Esplais Catalans Revista d’educació en el lleure
núm. 16 –3r quadrimestre de 2005
Tercer segona
Número 16 Tercer quadrimestre de 2005 Consell de Redacció Jesús Sanz, Joffre Villanueva, Pere Vila, Mireia Sabartés i Gemma Ustrell
L’EDITORIAL Sempre ens quedarà París
Coordina Gemma Ustrell Ibarz
LA CRÒNICA 5a Trobada de Dirigents
Coordina el Monogràfic Marc García Cebrian Edita Esplac, Esplais Catalans
EL REPORTATGE Un tast de lleure, una olor del Marroc
Tercer Segona Avinyó, 44, 2n - 08002 Barcelona esplac@esplac.org www.esplac.org Tel. 93 302 61 03 Fax 93 302 00 89
I TU QUÈ EN PENSES? Què opines de l’Estatut? EL MONOGRÀFIC El treball internacional
Imprimeix Cevagraf, sccl
L’ENTREVISTA Entrevista a Alícia Fernández
Disseny gràfic i maquetació Clic Traç, sccl Fotografia portada Marc García i Gemma Ustrell
LA POLÈMICA Té el mateix valor l’opinió dels monitors i monitores nous?
Fotografies Anna Jiménez, Ariadna Folch, Marc García, Oriol Piqué, Entorn, Jóvenes en construcción, Yolanda Cortes, Pablo Carmeselle i AMC de Tarso.
L’EXPERIÈNCIA Camp de la Pau 2005 RECOMANACIONS
Assessorament lingüístic Olalla Cegarra Revista quadrimestral Preu: 4 ¤ Subscripció anual: 12 ¤
Dipòsit legal B.12.418-2000 L’opinió de la revista s’expressa només a l’Editorial. Els i les articulistes exposen posicions personals.
Imprès en paper ecològic
Associat a: Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut
S
emblava que es concediria un temps de descompressió a la nostra classe política després de l’aprovació de la proposta d’Estatut per passar la ressaca i agafar aire. Sembla ser que no podrà ser així i que a Madrid volen començar la negociació (per la via mediàtica, quina por) ara mateix. Estaria bé que es pogués descansar una mica per agafar perspectiva de les coses, sobretot d’aquesta, que és important, però sembla que no podrà ser. S’han dit, escrit i fet moltes coses durant aquests mesos, especialment els darrers dies d’infart. I com que ara el projecte va on va, doncs ens passarem mesos discutint d’autonomia, sobirania, autodeterminació i qüestió nacional. És necessari que sigui així, i cal recordar que l’autodeterminació és l’expressió col·lectiva de la llibertat dels individus, però no oblidem que el darrer escull que es va haver de superar a casa nostra va ser el de la laïcitat, debat que va enfrontar dreta i esquerra un cop més. I que vist el redactat final, va ser un debat que es va tancar en fals, va determinar la laïcitat de l’ensenyament públic i alhora va consagrar la voluntat dels pares i mares a l’hora de definir si volen una educació religiosa a l’escola, cosa que no diu ni la Constitució. Ens podem plantejar si s’ha legislat una contradicció, però de moment deixarem el debat per a gent més qualificada. De qui va ser la victòria? Tot indica que de l’església amb la mediació de CiU, que en molts moments va fer de portaveu de la Conferència Episcopal a Catalunya recordant el Concordat, la Constitució i la Bíblia en vers, curiosa manera d’entendre la sobirania nacional i la voluntat popular. Curiosa manera també d’entendre el liberalisme, val a dir. Cal recordar que la laïcitat és filla de la il·lustració i del principi liberal d’autonomia de l’individu, que comença per la llibertat de consciència. I aquesta s’ha de forjar a partir del cultiu de la raó a les escoles, on l’adoctrinament, del tipus que sigui, no hi ha de tenir cabuda. Aquesta és la veritable batalla de la laïcitat, construir espais de llibertat on es fomenti el lliurepensament i l’autonomia moral dels individus, i això no és patrimoni de la dreta ni de l’esquerra, sinó una condició essencial per a la democràcia. Es diu que aquest Estatut ens ha de servir per als propers 25 anys. Tela marinera, quin blindatge que s’ha fet dels privilegis d’alguns, perquè quan tots tenim els mateixos drets però uns els poden exercir més que d’altres, no es pot considerar que hi hagi igualtat. No obstant això, des del sector laic optimista es pot valorar positivament que la laïcitat surti esmentada a l’Estatut. I com a bons catalans, per quan vingui un altre juny, caldrà continuar fent pedagogia, tasca cada cop més urgent veient el creixent pluralisme religiós de la societat catalana. Mentrestant podrem exclamar, un cop més, sempre ens quedarà París. n
l’editorial
Sempre ens quedarà París
la crònica
El passat octubre es va celebrar com cada any la Trobada de Dirigents d’Esplac en què vam conèixer l’estat de les línies d’actuació i va començar el llarg procés de la redacció de les noves línies estratègiques.
5a Trobada de dirigents
El dia va començar amb una exposició del Joffre Villanueva, secretari general del MLP, sobre l’evolució d’Esplac al llarg de la seva història i de les principals amenaces que apareixen al nostre entorn. Aquest punt va servir com a introducció del que més tard es convertiria en l’eix principal de la reunió. A continuació, vam conèixer de la mà de l’Equip de Direcció d’Esplac l’estat de les línies d’actuació, vam veure i vam comparar els punts que es van proposar a l’Assemblea i si s’han assolit o encara s’està treballant per aconseguir-los abans de la presentació de les noves línies. En acabar, es va fer una petita repassada a l’estat del pressupost anual, que no es tancarà fins a cap d’any. Però tot i la importància dels temes tractats fins llavors, encara ens esperava tot un procés ple de discussions, debats i en definitiva, tota una sessió per xerrar. Estàvem allà per un motiu molt més important, conèixer realment qui som, què som i perquè som el que som. Amb aquests dubtes vam iniciar la dinàmica Participa 1.0 sobre la qual la majoria de nosaltres només coneixíem l’objectiu: iniciar el pro-
cés participatiu del proper PLA ESTRATÈGIC TRIENNAL. Fou una llarga dinàmica, que va tenir els seus bons moments i les seves frases impactants i a partir d’aquí van sorgir les primeres propostes. Aquesta sessió es va dividir en tres punts. Un primer moment en què cadascú va imaginar-se el futur d’Esplac, és a dir, com li agradaria trobar-se la nostra federació d’aquí a uns deu anys, però només es podia descriure amb una paraula. Difícil, però es va fer. Aquí, tothom participava, tothom podia dir la seva paraula. D’aquesta manera, el procés s’iniciava amb un èxit en la participació, ja que tots els assistents teníem veu i vot i l’havíem de fer servir; sense excepció ni vergonya. La segona part de la sessió va ser la pròpia explicació de la il·lusió de futur, per donar pas a un tercer moment, en què fins i tot es va projectar una pel·lícula, “El
Tots els assistents teníem veu i vot i l’havíem de fer servir; sense excepció ni vergonya.
Va ser una dinàmica que tenia per objectiu l ’autoconeixement.
Bosque”, que relata l’existència d’una societat paral·lela i apartada dins la nostra mateixa societat. Aquesta part fou la culminació de la resta de la sessió, ja que és on van sorgir les propostes per a la millora, el reconeixement de les mancances i pors, i també on es va plasmar la imatge que tenim de nosaltres mateixos. En definitiva, va ser una dinàmica que tenia per objectiu l’autoconeixement. Una vegada finalitzada aquesta sessió, ja teníem un munt de propostes de millora i/o canvi, aspectes definits o a definir, valors propis i en definitiva, fins a trentacinc aportacions diferents per al Pla Estratègic Triennal. I en aquest moment, no es va acabar la sessió. La dinàmica explicada i realitzada no era un procés en si mateix, sinó que la proposta de reptes pels esplais laics, necessitava temps per a dur-se a terme i perquè tots els monitors i monitores dels esplais hi poguessin participar a través de l’eina virtual Participa 1.0, dividida en fases per tal d’agilitar la feina. Així doncs, just acabàvem d’iniciar el procés, però en cap cas no vam acabar la sessió. Aquesta finalitzarà a la propera Assemblea General Ordinària, el 5 de
març, amb el Pla Estratègic Triennal ja redactat. No cregueu que tot això es va fer en un moment. La dinàmica va durar més de quatre hores, i es va allargar fins al sopar, però suposo que com que no estàvem avorrits, ni ens en vam assabentar. Després de sopar vam veure les meravelloses fotografies del Monifesta’t i va ser una estona per xerrar i conèixer-nos millor. Realment és en aquests moments que coneixes qui tens al costat i com són les persones, encara que les opinions que van sorgir a la dinàmica van deixar petits detalls a sobreentendre. En definitiva, una Tancada és el millor moment per conèixer-se amb els companys i companyes. Tots els esplais que realitzin tancades de treball, ho deuen poder assegurar. Ja diumenge vam agrupar les idees en diferents paquets per així contribuir a la creació dels eixos que compondrien les línies d’actuació. Això no és pas res més que una petita mostra del que va passar aquell cap de setmana, aquí no hem parlat dels milers de converses que hi van haver, d’aquelles
El fet que ens coneguem, facilita tot el treball que intentem tirar endavant. persones que, com jo, en arribar coneixien quatre gats però en tornar a la vida real coneixia tot l’equip, en major o menor grau. Les diverses reunions que es fan durant tot el curs tenen com a participants moltes d’aquestes persones, molts dels que vam ser aquell cap de setmana a Saifores. Així, el fet que entre nosaltres ens coneguem, ens respectem i ens puguem ajudar amb més facilitat, facilita tot el treball que intentem tirar endavant a Esplac. Indirectament facilita també el treball que tots els esplais tiren endavant. Tots formem part d’Esplac, tots fem Esplac, llavors només en assistir a una reunió i tenir l’oportunitat de dir la nostra, es-
tem participant. Ara més amb l’avançament de les noves tecnologies, hem de saber utilitzar-les i com aprofitar-les per tal de beneficiar-nos-en. És per aquest motiu que us animo a entrar a la web d’Esplac, inscriure-us a l’espai de la dinàmica Participa 1.0 i hi exposeu les vostres opinions, inquietuds, pors... Tot allò que creieu necessari posar, és el que s’ha de posar. Recordeu que aquest és el Pla Estratègic Triennal dels esplais, així que digueu la vostra ara que podeu escriure tant com us deixin les mans, us convido a entrar-hi i aprofitar tot allò que avui dia tenim a l’abast. Carles Serratacó Equip General Sector Esplac Vallès
n
Per poder afrontar els reptes dels esplais laics, els hem de conèixer i ningú els coneix millor que vosaltres!
el reportatge
Aquest estiu un grup de joves de diferents associacions de lleure de Catalunya hem anat a fer un intercanvi al Marroc. Aquest intercanvi s’emmarca dins el projecte Calidoscopi, una iniciativa conjunta de la Secretaria General de Joventut i l’associació Jaume Bofill que neix l’any 2000 i pretén treballar la interculturalitat en les entitats d’educació en el lleure. Partint de l’anàlisi de la situació en què es troba el lleure català actualment, es va veure la necessitat d’impulsar un treball educatiu que afavorís la convivència intercultural i facilités estratègies que apropin els infants i joves d’origen immigrat al món de l’associacionisme educatiu. És per això que es va creure convenient que els participants d’aquest intercanvi fossin monitors i monitores del lleure en actiu.
Un tast de lleure, una olor del Marroc
A l’intercanvi hi van participar educadors i educadores d’Esplac (Esplais Catalans), Federació Catalana de l’Esplai, MCEC (Moviment de Centres d’Esplais Cristians), Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi i Escoltes Catalans. L’intercanvi, doncs, es va dividir en dues grans parts. La primera consistia en una estada de 5 dies en un campament a Asilah (petita ciutat situada a uns 50km de Tànger) on vam poder mantenir un contacte directe amb els infants i educadors marroquins, ja que la nostra tasca consistia a formar part de l’equip educatiu del campament.
Durant la segona part vam visitar diferents associacions dedicades a treballar amb persones en una situació de desigualtat social concreta a la ciutat de Tànger. Entre les associacions que vam conèixer cal destacar l’Associació Tadamon, dedicada a la inserció d’infants i joves del carrer, el Centre Sauvegarde, dedicat a la reinserció de joves que havien comès un primer delicte, Daran (Casa de la dona), dedicada a l’alfabetització i la socialització de la dona marroquina i Dar Chabab, casal de joves dedicat a la dinamització de les activitats infantils i juvenils de Tànger.
El respecte cap a l’adult és un tret característic en la vida quotidiana.
Partint de la premissa que no podem conèixer la realitat d’un país en deu dies, el que més ens va sorprendre va ser el fet que hi hagués una important xarxa associativa estatal i un gran moviment associatiu de lleure. A partir de la nostra experiència vam poder constatar que a Catalunya hi ha un gran desconeixement d’aquesta realitat, de la mateixa manera que vam poder veure les similituds entres els moviments als dos països com per exemple que a Catalunya les activitats d’estiu se centren en campaments, colònies, rutes,
Els objectius d’aquest intercanvi són, sensibilitzar els educadors catalans de la cultura marroquina, conèixer el sistema educatiu no formal del Marroc, intercanviar coneixements pedagògics, establir contactes entre educadors catalans i marroquins i adquirir noves dinàmiques d’animació intercultural.
etc., i al Marroc també existeixen aquest tipus d’activitats que mobilitzen a milers d’infants i joves. Nosaltres vam poder compartir uns quants dies en un d’aquests campaments que havia estat organitzat per l’Estat, ja que el ministeri de Joventut del Marroc aposta per l’educació en el lleure. En aquest campament hi havia infants d’entre 7 i 16 anys que pertanyien a tres associacions diferents, de tres punts del país diferents i amb tres realitats diferents. Parlant amb els educadors marroquins vam descobrir que tenen un procés de formació semblant al nostre, un curs de monitors amb una par t teòrica, una pràctica i un examen final i un curs de directors de campament. Amb aquest fet ens adonem que la realitat del lleure del Marroc no és tan diferent de la nostra. La vida d’un campament marroquí és molt similar a la d’un campament català: activitats, organització del temps i l’espai, intendència... Encara que també podem trobar algunes diferències de les quals podem aprendre. En el campament d’Asilah es treballava amb especial èmfasi la vessant artística dels infants quant a música, dansa i teatre; així doncs, moltes de les activitats de tarda es dedicaven a la preparació d’actuacions que després feien a les nits, a les anomenades “soirées” (activitat que equivaldria a les nostres vetllades). Un altre fet diferencial seria la distribució dels infants. Cada educador o educadora era responsable d’entre deu i quinze nanos del seu mateix sexe i era el seu referent en tota la vida del campament (àpats, habitació, espai d’higiene...). Tot i que dins els grups els infants eren del mateix sexe, hi havia activitats en què es donava la possibi-
La realitat del lleure del Marroc no és tan diferent de la nostra.
litat de barrejar nens i nenes d’edats diferents, per tant podem dir que es treballa la coeducació. Vam poder observar que el respecte cap a l’adult és un tret característic en la vida quotidiana del campament així com en la societat en general, com a conseqüència podem dir que la disciplina era un dels trets característics en la vida diària del campament. Com ja hem dit, a Tànger vam visitar diferents associacions. Ens va sorprendre la metodologia i filosofia d’algunes entitats, com per exemple la del Centre de Sauvegarde. Aquest és un
centre penitenciari per a menors on es treballa per la reinserció dels joves a través de l’educació i la llibertat, ja que les portes del centre mai no estan tancades. Val a dir que és el primer en utilitzar aquesta metodologia i és per això que sorprèn el fet que els joves romanguin de manera voluntària al centre i que tingui un èxit de reinserció social equiparable a qualsevol altre centre. Una altra associació que ens va cridar l’atenció va ser la Casa de la Dona. La Maison Communautaire des Femmes forma part del projecte integral de DARNA, que s’ocupa fonamentalment de la inserció d’infants i dones amb dificultats. Des de la Casa de la Dona es porten a terme bàsicament dos tipus d’activitats. En primer lloc, accions dirigides a l’acollida de dones i orientació (informació legal, familiar, sexual, etc.). En segon lloc, activitats dirigides a la inserció professional de les dones (alfabetització i reforç en àrab i francès, formació en secretariat, així com tallers de patronatge, bordatge, tèxtil i cuina). Les activitats varien en funció dels grups d’edat i dels interessos de les participants. Ens sembla interessant destacar que aquest centre és un punt de trobada on les dones marroquines poden intercanviar experiències i rebre suport, cosa que de vegades els manca en la seva vida quotidiana. Creiem que aquest intercanvi ha estat una molt bona oportunitat d’observació i de primera presa de contacte amb el món del lleure al Marroc. Ha estat un enriquiment mutu i una molt bona oportunitat per conèixer i viure la realitat al Marroc. Míriam Lozano i Ariadna Folch Esplai Kasperle
n
i tu què en penses?
Què opines de l’Estatut?
L’Estatut de... Catalunya?? S’han dit tantes i tantes coses sobre l’Estatut, tantes i tantes més sobre Catalunya i els catalans, que jo em pregunto “on anirem a parar”? La reforma de l’Estatut era i és absolutament necessària, igual que ho és la reforma de la Constitució Espanyola, els temps canvien i nosaltres canviem amb ells! El context polític i social de la dècada dels setanta poca cosa té a veure amb l’actual, cal adaptar les nostres lleis i nor-
mes, els nostres drets i deures, tenim unes altres necessitats, no som els catalans del 1979 els que ara conformem Catalunya. No sé com tornarà de “retocat” l’Estatut que hem enviat a Madrid amb quasi el 90% dels vots a favor del Parlament català, el que sí sé és que l’Estatut ara és de Catalunya però quan torni, ja veurem d’on serà! Montse Soler Esplai Eixam n
Crec que se n’ha dit tant i des de tants punts de vista diferents, del text d’aquest nou Estatut, que afegir una nova lectura pot ser superflu. Destaco, a més a més, que el debat no ha estat sobre els punts que com a ciutadans, membres d’associacions educatives o contribuents ens poden importar, més aviat s’ha centrat en temes que, pel seu interès i possible rèdit electoral, més “esperits commouen”. Com a ciutadans i contribuents hem d’exigir del nostre govern i de la classe política precursora d’aquest nou Estatut l’apropament del text a la ciutadania; que volem que ens facin el compte des de Madrid, que volem que les nacions ens puguem expressar com a tals, sense complexes, tabús ni pors d’escoltar missatges de trencament estatal (termes com “identitats nacionals” i altres eufemismes demostren aquest complex).
Com a participants d’associacions, la menció dels articles 43, 118 i 142 davant la breu referència a l’article 9 del vigent Estatut, no suposa una nova direcció ni una resposta concreta al paisatge associatiu, clarament diferent del que envoltava aquell 1979. Els articles esmentats semblen més un desenvolupament del que es troba a l’Estatut del 1979 que una reflexió sorgida de l’observació de la realitat associativa actual. Destacats: - Hem d’exigir del nostre govern i de la classe política precursora d’aquest nou Estatut l’apropament del text a la ciutadania. - Com a participants d’associacions no suposa una resposta concreta al paisatge associatiu actual. Sergi García Equip General Sector Esplac Vallès n
2 L’experiència de l’esplai Unicorn 3 Training Course on Cultural Diversity through Outdoor Experiental Learning 4 Passos pràctics per fer un projecte internacional
el monogràfic
1 El valor pedagògic del treball internacional
5 Entrevista a Pablo Cameselle 6 Jóvenes en construcción
El treball internacional
Esplais Catalans
el monogràfic
1
El valor pedagògic del treball internacional Tinc problemes personals amb la RENFE. A vegades tot es torna tèrbol i em transformo. Però, l’altre dia vaig viure una experiència que em va fer pensar. Anava en tren, i una senyora va seure al meu costat i va preguntar on érem. Per megafonia no anunciaven cap estació i els rètols lluminosos tampoc emetien cap missatge. Jo li vaig contestar que estàvem a Castelldefels i que era la RENFE, i que amb la RENFE aquestes coses acostumen a passar, i llavors aquí va venir la bufetada. La senyora em va contestar: “Bueno como en mi país, México, no tenemos tren, esto me parece una maravilla”. Ipsofactament, a part de sentir-me una mica garrula, vaig preguntar: “¿Cómo que no tienen tren?”. I llavors la senyora em va dir: “Sólo hay una línea para mercancías. El transporte público de pasajeros es en autobús o en avión”. Al·lucinada, perquè Mèxic precisament no és petit, li vaig preguntar a què es devia. I una pregunta com aquesta apuntava cap a una resposta del tipus: mala gestió dels governs. Després de desitjar-li una feliç estada a casa nostra (tot i que Air France li havia perdut la maleta), vaig arribar a casa i vaig anar directa al Google. I la història era ben certa. Cito, malament, però textualment “el ingeniero Marco A. Monroy F. afirma que, a pesar de que en nuestro país tenemos una de las infraestructuras ferroviarias más grandes del mundo,
desde el Porfiriato, el sistema de ferrocarriles de nuestro país prácticamente no ha sufrido cambios, ya que durante el siglo pasado se le dio más importancia a los medios terrestres y aéreos, dejando al transporte sobre rieles restringido para fines de carga y operando con equipo obsoleto”. Us recomano de debò que entreu a aquesta pàgina web perquè el contingut és força interessant, revelador i breu: <http://www.edomexico.gob.mx/n ewweb/archivo%20general/context o/reportaje/ferrocarril.htm> Tren suburbano, proyecto sobresaliente. I a aquestes alçades, si no heu deixat ja de llegir, us preguntareu per què us estic explicant la meva vida i tota aquesta història dels trens a Mèxic. Es tractava que escrivís unes paraules sobre el valor pedagògic del treball internacional, però no he gosat fer una dissertació teòrica. Tot i que sí que m’agradaria exposar una sèrie de reflexions sobre allò que comporta i aporta el treball internacional a la nostra vida/tasca quotidiana i pedagògica. Vivim en un món global. Rebem cada dia molts missatges, majoritàriament dels mitjans de comunicació. Per exemple: jo no he estat mai a la Xina. La meva visió de la Xina és fruit de pel·lis de Bruce Lee, documentals de la televisió, notícies sobre l’amenaça de la Conquesta Xinesa del Món, rollitos de primavera i anècdotes que t’expliquen els amics que sí que han pogut anar a la Xina. Evidentment, no vull dir que si vas una setmana a la Xina ja coneguis la Xina, o si convius una setmana amb
D’aquesta manera, el treball internacional també pot esdevenir una eina comodí. Permet treballar molts aspectes en el marc d’una educació global i permanent de les persones, que justament és el nostre àmbit. El treball internacional també enriqueix el projecte i l’entitat, l’obre més, permet entrar-hi en contacte, trobarse amb altres persones que des de les
seves realitats tenen objectius similars als nostres. O potser no, però en tot cas ens permet ampliar la nostra visió i també és una forma de replantejar-nos allò que fem.
ment parlar amb la senyora del tren, conèixer la seva realitat em va sorprendre, així com va despertar la meva curiositat, i això també és molt important.
Albert Einstein, a part de crack de la física, tenia frases molt bones, com ara la següent: “si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix”. L’àmbit internacional pot ser una d’aquestes coses diferents, d’aquestes coses que fins ara acostumem a fer a l’esplai, però que és perfectament compatible amb la nostra activitat quotidiana.
Si hi ha curiositat, no pot haver-hi apatia o indiferència. La curiositat, el voler conèixer, impliquen interès per allò que passa fora del propi individu. I no és això el que pretenem amb la nostra feina?
Però tornem a l’inici... Quina relació hi ha entre tot això, la senyora del tren i jo mateixa? Doncs bé, bàsica-
I d’altra banda, la conversa amb la senyora en qüestió, em va portar a fer un exercici de reflexió respecte el meu conflicte personal amb la RENFE. M’ho haig de prendre amb més calma. Conchi Hurtado
n
2 Motivar els joves
per fer un Intercanvi L'experiència de l'esplai Unicorn
La veritat és que hi ha coses a la vida que són difícils d’oblidar. Tots vosaltres com a monitors i monitores que treballeu amb infants, estic segura que reserveu a la vostra memòria una part dedicada als vostres nens i nenes. A mi, després de més de deu anys treballant de diferents maneres amb la canalla, em passa amb “els meus nens”, així els anomeno, però el més petit ja té 17 anys. El fet que porto molts anys treballant amb aquest grup és peculiar, però tot i això sempre m’ha quedat amb ells una estran-
ya sensació. Em mancava alguna cosa, com si el meu treball vers ells no hagués acabat encara; i aquest pas és el que m’agradaria explicar-vos en aquest escrit. Haig de dir-vos que jo he estat la directora de l’esplai Unicorn de Viladecans durant deu anys, i encara avui en continuo sent part activa. Però no tot ha estat perfecte sempre; fa un parell d’anys la falta de monitors i monitores va fer que la nostra associació hagués de tancar les portes
durant un temps en espera de persones disposades a tirar endavant aquest projecte educatiu. Després d’un conjunt de mesos de discussió
el monogràfic
xinesos esdevinguis fill adoptiu i gran coneixedor de la cultura del país. Però no sempre tenim l’oportunitat de poder contrastar. I tampoc de poder viure, experimentar. Poder intercanviar, descobrir i comprendre per nosaltres mateixos arran del contacte amb l’altri.
el monogràfic
lorar- ho i fer-nos càrrec de què perdríem si dèiem que no, vam acceptar amb molt d’entusiasme.
entre la resta dels antics monitors i monitores sobre què seria el millor per a tots, vam decidir que el més positiu seria donar el relleu a les noves generacions que, tot i que encara són força joves, seria el millor perquè tots poguéssim continuar progressant. Encara que aquesta alternativa ens plantejava el problema de la falta de motivació d’algunes persones d’aquest col·lectiu, per passar de ser els espectadors a ser els organitzadors. La solució als nostres problemes va venir quasi caiguda del cel, com una casualitat esbalaïdora: una de les nostres monitores va recordar antigues experiències personals, i va suggerir que una bona manera de incentivar-los seria realitzant algun tipus d’intercanvi internacional que acabés de donar al grup l’empenta que necessitava. Així que ens vam posar en contacte amb Esplac, i ells ens ho van facilitar tot: ens van ajudar a formar part d'un projecte en què joves de països diferents participaven en la construcció d’un parc en un petit poble anomenat Ciobiskis (regió de Vilnius), a Lituània. La proposta al principi ens va sobtar tant a nosaltres com als nostres “nens” i "nenes", però després de va-
Aquí va ser on va començar tot. La preparació, cal dir-ho, no és cosa fàcil però des d’Esplac se’ns va donar suport i se’ns ajudar suficientment com per fer les coses tal com calia. Era necessari preparar bitllets, assegurances, documents internacionals (autoritzacions, passaports, i burocràcia diversa) a més de tallers especials per realitzar allà on anàvem. Però després d’aquest treball, el nostre dia va arribar: tot d’una estàvem de camí a un país que tres mesos abans quasi no sabíem ni situar-lo al mapa, i amb ganes de conèixer les “coses estranyes” que veuríem allà. Els primers moments són una mica caòtics, ja que no coneixes la gent, no és el teu idioma, i no saps
ben bé com són les coses. Però la voluntat de la gent, tant per conèixer com perquè tot surti bé, fa que la dinàmica canviï de seguida. A nosaltres ens va tocar conviure amb grups de Lituània, Macedònia i Hongria, i com podeu imaginar, les nostres maneres de fer i pensar eren molts diferents. L’intercanvi va ser molt curiós: seguíem unes pautes segons les quals ens passàvem el matí visitant totes les atraccions turístiques de Lituània (paratges naturals espectaculars, castells, ciutats antigues, grans monuments estructurals de l’època soviètica...) impensables de veure en un país com el nostre, i a la tarda treballàvem conjuntament en la construcció del parc. Dia rere dia, els vincles d’unió es feien més forts gràcies
a les inacabables converses nocturnes al voltant del foc, i deixant de banda les discussions matutines sobre el menjar lituà i la seva acceptació pels nostres pobres estómacs catalans. Però, tot el que és bo s’acaba, i com més divertit era estar allà i quan ja ens començàvem a conèixer suficientment com per fer-ne algunes de molt grosses, l’intercanvi es va acabar. Plors, intercanvi de dades i similars encara sonaven en arribar al Prat, i veure les fotos dels nostres companys que havíem deixat allà. Inoblidable. Gràcies a aquesta trencada amb la rutina, avui el nostre esplai funciona com abans, amb el treball dels nostres nous, ara sí, monitors i monitores. M’agradaria per tant, recomanar a tots els qui llegiu aquest article, que realitzeu si us és possible algun tipus d’intercanvi internacional. No tingueu pors absurdes per fer coses que us semblin arriscades, perquè els vincles d’unió que es crearan faran que el vostre treball diari a l’esplai sigui molt millor del que us pugueu imaginar ara. Animeu-vos! Yolanda Cortés Esplai Unicorn
n
3 Training Course on Cultural Diversity through Outdoor Experiential Learning
Quan parlem de training course (TC) ens referim, en el treball internacional, a curs de formació en educació no formal. Des del lleure educatiu podem assumir els TC a través del Programa Youth, un programa impulsat per la Comissió Europea que finança cinc tipologies diferents d’accions. Els TC formen part de l’Acció 5: Mesures de suport. De TC en poden haver de diferents tipus: només ens cal saber en quines habilitats específiques volem formar-nos en relació a un tema (skills), quins fets i coneixements específics volem adquirir (knowledge) i de quina manera o perspectiva els enfoquem (attitudes). Traslladant aquesta definició específica al nostre entorn més immediat, el curs de monitors, podem fer la següent analogia: el fem perquè volem adquirir eines per dinamitzar infants i adolescents des de coneixements de fons i prendre uns valors que, en el nostre cas, s’assenten en un ideari laic i progressista. Enguany, L’Àrea Internacional i Cooperació (L’AIC), amb el suport de la Secretaria Tècnica i la Comissió L’AIC d’Esplac, vam emprendre el repte de dur a terme un TC amb l’objectiu de fons d’internacionalitzar les consciències dels nostres monitors per tal de motivar-los a realitzar activitats internacionals. L’equip de formadors (trainers) vam optar per triar la diversitat cultural com a contingut de fons, i vam treballarla a partir d’activitats a l’aire lliure (outdoor) i des d’una metodologia pedagògica basada en l’experiential learning. L’experiential learning, aprenentatge des de l’experiència – no experimentant, sinó vivint experiències! –, és el que en diem Pedagogia Activa. El participant (i també el formador, sens dubte!), aprèn de l’objecte palpant-lo i interactuant-hi, i no des de definicions unidireccionals i finalistes. Així és com el grup construeix significats i dóna sentit a les coses, i no les coses donen sentit al grup. En el TC organitzat per Esplac hi van participar joves dels països Bàltics (Estònia i Lituània) i de la Mediterrània (Espanya – Catalunya –, Itàlia i Portugal), dos entorns culturals concrets compromesos en la construcció comuna de la Unió Europea. Per realitzar-lo va ser imprescindible el paper de les entitats
amb qui fem xarxa per a la cerca i selecció dels participants – les entitats FIEEA Arciragazzi (Itàlia) i APCC (Portugal); i EastYes (Estònia) i Association on Youth Non-formal Education (Lituània). L’equip de formadors estava integrat per una trainer d’Estònia, un de Lituània i dos de catalans (un d’ells resident a Estònia), diversitat imprescindible per promoure els continguts dissenyats en una reunió prèvia, feta un parell de mesos abans a la mateixa casa de colònies on vam fer el TC. Entrant en el contingut específic del curs, podem identificar tres moments compresos entre la nit de benvinguda del dia 9 (en què vam fer les primeres dinàmiques de coneixença) i l’avaluació del curs el matí del dia 17 (avaluació de grup i individual). Aquests tres moments els podem anomenar: introducció i coneixença; el repte i l’anàlisi del mateix; i les conclusions i conceptes finals: • Introducció i coneixença: Aquesta va durar els dos primers dies i mig (10, 11 i 12 al matí) i ens va permetre treballar la cohesió del grup a través de dinàmiques de coneixença, l’explicació dels contextos socioculturals dels quals partíem tots plegats, l’aprenentatge de la interculturalitat o la dignitat humana i els drets humans. • El repte i l’anàlisi del mateix: El dia 12 a la tarda vam presentar la tasca a realitzar a l’aire lliure com a bloc de l’aprenentatge des de l’experiència. Des d’aquell moment fins a la tarda de l’endemà, el grup va realitzar una ruta, un exercici amb cordes rígides d’escalada i una ruta amb canoa pel riu Fluvià. A mitja tarda tornàvem a la casa i va arribar el moment de relaxar-nos i reflexionar individualment sobre l’experiència viscuda. El dia 14 vam tornar a contactar amb la Natura, vam fer una excursió a la Fageda d’En Jordà i vam pujar al volcà de Santa Margarida, cosa que ens va servir per a avaluar en grup l’experiència viscuda de manera distesa i relaxada, a més d’introduir el sentit teòric pedagògic de fons en el repte viscut el dia anterior. El dia va acabar amb un passeig pel Call Jueu de Girona i un sopar a la ciutat.
el monogràfic
Espinavessa (Girona, 9-17 de setembre de 2005)
el monogràfic
• Les conclusions i conceptes finals: En els dos darrers dies del curs vam tornar a l’acció voluntària i quotidiana dels participants i vam introduir continguts nous com els Objectius del Mil·lenni. També vam explorar els diferents rols de lideratge, el paper del multiplicador (dels coneixements aprehesos), el Programa Youth i un espai obert d’aprenentatge on els participants van decidir quins continguts específics ja treballats volien reforçar. La conclusió final que podem extreure del TC on Cultural Diversity through Outdoor Experiential Learning és molt satisfactòria. Per il·lustrar-ho, res millor que reproduir algunes de les opinions dels qui vam participar al curs:
[About experiential learning] “(…) this way of learning is very good; because people are challenged (…). I think that the method of non-formal education is not competing with formal education (…) people get things they cannot get in a formal setting. This method is more process oriented (…) they can observe on a growing process (…) we do not evaluate them; they make a self assessment (…) it is learning through your own experience (…) it is like riding a bicycle: you learn once and you remember as soon as you sit on the bicycle (…). As long as people stay in Nature, they become more natural (…) our job is only to create conditions so that they can look at themselves how natural they are, how they behave (…). So, it is about bringing changes to our lives, or societies or organisations (…)” Zilvinas, trainer lituà
“(...) Yo pienso que es una oportunidad muy buena para entrar en contacto con gente de diferentes culturas y las actividades también estuvieron muy bien preparadas porque se juntaban diferentes mentalidades, emociones (…). Conocí muchos métodos nuevos y ahora puedo adaptar el trabajo con mis jóvenes (...) trabajas y trabajas y después no tienes muchas ideas porque estás un poco cansada y aquí vienes y recargas las pilas (...) y también la teoría-práctica se junta (...)”. Ingrida, participant lituana
“(...) Ens ha servit molt per a superar totes les vergonyes i els problemes amb l’anglès, la cultura (...). He après, primer, a situar-me a mi mateix, on sóc, d’on vinc i després a ser molt flexible i a escoltar les altres persones (...) intentar entendre el que et volen transmetre i també així en treus un sentiment del que t’està explicant (...). Vull transmetre [a l’esplai] les vivències que hem tingut aquí i com ens hem fet un grup dia a dia i com poc a poc ens hem cohesionat molt i com que això es reflecteix a la feina, al final treballes millor i aconsegueixes més ràpid el que vols (...). I hem de conèixer millor la resta d’Europa (...) Xavi, participant català
Així que la nostra experiència ja està provada. Per tant, només ens cal tornar-hi! T’hi apuntes per l’any vinent? Marc García Cebrian
n
un projecte internacional* *Secretaria General de Joventut, síntesi explicativa de les diferents accions 1 i 3 del Programa Joventut
Els passos pràctics que hem de fer per elaborar un projecte internacional no divergeixen massa dels que hem de fer per dissenyar o subvencionar qualsevol altra activitat. Ara bé, cal tenir present que la interlocució amb les entitats partner a l’hora de dissenyar un projecte requereix antelació en el temps i voluntat d’afrontar el repte de la convivència entre adolescents i monitors de diferents cultures; per tant, l’aprenentatge intercultural ha de ser un dels objectius de l’activitat. Tot seguit detallarem quines de les accions del Programa Joventut1 s’adiuen més amb l’activitat ordinària dels nostres esplais. Parlem doncs de l’Acció 1: La Joventut amb Europa – Intercanvis juvenils, i l’Acció 3.1: Iniciatives Juvenils de Grup. Acció 1: La Joventut amb Europa – Intercanvis Juvenils Aquesta acció promou la participació de grups de joves en intercanvis transnacionals dins la Comunitat, amb els països associats o amb tercers països. Ofereix als joves l’oportunitat de descobrir la realitat europea en la seva diversitat i obrir-se a altres entorns. Objectius específics: • Donar suport al desenvolupament personal i al procés formatiu dels joves mitjançant la seva participació activa en totes les fases d’un intercanvi. • Propiciar la comprensió de la vida social, cultural i econòmica d’altres països mitjançant el contacte directe amb els ciutadans i afavorir l’aprenentatge intercultural. • Oferir als joves l’oportunitat d’establir relacions de cooperació i amistat entre grups de diferents estats i contribuir a la promoció de la igualtat d’oportunitats. Què són els intercanvis “la Joventut amb Europa”? Són projectes internacionals en els quals els joves participants treballen un tema i són protagonistes de les 3 fases de l’intercanvi: la preparació, la trobada dels grups de joves i l’avaluació. Durant tot el projecte d’intercanvi els grups de joves dels diferents països tenen
l’oportunitat de compartir les seves experiències, apreciar les similituds i les diferències de les diverses cultures i combatre els estereotips negatius generadors de prejudicis. Segons el lloc on es dugui a terme l’intercanvi, els projectes poden ser d’Enviament (si la trobada es fa en un altre país) o d’Acollida (si la trobada es fa al nostre país. Segons el nombre de països que hi participin, es poden diferenciar els Intercanvis Bilaterals (organitzats per grups de joves de dos països), els Intercanvis Trilaterals (organitzats per grups de joves de tres països) o els Intercanvis Multilaterals (organitzats per grups de joves de més de tres països) i segons l’àrea geogràfica a la qual pertanyin els països de l’intercanvi, aquests poden ser Intracomunitaris o amb Tercers Països. Franges d’edat, nombre de participants i durada de la trobada: Destinat a grups de joves de 15 a 25 anys, tant si són membres d’una associació com si no. Cal que els joves siguin residents legals als països membres del programa o als tercers països. El nombre de participants ha de ser d’un mínim de 16 i un màxim de 60 joves, sumant tots els participants dels diferents països. Es demana equilibri entre el nombre dels participants de cada país. En els intercanvis multilaterals, s’aconsella que no hi hagi menys de 4 joves de cada país. Per garantir que l’experiència intercultural tingui els efectes desitjats, es recomana una durada mínima – sense tenir en compte els viatges – de sis dies i màxima de vint-i-un dies.
1. El Programa Joventut finança activitats amb adolescents a partir dels 15 anys. El nou programa, les accions i els pressupostos del qual estan en procés d’aprovació, ha d’estar llest pel 2007 i considera abaixar el llistó d’edats fins als 13 anys.
el monogràfic
4 Passos pràctics per fer
el monogràfic
Projectes prioritaris: • Intercanvis entre grups de joves procedents de medis desfavorits per raons culturals, socials, econòmiques, físiques, mentals o geogràfiques. • Intercanvis que incloguin més de dos països (trilaterals i multilaterals) i ofereixin major riquesa intercultural. • Projectes que apleguin joves de diferents orígens socials, econòmics i culturals.
Conca Mediterrània Algèria, Egipte, Israel, Líban, Marroc, Síria, Tunísia, Cisjordània i Gaza, Turquia
Característiques del projecte:
Est d’Europa i Caucas Armènia, Azerbaidjan, Bielorrússia, Geòrgia, Moldàvia, Rússia, Ucraïna
El projecte d’intercanvi ha de ser un procés d’aprenentatge de mitjana a llarga durada adequat als interessos, les idees i les expectatives dels joves. Els mateixos joves seran gestors, organitzadors i protagonistes de l’activitat. Un intercanvi ha de ser un projecte coherent i formatiu, que permeti prendre consciència de la realitat europea i que faciliti l’aprenentatge intercultural. Tipus de projectes que es financen: • Intercanvis Intracomunitaris: Poden participar-hi joves dels anomenats “països del programa”, que es divideixen, al seu torn, en tres grups: els països membres de la Unió Europea, els països de l’àrea econòmica europea i els països candidats: UE Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Holanda, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Polònia, Portugal, Regne Unit, Rep. Eslovaca, Rep. Txeca, Suècia, Xipre Àrea econòmica europea Islàndia, Liechtenstein, Noruega Països candidats Bulgària, Romania, Turquia
A tot intercanvi intracomunitari hi ha de participar, com a mínim, un país membre de la Unió Europea. • Intercanvis amb Tercers Països: Aquests intercanvis posen en contacte grups de joves de la Unió Europea amb altres joves procedents dels Tercers Països elegibles. Es divideixen en quatre regions prioritàries:
Sud-est d’Europa Albània, Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Macedònia, Servia i Montenegro
Amèrica Llatina Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai, Perú, El Salvador, Uruguai, Veneçuela
• Ser projectes multilaterals que reuneixen, com a mínim, grups de dos països de la Unió Europea i dos tercers països elegibles del mateix sector. • Afavorir l’aprenentatge intercultural, promoure el diàleg, la tolerància i la solidaritat entre diferents regions del món. • Aprofundir en el procés de cooperació per construir relacions sòlides entre els grups juvenils. • Propiciar la transferència d’experiències en tasques relacionades amb la joventut. Sol·licituds de subvenció i finançament: La formalització de la sol·licitud ha d’incloure: • La descripció de l’entorn on es duu a terme el projecte. • Les característiques dels grups que hi participen i el perfil individual de cada participant. • El tema, els objectius i la metodologia de l’intercanvi. • El programa d’activitats adequat als objectius. • La descripció de la implicació dels joves en l’elaboració del projecte. • Una explicació de com es tracta la dimensió europea dins el projecte. • La metodologia que s’emprarà en l’avaluació de totes les fases del projecte. • Un pressupost equilibrat de despeses i ingressos. Els impresos o formularis es troben disponibles a la Secretaria General de Joventut, i a Internet. <http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/intern acional/programa.htm>
La Secretaria General de Joventut de la Generalitat de Catalunya, com a membre de l’Agència Espanyola del Programa Joventut, amb fons de la Unió Europea, ajuda a finançar el pressupost real de l’activitat. El procés de presentació varia segons si es participa en un intercanvi bilateral, trilateral o multilateral (al portal web anteriorment citat hi trobareu les peculiaritats específiques per a cada projecte). Tenen en comú les següents condicions: • Si un projecte requereix una visita prèvia de planificació, aquesta s’ha de fer al país d’acollida i es finança fins al 100% de les despeses de viatge i fins a 50 Euros per participant i dia. Cal justificar la necessitat de la visita i incloure-la al formulari de sol·licitud. • Es poden pressupostar despeses excepcionals, per als casos de joves desfavorits o a causa de les característiques de les activitats, sempre que es justifiquin adequadament. • Els ajuts es basen en el principi del cofinançament: és molt important la contribució dels participants que puguin obtenir fons organitzant diverses activitats, i també ho és l’ajut de les entitats públiques i privades. • L’ajut es tramita en dues parts: el 75% abans de la trobada i el 25% una vegada que el grup en presenti la memòria i els justificants. • Tant el grup d’acollida com el d’enviament han de subscriure una assegurança que cobreixi la malaltia, l’accident, la mort i la incapacitat permanent, així com
la responsabilitat civil. Aquesta assegurança completa la protecció aportada pel règim nacional de Seguretat Social. Lloc i data per presentar les sol·licituds: En el cas de projectes presentats per grups, associacions i entitats juvenils catalans, les sol·licituds s’han de presentar al Servei Internacional de la Secretaria General de Joventut o a les seves Coordinacions Territorials de Tarragona, Lleida i Girona. Els impresos es troben disponibles a la Secretaria General de Joventut i a Internet <http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/intern acional/programa.htm> Per als Intercanvis Intracomunitaris, l’aprovació dels projectes la duu a terme una comissió avaluadora a cada país. Les dates de presentació de les sol·licituds són les següents:
Si la trobada s’inicia entre els dies 1 de maig i 30 de setembre, 1 de juliol i 30 de novembre, 1 de setembre i 31 de gener, 1 de desembre i 30 d’abril, 1 de febrer i 30 de juny,
La sol·licitud s’ha de presentar abans del dia 1 de febrer. 1 d’abril. 1 de juny. 1 de setembre. 1 de novembre.
Per als Intercanvis amb Tercers Països i Euromed, l’aprovació dels projectes la durà a terme la Comissió Europea. Les dates de presentació de les sol·licituds són les següents:
el monogràfic
Procés de presentació i finançament:
el monogràfic
Si la trobada s’inicia entre els dies 1 de juliol i 31 de desembre, 1 de novembre i 30 d’abril, 1 d’abril i 30 de setembre,
La sol·licitud s’ha de presentar abans del dia 1 de febrer. 1 de juny. 1 de novembre.
Acció 3: Iniciatives Juvenils 3.1 Iniciatives Juvenils de Grup Aquesta acció dóna suport a la iniciativa i la creativitat dels joves i els ofereix la possibilitat de desenvolupar les seves idees i ser els gestors i els impulsors dels seus propis projectes. L’Acció 3 es concreta mitjançant diferents epígrafs. Tot seguit, esmentarem els detalls concrets de les “Iniciatives de Grups de Joves” (Acció 3.1), que són les que més poden interessar als nostres esplais: Objectius específics: • Desenvolupar l’esperit de creativitat i iniciativa dels joves. • Estimular-los per a la participació activa en la construcció europea. • Promoure la cooperació i la igualtat d’oportunitats.
Franges d’edat, nombre de participants i durada de la trobada: El grup promotor de la iniciativa ha d’estar format, com a mínim, per quatre joves de 15 a 25 anys que resideixin als països del programa. La durada del projecte és de 3 mesos a 1 any. Hi ha la possibilitat de sol·licitar un segon any de finançament si el projecte s’ha inclòs dins una xarxa internacional i s’impulsa en col·laboració amb altres iniciatives d’altres països. Projectes prioritaris: Són prioritaris els projectes que ajuden a la integració dels joves desfavorits com a agents i/o receptors del projecte. En aquest marc, es consideraran especialment adients les següents accions: • • • • • •
Lluita contra l’exclusió social. Educació i informació dels joves. Conservació i promoció del patrimoni local. Protecció del medi ambient. Activitats culturals, teatre, música, dansa i expressió. Activitats emprenedores.
Característiques del projecte: Què són els intercanvis “Iniciatives de Grups de Joves”? Són projectes creats i dirigits per un grup de joves que presenten una idea nova per desenvolupar-la en el seu entorn local, com a resposta a les seves necessitats i els seus interessos. Són projectes solidaris, innovadors i creatius, arrelats a la comunitat local, en els quals els joves participen activament com a membres, no sols del seu barri o municipi, sinó d’una societat més àmplia: Europa.
El projecte ha d’implicar un procés d’aprenentatge adequat a les necessitats, els interessos i les expectatives dels joves, on ells mateixos seran els gestors, els organitzadors i els protagonistes de l’activitat. Per tal d’impulsar el seu projecte, podrien rebre l’ajuda d’un assistent, sempre que això no resti participació ni responsabilitat als membres del grup i el projecte sigui: • Coherent i formatiu: ha d’exposar clarament els objectius d’aprenentatge d’aquest grup i les habilitats so-
• Innovador en el seu àmbit, tant en contingut com en metodologia: ha de proposar alguna cosa que no s’hagi fet abans en el seu entorn local. • Arrelat a la comunitat local i que mostri com pretén fomentar la cooperació. És important destacar el suport econòmic o d’un altre tipus que s’hi preveu per part de les autoritats o de les organitzacions locals. • Programat: es demana la presentació d’un programa ben estructurat de treball diari, que sigui coherent amb els objectius del projecte i que inclogui les activitats i els coordinadors corresponents per dur-les a terme. • Amb dimensió europea: - Exposició sobre la manera com els joves influiran en el desvetllament de la seva cultura europea comuna a través d’aquest projecte. - Presa de consciència de la realitat europea. - Participació en la xarxa: és important impulsar el contacte amb altres grups d’Europa. - La idea d’aquest projecte pot actuar com a model que poden seguir altres grups europeus. Sol·licituds de subvenció i finançament (impresos): La formalització de la sol·licitud ha d’incloure: - Descripció de l’entorn on té lloc el projecte. - Característiques del grup i perfil individual dels joves promotors. - Descripció del grup al qual s’adreça la iniciativa. - Tema del projecte. - Objectius i definició d’allò que el grup espera aconseguir, dels seus interessos i de les seves expectatives. - Programa d’activitats adequat als objectius. - Organització i metodologia de treball. - Descripció de com es tracta la dimensió europea en el projecte. - Avaluació en totes les fases del projecte. - Pressupost equilibrat de despeses i ingressos. Els impresos o formularis es troben disponibles a la Secretaria General de Joventut, i a Internet: <http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/intern acional/programa.htm>
Finançament: Es basa en el principi de cofinançament del grup promotor i l’ajuda del programa, que no pot superar la quantitat de 10.000 euros. La Comunitat Europea ha establert uns nivells de finançament d’acord amb la situació del grup que promou la iniciativa i del col·lectiu que se’n beneficia: Prioritat 1. Si el projecte s’adreça al benefici de la comunitat local i el gestiona un grup de joves desfavorits, pot rebre una ajuda de fins a 10.000 euros. Prioritat 2. Si el gestiona un grup de joves i l’acció recau en un col·lectiu de joves desfavorits, pot rebre una ajuda de fins a 7.500 euros. Prioritat 3. Si l’acció que proposen recau en el mateix grup gestor, pot rebre una ajuda de fins a 5.000 euros. Lloc i dates per presentar les sol·licituds: En el cas de projectes presentats per associacions, entitats i grups juvenils catalans, les sol·licituds s’han de presentar al Servei Internacional de la Secretaria General de Joventut o a les seves Coordinacions Territorials de Tarragona, Lleida i Girona. Les dates de presentació de les sol·licituds són les següents: Si la trobada s’inicia entre els dies 1 de maig i 30 de setembre, 1 de juliol i 30 de novembre, 1 de setembre i 31 de gener de l’any següent, 1 de desembre i 30 d’abril, 1 de febrer i 30 de juny,
La sol·licitud s’ha de presentar abans del dia 1 de febrer. 1 d’abril. 1 de juny. 1 de setembre. 1 de novembre.
Sol·licituds de subvenció i finançament: Els impresos o formularis es troben disponibles a la Secretaria General de Joventut, i a Internet: http://www6.gencat.net/joventut/catala/sgj/interna cional/programa.htm Marc García Cebrian
n
el monogràfic
cials, personals o professionals que s’inclouen en el projecte.
el monogràfic
5
Entrevista a
Pablo Cameselle Coordinador de la ONU y Cooperación Mundial Juvenil en el YFJ*
*El YFJ (Youth Forum Jeunesse), Foro Europeo de la Juventud, es la plataforma asociativa europea de consejos nacionales de juventud y de organizaciones no gubernamentales de espectro internacional.
Se habla de que el mundo cada vez es más global. ¿Qué opinas? La globalización como proceso no es algo desconocido o extraño para la humanidad y hay diferentes enfoques que datan su inicio en distintas épocas o momentos, pero lo que sí parece claro es que en la última década se ha producido una aceleración de estos procesos en base a un desarrollo tecnológico que en ocasiones llega a asustar. Para mi es cierto que el mundo y sobre todo los desafíos que enfrentamos son cada vez más globales y por lo tanto las respuestas han de ser igualmente de esa naturaleza. n
¿Somos l@s jóvenes conscientes de esto? Creo que nuestra generación es sin duda la única que puede responder a los desafíos que mencionaba y creo que existe un alto grado de conciencia y de percepción de este hecho por los y las jóvenes. Además creo que estamos desarrollando un modo de vida que lleva a ello, donde si bien hay una apuesta por mantener el sentimiento de pertenencia e identidad que nuestros origines nos otorgan, la gente joven cada vez viaja más, se interesa por otros idiomas, interactúa con otras realidades y culturas y ha incorporado a su devenir cotidiano acciones y realidades que abarcan desde lo gastronómico a lo tecnológico o estético que dan prueba de ello. Quizás esto se puede ver como una pura realidad mercantil fruto de apuestas comerciales determinadas, pero estoy convencido de que si se da, es porque en la juventud actual hay mayor disponibilidad al cambio, a la movilidad, a aceptar la diferencia y la diversidad. Creo además que hay que destacar el papel que el proceso de integración europea juega en este sentido… n
el que coordinar y desarrollar acciones de índole global y sobre todo intercambiar experiencias. La agenda de juventud de las Naciones Unidas gira en torno a procesos como el Programa Mundial de Acción para la Juventud en el que se aboga por la promoción de políticas de juventud que abarquen procesos tales como la lucha contra el VIH/SIDA, la participación ciudadana, el empleo o el medio ambiente. Obviamente son procesos y problemáticas que afectan de muy distinta forma a los jóvenes catalanes y a los de otras realidades. ¿Y cómo ilustrarías su acción a un joven monitor/a de esplai para hacerla más comprensible? Quizás haya que plantearse como serían las cosas sin no existiesen espacios globales como las Naciones Unidas. Son un actor fundamental que permite la existencia de una agenda global. El protocolo de Kyoto, los Objetivos de Desarrollo del Milenio, la no proliferación de armas nucleares… Son instrumentos fundamentales de cara al futuro del planeta y de la humanidad. n
¿Se toman en serio a los jóvenes en espacios globales como la ONU? Creo que sí, lo que sucede es que les resultan distantes y demasiado burocráticos... y se hace complicado comprender en que medida nos afectan… n
La gente normalmente acostumbra a participar más en su entorno cercano. ¿Cómo animarías a una persona joven a participar en el trabajo internacional? Diciéndole sobre todo que en el trabajo internacional va a encontrar muchas claves, apoyo e ideas para actuar sobre su realidad más inmediata. Y sobre todo que va a poder confrontarla con otras realidades, vivencias, experiencias… Con todo lo que esto conlleva. n
¿Qué valores crees que le puede aportar? Creo que genera sobre todo una mayor amplitud de miras y proporciona claves para entender la realidad (también la más inmediata) de manera más completa. Yo le aconsejaría a cualquier persona que al menos viviese una experiencia de este género, un intercambio, un viaje… Creo que nos hace más completos como personas. n
¿Crees que a l@s español@s nos cuesta salir de casa? Hay algo de tópico y algo de realidad en esto…Sí, es verdad que no somos los más dotados del mundo en cuestión de idiomas y que la capacidad económica de los jóvenes es muy limitada, pero creo que esto está cambiando. n
¿En qué se parecen más y en qué menos l@s jóvenes españoles y los del resto de Europa? Más: en que vivimos en un sistema de características similares y que nuestros problemas, si bien poseen distinta entidad giran en torno a las mismas cuestiones. n
¿Cuál crees que es el impacto real de la ONU en el día a día de los jóvenes? No es en el ámbito europeo donde las Naciones Unidas juegan un papel central. Lo que sí ofrecen es un marco en n
el monogràfic
¿Cómo llega un joven gallego hasta la ONU? Bueno, la verdad es que no he llegado hasta la ONU, sino que voy a acompañar el trabajo que las Naciones Unidas y las agencias que configuran su sistema (Unesco, Banco Mundial, Fondo de Población, etc.) realizan para la juventud. Y se llega a través de la participación en organizaciones, procesos y movimientos que partiendo del ámbito local pretenden tener un alcance global. Yo comencé en una asociación de estudiantes de secundaria en mi instituto. A raíz de esa experiencia me fui involucrando más y más, pasando por el ámbito nacional gallego, estatal, europeo y finalmente global. Creo que se llega por una combinación de casualidades, oportunidades, inquietudes y persistencia. Se trata de tomar opciones y aceptar desafíos que poco a poco van teniendo una mayor dimensión tanto en lo geográfico como en lo cultural y sobre todo personal... y una vez que te pica el bicho de la participación pues ya estás perdido…. n
el monogràfic
Menos: la vida social y la cultural española son realmente singulares, sin duda. ¿En qué decisiones participa el Foro Europeo de la Juventud que sean tangibles para l@s jóvenes? El Foro Europeo ejerce presión para que las organizaciones juveniles y los jóvenes a los que representan sean tenidos en cuenta en aquellos programas y políticas que les afectan. Buen ejemplo de ello son el Programa Juventud o el Servicio Voluntario Europeo, en los que posibilitamos que la voz de las organizaciones sea oída. Esto se aplica igualmente a cuestiones como la exclusión social o el empleo joven. No obstante, encontramos dificultades ante la ausencia de verdaderas políticas de ámbito europeo en materia de juventud. n
La Comisión debe aprovechar su capacidad para resaltar los ejemplos positivos que se dan en algunos países (por ejemplo la cogestión de las políticas de juventud entre la administración y las organizaciones juveniles). A mi entender, la puesta en práctica de un instrumento como el Libro Blanco es una oportunidad para aumentar la ambición y el alcance de las políticas de juventud en Europa. Marc García Cebrian i Gemma Ustrell Ibarz
n
En el área global nuestra apuesta pasa por cooperar con otras plataformas y organizaciones de juventud de ámbito global. Junto con ellas intentamos coordinar nuestros esfuerzos y recursos para darle un mayor alcance a nuestra acción. Intercambiamos información, proyectos, ideas y sobre todo articulamos una estrategia común de cara a las instituciones. Esto ofrece resultados en dos vertientes: 1.- Apoyamos el desarrollo y fortalecimiento de organizaciones como El Foro Latinoamericano de la Juventud o la Red Juvenil Africana. Esto lo hacemos financiando algún proyecto, pero sobre todo brindándoles todo nuestro apoyo político y capacidad de presión frente a las instituciones. Gracias a ello hay organizaciones que han conseguido una mayor capacidad de acción y reconocimiento de sus gobiernos. 2.- Por otro lado, esa mayor coordinación da como resultado una mayor incidencia política en el ámbito de Naciones Unidas. Así, este año la resolución de la Asamblea General de Naciones Unidas reconoce claramente el papel que la participación de los jóvenes debe jugar en las políticas de juventud. Esto, que como jóvenes occidentales nos puede parecer poco significativo, resulta un gran avance si lo entendemos desde una perspectiva global. Cumpliéndose en estas fechas los cuatro años de aprobación del Libro Blanco de Juventud , ¿qué papel crees que debe desempeñar la Comisión Europea en relación con la promoción e implementación de políticas de juventud? Sobre todo deberían apostar por la coordinación de políticas de juventud ya que estas residen en los estados pero hay una necesidad de armonización y coherencia entre las mismas en el ámbito europeo. n
Sobre todo a través de las buenas prácticas, el intercambio de experiencias. Europa debe ser un espacio de intercambio y aprendizaje mutuo.
Nombre Pablo David Cameselle Martínez Edad 30 años Lugar de nacimiento Vigo Lo que más te gusta de tu trabajo La movilidad y el contacto con multitud de variadas personas. Lo que menos te gusta de tu trabajo El ritmo frenético al que en ocasiones nos vemos sometidos. ¿Lees algún periódico? ¿Cuál? Sí. El País, El Mundo y prensa gallega y ocasionalmente portuguesa. El polític@ que más admiras No creo que los políticos, en general, sean dignos de admiración… No obstante, diré que como figura histórica W. Churchill siempre me ha parecido muy interesante. Si tuviera que mencionar a alguien más actual, creo que me decantaría por Koffi Annan. El último libro que has leído Con y sin nostalgia de Mario Bennedetti. Un vicio Los que conlleva la vida social. Si volvieras a nacer... Creo que repetiría muchas cosas, pero “despertando” antes al mundo y cuidándome más. Alguna cosa que cambiarías en el mundo Las reglas de juego trucadas y ¡la guerra!
Jóvenes en construcción Desde el año pasado, JÓVENES EN CONSTRUCCIÓN, una organización argentina formada y liderada por jóvenes, está iniciando un proceso de trabajo consistente en adaptar la experiencia de Esplac a América Latina, como forma de difundir los valores del Moviment Laic i Progressista y de generar una alternativa pedagógica innovadora y libertaria. Quienes somos: No somos, estamos. No somos porque lo mejor es lo que todavía no fuimos, la idea que aparece en cualquier momento. Nuestra visión: Al menos tres cosas para tener una visión: ojos, luz y algo que mirar. No miramos con los ojos, sino que ponemos el cuerpo. Desconfiamos de la luz, porque la luz está lejos de los hombres-sombra, de las mujeres enterradas, de los niños hundidos, de las gentes-negras, de los que no aparecen. ¿Y qué hay para mirar que no haya sido ya mil veces visto? JÓVENES quiere mirar lo que no se ve, lo subterráneo, lo que pasa lejos de los flashes. Nuestros Objetivos: No nos interesan los objetivos (esos a los que disparan las pistolas). Estamos en una organización con sueños. Los sueños no son objetivos. Son profundamente subjetivos, cambian cada noche, a veces no los recordamos, a veces no los entendemos y a veces nos atormentan. Pero en eso estamos, soñando grandes sueños. Nuestra Misión: Si hay misión, es misión/hoy. Pero no hay misión, y nosotros no somos misioneros. Hay un tiempo, un lugar, una circunstancia, una época. Y hay cosas que hacer. Un compromiso que se haga cargo de nuestra historia y de nuestro futuro.
el monogràfic
Experiència
Fragmentos de la Carta de JÓVENES
6
el monogràfic Un poco de historia JÓVENES nace en 2001, de la sinergia de un grupo de militantes de distintas organizaciones sociales, que buscan formar una organización que apueste por la educación como herramienta emancipadora de nuestros pueblos, y que sea flexible, democrática, innovadora, participativa y profundamente auto-reflexiva. Luego de desarrollar diversos proyectos e iniciativas, y de participar en eventos nacionales e internacionales, llegan al Festival Mundial de la Juventud en Barcelona con una mega actividad (la Línea Histórica Vivencial Latinoamericana) y es allí donde conocen y toman contacto con la gente de Esplac, con quienes encuentran una enorme afinidad ideológica y metodológica, por lo que deciden iniciar un posible trabajo conjunto, consistente en adaptar la experiencia de Esplac y de otras organizaciones del MLP a América Latina, e iniciar los primeros centros Esplais en Argentina. Hoy por hoy Es así como se llega a que la XXIV Asamblea General de Esplac, reunida el 5 de marzo de 2005 decida establecer un acuerdo de hermanamiento con JÓVENES. A raíz de esto, se han tenido dos reuniones de trabajo en la sede de Avinyó (abril y septiembre 2005), donde pudo avanzarse en un cronograma de trabajo y realizar visitas al centro de Barberà del Vallès, al Casal Obriu Pas y al Esplai El Piolet, que fueron invalorables para ver el funcionamiento y la puesta en acción de los valores del Ideario. En Argentina, luego de una convocatoria a educadores interesados en la propuesta hemos realizado dos encuentros para monitores
y monitoras, uno de presentación y discusión del Ideario (febrero) y otro de elaboración teórica (octubre). Mañana y pasado también Actualmente seguimos trabajando en la adaptación de algunos conceptos del Ideario al contexto latinoamericano y planificando el próximo encuentro de monitores y monitoras, que será entre enero y febrero de 2006, y que será el punto inicial para el lanzamiento de los primeros centros, que esperamos ocurra en marzo de 2006. Para eso estamos invitando a todos los monitores y monitoras que tengan ganas de participar en el Proyecto Esplac Argentina a ponerse en contacto con nosotros, para asesorarnos, contarnos su experiencia y ¿por qué no? Venir a participar de nuestro próximo encuentro, del cual en breve les estaremos enviando información. En un contexto de pobreza y exclusión como el de nuestro país, donde más del 50% de los niños, niñas y jóvenes vive debajo de la línea de pobreza, son muchísimas las necesidades que debemos afrontar para llevar adelante esta experiencia. Por eso invitamos a todos los centros que tengan ganas de cooperar, de iniciar proyectos conjuntos, de proyectar intercambios a escribirnos. Queremos agradecer especialmente a Ismael, a Marc, a Montse, a Gemma, a Txus y a toda la gente de la oficina, que nos han hecho sus amigos, y a todos los centros que han apoyado el Convenio de hermanamiento, esperando que podamos avanzar en instancias de cooperación mutua, para hacer realidad la idea de extender la experiencia Esplac por América Latina. Paula Orsini Jóvenes en construcción
n
ENTREVISTA A ALÍCIA FERNÁNDEZ
Presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya Aquesta noia de mirada emprenedora, somriure obert i idees clares, de seguida es mostra disposada a concedirnos una entrevista al Tercer Segona. Deu ser que té moltes coses a explicar-nos. I no ens estranya, el seu cas demostra que es pot fer un llarg camí en poc temps, si el pas és ferm i no t’atures. Aprofitem que està a punt d’acabar el seu mandat al Conse ll Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) perquè ens faci un balanç d’aquests dos anys.
n Com afectarà el nou Estatut als joves, si s’aprova?
n I s’ha tingut en compte la vostra opinió?
n Com veus el futur de l’associacionisme educatiu?
Pel que fa referència als temes estrictament de joventut, és molt interessant perquè en el capítol de drets i deures recull el dret a l’emancipació dels joves i això ens ajudarà a orientar les polítiques amb vista a treballar-hi. D’altra banda, pel que fa referència a les competències en aquesta matèria de la Generalitat de Catalunya, l’Estatut actual no especificava què és la joventut. En canvi ara hem aconseguit que es desenvolupi molt més el concepte i que s’inclogui una frase que diu que per polítiques de joventut s’entenen aquelles que afecten la vida dels joves. Això ens dóna un ampli ventall perquè des d’aquesta àrea es puguin tractar tots aquells temes que afecten els joves i per tant, pot ajudar que les polítiques es facin amb la idea de treballar per a ells.
En general creiem que han estat recollides les demandes del Consell i, per tant, les de les entitats. A més, veníem d’una assemblea en què s’havia aprovat una resolució referent a l’Estatut i creiem que ha quedat prou recollida.
Crec que té una bona salut i que s’està fent molta feina. Ara bé, encara n’hi ha molta per realitzar. Tenim també l’oportunitat de fer la llei de foment i reconeixement de l’associacionisme educatiu i cal treballar molt perquè reculli la sensibilitat de les associacions educatives, ja que una bona eina ens permetrà avançar encara més.
n Quin paper ha tingut el CNJC en l’elaboració de l’Estatut? Nosaltres vam participar a la ronda que es va fer des de la ponència redactora del Parlament: Vam respondre un qüestionari que havíem d’omplir tots els qui compareixíem i després vam poder presentar el nostre punt de vista respecte l’Estatut. També ens vam reunir amb el Conseller Saura, que feia la ronda del govern i li vam traslladar les nostres inquietuds. A més, hem tingut una interlocució directa amb els grups parlamentaris.
n Què podem esperar d’una llei de polítiques de joventut? Jo crec que n’hem d’esperar molt, ara tenim l’oportunitat d’incidir en el procés d’elaboració i, per tant, crec que hem de demanar tot allò que considerem que ha de contenir. Esperem que sigui una llei amb què tothom se senti còmode, però sabem que en els tràmits d’elaboració cal negociar.
n I per a què serviran aquestes polítiques? Un cop ens haguem dotat de tots els instruments que necessitem, es tracta que les polítiques donin resposta a les necessitats dels joves. Si van en la línia del que hem estat treballant els últims anys, recull de manera efectiva els principis que es marquen en el Pla Nacional de Joventut i recull tota l’experiència que tenim de 25 anys de polítiques de joventut. Jo penso que pot ser una eina útil perquè d’una vegada per totes tirem endavant. Ara és el moment de passar a l’acció.
Jo penso que les polítiques de joventut poden ser una eina útil perquè d’una vegada per totes tirem endavant. Ara és el moment de passar a l’acció.
n Creus que l’associacionisme educatiu dóna resposta a les necessitats socials i s’ha sabut adaptar als canvis? Jo penso que sí, perquè tenir un treball de base tan important permet que tingui uns inputs molt directes del que passa al carrer. A vegades se’ns vol vendre la imatge que el moviment associatiu en general està aïllat del que passa al carrer i penso que no és cert perquè els joves que hi participen són com tots els altres, amb la diferència que formen part d’una associació.
n Davant la gran oferta de lleure, com creus que es pot potenciar l’associacionisme educatiu? Si tingués la resposta màgica seria fantàstic. Jo crec que ens hi hem de posar tots molt perquè és important que hi hagi aquest reconeixement. L’associacionisme educatiu té aquest valor afegit que és l’associacionisme i crec que això s’ha de vendre. Tot i
que qui ho coneix sap d’aquest valor afegit, hem de treballar perquè com més gent ho sàpiga, millor.
n Esplac està elaborant el proper Pla triennal a través d’un procés participatiu. Quins creus que són els reptes del moviment associatiu que caldria tenir en compte? Crec que és molt interessant el treball en xarxa, treballar amb altres entitats i més quan moltes vegades hi ha persones que participen a més d’una associació. Pel que conec d’Esplac i de la feina que feu al CNJC, sé que teniu una clara voluntat de col·laborar amb altres associacions i això és molt positiu. El treball en xarxa també permet donar una millor resposta als canvis socials perquè com més vies tingui cada entitat per saber el que es fa des d’altres àmbits, tindrà una visió més global i efectiva.
n Quins projectes realitza actualment el CNJC? Ara acabem d’engegar el portal www.xarxajove.net, que pretén ser un espai on començar a participar, on es pugui recollir tota l’activitat i el mapa de les entitats del territori. Crec que és una bona oportunitat per fomentar l’associacionisme. També treballem amb la llei d’associacionisme educatiu que serà molt important i alhora fem el seguiment de la llei de polítiques de joventut. Crec que en aquest moment l’equilibri és bo perquè tenim molts projectes sobre la taula, alguns dels quals feia temps que es van començar i sembla que comencen a veure la llum.
Associacions de les quals has format part: Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) i després he tingut altres col·laboracions puntuals amb altres entitats. Any en què va començar la teva vida associativa: Havia estat a Voluntaris 2000 i des de molt jove, abans de l’edat que estava permès. Deuria tenir uns dotze anys. Una cançó: Papá cuéntame otra vez, d'Ismael Serrano, perquè és una cançó que comparteixo amb molts amics. Un fet històric: Sempre m’ha apassionat des de la guerra civil fins a la transició, perquè penso que això ha marcat molt la nostra història i encara avui es pot veure. Un país: El nostre. Un polític: Crec que necessitem polítics que canviïn aquesta idea que tots són iguals. T’imagines el futur... alegre. Llista de temes pendents: De fet ara en tinc molts, pel poc temps que et deixa el Consell. Per exemple, estudiar idiomes i treure’m el carnet de conduir.
n Com poden ajudar els consells als joves?
L’últim llibre que has llegit: Un de poemes del Sabina.
Hi ha molta feina a fer per arribar encara més lluny i que se’ns conegui més. També és important que se
Alguna cosa que vulguis dir als monitors i monitores dels esplais: Felicitar-los per la feina que fan, que permet que Esplac tiri endavant.
A vegades se’ns vol vendre la imatge que el moviment associatiu en general està aïllat del que passa al carrer i penso que no és cert perquè els joves que hi participen són com tots els altres, amb la diferència que formen part d’una associació.
sàpiga la feina que fan les entitats, que en són les protagonistes, i que els joves no associats vegin que hi ha algú que recull les seves demandes i les trasllada a on poden tenir alguna incidència. A vegades sentim a dir que associar-se no serveix per a res; davant d’això, les entitats demostren que no és així. Si a més participen del Consell i tenen capacitat d’incidir a les polítiques, tenen una efectivitat directa. Per tant, penso que seria molt interessant que això tingués més ressò.
n Ara que està a punt de finalitzar, com valores el teu mandat al capdavant del CNJC? La valoració és positiva, ja que s’ha fet molta feina aquest any i mig seguint la línia dels secretariats anteriors que ens han fet un bon relleu. Ara bé, en això també hi tenen molt a veure la resta dels meus companys de Secretaria.
n I, personalment, què t’ha aportat ser-ne presidenta? Ha estat una experiència molt positiva per la possibilitat que et dóna de poder veure el teixit associatiu des d’una perspectiva diferent, que difícilment tens d’una altra manera. Poc m’imaginava que estar al Consell significava tot el que he vist fins ara!
Encara hem d’avançar molt fins arribar a una normalització real, en què accedeixi als càrrecs qui està més ben preparat, independentment del sexe.
n Per què creus que encara hi ha tan poques dones dirigents fins i tot en el teixit associatiu? No sé quin és el motiu perquè no tinc suficients eines, però des de la meva experiència el que m’he trobat és que a les bases sovint hi ha més noies i a mesura que augmenta la responsabilitat, s’inverteix la proporció. Sembla que una noia s’ho pensa més a l’hora d’agafar un càrrec i suposo que això ho condiciona un factor cultural. Ara bé, actualment aquest fet es comença a trencar, tot i que encara hem d’avançar molt fins arribar a una normalització real en què accedeixi als càrrecs qui està més ben preparat, independentment del sexe.
n T’has trobat amb dificultats en la teva tasca per ser dona? A mi no m’ha suposat cap dificultat pel que fa als companys de viatge
que he tingut. Ara bé, a vegades en a l g u n s e s p a i s m’ h e t r o b a t diferències pel fet de ser noia i a més, jove. En ocasions m’he trobat amb tot d’homes grans amb qui m’havia de reunir i les situacions han estat incòmodes. Gemma Ustrell Ibarz n
la polèmica A vegades quan una persona entra en un esplai té una manera de fer i de treballar diferent a la que està establerta a l'equip de monitors i monitores. És tan vàlida com la de la resta o preval el que s'ha fet sempre?
TÉ EL MATEIX VALOR L'OPINIÓ DELS MONITORS I MONITORES NOUS? Els monitors nous i les monitores noves, en general i en un primer moment, són els que escolten més. Penso que això és fruit de la novetat; allà on vas, per molt que tinguis experiència, necessites tenir un temps d'adaptació. I en concret dins d'un esplai, penso que -a part de l'ideari, els estatuts i la resta-, la millor transmissió és la convivència i en conseqüència, la persona "veterana" és l'encarregada d' informar de tot allò que faci falta. Però d'altra banda, crec que un cop la persona ja se sent còmoda i diu més la seva, se l’escolta més, doncs són idees noves, punts de vista diferents, il·lusions i una persona més per descobrir, la qual passa a formar part d'un projecte, un projecte sempre en construcció, on ella té molt a dir. Tot i així, també és veritat que no sempre és fàcil aquest procés d'adaptació entre els uns i els altres, doncs no deixa de ser un conjunt de persones que han de conviure i la convivència no sempre és fàcil. Per tant, els monitors nous i les monitores noves, han de trobar el seu lloc dins aquest espai, el seu rol a assumir i els veterans, d'altra banda, han de procurar que aquests se sentin prou lliures per poder-ho fer. Així doncs, l’aparició d’un conflicte degut a l'entrada de monitors nous i monitores noves, crec que es deu a l'enfrontament de rols; tant pot ser perquè el veterà no el cedeix-hi, com perquè el monitor nou o la monitora nova el vulgui imposar. Tenint en compte que això pot passar, crec que és important que des d'un principi, s’expliqui al monitor nou i a la monitora nova en què consisteix el projecte educatiu en el qual creiem i que a partir d'això, pugui decidir si és el que busca o no i d'aquesta manera, poder partir tots i totes des d’un mateix punt; un punt fet d'il·lusions, idees, fites... I sobretot, amb ganes de compartir aventures, somriures, la màgia dels infants i tot des del respecte i la comprensió. Judith Garganté Serra Esplai Guaita'l n
Al llarg de la vida d’un esplai hi ha molts canvis generacionals. La vida d’un monitor, tot i que no hauria de ser així, és curta i d’un any per l’altre sempre hi ha gent nova a l’equip de monitors. Crec que és important tenir en compte que aquests nous monitors potser no tenen la mateixa experiència que nosaltres, però que la seves idees, aportacions i comentaris són igual d’importants que els nostres. A vegades la visió d’una persona nova, que no coneix la nostra dinàmica de funcionament, ens pot obrir els ulls cap a noves perspectives i un canvi, sempre que sigui cap endavant, és positiu. També cal ser conscients que cal fer un bon traspàs a aquests monitors nous i que és important que coneguin tota la informació necessària, però sense atabalarlos, que no marxin al cap de poc! Marta Rosell Esplai Diplodocus n
l’experiència
Camp de la Pau 2005 La Generació del Mil·leni: Som el present
Enguany, sota la gestió d’Entorn i en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i la Fundació FC Barcelona, es va convocar el Camp de la Pau 2005, amb la voluntat de mantenir viva la flama dels campaments per la pau. La present edició,vatenir lloc a l’alberg INOUT de Vallvidrera, del 18 de setembre al 2 d’octubre de 2005.
El Camp de la Pau 2005 es presentava com un nou capítol en la història d’un projecte, però ara érem nosaltres qui ens havíem d’encarregar de donar-li forma i contingut. Els Objectius del Mil·lenni; la diversitat cultural; el desenvolupament sostenible; la cultura de la pau; vuit ciutats d’arreu del món: Maputo, Gwangju, Sarajevo, Montevideo, Monterrey, Tetuan, Guadix i Barcelona; 160 adolescents de 12 a 14 anys; 16 acompanyants, que potser no pas educadors; 17 monitors/es; un parell de coordinadors, i cada persona un món. Un còctel força interessant.
Es tractava de conviure i treballar amb la generació que durà les regnes de la globalització i demanarà comptes als Estats quan el 2015 venci el termini de Nacions Unides per al compliment dels Objectius del Mil·lenni per al Desenvolupament. Vist així, el repte encara era més gran. Com aconseguir treballar tot això i que un cop de tornada a casa, els participants esdevinguessin multiplicadors? La resposta, però, la teníem força clara; fent allò que sabem fer i allò que creiem que cal fer: educar en el lleure.
Es van dur a terme activitats ben diferents: role-playing, jocs de taula, tallers d’expressió plàstica, jocs de cooperació, activitats de distensió i d’intercanvi cultural, taller d’expressió musical, elaboració d’un diari grupal, activitats de reflexió, redacció d’un manifest, entre d’altres. I es van treballar temes com: els Objectius del Mil·lenni, la diversitat cultural, la cultura de la pau, el desenvolupament sostenible, els drets i deures dels infants, la participació infantil, els mitjans de comunicació i el paper que juguen a la nostra societat i la diferència nord-sud. També va haver-hi espai per als somnis i les expectatives, així com per aprofitar i conèixer una mica millor Barcelona i visitar espais emblemàtics de la ciutat. La convivència fou l’altre gran repte i una gran eina en si mateixa, mitjançant la qual es va n p o d e r e x p e r i m e n t a r processos d’aprenentatge intercultural. En alguns casos vam veure com ens allunyàvem per superar les distàncies de nou i retrobar punts en comú. Però en parlar del Camp de la Pau, cal parlar molt especialment de l’equip de monitors. Cal felicitarlos un cop més per haver fet una gran feina, sempre amb il·lusió, professionalitat i sentit de l’humor. Tanmateix no tot han estat flors i violes. Evidentment, són moltes les coses que es poden millorar amb vista a següents edicions, però també és cert que estem contents i satisfets amb la feina feta. Vam aconseguir oferir un espai per a l’intercanvi, perquè els adolescents participants poguessin dir la seva sobre temes que sovint no estan a l’abast d’aquest
col·lectiu. I sobretot, perquè vam aconseguir oferir un espai per a la descoberta, la coneixença i la creació de vincles entre totes les persones participants. Per concloure, hi ha un parell de reflexions que després del Camp de la Pau romanen amb molta f o r ç a . D ’u n a b a n d a , l a importància de la tasca que fem a les nostres entitats: al campament hem pogut conèixer infants i adults de realitats molt diferents, i això ens ha fet valorar encara més la feina que fem. Sovint no som prou conscients de com pot arribar a ser d’important l’esplai en la vida d’un infant i la influència que podem arribar a tenir. Per això cal que no perdem de vista aquest fet i que continuem educant ciutadans i ciutadanes inquiets i sobretot amb la ment oberta. I de l’altra, la interculturalitat comença en la persona que tens al costat però, tot i això, el treball internacional és un complement bàsic per a la nostra tasca, que és compatible amb el nostre dia a dia, i que pot aportar moltes coses positives al nostre projecte. Al cap i a la fi, conèixer l’altre et fa conèixer-te millor a tu mateix. Entorn, sccl n
La Fundació Fòrum Universal de les Cultures, en els períodes interfòrums espera convocar cada any un Campament de la Pau a Barcelona.
Webs www.dracmàgic.org El web del Drac Màgic, a part d’informar sobre totes aquelles activitats i sortides que fan, també dóna a conèixer la manera de funcionar que té l’equip de monitors. A més, resulta una eina molt útil en la comunicació entre pares i mares, nens i nenes i els monitors ja que disposen d’un fòrum molt actiu, i és, per tant, d’ús freqüent per tothom i totdon que tingui alguna relació amb l’esplai. www.xirusplai.org El web del Xirusplai és una eina important dins la comunicació entre els pares, les mares, els monitors i les monitores. Té la funció d'informar-los perquè donin la seva opinió sobre temes de l'esplai, ja siguin colònies, excursions o activitats extraordinàries. Però també intenten que els infants hi puguin participar de manera més directa amb jocs i/o missatgers. www.esplaiboix.uni.cc El web del Boix és una web majoritàriament informativa sobre l’esplai, on es defineixen com a entitat: què fan i quina és la seva finalitat. Disposa de recursos que es poden descarregar, com poden ser l’ideari i/o el funcionament.
www.dracmagic.org
www.esplaikasperle.com El web de l’esplai Kasperle està molt adreçat visualment per als més petitons de l’esplai, la portada permet interaccionar molt amb l’usuari i buscar els enllaços cap al propi web, on es poden trobar fotografies, concursos i explicacions sobre què fan, què són, i on es troben. Descobreix-la! www.oliverarodona.org La pàgina web de l’Olivera Rodona, per poder visitar-la i poder participar-hi, primerament t’hi has de registrar. Un cop fet, i t’hi hagin donat accés, podràs participar del fòrum, penjar-hi fotografies i signar en el seu llibre de visites, és una eina útil per a l’equip de monitors i monitores.
www.esplaikasperle.com
www.elmicaquer.com La del Diplodocus és una pàgina web molt senzilla, merament informativa sobre l’entitat, disposa d’algunes imatges sobre les activitats i les explicacions de què són, què fan i on es troben. www.gracianet.org/cmig Si vols aprendre a fer-te una motxilla de colònies ben feta, el web de l’Esplai RIKKI-TIKKI-TAVI té una llista amb dibuixos i tot per fer una motxilla perfecte! A més a més, hi trobaràs diferents imatges d’algunes activitats. www.trencadissa.org Al web de l’esplai Trencadissa parlen de les diferents activitats a les quals participen, del seu equip de KORFAL, i també s’hi poden trobar moltes fotografies sobre el nou local.
www.elmiv.org
www.elmiv.org El web del MIV de Vilafranca conté diferents apartats informatius sobre l’entitat, com poden ser els objectius, l’ideari, la línia pedagògica que segueixen, apartats de monitors i els grups dels quals formen part, amb fotografies del curs actual i de cursos anteriors, a més a més d’un apartat d’informació on pengen fotografies d’activitats, i on pots trobar penjades les circulars per poder descarregar-les. És un web senzill i molt viu pels colors que té! www.eixam.tk L’esplai Eixam potser és un dels centres d’Esplac que fa més temps que disposa de web, és una pàgina molt atractiva que permet navegar-hi amb facilitat i a més a més està traduïda a l’anglès i al francès. Disposa d’un apartat amb molts enllaços que poden ser de gran utilitat.
www.eixam.tk Anna Jiménez – Esplai MIV Col·laboracions: Manel Garcia Escuer (Esplai Xirusplai) i Albert Colldeforns (Esplai Drac Màgic)
www.hemofiliacat.org La pàgina web Fundació Privada Catalana de l'Hemofília és un web informatiu sobre la Fundació, i et permet trobar-hi informació i enllaços sobre aquesta malaltia. www.movidesarria.org La pàgina web de l'esplai Movi de Sarrià està pensada per als membres de l'associació perquè per poder-hi entrar has d'aconseguir endevinar una paraula a partir d'un joc de l'estil del penjat.
Trobada General d’Esplac és membre de:
31 de març, 1 i 2 d’abril de 2006 – Manresa
Esplais Catalans
www.esplac.org