Tercer Segona numero 22

E

l 20 de novembre de 2009 es commemorarà el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció dels Drets de l’Infant i el 50è de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets dels Infants. Podria semblar un aniversari més, però per a Esplais Catalans no és una celebració com qualsevol altra.

I no és una celebració més perquè Esplac i els seus esplais commemorem la Convenció cada dia de l’any, i el 20 de novembre especialment. I ho fem perquè els drets dels infants són el pal de paller de la nostra associació: entre tots hem construït el nostre projecte a partir del treball perquè aquests drets siguin aplicats, respectats, assumits i assolits.

La Revolució Francesa va fer néixer els drets de llibertat que amb el procés d’industrialització van posar l’èmfasi en els drets d’igualtat, i finalment, al segle XX, sorgeixen els drets de tercera generació, és a dir, els drets de solidaritat o nous drets.

Fa 27 anys que els esplais d’Esplac vam recollir aquest llegat i, com a entitats d’associacionisme educatiu, seguim treballant pel reconeixement d’aquests drets. I és que cal continuar lluitant perquè aquests drets que ja existeixen perdurin en el temps, i els nous drets, com l’autodeterminació personal i col·lectiva, l’interès primordial de l’infant, la informació, la comprensió i l’afecte, l’entorn sostenible, la llibertat afectivosexual, la pau i l’educació en drets humans, etc., acabin sent reconeguts.

Abans, però, cal un debat ideològic i una reflexió pedagògica al voltant d’aquests drets.

20 anys després de la proclamació de la Convenció dels Drets dels Infants cal preguntar-nos si es treballen, es respecten, s’assumeixen i s’han assolit. La resposta és clara: no a tot arreu s'apliquen, ni a molts indrets es respecten i, per descomptat, som encara lluny que siguin assumits i assolits.

I a casa nostra? En la nostra societat és evident que s’han produït avenços significatius, i que els esplais, entre d’altres, en som directament responsables per la nostra dedicació i el nostre compromís.

Tradicionalment, en la nostra societat, quan parlem d’infants, ho fem des d’una perspectiva proteccionista. Si bé és cert que als infants se’ls ha de protegir, no ho farem del tot si no els facilitem la capacitat de participació (dret de veu, opinió...), i és aquí on, especialment, els esplais incidim dia a dia en la societat com a escoles de participació i de convivència. Només així els infants deixaran de ser les persones més oblidades d’aquest món. Pràcticament no se’ls pregunta, pràcticament ningú no els dóna marge de creativitat vinculant i, per descomptat, ningú no se’ls escolta.

Els esplais i Esplac hem de seguir mantenint el nostre compromís amb els drets dels infants, incorporant-los en la nostra reflexió pedagògica i en els nostres projectes. I no només això, sinó que els esplais hem de fer el paper d’altaveu dels infants a la societat; hem de fer pressió política perquè se’ns escolti, perquè escoltin els infants i els facin cas, perquè puguin participar constructivament en la societat tot fent les seves propostes.

Si ho aconseguim, segur que aquest món serà millor!

El timbre

El pal de paller

EDITORIAL

El replà

Entrevista a Jordi Cots ENTREVISTA

Enguany Esplac s’ha sumat a la celebració del 20è aniversari de la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant i del 50è de la Declaració Universal dels Drets dels Infants amb el concurs de contes il·lustrats “Vet aquí els nostres drets”.

Però, ja treballem prou els drets dels infants a l’esplai?

Per aprofundir en aquest tema i resoldre alguns dels nostres dubtes hem entrevistat en Jordi Cots, primer Defensor dels Drets dels Infants del Síndic de Greuges de Catalunya i expert en la materia. Després de dues hores d’entrevista hem sortit amb els ànims renovats i amb més ganes que mai de seguir promovent i sensibilitzant la ciutadania sobre el necessari compliment dels drets dels infants. Esperem que la lectura d’aquesta entrevista també us encoratgi a vosaltres!

Qui és en Jordi Cots?

Jo vaig estar dotze anys fent d’advocat dedicat al dret de família, i a través d’això vaig començar a palpar els problemes de la infància: una de les qüestions que tocava professionalment eren les separacions matrimonials, amb el dolor que de vegades causen i que continuen causant.

Després vaig canviar totalment d’orientació, perquè després d’aquest període van seguir 25 anys dedicats a

les escoles. Primer un parell d’anys en una institució que volia preparar mestres més enllà del que feia l’Escola Normal d’aleshores, perquè en els anys seixanta, durant l’època franquista, l’escola encara estava molt malament, anava molt retardada. Vam fer l’assaig, doncs, d’una escola de mestres paral·lela. En aquests vint-i-cinc anys he dirigit tres escoles: l’escola THAU, l’escola dels Jesuïtes del carrer Casp de Barcelona i la Residència Escolar Bell-lloc, que ja ha desaparegut. També vaig estar tres anys a l’Institut de Cièn-

El món de les ONG té una força que pot empènyer a vetllar pel compliment de la Convenció.

cies de l’Educació de la Universitat Autònoma i després vaig estar a la Conselleria de Benestar Social portant el Pla de suport a les famílies. Finalment, com a culminació de tot plegat, vaig estar set anys amb el Síndic de Greuges, com a adjunt del Síndic per als infants.

Quan estava a la Universitat Autònoma em vaig plantejar formar part de la seva Escola de Formació del Professorat. Però per fer això necessitava ser doctor. Va ser per aquest motiu que vaig fer una tesi sobre la Declaració Universal dels Drets dels Infants de les Nacions Unides de l’any 1959. Vaig haver de treballar molt, però va ser molt gratificant; i encara en visc, de tot el que vaig arribar a estudiar. La veritat és que la realització d’aquesta tesi em va influir molt. I tot plegat és el que em va portar cap al Síndic: el fet que fos advocat, el fet que dediqués tant de temps a la pedagogia… Ah! I vaig ser cofundador de Rosa Sensat, juntament amb la Marta Mata.

Què significa que una societat o un país tingui defensors dels drets dels infants? És una manera de fer complir la Convenció. N’hi ha que depenen exclusivament del Síndic, o com aquí, a Catalunya, que és un adjunt específic seu.

A Europa aquesta figura s’ha expandit bastant. A la resta del món no gaire, i es una de les coses que queden per resoldre perquè, pel que fa a la Convenció, representen un mitjà per assegurar-ne el compliment.

Per tant, la tasca és fer complir aquests drets o fer d’observador?

El Defensor és un observador que té la potestat de rebre queixes i actuar d’ofici. No només pot rebre queixes concretes sobre els ciutadans o els infants que creuen que se’ls ha conculcat algun dret. Un cop assabentat que hi ha una cosa que no funciona, el Síndic, pel mitjà que sigui (pels diaris, per una denúncia...), pot intervenir posant-se en contac te amb l’administració responsable. Té aquestes dues funcions: rebre queixes i actuar d’ofici.

A part del Síndic i del seu adjunt, quins agents de la societat pensa que haurien de vetllar pels drets dels infants?

Totes les organitzacions d’infància.

Cadascuna amb la seva especificitat, com, per exemple, el lleure.

Ara hi ha el desig de crear coalicions d’infància: a Catalunya, per exemple, s’ha creat una entitat, que es diu TIAC (Taula d’Infància i Adolescència de Catalunya), que intenta reunir totes les entitats d’infància. És molt recent, i les entitats encara estan en ple debat sobre la funció que han de fer i la manera en què han d’agrupar-se, però aquesta unió d’entitats d’infància és molt recomanada pel Comitè dels Drets de l’Infant. Aquest és un organisme, amb seu a Ginebra, encarregat de rebre i estudiar els informes que els estats han de fer sobre el compliment de la Convenció i vigilar que aquesta aplicació sigui la correcta.

El món de les ONG té una força que pot empènyer a vetllar pel compliment de la Convenció.

Quin paper creu que tenen els esplais a l’hora de la defensa o la sensibilització de la ciutadania respecte dels drets dels infants?

Em sembla que ho teniu molt clar, vosaltres! La Convenció dedica el seu article 31 a l’educació i el lleure. Els infants no en tenen prou amb l’educació reglada, l’esplai és un espai que, des que treballava en escoles, sempre he defensat perquè penso que és una manera de desenvoluparse i una manera diferent d’acostar-se a l’infant i de conèixer-lo. A les escoles on he treballat, per exemple, miràvem de sortir, de fer excursions, tres dies de colònies… I comprovava que el coneixement que es té dels nens i les nenes en un context diferent del de l’escola és formidable. Em sembla primordial.

Què creu que haurien de saber o quines competències haurien de tenir els monitors i les monitores dels esplais per treballar els drets dels infants a l’esplai?

Primer haurien de conèixer-los, perquè l’esplai està recollit a l’article 31, però tots els altres quaranta articles de la Convenció estan enllaçats i compenetrats. Cap entitat d’infància que tingui una especificitat com la vostra no pot dir “el meu article és aquell” i no tenir en compte la resta. La Convenció és un text universal i indivisible, la qual cosa significa que és per

Jo diria que el coneixement de la Convenció ha de formar part de la formació en els cursos de monitors, en una assignatura tan extensa com sigui possible. a tots els nens i les nenes, sigui quina sigui la seva situació, i que els seus drets, tots ells, s’han de veure com un conjunt, perquè es complementen i es necessiten els uns als altres. Per exemple, a l’esplai, com a l’escola o la família, hi ha d’haver la participació; aleshores l’article 31 (“el vostre”, entre cometes) no es pot entendre sense els articles 12 i 17 (que són els relatius als drets civils).

Jo diria que el coneixement de la Convenció ha de formar part de la formació en els cursos de monitors, en una assignatura tan extensa com sigui possible. Una definició senzilla de dret és: un dret és una necessitat protegida per la llei. Tota la Convenció és una llista de necessitats que la llei pot protegir.

I s’ha de ser realista: no totes les necessitats poden ser protegides per la llei…

De vegades es pensa que el dret és una cosa eixorca, que no ho pot fer tot… I no ho pot fer tot, és cert. Per exemple, la Declaració de 1959 deia:“L’infant, per al seu desenvolupament ple i harmoniós, necessita amor i comprensió”. Ara bé, això no es pot imposar; l’infant ho necessita, però no trobareu les paraules “amor” i “comprensió” a la Convenció, trobareu coses que indirectament ho poden afavorir. Al mateix temps és una manera de conèixer les necessitats de l’infant, els mínims indispensables. La Convenció s’hauria de saber de memòria.

Quin sentit creu que tenen avui el 20è aniversari de la Convenció i el 50è de la Declaració dels Drets dels Infants a Catalunya?

A Catalunya, com a tot arreu, hi ha moltes coses que no estan resoltes.

En el camp internacional hi ha hagut intents per potenciar-ne l’aplicació.

L’any 1990 hi va haver una gran reunió a Nova York, una cimera mundial de caps d’estat i de govern, per potenciar la Convenció, en la qual es van promoure, sobretot, els drets socials, és a dir, els drets de supervivència (l’educació, la salut…). Jo penso que va ser un enfocament encara insuficient perquè, com dèiem abans, tots els drets es complementen, i prioritzar tan sols una mena de drets és un error. L’any 2002 es va tornar a fer una cimera mundial a favor de la infància, i aleshores, a més de posar l’èmfasi en els drets socials, també es va dedicar bona part de l’atenció als drets civils, els drets de participació. I de cara al seu compliment es va promoure la figura dels ombusdsmans infantils, dels defensors dels infants.

Tot i això, si mirem uns informes que ha fet el BICE (Bureau International Catholique de l’Enfance) sobre la situació de la infància al món, encara hi ha molts drets que no se satisfan.

Hi ha situacions molt flagrants: abusos sexuals, maltractaments, la falta d’educació de les nenes…

A Catalunya, com a Europa en general, hi ha la falsa percepció que aquí l’infant està bé. Però aquesta percepció comporta un perill. Hi ha la idea que els infants no necessiten res més: tenen escoles, es poden expressar... I no és veritat. No és només que hi hagi nens i nenes del Quart Món que necessitin una atenció especial. A més d’aquesta falsa percepció, també diem que la infància en situació de risc la tenim detectada i controlada.

A Catalunya hi ha uns dotze mil infants en situació de risc, n’hi ha mil dos-cents que estan en centres o que han estat acollits, etc.; però, com que hi ha un departament específic que ja se’n cuida, ens n’oblidem, i aquesta sembla que deixi de ser una qüestió de la ciutadania. Però a Europa, i a

Catalunya també, hi ha un dèficit enorme en participació. Hi ha alguns instruments de participació com els consells municipals d’infància. Vosaltres suposo que també procureu que hi hagi assemblees i espais en que l’infant pugui parlar… Però a Catalunya, de consells municipals d’infància, només n’hi ha una dotzena! De vegades es fa algun acte públic, grandiós, solemne, un acte únic que jo diria que no serveix de res. Potser, en tot cas, per sensibilitzar en un moment donat la ciutadania en general... I es fa amb molt bona fe, l’Ajuntament hi posa el Saló de Cent, que no es pot dir que sigui un esforç menyspreable; però, després, qui se’n recorda? La Marató de TV3 sensibilitza molta gent, però la participació real, la quotidiana, no es dóna.

Diem que no sabem parlar amb els infants (de vegades sembla que només sapiguem preguntar: “Com et dius? A quina escola vas? Que vols ser quan siguis gran?”); però, de cara a la participació dels infants, els adults xerrem massa. En el fons tot és qüestió de posar-se al seu costat i deixar que les coses flueixin.

de cara a la participació dels infants, els adults xerrem massa.

els acords que es prenen amb els infants s’han de complir, i, si hi ha dificultats, s’han d’explicar: en la participació hi ha d’haver un diàleg molt net.

Diria que el dèficit de participació dels infants en la societat és la principal mancança que patim?

Sí, la participació no és un luxe; i si no deixem que els nens participin, ens perdem moltes coses de la visió del món que tenen els infants, que pot ser molt enriquidora. Molts pares (més que mares) a vegades es pensen que, fins que els seus fills no siguin grans, no sabran què dir-los. La mare és diferent: l’infant plora i li diu: “No ploris, que ja t’escalfo el biberó...”, encara que l’infant no l’entengui. Però el diàleg comença per aquí, per dirlos coses i parlar molt amb ells.

La participació i l’exercici dels drets civils també han servit per a coses més greus. Per exemple, l’any 1996 hi va haver un congrés sobre prostitució infantil i abusos, i una de les conclusions que en va resultar és que poder expressar-se era una manera molt bona per prevenir i superar abusos sexuals. Una de les coses pitjors és que els nens o les nenes abusats callen. Cal, doncs, ensenyar els infants a participar, a expressar-se i a tenir aquesta confiança.

està escrit en un llenguatge senzill, la qual cosa és molt bona a l’hora de donar-lo a conèixer. La qüestió és que es compleixi.

aquestes lleis sovint són més conegudes, fins i tot de vegades a un estament com el judicial li costa entrar en aquests temes...

A més de fer conèixer la Convenció també s’haurien de donar a conèixer els documents que redacta el Comitè dels Drets de l’Infant, que és el responsable de vetllar pel compliment de la Convenció. Aquests documents mostren com s’ha d’interpretar la Convenció.

Què és la participació real dels infants?

Lleis com la que s’està preparant a Catalunya sobre la infància són positives per vetllar pels drets de l’infant?

Si repasséssim la Convenció, trobaríem més dèficits. Així, aquí a Catalunya hi ha dèficits sobre educació: per més que en un altre país pensin que ens queixem sense raó perquè aquí estem molt bé, si una escola està feta de barracons o qualsevol altra cosa falla, s’ha de denunciar. Per ajudar els països del Tercer Món, comencem per denunciar el que falla aquí.

Falta l’hàbit d’exigir el compliment de la Convenció.

Aquestes lleis, que s’anomenen nacionals, són necessàries per aplicar la Convenció a la realitat de cada país.

Aquesta Llei de la Infància és una adaptació de la Convenció a la realitat de Catalunya. Ja hi havia hagut un intent l’any 1995 amb la Llei 8/95, que volia ser una llei general d’infància, però era insuficient. La d’avui la completa, i penso que està bastant bé, tot i que hi ha punts conflictius, perquè són ideològics, com ara el de l’avortament. Són temes que es poden defensar des de molts punts de vista, però la qüestió és arribar a un acord partint de l’interès superior de l’infant. Aquesta Llei de la Infància recull tots els drets de la Convenció, i això ja és molt! També abasta tant la infància en situació de risc com la infància en general... Segur que hi haurà discussions, i potser acabarà sent una llei insuficient, però penso que és un pas molt important.

Cal una revisió del document de la Convenció?

I aquesta llei no és redundant respecte de la Convenció?

No, jo crec que tal com està és un document bastant complet. Malgrat el seu llenguatge jurídic, penso que

El Comitè dels Drets de l’Infant sempre reitera que la Convenció s’ha de reproduir en les lleis nacionals perquè

Participar és decidir. Sovint diem frases com “la qüestió és participar” o diem que els infants són molt participatius perquè són molt extravertits, perquè parlen molt o són molt actius..., però això no vol dir participar: pot disposar a participar, però participar és decidir.

Quan dieu als infants de fer una assemblea o de prendre algun acord, ells volen saber si tindran influència o no en la vida de l’entitat, en les seves colònies, etc. I als nens i les nenes no se’ls pot enganyar. No sempre es pot decidir tot, i això és una cosa que se’ls ha de dir lleialment. Però els acords que es prenen amb els infants s’han de complir, i, si hi ha dificultats, s’han d’explicar: en la participació hi ha d’haver un diàleg molt net.

QÜESTIONARI CURT

Ens falta entrenament en el diàleg amb els infants.

Hem de posar límits a la participació dels infants?

Penso que no se’ls ha de fer participar i decidir sobre coses que s’escapin de la seva comprensió. S’ha de tenir en compte el nivell de comprensió que els infants tenen a cada edat. I, com en tot exercici de la llibertat, “el límit de la meva llibertat és la llibertat de l’altre”, i això els infants ho han d’entendre. I, per fer això, s’ha de gastar molta saliva i s’ha de tenir molt de respecte envers l’altre en la llibertat física i moral (dels seus pensaments, els seus desitjos...).

I, si ens adaptem a allò que els infants poden comprendre, creu que poden participar en tots els temes?

Sí. Molt més del que ens pensem, perquè tenen molta intuïció, i la canalla són molt realistes. El que passa és que enraonen poc, i nosaltres xerrem massa i volem que ens donin respostes més completes. Ens falta entrenament en el diàleg amb els infants.

Quan no hi ha acord entre els infants i els monitors i les monitores d’un esplai, per exemple, què creu que hauria de fer el monitor/a o l’educador/a?

Explicar-se tant com pugui per mirar que la relació sigui real i fer entendre als infants que a vegades hi ha coses possibles i hi ha coses que no ho són.

Una de les coses més importants és que se’ls escolti, perquè els nens ho saben, si se’ls escolta o no. I, en cas de desacord, si un s’explica lleialment, no dic que no tingui problemes, però segur que afavorirà molt la relació.

De les moltes feines que ha fet, de quina ha gaudit més o té més bon record?

A l’escola i al Síndic.

I la que li ha agradat menys?

La meitat dels casos que portava com a advocat.

A què jugava quan era petit?

Havia tingut una nina que m’estimava molt i un “tomilet”, que era com un patinet de quatre rodes amb pedals.

I ara, a les seves estones lliures...?

Hauria de contestar que no en tinc! Alterno la lectura de novel·la amb la de poesia i escolto molta música.

A nivell personal, ha tingut mai contacte amb algun esplai o hi ha participat?

Temps enrere havia anat a fer alguna xerrada per a monitors a la Fundació Pere Tarrés, però no he estat mai en unes colònies.

Ens podria desmuntar algun tòpic relacionat amb l’esplai?

En els esplais sempre he tingut por que hi hagi massa complaença amb els infants.

Un personatge a qui admiri?

Janusz Korczak, perquè uneix les meves dues aficions, l’educació i el dret.

També Eglantyne Jebb, l’anglesa que va redactar la primera Carta dels Drets dels Infants l’any 1923.

Com s’informa del que passa al món? Hi ha algun web que visiti cada dia o prefereix altres mitjans de comunicació?

Jo llegeixo el diari cada dia, miro el telenotícies... Internet no el miro gaire.

2 Entrevista a Marina Mir 3 Destí Sant Aniol 4 Ruta circular de Coma de Vaca a la Vall de Núria

Muntanya i educació ambiental

MONOGRÀFIC

Per la finestra

1 Presentació

Presentació 1

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Per què cal parlar d’educació ambiental?

Acabes d’arribar d’una sortida amb el teu grup d’esplai i estàs molt cansat/da, però t’ho has passat molt bé, i tornar a la ciutat o al poble després d’estar-ne fora... S’estava tan bé sense cotxes, sorolls, fum... Què deu ser el que ens aporta sortir fora de la ciutat o del poble amb el nostre grup d’infants o joves sempre que podem?

Uns quants dies de convivència en unes colònies, rutes, campaments, intercanvis... ens donen l’oportunitat de treballar molts aspectes educatius. Però si a més ens envoltem d’un entorn natural, el valor pedagògic de l’activitat pot ser encara més gran. Ens trobem en un entorn que ens ofereix tot un ventall de possibilitats i fa una crida als sentits. Deixem, doncs, el ritme dels entorns urbanitzats per estar en el ritme de l’entorn natural, aprofitem-lo!

Fer algun passeig, una petita ruta o un itinerari podent-nos parar per observar, escoltar, olorar, respirar a fons, sensibilitzar-se, caminar... i aprendre! Si ens apropem a la natura, ens serà més fàcil entendre-la, viure-la i, per tant, cuidarla. Nosaltres necessitem estar en contacte amb la natura, però ella també ens necessita perquè la valorem.

Quan parlem, doncs, d’educació ambiental, estem parlant d’una eina pedagògica per l’aproximació a l’entorn i pel treball vivencial que hi fem.

Estem parlant, també, de quelcom que ens pot acompanyar cada dia, encara que no ens trobem prop de cap paratge natural. La ciutat o el poble també

L’educació ambiental no és només saber separar bé els residus que generem (reciclar) o fer activitats amb materials reciclats, és també aprendre el que ens ofereix la natura o el nostre entorn. L’educació ambiental busca promoure una nova relació entre la societat i l’entorn. Llavors, des de l’esplai, hi teniu molt a fer i molt a dir quan feu una sortida, durant l’activitat de primavera o estiu.

Quan ens plantegem una sortida, la primera imatge que ens ve al cap, sovint, és una zona muntanyosa. Però plantegem-nos el perquè. Què és el que busquem a la muntanya? Anem a la muntanya per fer activitats o per gaudir de l’entorn?

Un cèlebre alpinista, anomenat Lionel Terray, deia que l’alpinisme era una activitat materialment improductiva.

Aquesta frase la podem extrapolar a la muntanya en general, però per sort els esplais no centrem els nostres objectius en coses materialment productives. En aquesta mateixa línia, si responguéssim a les preguntes anteriors, probablement estaríem d’acord en el fet que la muntanya1 ens aporta un valor afegit no material en la nostra tasca educativa. Quan fem una ruta, una excursió de cap de setmana o uns campaments, estem potenciant certs aspectes com el treball en equip, el respecte a l’entorn, etc. Per tant, sovint els objectius d’una ruta seran intrínsecs a l’activitat. En el cas dels campaments, busquem crear un espai compartint objectius propis de l’activitat amb d’altres que volem treballar.

Els monitors i les monitores sou tot un referent per als vostres infants o joves, i sou també uns agents educatius que, per sort, podeu tenir a l’abast eines tan útils com fer una sortida a la natura. Fer una activitat fora de l’esplai suposa molta feina de preparació prèvia: conèixer el lloc on anireu, com hi arribareu... i quines possibilitats té aquest lloc per aprendre i veure coses noves. Segur que en té moltes! Animeu-vos a sortir de la ciutat o del poble a gaudir de la natura!

“Ningú no comet un error més gran que aquell que no fa res perquè pensa que només podria fer una mica.”

Edmund Burke

(1)Quan parlem d’activitats a la natura podem pensar en diferents tipus de paisatge: de muntanya, de platja, zones humides, zones de secà, etc.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

són un ecosistema, potser amb més soroll, més cotxes, més fum..., però no hem de deixar de perdre l’oportunitat d’aprendre també de cada racó de la nostra localitat. Segur que hi ha algun parc, algun passeig amb arbres, algun jardí ple de flors...

Tots aquests indrets aporten oxigen a una població, i per què sovint ni ens adonem que hi són?

MONOGRÀFIC

Per la finestra

2 Entrevista a Marina Mir Per aprofundir en el tema de l’educació ambiental, hem parlat amb la Marina Mir, una de les pioneres en el moviment de l’educació ambiental de Catalunya, biòloga, professora i, el que és més important, una gran amant i defensora de la natura. Ella ens explica d’on va sorgir la necessitat de parlar d’educació ambiental i ens dóna algunes claus perquè els esplais aprofitem al màxim les nostres sortides i aprenguem a conèixer, estimar i defensar l’entorn natural encara més.

Qui és la Marina Mir? Jo sóc biòloga. Vaig fer classes del que en deien ciències naturals, les quals contemplaven molts aspectes que crec que són més importants que temes concrets que s’aborden ara a biologia. Aquesta primera etapa va ser la que em va predisposar a favor del moviment de l’educació ambiental que va consolidar-se cap a l’any 1975.

Aquell any es va inaugurar el primer Itinerari de Natura al bosc de Santiga (prop de Sabadell), elaborat per l’equip del Jaume Terrades (professor d’ecologia de la Universitat Autònoma), al qual jo em vaig incorporar des de l’inici i que, posteriorment, va fer néixer el moviment de l’educació ambiental. Amb en Jaume Terrades i amb d’altres professors, vaig voltar per molts llocs de la península per “predicar” què era això de l’educació ambiental, i de seguida vam obtenir molt bona resposta i una repercussió molt ràpida. Fins i tot per part de l’administració, que també va fer seu el nostre discurs.

I aquest moviment es va convertir en una associació?

D’associacions se’n van crear moltes.

Aquí va ser pionera la Societat Catalana d’Educació Ambiental, que de seguida va fer-se bessona de la balear.

A totes les comunitats en van sorgir, a part de mil i un organismes de caire privat i, sobretot, administratiu.

L’any 1991 es va crear la primera Conselleria de Medi Ambient a Espanya, que va portar el senyor Albert Vilalta, un enginyer molt sensible amb temes de natura, i es va crear una Direcció General d’Educació Ambiental en la qual jo vaig actuar com a assessora.

No obstant això, la Conselleria d’Educació s’hi va girar molt d’esquena, ja que s’havia posat en marxa la reforma educativa (de la qual estic totalment en contra). Després de quatre anys com a assessora, però, em vaig adonar que, tot i que es van fer coses interessants des de l’administració (un “Ambi-bus” que portava informació arreu de Catalunya, per exemple), per a mi l’educació ambiental era una manera de veure la nostra relació com a humans amb la natura d’una manera més respectuosa, i que el que feia l’administració, en canvi, eren polítiques concretes aplicables a situacions puntuals. Per a mi l’educació ambiental és més una filosofia que es pot aplicar a qualsevol cosa, però aquesta visió no ha prosperat, no s’han complert les expectatives amb les quals es va iniciar el moviment.

D’on va sorgir la necessitat de parlar d’educació ambiental?

La nostra preocupació era la conservació de la natura. Eren els anys del boom de la mala construcció en què s’ocupava qualsevol espai, en què havíem de defensar els aiguamolls de

l’Empordà… Es van fer moltes actuacions lligades amb el Congrés de Cultura Catalana i el moviment que es preocupava per la conservació del patrimoni natural, com ara la publicació del llibre Natura, ús o abús?.

Què són exactament els Itineraris de Natura? És un recorregut que es fa sobre un territori i que s’escull en funció de les coses que es vulguin mostrar o que es vulgui que es vegin, amb una intenció (si és el·líptica, millor) d’aprendre a valorar aquell entorn. I amb una mica de sort, i depenent del nivell, de la sensibilitat de cadascú o de les circumstàncies, també s’espera que els participants es formulin preguntes sobre per què aquella realitat és d’aquella manera…

Però el primer objectiu dels Itineraris és que s’aprengui a valorar la natura i se’n faci un judici crític. Si fas un Itinerari per la natura, com va ser el cas del primer, en un emplaçament que sigui agradable i maco, el que pretens és que l’individu valori la bellesa: s’amari d’aquell contacte, tingui empatia respecte d’aquell paisatge i, consegüentment, se l’estimi i el vulgui respectar. Aquesta és una idea romàntica de la qual jo participo, però amb la meva experiència he pogut constatar tot el contrari: jo he dut infants d’una escola dels suburbis de Montcada a llocs molt selectes,

MONOGRÀFIC

Per la finestra

per a mi l’educació ambiental era una manera de veure la nostra relació com a humans amb la natura d’una manera més respectuosa, i que el que feia l’administració, en canvi, eren polítiques concretes aplicables a situacions puntuals.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Molts espais naturals s'han defensat no pel fet de ser, sinó per l'ús o per la mesura en què els podem arribar a gaudir els humans

i em deien: “Marina, que maco que és aquest lloc, hi vindré aquest diumenge amb els meus amics i les motos”. Els agradava tant, que el diumenge venien 16 motos a trepitjar-ho tot…

Aquesta és una mostra del que ha estat la política que s’ha fet en defensa de molts espais naturals, que s’han defensat no pel fet de ser, sinó per l’ús o per la mesura en què en podem arribar a gaudir els humans. Defensar la natura només pel que és ella mateixa: això sí que seria la finalitat última de l’educació ambiental, i això és el més difícil, ja que als humans ens és molt difícil d’acceptar que tot no estigui d’acord amb l’ús que nosaltres en fem.

Cal que una ruta per un Itinerari de Natura estigui acompanyada per un educador o una educadora ambiental?

Aquesta és una pregunta clau en el moviment. Perquè, si es vol que la natura serveixi per educar, s’han de tenir en compte moltes coses.

L’Angeleta Ferrer (filla de la Rosa Sensat) ens va influir molt, a la nostra generació, i, quan li vam ensenyar amb

en Terrades el primer Itinerari de Natura, ens va dir: “Això està molt bé, però la meva mare ja ho feia…”. La Rosa Sensat, mig segle abans, ja ho feia! En deien “Carnets de Ruta”, i la senyora Sensat i l’Angeleta feien itineraris urbans i tot! Baixaven des de Gràcia fins a Colom seguint aquest carnet de ruta, que era com una guia turística d’avui en dia. Jo penso que per als Itineraris de Natura això podria ser suficient i podria aconseguir que els itinerants s’informin suficientment, els agradi el que han vist i se sensibilitzin prou perquè puguin esdevenir-ne defensors en potència.

Què han de saber un monitor o una monitora per fer una sortida a la natura amb un grup d’infants?

Ara la gent jove en sap molt, de biologia, els ensenyen què és l’ADN i la genètica… Però em preocupa que la gent jove i els mateixos mestres surtin al camp i no distingeixin un pi d’una figuera. I als monitors també els passa el mateix, que no saben res de la natura. Així doncs, caldria una formació naturalística. S’ha de saber

què és un plec, què és una argila… perquè és el més comú que es veu quan surts. No cal saber el nom de totes les floretes, però hem de saber mirar el paisatge una mica més detalladament que el simple “mira que maco!”.

En un itinerari el monitor hauria de saber el que vol que quedi de tot allò.

Si no queda del tot, mala sort, però si uns quants “s’emmetzinen”, fantàstic!

Hi ha coses que només es poden veure quan surts al camp, i, d’altra banda, a vegades cal callar i deixar que l’infant es quedi una estona badant i mirant, olorant, escoltant… S’ha de trobar la mesura entre la preparació i la improvisació. I sovint passa com amb el jazz… que només improvisen bé els que són molt bons.

A quina edat recomana el primer contacte amb la natura per a un infant?

Jo penso que un nadó que vagi amb un cotxet amb la seva mare o el seu pare, a més de veure balcons i roba estesa o un colom que vola, convé que vegi les fulles d’un bosc o un parc, o com cau una gota d’aigua… Per mi ja val la pena. És a dir, que com més aviat millor.

En un context urbà com en el que es troben la majoria dels nostres esplais, com es pot treballar l’educació ambiental?

En els parcs, que, ara per ara, no es fan servir! Quan feia cursos de postgrau sobre educació ambiental anava a la plaça Gaudí i deia als alumnes: “Ens posarem d’esquena a la Sagrada Família”, és a dir, els deia el contrari del que és ortodox, no perquè la Sa-

grada Família no s’ho mereixi, ja que, a més, és plena d’elements de la natura… Però és que en aquella “merda” de plaça pots fer tot el programa de ciències naturals. Si un dia ha plogut, per exemple, a la plaça Gaudí es fan uns reguerots que semblen un riu: es veuen els meandres, es veu la desembocadura…

No sembla que calgui anar a fora de la ciutat per viure la natura, doncs…

Depèn del que vulguis fer… Si vols fer una estada d’immersió, aleshores sí, però per a un petit tastet per aprendre a mirar els arbres, per exemple, una plaça serveix, i ja no et dic el Parc de la Ciutadella, el Parc de Monteroles o el Parc de Cervantes! Allà hi és tot, i, a més, hi veuen tantes coses els infants!

Com poden treballar un monitor o una monitora, des d’un vessant pedagògic, una sortida a la muntanya?

Suposo que, quan sortiu, vosaltres porteu unes activitats preparades, voleu que els infants esmorzin junts, cantin, facin gimcanes… Són les activitats lúdiques que es fan al camp i que tenen el valor afegit que es fan en un escenari no només diferent, sinó que, a més, impregna la sensibilitat de les persones. Si fas les activi-

tats exactament igual com les faries en qualsevol altre lloc, vol dir que no has aprofitat la sortida a la muntanya.

Penso que és molt important que, a part d’adaptar-nos a cada lloc on ens trobem, es dediquin algunes sessions, encara que siguin molt intensives, a la natura d’aquell lloc. Les principals característiques naturals són molt fàcils de trobar, perquè avui en dia tenim molta informació. Així que caldrà seleccionar allò que és més important per tal que quan siguis allà puguis veure-ho i, si s’escau, puguis explicar-ho quan passis per la muntanya. A vegades potser no tindràs l’ocasió de dir-ho, però com més amarat estiguis d’informació, més oportunitats tindràs de respondre a les

preguntes dels infants. El monitor ha de fer aquest esforç de preparar-se bé, perquè, encara que aquella informació només quedi per a ell, com més en tingui, i a mesura que vagi anant a altres llocs, acabarà sent un bon professional de l’estudi de la natura.

També és molt recomanable parlar amb la gent del lloc on vas, perquè ells en són els experts. Podem investigar qui ens podria donar suport, si hi ha alguna casa de natura que tingui materials aprofitables… I després cal que facis un petit guió com si fossis un naturalista de debò. Després seràs un monitor, però a la que els infants rasquin una mica sabràs com contestar-los les preguntes.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Si fas les activitats exactament igual com les faries en qualsevol altre lloc, vol dir que no has aprofitat la sortida a la muntanya.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

3 Destí Sant Aniol

Al Boix és tradició des de fa anys fer rutes amb tots els infants, des dels més petits fins als més grans. Tots els monitors preparen, sobretot per campaments, una ruta adequada a cada grup d’edat tenint en compte les seves característiques (per als petits, Cantallops i Engrillons, una de curta; per als Cabirols, que tenen de 9 a 11 anys, pot ser més llarga, i, per als Inferns i per als Bessiberris, ja pot ser una ruta llarga, d’aquelles que vas acumulant i acumulant quilòmetres).

Els objectius de les rutes de l’esplai són bàsicament sempre els mateixos: promoure l’excursionisme, aconseguir que els infants valorin en el fet de caminar no només el caminar, sinó tot el que comporta, conèixer diferents indrets naturals i saber-los apreciar i respectar, i, finalment, conviure en un ambient que és totalment diferent de la seva realitat, tant personal com la de l’esplai durant la resta de l’any. En les rutes es passa calor, fred, gana, les motxilles pesen, et canses, però no se sap com, enmig de totes aquestes adversitats, t’acaben donant sempre els millors moments que passa el grup.

Jo crec que és la sensació de llibertat i la comoditat d’estar tots junts gaudint i patint els mateixos fets en els mateixos moments. La ruta pel Ripollès de l’estiu del 2008 del grup dels Inferns no havia de ser menys.

El campament base estava situat a uns 20 km de Ripoll, i els monitors dels Inferns, que portaven el grup amb mi, coneixien un lloc que estava “per aquella zona” i que era genial, al qual havien anat amb l’esplai quan eren més petits: Sant Aniol d’Aguja. Jo també havia sentit a parlar d’aquest lloc a molts amics de l’esplai i, quan em van proposar d’anar-hi, vaig pensar que era una bona idea. Va ser una bona idea fins al dia que vam quedar per preparar la ruta i em van ensenyar algunes fotos: a partir d’aquell moment es va convertir en l’objectiu principal de la ruta, perquè havíem d’arribar fos com fos a aquell lloc, i els nens l’havien de conèixer.

En les rutes es passa calor, fred, gana, les motxilles pesen, et canses, però no se sap com, enmig de totes aquestes adversitats, t’acaben donant sempre els millors moments que passa el grup

La ruta va començar el dia 20 de juliol a les 6 del matí. Quan ja estàvem tots preparats per marxar, algun nen sense les botes perquè no les trobava, algun àpat que se’ns havia oblidat, i segur que els “monis” també ens havíem deixat alguna cosa. Els primers 10 km van ser per carretera i els següents 10 van ser gairebé corrents per no perdre l’autobús que ens havia de portar de Ripoll a Setcases, la primera parada. Com calia esperar, els nens estaven molt cansats perquè havíem fet 20 quilòmetres en un matí, i van estar descansant a l’autobús, una de les parts de l’aventura més còmodes que tindríem, segur.

A Setcases vam fer alguna activitat per la tarda i vam dormir a un local de l’ajuntament.

La ruta començava de veritat el dia següent, ja que preníem una etapa del GR 11 que anava de Setcases a Beget. En començar a caminar ens vam adonar que seria difícil portar un bon ritme, ja que hi havia alguns nens poc acostumats a caminar i, ho havíem d’admetre, la ruta era llarga i hi havia molts trams de pujada. Acabada la primera pujada d’aquell dia, al coll de Liens, ens va enganxar una boira d’aquelles en què no veus res a 10 metres de distància, i així, amb boira, vam aconseguir seguir un parell de quilòmetres de GR, però en algun moment ens havíem de perdre i no veure més aquestes marques que tanta alegria i satisfacció et donen quan et diuen: “Ho estàs fent molt bé! Continua!”

Vaig acabar descobrint que quan ets monitora el cansament no et passa pel cap i que durant les rutes tens mil i una preocupacions més: el teu cos, simplement, va seguint el camí.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Així doncs, va començar l’odissea de buscar una ruta de sis dies que passés per Sant Aniol. Quan vam mirar els primers mapes ens vam adonar que no seria gens fàcil, ja que la distància del campament a Sant Aniol era d’uns 100 km, i havíem d’anar i tornar, de manera que no era tant per la zona com crèiem al principi. Després de moltes trucades i d’enviar molts e-mails a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), als ajuntaments dels pobles, al parc natural i entre nosaltres, vam aconseguir tenir la ruta perfecta per anar de Ripoll a Sant Aniol i tornar en sis dies. Bé, no era tan perfecta, ja que s’havia de caminar molt. Algun tram s’havia de fer per carretera, algun tram no el teníem del tot clar, però estàvem segurs que la volíem fer i així va ser. El que feia que no ens preocupéssim gaire era el fet que els nens tenien entre 12 i 14 anys i des de sempre havien caminat bastant amb l’esplai; jo estava més preocupada per mi, que havia de caminar 20 km al dia, i era el meu primer any de monitora i una de les meves primeres rutes amb l’esplai. Vaig acabar descobrint, però, que quan ets monitora el cansament no et passa pel cap i que durant les rutes tens mil i una preocupacions més: el teu cos, simplement, va seguint el camí.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Al cap d’una hora perduts en la boira vam aconseguir reprendre el camí i arribar a Molló, el poble que estava a mig camí. Una monitora, des d’allà, se’n va anar amb un nen al CAP, ja que tenia la mà inflada des del dia anterior i no li passava; per sort va acabar sent només una al·lèrgia i va poder continuar la ruta amb nosaltres. Abans que marxessin vam quedar de trobar-nos a Beget, el següent lloc on havíem de dormir. Com que se’ns havia fet tard, vam arribar a Beget amb els altres nens quan ja era gairebé fosc, havent fet, però, una etapa maquíssima del GR 11, buscant marques, travessant rieres, boscos...

Les imatges semblaven extretes d’un llibre de viatges. Mentre uns plantaven les tendes, uns altres estaven cuinant el sopar, i, tot i que estaven cansats, es notava que estaven feliços, asseguts a terra, gairebé sense llum, amb el fred de la muntanya a la nit i menjant un puré de patates amb frankfurts que, en aquells moments, els va agradar molt a tots.

Ja arribàvem. El tercer dia havíem d’arribar a Sant Aniol al migdia i passarnos tota la tarda gaudint d’aquell magnífic paratge natural. Però no va ser així, el camí era dur i alguns nens ja estaven molt cansats, mentre que altres tenien moltes ganes d’arribar. Així doncs, després de pujades i baixades vam arribar a la gran pujada de Talaixà. Alguns van pujar molt de pressa perquè s’acabés de seguida, però altres no van aguantar tan bé la calor del migdia i, tot i que vam planificar fer aquell tram en una hora, van trigar unes tres hores. A part d’aquestes petites incidències del retard en els plans i de no dinar, tots teníem cada vegada més ganes d’arribar. Després de Talaixà el camí voreja una muntanya i penja d’un precipici, el Salt de la Núvia, des d’on es veu tota la vall de Sant Aniol.

I finalment vam arribar a Sant Aniol cap a les 5 de la tarda. Vam dinar i vam anar a veure el Salt del Brull i a banyar-nos a la gran bassa que hi ha a sota del salt. I realment era una meravella: jo no sabia què era exactament Sant Aniol i m’esperava quelcom molt maco, però no aquell lloc, realment impressionant. Mentre els nens feien el sopar vam decidir parlar entre els monitors per veure què faríem el dia següent. Havíem arribat molt tard a Sant Aniol, i els nens no n’havien gaudit del tot. Alguns es van banyar, però ja feia fred, i la majoria es va quedar només admirant el lloc i buscant peixets en l’aigua transparent. Volíem quedar-nos el dia següent allà, però havíem de continuar perquè encara ens quedaven uns quants quilòmetres de tornada. Mirant el mapa vam descobrir un altre camí que ens portava a la següent parada, Oix, i que en comptes de caminar els 25 km que teníem previstos ho podíem fer

Després de sopar i de fer anar a dormir els nens d’hora, perquè en principi era un dels dies més llargs, els monitors ens vam passar hores mirant les estrelles estirats davant de l’ermita. Estàvem súper contents, els nens estaven súper contents, havíem aconseguit arribar i gaudiríem del gorg durant unes quantes hores al matí del dia següent. No ens ho acabàvem de creure, la ruta estava sortint molt bé i estàvem trobant solució a tots els problemes.

Vam despertar els nens tard perquè poguessin descansar bastant i els vam fer creure que ens n’aniríem ràpidament d’allà; ells es van vestir per a la ruta i vam desmuntar les tendes. Mentre omplíem les cantimplores els vam donar la notícia i ens van començar a abraçar com bojos. Feia molt bon dia, i era perfecte per estar-nos allà. Vam tirarnos des del salt, vam estar xerrant a una cova d’estalagmites i estalactites a sota de la cascada, vam nedar i vam prendre el sol. Després de dinar era impressionant l’alegria dels nens, els hi havia agradat moltíssim i se’n recordarien tota la vida, d’aquell dia i d’aquell lloc.

Però s’havia acabat i havíem de marxar i continuar la ruta.

El camí era gairebé tot baixada i no esperàvem tenir cap problema en aquella etapa. Però sempre passen coses inesperades i, a més, en llocs més o menys inesperats. A la gran baixada de Talaixà, ja que havia estat una gran pujada, una part del grup vam anar seguint una monitora, tots contents, cantant i gairebé corrent per la baixada, fins que algú es va adonar que no estàvem seguint cap camí. La desesperació d’haver de tornar a fer tot el que acabàvem de baixar va ser horrorosa: aquesta també és una d’aquelles coses que no oblidarem mai.

L’últim dia vam agafar un autobús de tornada a Ripoll, i allà vam portar els nens a dinar a un restaurant com a finalització de la ruta, els quals, després de dinar pa amb embotit durant 5 dies, no sabien com agrair-nos-ho. Però la història no s’acaba aquí, perquè ens quedava la tornada al campament, i les anècdotes sembla que no s’acabin mai: 10 km de GR en el qual vam tenir un mal de panxa, una enrampada amb una d’aquestes tanques amb electricitat i un turmell mig esquinçat, i 10 km més de carretera, on ens va ploure una mica... Sort que ja era l’últim dia i que ens podríem canviar tranquil·lament al campament.

El dia següent, d’Oix fins a Sant Pau de Segúries, va transcórrer tranquil·lament. A Sant Pau vam dormir a un lloc que ens va deixar l’ajuntament i vam estar sopant a una placeta l’últim àpat de fogonet d’aquells campaments.

I vam arribar al campament, on estaven tots els altres grups de l’esplai que ja havien tornat de les seves respectives rutes i on podríem explicar totes les anècdotes d’aquells sis dies que havíem estat fora.

Van ser sis dies inoblidables, i, quan ens trobem els que hi vam estar, no ens cansem de recordar tot el camí i totes les coses que ens van passar. Ara només falta que quan aquests nens siguin monitors portin el seu grup a Sant Aniol i aquest lloc estigui sempre en la història del Boix.

Després de dinar era impressionant l’alegria dels nens, els hi havia agradat moltíssim i se’n recordarien tota la vida, d’aquell dia i d’aquell lloc.

Nina Andreatta de Carvalho Monitora de l’Esplai Boix

MONOGRÀFIC

Per la finestra

en només uns 10. Problema solucionat: ens quedaríem a Sant Aniol tot el matí i a la tarda marxaríem cap a Oix.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

4 Ruta circular

de Coma de Vaca cap a la Vall de Núria.

A l’hora de plantejar una ruta per a aquest número del Tercer segona, hem apostat per una ruta destinada als grups més grans de l’esplai, que sigui circular (sense anar i tornar pel mateix camí), i que sigui possible fer-la en dos dies. Aquestes característiques, sumades al fet que aquesta ruta ens permet veure uns paisatges espectaculars, i que és accessible amb transport públic, ens han fet decidir.

El recorregut transcorre per les Gorges del Freser fins al Refugi de Coma de Vaca (4 hores), on farem nit. L’endemà fent el Camí dels Enginyers (4 hores) arribarem a Núria. La ruta que us proposem és molt espectacular a nivell paisatgístic gràcies a les vistes que tenim de les Gorges del Freser.

Com hi accedirem?

Amb tren fins a Ribes de Freser, des d’on agafarem el cremallera, i baixarem a Queralbs.

Quin serà l’horari aproximat?

8 hores sense comptar parades. És molt recomanable fer-ho en dues jornades.

Quin desnivell té?

1.230 metres en dues jornades.

De Queralbs a Coma de Vaca hi ha 900 metres de desnivell, i de Coma de Vaca a Núria, 330 metres de desnivell.

Si el recorregut es fa a la inversa, el desnivell és negatiu, o sigui, en compte de pujar, baixarem.

Amb quin grup d’edat ho podem fer?

Nois i noies de més de 13 anys, que estiguin relativament acostumats a caminar.

Quina dificultat té? Mitjana. Desnivells importants quan es puja de Queralbs a Coma de Vaca.

I uns 40 metres de passamà (cable d’acer) una mica aeris.

On podem dormir?

A Coma de Vaca: Refugi de Coma de Vaca “Manelic”: 42 places guardades, 10 en absència de guarda. Cal reservar o preguntar si està guardat . Més informació a: http://www.comadevaca.com A Núria: Alberg Pic de l’Àliga: 165 places (habitacions de 3, 4, 5, 6 i 8 llits). Més informació a: www.xanascat.cat Zona d’acampada de Núria: Disposa de taules, bancs i contenidors d’escombraries. Més informació a: www.valldenuria.cat Quina és la millor època?

Primavera, estiu i a la primeria de la tardor. Cal vigilar amb les nevades.

Trobarem aigua?

Hi ha riu i fonts en la primera etapa. Algun torrent a la segona.

Quina cartografia podem consultar?

Puigmal, Vall de Núria, Ulldeter. Editorial Alpìna. Escala 1:25.000.

Puigmal–Costabona. Editorial: Rando Éditions i Institut Cartogràfic de Catalunya. Escala 1:50.000.

L’endemà prenem el GR 11.7, que a través del Camí dels Enginyers ens portarà fins a Núria.

El camí està marcat com a GR (ratlles blanques i vermelles). Poc després de sortir de Coma de Vaca trobem el mirador del Coll dels Homes, que ens ofereix unes vistes espectaculars sobre les Gorges del Freser. El camí va voltejant fins a un tram una mica aeri, on no podem despistar-nos. En aquest pas trobem un passamà (cable d’acer) d’uns 40 metres que ens ajuda a superar el tram. Després d’un tram més planer, ja veurem l’Alberg del Pic de l’Àliga, des d’on accedirem a Núria (4 hores).

Des de Núria podem baixar tant amb cremallera com caminant.

Aquest itinerari també el podem fer al revés, fet que ens permetrà, si arribem a Núria amb cremallera, fer molt menys desnivell de pujada.

Què ens trobarem?

Durant tota la ruta, hem de tenir en compte que l’entorn que ens envolta és molt fràgil, i que el podem malmetre fàcilment. Pensem que estem allà de pas i que hem de minimitzar el nostre rastre. Hem de pensar que durant els últims anys l’afluència de gent a la muntanya ha augmentat molt, i no tothom té un nivell de conscienciació suficient. Per això els esplais hem de donar a conèixer la muntanya i la natura com un espai que cal respectar.

La flora: El paisatge que ens trobarem és força variat, ja que veurem tres estatges (tipus de paisatge i de vegetació) diferents. A l’inici de la ruta, a Queralbs (1.160 m), trobarem l’estatge montà, caracteritzat per boscos de pi roig, roure, freixe, faig, avet i bedoll, amb abundant sotabosc.

En arribar als 1.700-1.800 metres s’inicia l’estatge subalpí, el qual reconeixerem a primera vista per la disminució de la densitat dels boscos i l’augment dels prats a causa de la duresa del clima. A l’estatge subalpí desapareix bona part del sotabosc i hi predominen el pi negre i l’avet, ambdós molt ben adaptats a la climatologia de l’alta muntanya. Finalment, l’estatge alpí, a partir dels 2.300 metres, tot i que la ruta que us proposem no els supera, sí que el podreu reconèixer perquè es generalitzen les tarteres i els prats alpins, i pràcticament desapareixen del tot els arbres. Aquest tipus de vegetació és la conseqüència de la neu i el fred de l’hivern.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

I l’itinerari?

Sortint de l’estació del cremallera de Queralbs, baixem la carretera cap a Ribes de Freser.

Abans d’arribar a l’Alberg de la Farga, en una corba tancada, trobem a mà esquerra un desviament cap a la central elèctrica de Daió de Baix. Passada la central seguim el camí, molt ben marcat amb punts vermells, que ens porta a remuntar el riu Freser. L’ascens pel riu val molt la pena, ja que trobarem nombrosos salts d’aigua. De mica en mica anirem guanyant desnivell, fins als 1.600 metres, i a partir d’aquí el camí es redreça fins als 2.000 metres, on ja veurem el refugi de Coma de Vaca. Fent una mica de volta, baixem uns 50 metres, fins que vorejant el riu a mà esquerra trobarem un pont que ja ens porta al refugi, després d’unes 4 hores. És molt recomanable fer nit al refugi o fer un bivac als voltants.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Núria

Pic de lÀliga 2428

Roc de l’Orri

Torreneules

2711 Refugi de Coma de Vaca

Refugi forestal de les Pedrisses Gorges de Núria Roques de Totlomon Gorges del Freser

Balandrau

2585

Daió de Baix

La Farga

Queralbs

Cal puntualitzar que les altures són aproximades i que varien segons on estiguin encarats els vessants. En el cas de vessants obacs sovint trobarem la vegetació fins a més altura perquè l’aigua acumulada es conserva millor que a les solanes. Per això, durant el Camí dels Enginyers entre Núria i Coma de Vaca, no trobarem pràcticament cap arbre, tot i estar entre els 1.900 i els 2.100 metres.

A la primavera, el paisatge es destaca per la seva varietat de flors multicolors, entre les quals sobresurten les violetes, les orquídies, les roselles...

La fauna: Aquesta ruta ens permet observar una gran quantitat d’espècies animals. Hi ha la possibilitat de trobar algun pastor amb el seu ramat, o alguns animals (vaques, eugues, cavalls...) pasturant.

Principalment podem veure bandades de muflons, característics per les seves banyes recaragolades, isards trescant amunt i avall, amb una espectacular agilitat, i marmotes, les quals ens indicaran la seva presència amb els seus xiscles.

També podeu trobar molta varietat d’ocells, i es destaquen el trencalòs, el voltor, l’àliga daurada, el falcó i el corb. De tots ells, el trencalòs ens serà força difícil d’observar, però el reconeixerem per la panxa taronja i la cua en forma romboïdal. També podem veure voltors en cerca d’algun animal mort al cim de les muntanyes.

COM TRIAR EL LLOC ON ANIREM? Accessibilitat: primer de tot cal esbrinar com arribareu al lloc d'inici de la ruta. Hi ha possibilitat d'arribar en transport públic? Necessitareu llogar un autobus? Aquest punt pot ser determinant en el cost de l'activitat.

Desnivell: cal que calculeu quin desnivell haureu de salvar en cada etapa de la ruta, especialment si heu de pujar algun cim. El desnivell de la ruta determinarà en bona part la dificultat d'aquesta.

On podem dormir? si la ruta és de més d'un dia haurem de preveure on podem passar la nit (refugis, zones d'acampada, càmpings...) i si s'escau, fer les reserves corresponents.

Aigua: planificar on podrem abastir-nos d'aigua és primordial. Quedar-se sense aigua a mitja ruta pot implicar moltes complicacions com ara canvis en el recorregut, despeses econòmiques extra o, fins i tot, ens pot obligar a anul·lar la ruta.

QUÈ HEM DE TENIR EN COMPTE PER PREPARAR LA RUTA? Horari: plantejeu-vos quantes hores faran falta per arribar a la destinació de cada etapa, quines hores del dia destinareu a caminar, quan podreu descansar... Gestionar bé el temps i les hores de llum de què disposareu és imprescindible.

Edat recomanada: depenent l'edat del grup haurem d'adaptar la dificultat i la llargarda de la ruta que preparem. Època de l'any adequada: ja que passarem la major part dels dies a l'exterior és molt important informarnos de les condicions climatològiques que tindrem durant la ruta. El temps és imprevisible però cal estar ben preparat si volem sortir a caminar en èpoques de pluja, neu o de molta calor.

Itinerari: preparar bé l'itinerari serà sens dubte el punt clau perquè pugueu fer la ruta amb èxit. Cal que tingueu en compte tots els punts anteriors i cal sobretot, que definiu bé quins seran els objectius de cada etapa. Prepareu bé l'itinerari i preveieu al màxim les possibles dificultats en què us podeu trobar durant la ruta; la muntanya és sempre imprevisible per això hem d'anar ben preparats i alhora saber improvisar!

QUINA DOCUMENTACIÓ ENS FARÀ FALTA? Cartografia: eines com internet ens poden ajudar molt a l'hora de la preparació però, tenir un bon mapa durant la ruta és imprescindible!

Flora i fauna: ja que sortim a l'entorn natural és molt recomanable informar-nos de les característiques geològiques i naturals del terreny per on passarem. Poder explicar als infants alguns detalls sobre la zona i parar de tant en tant per observar l'entorn per on passeu, donarà molt valor afegit a la vostra acció educativa.

Algunes recomanacions: Val la pena planificar bé les excursions, ja que ens estalviarem problemes; cal tenir en compte el temps que hem de destinar a caminar, les parades previstes, deixant marge per no haver de córrer... Cal que tinguem en compte el ritme del grup i que el fem partícip de la ruta, tant en la planificació com en l’excursió pròpiament dita.

Així mateix, una bona alimentació us pot ajudar a fer la ruta més “planera”. Podeu portar fruits secs, barretes i sucs per prendre durant l’excursió, pasta seca, que podem coure ràpidament per sopar, i entrepans per dinar. Si feu una ruta, tingueu en compte de variar l’alimentació.

Finalment, informeu-vos de la previsió meteorològica a www.meteo.cat

MONOGRÀFIC

FITXA-GUIÓ PER PREPARAR UNA RUTA:

Per la finestra

Esperem que us animeu a fer la ruta i que el guió que us presentem a continuació us sigui útil per preparar les vostres futures rutes.

L’espiell UNA EXPERIÈNCIA

Desconnecta!

Surt al carrer Crònica de la Trobada General d'Esplac 2009 Abans de la trobada...

Després d’aproximadament tres anys d’espera, torna la Trobada General d’Esplac. Un cop més, un equip de monitores i monitors motivats es posen les piles per transformar una petita idea en tres dies on es conjuguen la participació, l’educació, l’amistat, la coneixença de noves persones, l’estrès dels monitors i monitores… però sobretot la diversió de tothom.

Deixant enrere la Festamorfosi que els nostres cossos i cervells van fer al 2006, i havent passat per Arenys de Mar, Vilanova i la Geltrú, Castellterçol, Sabadell, Vilafranca del Penedès, Barcelona i Fontmartina, serà Terrassa la ciutat que doni la benvinguda a una allau d’infants, monitors, monitores i famílies disposades a gaudir d’aquest gran esdeveniment.

La primera vegada que vam sentir a parlar d’aquesta trobada del 2009 va ser en una Trobada de Monitors del Sector Vallès en què, de les mans d’uns quants d’ells, penjava una pancarta que deia CHACHIFIESTA 2009, que movia fils perquè la Trobada fos a Terrassa. Després d’un quant temps d’espera, aquests monitors rebien notícies que els seus moviments de fils havien sigut escoltats i que, si tot anava bé, serien també duts a la pràctica.

Seguidament, aquests monitors motivats van aconseguir aplegar unes quantes persones més i van donar oficialment la benvinguda a la trobada i a la marató d’esforços que els esperaven. Molts d’ells encara porten dorsal i continuen corrent.

Aquestes persones teníem com a primera tasca trobar un centre d’interèscapaç de vincular tots els aspectes que rondaven en els nostres cervells. En aquell moment vam rebre idees i propostes pioletanes (procedents del Piolet) que van caure a les consciències com un pes de plom.

Aquestes idees invocaven el pedagog italià Tonucci i els seus projectes urbanístics i socials basats en els nostres petits infants. Un cop vam assimilar quina era la proposta, les nostres ments van començar a enllaçar conceptes, activitats i eines educatives amb la teoria exposada a “La ciutat dels infants”. Així que, tenint la base, les coses començaven a rodar i a avançar.

Amb el full de ruta a la mà, i amb recursos humans mitjanament suficients, comencem a repartir tasques i a actuar. Aquestes actuacions es veien una mica ressentides per la magnitud de l’esdeveniment, ja que tot s’havia de plantejar a gran escala; però, fent gala del nostre potencial per buscar recursos, les coses continuaven avançant.

En aquells moments, el número de corredors havia disminuït notablement, però aquells que encara aguantaven l’alè continuaven corrent sense pressa, però sense pausa. De sobte una última atleta es va unir a la marató agafant el relleu del suport tècnic que tot esdeveniment que s’apreciï necessita.

Corrent, corrent, arribem al dia d’avui, quan, gairebé amb la llengua fora, un equip d’uns 15 corredors continuen treballant a corre-cuita i forçant les seves màquines de pensar per fer una bona marca en aquesta cursa i aconseguir que tot surti rodat.

Després de la Trobada...

Ja han passat uns quants mesos, i la desCONnecta s’ha celebrat amb èxit.

Així que ara toca escriure una petita

valoració sobre el que va ser la Trobada General d’Esplac.

El mateix diumenge de la desCONnecta a la nit, estava cansadíssima, però entusiasmada, i realment desitjava escriure aquest article. Però ara, després de tant de temps i havent madurat algunes idees, em sembla una gran responsabilitat intentar fer una valoració parlant per milers de persones, intentar escriure sobre el que elles van sentir i van pensar. Crec que no sóc ningú per fer-ho; per tant, aquest article no anirà sobre això.

Tots nosaltres vam gaudir de la Trobada. Vam participar en la cercavila, en els concerts, en les activitats, vam compartir habitació i menjador amb moltes persones i vam riure i ballar com bojos. Cadascú viu les coses des d’una perspectiva diferent, i, per tant, tenim sensacions i opinions diferents.

Aquells que corríem en la cursa de preparació som conscients d’aquestes opinions, i serviran perquè els propers que portin el dorsal esmenin els errors comesos, així com els següents i els següents, fins que Esplac pugui controlar la meteorologia!

Fa 6 anys aproximadament que sóc monitora d’esplai i uns quants més que hi vaig participar com a nena, i us haig de confessar que arriba un moment en què el motor de la motivació s’envelleix i la màquina comença a cansar-se... No sé si a algun de vosaltres us ha passat o us passa, però és una mica trist veure com el teu paper en això que tant t’agrada i que tant estimes comença a no tenir gaire sentit. Tot això us ho explico perquè, el cap de setmana de la des-

CONnecta, aquesta sensació va desaparèixer per complet. Realment, el fet de veure que l’esplai continua viu, tan viu per aplegar gairebé 2.000 persones en una mateixa ciutat i amb tantes coses en comú, és apassionant.

Deixant enrere algunes situacions descontrolades, i altres petites coses, us convido a reflexionar en tot el que som capaços de fer, en com construïm i creem, acompanyats de petites persones que seran els que crearan el dia de demà. Us convido a pensar que realment poques persones han viscut experiències com les que hem viscut nosaltres a l’esplai, que continuem aquí tot i que sembli que a la societat no hi ha espai per a nosaltres... que som capaços de gaudir col·lectivament d’un cap de setmana de somriures, de retrobaments, d’experiències, d’aprenentatges, de cançons, balls, salts, confeti, sacs de dormir, motxilles, macarrons, jocs, contes...

I, finalment, que som un motor en acció i que hem de continuar dientli a la gent que som aquí, que ja hem arribat i que estem satisfets i orgullosos del que fem.

Glòria Salvador Membre de la Comissió Organitzadora de la Trobada

Les etapes de la marató ens porten a la rutinària visita amb l’Ajuntament, el contacte amb les escoles, infraestructures, definició de la metodologia, canvi de nom, tasques, activitats, horaris i més activitats.

Durant la trobada...

Durant la desCONnecta! els infants hi van tenir molt a dir! En l'activitat de dissabte a la tarda els vam preguntar algunes qüestions sobre la seva participació a l'esplai. Tot seguit trobareu algunes de les respostes més il·lustres!

Què és un esplai? És una entitat on anem cada dissabte o els dies que sigui, amb una colla que té la teva edat i fem activitats diverses, ens divertim, fem amics, coneixem gent... (grans) Un lloc on tu pots anar a passar el temps amb el teus amics i passar-t'ho bé, conèixer noves coses i assabentar-te de què passa al món i captar nous estímuls (joves) És un lloc on venim a divertir-nos i passar l'estona lliure. És com una escola però t'ensenyen a conviure, jocs... (mitjans)

Què t'agradaria fer a l'esplai?

Més estona lliure i a les colònies no fer pujades i que els monitors carreguin les motxilles, totes. (Xics i petits) Vull fer robots (Xics i petits) Estem fent Egipte amb sorra (Xics i petits) La idea seria acabar amb tota la delinqüència dels nostres barris.

Després ja faríem la revolució. (Joves) Jo passaria de les valoracions i faria més activitats (grans) Anar d’excursió una setmana, anar a Amèrica un any, anar de colònies un segle, anar a Egipte i dormir al creuer (grans) M'agrada tot. El dissabte vam fer un programa de ràdio! (grans)

Faríeu coses diferents de les que feu al vostre esplai? Quines?

Es clar que no! Per l'amor de Déu! Si en el nostre esplai no queden coses per fer! (mitjans) No. Ja m'agrada el que fem, però crec que podríem fer coses diferents, per exemple, sortir de Catalunya (grans)

Què penses dels monitors i monitores?

Són molt simpàtics, ens tutegem i tot (grans) M'han educat més ells que no pas mon pare (joves) Són molt guais i molt simpàtics (xics i petits) Són divertides però quan ens portem malament no (mitjans) Són molt divertits. Que es una responsabilitat molt gran venir a l'esplai, que no cobren i s'ho passen molt bé amb nosaltres, o no, no ho sé, i és una gran aportació per ells. (joves)

Com decidiu el que feu?

Una monitora ho maneja tot (grans) Els monitors. Ens rebel·lem perquè no hi estem d'acord. Nosaltres volem decidir, fem propostes, però no ens fan cas. (Mitjans) Entre tots una mica, amb ordre opinem de tot i fem el que ens sembla millor a tots (mitjans) Escoltem les propostes del monitor i si no ens agraden, en decidim d’altres entre nosaltres (mitjans)

La teva família fa alguna cosa a l'esplai?

Ens porten, que ja és alguna cosa (mitjans) Sí, ajuden als monitors a la junta (grans) A vegades preparen algunes barbacoes, dinar (mitjans)

Decidiríeu d'una altra manera de la que ho feu ara al vostre esplai? Com? A cara o creu (Mitjans) Manar als monitors perquè seria molt divertit (grans) Sí, jugant més i no fent tantes manualitats ni fer coses que diuen els monitors (grans) No, estic ben contenta de les decisions que prenen els monitors i em semblen correctes (joves) No, perquè els monitors demanen les idees dels nens per a què ens ho passem molt més bé (mitjans)

Què podeu fer vosaltres per aconseguir l'esplai ideal/que voleu?

A mi m'agradaria muntar un parc d'atraccions i un cine amb patates fregides (mitjans) Ioga (Joves) Suprimir les cançonetes ratllants abans d'anar a dormir i la fastigosa amanida que ens foten cada dia a les colònies (Joves) Formar un esplai on vinguin tots els esplais de Catalunya formant un sol esplai (Joves) Okupar una casa, o demanar-li a l'ajuntament una casa per a ocupar (grans) Res, perquè el meu esplai ja és ideal. Fem excursions, campaments, participem a la rua de carnaval... El nostre grup també fem manualitats i les venem en festes per a recaptar diners i anar de viatge per conèixer ciutats i països diferents (mitjans) No sé... potser aportar més idees, però el nostre esplai mola mazo (mitjans)

Teniu responsabilitats a l'esplai?

Sí. Nosaltres hem de cuidar les nostres coses. Portar-nos bé, ajudar la gent. Jo sóc la delegada. Si un nen té algun problema, m'ho diuen a mi i jo ho parlo amb els monitors. Els delegats fem assemblea amb els monitors, per grup d'edat. Aquestes assemblees les fem cada trimestre. (mitjans)

Canviaríeu les vostres responsabilitats? Per quines?

No, a mi ja m'agrada que els monitors ho facin tot (grans) Jo em faria més responsable del que sóc (grans) No tinc responsabilitats, ja estic bé (grans) Què va! Si nosaltres no tenim responsabilitats! No som tan tontes... (Joves) No sé quines són les meves responsabilitats, a part d'assistir (Joves) No, perquè no em veig capaç d'assumir més responsabilitats (Joves)

L’escala

Esplac es mou!

Setembre: Incorporació de l’ASSAC on-line a www.esplac.cat Enguany estem treballant també en la implantació de la nova base de d a d e s “A S S A C o n - l i n e ” (http://gestio.esplac.cat), una eina que ja està en funcionament i que permet als esplais introduir i actualitzar les seves dades de manera ràpida i fàcil.

Actualment l’“ASSAC on-line” permet omplir i gestionar les dades generals dels esplais (fitxes de monitors i monitores, d’activitats i de participants).

També, dins del menú d’activitats de vacances, us permet omplir les fitxes d’activitats de vacances (inicial i final) i demanar cartells i postals per ferne difusió.

També us permet inscriure-us a les Trobades de Monitors/es del vostre sector i demanar qualsevol dels recursos de què disposem, tant a la seu del vostre sector (llibres, forns i làmpades solars) com a la seu d’Esplac a Barcelona (megàfon...).

Properament estarà a punt el gestor de projectes i memòries, que us ha de permetre omplir les memòries i els projectes de curs i de vacances, i gestionar el Projecte Educatiu de Centre del vostre esplai. D’altra banda, també estem treballant, conjuntament amb la comissió econòmica, per tal d’elaborar una eina que us ajudi a portar la vostra comptabilitat al dia i fer pressupostos i balanços

ràpidament. Aquestes dues últimes seccions les estem elaborant d’acord amb els continguts dels cursos de monitors i directors de l’Escola per tal que us sigui molt fàcil treballar-hi. I això no és tot, perquè estem començant a plantejar una aplicació que us permeti gestionar el número de persones incloses a l’assegurança de responsabilitat civil i d’accidents que teniu.

Esperem que aquesta eina ajudi a agilitzar la comunicació entre els esplais i la secretaria d’Esplac, i, a l’últim, us volem dir que agrairem qualsevol aportació de cara a millorar i/o ampliar el funcionament de la base de dades a través de l’espai de l’“ASSAC on-line” que hem habilitat perquè ens digueu la vostra.

L’escala

manera van aconseguir dur a terme tres sessions a l’IES Puig i Cadafalch i a l’IES Thos i Codina.

Maig: “Del sofà a l’esplai” Us fan falta monitors i monitores per al curs vinent? Voleu fer accions de sensibilització per donar a conèixer els esplais a la gent jove? Doncs la dinàmica “Del sofà a l’esplai” és una bona manera d’aconseguir ambdues coses!

Aquesta dinàmica forma part dels recursos inclosos dins el “Pla de Relleu dels Esplais” i consisteix en la realització d’un joc de simulació a través del qual s’introdueixen els aspectes més rellevants dels esplais, com ara el funcionament de l’equip de monitors i monitores, els tipus d’activitats, les motivacions necessàries per ser monitor/a... La dinàmica està destinada a joves de 16 a 18 anys, i espais com ara les hores de tutoria dels IES i les sessions a centres cívics, biblioteques o casals de joves són ideals per dur-la a terme. Una fórmula ideal per dur-la a terme és el cas de l’esplai La Tribu de Mataró, en què un grup de monitors i monitores van dinamitzar ells mateixos la sessió en dos IES de la seva ciutat.

La Tribu feia força temps que buscava monitors i monitores per al seu esplai, així que es van posar en marxa, primer contactant amb la tècnica del seu sector i, després, treballant conjuntament per preparar bé la dinàmica i buscar els llocs idonis on la poguessin posar en pràctica. D’aquesta

El dia de la primera visita van acabar d’enllestir el que els feia falta: material, presentació... i cap a l’institut! La dinàmica va durar exactament dues hores, i tant els alumnes com el monitor i la monitora que hi van anar van quedar sorpresos de la bona acollida que van tenir i el bon funcionament de la dinàmica. És clar que explicar el que un té tant per la mà i el que fa cada dissabte no és gens complicat!

Les dues dinàmiques restants també es van valorar molt positivament.

Aquesta vegada es van completar també amb l’exposició “Es lloga sofà”, que es va mostrar durant una setmana al vestíbul de l’edifici. Els monitors i les monitores de La Tribu feien aquesta valoració: “La dinàmica potser no servirà perquè els joves vinguin a fer de monitors/es a l’esplai, però almenys coneixeran com funciona l’esplai, que és gairebé un món desconegut”.

La millor sorpresa de tot plegat? Que al cap d’un mes, més o menys, s’han presentat 3 joves al seu esplai amb ganes de participar en el projecte i fer de monitors/es!

Resultat: 3 dinàmiques = 3 monitors/es

Setembre – Juny: Un curs ple d’activitats als sectors Monitrobada, Sopinstant, Cal a t, Trobem-nos!, El Capde... Aquests i d’altres noms, encara més originals, són els títols de les activitats que els esplais dels diferents sectors geogràfics d’Esplac organitzen cada any per trobar-se, compartir experiències, formar-se, muntar activitats..., i que, sens dubte, enforteixen la xarxa associativa que conforma Esplac en els diferents territoris de Catalunya.

Enguany, els sectors geogràfics d’Esplac han tingut un curs ben mogut i farcit d’activitats. En total s’han realitzat 28 activitats, comptant trobades formatives de monitors i monitores, trobades de joves i d’infants, jornades de formació, assemblees generals de sector, cursos d’iniciació al monitoratge i sopars lúdics i de temàtiques diverses. Tot seguit teniu una mostra d’algunes d’aquestes trobades que s’han fet arreu de Catalunya; si voleu veure més fotografies, les trobareu a www.esplac.cat a la secció de fotografies.

A l’agenda del curs 2009-2010 i a l’agenda de www.esplac.cat trobareu totes les activitats que els diferents sectors prepararan el curs vinent. No us les perdeu! Són la millor oportunitat per conèixer-se, interactuar, formar-se, passar grans estones i gaudir de totes les oportunitats que ens dóna el treball en xarxa!

La comunitat UNEIX-TE A LA CAUSA

Educació a Gaza, llavor de pau De ben segur que coneixeu el conflicte de Gaza, on l’educació està sent un dels àmbits més perjudicats. És per això que Esplais Catalans ha decidit adherir-se a la campanya “Educació a Gaza, llavor de pau”, que organitza el Centre UNESCO de Catalunya–Unescocat, en suport del dret a l’educació al territori de Gaza. A continuació us donem a conèixer el seu manifest.

What difference does it make to the dead, the orphans and the homeless, whether the mad destruction is wrought under the name of totalitarianism or the holy name of liberty or democracy?

Mahatma Gandhi, “Non-Violence in Peace and War” La situació humanitària que està vivint la població civil a Gaza és insostenible des de tots els punts de vista. Una de les àrees que n’està resultant més afectada és l’educació: •A curt termini, els bombardeigs que s’estan produint signifiquen la interrupció de l’escolaritat normal i, en conseqüència, un atemptat greu contra el dret a l’educació dels milers d’infants i joves que habiten en aquest territori.

•A mitjà termini, la destrucció d’edificis escolars per les bombes impossibilita que aquest dret a l’educació es pugui garantir a partir del moment en què es produeixi un hipotètic alto el foc, ja que la manca d’instal·lacions en mínimes condicions no facilita un ensenyament de qualitat.

•A llarg termini, les profundes seqüeles psicològiques i el dolor que colpeix els infants i els joves impedeixen pensar en un horitzó de ciutadans i ciutadanes educats en una cultura de pau i lliure de violència durant almenys dues generacions.

Les defensores i els defensors dels drets humans en general, i del dret universal a l’educació en particular (recollit a l’article vint-i-sisè de la Declaració Universal dels Drets Humans i a l’article vint-i-vuitè de la Convenció dels Drets de l’Infant), no ens podem quedar impassibles davant d’una situació com l’actual. Malauradament, no es tracta d’una situació nova perquè persisteix en diversos punts del planeta al llarg del temps, però sí que es pot considerar singular a causa del grau de cruesa i injustícia extrema que la caracteritza.

1

Programa de reconstrucció d’edificis escolars, en coordinació amb el Ministeri d’Educació de l’Autoritat Nacional Palestina i l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins al Pròxim Orient, UNRWA.

2

Programa d’intercanvis escolars i de suport a la formació del professorat, en coordinació amb les escoles de formació del professorat.

3

Programa d’animació infantil i juvenil, en coordinació amb la Comissió Palestina per a la UNESCO.

© UNICEF/Iyad El Baba

Sabem que es tracta de programes importants a mitjà i a llarg termini, i que ara la urgència és una altra. Però la construcció d’un futur en pau, que ha de ser l’objectiu irrenunciable de qualsevol persona o institució defensora dels drets humans en aquests moments, es comença a bastir ara i aquí. Per dignitat i per respecte, perquè demà pot ser massa tard.

La comunitat

© UNICEF/Iyad El Baba

El Centre UNESCO de Catalunya–Unescocat endega una campanya humanitària per donar suport al sistema educatiu a Gaza, amb la finalitat que el dret a l’educació dels infants i els joves que viuen en aquest territori no quedi irremeiablement afectat pels dissortats esdeveniments bèl·lics que s’hi estan produint. Sota el lema “Educació a Gaza, llavor de pau”, Unescocat coordina una recollida de fons econòmics de cara a desenvolupar un pla que preveu tres programes:

UNEIX-TE A LA CAUSA

ABSTRACT

Intercom

Abstract Esplais Catalans, Esplac, is an association of both people and associations of leisure-time education who are committed to social transformation. We are also committed to the promotion of the values of secularity (promotion of freedom of thought and conscience) and of progressism (transformation of the world surrounding us by fostering Human Rights).

These values are transmitted through the promotion of educational associations, popular education and active participation of citizens.

What is an “esplai”?

It is an a non-profit youth association of leisure-time education where children, teenagers and youngsters learn by having fun, playing, participating and discovering through the game as an educational tool.

In the “esplai”, we carry out our educational task on a voluntary basis. We children and youngsters develop our organizational, responsibility-taking, and teamwork skills. We also encourage values such as associativism as a means of civic participation, cooperation and respect towards people and our environment in order to promote transformation towards a fairer society.

DITORIAL Our motive power On the 20th November 2009 both the 20th anniversary of the approval of the Convention on the Rights of the Child and the 50th anniversary of the Declaration of the Rights of the Child will be celebrated. Many could see it as just another of those anniversaries, but for Esplais Catalans it has an important meaning. 27 years ago Esplac adopted the legacy of these legal documents and ever since we have been working towards recognition of the rights of the children as the educational association we are. It is necessary to keep standing up for them. On the one hand, we want to ensure the continuity of those rights which have already been recognised, and on the other hand, we need to fight for the recognition of rights yet not seen as such; for example, right to self-determination - both personal and collective -, to love and understanding, to a sustainable environment, to emotional and sexual freedom, to peace and Human Rights Education and so forth. Nevertheless, an ideological discussion and a pedagogical reflection on these rights still need to be undertaken first. We, the “esplais” and Esplac, need to reinforce our commitment with the Rights of the Child by including them in both our pedagogical reflection and our projects. But that´s not enough, we need to act as loudspeakers of the children towards society by applying political pressure so they are listened to and taken into consideration, thus enabling them to take part in the building of society by making their own suggestions.

If we succeed, this will be for sure a better world!

INTERVIEW WITH JORDI COTS This year Esplac is joining the commemoration of the 20th anniversary of the Convention on the Rights of the Child by United Nations. And it is doing so with a contest of illustrated tales about the rights of the children: “Once upon a time... our rights”. However, are we working enough on the topic in the “esplais”? In order to go deeper into this subject and to solve some of our doubts, Jordi Cots was interviewed as an expert on the topic and as the first ombudsman for children in Catalonia. After two hours of interview we left

him with renewed energy, willing more than ever to keep promoting and raising awareness among citizens about how necessary it is to respect children’s rights. We hope that reading this interview also encourages you to do the same!

MONOGRAPHIC REVIEW Why should we talk about environmental education?

The few days living together in summer camps in the countryside, be it in tents or country houses, in treks or in international exchanges, give us the chance to deal with many educational issues. Being surrounded by a natural environment, the pedagogical value of the activity can be even higher. We find ourselves in a surrounding that offers us a wide range of possibilities and at the same time is appeals to all our senses. We leave the fast pace of urban environments behind us to be involved in the pace of a natural scenery; let’s make the best of it! We can go on one-day hikes, weekend trips and treks where we can stop and observe, listen, smell, breath deep, become aware, walk… and, of course, learn! If we get close to nature, it will be easier to understand it, live it, and therefore, take care of it. We need to be in contact with nature, but nature needs us to appreciate it.

Environmental education is not just learning how to separate correctly the waste we generate (recycling) or doing activities with recycled materials. Environmental education is also learning what nature and our environment can offer us. It seeks to promote a new relationship between society and environment. That is why in the “esplai” there is a lot to do and say whenever you are out in the nature with a group during the long activities in the spring or summer time.

Destination: Sant Aniol For several years now, “esplai” Boix has been traditionally organising a trek with all children, from the youngest to the oldest. Especially during summer camps, all youth leaders organise a trek adapted to the characteristics of each age group.

In this article, one of the youth leaders of the group of youngsters (15 to 17 year olds) explains the preparation of the trek to Sant Aniol in the summer of 2008. She also explains the adventures they lived during those days.

Recommended age: Depending on the age of the group, the route’s difficulty and length will have to be adapted.

Interview to Marina Mir In order to move deeper into the subject of environmental education, an interview with Marina Mir was arranged. She is one of the pioneers in environmental education in Catalonia; she is a biologist, teacher and, what is most important, a nature lover and defender. She explains where the need to speak about environmental education was born and gives us some clues for the “esplais” to make the most of their outings and so all of us can learn how to get to know, to love and defend our natural environment even more.

WHAT NEEDS TO BE TAKEN INTO CONSIDERATION TO ORGANISE THE TREK Timetable: Consider how many hours are required to reach the destination in each of the stages, which times of the day will be used for walking, when it will be possible to have a rest, etc. It is important to manage properly both the time and sunlight hours available.

The adequate season of the year: Since we will spend most of the day outdoors it is important to get informed of the climate conditions expected during the route.

Climate is unforeseeable but it is necessary to be wellequipped if we are planning to go out walking in rainy, snowy or very hot seasons.

Route: Organising the route well is without doubt the key point for a successful route. All the above mentioned points must be taken into consideration; however, to define clearly which will be the objectives of each of the stages will be a basic. Organise well the itinerary and try to foresee as much as possible the difficulties that can be met along the route; walking in the mountains is always unpredictable, so we need to be well prepared, as well as to be able to improvise!

Circular trek through Coma de Vaca towards Núria Valley WHICH DOCUMENTATION WILL BE NECESSARY When considering which trek to be published in this issue of our magazine Tercer segona, a route that included the three following characteristics was finally chosen: targeting the oldest children in the “esplai” (15 to 17 year olds); of a circular shape (go and return through different paths); and feasible in two days. If the wonderful landscapes that can be seen during the excursion and the facilities of reaching the place with public transportation are taken into consideration, there is no doubt this was the route which had to appear in our magazine.

In the full article you will find all the details you need to do the trek and an example of guidelines to prepare your treks whatever destination you choose. We hope to encourage you to organise a route and that the following guidelines are useful to such a purpose: GUIDELINES TO ORGANISE A ROUTE HOW TO CHOOSE THE PLACE TO GO Accessibility: In the first place, it is necessary to find out how to reach the starting point of the route. Are there any chances to do it by public transportation? Will it be necessary to rent a coach? This point can be decisive for the cost of the activity.

Height difference: The height difference that will be overcome in each of the stages of the trek must be calculated, especially if the summit of a mountain is to be reached. It is the height difference of the route what determines to a great extent its difficulty.

Where to sleep: If the route lasts more than one day it is necessary to plan in advance where to spend the night (refuge, camping grounds, campsites, etc.) and if necessary to do the bookings.

Maps: Tools such as internet can help a lot during the preparation; however, a good map during the route is a must!

Wildlife: Since we are going out in the nature, we strongly recommend to get informed of the geological and natural characteristics of the terrain where we are planning to be passing along. To be able to explain some details about the area to the children, as well as doing some stops on the way to watch the natural environment around us, will give an added value to the educative aspect of the action.

THE EXPERIENCE DesCONnecta! Go out in the street: Chronicle of the General Meeting of Esplac “esplais” 2009 Before the Meeting After approximately three years of a long wait, the General Meeting of Esplac’s “esplais” is back! Once again, a group of enthusiastic youth leaders got together in order to transform a small idea into a three days activity where many aspects come together: participation, education, friendship, discovery of new people, youth leaders stress… But above all: fun for everybody.

The commission working on the organisation of the Meeting had as a first job to find a centre of interest: the central topic of the meeting that could link together all the ideas that were buzzing in our minds. At that first moment many ideas coming from “esplai” Piolet were listened to. Their ideas, which referred to the Italian pedagogue Tonucci and his urban-planning and social projects based on our little children’s opinions, left their track in our brains. Once the

ABSTRACT

Water: One of the key points of the route is planning where to obtain water. Running out of water in the middle of the route can imply many complications such as changes of the route or extra expenses, and can even force us to call off the trek.

Intercom

The treks organised by this “esplai” have always the same objectives: to promote the children’s enjoyment of hiking; to make them appreciate walking and everything it implies; to help them discover new and different natural spaces and learn to appreciate and respect them; and, finally, to live all together in an environment which is different from their personal reality and the one they experience in the “esplai” throughout the year. During the journeys there are many inconveniences one struggles with: it can be hot then cold again, one gets hungry, bags are heavy and people get tired; however, strangely enough, despite so much discomfort, it is exactly during those days that people have a great time.

ABSTRACT

Intercom

proposal was really seized, our brains started to match concepts, activities and educational tools with the theory exposed in The City of Children. Thus, with a clear base, things were starting to move on.

In fact, the motto of the General Meeting literally means “get yourself unplugged or disconnected”, referring to the need to leave all hobbies that keep us trapped inside the house instead of taking the streets and making them ours.

Thus, the symbol of the Meeting, as it is in Tonucci's book, was chosen a cone that delimits the space in the streets for children (the Catalan word for it, “con”, is included in the motto in capital letters).

After the Meeting Several months have already elapsed and desCONnecta! took place very successfully. Now a small evaluation needs to be written to describe what this Esplac General Meeting was.

We all enjoyed the Meeting. We took part in the parade, in the concerts, the activities, we shared bedroom and diningroom with hundreds of people and we laughed and sang like crazy. Everybody lives things from a different perspective and we have different feelings and opinions. Those of us who were running the preparation race are aware of these opinions. They will be useful for the relay runners who will take the baton next to mend the committed mistakes; and so will the next and the next… until Esplac can control the meteorology!

I invite you to think about certain facts we tend to forget: On the one hand, few people have lived experiences such as the ones we have lived in the “esplai”, on the other, we remain were we are even if sometimes it seems there is no space for us in this society. Moreover, we are able to enjoy in community a weekend full of smiles, reunions, experiences, learning processes, songs, dances, jumps, confetti, sleeping bags, backpacks, macaroni, games, tales, etc. And finally, we are an engine in motion, so we need to keep telling people that we are here and satisfied with what we do.

During the Meeting During desCONnecta! children had their say. In the activity that took place on Saturday, they were asked some questions about their participation in the “esplai”. You will find next some of the most interesting answers out of anonymous participants of the different age groups!

What is an “esplai”?

• It is an organisation where we go every Saturday or any other day, with the gang that has my age and we do different activities, we have fun, make friends, get to know new people (12 to 14 year olds).

• It is a place where we go to have fun and spend our free time. It is like a school but they teach you how to live together, games, etc. (9 to 11 year olds).

What would you like to do in the “esplai”?

• More free time and during summer camps to avoid step-hill walking and the youth leaders should carry our backpacks, all of them (3 to 8 year olds).

• The idea would be to end up with delinquency in our neighbourhoods. Afterwards, we would go for revolution (15 to 17 year olds).

• I like everything. Last Saturday we did a radio program-

me! (12 to 14 year olds).

What do you think of your youth leaders?

• They have brought me up more than my father (15 to 17 year olds).

• They are fun but when we misbehave, they aren’t (9 to 11 year olds).

• They are a lot of fun. It is a big responsibility to come to the “esplai” because they don’t get paid and they have fun with us… or not, well, I don’t know. It is a great enrichment for them, too (15 to 17 year olds).

How do you decide what you do?

• Among all of us: we give our opinion about everything in an organised way and we choose what we all agree is best (9 to 11 year olds).

• One of the youth leaders bosses everybody and everything around (12 to 14 year olds).

Does your family do anything in the “esplai”?

• They bring us there; at least that is something! (9 to 11 year olds).

• Yes, they help youth leaders in the board of directors (12 to 14 year olds).

What can you do to reach the ideal “esplai”?

• To create an “esplai” where all the “esplais” in Catalunya can come together and then forming a single “esplai” (15 to 17 year olds).

• I am not sure… maybe contributing with more ideas.

But it doesn’t matter ‘cause our “esplai” rocks! (9 to 11 year olds).

ESPLAC IS MOVING! September – June A year full of activities in the geographic sectors Monitrobada, Sopinstant, Calça’t, Trobem-nos!, El Capde...

These and many other even more original names are the titles of the activities which Esplac’s “esplais” organize each year so as to meet each other, share experiences and organise new activities. This kind of activities is, without any doubt, a means to strengthen the network of associations that Esplac represents in different areas of Catalonia. These areas, which we call geographic sectors, bring together “esplais” which are geographically close.

This year, Esplac’s geographic sectors have had a very interesting and fully-packed year with a total of 28 activities.

These have been widely varied: training courses for youth leaders, meetings of youngsters and children, general assemblies, introductory courses to becoming a youth leader and even dinners just for fun or with a special topic.

THE CAUSE Education in Gaza, seed of peace For sure you are familiar with the conflict in Gaza, where education is one of the many affected aspects of life. This is why Esplais Catalans has decided to support the campaign “Education in Gaza, seed of peace”, organized by UNESCO centre in Catalonia (UNESCOCAT), which promotes the right to education in the Gaza Strip. In this article we introduce the manifesto of this humanitarian campaign which focuses on the education system as a key factor; education is the only way to prevent that the unfortunate war events, which are currently happening, cause an irreparable damage in the right to education of children in Gaza.