Tercer Segona número 23

English abstract inside!

núm. 23-1r semestre de 2010

Monogràfic: L'any dels drets dels infants Entrevista a Elena Simón

Revista d'associacionisme educatiu

Número 23 Primer semestre de 2010 Consell de Redacció Ruth Arcarons, Berta Mundó, Anna Jiménez i Eva Sanahuja Coordina Eva Sanahuja Coordina el Monogràfic Sandra Villa i Elena Díez Edita Esplac, Esplais Catalans C/ Avinyó, 44 2n 08002 Barcelona esplac@esplac.cat www.esplac.cat Imprimeix Cevagraf, SCCL Disseny gràfic Clic Traç, SCCL Maquetació Grafòmon Fotografies Arxiu fotogràfic d’Esplais Catalans, Esplai Olivera Rodona, Escola Lliure El Sol, Prou Sal, Magalí Gonzàlez, Albert Junyent i Elena Simón.

Assessorament lingüístic Esmena Correccions Traducció Abstract Elena Díez Villagrasa Revista semestral Preu: 4 euros Subscripció anual: 8 euros

L'opinió de la revista s'expressa només a l’Editorial. Els i les articulistes exposen posicions personals.

EL TIMBRE: EDITORIAL Endavant amb la transformació social!

EL REPLÀ: ENTREVISTA Entrevista a Elena Simón PER LA FINESTRA: MONOGRÀFIC L'any dels drets dels infants L'ESPIELL: UNA EXPERIÈNCIA Tot caminant amb Fedelatina L'ESCALA: ESPLAC ES MOU! LA COMUNITAT: UNEIX-TE A LA CAUSA! Montsalat: tenim un problema!

INTERCOM: ABSTRACT CELOBERT: PROPOSTES

E

l 12 de desembre de 2009 es va aprovar en assemblea el nou equip de direcció d’Esplais Catalans. Quatre nous membres vam entrar a formar part d’aquest equip, el qual, amb aquestes incorporacions i el canvi en la presidència, continua el procés de relleu dins d’Esplac.

Els actuals membres de l’equip de direcció volem treballar amb la idea de fer d’Esplac una associació més forta i, alhora, més compromesa amb els esplais i la societat.

Pensem que el futur d’Esplac passa per la transversalització de totes les accions, tot teixint encara més la xarxa federal.

Treballarem per enfortir i donar suport a les comissions, als sectors geogràfics i als seus esplais i, sobretot, als Equips Generals dels Sectors (EGS). Pensem que els EGS són la peça clau de l’engranatge d’Esplais Catalans; és per això que se n’ha de potenciar la creació en aquells sectors on encara no n’hi ha i s’ha de treballar conjuntament i transversal amb els existents.

Amb el pla de treball a la mà, ens comprometem a esforçar-nos tant com sigui possible durant els propers mesos per a la consecució i la realització de les línies aprovades en el marc de la XXVIII Assemblea General Ordinària, celebrada a Barcelona el 12 de desembre del 2009.

Hem de contemplar la participació interna de totes les persones que formem part d’Esplac per tal d’incrementar la pluralitat d’idees i opinions, i aprofundir i acabar de descobrir les eines participatives que ens donen espais

com el Gran Comitè, les reunions de sector i els EGS. Vetllarem per la participació activa dels socis, les sòcies i els esplais d’Esplac en els processos de planificació estratègica.

Tota aquesta feina que ens hem plantejat no seria pas assumible sense una secretaria tècnica eficient i compromesa amb el model d’Esplac.

A voltes, a l’equip de direcció se’ns veu com quelcom llunyà als esplais. Som conscients dels inconvenients geogràfics que tenim per arribar a tot arreu, però amb una bona predisposició de totes i tots posarem els màxims recursos per evitar aquesta sensació de llunyania. I és que, tal com diu la missió, la raó de ser d’Esplais Catalans són els esplais.

Des de l’equip de direcció treballarem, doncs, amb la màxima complicitat i la màxima coherència, amb tots els agents de l’associació, que sou vosaltres, els esplais.

Finalment, i no per això menys important, volem celebrar l’entrada a Esplac –i animar-los a participar-hi– dels següents esplais: l’Esplai de l’Associació de Balls Populars de Sitges (Sitges), El Gall Xafarder (Ripoll), el GEPS (Santpedor), La Lluna (Barcelona), el Papu-Tisores (Llagostera), el Peti ki peti (La Palma de Cervelló), el Pica Roca (Sant Cugat), L’Esparver (Avinyó) i el Serrallonga (Sant Julià de Vilatorta). Amb aquestes noves incorporacions, Esplac ja compta amb 96 esplais associats.

Esperem compartir amb vosaltres grans moments i seguir treballant amb la mateixa vocació que, durant tants anys, hem tingut.

El timbre

Endavant amb la transformació social!

EDITORIAL

El replà

Entrevista a Elena Simón ENTREVISTA

Qui és l’Elena Simón?

Elena Simón és una ciutadana feminista que viu a Alacant, que pensa globalment i actua on pot, curiosa, inquieta, aficionada a estudiar, mestra abans de res, i que ha fet tot el possible per passar a la història: amb una filla i un fill, amb dos llibres i nombrosos escrits, no té tanta facilitat per a això de l’arbre, però en plantarà un de molt especial que en el futur s’alimenti de les seves cendres...

Què penses que aporta la pertinença a un grup d’esplai per a una persona adolescent?

Em sembla fonamental vincular-se a grups que ens aportin diversitat i ens obrin altres possibilitats, diferents dels grups de pertinença, com ara la família, el veïnat o els centres educatius.

Quines competències i quins coneixements han de tenir els monitors i les monitores en matèria de gènere i adolescents?

Tots els que puguin. Sovint es reprodueixen de manera inconscient els estereotips i els rols, es toleren actituds “massa” femenines o masculines en les relacions, es consideren normals, i fins i tot desitjables, comportaments invasius (els nois) o passius (les noies) que només condueixen a reproduir domini (els nois) i “secundarietat” (les noies). Per això seria molt important que en tots els cursos de formació tinguessin mòduls d’igualtat i de vio-

seria molt important que tots els cursos de monitors i monitores tinguessin mòduls d’igualtat i de violència específica contra les dones, i que totes les accions formatives incloguessin un enfocament de gènere. lència específica contra les dones, i que totes les accions formatives incloguessin un enfocament de gènere.

Com podem detectar els interessos i les necessitats dels adolescents i les adolescents?

Això és molt fàcil. Solen seguir les modes que els marquen els productes culturals a l’ús: sèries de televisió juvenils, publicitat encoberta, revistes, videojocs. Una altra cosa és aprendre a treure veritables “interessos” pels quals puguin esforçar-se, organitzarse i pressionar per aconseguir-los, relacionats amb el seu benestar ciutadà, els seus drets i la seva imatge pública.

En una sortida amb el grup d’adolescents i joves, hauríem de portar preservatius a la farmaciola de l’esplai?

Per descomptat. Però també heu d’explicitar algunes coses sobre les relacions coitals. Fer una mica la “xerradeta”, ja que sembla que en les sortides d’aquesta mena “hi ha molt marro”, molta pressió, molt desconeixement del fet que una relació sexual pot ser veritablement molt comunicativa i molt cooperativa. De manera que si fan falta condons... que n’hi hagi.

Què podem fer més a l’esplai pels adolescents? I quins aspectes no depenen d’agents educatius com els esplais?

Tot allò que penseu que no fa cap altra

gent, ni la mare, ni el pare, ni el professorat, ni els mitjans de comunicació i cultura: obrir-los altres possibilitats de participació social, el món d’altres països, altres costums i altres llengües com una cosa positiva, el fet de passars’ho bé amb l’activitat física no competitiva, perquè aprenguin a gaudir de coses diferents de les que els proposen com a úniques: als nois, els esports competitius i els videojocs; i a les noies, anar a comprar i la bellesa.

Què entenem per una relació abusiva?

Una relació en la qual no es dóna la prova que jo anomeno “tu com jo”; que no és intercanviable; en què allò que és bo per a una part és dolent per a l’altra; on una part s’aprofita de l’altra i la sotmet als seus desitjos i les seves necessitats sense tenir-ne en compte la voluntat; que produeix sofriment i malestar.

Com són d’habituals les relacions abusives entre el jovent?

No ho sabem, perquè és un tema molt ocultat que pertany a les seves complicitats i que, a més a més, no han après a detectar, i el confonen amb la gelosia amorosa, l’interès desmesurat, l’ansietat per l’absència. Els nois estan massa acostumats a veure i viure situacions de domini que els donen èxit social, i les noies, a dependre de la mirada i el desig masculí de servei envers les seves persones, i d’aquesta manera creuen que assoliran la felicitat al costat de “qualsevol” home que

es fixi en elles i els “prometi” qualsevol cosa que elles per si mateixes es pensen que no poden tenir.

Com es pot detectar una relació abusiva? Què hauria de fer un monitor/a en el cas que detecti una relació abusiva?

Aprenent en primer lloc sobre la violència de gènere i les seves manifestacions. En l’espai d’una entrevista no ens podem allargar parlant d’aquesta qüestió, però sí que us puc dir que hi ha moltes publicacions i molts organismes que s’encarreguen d’aquests continguts. No sols cal informació, sinó també formació reflexiva i profunda.

Si es detecta una relació abusiva, s’ha d’abordar amb prudència i fermesa: parlant separadament amb totes dues parts. Així ho podrem saber, observant les actituds, les contradiccions, les respostes fàcils, etc. Si tenim la certesa que això passa, cal informar-ne algú competent: primer s’ha d’intentar amb la família, però si això no funciona, amb els serveis socials, algun o alguna professional, algun organisme d’igualtat, etc. Hem d’acompanyar la noia i hem de prestar-li el nostre suport sense jutjar-la (això mai) ni tractar-la com una irresponsable, ximple o cega, etc.

I com es podrien prevenir?

Educant i socialitzant en la igualtat i per a la igualtat: fer que aprenguin això que altres generacions no han après. El dia en què es vegin com a éssers humans equivalents, tot i que

El llenguatge conforma el pensament i l’acció. Si volem eliminar el sexisme i neutralitzar el masclisme, no hi ha més remei que transformar el llenguatge de diferent sexe, s’anirà acabant aquesta mena de violència en les capes més joves.

Cal començar a tractar el tema abans de l’adolescència? Com? Des de sempre. S’ha de mostrar l’equivalència i la similitud de nenes i nens pel que fa a les habilitats, el caràcter, la intel·ligència, les destreses, els gustos, les necessitats, i destacant tots els models possibles que trenquin els estereotips i els rols, en els jocs i les joguines, els contes, les cançons, la televisió, els vídeos, etc.

Segueixen prevalent els prejudicis sexistes entre el jovent?

Sí, alimentats en gran manera per una societat mediàtica, que manca d’esperit crític constructiu i que ha oblidat tot el camí que s’ha fet en cerca de la igualtat. Hi ha molts nois, en l’actualitat, que es pensen que els perjudicats pel sexisme són principalment ells. No entenen la igualtat, sinó la guerra: “Si tu guanyes, jo perdo”. I hi ha moltes noies que es pensen i senten que la desigualtat és inevitable, tenint en compte les diferències de sexe.

Sembla que el concepte de feminisme no agrada als joves. Què li diries a una persona jove perquè pugui afirmar “Jo sóc feminista”?

Això no es diu amb una frase. Cal mostrar-los la igualtat com un avantatge en la pràctica, tot el que les dones han fet i fan per la humanitat, la injustícia de la desigualtat, de les prohibicions, de les ordres de subordinació, els càstigs que de vegades pateixen o han patit. Quan vagin comprenent, sabent i assimilant tot això, es veuran com a feministes, tant elles com ells, i fins i tot podran sentir-hi una certa complaença.

En el curs anterior la Com.Com (Comissió de Comunicació d’Esplac) hem estat treballant el llenguatge no sexista. Penses que és important tenir cura del llenguatge que emprem o penses que no és una via útil per destruir estereotips sexistes?

El llenguatge conforma el pensament i l’acció. Si volem eliminar el sexisme i neutralitzar el masclisme, no hi ha més remei que transformar el llenguatge, ja que qualsevol llenguatge verbal que fem servir és heretat de temps anteriors, en els quals el masclisme, la misogínia, el sexisme i l’androcentrisme (visió del món i de les relacions socials des del punt de vista masculí dominant) eren les úniques fórmules d’organització social i la manera exclusiva d’anomenar el món del que és humà.

Redacció

QÜESTIONARI CURT Ens podries dir un desig o un somni que volguessis que es complís?

M’imagino que ja us ho podeu imaginar: que ser home o dona deixi de ser una categoria de domini i subordinació, i que el que és humà sigui la cultura compartida.

Ens podries desmuntar algun tòpic associat a l’esplai? És una manera de “treure’s de sobre els fills i les filles”.

Un personatge a qui admiris?

No acostumo a admirar ningú, perquè he après que els éssers humans tenim moltes imperfeccions, però sempre em quedo bocabadada quan conec l’existència de dones que, encara que sembli impossible i amb l’oposició de tot el seu entorn, aconsegueixen obrir camins perquè altres dones en gaudeixin. No n’esmento cap en particular, ja que no vull contribuir a la mitologia moderna de creure que, si ens assemblem a algú, serem millors.

Cada persona ha de ser ella mateixa, com un puzle format per trossets del que és millor i del que és humà a la seva mida.

A què jugaves quan eres petita?

A botiguetes, a cuinar i també a la “palmaeta”, a fet i amagar, a bàsquet, etc.

I ara, a les teves estones lliures?

Xerrar, caminar, mirar, dormir, somiar desperta. És a dir: cinema, lectura, amistats, natura, descans productiu. Força barat, excepte si afegeixo “viatjar”.

Un web que visitis cada dia?

Cap ni un. M’avorreixen. Només ho faig per assabentar-me de coses, una mica per obligació. M’agraden les relacions humanes directes.

Ni tan sols m’agrada parlar per telèfon.

Ens podries recomanar un recurs (llibre, pel·lícula, web...) sobre adolescents?

Els Diaris de Carlota (blau, vermell i violeta) de Gemma Lienas. La resta és millor buscarho a nivell local, en les institucions de l’entorn.

Els productes culturals dirigits als adolescents són, per regla general, molt estereotipats. No hi ha gairebé gens d’innovació, però ja s’estan fent certàmens de relats i productes audiovisuals de caràcter no sexista.

2 Children’s rights 3 Entrevista 4 Tirant pel dret

L'any dels drets dels infants

MONOGRÀFIC

Per la finestra

1 Vet aquí els nostres drets

Esplais Catalans, una història pels drets dels infants.

Presentació 1

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Vet aquí els nostres drets...

Hi havia una vegada unes persones de les Nacions Unides que van posar per escrit els drets que tenen els infants i van donar-los, així, un reconeixement que fins llavors no tenien.

Això va ser ja fa més de 20 anys, el 20 de novembre del 1989, quan es va signar la Convenció dels Drets dels Infants. Aquesta és una fita molt important per a nosaltres i per a totes aquelles persones i entitats que treballen per la infància. Per què? Doncs perquè la signatura d’aquest document va suposar una conquesta de la infància, la qual va aconseguir que se li reconeguessin els seus drets al mateix nivell que els dels adults. Des d’aleshores, la Convenció ens serveix, a totes aquelles persones i entitats que volem aconseguir que la seva aplicació sigui plena, com a instrument de defensa i lluita per assolir aquest objectiu.

En aquest sentit, a Esplac, des dels nostres inicis, l’any 1982, hem impulsat el treball dels drets dels infants als esplais. I és que Esplac treballa pels drets dels infants des de fa més anys que la mateixa Convenció. Com a associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels infants, la promoció i la sensibilització sobre els drets dels infants és un element clau de la feina que fem. Per això entenem que l’entitat en si mateixa s’emmarca dins del dret dels infants a gaudir del seu lleure i jugar (recollit posteriorment a l’article 31 de la Convenció Internacional dels Drets dels Infants, aprovada per les Nacions Unides el 1989), i per això hem promogut des dels inicis la celebració d’aquesta data donant suport als esplais que, agrupats per sectors geogràfics, surten al carrer a celebrar el 20 de novembre fent activitats relacionades amb els drets dels infants i obertes a la població en general.

D’altra banda, i en paral·lel, els drets i la participació dels infants han estat sempre eixos prioritaris del treball en l’àmbit internacional que realitzem a Esplac, com veureu àmpliament en l’article “Children Rights: els esplais i els drets dels infants en l’àmbit internacional” d’aquest monogràfic. Això ha fet que en els últims anys aquest treball s’hagi intensificat i ens hagi comportat que nombrosos monitors i monitores hagin participat en diverses formacions internacionals relacionades amb aquests temes. Igualment, el curs de formació internacional propi, iniciat el 2006, gira al voltant dels drets i la participació dels infants des de la seva segona edició. De llavors ençà, ja hem fet quatre edicions del curs de formació internacional sobre els drets i la participació dels infants. En aquests cursos, on prenen part tant formadors com participants de diferents països, utilitzem la metodologia de l’experiencial learning i el teatre de l’oprimit. L’edició del setembre passat, a Sant Joan de les Abadesses, va portar per títol Enhancing work on Children Rights: Promoting Child Participation (Millorem el treball en drets dels infants: promoguem la participació infantil) i va comptar amb un total de 25 participants de 12 països diferents de la Unió Europea.

Cal promoure la participació dels infants de forma més contundent i ferma per tal de garantir el respecte dels drets civils recollits a la Convenció dels Drets dels Infants

MONOGRÀFIC

Per la finestra

A més de les diades, al llarg dels anys hem anat elaborant una gran diversitat de recursos pedagògics i de sensibilització sobre els drets dels infants, com a eines de suport als esplais en la seva tasca de promotors i defensors d’aquests drets. Fa poc més de deu anys, ens vam començar a interessar especialment per aprofundir en la reflexió i el treball sobre el dret dels infants a la participació. Ja en la nostra Trobada General (esdeveniment triennal, que reuneix infants, monitors/es i famílies de tots els esplais d’Esplac) del 1998, que es va celebrar a Castellterçol, el centre d’interès escollit va ser precisament aquest: la participació dels infants. La trobada va culminar amb un valuós manifest on s’escoltava la veu dels infants i el que ells pensaven sobre la seva pròpia participació a l’esplai i a la societat en general.

En la Trobada General de l’any passat, que va tenir lloc els dies 24, 25 i 26 d’abril, sota el lema “desCONnecta! Surt al carrer!”, el centre d’interès també va girar al voltant d’un tema estretament lligat al dret dels infants a participar: el dret a decidir sobre els afers que els afecten.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

el treball de reflexió sobre els drets i la participació dels infants, ens ha conduït a orientar gran part dels nostres projectes vers l’objectiu de promoure i donar eines per a la sensibilització i la presa de consciència d’aquests drets Tot l’any passat, com bé sabeu, vam estar de festa, celebrant el 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants. I vam voler celebrar-lo d’una manera ben especial, amb el concurs de contes il·lustrats Vet aquí els nostres drets, que vam inaugurar el 20 de novembre del 2008, amb motiu de la diada internacional dels drets dels infants, i que vam clausurar amb la presentació del llibre de contes guanyadors, el 20 de novembre de l’any següent. Estem contents i orgullosos de l’èxit de participació, amb 68 contes, i del resultat: un llibre que és una magnífica eina pedagògica i de sensibilització pel que fa als drets dels infants. El llibre Vet aquí els nostres drets va ser presentat i repartit als esplais durant la celebració de la diada internacional dels drets dels infants del 2009, coincidint amb aquest aniversari tan especial: el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants. Durant el temps en què el concurs ha estat obert, hem dotat els esplais d’eines i recursos pedagògics per treballar els drets dels infants per mitjà del conte i la il·lustració. Actualment, els esplais i la ciutadania en general poden gaudir i utilitzar tots aquests recursos a través del web www.esplac.cat/vetaqui, així com demanar l’exposició mòbil realitzada a partir dels contes i les il·lustracions dels infants que es van presentar al concurs, per poder conèixer els drets dels infants segons la visió dels seus protagonistes.

Tota aquesta feina ens ha fet desenvolupar una sensibilitat i un discurs propi en relació amb els drets dels infants i la seva participació, i ens ha permès tenir la clara voluntat d’aprofundir en el treball d’aquest tema. Cal promoure la participació dels infants de forma més contundent i ferma per tal de garantir el respecte dels drets civils recollits a la Convenció dels Drets dels Infants, en concordança amb el nostre ideari laic i progressista i la nostra concepció dels esplais com a associacions educatives de transformació social. És per això –i com a camí per assolir una de les fites del II Congrés d’Esplac sobre la participació dels infants (2007)– que en la passada Assemblea General Ordinària (desembre del 2009), vam presentar el cinquè número de la col·lecció L’esmolet sobre la participació dels infants, Volem, podem, sabem: participem!. Aquesta publicació recull quin ha estat el recorregut històric de la nostra entitat en les reflexions i les accions sobre participació dels infants, a més de presentar altres plantejaments que ens complementen i que ens obren camins per continuar reflexionant. Així mateix, mostra quina és la pràctica participativa als nostres esplais, és a dir, com es relacionen monitores i monitors, infants i famílies dins del marc de l’esplai des d’una perspectiva de presa de decisions i de responsabilitzacions. A l’últim, compta amb experiències i recursos que poden servir a

Com veieu, el treball de reflexió sobre els drets i la participació dels infants ens ha conduït a orientar gran part dels nostres projectes vers l’objectiu de promoure i donar eines per a la sensibilització i la presa de consciència dels monitors i monitores, dels infants, les famílies i la ciutadania en general, sobre la importància de conèixer, exercir, respectar i defensar els drets dels infants, tant a nivell local com en l’àmbit internacional. Fruit d’aquest llarg camí i del procés de reflexió interna de l’entitat, avui podem dir que Esplais Catalans és una associació d’esplais laica i progressista que treballa des del voluntariat per la transformació social, mitjançant l’educació en drets dels infants. Sense perdre de vista que l’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser.

I vet aquí que esperem que aquesta història s’acabi el dia que els drets dels infants de tot el món siguin respectats, i quan aquests infants creixin en un món que defensa els drets de totes les persones, lluitin perquè això no canviï i facin, d’aquest, un món més just i feliç per a tothom.

Sandra Villa Serradell Cap de l'Àrea Pedagògica d'Esplac

MONOGRÀFIC

Per la finestra les monitores i els monitors per nodrir la seva pràctica. Ara el repte és donar continuïtat a aquest treball, posant en contacte la teoria i la pràctica, amb el projecte Llançadora trikki-trikki, del qual aviat sentireu a parlar.

MONOGRÀFIC

Per la finestra

2 Children's Rights: els esplais i els drets dels infants en l’àmbit internacional Durant tot el 2009 deu monitors i monitores d’Esplac han participat en cinc activitats formatives internacionals sobre els drets dels infants. És una xifra que no té res a envejar a les d’anys anteriors: el 2007 es va participar en quatre cursos sobre aquesta temàtica, i en tres el 2008. Enguany la xifra augmenta, però no només arran de la celebració del 20è aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants, sinó que així reafirmem una tendència clara: Esplac és molt conscient de la importància d’aquest tema des de fa temps, i, des de la perspectiva internacional, no ens quedem enrere.

1- Excepte Somàlia i els Estats Units d’Amèrica.

Fa dos Tercer Segona us explicàvem com ens veuen, als esplais, els participants internacionals que participen als cursos de formació d’Esplac. I és que, si en aquell moment repassàvem la història dels cursos de formació internacional “made in esplai” fins a la seva quarta edició, a hores d’ara ja anem pel cinquè curs, Millorem el treball en drets dels infants: promoguem la participació infantil. En aquesta edició, com ja us avançàvem llavors, vam centrar-nos en els drets dels infants, l’educació en drets humans i el teatre social com a eina metodològica. I vam seguir apostant per la diversitat en el grup internacional de formadors, afegint a l’equip català i portuguès ja consolidat una formadora de França.

No volem deixar de felicitar-nos perquè aquest curs, ja que és cada vegada més nostre, és més “made in esplai”: entre els formadors i les formadores de casa nostra en la forma-

ció internacional (o training course), hi havia per primer cop una monitora dels nostres esplais! I és que a poc a poc enfortim les nostres bases: el cuquet de l’internacionalisme i dels drets dels infants pot picar tan fort els participants que els acaba fent experts!

Aquest training course ja era el quart que es dedicava als drets dels infants i la participació! I és que des de ben aviat, des del segon curs, ens vam adonar de la importància d’aquest tema per a nosaltres... i també dins de l’àmbit internacional. Però què es fa ben bé a l’àmbit internacional sobre els drets dels infants?

Tots coneixem les Nacions Unides, que fa 20 anys van aconseguir que quasi tots els països del món1 signessin la Convenció dels Drets dels Infants. Per tant, si no hagués estat per aquest organisme internacional, probablement avui no estaríem parlant d’aquest concepte, tot i que a Catalunya (com a moltes parts del planeta) ja hi havia gent treballant per cobrir els drets dels ciutadans i les ciutadanes més petits de la nostra societat: els infants. I nosaltres no celebraríem cada any aquesta data! Cada novembre, el dia 20, els esplais, separadament o trobant-se amb els altres esplais del seu sector, la muntem ben grossa. N’hi ha per a això i per a molt més: sigui un concepte de fora o d’aquí, els esplais, cada dissabte, cada estiu, treballem pels drets dels infants que tenim més a prop; així doncs, ens unim a la celebració de caire mundial

I tot i que el terme Nacions Unides sona molt grandiloqüent (que ho és!), més a prop nostre, en l’àmbit europeu, el Consell d’Europa (CoE) també fa una gran feina a nivell institucional, així com el Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ) des de l’àmbit associatiu juvenil.

D’una banda, el Consell d’Europa ?que no és la Unió Europea!? va ser creat el 19492 amb un triple objectiu: el pluralisme democràtic, la preeminència de la llei i, com no podia ser d’altra manera, la protecció dels drets humans. Aquest organisme governamental, que aplega 47 països, basa la seva feina en la defensa dels citats principis potenciant la cooperació entre els estats membres com a única via per afrontar les problemàtiques de la nostra societat. Des del 2006, el CoE ha centrat bona part dels seus esforços en els drets que tenen els més petits. Així doncs, amb el programa “Construïm una Europa per i amb els infants”, s’intenta principalment eradicar la violència contra els infants i fer d’ells un actor més influent en la societat. Entre les estratègies plantejades per assolir aquest últim objectiu, cal destacar la promoció de l’accés dels infants a la formació que té rela-

Però de quin tipus d’educació estem parlant exactament? És una educació integral (vaja, com a l’esplai!), on no només es volen traspassar uns coneixements (com ho podrien ser els drets que tots els éssers humans tenen), sinó que també pretén desenvolupar unes habilitats i unes actituds que són favorables a una cultura dels drets humans; és a dir, una realitat en la qual els drets humans són entesos, defensats i posats en pràctica per tothom. I no ho fem, això, a l’esplai? I tant! Eduquem els infants perquè tinguin esperit crític, perquè sàpiguen dur a terme una escolta activa, perquè es respectin ells mateixos i respectin les altres persones... De fet, només ens falta a vegades fer-los veure que tot això que fem a l’esplai és indispensable perquè és el seu dret i el de tothom! Llavors ja tenim una educació completa en drets humans: sobre els seus drets (la part de coneixement), pels seus drets (la part que desenvolupa unes habilitats que els permeten posar-los en pràctica i defensar-los) i en els seus drets (la part de desenvolupament d’actituds favorables respecte a aquests drets, que s’adquireixen precisament a partir del fet de viure en primera persona aquestes actituds en l’espai educatiu). És per aquest motiu que el CoE ha publicat dos manuals que tenen per a

nosaltres una gran importància: Compass (2002) i Compasito (2007). Tots dos són manuals amb teoria i idees d’activitats concretes per treballar els drets humans; el primer té com a objectiu els joves, i el segon, els infants de 7 a 13 anys. Atès que la majoria dels infants amb els quals treballem tenen aquesta darrera edat, d’aquest manual provenen totes les idees que us hem proposat per treballar els drets dels infants a partir de contes en el concurs de contes “Vet aquí els nostres drets” (www.esplac.cat/vetaqui).

Cal no oblidar, però, que el CoE també vol reforçar la cooperació entre els programes sobre drets dels infants i l’associacionisme juvenil, ja que reconeix l’experiència que tenen aquestes organitzacions a l’hora de treballar la participació. I és en aquest punt on trobem la interlocució CoE-Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ), ja que aquesta és la plataforma d’associacions juvenils en l’àmbit europeu.

En el seu document sobre polítiques de la infància,3 el YFJ se centra en tres aspectes de la participació dels infants i insisteix en la seva importància: en primer lloc, reforçar el paper dels infants gràcies al fet de donarlos l’oportunitat de formar les seves pròpies opinions i aconseguir que

2-El 5 de maig del 1949, deu països d’Europa (Bèlgica, Dinamarca, França, la Gran Bretanya, Holanda, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Noruega i Suècia) firmen el Tractat de Londres. Bielorússia i el Vaticà són els dos únics estats de l’Europa geogràfica que no en són estats membres, ja que no són països democràtics.

3- “YFJ approach to child policy – What is the role of the YFJ?”, paper number 0051-08.

MONOGRÀFIC

ció amb els seus drets, així com l’educació en drets humans per a infants. I aquí és on trobem el punt d’unió.

Per la finestra

en la diada dels infants. I és que no podem perdre de vista que ens cal actuar localment, però tenint en compte la visió global: si coneixem les dues dimensions de la realitat (local i global), podem veure més clarament la relació entre l’una i l’altra i, per què no?, esdevenir glocals!

MONOGRÀFIC

Per la finestra

d’entendre l’educació en el lleure com a motor de transformació social, el nostre entusiasme, la nostra implicació de forma totalment voluntària, etc.). I aquest treball ens obliga a fer un doble esforç: trobar referents i prendre consciència de la nostra singularitat; el primer per trobar associacions homòlogues que tinguin una manera de fer educació laica i progressista, i el segon per superar la nostra identitat com a esplais en pro de construir una identitat comuna, ja que d’esplais només en tenim a Catalunya! aquestes opinions siguin tingudes en compte en qualsevol tema que els afecti; en segon lloc, promoure la participació dels infants en la vida pública de manera que sigui reconeguda per tots els agents implicats i a través d’estructures i processos que responguin a la forma en què els infants s’expressen; finalment, però no per això menys important, facilitar la participació dels infants en la quotidianitat i, és clar, de manera especial en les associacions juvenils.

No us semblen realment familiars aquestes reivindicacions? No deu ser perquè allò que fem des dels esplais i Esplac té una importància que afecta molta més gent que aquella amb la qual treballem directament i diàriament? La participació dels infants i la protecció dels seus drets són un nexe d’unió per a moltes de les associacions juvenils que treballen a tot Europa.

De fet, Esplac no deixa mai d’afegirse a la feina reivindicativa que fan les entitats internacionals de què forma part. I és que Esplais Catalans forma part del YFJ a través del nostre Consell de Joventut (CNJC–Consell Nacional de la Joventut de Catalunya); però, a més a més, Esplac també és membre d’aquesta plataforma europea a través de dues federacions internacionals que treballen amb infants: l’IFMSEI (International Falcon Movement) i la FIEEA (Fédération Internationale d’Échanges d’Enfants et d’Adolescents)!

D’una banda, l’IFM-SEI és un moviment educatiu internacional que tre-

balla per l’empoderament dels infants i la gent jove i lluita pels seus drets.

Es tracta d’un moviment que fa de paraigua a associacions juvenils de tot el món que creuen en l’educació basada en els valors de la igualtat, la democràcia, la pau, la cooperació i l’amistat. D’altra banda, la FIEEA va ser fundada el 1983 a París ?Esplac en va ser soci fundador (amb només un any de vida!)? amb l’objectiu de crear un espai que facilités els intercanvis d’infants i joves. Aquesta finalitat, basada en la convivència, es fa palesa en els tres objectius que orienten les activitats d’aquesta federació laica i progressista de la conca mediterrània: desenvolupar en el seu si una vida democràtica real, allunyada de qualsevol tipus de discriminació racial, sexista, filosòfica o religiosa, des del respecte de cada individu; actuar contra les desigualtats socials i culturals; afirmar els drets a l’educació segons els principis de la Declaració Internacional dels Drets dels Infants de la UNESCO. Quan interaccionem en l’àmbit internacional, no hem d’oblidar quin és un dels “fets diferencials” del moviment associatiu català: l’associacionisme educatiu amb infants i joves. I és que a Catalunya, a més dels caus, també existim els esplais, però amb una diferència important: mentre els primers tenen una forta implantació internacional a través de dues federacions molt potents,3 a nosaltres ens toca fer un treball de formigueta i anar teixint un context federatiu on tinguin cabuda elements com el nostre ideari i el nostre tarannà (el nostre mètode pedagògic, la nostra manera

Fora de Catalunya ens cal treballar, doncs, per tal d’augmentar el moviment associatiu que faci feina amb infants; per enfortir el nostre moviment i aconseguir que se’l reconegui.

Cal fer traspuar tot el que fem i allà on participem, el “made in esplai”. I d’ocasions mai no en falten. La més recent va tenir lloc a Bordeus amb el seminari “Compromís educatiu i la Convenció Internacional dels Drets dels Infants”. Allà es van trobar, per analitzar la relació entre la implicació educativa i la Convenció dels Drets dels Infants (CDI), 38 joves provinents de 9 entitats ?4 de les quals eren d’aquesta federació, la FIEEA: Esplac, Les Francas de França, ALEJ d’Algèria i Kindervereinigung d’Alemanya?. El resultat dels tres dies que els joves van passar reunits van ser un seguit de propostes i recomanacions tant a les associacions mateixes com a les institucions públiques per a una aplicació més eficient de la CDI. Les recomanacions adreçades a les institucions públiques van encaminar-se al reconeixement de la funció complementària de tots els agents educatius i, per tant, de la importància del treball en xarxa i la comprensió de l’educació com a procés integral.

Igualment, s’encomanava a les administracions promoure projectes participatius que permetin als infants de viure els seus drets des de ben a prop.

Però, és clar, no podem només demanar! Nosaltres també hem de ser conscients del que ens cal fer. I, entre 4-WAGGGS: www.wagggsworld.org i WOSM: www.scouts.org

altres recomanacions, se’ns recordava a les associacions que hem de promoure el pensament crític assegurant que els mateixos infants siguin protagonistes dels seus projectes participatius.

També insistien, tant a les autoritats com a les associacions, que tots els agents educatius (i això ens inclou, monis!) es beneficiïn d’una formació inicial, així com d’un suport per a l’aprenentatge durant tota la vida, sobre la Convenció dels Drets dels Infants i la participació. Com no havia de sortir aquesta opció? La proposaven els joves que rebien una formació internacional sobre el tema! Però no oblideu que en l’àmbit local els cursos de monis inclouen cada vegada més sessions sobre aquest tema, i que, si mai ho voleu, l’Escola Lliure el Sol, conjuntament amb Esplac, posa a l’abast dels esplais les “formacions a mida” sobre els drets dels infants!

I si acabem de veure un exemple clar dels reptes plantejats fora del territori català... no podem oblidar-nos que queda encara molt per fer a casa nostra. Per exemple, són els infants membres de l’associació que és l’esplai? Són un membre més o només un beneficiari? Què ens diu això de com veiem els adults-monis els infants? És per aquesta raó que la participació dels infants ha estat el gran repte que afrontem des d’Esplac des de fa més de deu anys, i amb una especial atenció en els darrers tres anys. Ara comencem a recollir-ne els fruits: a la passada assemblea ordinària va presentar-se el treball, fruit d’una recerca llarga i participativa, Volem, podem, sabem: participem! Però, com que sabem que mai no n’hi ha prou, al gener començarem un nou projecte per connectar i relacionar la teoria amb la pràctica, Llançadora trikki-trikki, per a tots els que vulgueu posar en pràctica

la participació dels infants alhora que hi reflexioneu.

Sigui com sigui, encara queda molt per fer: des dels esplais treballem per transformar la societat a nivell local (treballem en, per i sobre els drets dels infants amb els infants, els monis, les famílies i la ciutadania), però també a nivell global, connectats amb d’altres moviments, entitats i xarxes en l’àmbit internacional, la qual cosa ens permet incidir (amb el nostre granet de sorra) en la defensa i la promoció dels drets dels infants arreu. Si volem transformar la realitat, no ens podem quedar en l’esfera local, hem d’anar més enllà!

Elena Díez Villagrasa Tècnica Pedagògica

Us recomanem la lectura dels següents documents en les versions en paper que podeu trobar al vostre esplai o en la versió electrònica que trobareu a www.esplac.cat > Publicacions: • Internacionalisme! Guia per a ments inquietes (2007), col·lecció L’esmolet, núm. 4.

• Volem, podem, sabem: participem! (2009), col·lecció L’esmolet, núm. 5.

• “Training course d’Esplac: Un dia d’esplai qualsevol...?”, Tercer Segona, núm. 21 (1r semestre de 2009).

I també us recomanem fer una ullada als següents webs: • Nacions Unides i els 20 anys de la Convenció: http://www.unicef.org/rightsite/ • CoE “Building a Europe for and with Children”: http://www.coe.int/t/transversalprojects/children/default_en.asp • Compass (castellà): http://www.injuve.mtas.es/injuve/contenidos.item.action?id=338990213 • Compasito (anglès): http://www.eycb.coe.int/compasito/default.htm • YFJ: http://www.youthforum.org/ • IFM-SEI: http://www.ifm-sei.org/ • FIEEA: http://fieeablog.blogspot.com/2008/11/la-fieea_25.html i http://www.francas.asso.fr > Qui sommesnous? > International > La FIEEA > Présentation

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Fora de Catalunya ens cal treballar, doncs, per tal d'augmentar el moviment associatiu que faci feina amb infants; per enfortir el nostre moviment i aconseguir que se'l reconegui.

Cal fer traspuar tot el que fem allà on participem: el "made in esplai"

MONOGRÀFIC

Per la finestra

3 Entrevista Durant l’acte de presentació i entrega de premis del concurs de contes “Vet aquí els nostres drets: contes per explicar els drets dels infants”, vam voler fer unes quantes preguntes als protagonistes de la vetllada sobre la incidència dels drets dels infants. Tot seguit, els convidats i les persones guanyadores, que amb els seus contes han contribuït al llibre “Vet aquí els nostres drets”, ens donen la seva visió sobre els drets dels infants en l’actualitat i ens expliquen quina pot ser la seva contribució en la sensibilització i la defensa d’aquests drets fonamentals.

Vint anys després de la signatura de la Convenció dels Drets dels Infants (CDI), què consideres que ens ha aportat? I què ens queda encara per fer?

Jordi Cots (primer síndic de la infància de Catalunya)

La CDI ha estat una conquesta de la infància: la consolidació de la idea que els infants tenen drets, igual que els adults, i que ells mateixos són capaços de defensar-los.

L’aplicació de la convenció, en els països occidentals, encara no s’ha fet efectiva, perquè tenim la falsa idea que els nostres infants gaudeixen d’un grau tan notable de beneficis que no ens preocupa aquest text com a instrument de canvi. Molts països en via de desenvolupament sí que l’han fet servir com a instrument de canvi. Aquí, com a tot arreu, encara ens falten moltes coses...

Joaquim Carbó (escriptor de literatura juvenil)

Hem aconseguit una major sensibilització per part de la gent. Sembla que actes com el d’avui ens ajuden a fer passes endavant per tenir tots plegats una mica més de consciència.

Però encara manquen moltes coses... Que la gent obri els ulls i consideri els infants com a persones “normals”; el desenvolupament de tants països i de tants espais tan propers a nosaltres on encara s’endevina la marginalitat; que els diaris parlin més de drets i menys de futbol...

Ramon Ribas (pare de l’Esplai Eixam)

A partir del reconeixement públic dels drets, hi ha hagut polítiques actives perquè es posessin en pràctica i perquè la societat els anés assumint i els nens també els aprenguessin.

Hi ha temes, però, que penso que queden molt ocults, un especialment. És el dels infants que pateixen violència sexual: és un dels drets que, en una societat tan avançada com la nostra, està molt amagat i encara no s’ha acabat de treballar.

Però encara cal treballar perquè els nens se’ls vegin seus.

Cada any treballem els drets dels infants, però amb aquest recurs podrem fer-ho d’una manera més completa.

Xavier Senabre i Antònia Bonell (pare i mare del Pau i la Maria)

Ha servit perquè els infants de qualsevol país d’aquest planeta puguin tenir una referència, perquè algú pugui defensar els seus drets.

Però encara falta que tots els països els respectin realment.

Maite Martín (educadora de l’Espai de la Infància)

Youssef El Maimouni (exmonitor de l’Esplai Zig-Zag i educador)

Abans de la Convenció, els infants, a nivell de drets, eren un món a part. Ara tenim una eina que els reconeix. Però cal donar-los la importància que realment tenen i no només fer-ho un cop l’any, per l’aniversari de la Convenció.

Hi ha molts infants a qui parles dels seus drets i ni els coneixen. Crec que no se’n fa una bona difusió a les escoles i a d’altres llocs on s’hauria de fer.

Desconeixem com era la situació fa 20 anys... però segurament ha servit per estipular uns drets, i això ha aportat millores.

i Antonio Garrido (il·lustrador)

(Youssef:) La meva feina és treballar amb menors no acompanyats, i en això sí que veig moltes mancances dins de l’Administració. I, quan parlem de drets, veig clarament que els drets mínims d’aquestes persones no queden coberts.

Eugeni Villalbí

La Convenció va significar el plantejament de noves visions de la situació de la infància al món i el seu tractament. En aquest sentit, crec que l’avenç històric més important va ser el reconeixement de l’infant com a subjecte de dret, fet que va permetre reconèixer-ne el protagonisme a l’hora d’expressar la seva opinió i escoltar la seva veu, així com la participació efectiva, el diàleg respectuós, la responsabilitat i la possibilitat d’actuar i decidir conjuntament com a col·lectiu.

(Secretari de Joventut de la Generalitat de Catalunya)

De manera especial, crec que hem de combatre i cal resoldre les situacions alarmants que tenen l’origen i són conseqüència d’un món fet a la mida dels adults, ple de conflictes que els mateixos adults han creat, les víctimes propiciatòries dels quals acaben sent les persones més fràgils, les més desemparades i les més agredides: els infants.

Manel Sastre (monitor de l’Esplai Agrupa i mestre d’institut)

És un marc de referència. Ens serveix per seguir treballant allà on no s’aplica la Convenció. A nivell mundial hi ha mancances vergonyoses: explotació infantil, sexual, nens soldats... I el més dur és saber que hi ha interessos al darrere que fan que això no canviï. A casa nostra, en el que actualment estem més endarrerits és en el dret a la participació dels infants. Cal ensenyar-los a participar des que són petits (presa de decisions, consens, pensament crític...).

Educar en la participació comportaria que en el futur fossin

MONOGRÀFIC

Ens ha aportat que siguem conscients de l’existència d’aquests drets: el que cal per canviar les coses, principalment, és conèixer-les.

Per la finestra

Jou i Keko (monitora i monitor de l’Esplai Guaita’l)

MONOGRÀFIC

Per la finestra

persones participatives i, per tant, un gran canvi social.

Actualment treballo en un IES, i crec que a les escoles i els IES queda molt per fer... Com a educador, crec que l’educació és la gran arma per poder canviar les coses. Com a mestre d’institut el repte és treballar-ho dins i fora de l’aula i fer participar la comunitat a l’escola, i aquesta, a la comunitat. També cal sensibilitzar i promoure la formació de la resta dels mestres, i aconseguir que entenguin que ells també poden participar en la transformació de l’escola i la societat.

Què podries fer tu des del teu àmbit d’actuació en relació amb els drets dels infants?

Arcadi Corominas (expresident d’Esplac)

Anna Valls (membre de la Comissió Pedagògica d’Esplac)

Ruth Garcia (coordinadora pedagògica de l’Escola Lliure El Sol)

Ens queda un llarg camí per fer perquè els infants puguin participar activament en la societat. La societat té clar que cal protegir-los, però no assumeix que hi puguin participar.

Crec que des de l’equip de direcció d’Esplac podem vetllar perquè Esplac segueixi donant eines i recursos als esplais per treballar els drets i la participació dels infants i perquè a nivell social es reconeguin els esplais com a portaveus d’aquesta ciutadania més menuda que té dret a participar i decidir!

Des de la Comissió Pedagògica d’Esplac hem de potenciar que els drets dels infants siguin un fil conductor de tots els seus projectes per ajudar els infants, els monitors i monitores i les famílies dels esplais a treballar-los i a tenirlos presents en el seu dia a dia.

Cal que ens prenguin seriosament i que els drets dels infants siguin vinculants i no una moda o un aparador políticament correcte de les administracions.

Com a escola de formació de monitors i monitores, el que fem és sensibilitzar-los i conscienciar-los que l’esplai és un espai molt adient per treballar els drets dels infants i que, de fet, ja ho fan en la seva pràctica diària, en la seva manera de treballar quotidiana, però els cal ser-ne conscients i tenir els recursos per poder educar els infants en els seus drets i els seus deures.

Marta Fontané (educadora de l’Espai de la Infància)

El més important és poder sentir la seva veu. Per exemple, amb el concurs, els infants han tingut l’oportunitat d’assimilar els drets com a seus, treballar-los i defensarlos amb una història inventada per ells. El que jo puc fer com a monitora és escoltar-los, respectar la seva opinió i el dret a ser ells mateixos. Tractant-los així, ells aprenen els seus drets i què vol dir que els hi respectin.

(il·lustradora)

H: Cal donar-los a conèixer.

Eli Gol i Marta Pina (mestres del Centre d’Educació Especial Folch i Camarasa)

Maria Palet (il·lustradora i monitora de l’Esplai Arc de Sant Martí de Torrelles)

Anna Foguet Monitora de l’esplai Xiroc

Cal que no es faci passar a tothom pel mateix sedàs, que hi hagi el valor de la diferència i l’enriquiment a través de la diferència i l’adaptació i l’adequació a la diferència. La tendència actual és posar coses perquè els infants s’adaptin a aquestes coses, i hauria de ser a l’inrevés: haurien de ser l’entorn, la societat, les escoles i l’educació els que s’adaptessin a totes les petites diferències de l’infant.

Però per aconseguir tot això, a nivell educatiu, calen recursos econòmics i polítiques que hi donin suport. I també cal creure-s’ho!

Cal defensar els drets dels infants i explicar-los perquè tothom pugui entendre’n la importància. Educar un nen o una nena és molt més important del que molts adults es pensen. Els nens i les nenes aprenen de tot allò que fan o deixen de fer els “grans”, i això els anirà formant com a persones. I a vegades els adults ens n’oblidem.

Crec que puc ajudar a fer que la gent n’estigui molt més informada. Aquest conte és un bon recull per poder fer conèixer els drets dels infants a les persones. I, com a monitora, cada dia treballo amb els infants perquè puguin gaudir dels seus drets. Estaria molt bé que els infants entenguessin que no tots els nens i nenes els poden tenir igual que ells.

Sandra Villa Serradell i Elena Díez Villagrasa

MONOGRÀFIC

i Helena Ribas

R: Cal incorporar-los, posar-nos-els al cos, així com prendre consciència d’aquesta incorporació. Com? El llenguatge per excel·lència als esplais que pot complir aquesta funció és el joc. Molts esplais, mitjançant jocs i activitats, estan posant en pràctica molts drets dels infants, encara que no en siguin plenament conscients. Per tant, el que cal és jugar i saber a què i per a què juguem.

Per la finestra

Rafa Cortés (expert en participació dels infants)

MONOGRÀFIC

Per la finestra

4 El recurs

Tirant pel dret Joc d’educació en drets humans

Tirant pel dret és un joc de taula que té com a objectiu treballar la sensibilització entorn dels drets de la ciutadania des de l’educació en drets humans. Treballant el coneixement i el reconeixement dels drets de les persones, el joc vol promoure la participació activa d’infants, joves i adults, a fi de potenciar una actitud compromesa en el si de la societat. Tirant pel dret és un joc d’educació en drets humans i drets dels infants, perquè pretén promoure uns coneixements, unes actituds i uns valors, i donar unes eines i unes habilitats socials que ens ajudaran a aprendre a ser agents de transformació social i, per tant, més lliures com a persones. El debat viu i la crítica constant entorn dels drets ens permeten enfortir la consciència crítica, marcant-nos com a fita la inclusió social de tota la ciutadania.

36 targetes de drets L’elecció dels drets que cal treballar s’ha fet amb un exercici de sincretisme, és a dir, comparant, barrejant, plantejant dubtes, etc. sobre citacions i articles de textos amb més o menys força legal (des de la Convenció dels Drets dels Infants fins a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya). És un exercici complicat, ja que implica excloure, però també permet detectar temes essencials, la qual cosa fa que prenguem distància i que vegem si els elements encaixen i es complementen suficientment per no repetir idees. Per seleccionar els 36 drets ens ha ajudat molt el fet de comptar amb una distinció dels drets humans basada en elements històrics i conceptuals:

Els 14 drets de llibertat formulats en el joc són: Dret a la vida

Dret a tenir un nom i una nacionalitat

Dret a la integritat personal

Dret a no ser sotmè a cap forma de violència

Dret a no ser retingut ni traslladat il·lícitament

Dret a la igualtat davant la llei

Dret a la presumpció d’innocència

Dret a la llibertat de moviment

Dret a la llibertat de pensament i consciència

Dret a la llibertat d’expressió i opinió

Dret de reunió i associació

Dret a la participació ciutadana

Dret a participar en les eleccions

Dret a la privacitat

Drets d’igualtat o de segona generació: Són aquells drets que ja eren presents en molts dels principis que van inspirar les revolucions burgeses del segle XVIII, com ho demostra la voluntat d’eliminar una estructura social diferenciada per estaments. Ara bé, són l’impuls de la Revolució Industrial i el sorgiment del concepte de classe social els que fan emergir discursos com la necessitat de vetllar per la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació, complementant així el pensament liberal burgès amb el pensament socialista i anarquista. D’aquesta manera els drets socials, econòmics i culturals comencen a prendre forma i a reivindicar-se des de diferents estructures socials.

Els 14 drets d’igualtat formulats en el joc són: Dret a un nivell de vida digne

Dret a la salut i a l’assistència mèdica

Dret a la no-discriminació

Dret a la família

Dret al treball r emunerat digne

Dret a l’educació

Dret a gaudir de la pròpia cultura

Dret a jugar i al lleure

Dret al descans

Dret a la igualtat

Dret a la no-discriminació sexual ni de gènere

Dret al suport a les persones amb discapacitats i/o amb NEE

Dret a la propietat

Dret a la no-discriminació per origen

MONOGRÀFIC

Són aquells que es van formular arran de dos esdeveniments històrics claus: la Revolució d’Independència Americana (1783) i la Revolució Francesa (1789). Ambdues revolucions s’havien anat engendrant al llarg del segle XVIII advocant per la raó com a forma d’establir un sistema ètic d’autoritat, inspirant-se amb els ideals de la Il·lustració. És així com partien de la premissa de constituir una societat culta que pensés per si mateixa com a alternativa a l’Antic Règim, on l’autoritat es marcava des dels estaments (noblesa, Església i tercer estat o poble, amb una gran acumulació de poder dels dos primers estaments) i en la qual es promulgava la ignorància com a eina de dominació del poble. Amb aquestes revolucions s’estableix el pensament liberal burgès, com a oposició a l’absolutisme aristocràtic, i es comença a formular el concepte de ciutadà com a subjecte de drets. És així com els drets civils i polítics comencen a prendre forma com a tals.

Per la finestra

Drets de llibertat o de primera generació:

MONOGRÀFIC

Per la finestra

Drets de solidaritat o de tercera generació: Són aquells drets que sorgeixen en un context més contemporani com a resultat d’injustícies i noves necessitats no resoltes en els processos revolucionaris vinculats als drets de llibertat i els drets d’igualtat. Sovint se’ls anomena nous drets perquè, si bé anteriorment no eren respectats, és en el si de la societat actual que han començat a ser percebuts com a injustícies socials. Els drets de solidaritat són, per tant, drets no reconeguts com a tals, però no per això menys importants. La seva defensa i aprovació depèn, encara més que en els altres drets, de la capacitat de mobilització de la societat civil en la seva defensa i el seu reconeixement.

Els 8 drets de solidaritat formulats en el joc són: Dret a la informació Dret a la llibertat afectivosexual

Dret a l’interès primordial del menor

Dret a la comprensió i l’afecte

Dret a un entorn sostenible

Dret a l’autodeterminació personal i col·lectiva

Dret a la pau

Dret a l’educació en drets humans

Arbre dels drets L’arbre dels drets és la suma de les 36 targetes de drets que acabem de comentar. Aquest mosaic és una metàfora de l’educació en drets humans i drets dels infants, i representa la suma de les tres generacions de drets: la primera (part superior de l’arbre, amb un to més vermellós), la segona (a la part central de l’arbre, amb un to groguenc) i la tercera (a la base de l’arbre, amb una tonalitat més blavosa). La distinció per generacions té com a objectiu oferir un marc conceptual que faciliti la comprensió de l’evolució històrica dels drets, però sense deixar de donar una imatge global (l’arbre).

Aquesta figura de l’arbre com un tot ens permet treballar els tres principis de l’educació en drets humans, que són: • Indivisibles: ningú no pot treure’ns o fer-nos desprendre d’un dret perquè sigui “menys important” o “no essencial”.

• Interdependents: tots els drets formen un marc complementari; per exemple, per participar en la presa de decisions, ens cal rebre educació i informació.

• Inalienables: no es poden perdre perquè es tenen pel fet de ser éssers humans.

Les targetes-pregunta tenen diferents nivells de dificultat (1, les més fàcils; 2, les de dificultat mitjana; i 3, les més complexes). Les preguntes són de cinc tipus diferents (coneixement, raonament, mímica, tabú i dibuix). Si es juga a Tirant pel dret en grups de nois i noies menors de 12 anys, es recomana jugar muntant les 36 targetes de drets que componen l’arbre dels drets. En canvi, si es juga amb adolescents de 12 a 16 anys, és interessant introduir les targetes-pregunta de dificultat 1 i 2, i quan aquestes s’encerten, girar una targeta de drets per contribuir en el muntatge de l’arbre. Finalment, per a joves majors de 16 anys i per a adults, es recomana introduir les fitxes de plàstic, anomenades poders de transformació social, i girar una targeta de drets quan se n’acumulin tres. És d’aquesta manera que Tirant pel dret esdevé un joc intergeneracional, amb la voluntat expressa de posar la temàtica de l’educació en drets humans i drets dels infants en l’agenda de tota la ciutadania.

Recomanacions per als facilitadors/es:

• En el cas que es jugui amb infants, recomanem que el responsable del grup faci el paper de facilitador/a; és aquesta persona qui millor coneix el grup i, per tant, qui millor pot adaptar el recurs a les seves necessitats.

•El facilitador/a valorarà la conveniència de compartir amb el grup els comentaris que apareixen al revers de les TD i les TP.

•És recomanable acompanyar la facilitació del joc amb reflexions sobre imatges estereotipades i conceptes preconcebuts, per tal de vincular les preguntes de les TP amb la realitat dels infants.

•En el cas que es jugui amb adults, recomanem que el paper de facilitador/a el comparteixin tots els jugadors i jugadores, sense que l’exercici d’aquesta funció coincideixi amb el torn en què juga el seu grup.

•El facilitador/a exercirà d’àrbitre, és a dir, donarà validesa o no a les respostes. També podrà decidir sobre la durada de cada prova si ho considera pedagògicament necessari per a les característiques del grup.

•És important no oblidar que la finalitat del joc és acabar muntant la imatge de l’arbre dels drets. Recomanem tenir en compte aquest requisit per mesurar el temps que es vol destinar a la partida i, si hi escau, readaptar algunes de les normes per no deixar d’assolir aquesta imatge global que representa els drets de les persones.

Com s'aconsegueix aquest joc?

Esplac ha editat un joc per a cadascun dels esplais perquè tant infants com monitors/es i famílies hi puguin jugar. El joc permet treure tant suc com el facilitador/a es proposi, per això, recomanem a monitors i monitores que, a l'hora de sol·licitar-lo, també demanin una formació introductòria sobre Educació en Drets Humans (des d'on abordem temes com els drets dels infants, la participació infantil, l'eduació afectivo-sexual, etc.) i el joc mateix, per poder aprofitar-lo al màxim. Així que aconsellem que, o bé com a esplai, o bé com a sector, feu una demanda d'aquesta formació (a mida, de trobada de sector, etc.) quan sol·liciteu el joc al vostre tècnic/a territorial!

Marc Garcia Cebrian Tècnic de Cooperació Internacional

MONOGRÀFIC

Aquest conjunt de targetes, classificades amb els mateixos colors que les generacions de drets, pretenen ser una eina per aprofundir en el coneixement general de temes vinculats a l’educació en drets humans i drets dels infants. Per definir de quin color ens toca la pregunta, s’ha de tirar el dau amb dos costats vermells, dos grocs i dos blaus. Segons el color que ens surti, se’ns formularà la pregunta.

Per la finestra

300 targetes-pregunta

L’espiell

Tot caminant amb Fedelatina

UNA EXPERIÈNCIA

Aquest estiu sis joves participants de Fedelatina (Federació d’Entitats Llatinoamericanes de Catalunya) van iniciar un procés de formació, conjuntament amb molts altres participants d’esplais d’Esplac, agrupaments d’Acció Escolta i dinamitzadors de Casals de Joves, per tal de viure una gran experiència fent els cursos de monitors/es i directors/es de Viladrau i Saifores.

L’MLP i Fedelatina van iniciar un procés de treball comú des de fa un quant temps amb la intenció de donar resposta a algunes necessitats observades, de manera que en un determinat moment es va veure la possibilitat de dur a terme un projecte específic.

Aquest projecte sorgeix per donar resposta a una necessitat observada des de la perspectiva de diverses entitats del moviment (i des de l’estudi fet per la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia sobre la capacitat i la possibilitat d’integració de les entitats de lleure per a joves nouvinguts). Amb vista a la incorporació de nous infants i joves

immigrants a la societat i, en especial, als moviments associatius d’educació en el lleure, sorgeix la idea d’engegar un projecte que vinculi entitats de lleure i entitats que treballin amb joves immigrants.

Un altre aspecte que es pot constatar és que, a la nostra societat, l’accés al mercat de treball es produeix sobretot per mitjà de les relacions personals: familiars, de veïnatge, d’amistat, d’estatus social... L’absència de capital relacional implica, en condicions de desavantatge material i de drets, un greu risc d’exclusió social. En el millor dels casos, una condemna a dur una vida lligada a la comunitat d’origen, sense més horitzons que els que aquesta comunitat pugui oferir.

Per tant, el projecte que es va plantejar consistia principalment a reforçar el capital relacional de persones joves de nova immigració, així com crear un enllaç entre les famílies immigrades i les entitats de lleure que treballen al seu entorn.

Així doncs, la Fundació va decidir elaborar un estudi que consistia a fer un seguiment dels joves participants abans, durant i després de la formació, entenent aquesta formació en totes les seves etapes, teòrica, pràctica i de treball individual.

Dels sis joves que participaven a les formacions del mes d’agost, dos van anar a fer el curs de monitors/es a Viladrau durant la primera quinzena d’aquest mes. Dos més van fer el curs de monitors/es a Saifores durant la segona quinzena d’agost. I els dos últims van fer el curs de directors/es també a Saifores.

Podem dir que durant els cursos els sis alumnes es van anar integrant, cadascú al seu ritme i d’acord amb el seu interès i la seva necessitat.

L’experiència va generar una certa expectativa en els altres joves pel fet que van conèixer noves realitats, molt diferents de les nostres, i van poder, així, aprendre nous recursos i noves metodologies. En realitat, l’aprenentatge va ser del tot recíproc.

A més a més, la Fundació va proposar als participants que elaboressin un diari de camp, escrit i en format digital, durant l’estada al curs teòric. Els van

cedir una càmera, amb la qual van anar gravant tots aquells moments viscuts que els cridaven l’atenció, així com reflexions, entrevistes i també, per què no?, moments de gresca.

Els joves van valorar l’experiència molt positivament, per les relacions que van establir tant amb els companys com amb els formadors, tant per les realitats que van conèixer com per l’aprenentatge de noves formes d’organització, i, en general, perquè van conviure 15 dies amb d’altres joves com ells, motivats i amb ganes de transformar la realitat que els envolta.

En finalitzar l’etapa teòrica, els sis alumnes dels cursos d’agost i els quatre que van participar als cursos de setembre, dos a Barcelona i dos a Vilanova, van iniciar el procés de recerca de centre de pràctiques.

Molts d’ells, a dia d’avui, ja les han iniciat i fins i tot, potser, les han finalitzat. Els centres que han acollit els joves han estat: els esplais d’Esplac de La Guineueta, El Boix , l’A. E. Makarenko, l’A. E. Lola Anglada d’Acció Escolta i la Ludoteca Soia d’Entorn, i estem pendents d’iniciar algunes pràctiques amb el Casal de Joves Xiroc.

Com que cada jove té el seu procés particular, hem mirat d’adaptar-nos a cada realitat; així, hi ha alumnes que encara han d’iniciar la seva formació, mentre que n’hi ha d’altres que han abandonat el projecte per qüestions personals.

Per tal de fer un seguiment del procés de cada jove i de les entitats on realitzen les pràctiques, s’ha creat una comissió en què participen representants de les entitats que acullen els joves, de Fedelatina, de l’Escola Lliure el Sol i de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, que ens anem reunint per comentar i resoldre qüestions que van sorgint al llarg del procés formatiu.

el projecte que es va plantejar consistia principalment a reforçar el capital relacional de persones joves de nova immigració, així com crear un enllaç entre les famílies immigrades i les entitats de lleure que treballen al seu entorn.

la majoria dels joves han assumit el compromís de passar com a mínim un any amb l’entitat de pràctiques, amb l’opció de seguir-hi participant al llarg del temps.

PUBLICITAT

L’avaluació del projecte, a dia d’avui, encara és difícil de fer. Pel que fa a la integració de joves nouvinguts a les entitats de lleure, creiem que és una tasca que s’està duent a terme de forma molt interessant, ja que la majoria dels joves han assumit el compromís de passar com a mínim un any amb l’entitat de pràctiques, amb l’opció de seguir-hi participant al llarg del temps.

d’aquests joves acaben sent membres dels equips que formen tots aquests joves que treballen per a l’educació en el lleure a Catalunya.

Pel que fa a l’objectiu de crear enllaços entre les famílies nouvingudes i les entitats del seu entorn, ara com ara és complicat de saber si s’ha assolit; de moment ho deixarem com a deures per a la Fundació, que amb els seus estudis ben segur que ens delitaran amb els resultats d’aquesta experiència.

Tot i així, valorem que ha estat una experiència molt interessant, i possiblement es tornarà a repetir de cara a cursos posteriors, sobretot durant els cursos d’estiu on tots els participants són monitors, caps i dinamitzadors d’entitats que formen part de l’MLP. I esperem poder veure com molts

Jana Alentorn Lahoz Coordinació de Tutories de l'Escola Lliure el Sol

Octubre L’associacionisme educatiu explicat en vídeos El passat divendres 16 d’octubre del 2009, el Secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, va presentar en una roda de premsa la campanya “I tu... què fas? Vine al cau/esplai!” per inaugurar el nou curs dels esplais i els agrupaments. Durant aquest acte, el senyor Villalbí va remarcar que la importància de la tasca educativa i de cohesió social de les entitats d’associacionisme educatiu no se centra només en les activitats d’estiu, sinó que els esplais i els agrupaments comencen el curs a l’octubre i donen continuïtat als seus projectes educatius tot l’any.

Durant la roda de premsa es van presentar també cinc vídeos temàtics, subtitulats en cinc idiomes, per donar a conèixer el món de l’educació en el lleure. Esplac ens hem encarregat de l’elaboració del guió del vídeo sobre el concepte d’educació en el lleure, juntament amb Acció Escolta de Catalunya i el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. El vídeo ha estat protagonitzat per l’Esplai Garbí de Mataró, el qual va engegar tot un procés participatiu en el si de l’esplai per triar les històries i els representants que les explicarien durant la gravació.

Podeu veure aquests vídeos al web de la Secretaria de Joventut (www.gencat.cat/joventut) i al canal de YouTube de la mateixa Secretaria (www.youtube.com/secretariadejoventut). Animeu-vos a enllaçar-los als webs dels vostres esplais!

Desembre El projecte de cooperació entre Esplac, Bayt Attefl (Marroc) i Arcciragazzi (Itàlia) segueix endavant Per tercer any consecutiu monitors i monitores d’Esplac vam anar al Marroc a realitzar un projecte amb altres monitors del país. A inicis del 2007, va realitzar-se la primera part d’un projecte entre monitors i monitores catalanes i marroquines, el qual principalment va servir per conèixer diversos contactes; aquell mateix estiu es va fer una formació conjunta amb una de les associacions triades, sobre polítiques de joventut i sobre drets humans. El 2008, els objectius havien evolucionat i altres monitors van anar al Marroc per aprendre la seva manera de treballar amb infants i compartir experiències: un intercanvi pràctic.

Un cop vam tornar del Marroc, al setembre del 2008, vam reprendre les reunions dels participants en el projecte, per donar-li continuïtat. Es va plantejar realitzar un intercanvi formatiu i vivencial al Marroc per l’estiu de 2009. Diferents participants ens vam estar reunint durant el curs 2008-2009, fent un curs de francès, una tancada de cap de setmana, formacions sobre el Marroc i cooperació internacional i en general definint el projecte i demanant subvencions per finançar-lo.

Finalment, l'intercanvi es va fer a Assilah del 3 al 17 d’agost i hi van participar unes 45 persones, 15 marroquines, 15 italianes i 15 catalanes. Durant els 15 dies es van fer formacions relacionades amb l’educació no formal i la cultura marroquina. També es va fer treballar en grups mixtes per organitzar i realitzar algunes activitats amb infants. L’experiència va resultar ser molt enriquidora, tot i que el fet de ser tanta gent va complicar bastant l’organització i, a vegades, era tot un cacau! El grup participant del Marroc, va obtenir un important resultat: s’està implicant molt més en la seva l’associació Bayt Attefl. D'altra banda, les formacions van ser poc productives, la convivència amb els marroquins menys de la que hauríem volgut i el treball amb el infants també va ser escàs. Ens vam adonar que els objectius per a l’intercanvi que teníem les tres entitats divergien bastant.

L’escala

Esplac es mou!

L’escala

Per això seguim treballant en el projecte, creiem que el nombre de participants catalans s'hauria de reduir a unes 6 o 7 persones i que és bàsic definir uns objectius conjunts per a les 3 entitats. A més a més, estem treballant en un dossier que recopili informació de tot allò que vam fer al Marroc, per tal de fer-lo arribar a tots els esplais que el vulguin perquè puguin aprofitar la nostra experiència.També s’està creant un bloc que serveixi d’espai comú entre les 3 entitats (http://puentedeamistad.blogspot.com/).

Així que ja ho veieu, el projecte poc a poc es va definint de nou. Si voleu implicar-vos-hi, poseu-vos en contacte amb ciutadania@esplac.cat.

Grup de treball del Projecte Marroc

Gener Barcelona: el sector en precari La situació actual dels equipaments dels esplais del sector de Barcelona és inacceptable. Des del mes de novembre, l’Olivera Rodona, del barri de Les Corts, i l’Isard Flor de Neu, d’Horta, s’han afegit a la llista d’esplais sense local del sector.

L’Esplai l’Olivera Rodona, juntament amb el Casal de Joves El Racó i l’Associació de Veïns d’Anglesola, ha vist com el que ha estat el seu local durant els últims 9 anys serà enderrocat de manera imminent per motius de seguretat, ja que l’edifici on hi ha aquest local es troba en un estat ruïnós. A partir d’ara l’Olivera Rodona es veu resignada a fer front a un lloguer que de ben segur obligarà els seus monitors i les seves monitores a fer jocs malabars per poder assumir-lo.

L’Isard Flor de Neu, per la seva banda, ha passat aquests últims tres anys en una antiga llar d’infants municipal, i, tot i que ja sabia que tard o d’hora l’enderrocarien, el passat mes de novembre els van fer fora gairebé sense avisarlos. L’esplai compartia local amb una colla de diables i amb el casal de joves. Les tres entitats han estat reubicades pel Districte en altres espais municipals, però ni de bon tros amb les condicions de dignitat exigibles.

Aquests són dos exemples molt concrets. Però és que la majoria dels esplais del sector no disposen d’uns equipaments dignes per dur a terme la seva tasca socioeducativa. Per tant, es dibuixa un futur ben negre per al sector. Cal solucionar aquest problema tan aviat com sigui possible i començar a treballar plegats en aquesta direcció.

Pel que fa a la relació amb l’Ajuntament de Barcelona, des del sector ens veiem amb les mans lligades, ja que fa més d’un any que com a sector vam parlar per últim cop amb la regidora de Dones i Joventut de l’ajuntament i... poca cosa, per no dir res. La resposta, una supersubvenció per fer reformes als locals dels esplais (valorada en 10.000 euros i que només ens donen als de la ciutat), però senyors! Dels 18 esplais que hi podrien optar, només 3 o 4 se’n poden beneficiar, perquè la resta o no tenen local o aquest local no depèn d’ells! I doncs?

La solució de l’ajuntament passa perquè ens ubiquem a les escoles públiques, però només cal veure algun exemple per adonar-se fàcilment que aquesta no és la solució. El de l’Esplai Boix és força il·lustratiu: el local de l’esplai és una sala de llums d’una escola que fa dos metres quadrats... I les reunions de preparació/valoració? Al bar o a les cases dels monitors i monitores del grup... I el material? En dos metres quadrats, no t’hi caben ni les tendes!... Sense tenir en compte, és clar, la importància a nivell pedagògic de diferenciar l’escola de l’esplai, que són entitats educatives complementàries, però especialment diferents... Estem decebuts, és una situació insostenible i intolerable.

Per tots aquests motius, per solidaritat i perquè la unió fa la força, ens comprometem a anar informant de tots els esdeveniments rellevants que vagin succeint. No ens quedarem de braços plegats en veure com els pocs esplais del sector que encara disposen de local es queden sense. I, per descomptat, lluitarem perquè tots i cadascun dels nostres esplais disposin de les instal·lacions que necessitin per seguir exercint d’agents educatius. En resum, des del sector de Barcelona denunciem la manca de disponibilitat d’equipaments adequats per als esplais. I ja ho sabem, que Barcelona és bona si la bossa sona, però si no podem trobar solucions conjuntes, seran les nostres veus les que sonaran. Monitores i monitors, esplais i famílies, us demanem tot el suport possible i interès per afrontar i solucionar aquesta problemàtica, que afecta directament el nostre sector, però que de ben segur també afecta altres esplais d’Esplac. No serà sense l’ajuda de tots els esplais d’Esplac que podrem solucionar aquest problema. Per tant: pels locals, som-hi!

Equip General del Sector de Barcelona

El problema A la comarca del Bages hi ha una poderosa i influent empresa, anomenada Iberpotash S.A. (de capital israelià i holandès), dedicada a l’explotació de les mines de potassa.

La potassa es comercialitza sobretot per fer-ne fertilitzants i s’extreu del subsòl conjuntament amb clorur sòdic (sal comuna). La sal, però, no es comercialitza i s’aboca en grans abocadors exteriors.

Avui, com cada dia, s’han abocat unes 7.000 tones de sal a aquests abocadors (uns 700 camions). L’abocament d’aquest residu fa més de 20 anys que dura, cosa que ha convertit els abocadors en immenses muntanyes de sal, amb una extensió de més de 94 hectàrees (uns 130 camps de futbol).

Actualment hi ha 6 runams salins, 2 dels quals estan actius (és a dir, que continuen creixent): el runam del Cogulló (Sallent) i el runam del Fusteret (Súria). Entre tots dos, cada any, s’hi aboquen 2,3 milions de tones de sal. L’any 2008, totes les llars de Catalunya van produir 4,2 milions de tones de deixalles, menys del doble del que va produir una sola empresa privada.

Així doncs, al Bages hi ha més de 80 milions de tones de sal (i van augmentant) acumulades en grans muntanyes, les quals no disposen de cap tipus d’impermeabilització ni d’aïllament. El runam del Cogulló fa més de 200 metres d’alçada.

Per què és un problema?

Quan plou, la pluja dissol la sal superficial dels runams i es converteix en una aigua extremament salinitzada. Aquesta aigua es precipita runam avall fins que va a parar als torrents i les rieres, que seguidament la porten als rius (Llobregat i Cardener). De la mateixa manera, molta d’aquesta aigua es filtra i contamina els aqüífers subterranis.

Avui, com cada dia, s’han abocat unes 7.000 tones de sal a aquests abocadors (uns 700 camions).

La comunitat

Montsalat: tenim un problema!

UNEIX-TE A LA CAUSA

La comunitat UNEIX-TE A LA CAUSA

El resultat és desastrós. Els rius Llobregat, Cardener i Riu d’Or, les aigües subterrànies i les fonts dels voltant, i una multitud de petits rierols i rieres queden salinitzats.

El riu Llobregat, que abasta més de 2 milions de persones, supera gairebé sempre els índexs màxims de salinitat permesos per la llei, i alguns afluents seus, com el torrent de Soldevila, tenen fins a 10 vegades més sal que el mar Mediterrani.

Si les granges o les masies no poden utilitzar els seus pous, se’ls porta aigua amb canonades; si els pobles del voltant no poden subministrar-se aigua potable, se’ls porta aigua amb canonades; si les fonts queden salades, les fonts es deixen de fer servir; si l’aigua del riu Llobregat és salada, es barreja amb la del Ter; si tot i la barreja l’aigua encara és massa salada, es construeix una dessaladora al mig del riu (a Abrera). Si tot això costa més de 200 milions d’euros, no hi ha cap problema, es paga amb diners públics.

La vegetació de les zones més contaminades queda totalment calcinada, les fonts deixen de ser potables, les explotacions agrícoles i ramaderes ja no poden utilitzar l’aigua dels seus pous, l’aigua de l’aixeta té mal gust perquè els tractaments convencionals de potabilització no treuen la sal, ni tampoc el gust entre amarg i picant del potassi.

A priori sembla senzill: si no vols que l’aigua sigui salada, no tiris aigua al riu. Però a la pràctica és: si no vols aigua al riu, treu-la uns quants quilòmetres més avall.

Les solucions Tal com diu l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), només hi ha una solució definitiva a tot aquest problema: la desaparició dels runams salins. Fora sal, fora problema. És el que ens diu el sentit comú i el que dicta una correcta gestió ambiental. L’empresa ha de seguir treballant, però sense contaminar, sense abocar residus. La sal es pot reciclar (tal com es fa a Cardona), es pot reintroduir a l’interior de les mines (tal com diu la Universitat Politècnica de Catalunya), se’n pot generar menys millorant el sistema d’extracció, es pot abocar al mar, etc.

Per aturar aquest disbarat, el 2003 el fiscal de medi ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va denunciar l’empresa Iberpotash i els runams salins, però “misteriosament” la denúncia està encallada als jutjats de Manresa...

Però fins ara les solucions aplicades per les administracions han estat:

El riu Llobregat, i alguns afluents seus, com el torrent de Soldevila, tenen fins a 10 vegades més sal que el mar Mediterrani.

I les muntanyes cada dia són més grans, i cada dia més sal va a parar al riu.

Així doncs, les muntanyes són cada dia una mica més grans, i nosaltres, una mica més petits.

Què s’hi pot fer?

Els monitors i les monitores de l’esplai GEPS (Santpedor), molt conscienciats del problema que ens ocupa, han organitzat caminades al voltant del runam salí del Cogulló (Sallent) per tal que els infants puguin veure de primera mà les muntanyes, puguin tastar l’aigua salada i tocar els arbres morts. També han organitzat xerrades pedagògiques per tal d’explicar la problemàtica, i fins i tot, amb fina ironia, per carnaval es van disfressar de riu salat.

I és que, com sempre, l’educació és el millor camí per aconseguir un món millor. Eduquem els infants, eduquemnos nosaltres mateixos per tal de ser crítics amb tot allò que ens envolta.

Els runams salins, amb els seus arbres morts, amb els torrents salats, són un bon lloc perquè els infants i els monitors i les monitores experimentem la cara més salvatge del capitalisme, un lloc on s’aprèn allò que no pot passar, un lloc on el desenvolupament no és sostenible, un lloc on, en definitiva, el “pa per avui i gana per demà” s’ha fet realitat.

Més informació a: Plataforma Prou Sal! – http://www.prousal.org Montsalat – http://lasequia.org/montsalat

Albert Junyent Sala

What is an “esplai”?

It is an a non-profit youth association of leisure-time education where children, teenagers and youngsters learn by having fun, playing, participating and discovering through the game as an educational tool.

In the “esplai”, we carry out our educational task on a voluntary basis. We children and youngsters develop our organizational, responsibility-taking, and teamwork skills. We also encourage values such as associativism as a means of civic participation, cooperation and respect towards people and our environment in order to promote transformation towards a fairer society.

EDITORIAL The 12th December 2009 the new Board of Esplais Catalans was approved. With four new members on the team and a new president, the process of change in Esplac continues.

The current members of the Board are starting their work with the idea of rendering Esplac a stronger association, as well as a stronger commitment to the esplais and to society.

They consider that Esplac's future means cross-cutting work in all its actions and on all the issues addressed, while further strengthening the federal network. They are willing to work towards reinforcement and support of the different Work Groups, Geographical Sectors and their esplais, but especially of the Geographical Sector Boards.

With the Action Plan in mind, the Board is committed to doing its best during the following months in order to implement each of the actions approved by the General Assembly. They are aware of the need to take into consideration the participation of everybody who is part of Esplac in order to increase the diversity of ideas and opinions and to get to know more about the participation tools offered by spaces such as Geographical Sector Boards, Geographical Sector Meetings and Greater Committee Meetings (where Geographical Sector Boards and members of Work Groups meet together with the organisation’s Board). The Board is also committed to ensuring the active participation of all Esplac members (both individuals and esplais) in the strategic planning processes.

The Board members are also aware that sometimes the Board is perceived as detached from esplais. They also see the geographical distances as obstacles to reaching everyone.

However, they are convinced that if there is willingness on both sides, it is possible to find a way to avoid the feeling of distance.

Last, but not least, the Board celebrates the incorporation of new esplais in Esplac, and invites them to get involved in the organisation. The board also hopes to share with them great moments and wishes for them to keep working with the same energy as they have done for so many years.

Long live social change!

INTERVIEW WITH ELENA SIMÓN In this issue of our magazine we interviewed Elena Simón Rodríguez, high school teacher and co-founder of Feminario de Alicante (research group about social issues related to gender). She is also the author of the book Daughters of Equality, Heiresses of Injustice (“Hijas de la igualdad, herederas de injusticias”), among other publications. We asked her to speak about teenagers given her experience and research on the topic. Teenagers are always a hot issue in our esplais, as illustrated by our last Leaders’ Group Weekend Training, which was entirely devoted to this subject. In the interview Elena provides some tips to better understand teenagers and to help detect and prevent abusive relationships. We hope these suggestions, along with other aspects discussed in the interview, shed some light on the obstacles we usually meet when dealing with the teenage population in our esplais.

MONOGRAPHIC: 2009, the year of Children’s Rights Once upon a time...

Esplais Catalans, a lot to tell about Children’s Rights Since the founding of Esplac, in 1982, the organisation has fostered work on children's rights in our esplais. Both promoting and raising awareness on children’s rights is a key point for us, since we understand our organisation in the framework of the child’s right “to rest and leisure, to engage in play and recreational activities” (as referred to in article 31 in the Convention on the Rights of the Child, adopted by the United Nations the 20th November of 1989). This is

ABSTRACT

Esplais Catalans, Esplac, is an association of both people and associations of leisure-time education who are committed to social transformation. We are also committed to the promotion of the values of secularity (promotion of freedom of thought and conscience) and of progressism (transformation of the world surrounding us by fostering Human Rights).

These values are transmitted through the promotion of educational associations, popular education and active participation of citizens.

Intercom

Abstract

ABSTRACT

Intercom

also the reason that Esplac has promoted the celebration of this day by providing support to the esplais that celebrate the International Day of the Child with open-air activities related to Children's Rights open to all the public.

Moreover, throughout its years, Esplac has been developing an array of resources on the rights of the child for awarenessraising and pedagogical purposes. These resources serve as a tool for esplais in their role as promoters and defenders of children's rights.

But that is not all. Already Esplac's General Meeting in 1998 (an event celebrated every three years that brings together children, youth leaders and families from all the esplais of Esplac) addressed issues related to the subject of child participation. The event culminated with a valuable manifesto where the voice of children was heard: they expressed their views on their experiences of participation in their esplai as well as in society in general. Eleven years later, the General Meeting in 2009 also developed around a topic very closely related to the right of the child to participate: a child’s right to decide on all matters affecting him or her.

In the same line, Esplac’s annual international training course, which started in 2006, has dealt with children's rights from its second edition until present.

Throughout 2009 Esplac celebrated the 20th anniversary of the Convention on the Rights of the Child by organizing an illustrated tale contest: “Once upon a Time… our Rights”.

The contest culminated with the presentation of a compendium of the winning tales on 20th November. However, during the year our esplais have been offered tools and pedagogical resources to support their work with children on their rights through the use of stories and drawings.

Both these materials and the book can be found at www.esplac.cat/vetaqui. Moreover, a travelling exhibition has been created from the stories and illustrations made by children who entered the contest. Its aim is to raise awareness on the rights of the child from their point of view.

This year, the latest volume of the collection L'esmolet has been launched: We want, we can, we know: let's participate! ("Volem, podem, sabem: participem!"). This publication on child participation brings together information on the organisation’s history dedicated to child participation: reflections and actions. It also presents other ideas about the topic that complement and at the same time open new paths to continuing reflection on this issue. At the moment a challenge is faced: giving continuity to this hard work by linking theory and practice. An upcoming project “Spinning wheel trikki-trikki” (Llançadora trikki-trikki) aims to do this.

From this long path and the internal reflection process, today we can say that Esplais Catalans is a secular and progressive association of esplais whose aim is social change through Children’s Rights Education. However, we never forget that strengthening the esplais is our raison d’être.

And this story has been told… but we hope it only ends the day the rights of children all over the world are respected.

This will only be when these children grow up in a world where the rights of every single person are defended, where people stand up for such a reality and where they do everything possible for a fair and happy world for all.

The esplais and Children’s Rights on an international level A previous issue of this magazine, already tackled how esplais are seen from the point of view of the participants in Esplac’s international training course. In that same article a review was made on the history of this course until its fourth edition; however, by now the fifth one has already taken place:“Enhancing work on Children Rights: Promoting Child Participation”. In this latest edition the focus was on Children’s Rights, Human Rights Education and Social Theatre as a pedagogical tool. This international training course was the fourth edition dealing with the rights of children and their participation! From very early on, from the second time the course took place, Esplac realised how important this subject is for us… and in the international field. But what is exactly being done on an international level on Children’s Rights?

It is well-known that 20 years ago the United Nations succeeded in getting almost all the countries in the world sign the Convention on the Rights of the Child. In fact, if it had not been for this international organisation, we would probably not be talking about this concept nowadays, even if in Catalonia - as in many other parts of the world – there were a lot of people already working to meet the rights of the youngest citizens of our society: children. And Esplac would probably not be celebrating this day every year! So, let’s act locally, but take into consideration the global perspective: if we know both dimensions of reality (local/global) we can have a much clearer understanding of the relationship between the two, and, why not, become glocal!

However, closer to us, in the European scope, both the Council of Europe (CoE) on the institutional level, and the Youth Forum (YFJ) in the field of youth associations, are also doing great work on Children’s Rights. On the one hand, CoE was created in 1949 based on three fundamental values: democracy, the rule of law and human rights. In order to guarantee the protection of the latter, several strategies are followed. Esplac’s link to CoE is shown in its aim to promote children’s access to training related to their rights, and Human Rights Education with Children.

In the esplai we are already promoting children’s critical thinking, active listening, respect for themselves and others, etc. But, sometimes a small detail is missing: helping children understand that everything promoted in the esplai is not only necessary, but also their right and everybody’s right! That is why the CoE has published two very important manuals: Compass (2002) and Compasito (2007). Both include theory and ideas for specific activities to work on Human Rights with youngsters (the former) and with 7 to 13 year-old children (the latter). On the other hand, Esplais Catalans is a member of the YFJ through its membership in the Catalan National Youth Council (CNJC).

However, Esplac is also part of this European platform through its membership in the two international federations working with children: IFM-SEI (International Falcon Movement) and FIEEA (Fédération Internationale d’Échanges d’Enfants et d’Adolescents)! YFJ highlights the importance of three aspects of children’s participation, which are very similar to Esplac's ideas: empowering children; promoting children’s participation in public life; and promoting participation in the daily environment, especially in our case, through youth organisations.

Even if these recommendations set clear challenges moving beyond the borders of Catalonia, we can not forget how much still needs to be done at home. Esplais work for social change on a local level (they work in, for and about Children’s Rights, with children, youth leaders, families and people in general), but they are also related on a global level to other associations and international networks. This allows them to contribute and do their part in the defense and promotion of Children’s Right all over. If esplais want to transform our reality, it is not enough to act locally: they need to go further!

“Tirant pel dret”: Game on Human Rights Education and Children Rights “Tirant pel dret” is a board game that aims at raising awareness on the rights of citizens through Human Rights Education. By working on the knowledge and acknowledgement of people’s rights, the game seeks to promote the active participation of children, young people and adults in order to foster committed attitudes within society. The title of the game is a play on words literally meaning “going straight to the point” while at the same time it can be understood as “throwing (a dice) for the Rights”. “Tirant pel dret” is an adaptation of the “Direitos à solta”, a board game created by the portuguese association APCC (Associação para a Promoção Cultural da Criança), which is a partner of Esplac and also a member of FIEEA. Debate on human rights is still open and this game wants to contribute to it. Criticism and discussion should strengthen our critical thinking, while bearing in mind the goal of social inclusion of all citizens.

Walking with Fedelatina Last summer 6 young members of Fedelatina (Federation of Latin American Associations in Catalonia) started a training process, together with many other members of Esplac’s esplais, Acció Escolta’s scout groups and Casals de Joves de Catalunya’s youth clubs. They took part in youth leaders’ and youth leaders coordinators’ training courses in Viladrau and Saifores.

Some time ago Fedelatina and MLP (Movement for Secularism and Progressivism, an umbrella association which gathers, among others, Esplac and the two aforementioned associations) started a process of joint work aiming at strengthening young migrant’s social capital, as well as creating a link between migrant families and leisure-time education associations working in their local area. The project’s evaluation and results are still hard to tell, thus far. As far as newcomers’ integration in the leisure-time education associations is concerned, it is believed that it is taking place through a very interesting process: most of the youngsters have committed to spending at least a year in the association where they are developing an internship (practicum part of the training course), with the possibility of staying on for longer if they wish. Nevertheless, despite not being able to make a final evaluation as of yet, it is seen as an interesting experience and it might be repeated in future courses, especially during the summers where participants are mainly youth leaders of MLP organisations. The hope is that these youngsters will one day be members of a team of youth leaders working for leisure-time education in Catalonia.

ESPLAC IS MOVING! October – Education Associations explained through videos On 16th October 2009, Eugeni Villalbí, the Secretary of the Youth Department, launched the campaign “So... what do you do? Come and join the scout group/esplai!” in a press conference. During the event, the Secretary highlighted that the educational and social cohesion work carried out by leisure-time education associations takes place not only in the summer, but from October onwards, throughout the school year.

Five thematic videos with the objective of giving the field of leisure-time education more visibility were launched with subtitles in five different languages. Esplac was in charge of writing the script for the video tackling the concept of leisuretime education, which starred esplai Garbí in Mataró.

The videos can be seen at: www.youtube.com/secretariadejoventut December – The cooperation project among Esplac, Bayt Attefl (Morocco) and Arciragazzi (Italy) moves on For the third year in a row, Esplac youth leaders went to Morocco to implement a project together with youth leaders from this country. In the summer 2007 the first part of a

ABSTRACT

EXPERIENCE

Intercom

When acting on an international level, youth leaders of esplais should never forget the specificity of the Catalan Association Movement: education associations working with children and teenagers. In order to strengthen esplais and for them to be recognised, there is a need to increase the number of associations also working with children outside Catalonia. Thus, youth leaders of esplais should pass on information about what is done in esplais and the way it is done wherever they go. And there are always good opportunities. The most recent case was the seminar “Commitment to Education and the Convention on the Rights of the Child”: in order to analyse the relationship between commitment in education and the above mentioned convention, 38 young people coming from 9 organisations met in Bordeaux – 4 of these organisations belong to FIEEA: Esplac, Les Francas from France, ALEJ from Algeria, and Kindervereinigung from Germany. The outcomes of the meeting were recommendations for state institutions and also grassroots associations. Some of the recommendations to the former focused on the need to acknowledge the complementary role of all educational agents, and therefore, the importance of networking and understanding education as a holistic process. Promoting participatory projects that enable children to experience their rights more directly was also recommended. One of the recommendations, addressed to both institutions and associations, was the need to ensure basic and lifelong learning on the Convention on the Rights of the Child and child participation.

ABSTRACT

Intercom

project involving youth leaders from Morocco and Catalonia took place; it was meant mainly to get in contact with different associations. In 2008, the objectives had evolved and some other youth leaders travelled to Morocco to learn about each other’s way of working with children and to share experiences: a practical exchange. 2009 project in Morocco was planned as a both training and experiential exchange, which finally took place in Assilah from the 3rd until de 17th of August.

45 people were involved in this project: 15 from Morocco, 15 from Italy and 15 from Catalonia. During the 15 days, trainings related to non-formal education and Moroccan culture were organised. Activities with children were planned and implemented by country-mixed groups. The experience turned out to be very enriching, despite the fact that such a big group rendered organisation hard: sometimes everything was chaotic! The group from Morocco had an especially worth-mentioning outcome: the youth leaders who participated in the summer project are now much more involved in the local association, Bayt Attefl.

This school year, Esplac keeps working on the project. However, Esplac believes the number of participants should be reduced to 6 or 7 people per country and that it is a must to define common objectives for the three associations involved.

Moreover, the participant youth leaders are currently working on compiling a report with information regarding everything that took place in Morocco as a way for those willing esplais, to take the most out of this past experience.

January – Barcelona: a Geographical Sector at risk The present situation of the esplais’ premises in Barcelona Geographical Sector is unacceptable. Since November two more esplais belonging to this Geographical Sector - Olivera Rodona, from Les Corts neighbourhood, and Isard Flor de Neu, from Horta – have increased their list of esplais without a space. These are just two very specific examples. However, most of the esplais in the Sector do not have decent spaces to carry out their socio-educational task, which, on the other hand, report so many benefits to Barcelona’s children, youth and to society in general.

The city council’s answer tends to place esplais in state schools when they are not used as such. Nevertheless, not many examples are needed to show that this is not the solution.

Esplai Boix is a clear example: the space for the esplai is an indoor school courtyard of two square metres. But what about the meetings for preparation/evaluation? What about the material? Not to mention, of course, the pedagogical importance of making a clear separation between the school and the esplai, which are complementary educational agents, but essentially different.

Barcelona’s Geographical Sector denounces the lack of availability of suitable spaces for esplais. This is the reason why youth leaders, esplais and families, ask you for as much support and interest as possible in order to face and solve this problem: this directly affects Barcelona’s Geographical Sector, but definitely also many other Esplac’s esplais. Without the help of all esplais, the problem will not be solved, thus: for decent spaces, let’s move!

THE CAUSE Montsalat: we have a problem!

In the Bages region there is a powerful and influential company called Iberpotash S.A (with Israeli and Dutch capital) which is devoted to the exploitation of potassium mines.

Potassium is commercialised mainly to produce fertilizers from it, and it is extracted from the subsoil along with sodium chloride (ordinary salt). Salt, however, is not commercialised so it is dumped into big outdoor containers.

Today, like any other day, 7,000 tons of salt have been dumped in the outdoor containers (around 700 lorries). This waste dumping has been taking place for over 20 years, which has turned the dumping site into towering mountains of salt covering an area of more than 94 hectares (around 130 football pitches). The consequence is disastrous: the rivers Llobregat, Cardaner i Riu d'Or, the ground water and springs around them, as well as hundreds of small streams and brooks, are impregnated with salt.

As the Catalan Agency for Water (ACA) claims, there is only one definitive solution to such a problem: the elimination of the salt dump. No salt, no problem! The company can keep working, but without pollution, that is, without dumping waste. The salt can be recycled, placed back in the mines, dumped in the sea; it can even be reduced with better extraction systems. At first glance, it seems quite simple: if you do not want salty water, do not throw it into the river. However, the solutions applied by the administration have consisted in transferring the water from affected areas to other rivers.

And if this whole process costs over 200 Millions Euros, no problem, it is paid for with public money.

The youth leaders of GEPS esplai, in Santpedor, highly aware of this problem, have organised walks with the children in their esplai around Cogulló’s salt dump, in Sallent, for the children to see the situation for themselves, to see the mountains, to taste the salty water and touch the dead trees. They have also organised educational lectures on the issue and they even, with a taste of dark humour, got dressed-up as a salty river for carnival.

As always, education is the best way to get a better world: education for children and education for ourselves to become critical with everything around us. The salt dumps, with their dead trees, with the salty brooks, are a good place for children and youth leaders to experience the most savage face of capitalism, a place to learn what should not happen, a place where development is not sustainable.

Propostes

Volem, podem, sabem: participem!

Ja teniu a la vostra disposició el cinquè volum de la col·lecció L’esmolet, dedicat a la participació dels infants als centres d’esplai. La voluntat de fer dels esplais espais de llibertat i democràcia ha estat la motivació que ens ha dut a revisar aquest aspecte del nostre projecte educatiu per tal d’actualitzar-lo i promoure’n la pràctica.

La participació dels infants s’emmarca en l’educació en drets dels infants, mitjançant la qual treballem per transformar la societat. El reconeixement i la pràctica dels drets de participació han de permetre que els infants desenvolupin habilitats, coneixements i actituds que fomentin la seva autonomia, a partir de processos de decisió i responsabilitat. A la primera part d’aquest llibre trobareu tota una sèrie de concepcions del que s’entén per participació dels infants, que van des d’Esplac i l’MLP fins a experts que porten anys treballant aquest tema.

En la segona part, baixem al món de la pràctica, al terreny dels esplais, per observar i presentar-vos una sèrie de dades fruit de les opinions dels diferents protagonistes dels esplais: monitors/es, famílies i infants han parlat de la manera com es perceben a si mateixos a l’esplai i com perceben els altres. A l’últim, a la part final us oferim tota una sèrie d’activitats i jocs, així com un recull d’experiències participatives de diferents associacions i centres d’esplai, perquè s’hi pugui inspirar la vostra pràctica participativa, ja que, no ho oblideu: a participar s’aprèn participant.

Aquest Esmolet ha estat elaborat en el si de la comissió pedagògica i amb el suport tècnic necessari. A més, durant el procés d’elaboració del document, es van realitzar visites a esplais de diferents sectors geogràfics, a entitats internacionals i de l’MLP, així com entrevistes a persones expertes en aquest tema. Però el treball participatiu tot just comença. Aquest Esmolet és un punt de trobada entre el que s’ha fet a Esplac i el que continuarem fent. Us avancem que a partir d’aquest gener del 2010 iniciarem el revolucionari projecte de la Llançadora trikkitrikki, un espai de trobada en què els esplais podreu coordinar i compartir les vostres experiències en participació dels infants, a més de comptar amb el suport dels tècnics de la casa per fer dels esplais, entre tots, espais de llibertat i democràcia.

Si encara no el teniu, aviat rebreu un exemplar del Volem, podem, sabem: participem! al vostre esplai. També el teniu disponible en versió descarregable a la secció de publicacions de www.esplac.cat.

Vet aquí els nostres drets: recursos per explicar els drets dels infants “Vet aquí els nostres drets” és el títol del concurs de contes il·lustrats sobre els drets dels infants que Esplac va organitzar des del 20 de novembre del 2008 i que va culminar el passat 18 de novembre del 2009 amb la presentació del llibre de contes resultant i el lliurament de premis del concurs.

Els 7.000 llibres editats es van distribuir als esplais d’arreu de Catalunya el passat 21 de novembre i es van regalar a tots els infants que van participar a les celebracions de la Diada dels Drets dels Infants d’Esplais Catalans. Amb aquesta iniciativa volem apropar els drets dels infants als infants, als adolescents i als joves, i promoure la participació de la societat en la reflexió i la sensibilització sobre els mateixos drets. I és que, per poder gaudir, protegir i defensar els drets, cal conèixer-los.

Però aquest projecte no s’acaba aquí, sinó que també hem engegat una exposició itinerant titulada “Vet aquí els nostres drets. Els drets dels infants segons els seus protagonistes”, elaborada mitjançant frases i il·lustracions de la resta dels contes presentats al concurs. I és que des de l’organització no s’ha volgut deixar de banda l’esforç de les 530 persones participants; és per aquest motiu, també, que al web del concurs, www.esplac.cat/vetaqui, es poden llegir i descarregar tots els contes presentats, així com el recull de contes guanyador. A més a més, també hi podeu trobar tota una sèrie de recursos pedagògics per treballar els drets dels infants a través dels contes.

Si us interessa el projecte, voleu llibres de contes o voleu utilitzar l’exposició en el vostre esplai, contacteu amb Esplac (esplac@esplac.cat).