Subscripció anual: 12 ¤

Dipòsit legal B.12.418-2000

EDITORIAL Mala hòstia

CRÒNICA Viladrau Connection

L’ENTREVISTA Entrevista a Raimon Goberna

LA POLÈMICA No podem o no volem marxar de casa?

MONOGRÀFIC L’educació de la sexualitat a l’Esplai EL REPORTATGE 10 anys d’esplai: L’esplai Güitxi-Güitxi està de festa!

I TU QUÈ EN PENSES? T’agrada la nova revista?

Poden el pares pujar de visita a les activitats d’estiu?

L’EXPERIÈNCIA …Cuba, qué linda es Cuba

RECOMANACIONS

U

n dels trets del feixisme que va governar durant la dictadura de Franco que el diferencia dels altres feixismes europeus és el seu component clerical. Per això es definien com a nacional catòlics. I la jerarquia catòlica actual vol, no només mantenir els privilegis de què van gaudir sota el dictador, sinó ampliar-los. Ara l’atac es produeix a l’ensenyament. No contents amb rampinyar diners públics per a les seves escoles, practicants de la segregació sexual en ple segle XXI, els integristes cristians que controlen avui la jerarquia eclesiàstica pretenen imposar-nos l’adoctrinament obligatori dels seus dogmes. I si els pares no accepten un pretès professor de religió catòlica, amb l’únic requisit de ser seleccionat, i quan convé expulsat, d’una llista de contractats per l’Estat que es decideix als palaus episcopals prescindint dels drets que reconeix el nostre Estatut dels treballadors, se’ls obliga a entregar el seu fill a un funcionari obligat a donar i avaluar un temari quasi idèntic al currículum de la religió catòlica pura i dura. Com deia el teòleg J. Tamayo, anem enrere. En plena dictadura la llei permetia l'exempció de l'assignatura de religió. Amb la nova llei, ni això.

L’escola ha de cooperar en la formació de persones capaces i disposades a viure en una

societat diversa com la nostra. Van ser necessaris segles de guerres de religió a Europa occidental per arribar a la llibertat de pensament, al laïcisme.

Que potser volen reprendre les croades als patis dels nostres centres educatius?

Perquè, amb tant d’adoctrinament per força que no s’estranyin que en lloc de dir sempre amén, de tant en tant ens surti la mala hòstia. n

editorial

Mala hòstia

La crònica

Viladrau Imagineu-vos un lloc tranquil al bell mig del Montseny: bosc, animalons, rierols d’aigua, nits estelades.... Sí?, Ja ho heu fet? Ara imagineu-vos que hi posem una casa de colònies, però no qualsevol casa, no; una casa amb quelcom màgic. Una casa que es digui, per exemple, Mas Pujolar. I ara, finalment, imagineu-vos 46 persones arribades d’arreu de Catalunya per aprendre, gaudir i compartir. Què és el que tenim?

L’Escola Lliure el Sol organitza, des de fa més de 10 anys, cursos intensius de monitors i directors d’activitats de lleure infantil i juvenil a Viladrau. En total, prop de 600 persones han pogut gaudir d’aquesta activitat. Enguany, 25 persones van realitzar el curs de monitors i 21 el de directors. La majoria d’elles provenien de centres d’esplai d’Esplac, com ara l’Eixam de Rubí, el Buenoyqué, el Massagran i el Xirusplai de Badalona, l’Arc de Sant Martí de Gavà, el Sagrada Família, l'SCV el Clot i el Totikap de Barcelona, el Guaita’l d’Alella, la Tribu de Mataró, el Jump de Cornellà, el Piolet de Barberà del Vallès, el Carrer de Premià de Mar i el MIV de Vilafranca, tot i que també n’hi havia que estaven vinculats a agrupaments escoltes o a altres projectes d’intervenció educativa en el lleure (ludoteques, menjadors escolars, etc.). En conjunt, hi ha hagut persones de 16 ciutats diferents.

I què passa quan posem tantes persones i tan diverses en una situació com aquesta? Aquesta és una pregunta de difícil resposta. Segur que el dia en què tots es van trobar a l’estació de tren d’Hostalets de Balenyà no es podien ni imaginar que algun e s d ’a q u e l l e s p e r s o n e s

anònimes i desconegudes arribarien a formar part, només 12 dies més tard, de les seves vides.

El curs de Viladrau, en contrast amb la majoria dels altres cursos que es realitzen durant l’any, acostuma a tenir algunes peculiaritats especials. Per exemple, el fet mateix que sigui intensiu condiciona molt positivament l’intercanvi i l’aprenentatge. Passar junts no només les sessions de classe, sinó també els àpats, les estones lliures i, com no, les vetllades i les festetes, facilita la cohesió dels grups. De fet, el grup és un dels elements més importants en un procés de formació. Si el grup és actiu, crític i participatiu, les sessions s’aprofiten molt més.

Una altra de les peculiaritats del Curs de Viladrau és que durant dos dies tant els monitors com els directors es preparen per portar a terme una cercavila per la ciutat. Aquesta ha esdevingut una activitat tradicional que els infants de Viladrau esperen any rere any. Una cinquantena de persones envaeixen la vila disfressades de clown, enfilats dalt d’unes xanques, fent malabars o tocant instruments de percussió.

connection Una peculiaritat del curs és que durant dos dies es prepara una cercavila per la ciutat

El curs ha tornat a demostrar que la formació d’educadors no es pot dissociar de la formació de persones crítiques, lliures i compromeses

La intensitat de la convivència durant aquests dies ha fet que el grup manifestés la seva voluntat de mantenir els contactes un cop finalitzat el curs.

D’aquesta manera, s’ha creat una llista de distribució de mails i s’han convocat diverses trobades.

El curs de monitors i directors de Viladrau ha tornat a demostrar que la formació d’educadors no es pot dissociar de la formació de persones crítiques, lliures i compromeses, i que serem mi-

llors educadors en la mesura que aconseguim millorar-nos com a persones. Tal i com els mateixos participants manifest e n , l ’ex p e r i è n c i a v i t a l d e conèixer i compartir aquests dies amb diferents persones ha estat un dels aprenentatges més significatius.

L’Escola Lliure el Sol, l’escola de formació del Moviment Laic i Progressista, programa activitats de formació d’educadors en el temps lliure durant tot l’any.

Podeu trobar aquesta informació a www.laic.org/elsol/activitats.html Txus Sanz txus@hotmail.com n

© Xavi M. Miró

El fet d’estar al mig del Montseny, malgrat els evidents avantatges, també va portar alguna dificultat. Per exemple, una forta tempesta ens va deixar incomunicats i sense llum elèctrica ni aigua durant un dia. A més, alguns dels alumnes es queixaven irònicament que fer el curs era com estar “a la casa de Gran Hermano”, ja que tenien una certa sensació de “tancament”.

Valoracions dels participants extretes dels correus electrònics enviats a la llista de distribució de correu “Viladrau 2003”

…alguns protagonistes

"...Entre tota aquesta incertesa hi ha quelcom ben cert que ningú ens prendrà: el que hem après, el que hem crescut, el que hem sentit, el que hem compartit, totes aquelles coses que ens han enriquit el cor, la ment, el somriure, la màgia... i és que... quan vam arribar, Viladrau era un llibre en blanc; ara és una història interminable."

Esther

"Un cop vaig poder observar la bellesa del bosc que ens envoltava, de les estrelles que eren amb nosaltres cada nit, de la posta de sol de cada tarda, del somriure que algú et dedicava, de l'abraçada que t'arribava sense demanar-la... He après a veure-ho tot amb uns altres ulls. He après a trobar la bellesa de les coses i a poder-les observar de manera molt diferent com no ho havia fet mai."

"... Tots, amb el vostre granet de sorra, m'heu fet veure la vida des d'una altra perspectiva; i ara sóc més feliç gràcies a vosaltres i els dies que hem passat."

"Espero que d'aquí a uns anys no se'ns hagin tret les ganes, que no ens haguem acomodat i que seguim amb la mateixa energia per fer un munt de coses. Jo crec que tots plegats sí que podem canviar el món, com a mínim una petita part! (...) Aquest curs de Viladrau m'ha donat un bri d'esperança... Hi ha gent molt maca al món... i no tan lluny!"

Jordi

Esther

Rebeca

"Això que us passa no és pas dolent; sabeu com se'n diu?

Estimar. D’això que us passa, se'n diu estimar."

Marina

"A part de moltes altres coses (...), tots vosaltres ens heu ensenyat a estimar un esplai (ja que nosaltres no en veníem de cap), i hem tornat amb ganes d'involucrar-nos i de participar-hi!"

"Una de les coses que més trobo a faltar de Viladrau és aquell cel tan ple d'estels (com aquella nit que cantàvem cançons inventades i ens imaginàvem els estels fugaços)."

Laura

Alba

"Jo no sé vosaltres, però tots els missatges, me'ls llegeixo amb un somriure a la boca, i no tots són per somriure... Però és que no ho puc evitar: al pensar en tots vosaltres em poso content!"

Roger

l’entrevista

Entrevista a

Raimon Goberna En Raimon Goberna és

n T’ho havies imaginat mai que

actualment el president del

arribaries a ser president del CNJC?

Co n s e l l N ac i o n a l d e l a Joventut de Catalunya (CNJC) en representació d’Esplac. És la segona vegada en la nostra curta història (20 anys) que Esplac

c o m p ta

amb

la

presidència d’aquest consell. El va m c r i da r p e r q u è e n s expliqués les principals línies de treball del seu mandat. En aquesta ocasió, en comptes d’anar-lo a buscar, va venir ell a veure’ns.

“Quan tenia 18 0 20 anys era una persona interessada en altres coses. Ni coneixia el món associatiu i la política em quedava lluny. A l’entrar a Esplac i als consells me n’adono que el meu interès per la política és real i que, a més, lligo la responsabilitat amb el món associatiu amb la responsabilitat política, que entenc com la voluntat de promoure canvis. Me n’adono que les responsabilitats associatives són responsabilitats polítiques. Hem de transformar la societat i ho hem de fer des del moviment associatiu fent políti-

ca. Quan jo vaig entrar al Consell no m’imaginava arribar a serne el president . La gent m’ho preguntava i jo sempre ho havia negat rotundament. A mi em va costar molt acceptar que jo era la persona que podia fer aquesta feina... i al final m’ho estic passant molt bé!”

n Tu ets la màxima representació institucional dels joves. Com ho portes?

Fa molt pompós, oi? De fet, el nom del “Nacional” ja és força espectacular, molt pompós, però a més el CNJC sempre ha tingut un caràcter institucional molt elevat. Els responsables del Consell Nacional sempre ens fem

que quan el Govern o al Parlament es parla de joves, el Consell Nacional hi és present . Per tant, les organitzacions juvenils, mitjançant el “Nacional”, tenen possibilitat directa d’influir en les polítiques públiques de joventut al més alt nivell.

n Quantes entitats formen part del CNJC i quants joves mou?

respectar molt. En l’àmbit polític també. Això es una manera de deixar clar que els joves hem de ser igual de respectats. Des de fora es veu el Consell Nacional com una cosa molt llunyana i molt institucionalitzada, però en veritat som gent que venim de les entitats i a qui ens agrada reivindicar el mateix que demana la majoria: polítiques d’habitatge, polítiques d ’o c u p a c i ó, e t c . , p e r ò e n e l màxim nivell institucional, per g a ra n t i r l a m à x i m a e f i c à c i a d’allò que reivindiquem.

Jo sóc una persona segurament poc formal de vegades i això del nacional ha suposat per a mi un canvi d’actitud. En realitat ho porto bé perquè sóc un “paio” bastant de consens.

n Ens podries donar una definició del CNJC? El CNJC és la principal plataforma de les entitats juvenils a Catalunya, on hi ha tots els tipus d’organitzacions representades, i que com a tal es preocupa pel diàleg entre organitzacions i del diàleg entre les organitzacions i les institucions. Estem reconeguts per una llei, de l’any 85, q u e g a ra nt e i x q u e n o s a l t re s som els màxims interlocutors en matèria de joventut. És a dir,

De petit volia ser llibreter En Raimon Goberna va néixer a Horta l’any 1973. Mai s’havia imaginat que arribaria a ser el president del CNJC. De fet, quan era petit deia que de gran li agradaria ser llibreter. Li agradava molt embolicar els llibres. Al món associatiu hi arriba de la mà de la seva germana, que era monitora de l’Esplai Isard Flor de Neu. A l’esplai va començar fent col·laboracions i va acabar assumint-ne la direcció. Al mateix temps es va vincular al Consell de la Joventut d’HortaGuinardó. S’hi va estar dos anys. Ens diu que al Consell va aprendre, entre altres lliçons, “que no es pot anar a l’Administració a insultar-los sistemàticament”. Un dia, la Dolors Camats, llavors presidenta del CNJC, li va proposar entrar al “Nacional” per fer-se càrrec de l’Àrea Internacional. Després, va assumir-ne la vicepresidència i, actualment, n’és el president.

Pel que fa a Esplac, al cap d’uns anys d’estar a l’esplai, va participar en una activitat de la FIEEA a Alemanya.

A partir d’això es comença a vincular a l’Àrea Internacional de l’entitat i a participar en diferents projectes (Hortsavinyà 98, Meditrobània 2000, European Youth Forum). També s’incorpora al claustre de professors de l’Escola Lliure el Sol per donar classes de pedagogia als cursos de monitors i directors.

Al CNJC li diu col·loquialment “el Nacional”. Això em fa recordar una anècdota que em va explicar un amic.

Es veu que a Madrid, al Consell Nacional de la Joventut de Catalunya el tradueixen, no sé ben bé per què, com a “Consejo Regional de la Juventud de Cataluña”.

Al Consell hi participen directament 70 entitats, la majoria de les quals són federacions. Per tant, estaríem parlant d’unes 1.000 entitats de base amb uns 150.000 associats (que són un 15% del total de joves catalans).

n Quines són les principals prioritats del CNCJ per al proper any?

En el vessant més pràctic, estem portant a terme un canvi de local, que era una reivindicació històrica. Hem estat 20 anys en un local “provisional”. A mitjan octubre estarem al nou local, que no és tan cèntric com l’actual, però és més gran i ens ofereix més possibilitats d’utilització.

En el vessant del treball en xarxa entre organitzacions, tenim el Festival Mundial de la Joventut, que és un projecte que el m ov i m e nt a s s o c i at i u e n ge ga l’any 1998, amb un Festival que es fa a Lisboa. Es tracta d’una trobada d’organitzacions juvenils mundials i de plataformes regionals, és a dir, coordinadore s d ’o rg a n i t za c i o n s a n i ve l l europeu, a nivell americà, a nivell asiàtic, etc. El 2001 es fa a Panamà. El 2004 tenim l’opor tunitat de poder-ho fer aquí a Barcelona amb el suport del Fòrum 2004. Estem liderant un procés associatiu juvenil de

caire internacional i de nivell mundial que culminarà amb els 10 dies del Festival a Barcelona.

Calculem que hi assistiran entre 8 i 10 mil joves que debatran sobre diferents temes d’actualitat.

S’ha de reivindicar l’associacionisme educatiu donant-li més fortalesa. Hem de transformar la societat i ho hem de fer des del moviment associatiu fent política.

Pel que fa a la feina més política, estem fent una valoració del Pla Nacional de Joventut, que es va engegar fruit d’una reivindicació del Consell Nacional i que ara ja té tres anys d’existència.

Hem fet un procés amb les entitats d’avaluació i volem que el proper govern tingui en compte la valoració que han fet les entitats d’aquest Pla. També tenim dos projectes específics: La 3a Carta de la Joventut, que és un projecte que va sorgir arran del 3r Congrés de la Joventut, que vam organitzar conjuntament amb la Secretaria General de Joventut . Estem preparant una jornada amb les entitats per definir una carta de reivindicacions que els joves fem de cara als propers 20 anys. També estem fent un estudi sobre el finançament de les entitats. El tindrem enllestit en poques setmanes.

Finalment, estem promovent la creació de consells locals de Joventut . Estem fent tasques d’assessorament i promocionant que el Parlament aprovi una llei de participació local. Ens inspirem en una llei que existeix a València, que el que fa és promoure la participació dels joves als municipis. En aquest vessant més legislatiu també estem mirant de tirar endavant una llei que promogui l’associacionisme educatiu.

n Hi ha alguna cosa que diferenciï l’associacionisme juvenil a Catalunya?

Al consell hi participen 70 entitats, la majoria de les quals són federacions

Jo destacaria la capacitat organitzativa que estem tenint per tirar endavant el FMJ. Això seria possible a pocs països. Cal tenir una xarxa molt consolidada i una gran capacitat de treball.

Tenim una vocació internacional molt forta. No som un Consell que només es preocupa del que p a s s a a C a t a l u n ya , s i n ó q u e s’interessa pels conflictes d'arreu del món.

promesos i que estan aportant solucions raonables als problemes del nostre món.

n Tanmateix, hi ha un allunyament dels joves de les institucions polítiques. Per què creus que passa això?

Sí que hi ha molta desconfiança, una bona part de la qual és desconfiança crítica. Hi ha hagut una colla de polítics que no han ajudat gens en aquest sentit .

Són capaços amb això de deslegitimar allò que s’havia guanyat en la lluita per la democràcia i pels drets de les persones. Els polítics han fer una reflexió. Hi ha una distància massa gran entre les institucions i la societat civil. Molts polítics no han sabut fer pedagogia del diàleg polític constructiu. Molta gent ha re a c c i o n at c r í t i c a m e nt d i e nt “això no va amb mi”.

n Com veus la situació de l ’a s s o c i a c i o n i s m e e d u c a t i u ?

Quins creus que són els principals reptes que s’han d’assumir?

n Moltes vegades escoltem la gent gran queixar-se que els joves no participen a la societat.

Hi estàs d’acord?

La vinculació de gent jove en diferents moviments socials, en associacions, en diferents espais de reivindicació, constata que hi ha joves molt implicats i com-

L’associacionisme educatiu està en un molt bon estat de salut, i la prova són els debats que hem tingut en els darrers anys. Els reptes? Ha d’aconseguir el reconeixement institucional necessari per ser incorporat com un agent educatiu de primer ordre.

S ’ h a d e r e i v i n d i c a r l ’a s s o c i -

acionisme educatiu donant-li més fortalesa. Això ha de provenir d’un compromís de les entitats i de les administracions.

Hem d’establir una diferència clara entre l’associacionisme educatiu de base participativa i voluntària, no vinculat a cap interès econòmic ni partidista, i això s’ha de diferenciar dels serveis educatius pels quals l’Administració paga i estableix condicions sobre com s’han de fer aquests serveis. Hi ha una gran confusió, ja que el moviment associatiu ha acabat creant un nou sector empresarial. Això és molt respectable i necessari i contribueix a resoldre una sèrie de problemes socials. Però sembla que hi hagi la voluntat de confondre el que és estrictament associatiu del que é s e m p re s a r i a l . I e n a i xò l e s perspectives són positives. Estem avançant.

Un altre dels reptes es deriva de les oportunitats educatives que es desprenen de l’arribada de la “nova immigració”. Les entitats d’educació en el lleure poden desenvolupar un important paper per facilitar la integració social d’aquests infants i les seves famílies, obrint espais de ciutadania i reivindicant la igualtat de drets i deures.

S ’h a d ’a c o n s e g u i r q u e e l s monitors dels esplais se sentin compromesos amb l’organització fins i tot quan no continuïn fent feina directament amb la seva entitat. molt important perquè et permet aprendre a entendre’t a tu mateix, a superar-te, a evitar algunes pors i a afrontar reptes.

n I quan acabis el teu mandat al CNJC, què penses fer?

M’agrada que em facis aquesta pregunta perquè jo mateix no ho tinc clar. Tinc diverses coses al cap, i depenent de les possibilitats que sorgeixin, ja que ara per ara no descarto res. Una és consolidar el meu esplai en el barri no només com a esplai sinó també com a entitat, una entitat laica i progressista, amb participació dels pares. Una altra possibilitat és dedicar un temps a l’exercici de la política.

No milito en cap par tit, però crec que m’hi podria dedicar una temporada.

n Quins són els dos principals aprenentatges que has realitzat d u ra n t l a t eva t ra j e c t ò r i a a l món de l’esplai?

n Ja per acabar, ens pots dir

Un seria l’esperit reivindicatiu, de lluita. L’altre seria la perseverança en aquesta lluita. L’esplai en això té unes possibilitats molt altes ja que exigeix molt compromís i molta dedicació. És una escola d’aprenentatge de la ciutadania.

Jo crec que Esplac està en un bon moment pel que fa a la seva capacitat política. Això s’ha de saber aprofitar i s’ha de saber transmetre a les persones que hauran de liderar aquesta organització en el futur. Crec que Esplac ha de seguir liderant els d e b a t s a l vo l t a n t d e l ’ a s s o ciacionisme educatiu. S’ha de

També he après molt de la muntanya. M’agrada molt i ha estat

c o m v e u s l’e stat ac t ua l d’Esplac?

seguir amb aquesta dinàmica.

S’ha d’aconseguir que els monitors dels esplais se sentin compromesos amb l’organització fins i tot quan no continuïn fent feina directament amb la seva entitat . S’ha de millorar la presència social d’Esplac. S’ha de felicitar tota la gent que està “fent sector”, portant a terme els projectes dels esplais, a les comissions, etc.

Txus Sanz txus@hotmail.com n

No podem… o no volem marxar de casa?

la polèmica

Fer el pas i marxar de casa dels pares no és fàcil. Les circumstàncies del que ens envolta poden fer que el moment adequat arribi abans o després. Però, no podem o no volem marxar de casa? La Raquel i el Jordi viuen realitats diferents i ens en donen el seu punt de vista.

Si estàs pensant a fer les maletes, segur que t’aclariran més d’un dubte.

La raquel i en jordi ens expliquen la seva experiència.

A casa s’hi està molt bé Mai no m’he plantejat marxar de casa perquè hi estic a gust, i tampoc no he tingut recursos econòmics La veritat és que molt poques vegades he sentit la necessitat de marxar de casa, de buscar l’independitzar-me. Per unes raons o per altres mai no he tingut els recursos econòmics, i això fa que ni t’ho plantegis, però quan hi he pensat no hi he vist cap raó de pes.

A casa gaudeixo d’una llibertat i una autonomia que són suficients per a mi. També hi faig una aportació econòmica, i per això sé positivament que no hi “visc de gorra”. A casa tinc la tranquil·litat i la intimitat que necessito, per això no tinc pressa per marxar de casa.

Crec que hem arribat a una entesa interessant, amb la meva família, on cadascú fem la nostra vida, però també podem seguir compartint els moments interessants que fan que te l’estimis.

Jo entenc que hi ha gent que té la necessitat de marxar de casa, ja sigui pel seu caràcter o per la situació que hi viu. Aquest no és el meu cas, i dic amb orgull que visc a casa de mon pare i que, de moment, no tinc intencions de marxar.

Jordi Ariza Esplai Isard Flor de Neu n

... Un cop passes el portal hipotecari la societat et dóna la benvinguda al món dels adults.

Fa poc em confirmen que la nostra mitjana d'edat a l'hora d’emancipar-nos és els 29 en les dones i els 31 en els homes (o era al revés?). Bo i així jo no sento que accelerés el meu procés vital marxant de casa als 21, ara bé, em preocupa saber que si jo baixo la mitjana hi deu haver gent cap als 40 vivint amb els seus pares per tal de compensar les xifres estadístiques.

I, per molt que amb el meu carnet jove em facin descomptes fins als 25 anys i la Unió Europea em subvencioni mil i un programes d'estades internacionals fins a la mateixa edat, un cop passes el portal hipotecari la societat et dóna la benvinguda al món dels adults. "No et fiïs mai dels bancs" em diuen els amics, "et trauran la sang si poden". Bé, la sang encara la tinc, però arribada a la meva situació agrairia que a l'institut haguessin donat classes de vocabulari bancari i fiscal en lloc de mates II. Però el crèdit que pago en mensualitats és només un dels maldecaps que pots arribar a patir (encara que sigui el que més t'estrenyi i faci que cada tres mesos, data en què et finalitza l'última feina, et sembli que tornes a passar per una d'aquelles depressions adolescents). Com a segons plats tens: resoldre la difícil equació que et diria cada quants mesos et cobren els rebuts de l'aigua, la llum, etc.; les discussions amb les veïnes perquè "la nena jove del principal no l'he vist netejant mai l'escala",

l'odissea d'estar en el moment precís quan passa el camió del butà, o, per exemple, trobar l'única manera en què encaixen tots els mobles que t'han donat o has trobat al teu pis "oportunitat, parelles joves".

I, per postres et trobes: que la majoria de mobles tenen bitxitus, que no fan llaunes de tomàquet triturat sense fregir individuals, que els teus companys es pensen que passes de sortir amb ells perquè no pots anar a sopar fora cada dissabte, que curres a vuit llocs diferents per tal de no treballar al Carrefour (molt digne, per això), que el teu pare et persegueix perquè et treguis el carnet de conduir d'una vegada (que dius, el pago amb els diners dels sopars de dissabte als quals no vaig? o durant tres mesos tallo la llum i l'aigua de casa?) o que t'has passat tres anys follant a cotxes diferents i ara que tens un bon llit de matrimoni (llit de matrimoni... aquest tema també donaria per fer una llarga reflexió) la teva parella per primera vegada es dedica a anar cada dia a classe i té tanta feina que no coincidiu mai. Vaja, que si no fos per l'alegria de tenir els plats a la pica i mirart'ho des del sofà fins que et visitin escarabats, la il·lusió de somiar amb el teu propi sofà quan passes uns dies fora de casa, la meravella de demanar una pizza o de no sopar simplement perquè no, o el gust de portar aquells texans sense planxar i no sentir remordiments perquè mai seràs una dona com cal, el fet d'emancipar-se es retardaria unes dècades més i tot.

Raquel Cruces Esplai La Tribu n

2 Sexualitat i emocionalitat 3 Homosexualitat i educació.

4 Una experiència pràctica a l’esplai

El monogràfic

1 Presentació

5 Portem condons a la farmaciola?

6 La problemàtica dels abusos sexuals infantils 7 Per saber-ne més

L’educació de la sexualitat a l’esplai

Esplais Catalans

1

El monogràfic

Presentació 2

El valor de créixer en un clima favorable a l’expressió de l’emocionalitat i d’una sexualitat sana Sovint es confon sexe amb sexualitat, així com tampoc es parla dels aspectes emocionals que l’acompanyen. En aquest monogràfic hem volgut aprofundir en aquests aspectes.

A través de diverses experiències i reflexions se’ns mostra una visió més completa i alhora enriquidora de la sexualitat. Una visió que defuig els aspectes superficials i mecànics per entrar de ple en el camp de les relacions humanes, amb tots els seus elements en joc, els sentiments, les emocions, les dificultats, les pors, etc., i entenent la sexualitat com una peça més d’aquest entrellat. n

sexualitat i emocionalitat

Si sentíssim curiositat i ens atrevíssim a preguntar als nostres pares o als nostres avis quina idea es tenia sobre la sexualitat quan tenien la nostra edat o ens interesséssim per com varen ser les seves primeres experiències en aquest tema, segurament, i si s’aconsegueix superar un més que probable primer instant d’incomoditat entre ambdues parts, ens sorprendríem de la gran quantitat d’obstacles amb què es van trobar, la major part dels quals tingueren a veure amb la demonització i la repressió de la sexualitat durant el règim franquista.

Afortunadament, en l’actualitat hem aconseguit, en gran mesura,

desproveir la sexualitat de la gran càrrega de culpa i de pecat amb què va ser investida en èpoques no tan llunyanes de la nostra història i que tant mal van fer en el seu moment.

També s’ha vist afavorida una percepció més àmplia de la sexualitat que va més enllà de la capacitació per mantenir més o menys relacions sexuals, més o menys coits, que apunta a la possibilitat d’experimentar, comunicar-se, donar i rebre, compartir i aprendre d’una forma plaent amb l’altre, que s’aparta de mites i tabús que tant perjudiquen i que té en compte els aspectes emocionals de l’encontre entre dos o més éssers humans.

A pesar que en l'última frase posava l’èmfasi en la nostra responsabilitat a l’hora de buscar respostes -i aquí afegiria que no sols en la sexualitat sinó en altres temes-, no hem de perdre de vista que a la vegada que la nostra societat pot oferir-les, també pot ser font de confusió i malentesos, ja que es veu afavorida la difusió i acceptació d’una sèrie de missatges que apunten al consumisme, al materialisme, al culte a la imatge, a l'individualisme, a l'egoisme, a la competitivitat insana, a la immediatesa, etc. En darrera instància, aquestes circumstàncies ens configuren una imatge pobra de l’home en la qual predominen els aspectes més superficials, menys interessants i, fins i tot, més nocius de la naturalesa humana. Destacaria que la soledat és una de les conseqüències d’aquest tipus de funcionament.

La sexualitat no queda immune a la influència d’aquests valors. D’aquí que es corri el risc de tenir una visió distorsionada, frívola i empobrida del seu veritable significat, el d’una forma d’expressar, mostrar i compar-

la resta el respecte mutu. Aquesta experiència tant pot durar una hora com tota una vida.

tir emocions, sentiments, desitjos, pensaments, necessitats... Per exemple, se’ns parla de potència sexual i de “viagres”, com si la felicitat de l’individu en aquest àmbit passés per la quantitat de coits setmanals, mensuals o anuals i per la longitud del seu penis en erecció. Si és tan sols així, llavors no ens diferenciem tant de la resta d’animals. És curiós, però la meva experiència com a psicòleg que ha treballat amb trastorns de la sexualitat en l’home m’ha mostrat que quan la sexualitat és font de conflictes, si aprofundim una mica, observarem que en la majoria dels casos les veritables dificultats són d’índole emocional i relacional (pors, ansietats, immaduresa psicoafectiva, depressió...) i que a més tenen les seves repercussions en altres àmbits de la vida de l’individu, no només en el pla sexual. És normal que durant el procés d’evolució psicoafectiu de l’individu hi hagi un moment, que coincideix amb els primers anys de l’adolescència, en el qual es doni molta importància als aspectes més superficials i mecànics de la sexualitat, a la quantitat més que a la qualitat, a la mida, al nombre de coits, de rotllos, de novietes i de noviets... Però aquesta etapa constitueix un pas obligat en el procés d’experimentació i aprenentatge que culminarà, si tot va bé, en una sexualitat adulta, on és la qualitat de la relació allò que més es valora.

Així, arribats a aquest punt, s’inicia la recerca de relacions en les quals tots els participants sentin que comparteixen una experiència que els és enriquidora i que està presidida per aspectes curosos de cada un, entre els quals jo destacaria per sobre de

M’agradaria puntualitzar que en cap moment tracto de centrar-me en un debat del tipus “sexe amb o sense amor”, que considero més propi de programes televisius de sobretaula. Pretenc, en tot cas, destacar la importància dels aspectes emocionals, psíquics i relacionals que es despleguen en una trobada íntima entre dues o més persones i als quals, sota el meu punt de vista, no acostumem a donar el temps i l’espai adequats quan parlem d’educació sexual, o simplement d’educació. Més aviat a la inversa, i com comentava més amunt, solem prioritzar els aspectes purament mecànics de les relacions sexuals, pensant de manera errònia que proporcionant a l’individu molta informació en aquest sentit li serà suficient per tenir un coneixement ampli i profund sobre el tema i que li permetrà disfrutar d’una sexualitat sana i satisfactòria.

Considero que una de las vies que fa que les persones puguem disfrutar de la nostra sexualitat de forma saludable, almenys la que a mi més em sedueix, passa per l'educació des de la infància en una sèrie de valors que prioritzin la preocupació pel benestar i la cura de l’altre, destacant les conseqüències negatives que poden derivar-se d’una preocupació excessiva pel benestar d’un mateix, sense importar-nos de cap manera el de la resta. Penso que, si no és així, és possible que dins d’uns anys ens queixem, tal com es queixaven els nostres pares, de la nostra ignorància respecte a un tema, la sexualitat, un potent instrument de comunicació que posseeix tot ésser humà.

Walter Masmitjà Campillo Psicoterapeuta del Centre Canvis de Barcelona canvis@wanadoo.es

n

El monogràfic

Sota el meu punt de vista, actualment l’individu té a la seva disposició els recursos (psicòlegs, centres de planificació familiar, escola i també família) on les vicissituds i dificultats associades a la sexualitat poden ser escoltades, ateses i clarificades en un clima de comprensió i respecte, cosa que afavoreix l’aprenentatge. En aquest sentit, i a diferència dels nostres pares o dels nostres avis que acostumen a queixarse que no varen tenir “algú que els expliqués”, tenim l’opció de no “aprendre” sols i malament. Dependrà de nosaltres que ens decidim primer a fer la demanda, vencent possibles pors i vergonyes per, posteriorment, dirigir-nos a la persona o a l’espai on creguem que aquesta pot ser atesa i, el que és esperable, resolta.

El monogràfic

3 Homosexualitat i educació

Situació i proposta de treball

L'homosexualitat és un dels grans temes pendents de l'educació. No és arriscat afirmar que entre els educadors, més enllà de les coneixences personals, encara hi ha força ignorància i desconeixement. Podem trobar, per exemple, educadors que mantenen que les relacions entre persones del mateix sexe són fruit d'una opció personal i que només es produeixen entre persones adultes. Tampoc és estranya la creença que al nostre esplai o a la nostra escola no en tenim, de nens gais o nenes lesbianes. Res més lluny de la realitat. Encara que, al llarg dels anys, només arribem a recordar alguna persona que molts titllaven de maricón o de tortillera, n'hi ha prou amb la tan gastada estadística que diu que al voltant del 10 % de la població és homosexual, per adonar-nos que no estem fent bé els deures. Una part important de la mainada, amb necessitats educatives específiques, passa desapercebuda i desatesa pels nostres esplais, escoles i instituts.

En la societat actual encara es manté una concepció de l'homosexualitat basada en estereotips. Al llarg de la infància es van interioritzant models socials i culturals que ridiculitzen l’homosexualitat i la redueixen a tòpics.

En arribar a l'adolescència, un dels moments fonamentals de descoberta i d'experimentació per a la maduració de la persona,

els nois i noies descobreixen i/o experimenten les seves primeres vivències afectives i sexuals. Però els adolescents gais i lesbianes es troben desorientats i mancats de referents. En conseqüència, l'adolescent homosexual es troba sotmès a una doble pressió: la del món dels adults i la del propi grup (amb el qual necessita identificarse malgrat haver de renunciar a expressar-hi una part dels seus sentiments i vivències). En alguns

entorns socials i familiars aquesta pressió pot esdevenir insuportable.

Avui dia en molts centres educatius es pot treballar la sexualitat obertament. De tota manera, els programes educatius se centren bàsicament en continguts de sexe i reproducció. S'està fent un esforç important per a la prevenció de l'embaràs, les malalties de transmissió sexual i la SIDA, però no es parla d’afectivitat ni es

Totes les persones que treballem en l'educació podem contribuir al fet que els joves gais i lesbianes puguin expressar i compartir els seus sentiments. Ja siguem homosexuals, bisexuals o heterosexuals, podem col·laborar en la creació d'entorns segurs i acollidors per al desenvolupament d’aquests infants i joves. Aquesta és una important tasca a compartir en què tots i totes podem tenir un paper molt significatiu.

Cal, però, tenir molt present que la situació d'avui ni tan sols permet a molts educadors gais i lesbianes expressar amb plena normalitat els seus sentiments sense veure prejutjada la seva vàlua professional i posar en risc la seva seguretat laboral. Els educadors hem d'entendre el complex procés de creixement personal que suposa la descoberta de la pròpia orientació sexual. Afavorir la visibilitat i la normalització de l'homosexualitat ajuda tota persona adolescent a créixer, a viure plenament i a realitzar-se. El treball de l'homosexualitat és una oportunitat educativa comparable al treball de qualsevol altra forma de discriminació. Ajudant les persones homosexuals al coneixement de si mateixes, ajudem també les heterosexuals a conviure amb la diversitat i a tenir un coneixement més real de la sexualitat humana.

INCLOU: gais i lesbianes en l'educació L'associació “INCLOU: gais i lesbianes en l'educació” és una xarxa d’educadors i persones interessades en el treball de l’orientació afectivosexual i la identitat de gènere. Ha nascut amb l'objectiu de posar-se en el lloc que ocupen en la nostra educació els infants, els adolescents i els joves gais i lesbianes, com també en el paper i els problemes dels educadors gais i lesbianes. INCLOU vol conscienciar els diversos agents educatius, dinamitzar la comunitat educativa (educadors, institucions, esplais, escoles...) i promoure formes d'expressió i suport adreçades als infants, als joves i als educadors. L'entitat ofereix un espai de trobada i treball per als educadors gais i lesbianes. Actualment us ofereix diversos recursos pensats diferenciadament per a esplais i per a escoles, entre aquests: Formació d'educadors: • Activitats de formació per a equips docents.

• Activitats de formació per a educadors del temps de lleure.

Intervenció educativa: • Dinàmiques de grup.

• Xerrades per a esplais.

• Xerrades per a escoles i instituts.

Materials didàctics: • Activitats didàctiques per a les diferents àrees d'ESO, cicles formatius i batxillerat.

• Activitats didàctiques per als crèdits de tutoria.

Presència a la web: • www. inclou.org. El nostre lloc a la xarxa. No cal ser membre d'INCLOU per participar de la nostra comunitat virtual. Hi pots compartir experiències, propostes i projectes. És obert a totes les persones interessades en el treball de l'homosexualitat en l'educació.

Associació INCLOU: gais i lesbianes en l'educació. n

El monogràfic

m o s t ra l a d i v e r s i t a t e n l’orientació sexual. Un cop més, el fet de no treballar obertament l'homosexualitat contribueix a mantenir estereotips i tabús presents a la societat. Aquest silenci de l'educació respecte a la diversitat d'orientacions sexuals comporta la presumpció que tothom és heterosexual. És un silenci permissiu amb els insults i les injúries vers l'homosexualitat i segueix abocant els joves gais i lesbianes a l'exclusió.

El monogràfic

4

Una experiència pràctica

El grup de Kibos de l’Esplai Totikap (11-13 anys) ha estat format des dels últims tres anys en la seva majoria per nois, enguany n’eren deu, i de noies, una. Qui hem dut el grup hem estat sols monitores, i només en casos puntuals hem compartit tasca amb un monitor, però per causes de funcionament i organització a l’esplai, cap d’ells ha pogut fer un seguiment del grup de manera estable.

Aquest curs ens ha sorprès la visita de la Naturalesa i, avançat el primer trimestre, van anar sorgint entre els nois de més edat comentaris sobre temes de sexualitat.

Fins aquí tot normal, però després de les colònies de Setmana Santa, les monitores vam decidir abordar el tema i tractar-lo a l’esplai per tres motius.

El primer és que l’esplai és per a ells i ella un lloc d’encontre on poden abocar aquestes inquietuds amb més llibertat i naturalitat (ja que no poden fer-ho a l’escola i menys a casa). Això facilita que se succeeixin dia i nit les situacions on brollen tots els comentaris,

a l’esplai

tocaments i bromes al voltant del tema. Nosaltres, les monitores del grup i també l’equip sencer de monitors, volem que a l’esplai tothom es pugui expressar amb llibertat i sense por a repressions, però hi va haver un moment en què la situació va esdevenir delicada i aquest fou el segon motiu que ens va empènyer a pensar-hi més detingudament: I és que entre els 11 i 13 anys hi ha unes diferències abismals i més en matèria de desenvolupament de la pròpia sexualitat. Els grans no parlaven de temes innocents sinó que reproduïen amb fidelitat el que en treien de les pel·lícules (amb el tràfic de les quals se senten subversius), i de moltes altres fonts inimaginables. En conseqüència, els més petits s’estaven fent una idea equivocada sobre molts aspectes de la sexualitat.

En tercer lloc volíem desmitificar el tema (impossible, ja ho hem comprovat). La nostra intenció, però, no anava més enllà de mostrar-los que, si més no a l’esplai, la sexualitat es pot tractar amb confiança. Alhora pre-

Sabíem que no seria fàcil introduir-nos en la sexualitat.

Vam contemplar la possibilitat d’abordar la qüestió de manera escrita o parlada, però sempre que hem fet dinàmiques tipus debat o enquestes la cosa no ha acabat de rutllar, ja que la seva atenció no va destinada a tal fi. Vam optar doncs per fer-ho a partir de jocs i activitats més visuals. Així va sorgir la idea de fer un còmic on els protagonistes visquessin experiències similars a les que ells i ella podien viure, de manera que es poguessin sentir identificats/ada. Vam dividir les tardes dels dissabtes en dues parts: a la primera llegíem i comentàvem sobre la marxa les situacions que aquell dia ens presentaven l’Albert i la Marta, els dos protagonistes. El fet que els/la nens/a veiessin que era una producció casolana (i que a més coneguessin l’estil de dibuix de la monitora) feia que fos més fàcil arribar a ells/a. La segona part la dedicàvem a fer alguna altra activitat més pràctica continuant dins la temàtica. El projecte ens il·lusionava però ens vam trobar amb el problema de l’apretat calendari del segon trimestre i sols vam poder-hi dedicar dues tardes.

En la primera vam oferir-los l’oportunitat de resoldre dubtes; el resultat va ser del tot negatiu, ja que la dinàmica que vam seguir fou que cadascú escrigués en un tros de paper, de manera anònima i individual, el dubte o la proposta per després comentar-ho entre tots. Vam cometre l’error de deixar-los sols perquè poguessin desenvolupar-se sense la pressió de la presència de les monitores, dient-los que si eren prou grans per voler saber moltes coses, també ho havien de ser per treballar bé sense que els estiguéssim “vigilant”. En tornar ens vam trobar amb un munt de barbaritats escrites. La nostra reacció no va ser de càstig sinó d’indignació. Els vam fer entendre que les monitores no érem qui teníem dubtes i inquietuds respecte al tema, que si estàvem treballant-lo era per a la seva informació i creixement,

no per al nostre, i que acabaven de perdre una oportunitat per enriquir-se.

La segona tarda vam voler tractar la desmesurada importància que se li dóna a la sexualitat en la nostra societat, el tabú que representa i la influència que exerceix en la publicitat (l’any passat ja havíem relativitzat el pes de la publicitat). Vam fer dos collages amb retalls de revistes on s’apel·lés a fets sexuals per vendre el més estúpid producte. Aquesta activitat sí que va resultar: vam trobar-hi de tot (és un exercici recomanable per a tothom), des d’un iogurt situat al ventre d’una noia amb cara d’èxtasi, passant pels rellotges i joies amb efecte imant vers el sexe contrari (no vam trobar cap cas on s’esmentés l’atracció homosexual), fins a arribar als reis de la sensualitat, els perfums.

Aquest centre d’interès es va veure trencat pel calendari i el cert és que el treball no es va poder finalitzar, així com el còmic tampoc no va tenir més de dues entregues.

Una possible manera de concloure el projecte hauria estat continuar el còmic i ramificar-lo, per exemple, amb quatre possibles camins a triar, cadascun dels quals amb un final diferent. D’aquesta manera podrien triar quina de les situacions seria la que cadascú escolliria i el que aquesta li podria proporcionar. Seria una continuació en la mateixa línia d’entrar en el tema de manera visual o gràfica i no estrictament enraonada o parlada, una manera en la qual cada nen i nena es pot deixar endur mentre va reflexionant sobre els aspectes que les noves situacions li poden fer veure i viure.

Així doncs, crec que encara hi ha molt per fer, que tots/es els/les educadors/es tenim un compromís importantíssim en el qual l’enriquiment és mutu. Però sempre, crec, el millor camí és el creixement personal, a mida de cada un. Per tant, a més d’informar o guiar, la nostra tasca també consisteix a empènyer l’adolescent a voler créixer, a fer-li néixer les ganes d’aprendre per ell/a mateix/a, de treure’s els prejudicis perquè pugui ser un ésser lliure, amb capacitat d’escollir, de tenir un criteri propi, crític i sobretot constructiu. Però mentre no existeixi la perfecció n’hi haurà prou de fer-los (i fer-nos) veure que “la pressa mata”i que el camí de la vida no es sinó un aprenentatge; que el got està mig ple i mig buit alhora, però això és el de menys, perquè el que és important és que hi ha got, i sobretot, que hi ha aigua per omplir-lo. Ànim a tots/es els/les monitors/es!!

Eulàlia Corbella Monitora de l’esplai Totikap n

El monogràfic

teníem que coneguessin que el/la monitor/a pot ser un referent per a ells, però que sobretot és un adult que, a diferència dels altres (mares, pares, professors/es...), està disposat a comentar situacions i a respondre dubtes que puguin tenir de manera oberta, i ho poden aprofitar.

a la farmaciola?

Portem condons

El monogràfic

5

En una reunió de pares i mares d’un esplai X una mare d’una noia de 15 anys pregunta als monitors: “Com treballeu la sexualitat amb el grup d’adolescents?”

El monitor, una mica sorprès per la pregunta i també una mica nerviós, li contesta: “Portem condons a la farmaciola, ells ho saben i els hem dit que si els en fan falta, els poden agafar”. Segurament, la mare que va fer la pregunta no es va quedar del tot tranquil·la, i és que una caixa de condons dins d’una farmaciola no ens garanteix pas que els adolescents de l’esplai tinguin percepció de risc i per tant els facin servir. Tampoc ens garanteix que respectin els altres i ells mateixos, que es trobin a gust, ni que frueixin de les relacions sexuals.

Llavors, cal portar condons a les farmacioles? A l’esplai X fan educació sexual? A veure, respecte a la primera pregunta, portar condons, segurament, respon a una política basada en la prevenció

d’embarassos i de malalties de transmissió sexual. Política perfectament respectable, però poc efectiva per si sola. El fet de dur una caixa de condons a la farmaciola no porta pas implícita una acció educativa. Per tal de veure si l’esplai X feia o no educació sexual i si s’han de portar condons o no, primer ens hauríem de posar d’acord sobre què és l’educació sexual.

Parlar d’educació sexual va estretament lligat a parlar de salut i promoció de la salut. Així doncs en primer lloc hauríem de definir salut i educació per la salut. Entenem que salut és una manera de viure autònoma, solidària i feliç, i que l’educació per la salut està orientada al coneixement d’un mateix en totes les seves dimensions, tant individual com social i de l’ambient que l’envolta, amb l’objectiu de gaudir d’una vida sana i participar de la salut col·lectiva. Seguint en aquesta línia podríem entendre que la salut sexual és una manera de viure les relacions sexuals de forma feliç, i que l’educació sexual ha d’anar encaminada a dotar les persones de capacitats que els

No podem confondre l’educació sexual amb la informació o la transmissió de continguts. Sortosament l’època en què a l’escola ens parlaven de les abelles per explicar la reproducció s’ha acabat. Ara, qui més qui menys ha vist un condó, ha vist un anunci a la televisió que parla del VIH o ha tingut a les seves mans un fulletó sobre com s’ha de posar el condó i quines són les pràctiques sexuals en què s’ha de fer servir. Així doncs, d’informació, els adolescents d’avui dia en van sobrats. Ja no cal fer res? Doncs no, precisament queda molta feina per fer! D’una banda som conscients que la informació per si sola no canvia les conductes i les actituds.

D’altra banda, si analitzem la informació que circula, ja sigui de manera formal o informal, ens adonarem que tampoc és la informació que ens agradaria que arribés als nostres joves i adolescents.

Així doncs, l’educació sexual ha d’anar encaminada a treballar les actituds de les persones de manera que aquestes desenvolupin determinades conductes que els permetin viure la seva sexualitat de manera solidària i feliç.

Aquí parlem de conductes i actituds en general, no estem parlant només de conductes preventives, i és que l’objectiu de l’educació sexual és que homes i dones aprenguin a estimar i estimar-se. Això vol dir que aprenguin a acceptar-se, que aprenguin a respectar-se, que acceptin les diferències amb els altres, que frueixin del que fan, que trobin una manera de conèixer el seu cos, les seves manies, els seus gustos, que s’acceptin tal com són i que acceptin els altres. Viure

la sexualitat de manera feliç i solidària implica que les persones amb qui compartim la nostra sexualitat també siguin felices.

Així doncs, haurem d’aprendre a estimar, a respectar el cos i les idees de l’altre, a compartir, a transmetre les nostres idees sense por. Les relacions sexuals no deixen de ser relacions entre persones i, per tant, haurem d’aprendre a relacionar-nos.

Després d’aquesta definició del que seria educació sexual, podem tenir la impressió que als esplais no estem fent res en aquest sentit, o que fer-ho pot resultar molt difícil. Doncs no,

en realitat resulta molt fàcil. Si l’educació sexual fos, simplement, un traspàs d’informació sexual, seria molt més difícil, ja que els monitors d’això potser no en sabem prou. Però resulta que l’educació sexual consisteix a treballar actituds i conductes, i això és el que fem a l’esplai cada dia! L’educació sexual és promoure un estil de vida saludable, i això és el mateix que educar per la llibertat, la responsabilitat i la solidaritat. Així doncs, mira per on, aquell monitor que va contestar que portaven condons a la farmaciola, resulta que segurament estava fent molt més.

Quin és el problema? Per què aquell monitor només va parlar de condons? Segurament la pregunta el va sorprendre i es va atabalar; també podria ser que

en aquell moment li vingués la imatge al cap d’algun cartell dels que recomanen als joves que fem servir els condons. Aquell monitor va confondre l’educació sexual amb la prevenció de malalties de transmissió sexual i la prevenció d’embarassos. I ja està bé que fem prevenció, però com a entitats educatives, el que ens toca és educar. Així doncs, el que caldria fer és incloure l’educació per la salut en els nostres projectes educatius. Ja hem vist que l’educació per la salut , i per tant l’educació sexual, van de bracet amb el que fem dia a dia a l’esplai. Llavors, incloure-ho al nostre projecte educatiu consistiria només a explicitar-ho, donar-hi més importància i ser més conscients del que fem.

Finalment podríem analitzar la pregunta de la mare. El primer que veiem és que era una mare i no un pare, però això ja és un altre debat. En segon lloc veiem que és mare d’una noia i no d’un noi.

Què passa?, que els nois no tenen relacions sexuals? I a l'últim, resulta que la noia té 15 anys i no 7 ni 10. L’educació sexual, com tot procés educatiu, no hauria de començar pas als 15 anys! I per descomptat educarem tant nens com nenes. També seria just elogiar la mare pel fet de pertànyer a aquell grup de pares i mares que es preocupen per l’educació del seus fills i ho fan dialogant i mantenint un contacte amb la resta d’agents educadors, cosa que, si bé és de sentit comú, malauradament no és el més habitual.

Clara Muñoz Cirici Sòcia d’ESPLAC n

El monogràfic

permetin viure la seva sexualitat i les relacions sexuals amb plaer i felicitat.

dels abusos sexuals infantils

què es pot fer des del món del lleure?

El monogràfic

6 La problemàtica Quan es parla d’abusos sexuals infantils, el que ens ve al cap és: “Això no passa, jo no conec cap cas, això només passa a...”. Però si mirem les estadístiques aquesta impressió desapareix. Segons un estudi de Fèlix López sobre prevalença (dades que es recullen de persones adultes que expliquen el que els va passar en la seva infància) de l’any 1994, un 20% de la població ha patit abusos sexuals d’algun tipus durant la seva infància. Això significa que 1 de cada 5 persones ha tingut una experiència abusiva. Per tant és un tema que afecta una part important de la nostra societat sense distinció de classe social o cultural.

A l’hora de definir l’abús trobem diferents formes de fer-ho:

“Els contactes i les interaccions entre un nen i un adult, quan l’adult (agressor) fa servir el nen per estimular-se sexualment ell mateix, el nen o una altra persona.”

National Center of Child Abuse and Neglect (NCCAN).

“La participació de nens i/o adolescents, dependents i immadurs, en activitats sexuals que no estan en condicions de comprendre, que són impròpies per a la seva edat i el seu desenvolupament psicosexual, per a les quals són incapaços de donar el seu consentiment i que transgredeixen els tabús i les regles familiars i socials.”

Kempe, 1978.

És important que pensem que el menor sempre està en desavantatge respecte a l’adult, ja que nosaltres ensenyem als nostres infants que els adults els protegim i que pel fet de ser adults tenim més raó que ells. És difícil lluitar contra el que et diuen que és correcte.

A més, aquesta situació sempre agafa per sorpresa el nen, ja que difícilment trobarem un infant que hagi estat posat sobre avís que aquesta situació li pot passar.

• És difícil evitar una cosa que no saps que pot ocórrer.

Per tant ens trobem davant d’una situació en la qual un adult fa servir un infant per obtenir plaer, i això amb unes connotacions sexuals, el que fa que aquests nens i nenes entrin en el terreny de la sexualitat en un moment i d’una manera primerenca i no adequada.

A més, moltes vegades aquestes situacions abusives es donen amb persones properes al cercle de confiança de l’infant .

D’aquesta manera també es trenca la confiança del nen o la nena amb el seu entorn.

Aquestes situacions poden tenir unes conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, que depenen de molts factors, entre ells les habilitats que tingui l’infant, i també sobretot el suport que aquest menor rebi del seu entorn, si és

Aquests menors esdevenen adolescents i adults. I ens trobem que moltes vegades aquests tipus de maltractaments tenen unes conseqüències a llarg termini que condicionen la vida de l’adult que un dia va ser nen/a abusat/a.

Per tant, des de tots els actors socials hem d’intentar treballar aquesta temàtica en les possibilitats que cadascú té.

Associació FADA

Què pot fer el món del lleure?

El món del lleure és un dels encarregats de l’educació no formal.

Aquest tipus d’educació és molt potent i per tant hem d’aprofitar totes les eines educatives i preventives que tenim al nostre abast.

Des dels esplais o les agrupacions es poden treballar conceptes d’autoestima personals, es poden donar models de respecte entre persones, es pot crear un espai on els nens i les nenes es trobin prou còmodes per explicar el que els passa i com se senten.

Per totes aquestes raons és interessant que des del món del lleure tinguem informació del que signifiquen els abusos sexuals i com podem identificar-los i donar resposta als infants que confien en nosaltres.

n

7

per saber-ne més…

Llibres: • MASTERS, W.H. i JOHNSON, V.E. (1995). Manual de Sexualidad Humana. Salvat. Madrid.

• BRACONNIER, Alain. (2003). Guía del Adolescente. Ed. Síntesis. Madrid.

• MARTÍNEZ I ROIG, Antoni. (1989). Maltractament d’infants. Fundació Serveis de Cultura Popular Editorial Alta Fulla. Barcelona.

• ECHEBURÚA, Enrique i GUERRICAECHEVARRÍA, Cristina.

(2000). Abuso sexual en la infancia: víctimas y agresores. Un enfoque clínico. Col. Estudios sobre Violencia, vol. 3. Editorial Ariel, SA. Barcelona.

• CANTON DUARTE, José, i CORTÉS ARBOLEDA, M. Rosario.

(1999). Malos tratos y abuso sexual infantil. Causas, consecuencias e intervención. Siglo Veintiuno de España Editores, SA. Madrid.

• GLASER, Danya, i FROSH, Stephen. (1998). Abuso sexual de niños. Fundación Familia y Comunidad. Editorial PAIDÓS, Argentina.

• BARUDY, Jorge. (1998). El dolor invisible de la infancia.

Una lectura ecosistémica del maltrato infantil. Paidós Terapia Familiar. Barcelona.

• LÓPEZ SÁNCHEZ, Félix. (1996). Abusos sexuales a menores. Lo que recuerdan de mayores. Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. Madrid.

• El llibre d’en PAU. Guia per a l’abordatge del maltractament en la infància per als professionals de la salut. Generalitat de Catalunya, Dept. de Sanitat i Seguretat Social. Barcelona. 1996.

• 25 qüestions sobre l’orientació sexual. CGL, Coordinadora Gai Lesbiana. Barcelona. 2000.

• CRUZ, Carlos de la. (2001). Guía para trabajar en el tiempo libre la diversidad de orientación sexual. Consejo de la Juventud de España. Madrid.

• It’s Elementary. És fonamental: parlar de l’homosexualitat a l’escola [vídeo]. Fundació Jaume Bofill (vídeo Serveis de Cultura Popular). Barcelona. 2001.

• TOST, Arnau. Eixir: guia per a joves gais i lesbianes.

Barcelona. Ediciones de la Tempestad. 2003.

• MIRABET, Antoni. (2000). Homosexualitat a l’inici del segle XXI. Ed. Claret. Barcelona.

• QUILES, Jennifer. (2002). Más que amigas. Ed. Plaza & Janés. Barcelona.

• NEWMAN, Leslie. (2003). Paula tiene dos mamás.

Bellaterra. Barcelona.

• AROLD, Marliese. (1997). Sandra ama a Meike. Núria Santos (traductora). Santa Marta de Tormes. Lóguez.

• TODÓ, Lluís Maria. (2003). Isaac i els dubtes. La Magrana.

Barcelona.

• ACGIL. Educació, homosexualitat i cristianisme. Recursos didàctics per a educadors i educadores. Associació Cristiana de Gais i Lesbianes. Barcelona. 2000.

El monogràfic

cregut, si no se’l fa sentir culpable d’aquesta situació...

el reportatge

Fa 10 anys uns quants joves emprenedors de Tona van tenir la bona pensada de muntar un esplai. Darrera seu ha anat venint altra gent que ha apostat també pel projecte. El cap de setmana del 26 i 27 de juliol es van voler trobar tots per celebrar l’èxit d’aquesta dècada d’història.

L’esplai

està de festa

Güitxi-Güitxi Celebrar els 10 anys Preparar la celebració d’un aniversari és una feina extra pels monitors d’un esplai però sembla constatar-se que les ganes de compartir la festa són més grans que l’esforç suplementari de preparar-la, ja que cada any són molts els centres que decideixen fer una programació especial per poder celebrar que fa anys que segueixen endavant amb el seu projecte educatiu.

Enguany la gent del GüitxiGüitxi tenia clar des de principi de curs que 10 anys d’esplai s’havien de celebrar amb tots

aquells que hi havien tingut alguna cosa a veure: monitors, exmonitors, nens i joves que han passat per l’esplai, pares, amics i la població de Tona en general.

Escollir una data per l’esdeveniment va ser una mica complicat ja que, segons l’Anna Pratdesaba, una de les monitores fundadores, es volia que el màxim de gent possible pogués participar de la festa. Finalment es va optar pel cap de setmana del 26 i 27 de juliol. La convocatòria va ser un èxit i tan sols van faltar alguns que per aque-

10 anys d’esplai

lles dates ja es trobaven de vacances.

La festa va començar dissabte a la tarda amb els jocs de Guixot de Vuit i d’altres de cooperatius.

Després d’un sopar conjunt va venir una projecció de fotografies dels 10 anys d’esplai. Les imatges van permetre veure l’evolució de l’esplai des de l’inici, quan eren 6 monitors i 5 nens fent activitats en un petit

L’ESPLAI GÜITXI-GÜITXI i Tona L’esplai Güitxi-Güitxi va començar la seva activitat ara fa 10 anys i en fa 7 que va decidir entrar a Esplac. És un dels tres esplais d’Esplac que formen part del que seria el sector Osona. Formalment encara no és un sector constituit per Assemblea però els esplais que en formen part comencen a treballar conjuntament en alguns projectes com la formació dels futurs monitors. L’esplai Güitxi-Güitxi es troba en un municipi mitjà, d’uns 6000 habitants, i a l’igual que els seus companys de sector, és un element de referència pel que fa a l’educació en el lleure de la seva població. L’esplai participa de les diferents fires i festes que es fan a Tona, com la coneguda Fira de la Pesseta* i en diversos moments del curs s’encarrega de l’organització de diversos actes tot treballant conjuntament amb la ludoteca, amb qui comparteixen local, amb la biblioteca el centre de formació i la coral.

El cas del Güitxi-Güitxi, com tants d’altres en d’altres poblacions, és un clar exemple de la tasca educativa que els esplais d’Esplac duen a terme a molts punts del territori. Sovint des de dins els propis centres d’esplai costa fer-se una idea de l’abast d’aquesta feina. El propi grup de pares de l’esplai Güitxi-Güitxi, malgrat ser molt conscient de la importància de la feina que dia a dia fan els monitors de l’esplai amb la seva canalla, es va mostrar sorprès en conéixer de més a prop l’ organització i l’abast social que té Esplac. * La Fira de la Pesseta és una fira de jocs que es celebra cada mes de desembre a Tona. Té la particularitat que els qui volen jugar han de pagar una pesseta per cada joc.

L’esplai Güitxi-Güitxi és un element de referència pel que fa a l’educació en el lleure de la seva població

pis que els servia de local, fins a l’equip actual de monitors, que ja són la tercera generació i que fan esplai a Can Licus (un local municipal) amb uns 40 nanos.

De tot aquest procés, la Sandra Sardà, una altra de les fundadores, en destaca la continuitat que hi ha hagut, reflectida en el fet que aquells qui venen a l’esplai de nens són després ajudants de monitor i monitors.

També creu que ha estat molt important la participació dels pares. Participació que alguns

pares, com en Pere Baulenes, creuen que encara podria ser superior si pels monitors no representés un volum de feina afegit.

Per ells l’existència del GüitxiGüitxi a Tona representa la possibilitat que els nens i joves, que durant la setmana van a diverses escoles, tinguin un punt de trobada comú i que els seus fills siguin educats per uns monitors dels qui n’estan molt orgullosos.

Després dels records fotogràfics va venir la vetllada, amenitzada,

com no podia ser d’altra manera, per en Jaume Barri, que com a veí de Tona que és, coneix molt bé a tota la gent de l’esplai. Potser és per això que per a molts aquest va ser un del millors moments de la celebració. Un dels més originals va ser treure els matalassos de casa, estendre’ls sobre la plaça de l’ajuntament i dormir, o no, tots junts.

L’esplai Güitxi-Güitxi ha celebrat una festa perquè fa 10 anys que com diu la Marta Carrasquer, que hi va cada dissabte, “juguem, anem de colònies, fem

L’existència del Güitxi-Güitxi a Tona representa la possibilitat que els nens i joves tinguin un punt de trobada comú

Diumenge de bon matí els pares van preparar xocolata desfeta i coca per a tothom qui en volgués. Per la seva banda el grup de joves tenien preparats uns quants jocs d’aigua que van venir la mar de bé per refrescar-se.

I un aperitiu popular va posar fi als actes d’aquest desè aniversari.

Només queda desitjarlos moltes felicitats i per molts més!!!

Maria del Mar Jose Tècnica de centres n

tallers, fem excursions i ens ho passem molt bé”.

i tu què en penses?

L’esplai no és només un espai per als nens i les nenes. També hi participen joves i adults.

Pares i mares col·laboren a l’esplai de forma diferent a cada centre. La implicació dels adults sol ser reduïda i els equips de monitors destinem molt esforç a fer-los participar.

En una reunió hi ha un

Poden els pares pujar

El nostre esplai té vint-i-dos anys d’història, i durant aquest temps hem anat modificant aspectes de la nostra organització intentant millorar allò que ens semblava que no funcionava com estava previst i així, a poc a poc, crear la nostra manera de ser. Quant al tema de debat: la visita dels pares als nens durant les colònies; ho tenim clar, a nosaltres no ens funciona.

Hem pensat força vegades sobre aquesta qüestió i tenim molts temes de debat: • Els nens no es comporten de la mateixa manera davant els seus pares.

• Alguns pares intervenen en la tasca dels monitors; alguns ajudant, però d’altres entorpint.

• No tots els pares poden venir a veure els seus fills, amb la qual cosa es poden crear diferències entre els nens.

• Per molts dels nens que s’enyoren tornar a acomiadar-se dels seus pares pot resultar un nou motiu d’angoixa.

• El sentiment dels nens davant la visita dels seus pares és molt diferent en funció de l’edat dels nens, i les nostres colònies acullen nens de 6 a 14 anys; l’actitud de passotisme dels grans no té res a veure amb l’actitud de dependència d’alguns dels petits.

• Si volem fer la feina ben feta, els monitors no podem estar atenent al mateix temps els nens i els pares.

• Una activitat d’aquest tipus altera el dia a dia de la colònia i crea un punt d’inflexió no sempre positiu en el plàning d’activitats.

D’altra banda, també pot influir en aquest aspecte la idiosincràsia dels nostres nens. De fet, el nostre esplai es va crear per oferir unes activitats de lleure normalitzades als nens que pateixen hemofília. Aquests nens requereixen una infraestructura sanitària no disponible a la resta d’esplais com podrien ser els vinculats al seu barri, parròquia o escola. Són nens que necessiten injectar-se una medicació molt específica, alguns d'ells tres cops per setmana i altres només de manera causal per traumatismes. Els pares acostumen a tenir aquests nens molt vigilats i protegits, sobretot durant els primers anys, ja que qualsevol cop fort és sinònim de problema.

Al nostre esplai s’intenta no posar límits a aquests nens, que disfrutin jugant i aprenguin a conèixer la seva pròpia limitació i els recursos que els envolten. Pensem que només exercitant el seu cos sabran fins on poden arribar. Si cauen i es fan mal, disposem dels mitjans adequats per tractar-los. En canvi, si no els donem llibertat, els estem impedint que creixin com a persones. Per tant, la presència dels pares, pendents tothora del seu fill, no ens és d’ajuda.

monitor que comenta: I si

Aquesta és la nostra opinió, abonada amb l’experiència, sobre la presència de pares en les colònies.

els impliquem més?

Salutacions,

Potser si pugen de visita

Patrícia Cabré/Felipe Ortega Assoc. Cat. Hemofília (Barcelona)

als campaments...

de visita a les activitats d’estiu?

Al nostre esplai, a l'Egara, aquest és un punt que sempre parlem amb els pares a la reunió prèvia als campaments. Per motius pedagògics, és millor que els familiars dels nens no pugin, ja que el fet que pugi algú aliè al campament trenca la dinàmica que es crea durant aquests dies. Els nens, durant els campaments o les colònies, agafen el costum de ser més independents, ja que saben que el monitor és allà però no només per a ell, sinó per a tots els altres nens també. En el moment que puja el pare o la mare, torna a sentir-se com a fill de tal, i no com a individu autònom.

D'altra banda, no tots els pares poden pujar a veure els seus fills, i si en puja algun, el fill en qüestió es troba en situació privilegiada respecte a la resta.

Hi ha diversos motius perquè un pare vulgui que el seu fill o filla vagi a unes colònies o a uns campaments, normalment el motiu té a veure amb treballar la independència del fill. Aquesta hauria de ser raó suficient perquè el pare pugui entendre que és millor per al seu fill estar totalment separat de la família durant aquests dies.

Els pares han de quedar-se tranquils, ja que sempre que el seu fill té algun problema, els primers a saber-ho són els pares.

Bea Rodriguez Esplai Egara (Terrassa)

A l’esplai Esquitx mai no hem organitzat un dia de visita dels pares i mares a les colònies.

Creiem que pot arribar a ser molt contraproduent per als nens i nenes que s’enyoren. No ha de ser fàcil per a aquell nen que troba a faltar els pares acceptar que, després d’haver-los vist, ha de tornar a estar sense ells uns dies més.

Normalment a l’esplai Esquitx fem colònies de 8 o 9 dies i creiem que són suficients per no haver-nos de plantejar la visita dels pares.

De tota manera no volem excloure la família de les nostres activitats, per això organitzem sortides amb pares on ells participen com els nens de les activitats i els serveis. Creiem que és molt important veure la relació dels nens amb els pares i que els pares ens coneguin. Si els pares han de tenir a veure amb alguna activitat han de ser plenament integrats, no de manera superficial amb una visita.

Dani Coll Esplai l’Esquitx (Sant Cugat del Vallès)

Els familiars pujaran a veure els seus fills i filles a la casa de colònies? Uf!, ens ho plantegem, però no som un esplai que ho faci.

No podem negar el fet pedagògic per a infants i familiars d'una Diada de pares i mares dins del període de l'activitat d'estiu. Per a la nostra realitat no és una activitat vàlida per fer-la cada estiu, com a norma. És condició indispensable de la Diada que cap nen i nena es quedi sense la visita dels seus familiars i l'experiència ens ha demostrat que en algun cas no és possible, per tant o tots o ningú.

A l'esplai el que sí que fem és una visita prèvia a les instal·lacions de l'estiu amb una excursió de famílies i monitors per veure quin serà el plantejament de la colònia, voluntàriament s'hi apunta la família interessada a passar un diumenge amb la colla de l'esplai i altres amics que comparteixen la il·lusió per l'activitat d'estiu dels seus fills i filles. Destaquem, però, que no sempre es fa, ja que, com tots sabeu, cada curs és un món, i si ja és difícil superar el curs, encara ho és més quan has de fer les colònies paral·lelament a l'inici del casal d'estiu com és el nostre cas.

Rosa M. Martínez Esplai Sant Feliu (Sant Feliu de Llobregat)

T’agrada la nova revista?

Donada la bona rebuda a la “nova” revista, hem volgut plasmar amb tres opinions totes les felicitacions que ens han arribat en aquests últims mesos. L’equip de redacció pensem que sense l’esforç de tots els que han participat a la revista no hauria estat possible aconseguir aquest

Està clar que la revista ha millorat molt perquè heu aconseguit que me la llegeixi !!!! En la renovada Tercer Segona es nota molt més treball gràfic, el disseny és acurat, senzill i coherent, les fotografies de bona qualitat, i el nou format dóna molt més joc a les pàgines i fa la revista molt manejable. Tot això fa la revista molt més agradable als ulls, a més es fa molt més còmoda de llegir gràcies al treball tipogràfic i als destacats, tot i que en algunes zones hi continua havent massa lletra. Així doncs, crec que el nou disseny s’adapta molt millor a l’organització jove, emprenedora i progressista que som i volem ser; res, que ens estem convertint en uns professionals!

Arantxa Pons Esplai La Baldufa (Manresa)

A mi em sembla un bon canvi. Una revista és un bon mitjà de comunicació i s’ha de cuidar. Ara s’assembla més a una revista que no pas al típic llibret de la prestatgeria que només el treus per fer alguna consulta. Té més colors, important si parlem d’una revista d’esplais, i a més els colors et permeten fer una millor estructuració de l’interior, és més gran i permet que hi hagi més continguts.

A més, ara podem reconèixer la gent a les fotos de l’interior!!! Però… no sortiria més econòmic si els fulls de l’interior es fessin amb un paper menys gruixut? Ja es nota, ja, que hem fet un canvi!! Són vint anys d’experiència, de vivències, de futur, de persones…

Faig una crida: No se'n podria destinar un raconet per llistar tots els esplais que hi pertanyem amb les corresponents adreces, i una altra part on es reflecteixin les activitats obertes al barri per tal que sigui més fluida la participació conjunta entre els diferents esplais que formem Esplac?

Cristina Ortega González.

CIJ Sol i Gent (Barcelona)

i tu què en penses?

il·lusionant resultat. A tots aquells voluntaris i professionals que hi han col·laborat, gràcies.

En un món on hi ha sobresaturació d’informació virtual, i on et perds, es necessita un mitjà informatiu palpable: el diari.

El diari és el mitjà de comunicació més antic (a part de les cartes), tot i això no és el més utilitzat, la gent prefereix la televisió o viure desconnectat del món, a remolc de l’opinió dels altres.

D'altra banda, trobem diaris i revistes de tot tipus, formats i per a tots els gustos, o quasi.

Aquesta revista ens dóna la possibilitat d’expressar-nos i opinar, sabent de primera mà qui són els lectors i les lectores: les persones del centre d’esplai.

Assun Domènech M.I.V. (Vilafranca del Penedès)

I a tu, t’agrada? Tot el que has pensat de la nova revista pot fer-la millorar.

Depèn de tu. Com la Cristina, que al donar la seva opinió aprofita per fer una crida que tindrem molt present, però en aquest sentit aprofitem per recordar-vos el nostre germà petit (ara si que podem dir-ho): el Full informatiu.

Dissabte 22 de novembre

Festa del sector Vallès a Terrassa Festa del sector Bages a Manresa Festa del sector Penedès-Garraf a Calafell

Diumenge 23 de novembre

Festa de l'Esplai Trencadissa a Martorell és membre de:

Esplais Catalans

l’experiència

Cuba qué linda es Cuba…

Arran d’un projecte de cooperació que es va dur a terme ara farà un parell d’anys entre l’esplai Flor de Maig i el Gobierno Popular de Habana del Este, va sorgir la possibilitat de tornar-lo a realitzar, anys més tard i en un altre format, per persones d’Esplac i de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya.

Un cop es va crear el grup de treball vam començar a dissenyar el que volíem que fos el nostre projecte, aquesta vegada encarat a l’intercanvi formatiu entre educadores cubanes i educadors catalans.

L’intercanvi es realitzà del 2 al 23 d’agost

Tant en Xavi Cabrera, l’Estela Alvira, el Fernando Pérez i en Jou com l’Anna Valls, la Marina Ruiz, l’Arnau Goberna, en Carlos Vargas, la Vicky Díaz, la Yolanda Garcia i en Marc Enrich vam parlar amb alguns dels integrants del projecte anterior per tal de saber com s’havia plantejat aquest i què hauríem de tenir en compte i amb què ens trobaríem un cop allà.

El plantejament anterior es basava a visitar diversos círculos

Vam mantenir un intercanvi de coneixements i volíem que elles ens ensenyessin la seva manera d’educar i que nosaltres poguéssim explicar com eduquem

infantiles per tal de detectar les mancances tant logístiques com de material d’aquests, elaborant un detallat informe sobre la seva situació. El nostre plantejament va anar més encarat a mantenir un intercanvi de coneixements i de metodologia amb les educadores dels círculos, volíem que elles ens ensenyessin la seva manera d’educar i que nosaltres poguéssim explicar com eduquem nosaltres en els nostres centres.

A més a més i en relació amb els coneixements que vam adquirir de l’experiència anterior al nostre projecte vam decidir que procuraríem portar material educatiu relacionat amb tot allò que anàvem a treballar i que segur que els feia molta falta.

Durant tot el curs passat vam estar treballant fent un seguit de sessions formatives en relació amb quatre eixos que trobàvem que reflecteixen la nostra manera d’educar: Dinàmiques, Jocs, Tallers i Expressió. D’aquests quatre eixos o temàtiques en vam fer dues sessions de cada un, on vam tractar d’explicar per què els fem servir, de quina manera i amb quins objectius. De manera paral·lela entregàvem material educatiu relacionat amb aquests temes als diferents círculos on fèiem les sessions.

Caldrà, però, que expliqui que un círculo infantil és un centre

d’acollida de nens en edat preescolar creat específicament pels fills de mares treballadores i que les educadores amb les quals vam compartir coneixements eren, la majoria, directores o subdirectores d’aquests centres o si més no educadores totes elles amb molta formació i anys d’experiència.

Es fa difícil, però, tractar d’explicar la nostra experiència sense caure en els tòpics o tractant temes per separat sense tenir-ne en compte el context.

Hem de partir del fet que a Cuba la revolució no és tan sols un fet històric, sinó un esdeveniment que ha projectat el país lluny de la realitat més immediata, que l’ha marcat (i encara ho fa) en tots els sentits i que crea les més diverses opinions i controvèrsies.

En aquest sentit és evident que en el pla educatiu la revolució ha fet canvis importants en relació amb el sistema anterior; en el pla de l’accessibilitat a l’educació, de l’alfabetització, de la formació de professionals i de l’atenció a la infantesa s’han arribat a cotes sorprenents tenint en compte la situació existent.

Tot i així, durant la realització del projecte vam poder experimentar situacions que ens van fer plantejar tant els nostres continguts com el nostre punt de vista, en especial la forma de tractar

conceptes com pàtria, país, exèrcit, lluita i d’altres no tan sols en l’àmbit de l’educació, sinó també en altres aspectes com ara joventut, associacionisme, participació, etc.

Les sessions van desenvoluparse amb un alt grau d’acollida entre les participants, i tot i que el ritme frenètic de visites i presentacions a què vam ser sotmesos es va notar en el cansament de cadascun de nosaltres, vam arribar al final del projecte contents d’aquest, i de tot el que vam aprendre.

Entre tot el que vam aprendre potser fóra bo destacar la manera de treure material i solucions a totes les mancances, la prodigiosa forma d’utilitzar el paper maxé per fer totes les joguines dels círculos, la figura del poeta José Martí, la integració entre família i escola i la situació tan diferent de la nostra entre educació i societat.

Tot i que alguns de nosaltres ja havíem participat en d’altres projectes internacionals, es va fer palesa la duresa d’un projecte d’aquestes característiques, cosa que no anihila les ganes de seguir fer feina a Cuba.

Comissió Cuba

Van participar…

Xavi Cabrera d’Obriu Pas, Estela Alvira i Marina Ruiz del Piolet, Fernando Pérez de Can Perellada, Jou Garcia del Kasal i Pebre, Anna Valls del Sagrada Familia, Arnau Goberna de l’Isard Flor de Neu, Carlos Vargas de l’Egara, Vicky Diaz i Yolanda Delgado del Totikap i Marc Enrich del Boix

Música

Lectura:

Web

Àlbum: OJÚ Autor: Las Niñas Virgin 2003

Autor: Pablo Tusset Llibre: Lo mejor que le puede pasar a un cruasán Edicions: Lengua de Trapo 2001

Títol: Barcelonès Jove <www.barcelonesjoves.net>

En els anys 80 “las niñas eran guerreras”. El 2003 Las Niñas ens diuen: “Si no te gusta lo que hacemos, te metemos una piña”.

Deixant de banda la polèmica cançó No a la guerra, que es mú perra (que tant va molestar el Partit Popular) Alba, Vicky i Aurora, coristes de O’Funk’illo, ens demostren, en el seu primer disc, que són “niñas guerreras con actitud”. Les seves lletres ho plasmen en títols tan suggestius com Supermujeres o Niñas de barrio listas pa’ el ataque.

L’última cançó, sense títol (si la vols escoltar hauràs de deixar rodar el CD un cop acabat el repertori “oficial”), ens deixarà clar que a les dones d’aquest segle, no hi ha qui les aturi. [Jose María Navarro]

Tots sabem que existeix la cançó de l’estiu, però també existeix el llibre de l’estiu. Aquest any no hi ha dubte que ha estat el llibre de Pablo Tusset, que, en la seva primera obra literària, fusiona la intriga amb l’humor intel·ligent. Una bona part del seu èxit, o no, la té el protagonista: Pablo Miralles, “treintañero vacilón”, ovella negra de família adinerada, amb no gaires més afeccions que omplir d’alcohol el seu fetge al bar de Luigi o filosofar per Internet. Només el fet de la desaparició del seu germà sembla poder treure’l de la seva cova, on consumeix tal quantitat de porros que podríem estar parlant d’un Rècord Guiness. Per acabar, cal dir que l’homònim a la gran pantalla es Pablo Carbonell. Ja està dit. [Jose María Navarro]

Pel·lícula Títol: Blade Runner Director: Ridley Scott

Blade Runner (1982) de Ridley Scott és un dels cims del cinema de ciència ficció.

Basant-se en la novel·la de Philip K. Dick, Somien els robots amb ovelles elèctriques? L’autor aprofita la història d’un policia caçarobots (replicants) per fer una anàlisi profunda de la condició humana i de les contradiccions que tenen tant els humans, com els propis replicants que no deixen de ser un reflex dels seus creadors.

En el film els replicants són la imatge del lliurepensament, al no acceptar el que el seu creador, al que consideren un Deu, els ha marcat com a destí. Així mateix és molt interessant el

L’àrea de Joventut del Consell Comarcal del Barcelonès compta amb un portal a Internet molt útil i interessant. A la web podeu trobar, entre altres coses, informació actualitzada sobre notícies relacionades amb el món juvenil, una agenda d’activitats, adreces d’entitats juvenils, extensa documentació sobre salut, formació, habitatge, lleure i seccions especialitzades en temes com habitatge o lleure. En aquest sentit, us recomanem especialment el “Centre de Recursos per a Monitors i Educadors”, on podreu trobar informació sobre cursos i activitats relacionades amb el món de l’educació en el lleure. En aquest portal hi ha tants serveis i tanta informació que és difícil resumirla en aquestes poques ratlles. Feuhi una ullada vosaltres mateixos.

[Txus Sanz]

procés que fa el policia interpretat per Harrison Ford, que de ser un home conformat amb el paper que li ha donat la Societat, passa a intentar entendre els motius i les angoixes que mouen als androides a combatre contra el seu destí.

Aquest procés portarà al personatge a un alliberament intel·lectual i personal que deixa oberta una porta d’esperança per tots aquells que pensem que el món es pot transformar a través del desenvolupament individual i de processos d’enriquiment personal posats al servei d’una causa comuna.

Cinematogràficament, els diàlegs, la construcció dels personatges i sobretot la fotografia, l’ambientació i la música de Vangeli, creen una atmosfera angoixant que aconsegueix que l’espectador es senti partícip dels problemes de cada un dels personatges de tota la societat que es retrata.

En definitiva una obra mestra essencial, per disfrutar estèticament i intel·lectualment, ideal per fer cine-fòrums amb el lliurepensament i el paper de l’individu en la construcció d’una societat més justa com a temes de debat. [Ismael Gómez]

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la cooperativa Entorn, La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra i l’Associació de Casals de Joves de Catalunya formen el Moviment Laic i Progressista. En el terreny de l’acció política i social, el Moviment Laic i Progressista reivindica la salvaguarda de la dignitat humana i l’autodeterminació de les persones contra qualsevol limitació o pressió injusta. El Moviment Laic i Progressista està compromès en un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, la tolerèancia, la diferència, els drets humans i la ciutadania.

Un ampli ventall d-iniciatives a favor de la llibertat i la felicitat per a totes les persones La Fundació Ferrer i Guàrdia, amb quinze anys d’experiència, treballa per la recuperació de la tradició lliurepensadora i la difusió de la pedagogia de l’Escola Moderna.

Esplais Catalans, esplac, és l’associació d’educació en el lleure infantil i juvenil que agrupa 112 centres d’esplai d’arreu de Catalunya. Treballa per la renovació profunda dels centres d’esplai fins a convertir-los en un autèntic Espai dels infants.

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya promociona, fomenta i coordina iniciatives i projectes juvenils basats en l’autogestió i la democràcia participativa dels joves. Té 31 grups i casals associats que agrupen 2.600 socis i 5.000 usuaris.

L’Escola Lliure El Sol és l’eina de formació per convertir els joves en ciutadans lliures. Realitza cursos diversos de formació d’educadors i dirigents associatius per més de 1.000 alumnes cada any.

ENTORN, sccl és la coooperativa de serveis socioeducatius que gestiona des de l’economia social projectes i equipaments.

Actualment desenvolupa més de 150 serveis en 50 poblacions per a més de 50.000 usuaris.

La Fundació Terra és un instrument social per estendre el missatge que totes les persones podem i hem de fer petites coses per contribuir a salvaguardar el medi ambient.