El RE TOC
ENTREVISTA A L’AMADEU PARACHE I MARRA
Candidat a l’alcaldia de Sant Pere de Riudebitlles per Esquerra Republicana.
Ens fa molta il·lusió presentar el nou candidat d’Esquerra a l’alcaldia perquè és una persona que ha estat lligada durant molts anys al grup municipal i amb qui sempre hem confiat que un dia agafaria la responsabilitat d’encapçalar la llista.
1.- Què és el què t’ha animat més a presentar -te com a alcaldable de Sant Pere?
Sobretot, tenir un grup de gent que et dona suport perquè et presentis. Aquest fet és clau per a entendre les motivacions.
D’altra banda, el fet de treballar durant dotze anys a la zona esportiva m’ha donat experiència per saber quines són les millores que es poden dur a terme a les diferents instal·lacions. Considero que puc aportar- hi tot allò que crec que hi manca i que pot ser positiu per un millor funcionament. A més a més, sempre he estat molt actiu en la vida cultural i per això crec que cal habilitar espais que ens permetin fer actes amb totes les garanties com ho fa l’activitat esportiva. És a dir, tenir un teatre en condicions i una sala que estigui oberta a les inquietuds del municipi. Som un poble actiu cultural i esportivament parlant, per tant hem d’ajuntar esforços perquè cada vegada els equipaments estiguin més el dia i compleixin tots els requisits per utilitzarlos.
2.- Quines qualitats personals creus que pots aportar al municipi?
disciplina de treball. Per sobre de tot, però, destacaria el bon humor i la diplomàcia a l’hora de dir les coses i afrontar la vida en general.
“Totes les opinions s’han de tenir en compte i poden millorar la manera de funcionar d’un Ajuntament i la vida de les persones”
La constància en el treball sempre he estat una bona qualitat, perquè t’anima i et fa ser pacient per no tirar mai la tovallola. També l’empatia, que he desenvolupat gràcies a la relació directe que he tingut amb la gent en les diferents feines a què m’he dedicat. D’altra banda, sóc curiós pels aprenentatges i els nous coneixements. Aquests interès per l’estudi et fa ser ordenat i tenir una
3.- Quina és la teva experiència laboral? A què et dediques actualment?
Vaig començar amb catorze anys a treballar de pagès. Quan ja podia treballar a les fàbriques de paper per edat, hi vaig estar uns tres anys. Després vaig cursar els estudis de fusteria durant gairebé tres any més. Llavors en vaig estar quinze treballant de fuster en diversos tallers fins que va arribar la crisi del 2010. Entremig em vaig graduar en art dramàtic i combinava l’estudi amb tasques de cambrer i en un parell de caves i bodegues de la
N. 5 – novembre 2022comarca. No he pogut viure mai de la feina d’actor, però si que he participat en alguns projectes remunerats.
Aquests dotze últims anys he estat gestionant la zona esportiva del poble fent-hi la neteja, el control i el manteniment. I, finalment, ara estic treballant de fuster altra vegada, que al cap i a la fi és el que m’agrada i el que he estudiat. L’ofici sempre et proporciona aprendre coses noves, per l’evolució en els materials, la maquinària i les tècniques. A més a més, actualment estic cursant un grau d’Antrop ologia i Evolució Humana a traves de la UOC i la URV.
6.- Què creus que ha fet l’actual govern amb encert i en quines coses cal millorar?
“Durant l’última dècada he après la manera de funcionar de les entitats i les institucions”
4.- Tens experiència en la gestió d'equipaments, creus que això et pot ajudar en la gestió de l'ajuntament?
He tingut l’honor de treballar colze a colze amb els clubs que formen l’activitat esportiva de l municipi i els seus representants a l’ajuntament. Durant aquesta dècada he après a través de diversos presidents, regidors, re gidores, alcaldes i alcaldesses la manera de funcionar de les entitats i de les institucions, en aquest cas els clubs del poble i el seu Ajuntament. Quan portes un cert temps en la gestió d’un equipament, agafes confiança i experiència en la realització de les tasques i acabes passant el coneixement als nous càrrecs electes que s’incorporen a l’Ajuntament, la qual cosa t’ajuda a entendre que un mateix també pot ocupar aquell càrrec.
L’equip de govern ha portat a terme una de les gestions més difícil dels últims quatre mandats. Gestionar els recursos en condicions normals ja és un galimaties per la quantitat de burocràcia que s’ha de dur a terme, però fer-ho amb un a pandèmia ho complica molt més. Personalment crec que han fet una bona gestió del s projectes que van heretar de l’alcaldia anterior i això és d’agrair. La reforma del Barri vell era una demanda de feia molts anys i finalment s’ha aconseguit en part. Ara caldrà rematar la feina tirant endavant la resta de fases. També s’ha acabat la re habilitació dels Marquesos i s’hi ha pogut posar la biblioteca . Potser si tinguessin un equip amb persones més joves podrien millorar, però s’ha de dir que la implicació de la gran majoria de la gent a les diferents candidatures és molt minsa i costa impli car-la en la gestió municipal.
7.- Quin és la teva idea de poble?
“M’agradaria un poble més pensat per a les persones i no tant per als cotxes”
Sant Pere de Riudebitlles és un poble molt actiu, molt treballador i molt amable i aquestes són qualitats que s’han de seguir mantenint. També m ’agradaria, però, que fos un poble més pensat per a les persones i no tant per als cotxes. Hem de fer tot el possible perquè ens conscienciem que tenim un poble i un entorn natural que ens poden proporcionar un plus de salut si fem servir més les cames.
5.- Com creus que ha de ser la gestió d’un Ajuntament?
Ha de ser dinàmica, oberta i coherent amb les necessitats i els recursos. En un poble totes les opinions s’han de tenir en compte i qualsevol proposta pot millorar la manera de funcionar d’un Ajuntament i, de retruc, la vida de les persones. S’ha de gestionar qualsevol problema general o personal amb el màxim de garanties per trobar-hi una solució i una millora. D’altra banda, hi ha un equip humà que sempre està treballant per l’Ajuntament al marge de quin sigui el govern de torn i aquesta gent són dels primers que hem de tenir cura per a què facin la feina en les millors condicions. Tinc molt clar que, e ncapçalar una llista sense un bon equip de treball, és com ser un molt bon porter sense tenir una bona defensa, una bona mitja i una davantera que faci gols.
“S’ha de posar en valor la formació professional i cuidar el comerç local”
En l’àmbit econòmic, crec que els oficis han deixat de ser una elecció per la gran majoria del jovent que s’inicia el món laboral i pràcticament ha desaparegut la figura de l’aprenent en els oficis relacionats amb la construcció. Penso que s’ha de tornar posar en valor la formació professional en fusteria, paleteria, pintura i electricitat. Si no s’hi posa remei, la propera dècada hi haurà una manca molt gran d’especialistes en aquest sector. Seria una bona iniciativa buscar-hi una solució. També cal continuar ajudant la comerç del poble perquè és el que ens diferencia dels municipis del voltant. És un motor econòmic importantíssim per a nosaltres.
Per acabar, la meva idea de poble és que totes les persones que hi visquin se sentin estimades i acompanyades. Moltes vegades els petits gestos fan que algú se li dibuixi un somriure a la cara i sigui més feliç. Ens hem d’estimar més perquè ens ho mereixem.
GRAFITIS, ART O VANDALISME?
Fa temps que tenim una gran proliferació de “guixades” que embruten parets, portes, vidrieres, bancs i cartelleres. Qui ho fa deu considerar que es un grafit i el veïns creiem que es una mostra d’incivisme. El grafit pot ser considerat art o vandalisme segons el lloc on es fa i el seu contingut i, en el nostre poble, es pot veure fàcilment la diferencia, quins son art i quins son vandalisme. N’hi ha que porten força temps, no es hora ja de netejar-ho?. Seria més just que els autors ho fessin, però en el seu defecte ho hauria de fer l’Ajuntament. També estaria bé intentar conduir aquesta necessitat de pintar i expressar-se fent grafits deixant un espa
lliurement i així potser s’aconseguiria que aquests grafits fossin més elaborats i de més qualitat.
UNS APUNTS SOBRE DESPESES
N’hi ha que veuen l’Ajuntament com un ens a part on hi ha un pou de diners que no s’acaba mai. A quell famós comentari de “ja ho pagarà l’Ajuntament” és força ingenu : qui ho paga som nosaltres, só n els diners que nosaltres hem pagat abans els que es fan servir. Hem de tenir en compte que, en funció del pressupost aprovat , s’apliquen a les diferents n ecessitats i actuacions del poble.
Aquests últims anys com ja vam explicar en l’ anterior Retoc, s’ha pogut fer ús d’allò que abans s’havia estalviat perquè fins llavors estava prohibit per llei gastar-ho. El 2020 es va derogar aquesta llei i des de llav ors aquests estalvis han anat baixant considerablement: de dos milions d’euros que hi havia el 2020, actua lment ja només n’hi ha un milió. Aquests diners s’han gastat en el dia a dia: alguns en alguna causa justificada i d’altres que no ho son tant o qu e no caldria. Hi ha diners i no es fila prim. Alguns exemples: des de l 20 de juny fins a la Festa Major s’ha pagat al voltant de 13.000 euros en concepte de servei de jardineria i neteja com a reforç de la brigada, jardineria del Pont nou al voltant de 800€ o neteja d’edificis municipals 3.500 €. La majoria d’aquestes despeses son mensuals i , a mes a més, cal sumar-hi els sous del personal propi de l’ajuntament que fa aquestes feines.
Un altre exemple: m algrat que tenim treballadors municipals, l’any 2021 l’Ajuntament va gastar al voltant de 90.000 €, i en el que portem del 2022 uns 73.000€, pagant a una empresa externa per tal de fer feines que majoritàriament correspondrien a la brigada. Sempre hi han imponderables, cert, però és realment necessari contractar externament totes aquestes tasques? Tenim un poble més net i arreglat?
Un altre cas: l’Ajuntament té contractats un arquitecte, un enginyer i un arquitecte tècnic, però a més a més, contractem mitjançant el Consell Comarcal un altre arquitecte i un altre enginyer. En aquests moments no hi ha cap obra iniciada que requereixi aquesta duplicitat. En anteriors legislatures això no s’havia pogut fer, ara sí, però és realment necessari? No hi ha un altre solució?
Que passarà quan s’acabin els estalvis? Potser seria millor invertir els diners en actuacions que quedin pel poble: plaques solars per reduir la despesa energètica, arreglar la xarxa d’aigua i les canalitzacions, el pont de l’Altra Banda, acabar el barri Vell, el carrer Nou, etc.
EL PORTA A PORTA: CAL ADEQUAR UN ESPAI PER A IMPREVISTOS
La recollida porta a porta s’ha iniciat amb normalitat, més enllà de la vaga, però amb un greu problema que és la manca un espai específic d’emergència per a les persones que no poden ajustar-se als horaris de recollida. Des de sempre s’havia informat que aquest espai hi seria i que es posaria en funcionament al moment de treure els contenidors i començar a recollir la brossa directament als domicilis. Però aquest espai no s’ha preparat de manera adequada i algunes persones van començar a llençar les escombraries al solar del costat de l’antic escorxador de qualsevol manera. Aquest fe t s’ha agreujat més amb la inesperada vaga dels treballadors de la recollida que ha provocat que les escombraries s’amunteguessin en algunes zones (no a tot arreu). Cal prendre nota i , quan hàgim pogut solucionar el problema dels treballadors i de la vaga, caldrà adequar un espai de manera immediata.
ACCESSIBILITAT AL BARRI VELL
El mes de març passat, l’equip de govern de l’Ajuntament va convocar, després que els grups de l’oposició ho demanéssim reiteradament, una reunió amb tots els veïns i veïnes del barri Vell per tal de consensuar la mobilitat (qui tenia accessos, com funcionarien les pilones...). En aquesta reunió és va acordar que les pilones estarien col·locades a l’entrada del carrer Major i a la cruïlla del carrer Major amb el carrer de Baix i que s’entregaria un comandament d’obertura de les pilones de manera gratuïta a totes les cases/habitatges del barri. Algunes persones també demanaven que la pilona de sortida del barri es col·loqués davant del mirador de cal Xerta, per evitar que alguns cotxes entressin en contra direcció per aquest carrer cap a la plaça, però aquest punt es va deixar per més endavant, quan es fes la segona fase de les obres. A dia d’avui, però, set mesos després d’aquella reunió, encara no s’han posat en marxa les m esures que es van consensuar entre els veïns. Des d’ERC creiem que no hi ha motius per aquesta espera i, en tot cas, si n’hi ha, cal explicar-los al veïnat.
PREMIADA LA REFORMA DEL MOLÍ DE CAL XERTA
Aquest octubre, la reforma del molí paperer de cal Xerta ha rebut dos premis a la Mostra d’Arquitectura del Garraf – Alt Penedès, organitzada pel Col·legi d’Arquitectes. En concret, per una banda s’ha guardonat la intervenció feta pel Taller S9 Arquitectes (Oriol Cusidó i Irene Marzo) que van ser responsables de les dues primeres fases que van permetre consolidar i recuperar diverses parts de l’edifici . Per l ’altra, també ha rebut un guardó l a tercera fase , obra de Miàs Arquitectes (Josep Miàs), per les actuacions d’ empaperat de l’edifici , que han permès que pugui entrar en funcionament, convertint-se en un equipament cultural de primer ordre.
A m é s a mé s, el molí paperer de cal Xerta també va ser escollit per a formar part del projecte Penedès 360, una ruta pedalable circular que enllaça tant edificis com espais naturals.
La recuperació de cal Xerta és un fet després de diversos anys d’obres. L’activitat cultural que allotja ha permès que els darrers mesos s’hi fessin presentacions de llibres, obres de teatre, exposicions, concerts, tastos de vins, espectacles de dansa o de titelles, convertint aquest equipament en un centre de creació cultural per tot el Penedès. Un exemple clar que demostra que apostar amb decisió per la cultura repercuteix positivament en el poble, ja que les moltes activitats que es generen a l’edifici han fet venir persones d’arreu interessades en participar-hi.
Després de l’aturada pandèmica, la Biennal d’Art Riudebitlles ha tornat i ho ha fet amb més força que mai. Des d’aquí volem felicitar als organitzadors per la projecció que ha tornat a tenir aquesta mostra que ha dut el nom del poble arreu.
