Tercer Segona numero 17

núm. 17 –3r quadrimestre de 2006 Revista d’educació en el lleure

Tercer segona Esplais Catalans

Trobada general d’Esplac 2006 Entrevista a Arcadi Corominas, President d’Esplac i del Moviment laic i progressista

Número 17 Tercer quadrimestre de 2006 Consell de Redacció Núria Bolet, Nausica Rubiralta, Mireia Sabartés, Gemma Ustrell, Pere Vila i Joffre Villanueva

L’EDITORIAL Ara fa 75 anys

Coordina Gemma Ustrell Ibarz LA CRÒNICA Discriminats per ser laics

Coordina el Monogràfic Marc García Cebrian Edita Esplac, Esplais Catalans

EL REPORTATGE Festamorfosi, Trobada General d’Esplac 2006

Tercer Segona Avinyó, 44, 2n - 08002 Barcelona esplac@esplac.org www.esplac.org Tel. 93 302 61 03 Fax 93 302 00 89

I TU QUÈ EN PENSES? Què t’ha semblat la Trobada General d’Esplac?

Imprimeix Cevagraf, sccl

L’EXPERIÈNCIA La primera escola bressol del Moviment laic i progressista

Disseny gràfic i maquetació Clic Traç, sccl

EL MONOGRÀFIC El treball internacional II

Fotografia portada Xavi M. Miró

L’ENTREVISTA Entrevista a Arcadi Corominas, president d’Esplac

Fotografies AMC de Tarso, Maria Aluja, Entorn sccl, Esplac, Anna Jiménez, Xavi M. Miró, Olivera Rodona, Oriol Piqué

LA POLÈMICA Les famílies han de participar a l’esplai?

Assessorament lingüístic Olalla Cegarra Miguel

RECOMANACIONS

Revista quadrimestral Preu: 4 € Subscripció anual: 12 €

Dipòsit legal B.12.418-2000 L’opinió de la revista s’expressa només a l’Editorial. Els i les articulistes exposen posicions personals.

Imprès en paper ecològic

Associat a: Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut

N

o hauria de ser una novetat per a ningú que enguany celebrem el 75è aniversari de la II República. Ho commemorem i ho recordem per homenatjar, però sobretot ho celebrem perquè la república és una celebració de la vida i de la voluntat de construir un esdevenir lliure, just i fratern. La república neix de la lliure determinació d’homes i dones que s’associen per emancipar-se de les cadenes que ens empresonen i ens impedeixen progressar individualment i col·lectiva.

La II República és el referent ètic per a qualsevol demòcrata, representa el salt cap a la modernitat que tants anys es va escatimar al nostre país. I cap final tràgic ens ha de dissuadir de recordar tot el que es va aconseguir en tant poc temps.

La II República era laica per garantir la llibertat de consciència i per això es separava la religió de l’Estat i es van crear escoles públiques.

Era igualitària per evitar el sotmetiment de cap persona i per això les dones també votaven i s’aprovà la Llei del divorci. Era justa, protegia els treballadors, i per això es va fer la Reforma agrària i es regulà la Setmana laboral. Va ser una aliança fraternal entre pobles i per això s’aprovaren Estatuts d’autonomia. Aquestes no van ser totes les mesures, però sí les primeres i les més importants que es prengueren. N’havien de seguir moltes altres.

Sabem que ens ho van impedir i ens preguntem: perquè hi ha enemics de la llibertat? Difícil resposta, potser en la ignorància i la por trobarem les causes de l’odi. Treballem, doncs, per la cultura i la felicitat. Siguem hereus de qui va fer possible un raig de sol en un mar de foscor.

La República neix de la voluntat de les persones, de la seva llibertat.

Eduquem ciutadans i ciutadanes lliures als esplais i ells ens faran més lliures a nosaltres.

■

l’editorial

Ara fa 75 anys

la crònica

Discriminats El col·legi Calassanç-Escolàpies de Sant Martí ens ha fet fora.

Per què? Per ser laics.

L’esplai Kasperle és una entitat infantil i juvenil que fa 30 anys que educa els infants en el temps lliure, transmetent-los els valors de l’amistat, la solidaritat i el companyerisme.

Des de 1986 estem federats a Esplais Catalans, Esplac, i eduquem des de la diversitat social i cultural. Però, sobretot, respectem les diverses opcions religioses, polítiques i de qualsevol tipus i no ens sentim identificats amb cap d’elles en concret.

Fins fa dos anys ser laics no ens havia comportat cap problema, treballàvem amb l’escola i hi havia un respecte mutu. Però, amb el canvi de Direcció, van començar els nostres problemes: ens volien imposar el seu model educatiu.

Convertir l’esplai al cristianisme, jerarquitzar el nostre sistema de funcionament i tenir el poder de vedar les decisions de l'assemblea de monitors i monitores. També volien canviar el nom de l’esplai per un nom... "més cristià". Aquestes eren només les condicions inicials que ens vèiem obligats a complir per a seguir fent esplai als patis de l’escola.

L’equip de monitors, després de consultar a pares i mares, a ex-

ens volien imposar el seu model educatiu.

Convertir l’esplai al cristianisme

monitors i exmonitores i a Esplac, va buscar diferents alternatives a la proposta de la Direcció, però l’escola es va mostrar intransigent.

per ser laics MANIFEST DE LA COMISSIÓ LOCALS SENSE SOSTRE A l’Esplai Kasperle vam lluitar per tal de continuar als patis que teníem cedits, però el juny de 2005 ens en van fer fora oficialment. On està el respecte i la tolerància de la qual presumeix aquesta escola? Uns valors que ensenyen als seus infants, però que no saben portar a la pràctica.

Malgrat tot, seguirem lluitant per la lliure educació dels infants.

Volem que l’Esplai Kasperle continuï sent un espai on les creences religioses siguin una opció personal dels infants i dels monitors.

Un cop vam tenir clar que l’escola ens feia fora, vam començar a buscar alternatives d’espai, amb

Volem que la nostra tasca educativa sigui valorada i rebi suport amb els recursos adients en temes de local

La comissió Locals Sense Sostre està formada per un grup de monitors i monitores de diversos esplais de Barcelona, federats a Esplac, i sorgeix per fer front a la problemàtica que pateixen molts esplais de la ciutat des de fa anys: la falta de locals en condicions dignes.

Fent una anàlisi de la situació actual hem constatat que els esplais laics de Barcelona es troben majoritàriament en algun dels dos casos següents: o bé han de pagar lloguers desorbitats per disposar d’un espai físic, o bé estan allotjats en locals d’altres associacions o escoles, amb els problemes que això comporta. En vista d’aquestes situacions, els monitors i monitores dels esplais han d’invertir temps i esforços per trobar-hi una solució, en detriment de la dedicació a la tasca educativa. Darrere d’aquesta problemàtica hi ha el fet que l’administració no ofereix els ajuts pertinents i necessaris per als esplais.

D’altra banda volem remarcar que l’educació en el lleure és un agent educatiu molt important en vista de les mancances del sistema educatiu actual. Considerem que allò que s’ofereix des de l’educació en el lleure complementa l’oferta de l’educació formal, ja que està basada en els valors. Podem treballar d’una manera més propera la forma que tenen els infants i joves de relacionar-se entre ells i amb l’entorn. L’educació en el lleure no és un bé de consum, sinó que es construeix entre totes les persones que l’integren (infants, monis i pares), promovent-ne la participació activa en el seu entorn social.

Som conscients que tant l’escola com l’esplai necessiten avançar al mateix ritme que la societat, i no entenem com, sent l’educació una necessitat tan important, no es destinen els recursos suficients a aquelles associacions que volem promoure-la. Tanmateix, l’educació en el lleure remunerada té més recursos i prestigi que la voluntària, quan els qui treballem de manera altruista no deixem de suplir les mancances de l’administració en l’àmbit educatiu i som un referent als barris.

Els monitors i les monitores dels esplais som joves que, a més d’estudiar i/o treballar, invertim part del nostre temps lliure en l’educació dels nens i nenes d’aquesta ciutat. Tot i que la feina que realitzem és necessària i beneficia els barris, veiem que està infravalorada, tant per les institucions com per la ciutadania. De la mateixa manera, creiem que el fet que la ciutadania no valori la nostra tasca es deu, en gran part, a la falta de reconeixement de les institucions.

També observem que altres entitats d’educació en el lleure es troben protegides per institucions religioses gràcies al fet que tenen un caràcter confessional. En canvi, les entitats laiques, ens trobem desemparades dins un estat no confessional. Finalment, només volem dir que sembla mentida que un govern que s’autoanomena d’esquerres, progressista i verd promogui tan poc l’associacionisme actiu entre els joves de la ciutat i que es mogui més per criteris econòmics que per criteris socials.

Comissió Locals Sense Sostre - 15.01.2006

■

el suport d’Esplac, amb la Federació d’entitats del barri, i també mitjançant reunions amb l’Ajuntament del nostre districte, cap de territori, regidor, Conselleria d’Ensenyament, etc. per tal d’arribar a una bona solució.

Aquest procés va durar més d’un any amb infinitat de reunions.

Totes aquestes reunions, van donar el seu fruit, des del setembre tenim un conveni firmat amb l’Ajuntament de Barcelona i l’escola CEIP Balmanya per la cessió del pati i el gimnàs de la mateixa escola els dissabtes a la tar-

CENTS per a tots els esplais, no ens podem conformar només amb la cessió de patis d’escoles públiques, creiem que això només és un pas per a una solució real. Volem un local propi per a cada esplai. Volem que la nostra tasca educativa sigui valorada i rebi suport amb els recursos adients en temes de local.

Hem d’anar més enllà!

Equip de monitors i monitores Esplai Kasperle

■

respectem les diverses opcions religioses, polítiques i de qualsevol tipus i no ens sentim identificats amb cap d’elles en concret da. Dins el gimnàs tenim un petit espai on ens caben dos armaris que són totalment insuficients per a tenir-hi tot el material de l’esplai. La resta del material el tenim al Centre Cultural la Farinera del Clot de manera temporal. Tampoc no tenim sales per fer tallers, ni reunions de monitores i monitors.

Des de la comissió Sense Sostre de Barcelona, formada per molts esplais d’aquesta ciutat amb problemàtiques similars a la nostra en el tema de local, estem lluitant per aconseguir LOCALS DE-

el reportatge

FestaMorfosi porta 2000 persones a Manresa en un joc de miralls d’aprendre i ensenyar Els esplais participants a FestaMorfosi es van concentrar, el dissabte a la tarda, a la plaça de Crist Rei de Manresa per començar la cercavila, una de les activitats plantejades com a eix de l’11a Trobada General, organitzada, enguany, pel Sector Bages-Berguedà. Més de 2000 persones, entre infants, monitors i monitores i membres de l’organització, van contemplar, en el punt d’inici, l’espectacle pirotècnic de l’associació Xàldiga, seguit, en altres espais del recorregut, per les actuacions de la Colla Castellera Tirallongues i de Geganters i Grallers de Manresa.

La Comissió Organitzadora potencia el pas de capgròs a granota com a eix de la trobada El grup de xics i petits, que hav i e n s o r t i t d e l ’e s c o l a Re naixença, van ser els primers d’asseure’s a la plaça. Giraven, a voltes, el cap i espiaven l’escena que se’ls descobria per sota de les caretes de granota que havien muntat. Així, els mitjans, grans i adolescents arribaven, mentrestant, pel passeig de Pere III i el carrer d’Àngel Guimerà.

Poder aixecar el vol i atalaiar aquell trencaclosques llampant de matisos hauria estat fantàstic. Però potser encara era més fabulós representar una de les peces que el conformaven.

Xàldiga va encetar la seva actuació pirotècnica. Les danses dels dimonis van esgarrapar el gest sorprès dels qui contemplaven

l’espectacle amb els ulls esbatanats. N’hi havia que s’enretiraven quan veien les guspires apropar-se; d’altres, en canvi, s’inclinaven per presenciar-ho amb més detall. Xàldiga donava el tret de sortida a la cercavila, que es prolongava, a continuació, pel passeig de Pere III.

Poder aixecar el vol i atalaiar aquell trencaclosques llampant de matisos hauria estat fantàstic

La Colla Castellera Tirallongues muntava un pilar de 4 en passar els esplais per la plaça de Sant Domènech. A poc a poc, i amb l’emoció corpresa, el toc de castell dels timbals i les gralles en marcava el ritme de construcció. Era fàcil quedar-te embadalit esperant la fi d’aquella torre, com un castell de cartes, que s’erigeix tan fràgil, però, a la vegada, per una estranya raó, almenys per qui desconeix les regles del joc, s’aguanta travat de manera sòlida. Al final, el castell es desmunta i les cartes es tornen a barrejar segons l’atzar i les gralles i els timbals van deturar el toc i els esplais que s’havien parat i esperat van seguir caminant cap a la plaça Major.

I, entretant, granotes i dimonis es miraven; i s’analitzaven castellers i capgrossos, i gegants i granotes, en aquell sublim moment d’aprendre i ensenyar mútuament, de contemplar i descobrir altri mentre ell fa el mateix, on observats i observadors es confonen, talment com un joc de miralls.

Tenia son, però poques ganes d’anar a dormir sense veure la flor promesa

L’actuació d’Ai Carai! va posar el punt final a la cercavila. I, encara més, el grup Sherpah va interpretar la cançó de la trobada, Canta, salta, balla amb mi!, mentre un frenesí de matisos es bellugava; nenes i nens s’entrecreuaven i es feien i es desfeien en rotllanes i trens. Aquella mateixa plaça Major que, els dies de cada dia, dorm la migdiada -que deia Clarín a La Regenta- sota el sol, però que, en ocasions assenyalades, s’engalana, curulla de gent: per la Festa Major de Manresa amb el Correfoc, pel Carnestoltes. I, aquesta vegada, per FestaMorfosi.

Els moments d’entremig Hi ha qui diu que les persones no es construeixen -només- en les grans gestes, sinó en els detalls; en els gestos, en la mirada, en els mots. Potser també és aplicable, aquesta consideració, als moments de convivència. Les activitats van distribuir el programa i els moments d’entremig el van teixir. Els àpats, les estones lliures, els minuts abans i després dels actes. Així, per exemple, els esplais es van conformar en rotllanes per dinar el dissabte, en els racons de la pista de bàsquet. Aquell vespre, alguns centres s’havien aplegat en grups molt més grans. A més, després, s’intercanviaven experiències de colònies i posaven jocs en comú.

Granotes i dimonis es miraven, en aquell sublim moment d’aprendre i ensenyar mútuament

La flor i els estels El joc de nit de xics i petits consistia a reunir els elements necessaris per a fer créixer una flor. Les nenes i els nens es bellugaven per la plaça de Crist Rei i el passeig Pere III, aquells qui, hores abans, havien estat desbordats de colors, amb petites i ràpides passes a la recerca d’aigua o de sorra o de llavors. Era divertit sentir el xiuxiueig inicial de la Maria i la Marta. Semblava que no volguessin trencar la delicada remor

dels arbres o la son d’aquelles persones que ja dormien. Mentre passaven les proves, emperò, les reserves es van difuminar i, d’aquesta manera, les converses, un xic més agitades, i els riures destapats van obrir, a poc a poc, la closca de la nit.

Les paraules del mag van lacrar el joc. D’aquell encanteri, n’havia de néixer una flor gegant, l’endemà a punta de dia. La Laia es fregava els ulls amb els punys. Tenia son, però poques ganes d’anar a dormir sense veure la flor promesa, que necessitava temps per a fer-se gran i, així, retardava el pas cap a l’escola Renaixença, on havien disposat els sacs i els aïllants.

I és que encisaven, la nit, les estrelles i la promesa d’una flor, i la remor entre les fulles i la closca destapada i un xic agitada dels nens i les nenes.

L’endemà I l’endemà, la flor. En efecte, a la porta de l’escola, balancejaven aquelles flors que els mots màgics havien engendrat. Després de preparar les motxilles, FestaMorfosi va acabar amb l’actuació de DeParranda! a la plaça Porxada, en què, altra volta, van convergir tots els esplais de la macrotrobada.

Aquesta vegada, però, van afegir-s’hi els pares que ja havien arribat a Manresa, on van participar en una gimcana per conèixer el centre històric de la ciutat. La recta final de la cercavila del dissabte havia coincidit amb l’hora baixa del dia; però l’eufòria i les rialles de la tarda es repetien en aquell acte de cloenda. I, després de tot, com diu la cançó, “tot canvia”. Però els Sherpah també canten que “res d’això no canviarà”. Els records, si hom ho desitja, romanen. I, entretant, com aquell viatge a Ítaca, segueix el camí de capgròs a granota.

Laura Fíguls Esplai Vic-Remei

■

Tot té una recompensa La FestaMorfosi és l’Onzena Trobada General d’Esplac i es va celebrar els dies 31 de març, 1 i 2 d’abril a la capital del Bages; era el primer cop que es feia a aquesta ciutat i després de tot va resultar ser un èxit.

Però, què hi ha darrere una Trobada General d’Esplac? Com es prepara el cap de setmana? Al darrere hi treballa la COT (Comissió Organitzadora de la Trobada). I molta gent es preguntarà, què fa la COT? Quines són les seves funcions? I els papers que té durant la trobada?

La COT no només actua durant els dies de la trobada, tot al contrari, la feina més intensa es fa durant tot el temps en què es va preparant la sortida.

Feia un any i mig que es preparava la FestaMorfosi. Cada dijous la COT es reunia per organitzar totes les activitats, per pensar en les infrastructures que s’haurien de fer servir, per elaborar el paper que tindrien els alliberats durant els tres dies, per saber on dormirien els infants, per pensar quins mitjans de comunicació podien fer publicitat de la trobada, per fer totes les instàncies necessàries per a realitzar les activitats al centre de Manresa… En fi, la COT és l’eix central de totes la Trobades Generals d’Esplac.

L’any passat els dijous van esdevenir el punt de trobada dels monitors i monitores que formaven la COT, els quals vam començar a preparar junts tot el que s’havia de fer, perquè tot rutllés tal com estava previst. Un dels primers aspectes a tenir en compte va ser l’eix de la trobada i el nom, acompanyat, això sí, de la imatge que seria el referent des del setembre per a tots els esplais, que la gent identificaria amb l’Onzena Trobada General d’Esplac. Després d’hores i hores de treure fum pel cap, es va arribar a una conclusió: igual que l’infant passa per tota una sèrie de fases fins arribar a ser adult, el capgròs les ha de passar per arribar a ser granota. Això seria la FestaMorfosi!

La trobada va començar a tenir forma i ben aviat va néixer l’element gràfic identificatiu. Una sèrie de capgrossos amb diferents vestits i diferents posicions que van quedar marcats a les samarretes que portaven les persones alliberades i els monitors i monitores dels infants que van assistir a la trobada. Com també va quedar reflectit el capgròs per a tots els qui es van quedar a dinar el diumenge, ja que a sobre del seu plat hi tenien un tovalló de color verd amb el dibuix de la trobada.

No podem oblidar, però, el que va suposar la cançó oficial de la trobada, feta pel grup Sherpah, que es va poder sentir al llarg de tot el cap de setmana, i de la qual tots els centres d’esplai havien pogut obtenir prèviament una còpia per anar-se familiaritzant.

Sembla que després de tota la feina que ha comportat l’Onzena Trobada General, els membres de la COT van quedar descansats quan van veure que el cercavila funcionava bé i que tots els carrers del

centre de la ciutat de Manresa s’omplien d’infants i monitors disfressats amb l’element identificatiu que s’havien fet abans de començar el cercavila. Riuades d’infants és el que es podia veure des de la plaça Crist Rei a les 6 de la tarda del dissabte dia 1 d’abril; finalment: la trobada estava sent un èxit!

No cal dir, però, que com a totes les trobades hi ha errors, hi ha coses que no s’han tingut en compte, com també algun moment de descontrol, però ja se sap, tot no es pot preveure! És important saber i pensar que la feina que hi ha darrere de la Trobada ha valgut la pena, com també és important que la gent se’n vagi amb un bon record.

ANÈCDOTES I CURIOSITATS ■ Hi va haver un esplai que va fer un carretó per poder portar-hi els infants més petits, per evitar que haguessin de caminar tant!

■ La COT es va posar a ballar la cançó oficial des de dalt del passadís de l’escola, de manera que tothom que va anar al dinar va poder saber qui eren els qui estaven darrere la trobada i la felicitat que duien a dins.

■ Molts dels xics que van venir a la trobada no van poder fer el joc de nit que se’ls havia preparat perquè estaven baldats del cercavila i del dia que havien portat!

■ El grup de joves de l’esplai Xiroc va conduir tot sol el cercavila amb un grup de percussió que feia mirar a tot aquell qui passava pel carrer!

■ Hi va haver més d’un curiós que volia saber què fèiem i es va interessar per entendre què hi feien tants nens i nenes a Manresa, i ho va demanar tal qual als monitors que hi havia al carrer... ja se sap, hi ha gent curiosa...

■ L’emoció que es va transmetre en el moment en què els infants feien el cercavila. Els membres de la COT cridaven d’emoció a través dels walkies!

Nausica Rubiralta Esplai Tres Pins

■

L’eufòria i les rialles de la tarda es repetien en aquell acte de cloenda

i tu què en penses?

Què t’ha semblat la trobada General d’Esplac?

Oriol Piqué Coordinador de la FestaMorfosi L'últim mes ha passat molt ràpid, semblava que no arribàvem a temps, però amb la feina que ha fet l'equip d'alliberats, jo crec que ha anat tot molt bé. Fins i tot ha fet bon temps, mentre que a les darreres trobades havia plogut. El que m'ha agradat molt, perquè no m'ho esperava, és que hi hagués tanta gent de Manresa que anés a veure la cercavila. Gent que deuria pensar: aquests estan 'pirats'! nens i nenes de tot Catalunya tallant els carrers de Manresa… Això em va emocionar. Com l'activitat de les famílies, que mai no havia funcionat massa bé i 200 pares i mares hi han participat molt motivats.

Demà no sé què faré, porto des de setembre treballant cada dia per a la trobada i ara estic content però penso que el dia que m'aixequi sense preocuparme de res de la trobada serà estrany. Ja ho ha estat aquest matí en veure que era diumenge dia 2 d'abril i pensar, el “dia 3 existeix?” No tenia projectes tan importants més enllà de la trobada.

Aida Ràfols, 17 anys, MIV de Vilafranca del Penedès En general la trobada ha anat bé. Però ens han fet fer unes activitats que no ens han agradat massa, ja tenim una edat. El millor va ser ahir a la nit, que ens van fer una festa amb música que va estar molt bé, i els jocs de coneixença del primer dia també van ser divertits.

Aida Guillaumet, regidora de joventut de l’Ajuntament de Manresa Estem molt contents que s'hagi fet la trobada a Manresa. Acollir tants infants i adolescents és un repte important, però ho hem fet amb molta il·lusió i crec que hem estat a l'alçada. El passeig ahir era impressionant, de colors i d'ambient.

Penso que la ciutat ho ha rebut bé i esperem que la gent que ha vingut hagi vist una ciutat canviada, diferent.

Pep Cases, pare de l'esplai Guaita'l d'Alella La veritat és que aquesta és la primera trobada que veiem i és molt divertida. Hem fet una gimcana per Manresa, hem conegut pares d'altres esplais i ens ho em passat molt bé. Una de les coses que valoro moltíssim de portar els nens a l'esplai, és que aprenen d'una gent jove, molt diferent dels pares, però amb uns valors molt macos. En trobades com aquestes es veu que la cosa no queda només en el poble, sinó que hi ha molta més gent a tot Catalunya que segueix aquests valors.

Gerard Dueñas 7 anys, MOVI He jugat molt i he fet amics nous de tot arreu. El que més m'ha agradat ha estat el joc de fer créixer la flor i el cercavila.

Ricard Cabello, membre de la COT Valorem molt positivament el nombre de persones que han participat a la FestaMorfosi i la feina dels alliberats, perquè sense ells no hauria estat possible. Jo em quedo amb tota la trobada, però el que més m'ha motivat és veure que els nens i nenes s'ho estaven passant bé a les activitats, que era la nostra intenció, i que el volum de gent no hagi suposat que les activitats es fessin pesades i que els assistents a la trobada no poguessin participa-hi.

Manuela de Madre, diputada del PSC Que gent jove, com la d'aquesta trobada, dediqui tantes hores del seu temps a treballar amb i per als altres, a educar i aconseguir una mica més de felicitat, és una tasca importantíssima i un servei al país, a través dels infants i les famílies. En un món tan competitiu, és una mica d'aire pur.

Marta Cardona 9 anys, esplai Vic Remei M'ha agradat perquè ha estat molt divertida, sobretot el cercavila, on vam anar amb els capgrossos.

Entrevista: Maria Aluja

■

2 El meu primer intercanvi internacional 3 1 casa, 4 països, 11 dies i 61 participants 4 Fonts d’informació recomanades

el monogràfic

1 Quitando espacios a la Guerra: Jóvenes creando su propio desarrollo

El treball internacional 2 Esplais Catalans

el monogràfic

1

Quitando espacios a la guerra: La Red de Jóvenes Constituyentes de Tarso, definen política

La Asamblea Municipal Constituyente de Tarso (Colombia), nace en el año de 1999 por iniciativa de Alirio Arroyave Marín quien convoco a distintos lideres e instituciones de la comunidad a un foro denominado Tarso hacia un nuevo milenio en el que se dio a conocer la crisis económica, política administrativa y social del municipio, que amenazaba no solo la estabilidad social, sino su desaparición como ente territorial por el aumento de la deuda pública, entre otros. ¿Qué es la Red? Es la integración de varios grupos de jóvenes del municipio que se están interesando por trabajar con los y las jóvenes, para conocer cuales son los problemas, las causas y buscar posibles soluciones. Es un grupo que lo único que quiere es “Quitarle Espacios a la Guerra.

La red municipal de jóvenes constituyentes de Tarso, lo que busca es tener una permanente búsqueda del desarrollo a través de medios y programas de formación desde la Cultura de Paz desde la tolerancia, el respeto a la dignidad humana. Formar personas autónomas capaces de construir y desarrollar su propio proyecto de vida, respetuosos y defensores de los derechos humanos, con vocación del cambio cultural para el desarrollo personal y social.

Qué es la asamblea Municipal Constituyente de Tarso.

Es un espacio abierto de organización social de la comunidad, representada por 150 voceros o delegados de las diferentes organizaciones, campesinos, juntas de acciones comunales, jóvenes, niños, mujeres, empresarios agrícolas, instituciones educativas,

iglesias, salud, entre otras; para ejercer el derecho y el deber constitucional, de participar en las definiciones de políticas públicas y el norte que debe tomar el municipio de Tarso.

Es un escenario para el diagnostico, discusión y planeación colectiva, teniendo en cuenta las necesidades de la comunidad, buscando el desarrollo y el bienestar de todos.

Es una Asamblea representada por todo el pueblo, y donde el alcalde toma las decisiones políticas y económicas del municipio junto con el pueblo. Ósea es el pueblo quien esta tomándole rumbo de su municipio.

A esta Asamblea, hacen parte los Jóvenes Constituyentes, que vienen implementando a mas de 500 jóvenes talleres de Cultura de Paz y resolución pacífica de los conflictos, planes de desarrollo juvenil, definiciones de políticas publicas de juventud.

El nodo central de esta red, esta integrada por 20 jóvenes, que vienen liderando el proceso por 2 años, y quienes han decidido trabajar desde los jóvenes y para los mismos jóvenes.

Estos además de estar estudiando y capacitando a los jóvenes, tienen una

as públicas de juventud, dentro de la Asamblea Constituyente de Tarso

“En Colombia la Red de Jóvenes Constituyentes de Tarso, se empoderan de los espacios de participación y buscan alternativas para Quitarle Espacios a la Guerra” microempresa de artesanías, uno de los objetivos de esta es buscar alternativas de trabajo para los jóvenes y otra la inversión sana del tiempo libre. El dinero adquirido desde estas microempresa tiene como finalidad ayudar a sus familias, seguir su formación académica y al mismo tiempo suplementar los materiales didácticos para los talleres en los grupos, Círculos de Convivencia como lo denominan ellos.

El objetivo primordial de la red es atacar la vulnerabilidad de la población juvenil, sometida a las consecuencias de la violencia estructural y del conflicto armado. La Guerra ahora se les esta mostrando a los jóvenes como la gran oportunidad de empleo, y ellos quienes ante la ausencia de nuevas alternativas

pueden optar por esta vía. En este objetivo la prevención es lo fundamental, pues en la medida en que los jóvenes creen su propias desarrollo se le esta quitando espacios a la guerra.

De la misma forma estos jóvenes se encargan de las diferentes actividades como la semana de la juventud, de la paz, y de actos culturales que se realizan en el municipio. Estos jóvenes ya son referentes en diferentes municipios de la región, y ahora están conformando una red subregional, que tiene los mismos objetivos “Quitarle Espacios a la Guerra: Creando su Propio Desarrollo”.

Julián Valles

■

(Colombia)

el monogràfic

Jóvenes creando su propio desarrollo

el monogràfic

2 El meu primer

intercanvi internacional Aquest seminari estava emmarcat dins el programa Youth, promogut per la Comissió Europea, amb un seguit d’objectius com el d’adquirir una visió nova o diferent de la societat per poder transmetre-la als joves amb qui treballem, conèixer altres cultures per poder aproximar-nos-hi i lluitar contra els prejudicis, intercanviar mètodes de treball de manera molt crítica, afavorir la participació i treballar conjuntament per enfortir els valors i les actituds de l’educació popular, la tolerància, la lluita contra el racisme i els prejudicis, i acceptar les diferències. Érem més d’una vintena de participants, amb representació de Portugal, Alemanya (entre ells un noi del Camerun), Romania, França i Catalunya, tots i totes animadors i/o monitors/es d’entre 17 i 42 anys, de les nostres corresponents associacions.

L’espai on es va desenvolupar el seminari era una casa rural molt maca, a prop d’una gran ciutat anomenada Angers, d’uns 300.000 habitants, a la regió de Mayans, a 300 km de París.

Era una casa habilitada amb diferents e s p a i s p e r p o d e r t re b a l l a r còmodament i amb habitacions de 4 persones i un gran jardí a l’exterior, on en el poc temps lliure que teníem

aprofitàvem per intercanviar jocs interculturals.

Durant l’evolució del seminari vam fer diferents sessions, entre les quals la presentació de les corresponents associacions, que era el que veníem a representar i l’explicació de quins són els nostres objectius i finalitats.

De les sessions, en puc destacar una que potser és de la qual m’he emportat més bon record. Ens vam dividir en grups i al grup que vaig triar vam treballar sobre el paper de l’animador a l’entorn rural en general, sense tractar temes com la xenofòbia i/o el racisme.

La sessió és va fer una mica difícil, ja que érem 6 persones (2 francesos que no parlaven anglès, 1 romanesa que parlava anglès, francès, i romanès, i entenia perfectament el castellà, i un alemany que parlava anglès). Aquesta sessió es va convertir al principi en una classe de traduccions simultànies sobre el paper de l’associacionisme en els diferents àmbits culturals, però realment va ser enriquidora i va afavorir una cohesió molt maca entre els sis participants que érem, ja que des-

prés d’unes hores de debats multilingüístics, la conclusió va donar lloc a la filmació d’un petit vídeo on cadascun de nosaltres representàvem un personatge d’un país diferent (no el nostre), i exposàvem els diferents problemes i/o avantatges que trobàvem en el nostre espai de desenvolupament associatiu.

A més a més de tot això, vam visitar dos locals d’associacions juvenils molt ben equipats, un més que l’altre, i tots dos amb molts participants.

En conclusió, ha estat una experiència que repetiria, ja que t’obre la porta a altres maneres de fer, et permet intercanviar, interaccionar, conèixer, sobretot, conèixer altres cultures que no queden tan llunyanes a la pròpia, i a més a més et permet viatjar!

Si algun cop teniu l’oportunitat de fer una activitat internacional, no dubteu, el món està ple de persones amb perspectives diferents a les vostres i amb moltes ganes de compartir-les!

Anna Jiménez EGS Penedès-Garraf

■

11 dies i 61 participants Aquest estiu passat 2005, l’esplai Isard – Flor de Neu ha fet una de les moltes activitats internacionals que es fan i es desfan en el món del lleure.

Han estat 11 intensos dies en una casa de colònies de La Selva amb 51 adolescents i 10 monitors d’Itàlia, França, Finlàndia i Catalunya, a més d’uns quants col·laboradors i col·laboradores del mateix esplai, d’altres esplais, d’Esplac i d’altres associacions.

A Esplac hi ha pocs esplais que acostumin a fer aquest tipus d’activitats amb freqüència. L’Isard – Flor de Neu ho fa quasi ininterrompudament des del 1998! Estem convertint això en una tradició en què el grup d’adolescents participa en no menys de dues activitats d’estiu durant els últims anys abans que aquests passin a ser monitors o bé deixin l’esplai.

L’estiu del 2005 ha estat pel grup de Bretons, 14 adolescents nascuts entre el 1988 i el 1989, el comiat de la seva llarga etapa de “nens i nenes” d’esplai i a la vegada la prova per convèncer-se que són capaços de seguir vinculats a l’esplai i en poc temps fer de monitors o monitores.

La feina comença el desembre del 2004 quan decidim que volem organitzar una activitat d’acollida internacional. Treballem dur tot el gener per trobar els contactes dels altres països, la casa i redactar i presentar el projecte per demanar la subvenció del “Programa Joventut” de “Joventut amb Europa” mitjançant la Secretaria General de Joventut de Catalunya.

Al març sabem que l’esforç ha valgut la pena perquè ens comuniquen des d’Europa que ens concedeixen el 100% de la subvenció sol·licitada. Tot segueix el seu curs. Ja hem arribat al punt sense retorn!

A partir d’aquí anem enllestint la preparació de totes les activitats, jocs, tallers i dinàmiques. Concretant les persones dinamitzadores de cada activitat, ja siguem nosaltres mateixos (monitors/es), com els Bretons o bé els monitors/es dels altres grups. Per a les activitats especials convidem a gent que vindrà expressament a dinamitzar-les i a les que els ho agraïm sincerament: Marc Garcia, de la Secretaria Tècnica d’Esplac; Àxel i Dani, del Xiroc i Cabrònica del Nord; les noies de “Medicaments que no Curen”; el pallasso Albert Vinyes; Jordi i Marta, de l’IFN i la monitora i traductora Anne Klein, d’Alemanya.

Entre el maig i el juny ajustem pressupostos i comprem el material. Precisament el primer cap de setmana de juny es fa la visita de preparació.

Vénen tres monitores, una de cada país (Finlàndia, Itàlia i França), per veure la casa de colònies, conèixernos personalment i per posar-nos d’acord amb la normativa i els temes quotidians.

El temps ens cau al damunt i en un obrir i tancar d’ulls arriba el dissabte 16 de juliol, dia D, la fi del compte enrere. Comença l’activitat d’estiu!. És un dia frenètic en el qual van arribant esglaonadament els diversos participants des dels seus respectius

el monogràfic

3 1 casa, 4 països,

el monogràfic

països. Els més matiners hem d’estar a les 8.30 a Sants per rebre els francesos. A les 14.00 arriben els italians al Prat i els finlandesos ho fan a les 19.35.

aspectes sobretot de comunicació i per tant, d’organització.

Però hem aconseguit sorprendre’ns a nosaltres mateixos perquè en un parell de dies ja oblidàvem les pors.

Tots els monitors i monitores construíem un veritable equip que funcionava en unitats que feien el que calgués independentment de la seva nacionalitat. Tothom s’ocupava ordenadament de tot i l’organització era quasi perfecta. Cadascú tenia el seu paper sense desentonar de la resta de l’equip. Els francesos Johan i Jérome dels més grans i dels més pallassos; els finlandesos Jyri i Marianne, els organitzats i organitzadors; els italians Fabio i Margherita els més joves i enrotllats; la jove alemanya Anne resolia els conflictes lingüístics i personals; la catalana Sheila, pendent de tot; la francesa Malika, com una mare i el català Oriol, el director, el que havia de vetllar perquè tot rutllés.

Els 11 dies d’activitat els vam dividir en 4 blocs: Primer bloc, de 2 dies: Presentacions, primers contactes amb la resta de participants. Fem jocs i dinàmiques per conèixer-nos. Cada país fa una representació teatral per presentarse.

Segon bloc, de 3 dies: Tallers de comunicació. Aprenen a comunicar-se mitjançant diverses formes i amb sentits diferents. Fan tallers de Música i Percussió amb l’Àxel i en Dani, de Malabars amb l’Oriol, en Jérome i en Jyri, de Teatre i Expressió Corporal amb l’Albert Vinyes; i dinàmiques de cooperació i desenvolupament amb en Marc Garcia i la gent del programa “Medicaments que no Curen”. Culminen el bloc amb una representació que han fet aquest cop en grups mixtes.

Tercer bloc, de 4 dies: Convivència.

Posen en pràctica tot el que han après aquests dies per comunicar-se entre ells i evitar la barrera lingüística que no els permet comunicar-se verbalment en molts dels casos. Fan activitats preparades prèviament pels mateixos participants des del seu país d’origen i cadascun prepara un menjar típic.

Quart bloc, de 2 dies: Comiat. Ens acomiadem de la casa, passem un dia a Barcelona i el dia 26 de juliol marxen tots els participants cap a la seva terra. Les ploreres a l’estació i a l’aeroport són considerables!

Amb l’experiència que tenim els monitors en altres activitats d’estiu, teníem por del que podria passar, perquè les activitats internacionals a vegades poden coixejar en alguns

“Un cop realitzada l’activitat, estem contents del resultat”

Entre els adolescents també teníem certa por de si hi hauria bon rotllo o no. Per això, cap a l’abril vam intentar sense massa sort que tots els participants i les participants donessin les seves adreces del Messenger. No vam obtenir resposta en aquest aspecte fins a mitjan juny, i només dels francesos. La idea va ser bona però no es va seguir amb interès.

Un cop realitzada l’activitat, estem contents del resultat tenint en compte que eren un total de 51 participants i que es feia difícil que tothom es fes amb tothom. Es van acabar fent grupets però tots amb gent de diverses nacionalitats. I el símptoma més indicatiu que podem estar contents és que s’han quedat tots amb les ganes de repetir un estiu més!

Oriol Piqué Esplai Isard-Flor de Neu

■

INSTITUCIONS

Parlament Europeu www.europarl.es

Generalitat de Catalunya (Departament de la Presidència – Secretaria General de Joventut) www.gencat.net/joventut/internacional

Portal web on trobareu informació diversa: accés als diferents formularis del Programa Joventut amb la Guia de l’Usuari (la qual ens dóna les pautes per implementar els projectes), accés al Llibre Blanc de Joventut (recomanacions de la Comissió Europea als estats membres sobre quines polítiques de joventut s’haurien d’impulsar), informació de cursos i activitats, entre d’altres.

Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales www.injuve.mtas.es

Portal web amb informació sobre cooperació internacional, formació i altres recursos. També hi trobareu el Programa Joventut.

Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea

Portal web de l’oficina del Parlament Europeu a Espanya. El Parlament de la UE no té el poder que solen tenir els parlaments dels estats (a la UE, el poder encara es concentra molt en cada estat), i per tant és un òrgan de ratificació (dels membres de la Comissió, dels pressupostos). Hi trobareu un accés destinat a joventut amb informació sobre el Tractat per a una Constitució a la UE, a més d’alguna guia didàctica sobre el funcionament del Parlament.

Direcció de Joventut i Esports del Consell d’Europa www.coe.int/youth

Portal web amb accés a formacions, campanyes educatives, el programa de subvencions del European Youth Foundation, accés als European Youth Centers (Budapest, Estrasburg i Lisboa), accés a l’equip de formadors en educació no formal del Consell d’Europa, entre d’altres.

www.europa.eu.int/comm/education/youth.html

European Youth Centre Budapest

Portal web de l’òrgan executiu de la Unió Europea (UE) on trobareu informació sobre polítiques de joventut, programes, el Llibre Blanc i novetats a Europa en l’àmbit juvenil. La informació que trobareu és en totes les llengües oficials de la UE.

www.eycb.coe.int

Consell de la Unió Europea www.ue.eu.int

Portal web de l’òrgan de decisió de la UE. El Consell està integrat pels ministres de cada estat, i es reuneixen per tractar temes per àmbits. El Consell és presidit per cadascun dels estats de la UE, de manera rotativa i seguint l’ordre alfabètic. Hi trobareu informació sobre la Presidència de torn i sobre les polítiques que s’hi impulsen.

Portal web on trobareu els mateixos recursos que anterior, però més centrat en l’educació, el lleure i els recursos pedagògics. Podeu accedir al Manual d’Educació en Drets Humans (Compass: www.eycb.coe.int/compass), al Manual sobre antiracisme i xenofòbia (Domino: www.ecri.coe.int) i a la Campanya “All equall, All different”, entre altres recursos.

The North-South Centre www.coe.int/T/E/North-South_Centre

Portal web sobre la promoció de la cooperació entre els països del sud i el nord del nostre planeta. Hi trobareu informació sobre el diàleg Europa Àfrica, Educació Global, Joventut i Diàleg Transmediterrani.

el monogràfic

4 Fonts d’informació recomanades

el monogràfic

RECURSOS PEDAGÒGICS

Partenariat Comissió Europea i Consell d’Europa

SALTO (Support for Advanced Learning and Training Opportunities)

www.training-youth.net

www.salto-youth.net

Portal sobre educació no formal de la Comissió Europea destinat a donar suport a les agències nacionals (ubicades a la SGJ i al MTAS) en la promoció del Programa Joventut. Hi trobareu una base de dades amb formadors d’arreu d’Europa, cursos de formació, entre d’altres. El SALTO està dividit en vuit centres segons l’àmbit de treball.

Portal web fruit de la cooperació entre la Unió Europea (la Comissió) i el Consell d’Europa. Hi trobareu informació de tot tipus, com els manuals en educació no formal per temes (t-kits) o la revista Coyote. També hi trobareu alguna unitat didàctica i informació sobre cursos.

Euromed Youth Platform (amb el suport de la Comissió Europea i el Govern de Malta) www.euromedp.org

Portal web destinat a la promoció de les relacions euromediterrànies, amb recursos diversos sobre cursos de formació i activitats.

ASSOCIACIONISME

International Falcon Movement – Socialist Educational International

Fòrum Europeu de la Joventut

www.ifm-sei.org

www.youthforum.org

Portal web del Moviment Internacional dels Falcons, del quals formem part com a entitat observadora. La IFM-SEI és entitat de ple dret del Fòrum Europeu de la Joventut.

Portal web de la plataforma associativa europea que aglutina els diferents consells nacionals de joventut i les organitzacions no governamentals juvenils internacionals (93 entitats membres). És la plataforma que representa les entitats juvenils europees en les diferents institucions, principalment la Unió Europea i el Consell d’Europa. Hi podeu trobar el pla de treball en matèria de joventut, accés a les diferents organitzacions membres, entre d’altres. També podeu accedir a l’equip de formadors en educació no formal d’aquesta plataforma.

Les Francas www.francas.asso.fr/

Portal web de la nostra entitat referent a França en la promoció de l’associacionisme educatiu laic i progressista. Podeu accedir a diversos recursos pedagògics. És membre de la FIEEA i de la IFM-SEI. APCC www.apcc.org.pt/

Fédération Internationale pour les Échanges Éducatifs d'Enfants et d'Adolescents (FIEEA) www.francas.asso.fr/

Portal web de l’entitat Les Francas.

Des de l’opció Qui sommes-nous? i International accedireu a la breu presentació de la federació d’entitats laica i progressista de la qual formem part.

La FIEEA és membre observadora del Fòrum Europeu de la Joventut.

Portal web de la nostra entitat referent a Portugal. Hi trobareu informació diversa de les accions que promouen. És membre de la FIEEA i de la IFM-SEI. Arciragazzi www.arciragazzi.it/

Portal web de la nostra entitat referent a Itàlia. Hi trobareu informació diversa de les accions que promouen i accés als diferents circoli. És membre de la FIEEA i de la IFM-SEI.

Campaments, Col貌nies, Rutes, Casals i Activitats Internacionals www.esplac.org/estiu

Informaci贸: de dilluns a dijous de 10 a 13h i de 16 a 19h divendres de 10 a 13 C/ Aviny贸 44, 2 Tel. 93 302 61 03 a/e: esplac@esplac.org

Els esplais es fan adults quan la gent no abandona el vaixell ARCADI COROMINAS BAIG President d'Esplac i del Moviment laic i progressista

Descobrir l'esplai emva canviar lavida!

Em va reafirmar en les meves idees i vaig trobar-hi un mitjà per vehicular la transformació social.

Aquest noi de 27 anys va costar de convèncer perquè anés a l'esplai i avui és president d'Esplac i del Moviment laic i P r o g r e s s i sta .

Mentre

l'entrevistem arribem a la conclusió que els seus dies duren més de vint-i-quatre hores: treballa, forma part d'una desena d'associacions i encara té temps per anar en bicicleta o jugar a futbol amb

Com arriba l'Arcadi Corominas a ser president d'Esplac?

Vaig arribar al món de l'esplai ara fa set anys, perquè jo de petit no havia estat a cap esplai. Després d'haver denegat en dues ocasions entrar-hi, unes amigues em van acabar convencent perquè fes de monitor del grup de joves. Jo, en aquells moments, tenia ganes de provar l'aventura d'alguna cosa nova, que llavors no sabia què era, però m 'en gre scava i.. . va se r u n descobriment que em va canviar la vida! Em va reafirmar en les meves idees i vaig trobar-hi un mitjà per vehicular la transformació social i amb moltes possibilitats de fer feina.

els amics. Però diu que això és culpa de creure en la militància activa i és que quan troba que una associació és interessant, no pot deixar de pujar al tren.

I d'aquí a l'Equip de Direcció?

De fet el meu primer contacte amb Esplac va ser l'any 2000, any en el qual vaig entrar a l'esplai que va fer la Trobada General a Vilanova, la Meditrobània, i com qui no vol la cosa, em van adjudicar la feina d'alliberat. Al cap de dos o tres anys vaig decidir entrar a l'Equip General de Sector (EGS) Penedès-Garraf. El primer any no vaig rascar massa bola però la Núria Bolet ens deia que era el primer any que l'EGS funcionava com un veritable equip. L'any següent la Núria va deixar de ser coordinadora i em van proposar que me’n fes càrrec. Va ser una sorpresa perquè no m'ho esperava i si alguna cosa m'ha ensenyat l'esplai, és a assumir les responsabilitats que et toquen i aquesta, em tocava. De coordinador de Sector vaig passar a

l'Equip de Direcció i el primer any també va ser la mateixa sensació d'anar una mica perdut. Per sort, hi va haver un període una mica més llarg per anar-se fent la idea de ser president i de liderar el procés de confecció d'un equip. Ha estat molt divertit.

En què creus que es notarà el canvi de presidència?

Em sembla que es notarà en una major proximitat de l'Equip de Direcció cap als esplais. Penso que això s'havia perdut, no sé ben bé per què, però en tot cas hi havia aquesta sensació dels esplais i és la que jo també tinc. El fet que l’agafem gent que fa poc que hem estat a l'esplai i que fins i tot encara hi tenim vincles, ens fa més propers i també ens fa tenir la visió més clara del que necessiten els esplais avui en dia. Es veuran idee s noves, més innovadores.

Ara quatre persones de l'Equip de Direcció són del Sector Penedès-Garraf...

Perquè és un Sector en què en els últims set anys s'ha viscut un clima d'eufòria i felicitat, a la gent no se li feia pesat anar al Sector, sinó que era un espai on poder trobar amistat, compartir moltes coses i treballar.

Som set esplais al Sector, dels quals sis participen activament a les activitats; si li sumem que hi ha gent disposada a treballar i que s'han fet molt bé els relleus, fa que a l'equip humà de l'Equip General de Sector

(EGS) hi hagi cinc persones i sigui més fàcil el relleu de l'Equip de Direcció. Hi havia se riositat, compromís amb el projecte i sobretot també molt de suport dels esplais. El fet de veure que els esplais responen a la teva feina, cada vegada t'engresca més. Jo penso que això també passarà al Sector Barcelona i al Bages, on ara hi ha cinc persones.

Als Sectors es viuen etapes cícliques, igual que als esplais. Si no som capaços de generar un relleu i garantir la continuïtat del nostre treball, el Sector també punxa.

Nosaltres, des de l'Equip de Direcció, hem d'assegurar que el treball sigui constant i passi pels EGS.

Actualment la salut dels esplais és l'òptima?

Jo crec que és bona, ja que la gent que va a l'esplai és feliç i fem esplai perquè ens dóna la gana. També és cert que en alguns llocs hi ha mancances de relleu de l'equip de monitors i monitores o d'infants i joves, per això cal generar recursos en els esplais perquè es facin campanyes per atraure més gent. També hi ha llocs on els esplais són forts. Al meu esplai fa set anys érem 40 infants i ara en som 140 i hem passat de 12 monitors i monitores a una trentena.

Creus que d'aquí a vint anys existiran els esplais?

Quan em vaig presentar a president davant l'Assemblea vaig començar amb una poesia del Gabriel Celaya titulada La poesia es un arma cargada de futuro i jo tinc el ple convenciment que els esplais som una arma carregada de futur, però no per disparar, sinó per fer ciutadans i ciutadanes més lliures i més actius, més crítics. Penso que segur que hi haurà canvis en el model d'esplai i hi haurà noves maneres de treballar, però els esplais seguiran fent feina com la fan ara o millor.

I per què hi ha tantes diferències entre els esplais que

són potents i els que no passen mai de la trentena d'infants?

Els esplais som una arma carregada de futur, però no per disparar, sinó per fer ciutadans i ciutadanes més lliures i més actius,més crítics.

No ho sé, però per experiència, a l'Esplai Drac Màgic vam començar a créixer en el moment en què els monitors i monitores no vam abandonar l'esplai i es va consolidar un equip de monitors joves molt engrescat i compromès amb l'esplai i amb una capacitat de treball increïble. A mesura que aquest equip de monitors ho deixa, però no se'n desvincula, el relleu que es forma des de baix, des del grup de joves, acaba sent potent perquè no se sent desemparat, no es veu sol ja que hi ha molta gent que es creu el projecte i els dóna suport i una capacitat de formació interna dels monitors i monitores. Això és molt important per a consolidar un projecte. Però cada esplai és un món i té unes característiques ben diferents.

Aquesta és l'experiència del Drac Màgic, però no puc assegurar que això sigui la fórmula màgica. El que sí puc afirmar és que els esplais es fan adults quan la gent no abandona el vaixell.

A mesura que aquest equip de monitors ho deixa, però no se'n desvincula, el relleu que es forma des de baix, acaba sent potent perquè no se sent desemparat ja que hi ha molta gent que es creu el projecte i els dóna suport.

Hem de créixerterritorialment perquè som els millors i perquè la laïcitat i el progrés han d’estar a l'ordre del dia.

Deies que una de les prioritats de l'Equip de Direcció era augmentar la proximitat entre els esplais. Quins altres objectius teniu?

Pel que fa al projecte educatiu, hem de ser capaços que els esplais facin més i millors activitats d'estiu, perquè és el mitjà més potent que tenim nosaltres per actuar en l'educació dels infants i dels joves. El fet d'estar aquests dies fora de casa ens dóna una eina pedagògica impressionant i per això hem de créixer en nombre pel que fa a aquestes activitats.

Hem de créixer territorialment perquè som els millors i perquè la laïcitat i el progrés han d’estar a l'ordre del dia. I el fet que l'última qüestió de negociació de l'Estatut fos la laïcitat, ens serveix a nosaltres per a reafirmar-nos que anem pel bon camí i estem a l'ordre del dia.

Ideològicament estem en un moment important.

També en l’àmbit territorial, crec que reforçarem m ol t els Se ctors geogràfics. El fet que tinguem EGS al Bages-Berguedà, al Barcelonès, al Maresme, al Penedès-Garraf i al Vallès, ens dóna unes possibilitats enormes d'estendre les potes i anar al territori, que és la gent més important de l'entitat, perquè són els que fan més feina, els més propers als esplais i són els que tenen més capacitat per anar al territori i convèncer la gent o altres esplais perquè s'afegeixin a l'associació.

Em sembla que el treball internacional també és un dels vostres objectius prioritaris...

Efectivament, veure món és formació i educació i ho hem de millorar, és una assignatura pendent. No pot ser que tinguem una comissió tan potent i que tan pocs esplais facin activitats internacionals.

I sobre el tema del problema dels locals als esplais, com us posicioneu?

Ara crearem la Comissió de Locals dins l'entitat, que fins ara només existia a Barcelona. Ens ha de portar a tenir clar què volem fer amb els locals dels esplais. Adquirir-los? Quan ho tinguem clar podrem generar projectes d'adquisició del patrimoni, demanar subvencions i ens les podran donar.

Què és per a tu el Moviment Laic i Progressista (MLP)?

Pregunta difícil perquè a l'Equip de Direcció actual considerem que estem lligats a poques coses i com que som un equip jove, som descarats a l’hora de replantejar Esplac i l'MLP. Fins ara ha funcionat com una organització d'associacions o entitats amb un ideari comú, que ens servia com a marca, que ens caracteritzava a tots. Nosaltres tenim la intenció d'anar més enllà, que l'MLP tingui molt més pes, que coordini molts més projectes i que torni a agafar una embranzida com fa tres o quatre anys i progressi. Cal que ho sentim tots més i que tingui una major presència, tant a les

nostres activitats de les entitats, com en l’àmbit de les relacions exteriors, que l'MLP sigui conegut . Un moviment, les entitats del qual lideren la UPEC, per força ha de tenir un protagonisme molt més gran del que té ara.

I ara que parlaves de les relacions exteriors, quines relacions tindrà Esplac amb les altres entitats d'associacionisme educatiu durant el teu mandat?

De treball, igual que entenc que ha estat fins ara. Totes ens trobem al CNJC i en altres Consells i és en aquests àmbits que es fa un treball comú. Sí que surten discrepàncies, tal com ha de ser, però com és evident hi seguim treballant. De fet, en l'última Assemblea del CNJC hi va haver un treball força interessant de les entitats educatives treballant conjuntament, braç a braç, i estem t re ba ll ant am b un a ll ei de re cone ixe me nt i f om ent d e l'associacionisme educatiu, que va ser consensuada per gairebé totes les entitats, exceptuant-ne una, i es va aconseguir després de set anys de treball.

Com és que aquesta llei que es discuteix i s’hi treballa des del 1997 triga tant a sortir a la llum?

Perquè la metodologia no sempre ha estat l'encertada.Intentar redactar una llei en el sí del CNJC deu ser molt difícil.

Que les lleis les faci qui les ha de fer i nosaltres ja treballarem perquè es respecti la nostra voluntat. Per això, l'últim any vam intentar fer un

document en què hi haguessin totes aquelles mesures que nosaltres creiem imprescindibles perquè les institucions ens reconeguini ens fomentin,i sembla que va ser així com ens en vam sortir.

Això ho vam posar ordenadament i emmarcat en el context de treball de les entitats d'associacionisme educatiu i vam portar-ho al Parlament de Catalunya. D'altra banda,també va ser una qüestió de diferències entre els projectes de les entitats.N'hi ha per qui el projecte educatiu dubto que sigui prioritari i nosaltres amb aquest punt de vista, evidentment,no hi lliguem.

Esplac ofereix un model innovador respecte de les altres entitats d'associacionisme educatiu?

No sé si és innovador o no, però el fet que es diferenciï molt bé el projecte associatiu de base del projecte de serveis, ens fa tenir les coses molt més clares, saber molt millor en què treballem i oferir un projecte real de transformació a partir de la vertebració associativa de la societat.

Creus que hi ha algun aspecte en què Esplac hagi de millorar?

Sempre cal millorar en tots els aspectes, però probablement el fet que el nostre projecte sigui de militància, ens ha d'obligar a dissenyar estratègies que ens permetin tenir gent als quadres intermedis de direcció de l'associació i crear un relleu constant. Hem d'intentar capgirar la periodicitat dels monitors i monitores dels

L'Equip de Direcció actual considerem que estem lligats a poques coses i com que som un equip jove, som descarats a l’hora de replantejar Esplac i l'MLP.

esplais i que quan estiguin cansats dels nens i nenes, no deixin l'entitat sinó que hi continuïn participant en altres àmbits i a Esplac. Això ens farà més forts i ens farà tenir moltes més oportunitats de fer progressar el projecte, d'arribar a molta més gent i de consolidar-lo.

I com ens veu la societat?

El que és evident és que manca un reconeixement social i institucional de l'associacionisme educatiu en general. Nosaltres estem convençuts que la tasca que fem és necessària i p e r a ixò i nt e nt e m q ue l e s administracions la reconeguin i la fomentin a través, per exemple, de locals, recursos, facilitats, formació... i a partir d'aquí tenir més eines per arribar a ser socialment reconeguts.

Quin valor afegit creus que té l'associacionisme educatiu?

L'alegria i la felicitat amb què els monitors i les monitores treballem és envejable en tots els àmbits. A l'escola i als instituts els professors no van amb la mateixa felicitat, o aquesta és la impressió que jo tinc.

També ens diferenciem per la manera innovadora com treballem, que fa que els infants se sentin part important de la societat i cal que facin fer sentir la seva veu.

I aquesta innovació educativa dels esplais, es filtra en altres espais educatius com és l'escola?

En general no es filtra, però sí que és cert que hi ha projectes puntuals a certes escoles, que s'assemblen a la manera de funcionar dels esplais, tot i que no és el més freqüent. Ens trobem amb un cert rebuig de les escoles i els instituts a treballar conjuntament i això és fatal perquè em sembla que tots plegats podríem aprendre els uns dels altres i la formació dels infants i joves ho agrairia. Per exemple, pel que fa als nens i nenes amb necessitats educatives especials, si es treballés conjuntament, segur que e n

Un polític: Joaquim Nadal.

Un defecte: No accepto les crítiques sobre Esplac.

Una virtut: El treball en equip.

A què et dediques professionalment?

Sóc secretari interventor d'un ajuntament. Ho tinc clar des de 3r de BUP i penso que cal que la gent que es dediqui a la funció pública per vocació i no perquè ho vegi com un xollo o estigui per sobre del bé i del mal. Cal un major sentit de la responsabilitat.

A les teves estones lliures…

En tinc? Hi entra ser president d'Esplac?

Un fet històric: La Revolució Francesa.

De gran vols ser…

Feliç.

On et trobarem si et perds?

A París.

Et sorprèn...

Sóc un il·lús i no paren de sorprendre'm coses.

Et molesta...

La intolerància i que es vulgui reescriure la història, i hi ha certs sectors de la dreta que ho volen fer i per aquí, no hi passo.

Un tema pendent...

Viatjar.

El primer que penses quan entres a la seu d'Esplac: Foscor.

Creus en la treva d'ETA? Hi crec, perquè confio més en els polítics actuals que en els d'abans.

Votaràs a favor de l'Estatut?

Sí.

Hem d'intentar capgirar la periodicitat dels monitors i monitores dels esplais i que quan estiguin cansats dels nens i nenes, no deixin l'entitat sinó que hi continuïn participant en altres àmbits i a Esplac. Això ens farà més forts i ens farà tenir moltes més oportunitats de fer progressar el projecte.

trauríem molt més profit i els infant millorarien. Això passa perquè també tinguem un reconeixement institucional cap a la nostra tasca de la mateixa manera que nosaltres ja reconeixem la seva.

Sent feliços i sent capaços de generar entusiasme i felicitat als nens i nenes ja transformem la societat.

Creus que des que es va canviar al govern tripartit ens beneficia ser laics i progressistes?

Estic convençut que sí, pel que fa als recursos, ajudes i reconeixement. El govern tripartit és molt més sensible, proper i ens ha ajudat més, però queda molt per a fer. Ara bé, també depèn de nosaltres que siguem capaços de generar projectes xulos.

Si haguessis d'explicar al Pasqual Maragall si val la pena això dels esplais, com li diries d'una manera resumida?

Li diria de dues maneres: que a ell li interessa apostar pels esplais. Això també ho faria amb els alcaldes i les alcaldesses, perquè els esplais vénen a cobrir les necessitats que la societat té en matèria d'educació de la ciutadania.Actualment les famílies no es responsabilitzen prou de l'educació dels seus fills i filles i la deleguen a l'escola, que està més preocupada per oferir uns coneixements curriculars, que per la formació de la ciutadania.

Els esplais apostem per l'educació en valors i per l'educació d'una ciutadania lliurepensadora, crítica, activa i cal apostar-hi.

Per acabar, vols dir alguna cosa a ls mon itors i monitor es d'Esplac?

Que siguin feliços perquè la felicitat i l'entusiasme és la manera d'educar més divertida que hi ha. Crec que sent feliços i sent capaços de generar entusiasme i felicitat als nens i nenes ja transformem la societat. Sí, jo els demano que afrontin la seva tasca amb felicitat i alegria.

Joffre Villanueva i Gemma Ustrell Ibarz

L’EQUIP DE DIRECCIÓ D’ESPLAC Arcadi Corominas Baig: Tinc 27 anys, visc a Vilanova i la Geltrú i treballo de secretari-interventor de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Sóc diplomat en Gestió i Administració Pública i monitor del Drac Màgic. He estat coordinador del Sector Esplac Penedès-Garraf i actualment presideixo Esplac i el Moviment Laic i Progressista. Dins l'Equip de Direcció també sóc el responsable de l'Àrea de Comunicació.

Sergi Contreras Mota: Tinc 23 anys, visc al Vendrell (Baix Penedès). Sóc el president de l'Esplai Xaloc i membre de la Junta de la Coordinadora d'Associacions Educatives del Vendrell. He estat membre de l'Equip General del Sector PenedèsGarraf d'Esplac i actualment en sóc el coordinador. Treballo de secretari tècnic en una associació i de comptable en una empresa de serveis educatius. Sóc el responsable de l'Àrea d'Economia i Administració d'Esplac.

Núria Bolet Olivella: Tinc 30 anys i sóc exmonitora del MIV (Moviment Infantil de Vilafranca), també vaig ser membre de l’Equip General del Sector PenedèsGarraf i des de l'Assemblea del 2004 assumeixo, com a membre de l'Equip de Direcció, la responsabilitat de l’Àrea Pedagògica d'Esplac, on dirigeixo programes com la Campanya d'Estiu, Ciutadania, entre d'altres. Actualment també sóc la responsable del Consell de Redacció de la revista Tercer Segona.

Marc Enrich Capilla: Tinc 26 anys, resideixo a Barcelona i sóc exmonitor de l'esplai Boix. Sóc llicenciat en Humanitats, tinc un Màster en Gestió Cultural i treballo a la cooperativa Entorn com a coordinador de serveis.Vaig ser coordinador de l'EGS Barcelona, del qual continuo sent membre, i actualment formo part de l'Equip de Direcció. Sóc responsable de l'Àrea Territorial, juntament amb la Neus.

Neus Bayó Puxan: Acabo de fer vint-i-nou anys, increïble, oi? Doncs sí, i encara estic contenta de rondar per la casa posant alegria, entusiasme i il·lusió perquè aquest projecte que anem construint arribi als infants i adolescents dels esplais.

Sóc de l’esplai Boix de Barcelona, he participat al Sector Barcelona i també he format part de la Secretaria Tècnica d’Esplac com a tècnica del Sector Barcelona.

Des de fa tres anys formo part de l'Equip de Direcció d'Esplac com a responsable de l'Àrea Territorial. També sóc biòloga i faig recerca en el laboratori d’un hospital.

Conchi Hurtado Espejo: Tinc 27 anys i resideixo a Barcelona, tot i que sóc de Vilanova i la Geltrú, com l'esplai Drac Màgic, del qual he estat monitora. També he estat membre de l'EGS del Sector Penedès-Garraf, com a referent pedagògica i a l'última Assemblea d'Esplac vaig ser elegida per formar part de l'Equip de Direcció.

Sóc la responsable de l'Àrea de Cooperació Internacional i, juntament amb la Núria, de la Pedagògica. Professionalment estic diplomada en Educació Social.

FINS A QUIN PUNT ELS PARES I MARES HAN DE PARTICIPAR A L’ESPLAI? Ara que ens pregunteu fins a quin punt participen els pares i mares a l’esplai, no crèiem que plantejar-nos això fos important, ja que ens adonem que fa molts anys que en som partícips molt activament i d’aquesta observació n’ha sortit aquesta reflexió.

Fins que no fas el primer pas per participar a l’esplai com a pare i mare,i col·labores sobretot en el funcionament intern, sigui amb el manteniment dels locals, la tresoreria o l’organització d’actes festius, no t’adones que la implicació de les famílies és important.

I si parlem del MIV encara més. Ja que des de fa 35 anys, el pares i mares han tingut i tenen,juntament amb l’equip de monitors i responsables, la facultat de decidir uns paràmetres de funcionament,organització i sobretot de comunicació.

Des que es van trencar les relacions com a secció de l’església,la unió que existia entre monitors i monitores,pares i mares,va fer esdevenir el MIV que actualment coneixem. El paper de les famílies durant aquests últims anys ha estat molt positiu pel desenvolupament que ha tingut, i continua tenint, aquesta relació amb els monitors i monitores. Sempre deixant clares les actuacions que han de realitzar els pares i mares,i l’equip de monitors i monitores dins l’entitat,aquests límits s’estableixen i es consensuen en un òrgan intern de l’esplai que coneixem com a junta,i que es reuneix quinzenalment per continuar treballant per l’esplai.

El fet de tenir aquest suport i implicació de les famílies dóna certa tranquil·litat a l’equip de monitors i monitores que formen part de l’entitat,així com a les noves incorporacions, tant de nous infants, noves famílies i nous monitors i monitores. A més a més dels infants, els monitors i monitores, els pares i mares són i seran un element més de l’estructura de l’esplai, no menys important que els altres, sempre que s’estableixi un relleu continuat i renovat espontàniament (participació a la junta) segons les diferents expectavives personals dels pares i mares implicats.

Aquesta implicació és voluntària, amb conscens i bon rotllo, tot això funciona gràcies a l’experiència que tenim des de fa molts cursos de participació a l’esplai, sigui com a pares i mares, o com a monitors i monitores.Si tots els membres del moviment ens plantegéssim la pregunta a l’inrevés, o sigui:“Cal que les famílies s’impliquin i participin a l’esplai?”la resposta del MIV seria i tant que sí! per això existim!

Magi Casanovas – president del MIV i pare de l’esplai Francesc Gelpí – secretari i pare de l’esplai Anna Jiménez – responsable

Des del moment en què els pares i mares porten el seu fill o filla a un esplai, la participació d’aquests en la vida del centre esdevé tan important com l’assistència dels infants.

Uncophemtriatelcentremésadienticoherent ambelsnostresinteressoseducatius i socials vers els nostres fills i filles,la qüestió hauria de ser de quina manera podem participar en la vida de l’esplai.És clar que un alt grau d’intervencionisme dels pares i mares podria arribar a malmetre el projecte pedagògic, per la qual cosa s’han de fixar els límits que els pares i les mares mai no hauríem de traspassar, per no influenciarmassa en el dia a dia del centre.La millormanera de fer-ho és coordinant aquesta participació mitjançant una comissió de pares i mares, de participació voluntària,i enla qual també l’esplaisigui present através d’unmonitoromonitora.

Latascacomamembredelacomissiódeparesimares,pot arribaraserengrescadora, si un ho fa des de la visió de l’esplai, com un punt de trobada de persones amb interessos comuns i amb un únic objectiu: ajudar els nostres fills i filles a créixer.

Ara bé,és aquesta la realitat social que es viu als esplais? Lamentablement,no tots els pares i mares veuen en els centres d’esplai la possibilitat de complementar la formació dels seus fills i filles, sinó que els veuen com un lloc més on“aparcar-los” durant unes hores. I és aquí on volia arribar: per contrarestar la passivitat d’alguns, és completament necessari que d’altres assumeixin el compromís,no sempre fàcil ni còmode, de participar activament a la vida de l’esplai. Penso també, que quan els nostres fills i filles veuen que assistim a reunions i col·laborem amb els monitors i monitores,ells se senten també més integrats,més actors i no tan sols convidats de cada dissabte.

La part positiva de tenir una comissió de pares i mares és que nosaltres també decidim,que tenim un fòrum on fer sentir la nostra veu i on canalitzar la d’aquells pares i mares que no formen part de la comissió.I podem aportar experiència, no com a monitors, no és tracta de qüestionar la seva tasca,sinó l’experiència com a adults, donar el nostre parer,posar seny i fre quan la il·lusió pot més que el sentit comú. I també a l’inrevés, animar quan pot faltar confiança.

En el nostre cas particular, al centre d’esplai El Drac Màgic, tenim, a més, el gran repte de continuar caminant cap a l’objectiu que té el centre des de fa anys,seguir el camí que d’altres van endegar abans que nosaltres: trobar un local que pugui assegurar el projecte pedagògic de l’esplai. Sabem tots,que aquest serà un camí dur i difícil, però, només el fet de poder participar-hi, ja és suficient per a fer-nos sentir que som part de l’esplai.

I, quin ha de ser el paper dels pares i les mares? Mentre els monitors i monitores treballen per assegurar el dia a dia, preparen les activitats pels nostres fills i filles, i garanteixen el bonfuncionament de l’esplai i laseva continuïtat,nosaltres,els pares i mares,hem de fer una tasca paral·lela que ajudi els pares nouvinguts,aquells que no tenen gaire temps però sí moltes ganes, els que en un inici no tenen clar per què porten els nens i nenes a l’esplai, a viure aquest punt de trobada com un lloc on tots tenim cabuda,grans i xics.

Demostrar als nostres fill i filles que estan allà i no en un altre centre perquè hi creiem,perquè ens hi sentim part integrant i integradora,perquè tots som l’esplai.

Cristina Cortés Mare de l’esplai Drac Màgic

La primera escola bressol del Moviment laic i progressista Desprésd’unsmesosderelaciócomaexperiènciapilotd’ENTORN,GrupCooperatiu,l’EscolaBressoldelBoscvasignar l’acorddecol·laboraciócooperativaquesuposalaincorporaciód’unaescolabressolalMovimentLaiciProgressista.

Després d’una successió de projectes d’escola bressol a La Roca, iniciats cap als anys seixanta, amb més o menys continuïtat, el maig de 1995 es reconeix oficialment la llar d’infants de La Roca del Vallès, gestionada de forma cooperativa.

Algunes de les persones que històricament havien format part d’aquest procés amb noves incorporacions, van acabar creant el setembre del 2004 l’Escola Bressol del Bosc, SCCL, que en aquells moments gestionava les 56 places de l’escola bressol de la població de La Roca del Vallès, situada en un edifici municipal.

Principis de l’Escola Bressol del Bosc, SCCL - Respecte al desenvolupament íntegre de l’infant - Pluralisme ideològic i valors democràtics - Coeducació - Participació amb la comunitat exterior - Formació permanent - El català com a llengua vehicular

La política social del govern tripartit de la Generalitat de Catalunya d’impulsar la creació de noves places d’escoles bressol i dotar-les de millors condicions de qualitat, porta a l’Ajuntament de La Roca a realitzar un edifici de nova planta per situar l’escola bressol municipal per a 82 places i treure’n a concurs la gestió per al curs 2005-2006.

Aquest fet suposa una reflexió interna entre les educadores de la cooperativa, que malgrat la seva reconeguda experiència i capacitat per realitzar les funcions pedagògiques pròpies de l’escola bressol, no es veuen preparades per a la gestió empresa-

rial d’un projecte que inclou la gestió del propi edifici de l’escola i un augment significatiu de places.

El fet que una persona de l’equip de direcció d’esplac treballés com a educadora en aquesta escola bressol, va facilitar contactar amb ENTORN. La situació d’aquesta cooperativa s’adeia amb l’estructura que es plantejava de Grup Cooperatiu. A més de la necessària coincidència ideològica, coherent amb l’ideari del Moviment Laic i Progressista, ENTORN, per mitjà d’un acord com a Grup Cooperatiu, podia aportar al projecte la seva capacitat empresarial i l’experiència en la gesti ó d’equipaments educatius i de

tracte amb les administracions públiques, i mantenir els punts forts de projecte arrelat a la població. Alhora potenciava la finalitat del Grup Cooperatiu de créixer empresarialment amb la incorporació al Grup d’una entitat de gestió d’escoles bressol.

La relació entre l’Escola Bressol del Bosc, SCCL i ENTORN ha possibilitat que els primers guanyessin un concurs i estiguin actualment gestionant la nova escola bressol municipal, Les O re net e s , a m b el s up o r t d’ENTORN. Aquesta relació que hem anat ajustant al llarg del 2005 ens ha servit com a experiència pilot d’ENTORN, Grup Cooperatiu i s ’ha s egel lat a mb l’a co rd d’incorporació d’aquesta entitat al Grup Cooperatiu i per tant, al Moviment Laic i Progressista.

Estem treballant conjuntament per incorporar més projectes d’escoles bressol al Grup Cooperatiu, i fer realitat la Xarxa d’escoles bressol del MLP, que posi en comú els recursos de gestió, formació i experiència.

Entorn, sccl

L’equip d’educadores de l’Escola Bressol del Bosc, SCCL es defineix com un equip de professionals de l'educació disposades a gestionar amb il·lusió i rigor l'Escola Bressol del seu poble. Volen fer de l'Escola un espai acollidor, agradable i suggeridor per als nens i per a les nenes, per a les famílies i, en definitiva, per a tota la comunitat educativa.

Volen gestionar l'Escola d'acord amb els principis cooperatius i la filosofia que aquesta opció suposa: gestió democràtica, oberta i participativa, interès per la comunitat i responsabilitat vers l'entorn on es desenvolupa.

ENTORN, Grup Cooperatiu La missió d’ENTORN, Grup Cooperatiu és sumar projectes de gestió de serveis adreçats a les persones, que apostin pels valors de l’ideari Laic i Progressista i ens permetin ser més eficients en la realització de les missions de cada organització.

Un grup cooperatiu és un grup empresarial en què el cap de grup és una cooperativa. En el nostre cas, el cap de grup és ENTORN, SCCL. El grup cooperatiu ens permet incorporar nous projectes, noves iniciatives, i en definitiva, més persones implicades en una mateixa causa.

Actualment formen part d’ENTORN, Grup Cooperatiu a més d’ENTORN: - Escola Bressol del Bosc, SCCL - Fundació Terra.

Web WWW.XARXAJOVE.NET Si busques un lloc on compartir les teves afeccions o trobar-ne de noves, xarxajove.net et serà d'utilitat. Podràs compartir des d'una partida de rol a un concert, organitzar des d'una costellada a una manifestació, participar en una tertúlia o trobar persones que tinguin les teves inquietuds.

Xarxajove.net posa al teu abast informació sobre les associacions juvenils de Catalunya, t'informa de les activitats en què pots participar i t'ofereix recursos per als projectes del teu esplai. A més, pots penjar anuncis i t'ofereix un cercador de totes les associacions juvenils de Catalunya.

Xarxajove.net és un web impulsat pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, amb el suport de la Secretaria General de Joventut, i funciona amb les aportacions directes de tots els i les joves que s'hi connecten.

Llibre COORDINEM-NOS! EL TREBALL EN EQUIP ALS ESPLAIS El llibre Coordinem-nos! El treball en equip als esplais de la col·lecció L'Esmolet aprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiu d’Esplais Catalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançant en la línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic adreçat a millorar la feina que es fa des dels centres d’esplai, i amb la finalitat sempre present de transformació i desenvolupament social.

Esplais Catalans Coordinem-nos! El Treball en equip als esplais Barcelona:EsplaisCatalans, 2006.(L'Esmolet;3) ISBN 84-609-9470-8

Anna Jiménez – Esplai MIV Col·laboracions:ManelGarcia Escuer (EsplaiXirusplai) i Albert Colldeforns (Esplai Drac Màgic)

En aquest llibre hi podeu trobar algunes de les claus per ajudar-vos a millorar la feina de l'equip de monitors i monitores del vostre esplai. Ens agrupem per necessitat, per funcionar millor, per subsistir, per donar-nos afecte, i a més a més, per poc que puguem, per millorar la societat en què vivim. Els equips de monitors i monitores tenen una finalitat, uns objectius i una feina a fer. I la forma d’arribar a assolir les fites marcades passa precisament per treballar d’una manera determinada: en equip. Sols no ho faríem, no tindria sentit, ni en seríem capaços. Necessitem els companys i companyes per a estar bé nosaltres mateixos i per a fer una feina plegats.

Però treballar en equip no sempre és fàcil. En termes generals, requereix un temps adequat de caldejament perquè les persones que el formen es coneguin i agafin prou confiança. No es pot córrer, s’ha de respectar el ritme del grup. També hem d’aprendre a comunicar-nos, a escoltar i comprendre els diferents tipus de pensament i d’idees que hi conviuen, s’han de resoldre els conflictes que hi sorgeixen... Cal, d’alguna manera, entrenar-se per a treballar en equip, com si d’un equip esportiu es tractés, i donar temps perquè les peces encaixin i finalment, donin resultats a través de la seva bona coordinació. Per aconseguir-ho, un primer pas és llegir-vos aquest llibre que de ben segur us serà una eina útil per a la vostra tasca a l'esplai.

Esplais Catalans, l’Escola Lliure El Sol, la cooperativa Entorn, La Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, la Fundació Terra, l’Associació de Casals de Joves de Catalunya i Acció Escolta de Catalunya formen el Moviment Laic i Progressista. En el terreny de l’acció política i social, el Moviment Laic i Progressista reivindica la salvaguarda de la dignitat humana i l’autodeterminació de les persones contra qualsevol limitació o pressió injusta. El Moviment Laic i Progressista està compromès en un impuls de canvi de la societat a favor del lliure pensament, la tolerància, la diferència, els drets humans i la ciutadania.

La Fundació Ferrer i Guàrdia , amb quinze anys d’experiència, treballa per la recuperació de la tradició lliurepensadora i la difusió de la pedagogia de l’Escola Moderna.

Esplais Catalans, Esplac, és l’associació d’educació en el lleure infantil i juvenil que agrupa 112 centres d’esplai d’arreu de Catalunya. Treballa per la renovació profunda dels centres d’esplai fins a conver tir-los en un autèntic espai dels infants.

L’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya promociona, fomenta i coordina iniciatives i projectes juvenils basats en l’autogestió i la democràcia participativa dels joves. Té 31 grups i cas als as sociats que agrupen 2.600 socis i 5.000 usuaris.

L’Escola Lliure El Sol és l’eina de formació per convertir els joves en ciutadans lliures. Realitza cursos diversos de formació d’educadors i dirigents associatius per més de 1.000 alumnes cada any.

ENTORN, sccl és la coooperativa de serveis socioeducatius que gestiona des de l’economia social projectes i equipaments. Actualment desenvolupa més de 150 serveis en 50 poblacions per a més de 50.000 usuaris.

La Fundació Terra és un instrument social per estendre el missatge que totes les persones podem i hem de fer petites coses per contribuir a salvaguardar el medi ambient.

Acció Escolta de Catalunya constitueix una proposta d’educació en la llibertat des de l’escoltisme; una escola de ciutadans actius, democràtica, oberta, progressista i catalana.