Tercer Segona num 19

Esplais Catalans

Número Especial: 25è Aniversari d’Esplais Catalans

Revista d’educació en el lleure

núm. 19 –2n quadrimestre de 2007

Tercer segona

Número 19 Segon quadrimestre 2007 Consell de Redacció Núria Bolet, Eva Sanahuja i Joffre Villanueva Coordina Eva Sanahuja Coordina el Monogràfic Eva Sanahuja Edita Esplac, Esplais Catalans Tercer Segona Avinyó, 44, 2n - 08002 Barcelona esplac@esplac.org www.esplac.org Tel. 93 302 61 03 Fax 93 302 00 89

L’EDITORIAL Carta oberta als monitors i monitores d’Esplac de fa 25 anys LA CRÒNICA In-Contro 2006

L’ENTREVISTA Entrevista a Josep Maria Villena i Lídia Marimon, membres fundadors d’Esplais Catalans.

EL MONOGRÀFIC 25 anys fent Esplac

Imprimeix Cevagraf, sccl Disseny gràfic i maquetació Clic Traç, sccl Fotografies Arxiu fotogràfic d’Esplais Catalans, Centre d’Esplai Drac Màgic, Sira Bernaus i Lorena Lorenzo

I TU QUÈ EN PENSES? Com t’imagines el futur d’Esplac?

REPORTATGE Cal preparar el projecte d’estiu?

Assessorament lingüístic Olalla Cegarra Revista quadrimestral Preu: 4 € Subscripció anual: 12 €

L’EXPERIÈNCIA Mindundi 2006. Reflexions sobre una experiència de ciutadania i participació

Associat a: RECOMANACIONS

Dipòsit legal B.12.418-2000 L’opinió de la revista s’expressa només a l’Editorial. Els i les articulistes exposen posicions personals.

Amb la col·laboració de: Generalitat de Catalunya Departament de la Presidència Secretaria General de Joventut

F

a vint-i-cinc anys, exactament el 31 de gener de l’any 1982, vàreu reunir-vos a Badalona en Assemblea Constituent d’una nova entitat, Esplais Catalans (Esplac).

Esplac naixia amb la voluntat d’unir els esforços dels esplais laics de Catalunya.

Avui han passat vint-i-cinc anys i Esplac és una Associació d’Esplais consolidada i amb una llarga trajectòria associativa. Ens agradaria explicar-vos com són els esplais i l’Esplac d’avui en dia, però també se’ns acudeixen mil preguntes per fervos de la vostra època, sobre com éreu els monitors i les monitores i com eren els esplais.

Hem intentat, des de les pàgines d’aquest Tercer Segona, respondre amb investigació i entrevistes algunes d’aquestes preguntes, però us animem a contestar aquesta carta oberta i que ens expliqueu el que vulgueu sobre els esplais i Esplac durant aquests vint-i-cinc anys. Nosaltres intentarem fer-vos una fotografia del com, el qui, l’on i el què d’Esplac i dels seus esplais avui.

Esplac, avui, és una entitat amb un centenar d’esplais associats.

Aquests esplais es concentren majoritàriament a les comarques de Barcelona i, alguns, a les comarques de Tarragona i Girona.

Cada esplai és un món ben diferent. Esplac compta amb esplais a grans ciutats, a les viles que amb els anys s’han convertit en mitjanes ciutats i en els pobles més petits. Tots fan esplai a la seva manera i a partir de les seves realitats; però tots ells tenen un objectiu comú; l’educació dels infants i dels joves a partir de la laïcitat i el progrés.

Els monitors i monitores dels esplais d’Esplac som joves amb empenta, més noies que nois, que comprometem, majoritàriament, cinc anys de la

l’editorial

Carta oberta als monitors i monitores d’esplac de fa 25 anys

nostra vida al treball per la transformació d’un món que no ens agrada gaire.

Ho fem de la millor manera que ho podem fer, acompanyant als infants en la seva educació i en el seu aprenentatge de ciutadania. Però també ho fem per reivindicar que els joves estem compromesos amb la societat i que ens interessa poder dir-hi la nostra.

Els Esplais d’Esplac, no restem impassibles vers tot el que passa en aquest món.

Per això hem entomat el repte de treballar amb els infants i les famílies nouvingudes, perquè esdevinguin ciutadans i ciutadanes lliures i de ple dret. De fet, cada 20 de novembre celebrem la Declaració Universal dels Drets dels Infants i reivindiquem que no es respecta a tot arreu. Per tant, reclamem que els infants siguin escoltats a l’hora de construir aquest món; un món en què els toca viure i ningú no els pregunta com els agradaria que fos.

I fem tot el que fem perquè enriquim el nostre entorn i perquè ens enriquim nosaltres. Perquè per educar, ens eduquem i educant, ens eduquen.

Ja veieu que no ens hem allargat gaire. De fet, un editorial no dóna més de si i esperem que us hàgiu endut una idea més o menys acurada dels esplais d’Esplac dels inicis del segle XXI. Ara ens agradaria conèixer com eren els vostres esplais del segle XX. Ens ho expliqueu?

I, per cert, felicitats a tothom qui ha participat, d’una manera o altra, en un esplai d’Esplac! Aquest aniversari no el celebraríem sense el treball de tots i totes.

■

la crònica

La finalitat de la Comissió de Ciutadania d’Esplac és la de promoure la participació de tota la població a les entitats de lleure infantil i juvenil, i també identificar-se com a vehicle d’inclusió de la població de diversos orígens a la societat actual.

IN-CONTRO 2006 La Comissió de Ciutadania d’Esplac està formada per monitors/es i educadors/es que treballem per l’educació en el lleure dels infants i joves d’avui dia, ciutadans que són els futurs actors de la nostra societat.

Si defensem que la realitat és canviant, que estem en una societat multicultural i que, volem engegar nous mecanismes per afrontar els nous reptes al voltant de la ciutadania, creiem també necessari saber on som, quins són els nostres objectius, com ens definim, quin és el nostre discurs i què és el que volem.

Des d’aquesta perspectiva la gran motivació que ens uneix al projecte IN-CONTRO és la de trobar un espai d’intercanvi d’experiències, treballar dins d’un mateix marc per trobar noves idees i alternatives, compartir i crear nous recursos per treballar la interculturalitat amb els infants i joves, i amb les famílies. I és per això que la finalitat de l’INCONTRO està directament relacionada amb les línies de treball de la Comissió de Ciutadania. Treballem per afavorir la convivència, i per això sempre estem cercant estratègies d’inclusió social.

L’IN-CONTRO és un projecte que es basa en la realització de trobades internacionals, on es comparteixen experiències amb entitats d’altres països de la Unió Europea, que treballen per la inclusió social des de l’educació en el lleure, i així, cercar entre tots estratègies. És una metodologia de treball tan complexa com enriquidora. Un dels aspectes a valorar és l’obertura de la ment (opening mind) que pots adquirir pel fet d’estar treballant, durant una estada

IN-CONTRO - Segons el Gran diccionari de la llengua catalana: IN: Prefix, del llatí in, que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost. Ex: intangibilitat, insegur.

CONTRO (A): La part desfavorable d’una cosa; inconvenient.

Oposició a algú o alguna cosa.

Així, el joc de paraules... tota una bogeria...

IN-CONTRO: trobada---- estar dins de la contra -- en contra de les contres...

Totes les activitats van resultar realment interessants. A l’hora de posar-les en pràctica fora de l’espai “In-Contro” es converteixen en eines molt útils per a treballar les relacions interculturals, essent conscients que la barrera més important a superar és la pròpia interiorització que tots tenim dels estereotips. Així mateix, la riquesa de veure els diferents punts de vista dels altres països i de les diferents persones fa que resulti més fàcil enfocar el tema de les relacions inter/multiculturals, sempre partint de les igualtats entre els éssers humans i no des de les diferències, com acostumem a fer.

determinada amb unes 50 persones diverses i, evidentment, amb punts de vista totalment diferents. Fet que també comporta desenvolupar la capacitat d’anàlisi i d’organització, així com l’empatia vers els altres.

Itàlia, Bulgària, Portugal, Anglaterra, França i Espanya han estat els països que ens hem trobat per observar i treballar les diferents postures davant diverses problemàtiques que existeixen avui en dia a l’hora de conviure, i així buscar estratègies i nous camins per treballar cap a la millora en la convivència i el coneixement mutu .

IN-CONTR-AN-DO-NOS Hi van haver 5 trobades: a Fasano (Itàlia), a Barcelona (Espanya), a Omnyanovo (Bulgària), a Milano (Itàlia) i el tancament, a Roma.

L’educació en valors és una de les línies més treballades, i el fet d’estar treballant aquest aspecte i viure envoltat de 6 cultures diferents alhora, amb valors diversos, ha estat molt interessant i enriquidor.

Uns dels aspectes més treballats a les trobades han estat els estereotips i prejudicis dins les societats actuals. I, tenint en compte la nostra predisposició durant les trobades a no estereotipar, a respectar, etc., el treball desenvolupat marca la diferència entre treballar amb els estereotips des dels teus valors i al teu lloc on vius, i fer-ho conjuntament amb altres cultures i a altres llocs. Treballar-ho des de dins, sentint i patint situacions determinades, ha estat realment complex i és una tasca de llarga durada.

De forma personal, i sabent que els temes tractats són delicats i coneguts, les activitats van ser fresques i sorprenents i a la vegada polèmiques, quant a les discussions generades als grups, afavorint-ne l’aprofundiment general i les conclusions individuals.

L’In-Contro és una experiència de treball i formació internacional que posa en comú i treballa, des del punt de vista de diferents cultures i països, temes que afecten directament la convivència intercultural que vivim avui dia. És per tot això que valorem de forma molt positiva el fet de participar en el Projecte IN-CONTRO. També creiem que és imprescindible donar-li la continuïtat que es mereix, per aprofundir en la feina que hem estat fent fins ara. ENCARA ENS QUEDA MOLT PER TREBALLAR! Moltes gràcies a tothom.

Sira Bernaus i Lorena Lorenzo Plataforma Poble-Sec per Tothom (Projecte Esplai de la Infància) ■

Ara que Esplac celebra el seu 25è aniversari, volem saber-ho tot sobre el procés de gestació del que, el 31 de gener de 1982 a l’Assemblea Constituent de Badalona, es va anomenar Esplais Catalans.

Perquè era necessària una associació laica d’esplais? Els monitors i monitores de llavors tenien les mateixes inquietuds que els d’ara? En quin context històric va néixer Esplac?

La Lídia i el Josep Maria ens responen a aquestes qüestions i moltes altres en una entrevista que ens ofereix una visió en perspectiva de la història de la nostra entitat.

El Josep Maria Villena i la Lídia Marimon van ser partícips de la fundació d’Esplais Catalans i, encara avui, desprès de més de 25 anys participen activament en el món de l’associacionisme educatiu.

Entrevista a Josep Maria Villena i Lídia Marimon

Josep Maria Villena

El meu inici associatiu va ser a l’escoltisme, a l’agrupament Canigó-Torras i Bages, del qual vaig ser cap durant uns quants anys. L’any 1974 diferents entitats escoltes laiques constituïm Escoltes Catalans, entitat de la qual sóc responsable del 1977 fins al 1980. És el període de la transició, de l’inici de la democràcia en què se celebra el 1r Congrés de Cultura Catalana.

El moviment associatiu està immers en una sèrie de reivindicacions com l’objecció de consciència, la majoria d’edat als divuit anys, llibertat, amnistia i estatut d’autonomia... i de noves experiències associatives. En aquest moment d‘estructuració associativa participo en la creació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) i del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). Cap als anys 80 neixen també diverses entitats de les quals formo part com a cofundador, com són Esplac, La Brúixola, Escola Traç i Joventut i Societat, on editem la revista “Papers de Joventut” i més tard “Entrejovenes”. El 1985, any Internacional de la Joventut, es gesta una nova entitat que el 1987 es constitueix com a l’Associació Diomira, de la qual sóc president actualment. Després vaig ser president de la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge durant uns quants anys. Pel que fa a la formació acadèmica vaig estudiar psicologia i des de sempre m’he dedicat professionalment o des del moviment associatiu a la comunicació.

■ Com es formaven abans els monitors?

L: Estant a l’esplai Sant Josep Oriol, cap el 1972, nosaltres ja havíem fet cursos de monitors. Els primers cursos es van fer a l’Escola de l’Esplai. Aquesta activitat de monitor no estava regulada per llei. Al nostre esplai s’iniciava l’exercici de monitor amb cursos de premonitors que organitzàvem nosaltres mateixos aprofitant l’experiència personal i el coneixement que havíem après als cursos de monitors.

■ Quin era el procés d’incorporació de monitors als esplais?

L: Al meu esplai i als que jo coneixia els monitors i monitores fèiem una declaració de principis (similar al compromís escolta) davant del grup i explicàvem perquè desitjàvem ser monitors, quina era la nostra idea sobre la responsabilitat del monitor i què volíem aportar al projecte. No hi entrava qualsevol... També fèiem algun curs d’aprenentatge com a premonitors.

■ Com va sorgir la idea de crear una associació laica d’esplais?

L: Teníem uns 20 anys a l’inici de la democràcia i cercàvem alternatives al fet religiós mentre anàvem descobrint la laïcitat. I va ser així que va néixer, entre alguns de nosaltres, el sentiment que l’associacionisme d’arrel catòlica

no era el nostre lloc. En el meu cas no estava d’acord a educar els nens i nenes per integrar-los al sistema establert, sinó que pensava que l’esplai era el lloc adient on havíem d’ensenyar a ser persones lliures, capaces de creure que podien transformar la societat i millorar-la. Nosaltres érem joves i més rebels i crèiem que era un moment de transició i de canvi que calia aprofitar.

Josep Maria Villena. Nosaltres, encuriosits, vam passar-nos un dia i mig fent-li preguntes! “Ah... doncs l’escoltisme té una branca laica?”“I com us ho veu fer?”. I així va sortir un embrió de gent que tenia necessitat de canvi.

J.M.: El 1977 el Servei de Colònies de

darrere immersos en la dinàmica del Servei de Colònies de Vacances i no volíem en cap moment fer un trencament, és més, mai no hem tingut aquesta voluntat. Aleshores, arran de la història del curs de directors ens vam començar a trobar uns quants monitors i vam anar indagant les possibilitats que teníem de crear una alternativa per als nostres esplais. Tot aquest debat el mantenien els responsables de centres i alguns monitors encara no en sabien res. Havíem de decidir quins responsables de centres ens vèiem suficientment agosarats per crear un nucli i constituir alguna associació laica.

A més, havíem de definir què enteníem nosaltres mateixos com a “laic” i això significava també una decisió que afectava les nostres creences i la nostra identitat personal. Al cap d’uns mesos vam voler conèixer l’opinió que li mereixia la idea, al Director General de Joventut, el qual ens va reconèixer la necessitat de crear aquest nou espai de

Vacances va revisar els seus estatuts i el seu ideari i, seguint els criteris de l’època, també el paper d’aixopluc que havia fet l’església en els moviments socials en temps de la dictadura. Es va demanar als esplais que ratifiquessin la seva confessionalitat o es busquessin alternatives. Alguns esplais van arribar a acords amb la parròquia, alguns pocs van aconseguir algun espai en un centre cívic o cultural i d’altres es van quedar sense local i sense cobertura jurídica. No hi havia alternativa laica en el lleure a excepció de l’escoltisme.

L: La cosa va començar a la tardor del 1979, quan vam fer un curs intensiu de directors de l’Escola de l’Esplai a Calafell.

Bé, ja sabeu què passa en els cursos intensius, la gent es troba i fa pinya...

En aquell curs ens van enviar un “profe” de sociologia perquè ens expliqués els moviments associatius juvenils del moment. Casualment va resultar ser el

■ I com vau aconseguir aquest canvi? Com va sorgir finalment Esplais Catalans?

L: Bé, nosaltres teníem uns esplais al

Lídia Marimon La meva vida associativa comença a l’esplai Sant Josep Oriol a l’esquerra de l’Eixample de Barcelona, però la meva primera experiència com a monitora va ser en un esplai del Barri del Besòs.

Posteriorment vaig retornar a l’esplai Sant Josep Oriol, anomenat Club Oriols, com a monitora. Aquest esplai era conegut a la ciutat com a innovador i renovador pedagògic i tenia uns 150 nens i nenes amb un equip de 18 monitors. Essent responsable general del centre vaig ser, també, responsable de zona del Servei de Colònies i Vacances.

Sóc membre fundadora d’Esplac i vaig formar part de diferents equips de govern fins l’any 1989. Des d’aleshores la meva vida associativa es desenvolupa a l’Associació Diomira, on sóc membre de la Junta i de la Taula de Comunicació.

lleure i ens va adreçar a en Josep Maria Villena com a coneixedor del tema i assegurar així el suport de la Generalitat en cas que es crees la nova entitat.

J.M.: A les reunions de la Taula de Joves de Catalunya, (l’espai unitari, previ al Consell Nacional de Joventut de Catalunya) ja ens formulàvem la qüestió: “a Catalunya hi ha escoltisme confessional i laic, i d’altra banda, només esplais confessionals. Aquí fa falta la quarta opció”. Inicio trobades amb dirigents d’esplais que comparteixen la mateixa inquietud i Escoltes Catalans accepta i veu de bon grat aquesta tasca d’establir contactes per a la constitució d’una nova entitat que ompli aquest buit. Paral·lelament a les meves responsabilitats escoltes, dono suport a la creació del que serà més tard “Esplais Catalans”. Escoltes Catalans cedeix una habitació de la seva seu del carrer Cervantes per a fer-hi reunions.

L: Això va ser un acte de cooperació associativa: Escoltes Catalans confiaven en nosaltres. D’acord que teníem al Josep Maria que ens feia d’intermediari, però vull dir que, a vegades, quan una entitat veu que en vol néixer una altra, hi ha un recel d’espai associatiu. En canvi, en aquell moment hi havia aquest tarannà de dir, “el que hem d’aconseguir és ajudar a consolidar aquesta branca laica del lleure”.

J.M.: Aleshores entrem en el període del 1980 i 1981. Un any llarguíssim pel fet que volem ser molt democràtics, molt assemblearis, molt participatius amb un xic d’ingenuïtat pròpia del període de transició..., i finalment fem una reunió preassemblearia a la sala “Newman” de la Plaça St. Felip Neri, on el Club Sant Felip Neri organitzava molts actes reivindicatius. Els que lideràvem la iniciativa ja sabíem que la tiraríem endavant, però convoquem a altres dirigents d’esplais per a fer-losen partícips: alguns són independents i d’altres procedents del SCV. I és aquí on s’assabenten de la nostra proposta i alguns s’hi enganxen.

L: Sí, però hem de recordar que abans d’aquesta preassemblea alguns esplais ja es van desentendre del projecte a causa de l’ideari. Després de la preassemblea, amb els esplais restants, vam arribar a l’acord de crear una associació d’esplais laica i ens vam posar a treballar en el projecte. Ara bé... no teníem ni un duro!

J.M.: La segona fase va ser la d’aconseguir els recursos necessaris.

L: Havíem de constituir un secretariat que es reunís de forma periòdica i que preparés l’assemblea constituent.

■ Com van reaccionar els vostres esplais un cop constituït Esplac com una associació educativa laica?

Estaven engrescats o es van mostrar reticents?

L: Algunes de les persones que vam fundar Esplac no ho vam poder fer amb els nostres esplais doncs, com en el meu cas, els esplais estaven formats per famílies fortament arrelades a les seves parròquies. Alguns d’aquests esplais amb els anys han acabat entrant a Esplac.

Personalment, després de coordinar l’assemblea constituent vaig deixar el meu esplai i vaig estar dos cursos fora d’Esplac, on vaig retornar per entrar a l’equip de govern.

■ I per on vau començar a treballar?

Pel projecte pedagògic, l’ideari...?

J.M.: Volíem que el naixement de la n ova e nt i t at e s t i g u é s m o l t fonamentat, amb un ideari clar i sustentat en tres o quatre eixos vertebrals: laic, independent, país i medi ambient. El més polèmic va ser el de la laïcitat; en aquell període no era fàcil trobar referents laics: autors, llibres o articles als diaris que ajudessin a crear un estat d’opinió col·lectiu sobre aquest tema. Eren temes tabú. La redacció de l’ideari d’Esplac va significar mesos de debats per arribar a un consens i

L’objectiu principal d’Esplac era l’educació dels infants i adolescents (…); volíem educar-los en la llibertat, ser respectuosos amb els seus valors i les seves creences personals i a ser independents respecte de qualsevol institució o partit polític. reafirmar-nos en la nostra opció laica enfront a altres tesis pluralistes.

■ Cap a on van ser els primers creixements?

L: També havíem de decidir si optàvem per ser un moviment, una associació o una federació... Nosaltres volíem ser un moviment educatiu i no una federació!

L: Cap el 1984 em van demanar que tornés a Esplac, perquè necessitaven algú que no tingués cap responsabilitat directa amb cap esplai i així tingués més temps per dedicar a l’entitat. Vaig entrar a l’equip com a responsable de centres i de l’expansió d’Esplac. Calia coordinar els esplais per aconseguir que fessin reunions sectorials, que comencessin a veure la necessitat de coordinar-se entre ells i no només de venir un cop l’any a l’assemblea.I aleshores ens dedicàrem a trucar a gent i anar amb el cotxe a fer visites als esplais, sovint a la nit .

Consideràvem que estar presents a les comarques era molt important, no volíem res de centralismes! Els centres d’esplai de Badalona i Santa Coloma de Gramenet ja eren membres constituents de l’entitat, després van entrar els esplais de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, alguns del Maresme (a Mataró hi havia un nucli molt important d’esplais en aquell moment), i del Vallès...

■ Per què no una federació?

J.M.: No volíem que la nova entitat fos tan sols el resultat d’una suma de grups d’esplai, sinó que havíem de ser un moviment educatiu, actiu, creatiu i amb projecció de futur.

■ I redactant l’ideari, per què us vau decidir pel terme laïcitat i no pel de laïcisme?

J.M.: L’objectiu principal d’Esplac era l’educació dels infants i adolescents en una època de la seva vida molt manipulable; volíem educar-los en la llibertat, ser respectuosos amb els seus valors i les seves creences personals i a ser independents respecte de qualsevol institució o partit polític.

L: D’alguna manera l’entitat naixia amb la voluntat de donar molta llibertat personal als infants, però alhora educarlos per aquesta llibertat i sense dogmatismes. Per això volíem diferenciar explícitament el laïcisme i la laïcitat.

■ Quina estructura tenia Esplac?

J.M.: En els inicis hi havia un president, un vicepresident i un responsable pedagògic, i un secretariat format per un secretari general, un tresorer i un responsable de centres que feien la feina més tècnica. No hi havia ningú remunerat!

■ Quins referents internacionals hi havia?

J.M.: Al principi el nostre referent van ser els Francs et Franches Camarades (Francàs).

L: Sí, estàvem molt contents d’haver establert contacte amb ells perquè sempre havíem mirat cap a França en temes ideològics, pedagògics...

J.M.: I amb Francàs es va aconseguir fer dues activitats d’intercanvi

internacionals importants: una trobada a Montpeller i una trobada a Catalunya a la casa de colònies El Xalió, prop de Banyoles.

L: A través de Francàs vam conèixer també a Archiragazzi, d’Itàlia. A partir d’aquí ens vam començar a plantejar fer una entitat europea juntament amb Itàlia i França, el resultat va ser la FIEEA (Fédération Internationale pour les Échanges d'Enfants et d'Adolescents).

A Francàs també van entrar Marroc, Tunísia i Egipte. I un cop constituïda la FIEEA vam fer una trobada general de la nova entitat a la primavera del 1987 a Barcelona, a les “Llars Mundet”.

El 1986 vam organitzar a Madrid el Primer Encuentro Estatal de Tiempo Libre i vam convidar-hi altres entitats laiques.

■ Quin futur imaginàveu per a l’associacionisme educatiu?

J.M.: Al llarg d’aquests 20 anys, després de la constitució del Consell Nacional de Joventut de Catalunya, no s’han complert les expectatives d’afiliació previstes pel conjunt dels moviments educatius. Crèiem que la nova situació democràtica afavoriria que en els següents anys el nombre de nois i noies associats creixeria considerablement.

Això no s’ha produït ni tampoc s’ha aconseguit una millora notable dels equipaments dels grups de base: molts esplais i agrupaments no tenen un equipament en condicions i molts estan en situació de precarietat...

L: Sembla que la millora en el benestar de les famílies que s’ha produït en els darrers anys hagi fet que s’oblidi aquesta consciència social que teníem i empenyia a dur a terme tots aquests

Els monitors i monitores d’avui necessiten també més suport i més formació.(…) Són les entitats les que han d’anar detectant les problemàtiques que tenen els esplais per anar-los donant les alternatives adequades al moment. projectes de millora social. Tampoc s’han fet polítiques decidides per incentivar les associacions d’educació en el lleure.

■ I per a Esplac?

J.M.: Comparat amb el conjunt d’associacions, a Esplac les coses han anat millor. Haver arribat a 100 esplais és un creixement significatiu per ser aquesta una de les entitats de lleure més joves.

L: El més important per a nosaltres és que Esplac ha acabat tenint la importància dins el teixit associatiu que nosaltres prevèiem. Si no haguéssim tingut tan clar que Esplac havia de ser una entitat perdurable i que amb el temps aniria adquirint pes i presència en el país, penso que no haguéssim passat tant de temps gestant-lo: definint i pensant què volíem que fos Esplac.

J.M.: També valorem molt que Esplac com a entitat de lleure educativa ha estat fidel als principis i valors que la van inspirar: catalanitat, laïcitat, igualtat, sostenibilitat...

■ Com veieu el sector associatiu juvenil actualment? Quins creieu que són els seus reptes actuals?

J.M.: Pel que fa als infants i adolescents, que són el nucli més important del lleure educatiu, des de l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants el 1989 no existeix a Catalunya un moviment social suficientment estructurat que defensi els drets dels seus infants i adolescents integralment. Encara avui no hi ha polítiques nacionals d’infància. Els vincles infant-família i infant-educació han obviat la

consideració dels nois i de les noies com a ciutadans de ple dret.

Darrerament l’esforç del teixit associatiu, la voluntat del govern i les polítiques d’algunes entitats locals són més esperançadors. Cal avançar en aquest sentit doncs s’està perdent un temps valuós per a la cohesió social.

L: Quant a joventut, als anys 80 es va fer una embranzida forta en l’àmbit local, als 90 ens hem adormit una mica sobre els llorers i ara ens trobem que hem caigut al parany que crèiem que un cop solucionat un determinat tema no tornarien els p r o b l e m e s . A ra m a t e i x l e s problemàtiques potser vénen amb un altre embolcall però en el fons tornen a sorgir problemes que als 80 pensàvem haver superat. Als 80 parlàvem d’inserció laboral i no de joves molt ben preparats però sense feina com ara... El dret a l’habitatge i l’emancipació no es manifestaven amb la cruesa de l’actualitat però també es vivia en condicions precàries i els joves tampoc podien marxar de casa fàcilment; els temes de salut potser no eren tant de salut mental com ara, però sí que eren de drogues, d’embarassos no desitjats, etc. Són temes que segurament us sonen i que avui us heu de tornar a plantejar. La diferència podria ser que abans els joves creaven associacions per canalitzar les seves inquietuds i resoldre els seus problemes, i potser avui no tenen tan clar que aquestes associacions siguin les adients per a fer-ho.

■ Com us imagineu Esplac d’aquí a 25 anys?

L: Tornen a venir temps durs per a les

entitats...

J.M.: L’individualisme, l’egoisme, la competitivitat, les interferències polítiques, la sensibilitat social, no juguen a favor...

L: Per tirar endavant, els dirigents de les entitats hauran de posar-hi el coll. Si Esplac continua independent d’altres estructures i aquestes no condicionen la vida dels esplais, penso que Esplac pot superar aquesta crisi que passen ara les entitats educatives. El resultat potser no serà el que veiem ara, però sí en potencia els valors i segur que seguirà endavant com a moviment educatiu.

Hi ha moments de la vida que tothom et vol fer dubtar de tu mateix, t’insisteixen a canviar però, al final, el que ensenya la vida és que si tu ets conseqüent i fidel amb els teus principis, al cap dels anys pots anar amb el cap ben alt i reclamar el que et pertoca.

■ Què diríeu que és essencial perquè Esplac perduri 25 anys més?

L: Doncs jo diria que els esplais necessiten tenir més suport de l’entitat.

Els monitors i monitores d’avui necessiten també més suport i més formació. Cada cop que algun monitor/a ha despuntat l’hem estirat cap a l’estructura de l’entitat, i potser no ens hem preocupat suficientment per la base i no ens hem adonat que la raó d’existir del moviment són precisament els esplais. Són les entitats les que han d’anar detectant les problemàtiques que tenen els esplais (amb la integració, el nombre de nens i nenes afiliats, la resposta de les famílies...) per anar-los donant les alternatives adequades al moment. El risc és que els moviments es quedin sense base. Hem de ser capaços de reinventar moltíssim sense renunciar a la nostra essència.

■ Què els diríeu avui als monitors i monitores dels esplais?

J.M.: Els diria que creguin en l’home i la dona i en la llibertat com un gran valor per créixer en coneixement i humanitat, sent creatius amb imaginació i sense por.

Un polític L: I que no tinguin por d’educar perquè, a vegades, quan un monitor o monitora s’adona de la transcendència de la seva feina s’espanta. I és per això que necessita formar-se molt.

J.M.: Mandela.

L: Gandhi.

L’últim llibre que has llegit J.M.: Fins que et trobi, de John Irving.

L: Los retos de la interculturalidad en el Mediterráneo, de Quaderns de la Mediterrània.

■ Quin paper han de tenir els esplais en la integració de la nova ciutadania?

Una cançó

És un tema complicat d’afrontar i moltes vegades ens trobem que els monitors i monitores no saben tractar adequadament els nens i nenes que vénen de fora. Són nens que vénen de cultures molt diferents i que tenen un tarannà i un comportament molt diferent del que els monitors estan habituats a veure i que contrasta amb les vivències que han tingut en els seus propis esplais. I és normal que els monitors s’espantin de la feina que representa no tan sols educar en el lleure, sinó aconseguir que les famílies entenguin la tasca educativa de l’esplai.

El futur de l’esplai no es pot entendre sense aquests nens i nenes.

Un fet històric

Montse Piñol Eva Sanahuja Joffre Villanueva ■

J.M.: A Margalida!, de Joan Isaac.

L: Alguna de Kat Stevens.

J.M.: Les revolucions juvenils, el maig del 68, Tiananmen el 89, Mèxic...

L: L’arribada de la democràcia a Espanya.

A les teves estones lliures...

J.M.: La muntanya, llegir.

L: Si no en tinc d’estones lliures!

A què jugaves quan eres petit?

J.M.: Érem molts germans i jugàvem fàcilment a casa...

L: Amb els meus germans, amb els mobles de casa, a l’esplai.

Et sorprèn...

J.M.: La mala voluntat de la gent.

L: Que tan malament com va tot, tot vagi tan bé. Que l’ésser humà tingui aquesta capacitat de sobreviure cada dia quan jo ho veig tot tan complicat.

Et molesta...

J.M.: La falta de diligència.

L: L’engany. Se’m pot dir tot, però que sigui veritat. Penso que la mentida és innecessària.

Un tema pendent J.M.: Els drets dels infants.

L: Disposar de més temps per a mi.

On seràs demà a la mateixa hora? (22:00) J.M.: (A la Lídia) Quina reunió toca demà? En una reunió segurament...

L: Si no tinc cap acte seré a casa meva, perquè hi sóc tan poc que tinc moltes ganes de ser-hi.

Què t’ha passat pel cap quan has tornat a entrar a Esplac avui?

J.M.: Doncs participar en un projecte important adreçat a infants i adolescents.

L: Jo m’he emocionat molt perquè fa molts anys que no estic a Esplac, perquè ha estat la primera vegada que he entrat a aquesta seu i m’han vingut moltes coses al cap...

Un desig que demanaries tot bufant les espelmes del pastís del 25è aniversari d’Esplac.

J.M. i L: Que faci 25 anys més com a mínim.

2 25 raons per a congressuar-nos 3 Programa d’actes del 25è aniversari d’esplais catalans

el monogràfic

1 25 anys d’història

4 Moltes felicitats Esplac!

Esplais Catalans

25 ANYS D’HISTÒRIA 1

el monogràfic

Un recorregut per la història d’Esplais Catalans Antecedents Tot i que Esplac es constitueix el 1982, la història dels esplais laics ve de bastant més lluny. Als temps de la República ja es feien colònies d’estiu per a infants, de caràcter públic i popular. Una experiència vinculada a la gran renovació pedagògica que des de l’Escola Moderna d’en Ferrer i Guàrdia i la Institución Libre de Enseñanza van constituir les escoles laiques públiques de la Generalitat i la República espanyola.

Aquest gran salt educatiu situa les nostres escoles al capdavant dels corrents pedagògics occidentals. Valors com la igualtat de gèneres, el racionalisme i el progrés social es concretaven en una escola laica, que volia formar i preparar una ciutadania lliure i cooperativa.

No és estrany que entre la guerra i la dictadura la gran majoria dels mestres fossin empresonats, assassinats o fugissin a l’exili. Anomenar a algú lliurepensador era una acusació que comportava presó o mort.

Cap als anys 50 apareixen els primers grups d’esplai. Sota el paraigües d’una associació de veïns, una parròquia o

“Sota el paraigües d’una associació de veïns, una parròquia o algunes altres entitats culturals neixen els esplais que esdevenen l’origen del que ara som”

algunes altres entitats culturals neixen els esplais que esdevenen l’origen del que ara som. Uns van optar per dependre de l’església catòlica i seguir el seu ideari. D’altres eren laics. Aquesta laïcitat, emperò, estava afeblida, ja que en plena dictadura la memòria històrica s’havia perdut. No quedava quasi ningú de tots els moviments socials republicans, que resultaren prohibits i que van veure confiscats tots els seus béns. Eren temps difícils per a idearis de llibertat com el nostre.

Els inicis Les primeres iniciatives dels esplais laics per a treballar conjuntament es van començar a concretar en coordinadores locals de grups d’esplai a inicis de la dècada dels setanta i l’any 1982 apareix Esplac.

La iniciativa de fundar Esplac la va prendre un grup de pioners dels esplais de Badalona i Barcelona. Una vintena d’esplais celebren l’Assemblea Constituent a Badalona. La primera direcció la formen en Pau Gallego i Mateu com a president, la Mercè Andrés i Daina com a administradora, en Vicenç Casanovas i Vilanua de formació, en Quim Català i Garriga de relacions exteriors, en Jordi Giralt i Torrent de relació amb centres i en Joan Segura i Vallès com a secretari general.

Aquesta primera generació de fundadors i fundadores va passar el relleu a un equip més jove. No sempre els relleus són fàcils, en aquest cas es

el monogràfic donaren algunes tensions. Però calia reconèixer que havien fet una gran tasca: constituir l’associació, comprar una seu al Carrer Princesa, concretament al número 6, tercer segona d’aquí ve el nom de la revista-, donar cobertura legal a molts esplais que no en tenien, aconseguir recursos econòmics i organitzar la cooperació i el debat pedagògic entre els centres.

Els anys continuen passant i tot i viure en democràcia, declarar-se una entitat laica no resultava fàcil. Fou una etapa de dura resistència.

La consolidació La segona generació de dirigents l’encapçalaven persones com la Carme Donaire, en Miquel Àngel Manzano, en Pepus Vilageliu i l’Esteve Federico.

Es recorden especialment l’activitat per a adolescents a Zuaza i les Trobades Generals de Fontmartina. Les activitats internacionals van prendre importància ben aviat, tant els intercanvis, estades i camps de treball com la relació amb les federacions internacionals d’entitats semblants a la nostra. Esplac és membre de la FIEEA i de la IFM-SEI. La federació creix en centres i activitats i es fan importants apostes estratègiques. Es crea el servei d’animació esplash per realitzar activitats professionals i serveis a centres.

L’ideari Amb en Pep Àngel Solana, en Carles Fernández, en Lluís Amat i en Xavi Bretones s’obre una nova etapa. Es crea el primer Sector Geogràfic al Vallès i s’inicia la descentralització que seguiria amb el Maresme i el Penedès.

Esplash i la cooperativa Arec de Badalona funden Entorn sccl.

El 1992, amb la creació de l’Escola Lliure El Sol, la Fundació Ferrer i Guàrdia i Esplais Catalans elaboren un ideari comú, basat en els plantejaments de la laïcitat i el progrés. L’ideari és resultat d’uns seminaris realitzats amb personalitats del món de la cultura, la política i l’educació, i d’un treball de definició ideològica d’ambdues entitats. El procés de legalització de l’Escola Lliure El Sol va ser bloquejat durant anys des de la Generalitat. Les pràctiques discriminatòries dels poders públics continuaven, però no podien frenar el creixement dels nostres somnis. La cooperació amb la Fundació Ferrer i Guàrdia porta a la creació del Moviment Laic i Progressista. Una xarxa associativa plural i diversa que comparteix un ideari des dels seus projectes concrets. Això ens ha donat una força que, acompanyada per la serietat i coherència que sempre se’ns ha reconegut, ens permet seguir creixent en centres i socis i començar

el monogràfic

a ocupar un paper destacat en el panorama associatiu del país. El 1994 Esplac compra l’actual seu central a Avinyó 44.

Reinventar l’esplai El 1995 es reformen els estatuts.

S’incorpora el president a l’equip de direcció i el secretari general passa a ser professional i cap de la Secretaria Tècnica. Es produeix un nou relleu: en Pere Vila ocupa la presidència, en Xavi Bretones la secretaria general, la Lali Surià l’àmbit pedagògic i en Dani Arellano l’administració. Durant sis anys centren els esforços en dues direccions. En l’aspecte pedagògic celebrem el Primer Congrés, un profund debat sobre mètode educatiu i model de centre que ens ajuda a posar al dia els nostres projectes. En l’aspecte organitzatiu es continua l’enfortiment dels sectors geogràfics i dels canals de participació i debat intern.

Els dirigents I és ja en el relleu de l’any 2000 quan es defineix una nova estructura organitzativa basada en la participació i el creixement de l’entitat (amb la incorporació de la Mar Llopis, l’Alfonso B. Bolado i l’Aida Mestres, el Txus Sanz, l’Òscar Garrigós, en Raul López i l’Isma Serrano a l’Equip de Direcció). Es crea el Comitè Territorial com a òrgan de decisió on són presents el màxims responsables dels Sectors Geogràfics juntament amb els responsables de l’Àrea Territorial de l’Equip de Direcció.

A mitja execució de les Línies d’actuació sorgeix la necessitat de crear un nou espai de treball, de reflexió i de decisió i, en aquesta mateixa línia, neix la Trobada de Dirigents.

Presència externa Des dels seus inicis Esplac aposta pel treball en xarxa i el foment dels Consells de Joventut tant locals com nacionals. Participa en la configuració d’aquest consell i una referència d’aquesta insistència la tenim en el fet que durant els anys 2001-2004 vam dirigir des del capdavant el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut de Barcelona amb en Raimon Goberna i en Joffre Villanueva.

S’aposta també per una reedició de la revista Tercer Segona, una primera embranzida el 1999 i una altra de definitiva el 2003 amb un format i estructura adaptada als monitors i monitores actius dels esplais i, per altra banda, per a donar a conèixer el projecte d’Esplac fora de l’entitat.

Permanència del debat pedagògic Hi ha una estratègia contínua perquè l’Escola El Sol sigui l’escola dels esplais i del MLP. Una escola amb possibilitat

de donar resposta a les necessitats de cada un dels esplais.

Actualment Esplac és, avui, una Federació amb un centenar d’esplais situats en 8 sectors geogràfics.

El 2006 una nova fornada de dirigents en pren el relleu. L’Arcadi Corominas, la Neus Bayò, la Núria Bolet, la Conchi Hurtado, el Sergi Contreras, el Marc Enrich, l’Anna Valls, l’Anna Jimenez i el Sergi Garcia formen part de l’Equip de Direcció dels darrers anys i inicien els projectes de celebració del Segon Congrés d’Esplac i la celebració del 25è Aniversari.

El 2003 se celebra la Primera Escola de Formació de Dirigents i el març de 2004 es presenta el Primer número de la col·lecció l’Esmolet.

La necessitat de coordinar la formació dels equips de monitors i monitores d’Esplac porta a la creació de la Comissió de Referents Pedagògics amb els responsables de l’Àrea Pedagògica de l’Equip de Direcció i els Referents Pedagògics dels Sectors Geogràfics.

Una visió estratègica Paral·lelament a la reestructuració organitzativa, l’Equip de Direcció amb tots els dirigents de l’entitat, es defineix una nova forma de treball i es configura el primer Pla Estratègic Triennal 2003-2006.

El 2002 també hi ha un relleu a la Secretaria General amb la incorporació de la Montse Piñol.

En deu anys, gairebé, es triplica l’equip tècnic i s’aposta per un equip de professionals que doni suport a cada una de les àrees de treball, properes a les demandes i necessitats dels esplais.

D’ençà de la creació dels Sectors Geogràfics s’han mantingut fins avui els dirigents responsables dels Equips Generals de Sector, que realitzen una tasca d’altaveu dels Esplais al Comitè Territorial i coordinen l’organització de moltes de les activitats d’Esplac: Drets dels Infants, Trobades d’Infants i de Monitors i Monitores dels sectors.

Les Comissions de Treball han estat i són, també, motor de l’activitat d’Esplac; el Projecte Bòsnia, la Comissió de Ciutadania (artífex de l’Edició de la Segona publicació de l’Esmolet), la Comissió Internacional (artífex de l’Edició de la Quarta publicació de l’Esmolet), la Comissió de Comunicació (la Com.com) i la Comissió Econòmica.

Aquesta és, a grans trets i en general, la història del nostre projecte. Moltes són les persones que hi han participat, han crescut i han fet créixer una entitat que ja té 25 anys i que ha de seguir caminant molts anys més. Felicitats a totes i tots!

Pere Vila Montse Piñol

■

el monogràfic

“El 1994 Esplac compra l’actual seu central a Avinyó 44”

el monogràfic

25 Raons per a c 25 anys és un quart de segle. Infinitat de coses han succeït al llarg de tot aquest temps tant al nostre país com al món: primeres passes de la democràcia a casa nostra des de la Segona República, incorporació de la dona al món laboral i en definitiva a la vida pública, caiguda del Comunisme a Europa, la Wii, Gran Hermano i derivats, les guerres d’Iraq, Bòsnia i molts altres conflictes oblidats, múltiples formes de terror, l’Emule, les pasteres i els cayucos, Prestige&CO, Marbelles, tsunamis, ADSL, l’ESO, els SMS, els Tuppersex, la SIDA, IKEA, l’Euro, el matrimoni a l’abast de tothom. Molts canvis, moltes històries: algunes més dramàtiques, d’altres més indignants, i també d’altres valentes i esperançadores. Durant tot aquest temps la nostra societat ha anat vivint -i en altres casos patint-, canvis constants amb tantes conseqüències com maneres hi ha de veure el món.

Però també durant tot aquest temps, els esplais laics i progressistes hem esdevingut escoles de ciutadania, on aprenem a participar i a conviure d’acord amb els valors de la laïcitat,

el progrés i el país, i contribuïm a la transformació de la societat. És la nostra manera d’entendre la vida, des d’una òptica optimista i compromesa, entenent l’educació popular com a motor del canvi social, cosa que ens caracteritza i ens dóna força.

I en aquest procés revolucionari, els monitors i monitores són els agents que lideren la transformació social, per aquest motiu és necessari disposar d’eines que facilitin i orientin aquest procés, aquesta utopia real, que dia rere dia treballem a l’esplai.

Fent bandera del lema de l’Escola Lliure el Sol: Per educar, ens eduquem, cal que ens formem pel sentit de la responsabilitat, però també pel plaer d’aprendre i de compartir experiències amb altres persones.

El II Congrés d’Esplac vol ser un espai que permeti la reflexió, el debat, i esdevingui un aprenentatge per a totes i tots.

Donat que enguany el número 25 té un significat especial per a nosaltres,

de forma simbòlica, però també empíricament, volem aportar 25 raons per a congressuar-nos, que cadascú triï o incorpori les que més li agradin.

Conchi Hurtado ■

1 • Per enfortir el projecte dels esplais laics i progressistes davant els canvis constants de la nostra societat, des del nostre tarannà i basant-nos en el nostre ideari.

2 • Per potenciar el paper protagonista dels infants en els esplais i per tant la seva participació en la societat com a ciutadania del present i no del futur.

3 • Perquè els continguts proposats per al II Congrés s’adiuen amb les necessitats i inquietuds dels esplais -recollides al Pla Triennal 06-08 de l’entitat-, com ara la relació amb les famílies, amb l’escola, les TIC. I també amb temes com el relleu generacional i conèixer millor els orígens de l’esplai com a moviment de transformació social.

4 • Perquè la formació permanent és bàsica per a les persones, però encara és més necessària per als monitors i monitores, ja que liderem les escoles de ciutadania que som els esplais.

5 • Perquè el dia a dia se’ns menja amb facilitat, així doncs, no sempre tenim l’oportunitat d’aturarnos a reflexionar sobre allò que fem, allò que voldríem fer i allò que creiem que hauríem de fer.

6 • Perquè el II Congrés vol oferir espais de reflexió de la nostra pràctica educativa.

7 • Per acostar el projecte educatiu d’Esplac als esplais.

8 • Perquè els continguts del projecte educatiu d’Esplac daten de 10 anys enrere i la societat ha canviat força. Si volem transformar-la, hem de conèixer-la: analitzar-la i analitzar-hi el nostre paper.

9 • Perquè els projectes educatius han de ser documents vius i oberts, que siguin revisats periòdicament i adaptats a les noves realitats i necessitats de cada moment.

10 • Per revisar el projecte educatiu d’Esplac.

11 • Perquè els esplais són els qui duen a terme la transformació social. Per tant, cal que participin de la renovació del projecte educatiu d’Esplac.

12 • Per fomentar el sentiment de pertinença a un projecte comú: els esplais laics i progressistes.

13 • Per poder conèixer altres monitors i monitores, més enllà del nostre sector geogràfic.

14 • Per poder-nos retrobar amb aquells i aquelles que ja coneixem.

15 • Per passar-nos-ho bé.

16 • Per facilitar la coneixença de les diferents realitats que viuen els esplais: rurals, urbans, grans, petits.

17 • Per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos, a partir de la reflexió, el debat i el treball en equip.

18 • Perquè el pensament és individual però la síntesi és col·lectiva, així doncs cal compartir les diferents visions per definir el posicionament dels esplais laics i progressistes a l’entorn.

19 • Per oferir espais de treball i de convivència per als equips de monitors i monitores i als i les dirigents d’Esplac.

20 • Per oferir eines als equips de monitors i monitores per al dia a dia als esplais.

21 • Per conèixer millor els nostres orígens i així tenir més eines a l’hora de decidir cap a on podem anar.

22 • Per conèixer experiències d’altres agents socioeducatius i així tenir més recursos i arguments per a la reflexió, el debat i l’acció.

23 • Perquè és una manera fantàstica de celebrar el nostre 25è aniversari.

24 • Perquè serà un moment històric i no hi pot faltar ningú!

25 • Per celebrar-ne molts més!!!

el monogràfic

congressuar-nos

el monogràfic

Actes del 25è Aniversari SOPAR DE RETROBADA 23 de març de 2007 Sopar de retrobada de tots aquells i aquelles que han passat pels diferents equips de direcció i per la secretaria tècnica d’Esplac al llarg de la història de l’entitat. Serà una nit per xerrar i recordar totes aquelles reunions, assemblees, trobades i anècdotes viscudes al llarg d’aquests vint-i-cinc anys fent Esplac.

ROMERIA LAICA AL MATAGALLS Data per determinar Estada de cap de setmana a Mas Pujolar (Viladrau) que culminarà el diumenge amb la pujada al Matagalls. Per recuperar forces enllestirem la jornada amb una bona paellada. No marxeu sense tastar la nostra especialitat: “paella solar”, com el seu nom indica, cuita amb l’escalfor de les nostres cuines solars.

PLANTADA D’ESPLACARBRES 20 d’octubre de 2007 Tots els esplais d’Esplac plantaran simultàniament al seu poble o barri un arbre al parc, jardí o muntanya que escullin.

Esplac proporcionarà els arbres a tots els esplais juntament amb les instruccions per a la plantada i una placa commemorativa de l’acte.

GRAN FESTA D’ANIVERSARI DELS 25 ANYS D’ESPLAIS CATALANS 25 de novembre de 2007 Nens i nenes, monitors i monitores, dirigents, pares i mares, socis i sòcies, companys i companyes del món associatiu, esteu convidats a aquest gran acte ple de sorpreses. Serà un matí atapeït d’emocions, de records i d’espectacles en què tots els assistents podran posar el seu granet de sorra. L’acte es realitzarà en un lloc simbòlic de la ciutat de Barcelona.

PARTY-CIPA 28 de setembre de 2007 Festa i concerts oberts a tots els monitors, monitores, dirigents, socis i sòcies d’Esplac. Serà una nit per ballar, cantar i passar-s’ho bé amb els companys i companyes de tots els esplais d’Esplac. No teniu excusa per no venir!

Trobareu tota la informació, inscripcions, fotografies, descàrregues i molt més sobre el 25è Aniversari d’Esplac a:

www.esplac.org/25anys

Alerta que vénen!

Primer van ser les Trobades Generals. A Fontmartina va ser arribar, plantar la tenda enmig d'un aiguat, canviarnos de roba i tornar cap a casa. La pluja, una constant a les Trobades Generals. Després va ser Zuaza, l'any 89, on els grups de grans dels esplais (250 adolescents junts!) vam passar deu dies lliures i feliços, intensos, en una illa del País Basc. Després ja van ser les reunions del Sector, els cursos de l'Escola, la Comissió Internacional, la Secretaria Tècnica, l'Equip de Direcció... I sempre la mateixa pregunta.

Què ho fa, que a la ribera oest del Mediterrani, els joves dediquin el seu temps lliure a educar infants? És el menjar? És el clima? Són els astres? Una estructura mental diferent?

Quin clima cultural ens ha portat aquí? Per què caiem tan bé si som tan perillosos? Els pares ja saben el que fan aquesta gent amb la seva descendència?

I a partir d'aquí, altres qüestions. Si un ambient cultural ens ha portat fins aquí, com volem que sigui la cultura?

Tenim capacitat per canviar-la? A les portes del seu Segon Congrés, m'agradaria que aquest fos un interrogant permanent de tothom que hi participi. Per polsar els vents de canvi, olorar i palpar la realitat social, conèixer els nostres orígens per decidir cap a on volem avançar. Per acumular coneixement, si cal mirant-nos el melic, interrogant-nos sobre el perquè de tot plegat. D'aquestes qüestions m'agradaria que s'ocupés el Segon Congrés.

Dins i fora, pedagogia i organització, passat i futur, tòpics i preguntes, reptes i oportunitats, canvis i continuïtats, debat i decisions, voler i poder, llegir i escriure, escoltar i parlar. Érem vint i escaig, més sols que la una i sortint de la foscor.

Ara som cent, acompanyats i en un món embogit. Què toca ara? Parlem-ne.

Joffre Villanueva Secretari General de l’MLP

■

el monogràfic

FELICITATS ESPLAC!

Recollim tot seguit els records, les propostes, les idees i els desigs que els companys i companyes del Moviment Laic i Progressista i d’altres entitats d’educació en el lleure han enviat per felicitar el 25è Aniversari d’ Esplais Catalans. Moltes gràcies a tots i totes!

el monogràfic

En quins aspectes podria millorar Esplac per adaptar-se millor al panorama social actual?

Tinc certes idees, D'entrada, el nom: Els noms dels esplais necessiten un canvi, esplai club de fans de Chenoa, Ronaldinho Super Star, uns exemples que podeu copiar (a Casals de Joves de Catalunya fem bandera del Copyleft i tot el món que l'envolta, ho sabíeu?).

La música, mp3 de la vella xiruca? No, gràcies: Podríeu canviar el repertori del cançoner. Ave Maria, La camisa negra són bones opcions. Podríeu aconseguir arxius MIDI de les cançons, us compreu uns altaveus portàtils i així us estalvieu aquella andròmina que sempre et deixes quan baixes del tren... Com se diu: guitarra, això, guitarra!

Associar-se amb el poder (ei, amics antisistema que planeu per aquesta organització, aquesta us agradarà): Parleu amb algun gimnàs i genereu la següent estratègia de màrqueting “tu cansa’t, que nosaltres te'l cansarem”, i presentant el carnet del gimnàs de la mare, la matrícula de l'esplai et surt gratis, nen. Amb això podríeu demanar subvenció al CAP del vostre barri/poble, les mares tindran menys riscos de patir malalties si fan exercici al gimnàs. No volíeu més infants, en tindreu a dojo.

Monitors, quins personatges: Els monitors amb ullerotes de sol italianes, el monitor “poli malo” amb les del “risto mejide”. També he pensat que podríeu fer un videojoc “MONITOR KILL”, els dolents són els monitors i els has de posar crema d'afaitar al seu llit mentre dormen. No volíeu més infants, en tindreu a dojo.

Manifestacions, com més absurda millor: Us proposo una mani, però no sé si hi deu haver algun forat en l'atapeïda agenda del país (si no, la fem a Kuala Lumpur que potser té més ressò). LEMA: “Renfe, torna'ns les guitarres!”. Segur que deuen ser a Salamanca...

Benvinguts al fantàstic món actual, on les bogeries cobren sentit... Un final obert no està escrit, però jo trio una entitat més atrevida, més boja, més picardiosa.

Vint-i-cinc anys són una barbaritat. Felicitats, els projectes comuns no estan ben vistos últimament, heu tingut sort i/o sou bons... I la sort només la té qui la busca.

Lluis Ferrer Ex-president de Casals de Joves

■

Escoltes i "esplaieros" sempre ha semblat que havien d'estar enfrontats, de tenir-se mania i de parlar malament els uns dels altres. Jo mateix, quan era més jovenet, tenia una visió força esbiaixada dels esplais. Vaig tenir la sort, però, de conèixer el món de l'esplai de la mà d'un membre prou conegut. Ara ja fa més de 10 anys les entitats de l'Eixample ens vam organitzar per muntar una coordinadora. Allà vaig conèixer un noi que va ser el meu primer contacte amb Esplac. Després de les primeres trobades, de seguida vam veure que moltes coses ens unien per treballar conjuntament per millorar la situació del món del lleure en el nostre districte.

Des d'aleshores ha plogut molt, aquell noi, en Joffre Villanueva, va ser membre de l’Equip de Direcció d'Esplac, i més tard va continuar amb la seva implicació en les entitats juvenils de la ciutat dins del CJB. Però durant tot aquest temps hem compartit espais, il·lusions, projectes i propostes, amb Esplac i amb altres entitats, i és quan te n'adones que als plantejaments diferents de l'educació en el lleure hi ha més feina per fer plegats que no pas coses per discutir. És per això que des de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya volem felicitar-vos pels vostres 25 anys. Felicitar-vos, perquè la nostra tasca no és fàcil i haver-la fet durant 25 anys consecutius és motiu de festa. Felicitar-vos pel que els escoltes diem "estar sempre a punt". A punt per fer feina amb els vostres nens i nenes, nois i noies. I a punt per treballar amb altres entitats per enfortir l'associacionisme català, per treballar en xarxa. Per això, felicitats, per sobre de tot, per estar sempre a punt, i que duri com a mínim 25 anys més!

Jordi Pardo Coordinador Pedagògic Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya

■

el monogràfic

Sempre a punt, esplac!

el monogràfic

Esplac (se) m'ha fet gran Gairebé podria dir que Esplac m’ha permès continuar amb els somnis de la meva joventut. Amb Esplac he racionalitzat els meus ideals i els he allargat mes enllà del que la societat em marcava.

Jo vaig conèixer Esplac després d’haver estat, durant 11 anys, nen en un esplai parroquial, L'Eixam.

I sobretot, conec Esplac per haver revolucionat com a monitor aquest mateix esplai per fer-lo aconfessional, i cercar altres models de lleure educatiu en la meva tasca com a coordinador de l’esplai i responsable de lleure del Consell de la Joventut de Rubí. Vam reunir-nos amb Movibaix i Esplac, representats per la Montse Montull i el Pepus, tots dos encara en actiu a l'MLP. Després, gairebé immediatament, va venir Zuaza. El curs de dires amb el Miquel Esparrach, que ja aleshores era gran per fer de monitor. La comissió de formació impulsora de L'Escola Lliure El Sol. La creació d'Esplac-Vallès amb en Pere Vila i en Jordi Serrano, dient que als esplais manquen referents adults. Treballar com a alliberat del sector i al mateix temps a un Esplash!, reconvertit després en ENTORN. Comprar amb la Fundació Ferrer i Guàrdia el local del carrer Molí 21. I tot això fins a crear l'esplai Unicorn de Viladecans i tornar a començar a fer de monitor perquè, en el fons, mai no he deixat de ser-ho.

I una cosa rere l'altra m'ha dut a estar present en el 25è aniversari d'Esplac, sense poder dissociarlo del 15è de l'Escola, del 35è de L'Eixam, de 34 anys de la meva vida vinculats a l'esplai.

I el Miquel encara té corda!

I jo segueixo apostant per multiplicar els Miquels, Pepus, Montses, Ramons, Peres i Jordis que segueixin desafiant la societat per ser mes lliures.

Ramon Ribas President de l’Escola Lliure El Sol

■

Esplais Catalans esteu de festa. Feu 25 anys. Primer de tot, felicitar-vos en aquesta efemèride que ja diu molt de vosaltres, perquè suposa una acció continuada de molts anys per l’educació en el lleure.

Com a presidenta de la Federació Catalana de l’Esplai he tingut l’ocasió de treballar braç a braç amb vosaltres, en el marc de les reunions del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i amb les entitats que formen part del Consell de la Joventut de Barcelona.

A les nostres reunions i trobades he vist que sou un exemple de compromís amb l’ideari de transformació social, educació en valors, activisme social i participació, que defineixen els vostres objectius.

Amics i amigues, el vostre aniversari coincideix amb un moment en què la comuna lluita pel reconeixement i la sensibilització envers l’educació en el lleure, s’ha vist reflectida en el nou Estatut de Catalunya, quan diu que els poders públics hauran de facilitar i promoure l’accés dels infants i els joves a les activitats de l’educació en el lleure.

Malgrat això, tots plegats sabem que ens falta molt camí per recórrer perquè aquest reconeixement es tradueixi en polítiques efectives de suport a l’educació en el lleure. Sens dubte, ens queda molta feina per fer junts i moltes trobades i objectius per compartir.

Amics i amigues d’Esplac, moltes felicitats a tots i cadascun dels qui en formeu part per la vostra implicació en l’educació en el lleure. Felicitats a tots els centres d’esplai, felicitats a tots els monitors i monitores, felicitats Esplac!

Merche García Presidenta de la Federació Catalana de l’Esplai

■

el monogràfic

Junts per l’educació en el lleure

el monogràfic

Feliços 25 anys de lleure, esforçats 25 anys de compromís per la terra

El 1994, la Fundació Terra cercava un espai social que fes de transmissió de les idees de l'ecologisme pràctic que impulsà la seva creació. La Fundació Ferrer i Guàrdia ens va convèncer que la Federació Catalana d'Esplais Catalans era la plataforma social idònia tant pel tipus de públic: els joves, com pel nombre de membres. El 1996, malgrat que encara no havíem pogut instal·lar-nos a Avinyó, 44 (això fou el 1998, tot i que estàvem a tocar, al carrer Lledó) vàrem preparar un llibre titulat "Ecologia para entidades juveniles" (el 2007 es publica actualitzat en català). Tanmateix, més enllà de les publicacions, el missatge necessari d'un estil de vida compromès amb l'entorn no ha acabat mai de fer forat al si del moviment. Malauradament, ara el futur o serà auster i frugal o no serà. ncara som a temps que els joves entenguin que el caos climàtic és el pitjor enemic que els assetja.

Tots els temes que ara semblen prioritaris: immigració, país, cultura, educació sexual, drogues, tenen com a rerafons una determinada situació ètica i econòmica que ha propiciat l'atzucac ambiental en el qual estem immersos. Esplac necessita fer del discurs ambiental un eix transversal i prioritari. Si els joves no canvien i impulsen el canvi, ningú no ho farà. A l'escola cada vegada hi ha més consciència, però en l'educació en el lleure encara es pensa en els temes del segle XX. Si no actuem ja, el proper 25è aniversari serà envoltat de sofriment global. Per això penso que és ara o mai que hem d'apostar per la simplicitat radical. La Fundació Terra sempre serà al costat dels joves. Continuarem apostant amb enginy per noves propostes, com ara l'Agenda 21 + (dels valors), la campanya "Jo sóc la solució contra el canvi climàtic", etc. La qüestió és si els joves estaran del costat de la Terra.

Jordi Miralles President de la Fundació Terra

■

La nostra relació amb Esplac la vàrem iniciar mitjançant l’Observatori Pedagògic d’Acció Escolta de Catalunya, ara fa uns 5 anys, per conèixer el projecte pedagògic de l’entitat i el funcionament dels esplais. Amb el recull de tota la informació volíem fer una anàlisi de l’entorn educatiu que ens permetés dissenyar el nostre Programa Educatiu, agafant els elements més innovadors de les altres entitats del territori. Des d’aquest moment, i amb la nostra entrada al MLP, el treball amb Esplac ha estat de col·laboració en activitats puntuals ofertes per l’administració, d’acostament en la formació dels nostres dirigents i de disseny d’estratègies conjuntes que afavoreixin el creixement i l’expansió dels nostres projectes educatius i de l’ideari que ens acull.

Amb el temps anem trencant el tòpic que dues entitats que treballen amb el mateix públic són competència l’una de l’altra. El treball conjunt entre esplais i agrupaments que comparteixen territori és una petita mostra de com la diferent metodologia entre l’esplai i l’escoltisme és a la vegada enriquidora, i que ambdues poden conviure perfectament, tot i que és cert que cal seguir trencant altres tòpics. Esplac té el potencial que dóna el funcionament de 25 anys d’història, per tant vol dir que la incidència del projecte que porteu a terme va donant els seus fruits, però mirar enfora pot ajudar a mantenir viu el projecte i adaptar-lo a les noves necessitats.

Olga Jorge Presidenta d’Acció Escolta de Catalunya

■

i tu què en penses?

I tu què en penses del futur d’Esplac?

Un camí per recórrer

Infants jugant a fet i amagar... converses perdudes en l’aire de muntanya... rialles com una música constant, acompanyades d’aquella guitarra que sona i unes quantes veus cantant, sí, efectivament desafinant.... també, aquell xiquet que plora per alguna discussió... la quitxalla excursionista, que s’introdueix pel bosc a la recerca de nous paisatges, de noves sensacions i la construcció d’una cabana, que de ben segur els ocuparà totes les colònies... activitats preparades que cohesionen l’esplai... el bon rotllo i la diversió sense fi que recorre tota la colònia, dels més petits als més grans... aquest esplai, el nostre esplai!

Avui, ens han preguntat què en pensem del futur d’Esplac i ens han proposat de fer un article i aquí estem. Així doncs, parlem del futur, parlem del que volem: Volem progrés.

I entenem per progressar, avançar al mateix ritme que els esplais, innovant i buscant solucions eficients per a resoldre els problemes en què ens trobem, com per exemple, la falta de locals i de finançament, una problemàtica que recau amb molta força sobre els esplais catalans.

Creiem que l’ímpetu dels monitors/es i els seus ajudants/es hauria de ser secundat amb més força per l’organització, per així evitar l’estancament d’idees, i aconseguir dia rere dia un esplai amb més presència davant la societat, un esplai innovador, un esplai en plenes facultats per poder oferir un bon ensenyament en el lleure.

Pensem que per la situació en què es troben els esplais en general i el nostre en concret, pel conjunt de totes les persones que el formen (l’equip de monitors/es, els nens i nenes i els pares i mares), i pel potencial humà que tenim i que té l’organització, s’hauria de pressionar més a l’administració pública per la discriminació que ens fa, i així equilibrar la balança entre els esplais religiosos i els laics, ja que estem sotmesos al seu oblit i això s’ha de canviar!

No voldríem pas que els nostres esplais per por d’ésser esbojarrats es tornessin ensopits, no?

Grup de joves Esplai l’Olivera rodona ■

Jo sóc una persona amb dots endevinatòries força poc desenvolupades. I a falta d’una bola de vidre d’alta resolució, se’m fa difícil predir el futur d’una entitat tan complexa com Esplac. Realment, em fa tanta por preveure un futur massa dolç i autocomplaent, que no ens ajudaria a avançar, com una predicció apocalíptica, que no ens la mereixem.

Un cop exposades les meves limitacions i pors sobre aquest tema, crec que el futur d’Esplac no és un punt al mapa, ni un resultat que puguem nomenar, enumerar, pesar o mesurar. El nostre futur, com els futurs de totes i tots, és utòpic. És allò que volem ser, allà on volem arribar. El futur és el camí que fem cada dia.

Així, demà és futur, però avui també és futur.

Demanant disculpes per aquestes floritures patilleres i pedants, continuo i concreto.

El futur d’Esplac serà tan afortunat i reeixit com afortunades i reeixides siguin les experiències que monitores, monitors, nens, nenes, mares i pares visquin dia rere dia en els centres d’esplai.

Podem celebrar assemblees per posar-nos d’acord, podem dissenyar línies d’actuació per organitzar la nostra feina, podem elaborar sofisticades estructures de participació, podem educar-nos per educar... però tot plegat tan sols han de ser eines que facilitin i respectin el camí que els esplais fan cap al seu propi futur.

Esplac no pot permetre’s, ni avui ni demà, semblar un guàrdia urbà que posa tanques i senyals de trànsit.

Esplac té un futur pròsper quan treballa amb els esplais com un bon company de viatge. Un company que ajuda en els moments difícils, un company que no fa la gara-gara sinó que és sincer i realista, un company provocador i que suggereix camins nous.

Joan Canton ■

I tu què en penses del futur d’Esplac?

I demà, què?

Esplac un referent actual i del futur Des de fa 25 anys Esplac és un referent per a molts esplais, és una organització propera a aquests i fins i tot als més petits. A través dels equips de sectors geogràfics, de la gent que treballa al carrer Avinyó número 44, 2n pis i de totes i cada una de les persones que n’han format part ha estat una entitat de referència per a molts esplais.

Penso que és una organització important i ho seguirà sent en un futur, seguirà sent el referent de molts esplais i un punt d’unió entre ells. Actualment, ja formem part d’Esplac molts esplais de diferents sectors de Catalunya, però segurament que en un futur s’ampliaran els sectors i se’n crearan de nous arreu del territori.

Crec que Esplac també ha crescut molt pel que fa a les relacions internacionals, els projectes que es duen a terme amb esplais i monitors d’Esplac, juntament amb esplais i entitats juvenils d’altres països, són realitats que no només fan créixer les persones sinó que fan créixer l’organització i les persones que hi participen.

Però el que crec que fa que Esplac sigui important i que farà que segueixi sent-ho, són totes i cada una de les persones que el formen, des de l’equip directiu, passant pels monitors, fins i tot els nens i nenes de cada esplai hi tenen un lloc, i s’hi tenen en compte.

En resum, penso que Esplac és una organització on participen un col·lectiu d’entitats amb lliure pensament, un lloc que tenim per compartir, per trobar-nos, per unir esforços per millorar el món on vivim. Per tant, el futur d’Esplac crec que passa per seguir vetllant per tot això i per un creixement com el que ha anat experimentant fins ara.

Gemma Isanta Monitora de l’esplai Bolet de Mediona ■

El reportatge

La resposta a aquesta pregunta sembla molt clara, oi? Doncs encara ens trobem amb grups de monitors que no ho tenen tan clar

CAL PREPARAR

EL PROJECTE D’ESTIU? Fer el projecte d’estiu no és tanta feina com es pensa, ja que l’únic que fem es transcriure tots els acords als quals arribem a les reunions de l’equip de monitors. Oi que cal que ens reunim per pensar els objectius que volem treballar? Oi que cal que pensem en les activitats que realitzarem? Oi que cal que ens repartim les tasques que cal fer? Bé doncs, tots aquests punts formen part del projecte d’estiu.

Per poder preparar un bona activitat d’estiu cal començar a pensar-hi uns 8 o 9 mesos abans. En aquesta primera reunió cal pensar l’activitat que volem fer a l’estiu (colònies, campaments o ruta); en quines dates la farem, tenint en compte la disponibilitat dels monitors que vindran; possibles llocs on volem anar; calendaritzar les reunions de preparació, i començar a distribuir-nos tasques entre l’equip de monitors.

En definitiva: cal reunir-nos per organitzar la preparació, realització i avaluació de l’activitat i tot això forma part del projecte d’estiu.

Després comença la tasca de buscar el lloc on realitzarem l’activitat, tenint en compte les característiques mínimes que volem que tingui la casa de colònies o el terrenys d’acampada (bona comunicació, piscina, nombre mínim de places...). Cal que anem a visitar els possibles llocs i veure quines possibilitats ens ofereix cadascun. En definitiva, uns 7 mesos abans cal decidir el terreny o

Per poder fer el projecte ens cal organització i planificació per evitar haver de córrer a l’últim moment i que una sola persona (normalment el responsable) s’encarregui de la feina de redacció.

Hem de tenir present que és important preparar el projecte d’estiu per diverses raons: Al projecte d’estiu especifiquem els nostres objectius i el centre d’interès que volem treballar amb l’activitat: és el recull pedagògic de l’activitat, que reflecteix qui som i com volem treballar. És el recull de totes les dades que cal tenir en compte per poder realitzar l’activitat (lloc, participants, infraestructura...). És un document indispensable si tenim una inspecció de la Secretaria General de Joventut.

la casa de colònies on farem la nostra activitat. En cas de fer una ruta cal tenir clar el recorregut que farem i els possibles llocs on dormirem.

Aquest ja és un punt important del nostre projecte (el punt 2 del guió del projecte d’activitats d’estiu), ja podem començar a transcriure les característiques del lloc escollit i els criteris que hem seguit per escollir-lo.

Una vegada escollit el lloc cal començar a pensar en alguns aspectes pedagògics de l’activitat. En aquesta reunió, uns 5 mesos abans de començar l’activitat, cal pensar les edats dels participants a qui anirà dirigida la nostra activitat, quina edat mínima i màxima agafarem.

Després cal començar a plantejar-nos els objectius generals de l’activitat, els objectius específics que treballarà cada grup d’edat i el centre d’interès que seguirem com a fil conductor de totes les activitats.

També cal tenir en compte aspectes més estructurals, com les dates de realització de les inscripcions, ja que potser volem fer una primera inscripció per als infants de l’esplai i després obrir dates per als infants que vénen de fora. Ah! I ja podem preveure el dia de la reunió amb els pares. Penseu que cal preparar bé aquesta reunió, ja que per alguns pares serà el primer contacte amb vosaltres i amb l’esplai. En aquest punt ja

BREU GUIÓ DEL PROJECTE DE L’ACTIVITAT D’ESTIU Presentació de l’entitat.

Qui sou?

Presentació de l’activitat.

Què fareu?

Organització i metodologia pedagògica.

Com fareu el que voleu fer?

El plantejament educatiu.

Què voleu aconseguir?

Programa d’activitats.

Infraestructura.

La gestió econòmica.

Seguiment i valoració.

podeu començar a omplir alguns subapartats del Punt 3 del projecte Organització i metodologia pedagògica- on especifiquem els participants de l’activitat, com els organitzarem i la relació que mantindrem amb les famílies. També ja es pot començar a omplir el Punt 4 sobre el Plantejament educatiu, donat que ja tindrem els objectius generals i específics decidits.

A la pròxima reunió cal començar a pensar en les activitats del dia a dia, en l’horari que seguirem i en com organitzarem l’equip de monitors. El primer punt que cal tenir en compte és si realitzarem activitats per grups d’edat o bé farem totes les activitats conjuntes.

En cas de fer activitats per grups d’edat, en aquesta reunió cal pensar en les activats conjuntes que realitzarem, les sortides o excursions, com ens repartirem les sales...

Cal també pensar en la difusió que farem. Caldrà demanar a Esplac els cartells de la campanya “Tots fem l’estiu” i pensar si volem fer altres elements de difusió per fer campanya econòmica i abaratir el preu de l’activitat.

Per qualsevol dubte sobre el Projecte d’Estiu del teu esplai pots enviar les teves preguntes a: programes@esplac.org

Després d’aquesta reunió ja podem omplir més punts del projecte, com l’explicació de l’equip de monitors, l’organització que seguirem, la descrip-

ció dels aspectes quotidians, la difusió de l’activitat i la descripció de les activitats conjuntes.

Seguidament, uns quatre mesos abans de l’activitat, cal pensar en les activitats que realitzarem per als diferents grups d’edat, el material que necessitarem, la infrastructura i el plantejament general amb la temporalització de tot el que farem. En aquest punt no cal que les reunions siguin per tot l’equip de monitors, sinó que ara les reunions es poden fer per grups d’edat, sempre tenint en compte els objectius generals i el centre d’interès de l’activitat.

Després caldrà escriure totes les activitats que heu pensat per incloure-les al projecte i acabar d’omplir els punts restants, com ara el de la Gestió econòmica. És important que coordinem aquest aspecte entre tots i que, si es fan activitats per grups d’edat, cada grup tingui un pressupost per saber els diners que poden destinar a material.

Finalment, uns dos mesos abans només caldrà fer un parell de reunions per quadrar totes les activitats, veure com van les inscripcions i, si cal, reorganitzar grups, fer un repàs general de tots els punts i per fi ja tindrem el projecte d’estiu preparat per començar l’activitat.

Ah! També caldrà llegir més d’una vegada el projecte que en resulti per comprovar que tot el que s’hi diu sigui coherent, ja que segurament cada apartat l’haurà escrit una persona diferent. Si estem segurs que es pot donar per acabat, ja es pot presentar a Esplac!

Marta Rosell ■

l’experiència Aquest article és fruit de deu dies de colònies de l’Esplai Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú, membre d’Esplais Catalans (Esplac) i del Moviment Laic i Progressista (MLP). Enguany, la nostra experiència amb 80 infants d’entre 6 i 14 anys ha estat tan satisfactòria a tots els nivells que hem tingut la necessitat de plasmar-la en paper. Segurament hi ha moltes coses millorables, però també pensem que se’n poden treure moltes de bones, les quals poden servir per enriquir projectes d’altres entitats o centres escolars.

MINDUNDI 2006 Reflexions sobre una experiència de ciutadania i de participació Són tres quarts de deu del vespre, el menjador de la casa de colònies de Castellnou del Bages acull en aquells últims dies calorosos de juliol 80 nens i nenes d’un esplai. Bullici, germanor, alegria i algun crit es deixen notar a l’ambient: són les colònies. De sobte, dos nens del grup de grans (d’entre 11 i 13 anys) s’aixequen. Un adult dels 20 presents a les colònies (entre monitors i cuiners) demana silenci i dóna la paraula a tots dos joves. Aquests, gens acostumats fins a aquelles colònies a xerrar davant de tanta gent, expliquen el que s’ha acordat a la Junta de Barris de Mindundi 2006. És un moment màgic, era el que

buscàvem: els nens i nenes decideixen entre tots i totes les activitats que es r e a l i t z a r a n l ’e n d e m à , c o m s’organitzaran, qui farà cada cosa, etc.

En definitiva, la casa de colònies de Castellnou era Mindundi, la ciutat de l’associacionisme i la participació. Però, per entendre la màgia d’aquest moment, cal retrocedir uns mesos...

Fins a aquell moment, la dinàmica de les colònies del nostre esplai, i segurament de molts esplais, s’articulava a partir de les tesis de DeCroly i els Centres d’Interès: es tria un tema a partir del qual giren totes les activitats d’aquelles

colònies. La idea és bona, però havia arribat un punt en el qual els vicis que havíem adquirit eren massa grans.

Triéssim el tema que triéssim (llibres, colors, cine, mitologia grega, etc.), el funcionament sempre era el mateix: cada un dels deu dies que duren les colònies girava al voltant d’un valor (dia de la pau, dia de l’ecologisme, dia de l’amor, etc.) i cada any es realitzaven activitats semblants. Durant la preparació de les darreres colònies vam arribar a la conclusió que aquesta dinàmica ens lligava de cap i de peus. Havia arribat el moment de canviar.

Era el moment que les activitats es posessin al servei del Centre d’Interès, i no pas al revés. De manera que s’abolien els dies de l’amor, la pau, etc., per donar pas a dies amb una major llibertat de moviments, ja que volíem que cada dia fos el resultat de les idees i de les accions dels infants.

Per començar, calia triar un centre d’interès que ens permetés tot això.

No va caldre discutir gaire, vam decidir continuar amb el projecte iniciat durant el curs: LA CIUTAT. Aquest és l’entorn més proper que tenim, el primer que hem de conèixer, el que hem de fer nostre, el que s’han de fer seu el nens, nenes i joves del Drac Màgic. La ciutat no pot ser només un lloc on viure i esquivar cotxes, ha de ser un espai de participació que no només es redueixi als adults (o a certs adults) com fins ara. Com diria Tonucci, és l’hora que comencem a dissenyar les polítiques

Mindundi ja era una realitat: un poble actiu i compromès, amb una vida social i cultural pròpia, que funcionava gràcies a associacions, barris i juntes, però sobretot gràcies als seus habitants

de ciutat pensant en els infants, perquè si les fem pensant en ells, tothom en sortirà guanyant.

Ara calia saber com estructurar la dinàmica del dia a dia. Calia decidir quins serien els nostres objectius per cada franja d’edat, quin paper hi jugarien els infants, quin els monitors, i quin els cuiners, perquè en una ciutat tothom té un paper i una possible forma de participació en la seva gestió. Però com?

Com podem implicar un nen de 7 anys en la gestió d’unes colònies que afecten 120 persones? Volíem escoltar tot allò que els nens i nenes tenien ganes de fer; fora i dins de l’esplai.

Cal assenyalar, que les colònies del nostre esplai estan composades per uns 90 nens i nenes distribuïts en tres grups d’edat: Piules (de 6 i 7 anys), Espurnes (de 8 a 10 anys) i Trons (d’11 a 13 anys).

També hi intervenen un total de 14 monitors repartits pels diferents grups, i 5 cuiners (tots i totes voluntaris).

La comissió encarregada de l’articulació del Centre d’Interès va arribar a la conclusió que el tema de la Ciutat en què ens centraríem seria la participació.

Pensàvem que aquesta participació, seria més forta com més gent hi participés, ja que aquest és el principi de l’associacionisme. Així doncs, volíem fomentar l’associacionisme com una manera de participar de la ciutat i

d’aportar idees (no només queixes com passa sovint en l’àmbit real).

Calia doncs, un àmbit de participació per als infants que fos coherent i extrapolable a la idea de ciutat que volíem construir. Els barris. Aquesta idea ens va semblar la més adequada en un moment en què els moviments veïnals estan perdent força respecte de les entitats ludicofestives de la nostra ciutat. A més a més, el barri és una cosa que tots els infants coneixen, és el seu entorn més immediat.

La següent pregunta era: com fem els barris? Com distribuïm els nens i nenes en els diferents barris? Sovint es tendeix a separar els infants en grups d’igual nombre i es procura separar els nens conflictius de manera que quedin grups igualitaris. El problema d’això és que aquests integrants no tenen sentiment de pertinença al grup. Així doncs, i mitjançant unes trucades dies abans de marxar de colònies, vam donar a escollir a cada nen o nena una de les següents pastes: macarrons, espaguetis, raviolis i canelons. La condició bàsica d’aquest procediment era que els grups que sortissin d’aquella elecció serien inamovibles, fos quin fos el resultat. Aquest resultat ens va donar dos grups molt grans, macarrons i espaguetis, i dos de petits, raviolis i cane-

lons. Era un reflex perfecte de la realitat associativa de la ciutat, algunes entitats tenen un nombre més elevat d’afiliats que d’altres, però això no és directament proporcional a la qualitat o quantitat de les idees o actes que tiren endavant les diferent societats o entitats.

Un cop fets els barris, ens calia també un òrgan de govern que s’encarregués de gestionar i coordinar totes les propostes dels barris. Calia una Junta de Barris (composada pels presidents escollits de cada barri, un monitor i un cuiner) en què es veiessin representats tots els barris i sectors de les colònies (infants, monitors i cuiners). El procediment a seguir pels barris a l’hora d’organitzar un acte havia de ser: xerrada del propi barri i presa de decisió de l’acte en qüestió, proposta i anunci de l’acte a la Junta de Barris, aprovació de l’acte per part de la Junta, i finalment la realització de l’acte.

La Junta, igual que els barris, es reuniria cada dia, amb la diferència que els barris es reunirien a l’hora d’esmorzar, mentre que la Junta ho faria abans de sopar.

El més important de tota aquesta experiència, i el que més por ens feia, era que s’havia de deixar clar que cada Barri podia triar què fer en cada moment, sempre que aquesta opció fos aprovada per la Junta. Els infants podien triar, podien organitzar-se, reunirse i decidir. Tot i això, seguíem tement que un cop els donéssim aquesta llibertat, no sabrien gestionar-la. Però ho havíem de provar.

Malgrat tot, els monitors i monitores també érem conscients que els infants no traurien idees per cada dia, de manera que cada grup d’edat havia de portar activitats preparades pels moments en què els barris no proposessin res. No calia forçar la màquina.

tellnou del Bages en un escenari en què ens sentíssim identificats i còmodes: crear un espai que tingués la forma de la ciutat que volíem construir, posar noms als carrers i a les places, senyals de trànsit, crear una biblioteca, un cinema, un teatre, etc.

Així doncs, havíem trobat una manera nova d’encarar les nostres colònies, una manera més perquè els infants fossin actius i decisius en les activitats de l’esplai, que aprenguessin a ser presents en la participació del dia a dia i així, en el futur, participar a la societat i a la nostra ciutat: Vilanova. Quedava el més difícil, la posada en pràctica.

Un dels factors clau per a la posada en pràctica era l’escenari. La casa de colònies de Castellnou del Bages ja ens oferia una estructura de poble, era un entorn perfecte per desenvolupar el projecte que infants i monitors teníem entre mans, el de repoblar una ciutat. Pocs dies abans de marxar tots els nens i nenes participants de les colònies havien rebut una carta dels Pobladors de la Terra, on se’ls explicava que havien estat escollits per donar forma i vida a un poble. També es donava una tasca concreta per a cada grup d’edat, ja que els primers dies no estàvem tots junts: els Trons, el grup dels grans, que marxaven cinc dies de campaments, s’havien de preparar més a fons per fer de la futura ciutat un espai de participació i per ajudar i dinamitzar les reunions i activitats de barri. Les Espurnes, el grup dels mitjans, tenien la missió d’anar a conèixer i fer bones relacions amb els pobles veïns. I les Piules, els més petits, tenien la tasca més senzilla però més important: la de convertir l’antic poble de Cas-

La idea i totes aquestes activitats prèvies havien engrescat els infants, i això es va notar quan, el tercer dia de colònies, ens vam reunir tots a la casa, en un gran sopar a la fresca, digne dels millors finals de les històries d’Astèrix i Obèlix. Però no era el final de res sinó un gran principi.

Vam rebre la visita dels Pobladors que ens havien enviat la carta, ens van presentar els barris i ens van explicar el nou funcionament de les colònies: les trobades per barris a l’hora d’esmorzar, la Junta, la llibertat que tindrien per proposar i decidir activitats, la bústia on podien fer comentaris i suggeriments, les bústies individuals per enviar-se missatges personals... I entre tots vam votar el nom del nostre projecte a partir de les propostes que cada grup d’edat havia fet. Mindundi va ser el nom escollit. De seguida tots els nens i nenes es van posar a cridar “Mindundi, Mindundi!”, i en aquest moment ens vam adonar que el projecte començava amb bon peu i nosaltres havíem de seguir en aquesta línia.

Mindundi es va despertar al matí següent amb un grapat d’idees sobre la taula. A l’hora d’esmorzar cada barri va escollir els seus representants i aquell mateix vespre es va reunir la Junta de Barris, on es van exposar totes les idees que havien sortit al matí. Cada Junta era un pas més, els nens participaven, organitzaven i decidien, i als monitors ens queia la baba.

El segon dia que es reunia el barri, cada representant va explicar el que s’havia dit a la Junta, perquè el barri decidís de quines activitats s’encarregaria. Les ganes de participar dels infants van fer

Era el moment que les activitats es posessin al servei del Centre d’Interès, i no pas al revès que a la segona reunió de la Junta s’anés configurant un calendari d’activitats per als pròxims dies: una nit de bivac, un taller de pintures corporals, un cinema a la fresca, unes olimpíades esportives, un concert... totes elles activitats proposades, organitzades i coordinades pels infants, fos des d’un barri, des de la Junta o des d’un petit grup de nens i nenes voluntaris.

Dia a dia es van anar alternant les activitats proposades pels barris amb les que proposàvem els monitors, més orientades a cada grup d’edat concret, i així es va anar formant un teixit associatiu en què tothom tenia el seu espai de participació, de relació i de temps lliure.

Temps lliure que els monitors amenitzàvem cada dia a l’hora del Cor de la ciutat, amb “El Cor de Mindundi”, una telenovel·la amb una història d’amistat, amor, humor, passió, enganys... realitzada i protagonitzada per nosaltres mateixos. Als nens els va agradar molt i ens feien propostes per tal de millorar o canviar el guió al seu gust.

Les activitats que van organitzar els nens, en major o menor mesura, van estar ben coordinades i van funcionar bé, salvant alguns problemes d’horaris i temporalització.

El fet de fer un projecte nou va portar que, en molts moments que s’havien de decidir coses, hi haguessin desavinences o mals entesos, i que el funcionament quotidià, els horaris, es veiessin afectats. Tot i així, parlant-ne vam ser capaços d’anar-ho superant.

Es notava que els infants gaudien de les colònies, ja que se’n sentien partícips i

no mers consumidors. Les colònies eren seves i per primer cop n’érem conscients nens i monitors que aquell era un bon camí a seguir en el qual entre tots decidíem el que fèiem en llibertat, però sempre des del respecte als altres. Mindundi ja era una realitat, un poble actiu i compromès, amb vida social i cultural pròpia, que funcionava gràcies a associacions, barris i juntes, però sobretot gràcies als seus habitants. Només faltava una cosa que tot poble de veritat ha de tenir: una bona Festa Major.

La proposta va sortir del grup de monitors i de seguida va engrescar els nens, i de nou van ser ells qui, a través dels barris, van confeccionar el programa de la Festa. Una colla castellera que va innovar amb una nova modalitat: els castells aquàtics. A la tarda vam fer un correaigua i un cercavila. Un dels moments més grans que tots els monitors recordem va ser la imatge d’un infant “dels folloneros”, conegut per tothom, fent de Llucifer i fent sonar el satrot amb mitja cara de malícia infantil i sobretot amb cara de felicitat per ser un gran protagonista de la diada.

El cercavila va culminar amb l’entrada de tots els balls a la plaça. Moment en què a tots i cadascun dels monitors se’ns va posar la pell de gallina i se’ns va dibuixar un gran somriure de satisfacció i felicitat a la cara .

Tot plegat va ser la traca final d’unes colònies que han marcat un nou plantejament dins l’esplai Drac Màgic, un plantejament més enfocat “des dels nens” que “per als nens” i que ens ha engrescat a continuar treballant en aquest projecte des del nostre entorn real, la ciutat de Vilanova i la Geltrú.

Perquè Mindundi, la ciutat de la participació, també es pot construir a Vilanova, i Vilanova pot ser Mindundi.

Esplai Drac Màgic ■

Moviment Laic i Progressista Observatori de Gènere

GÈNERE i COEDUCACIÓ: activitats per una bona pràctica educativa Quina joguina els agrada més?

Objectiu: Conèixer la manca d’identitat de gènere de les joguines

L’Observatori de Gènere és un instrument del qual s’ha dotat el Moviment Laic i Progressista per elaborar un discurs propi sobre igualtat de gènere, per formar els dirigents en aquesta qüestió, per fer un seguiment de l’equitat de gènere dins el moviment i per generar recursos que siguin d’utilitat a les entitats que configuren el moviment.

L’Observatori està format per un grup de persones de les diferents entitats de l’mlp que tenen un especial interès per aquesta temàtica i està obert a totes aquelles persones que estiguin interessades en participar-hi.

En l’actualitat, l’Observatori de Gènere està elaborant un document de recomanacions per les entitats sobre com treballar el tema de gènere en el dia a dia de les nostres entitats i comptem amb un llarg llistat de projectes a encetar. Si voleu formar part de l’Observatori de Gènere o posarvos en contacte us podeu adreçar a ideari@laic.org.

Desenvolupament: S’entrega el mateix dibuix a cada participant i se’ls demana que encerclin d’un color les joguines que voldria la Carla i amb un color diferent han d’encerclar aquelles que voldria el Daniel. Un cop fets els cercles han d’escollir aquella que més els agradi i pintar-la (annex 1). Posar en comú les joguines de la Carla i el Daniel i comentar que és igual per qui poden ser.

4-6 anys

Contes modificats Objectius: Desenvolupar la creativitat Adonar-se que tant nens com nenes poden ser protagonistes d’un conte Desenvolupament: Els expliquem un conte on el protagonista sigui un nen i un altre on la protagonista sigui una nena. Hauran de fusionar les dues històries tenint en compte que els dos personatges han de ser protagonistes de la mateixa. Primer hauran de definir els dos personatges (nen i nena);en acabat pensar la nova història refosa i quin paper tindrà cada personatge. Preparar una representació del nou conte, mitjançant mímica, teatre, ombres xineses...

7-9 anys

M i G, taller de bicicletes Objectius: Adonar-se dels estereotips basats amb els rols sexuals Comprendre els sentiments de les persones que experimenten prejudicis i discriminacions basades en el seu sexe Aprendre a argumentar una idea

Anàlisi publicitat

Desenvolupament: Ens caldrà portar diaris i revistes de tot tipus. En un primer moment retallarem notícies i/o anuncis que presentin situacions discriminatòries per raons de sexe.

Prepararem un gran mural dividit en diferents temes: casa, feina, estudis, llenguatge, política, etc... Llavors ens repartirem en grups en funció dels temes escollits i cada subgrup haurà de pensar quines fórmules o possibles accions podríem fer perquè es modifiqui la condició de discriminació plantejada.

Posada en comú de les propostes dels diferents grups, escollir-ne una i preparar-la per així donar a conèixer el nostre posicionament davant del fet o actitud discriminatòria.

14-17 anys

associeu-vos i sereu forts,

Desenvolupament: Llegir la fitxa (annex 2), respondre individualment les respostes i petit debat grupal.

A partir de les reflexions aportades,explicarlos que han passat un parell de mesos i després de molts esforços i de lluita contra l’oposició d’algunes persones la Maria i la Gemma han obert el taller de bicicletes.

Dividir el grup en parelles perquè facin un joc de rol senzill; cada persona s’haurà de convertir en el paper que li toqui interpretar (annex 3) Els donem un petit moment de preparació i comença la simulació; al cap de poc temps (5-10 minuts) cal que es canviïn els papers durant el mateix temps.

Un cop feta la simulació, respondre cada parella les preguntes plantejades (annex 4) i fem una segona posada en comú sobre el que ha succeït.

10-13 anys

estimeu-vos i sereu feliços

Nota: els annexos per desenvolupar les activitats els podeu demanar a ideari@laic.org

El Moviment Laic i Progressista està format per: Esplais Catalans Acció Escolta de Catalunya Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya Fundació Terra Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia Cooperativa Entorn Escola Lliure El Sol Cooperacció Espai Laic

Instruïu-vos i sereu lliures,

Objectius: Interessar-se per situacions socials discriminatòries Modificar comportaments que incideixen en la discriminació de dones i homes

Llibres Internacionalisme!

Guia per a ments inquietes Barcelona - Esplais Catalans, 2007.

Col·lecció: L’Esmolet número 4

Internacionalitzem-nos! Guia per a ments inquietes Com podem dur a terme un projecte internacional des del nostre esplai?

De quins recursos disposem? Quin serà l’efecte sobre els infants, els joves i l’equip de monitors i monitores? Què volem dir quan parlem d’internacionalitzar les nostres accions educatives? Quina és la trajectòria internacional d’Esplac al llarg de la seva història? Quina relació té l’internacionalisme amb el nostre Projecte Educatiu?

Aquestes, i moltes d’altres, són les preguntes que sorgeixen quan ens plantegem internacionalitzar les nostres accions i reflexions. En el món en què vivim no podem treballar en un projecte de transformació social i educativa, si no partim d’una visió internacionalista de la realitat. És aquesta visió la que ens ajudarà a entendre millor el nostre context quotidià i ens permetrà transformar-lo, tot desenvolupant una consciència de responsabilitat mundial compartida.

Aquest document té l’objectiu de reflexionar sobre el significat de l’internacionalisme i el seu estret lligam amb el nostre projecte d’esplai laic i progressista. Però no només hem volgut reflexionar i debatre sobre l’internacionalisme, sinó que us volem oferir un seguit d’eines educatives, organitzatives i informatives, pràctiques per a ajudar-vos a internacionalitzar l’esplai i dur a terme accions internacionals concretes. Us presentem, doncs, un recull d’instruments i de bones pràctiques que són fruit del treball i experiència de la nostra entitat, i de molts dels seus membres, en l’àmbit internacional.

Internacionalitzem-nos! continua la col·lecció iniciada a Esplac fa uns anys, i aprofundeix en les bases contingudes en el Projecte Educatiu d’Esplais Catalans. Amb aquest seguit de textos volem seguir avançant en la línia d’establir un discurs pedagògic i metodològic, adreçat a millorar la feina que es fa des dels esplais, amb la finalitat sempre present de transformació i desenvolupament social.

Llibres Confessions d’un kumba ressentit Oriol Malló Barcelona - L’esfera dels llibres, 2006.

Col·lecció: Biblioteca d’Actualitat

Confessions d'un kumba ressentit Lectura obligatòria a partir d'ara a Esplac. Perquè parla de nosaltres, amb noms i cognoms. Perquè està argumentat i documentat. Està fet amb mala llet, evidentment. Fent alguna trampa, també. Però el resultat és un llibre que ens descobreix i ens explica més del que sembla. Una sacsejada necessària a les portes del Segon Congrés.