any I - nº1 octubre 2003
editorial opinió actualitat mocions els plens breus la mirada irònica última
Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Cat alun Catalun alunyya de Sant P ere de Pere Riudebitlles R edacció Carles Alegre Pérez - Rosa Ma Esteve i Nadal - Jordi Romeu i Carol - Jesús Salius i Gumà - Josep Torrents i Alegre
Consell de R edacció Redacció Agustí Castillo i Orús - Pere Marra i Rosés Cisco Martínez i Muñoz - Carme Mateo i Soler - Josep Ma Vidal i Arnan
MÍTING eleccions al Parlament 2003 divendres 31 d’octubre Escoles Velles - 10 vespre parlarà PERE ESTEVE molt aviat podràs consultar:
.esquerra.org/ www.esq uerra.org/ .esq www santpereriudebitlles escriu-nos a:
santpereriudebitlles@esq uerra.org santpereriudebitlles@esquerra.org
edit orial editorial Després del resultat de les eleccions del passat mes de maig, el Grup Municipal d’ERC va quedar, amb tres regidors, a l’oposició. La nostra voluntat, des d’aquesta situació, és la de continuar treballant com hem vingut fent fins ara per Sant Pere i a favor dels interessos de tota la col·lectivitat. És per això la nostra obligació de fer una oposició constructiva, vetllant perquè no hi hagi favoritismes a l’Ajuntament ni cessions a les pressions de particulars. Donarem suport a totes les iniciatives que s’ajustin al nostre programa electoral o, en qualsevol cas, a les iniciatives que creiem positives pel poble. També donarem a conèixer públicament la nostra actuació dins l’Ajuntament: informarem de totes les mocions que presentem, de les instàncies, etc. I prenem el compromís de fer-ho amb constància i regularitat, quatre cops a l’any.
opinió - El diàleg Ja han passat 5 mesos des de les eleccions municipals del 26 de maig, i el temps permet començar a observar el valor de les paraules dites durant la campanya electoral. Al grup d’ERC se’ns va acusar de que no havíem fet servir el diàleg per governar, per consensuar els nous projectes, i el nou equip de govern escrivia en el seu programa electoral les següents paraules. “I jo, podré participar en els projectes del poble?” Sí. La comunicació entre l’ajuntament i els convilatans ha de ser fluïda i constant. Els particulars i col·lectius tenen idees, inquietuds o problemàtiques que poden resoldre futurs conflictes o poden aportar possibles solucions. L’ajuntament ha de ser el punt de trobada de totes aquestes veus i opinions. L’actuació immediata és establir un diàleg permanent, potenciant la participació de tots en allò que té a veure amb el desenvolupament del poble”
Però la realitat no ha trigat massa en desmentir aquestes paraules en forma de diversos fets on el diàleg ha brillat per la seva absència. Tan sols destacarem un cas, quan al ple de setembre es van presentar les sol.licituds per a les subvencions del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2004-2007. Es van presentar tres projectes, on dos d’ells ja els havíem endegat nosaltres en l’anterior legislatura. El tercer era un projecte per al Barri Vell valorat en 540.911,00•, on es demanava una subvenció del 40% del total. El grup d’ERC vam votar a favor del projecte ja que se suposa que és una millora per a Sant Pere malgrat que encara no sabem en què consisteix tot i haver sol.licitat informació que encara no se’ns ha donat. Però el que considerem més greu és que un projecte que afecta a tot un barri no hagi estat ni tan sols parlat amb els seus habitants. Sabem que s’ha de ser diligent en el tema de les subvencions, però no hauria costat massa preparar una reunió prèvia amb els veïns per parlar de les necessitats d’aquest barri, i presentar les propostes de l’equip de govern. En definitiva, establir un diàleg perque aquests veïns no es trobin fet un projecte que pot arribar a costar molts diners i no s’adeqüi a les seves necessitats més urgents. Parlar, explicar, consensuar.
actualit at actualitat Talls d’aigua
Obres públiques
Que està passant amb tants talls d’aigua? Ens preguntem tots els veïns del poble. Feia molts anys que no hi havia tants problemes amb l’aigua corrent de Sant Pere. Per la gent d’ERC l’aigua sempre ha estat una prioritat, i res ha prevalgut per sobre del bon funcionament d’aquest servei. Ara el nou govern, del Gir-Psc, també deuran dir que és culpa de l’antic Ajuntament aquest mal funcionament... Però el fet és que el nou Ajuntament no sap com funciona el sistema de l’aigua corrent, i per orgull, suposem, no vol preguntar com funcionen les coses, i això no és bo pels veïns d’una població que paga uns impostos que repercuteixen sobre l’aigua que consumeix. Però d’altra banda patim manca d’aigua un dia si i l’altre també, i a l’Ajuntament no hi trobem ningú que ens pugui o vulgui donar explicacions, i de moment només porten quatre mesos de nou govern. Tan sols s’han preocupat de les bombes dels pous quan hi han hagut problemes. Sabent de la importància de l’aigua, hem vetllat per aquest tema, i hem informat a l’Ajuntament de problemes detectats, però no sempre se’ns ha fet cas. Què passarà amb l’aigua quan portem un any amb la gestió d’unes persones que no es veuen per l’Ajuntament, i no hi són per solucionar les?
Tot nou començament de legislatura suposa haver de prioritzar unes inversions públiques per damunt d’unes altres. A més hem de saber que hi ha diferents institucions com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, o d’altres d’àmbit europeu, que fan convocatòries perquè els ajuntaments demanin, per prioritats, unes o altres subvencions. Aquest és el cas de la convocatòria que fa la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Governació i Relacions Institucionals per tal que els ajuntaments diguin quines obres volen que els subvencionin i així poder fer una previsió del què s’anomena Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya ( el PUOSC). Com ja va sortir reflectit en el passat ple de setembre, les prioritats del govern del Gir-Psc per aquesta convocatòria són: 1. El casc antic (cost 540.911,00•, subvenció sol.licitada 216.364,40•) 2.La urbanització del vial C/ del Sol (cost 417.641,00•, subvenció sol.licitada 83.528,20•) 3.La descongestió de places d’aparcament de la carretera a l’entrada de l’avinguda de la Carretera i al C/ St Sadurní (cost 181.803,00•, subvenció sol.licitada 109.081,80•) Totes tres propostes les recollíem en el nostre programa electoral d’ERC i per tant hi estem absolutament d’acord. Ara bé, cal que se sàpiga que el tercer punt fa referència a una zona de pàrquing que ha d’anar darrere el bloc de pisos del Setanta, i que en la passada legislatura el govern d’ERC va aconseguir projectar i quasi executar. Però l’interessant del cas és que l’oposició d’aleshores, el Gir i el Psc, van estar sempre en contra de tot aquest projecte, i ara que els toca governar resulta que sí que els interessa i que a més ho consideren una obra preferent. D’això se’n diu ser contradictori i poc conseqüent amb allò que venien dient. Si en tot fan el mateix... Tot i això les persones d’ERC estem molt contentes que es demani diners per una obra que ja teníem projectada per tal de millorar la circulació de la carretera i concretament la zona del Setanta.
or vvermell ermell Semàf Semàfor En el passat ple de setembre es va comunicar en el ple de l’Ajuntament la voluntat de l’actual govern d’instal.lar un sistema de semàfors de veritat, d’aquells que es posen en vermell una bona estona... Davant aquesta proposta el grup d’ERC en va fer una d’alternativa que demanava fer elevacions en la calçada en els punts problemàtics de la carretera per tal que els conductors no corrin tant i a més respectin els passos de vianants. Ja que creiem que si es posen semàfors d’aquells que s’activen quan algú prem un botó, es produiran cues importants en les dues entrades a Sant Pere. A més els semàfors una vegada passats no impediran que els vehicles tornin a córrer a gran velocitat . Com que la carretera depèn de la Diputació de Barcelona, creiem que l’actual govern Gir-Psc ha de poder aconseguir que aquesta institució li atorgui els permisos per poder fer aquestes elevacions de la calçada, com ja han fet algunes poblacions del Penedès amb bons resultats i beneficis pels seus vilatans. -2-
actualit at actualitat
-2-
-3-
Piscina Municipal
Va d’obres
Aquest estiu, un cop engegada la temporada de la piscina, l’equip de govern va organitzar un seguit de canvis en la seva organització que va suposar, al nostre entendre, molts més inconvenients que avantatges: 1-Nous accessos, passant pel vvestuari, estuari, cap al recint e recinte de ban banyy. Això va implicar la limitació de la zona de bar just només davant de la barra i que la zona arbrada no era accessible a cap persona que no anés banyar-se (o que no hagués pagat l’entrada). Amb aquest fet, justificat segons sembla per separar la zona de bany de la zona de menjar i beure, va suposar un trencament brutal de molts anys de poder gaudir d’un bany a la piscina i d’un dinar, així com també de poder fer una beguda o simplement de poder descansar sota els arbres mentre s’espera la família que acabi de nedar. 2-El cessament de la per sona encarregada del bar persona que a més cobra cobravva l’entrada de la piscina i s’encarrega s’encarregavva de la ne netteja de la zona zona. Aquest sistema havia funcionat molts anys i era rentable tant per l’Ajuntament com per les persones que portaven el bar: en el moment, però, que al bar se li va negar tota possibilitat de tenir uns guanys amb la limitació dels espais, la persona responsable va decidir marxar. Això, creiem, va ser un acte molt poc ètic ja que un cop començada la temporada, no es va tenir en compte les despeses que ja havia fet aquesta persona per fer front a la feina i se li van retallar dràsticament les ales. Resultat: la piscina municipal va estar durant tot el mes de juliol amb el bar tancat i es va perjudicar tant a la persona que havia signat un contracte com a tots els usuaris de la piscina. 3-El contract e de dues per sones més per cobrar les contracte persones entrades i la ne e. Aquest fet, inevitable després de netteja del recint recinte fer marxar a l’encarregat de la piscina, va provocar una despesa pel poble de 962,00• (segons DOGC 29/07/2003). Aquests diners, sense aquesta pèssima gestió de l’equip de govern haurien pogut ser estalviats. 4-El tancament de la piscina es vva a ffer er amb can canyyes es, material molt poc adequat per una zona on les persones s’hi poden fer mal fàcilment. A més, l’entrada a la zona queda tapada i morta. 5-Amb tot l’exposat anteriorment creiem que la gestió que l’equip de govern ha fet de la piscina municipal ha estat molt negativa per no dir nefasta i que s’han gastat molts diners innecessàriament per fer perdre a la piscina l’encant i el punt de trobada i esbarjo que havia sigut estius anteriors.
Una de les feines d’un grup polític a l’oposició és la de vetllar perquè les coses que faci el govern siguin justes i convenients per a tothom. Els afers referents a les obres acostumen a ser força rutinaris, si es limiten a les concessions de llicències d’obra, però moltes vegades també són delicats i compromesos. Si no s’és estricte i curós moltes obres poden anar en contra dels interessos generals dels veïns, i en d’altres casos poden afectar negativament la propietat d’una sola família. Cal regir-se per unes pautes legals que tothom ha de respectar. El cas que a continuació exposem no és res més que el d’un permís inexistent i per tan també la d’un projecte que ningú no coneix ja que mai no ha passat per una comissió d’obres. En concret estem parlant de l’afer Cartonajes del Penedès que com moltes persones ja saben ha dut a terme uns moviments de terres importantíssims durant tres mesos. El grup municipal ERC havent fet la seva feina de control de tot allò que l’actual govern municipal està realitzant en l’apartat d’obres, després d’haver preguntat diverses vegades sobre la il·legalitat del moviment de terres de Cartonajes, i havent rebut falsetats com a respostes, no li ha quedat més opcions que fer una denúncia pública mitjançant una carta als setmanaris comarcals. Tot per explicar que aquestes obres denunciades s’han dut a terme perquè, segons el mateix alcalde va dir en el passat ple del mes de setembre, ell mateix va donar el permís de paraula només valorant les explicacions de l’empresa de Cartonajes. Recordem que anteriorment el mateix alcalde va dir que havia fet parar les obres, també de paraula, fet que mai no es produí i que es contradiu amb el que després va dir en el ple per respondre les preguntes que el grup d’ERC li feia sobre el tema. Ens preguntem per què uns han de pagar un permís i aportar projectes, gens ni mica barats, i d’altres poden fer obres faraòniques que no tenen cap control de la comissió d’obres i per tan que no han pagat cap cèntim per fer-les i que a més no se sap com acabaran sent o afectant al terme. El grup municipal d’ERC no estem en contra de les obres ben fetes, les faci qui les faci, però creiem que han d’estar controlades pels responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, cosa que de moment només fan a mitges, deixant fer obres il·legals només a segons qui. No permetrem que hi hagi favoritismes per a ningú ja que és important que totes les persones siguem iguals davant l’Ajuntament, sense distincions, i més quan es tracta de pagar, ja que si uns fan el que s’ha de fer, perquè d’altres no han de seguir les lleis i els tràmits vigents i en canvi fan el que volen?
actualit at actualitat Compensacions per l’arrenjament dels carrer s Puigcogul i Doct or carrers Doctor Puja Pujavv et El projecte d’arranjament d’aquests dos carrers va ser, durant la darrera legislatura, un dels cavalls de batalla del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament. El projecte inicial, pressupostat el 1999, no va ser executat fins el 2003 fet que representà una pujada de preu de prop de 9 milions de les antigues pessetes (uns 50.000 •). Això provocà que el cost final de l’obra fos de 168.000 •, dels quals 60.000 els posava la Diputació i la resta l’havia d’assumir el poble, uns 108.000 •. D’aquests, el 10% sortien directament de les arques de l’Ajuntament i la resta la posaven els veïns, tal i com s’ha fet en tots els carrers del poble. Per tant entre els veïns s’haurien de repartir fins a 97.000 •. Un cop conegut el cost final de l’obra, des de l’Ajuntament es va demanar a la Diputació que actualitzés la subvenció de 60.000 • al cost real, però no va obtenir resposta. Si ho hagués fet, tal i com ho havia fet l’Ajuntament, la contribució dels veïns hauria estat sensiblement inferior. Cal remarcar, també, els factors que es van tenir en compte a l’hora d’adjudicar la quantitat a pagar a cada veí: per una banda l’extensió lineal de la propietat, en un 40% i, per l’altra, el seu valor cadastral, en un 60%. Per tant allò que feia pujar el percentatge a pagar, principalment, era la valoració del sòl. Així una propietat amb un valor cadastral molt elevat significava que allò a pagar augmentava proporcionalment. Des de la coalició Psc-Gir es va insistir en canviar el repartiment de les contribucions durant tota la passada legislatura. Inexplicable,tenint en compte que si l’Ajuntament hagués augmentat el percentatge del 10% d’aportació, hauria estat un greuge comparatiu per la resta de veïns del poble i si hagués canviat el repartiment, també. L’única cosa que es podia fer era augmentar les contribucions. I el temps ha donat la raó al grup municipal d’Esquerra. L’actual Govern de l’Ajuntament no ha canviat el repartiment de les contribucions. L’única cosa que ha pogut fer ha estat donar l’opció de retardar el pagament de les contribucions, tal i com permet la mateixa llei.
Les Mocions En un govern on hi ha una majoria absoluta que desitja governar en solitari, l’oposició disposa de pocs mecanismes que li permetin proposar iniciatives en benefici dels ciutadans. Un d’aquests mecanismes són les mocions, que no són altra cosa que propostes que busquen el benefici dels ciutadans i que es posen a votació dels altres grups polítics, els quals s’han de definir. Si les mocions s’aproven, aquestes s’han de portar a terme en la mesura de les possibilitats de l’Ajuntament.
Moció 1 - ple de setembre Revisió de les Normes Subsidiàries votació a favor: ERC i CiU en contra: Gir-Psc abstenció: sorprèn molt el vot en contra de l’equip de govern a aquesta moció ja que Sant Pere necessita urgentment una revisió de les normes subsidiàries per a poder tirar endavant les iniciatives que ens permetin crèixer ordenadament Moció 2 - ple de setembre Nou Estatut Nacional votació a favor: ERC en contra: - CiU abstenció: Gir-Psc Moció 3 - ple d’octubre ossa por ta a por ta brossa porta porta Recollida de la br pendent de votació
Per acabar aquest tema, cal recordar que en l’anterior legislatura tots els grups polítics (ERC, CiU, Psc i Gir) van arribar a un acord (votat per unanimitat en un ple) segons el qual el carrer Doctor Pujavet es prolongaria pavimentat fins al camí del Molí Vinyals. A més aquest compromís afegia que s’il.luminaria tot aquest tram, i el tram següent fins al Pont de l’Altra Banda. Aquesta obra s’havia de finançar com a despesa municipal. Però els tràmits per a l’obra estan aturats, i aquell acord unànime sembla que avui per avui és paper mullat. Estarem a l’aguait de com es desenvolupa aquest tema. -4-
les mocions ecollida selectiv Moció 3 - R selectiva Recollida a de la brossa por portta portta a por Aquesta moció vol demanar, com ja havia provat fer l’anterior govern d’ERC abans d’aplicar l’actual sistema, que la recollida d’escombraries sigui gestionat pel mateix ajuntament de St Pere amb l’objectiu d’estalviar diners al contribuent i millorar l’eficàcia de la selecció de la brossa urbana. Per què ara? Doncs perquè ara és el moment de renovar la concessió a l’actual empresa que està realitzant la recollida, que és Foment, i que està contractada mitjançant la Mancomunitat Penedès-Garraf. Però el canvi que demanem va més enllà ja que la proposta que fem comporta que els residus recollits i seleccionats siguin venuts i administrats pel mateix ajuntament. Els guanys que suposaria la gestió directa de la recollida es traduiria en un congelament de les contribucions a mig termini i la desaparició dels contenidors dels carrers juntament amb totes les molèsties que suposen. Valdria la pena que les persones interessades en saber més detalls sobre la moció consultessin el plenari del mes d’octubre o la pàgina web d’ERC de Riudebitlles ja que allà hi surten tots els detalls que per motius d’espai aquí no els hem pogut explicar.
Moció 2 - Nou Es Esttatut En relació a l’autogovern de Catalunya i la necessitat d’un nou Estatut Nacional. Donar suport a l’inici d’un nou procés estatuent que estableixi el marc institucional que haurà de regir a Catalunya en el marc de l’Estat espanyol i el sistema polític de que vulgui dotar-se lliurement el poble català en el futur. On el poble català sigui l’únic subjecte de la sobirania i que es manifesti a través de les urnes i de l’exercici del dret a l’autodeterminació per decidir lliurement el seu sistema de govern i la relació amb el Regne d’Espanya i els altres territoris de parla catalana. -4-
-5-
Moció 1 - R evisió de les Normes Subsidiàries Re El 14 de gener de 1987 es van aprovar definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona les Normes Subsidiàries de Planejament del Terme Municipal de Sant Pere de Riudebitlles. La seva publicació a efectes d’executivitat al DOGC va ser el 19 de setembre de 1990. Aquestes Normes Subsidiàries han estat una eina important per a planificar el creixement urbanístic de Sant Pere dels darrers 16 anys, permetre el desenvolupament econòmic i residencial, ubicar els nous espais públics i els equipaments, ordenar l’espai agrícola i natural. El Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya considera, i així ho va reflectir en el seu programa electoral, que les actuals Normes Subsidiàries són insuficients per a planificar els nous reptes de futur de Sant Pere. Insuficients per a reordenar i promoure noves zones d’habitatges que resolguin un greu problema existent a Sant Pere, el de la manca d’habitatges protegits i de preu lliure, i el seu elevat preu. Insuficients per a poder rehabilitar a fons els barris històrics de Sant Pere (la Vila, el Torrent Cuitó i l’Altra Banda), recuperar el patrimoni, els habitatges i edificis existents, fer arribar les instal.lacions necessàries a tots els edificis, millorar els espais públics i l’estat general dels carrers. Insuficients per a poder planificar el creixement econòmic de Sant Pere, amb noves zones per activitats econòmiques diversificades, la potenciació de l’agricultura i l’incentivament de l’activitat comercial. Insuficients per planificar la nova ubicació dels equipaments que encara manquen a Sant Pere, per a la protecció del patrimoni històric i cultural i per a l’ubicació de nous espais públics com són places i parcs. Insuficients per a poder ordenar el terme municipal, el territori, els camins, les fonts, els espais d’interès natural, el riu, els torrents, la vegetació, l’espai agrícola, les masies, els ponts, la Sèquia, el Rec de l’Horta Sobirana i tots aquells àmbits no urbans. Insuficients per a poder planificar correctament el pas de la carretera BP-2151 pel terme municipal de Sant Pere, per l’interior del nucli urbà, així com la seva connexió a la C15. Insuficients per a poder ordenar elpas de les instal.lacions elèctriques, les conduccions del gas i de l’aigua, el telèfon i les xarxes telemàtiques. Per tot això es proposa a l’Ajuntament Ple l’adopció del següent acord: Primer.- Que la proposta per a la revisió de les Normes Subsidiàries rebi el suport dels demés grups polítics, malgrat que no formessin part del seu programa, per tirar-la endavant. Segon.- Sol.Licitar a la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya l’inici dels tràmits per a aquesta revisió de les normes. Tercer.- Formar els primers grups de treball encarregats dels primers estudis per la revisió. Aquests grups s’han d’obrir als diversos col.lectius de Sant Pere i han de ser una font de diàleg de l’Ajuntament amb tots els ciutadans. Quart.- Facultar a l’alcaldia per a la plena execució de l’acord adoptat.
els plens 1 4 de jun 4 - Ple de junyy de 200 2004 cons titució de l’Ajunt ament constitució l’Ajuntament Reproduim aquí el resum de les paraules dites en el Ple de Constitució del Nou Ajuntament per part del nostre candidat, el Pere Marra. Aquestes van ser les paraules de salutació al nou Ajuntament, on es fa un resum dels diners disponibles a la caixa municipal, els projectes en marxa endegats pel consistori i aquells temes urbanístics més importants que es troben en fase d’estudi o d’execució. Hem cregut interessant reproduïr-les per poder donar a conèixer a tothom.
Intervenint el Sr Pere Marra Rosés, del Partit d’Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal, diu:
Resum de caix a caixa L’estat actual econòmic a data 12 de maig 6• de 2003, és en metàl.lic de 850.654,7 850.654,76 •, és a dir, 10 pessetes. 141.536.9 .536.91
Project es en mar xa Projectes marx Els projectes d’obres i d’urbanització que trobareu al vostre despatx o secretaria són: 1-Projectes d’obres i urbanització de la carretera, nucli agregat de Torrelavit. 2-Projecte Parc de Pont Nou, 1a i 2a fase. 3 -Projecte de condicionament de corbes i eixamplament des de la benzinera fins a la rotonda C-15. 4-Projecte del c/ del Sol 5-Projecte d’un dipòsit i una tuberia de 800 metres i 1.000.000 de litres 6-Projecte d’un aparcament entre la carretera i el c/ Sant Sadurní, als terrenys del 70 i 80. 7-Projecte del c/ Sant Quintí. 8 -Dues propostes de projectes de senyalització rodada i informativa de tot el poble. 9-Projecte executiu i de seguretat per cobrir els laterals del poliesportiu. 10-Projecte bàsic de la canalització de la Rasa de Cal Jan, partint d’un estudi consensuat per tècnics i polítics.
Temes urbanís tics pendents urbanístics L’estat actual d’urbanisme, tant industrial com urbà, és un fet que ha anat molt lent amb algun punt pendent, però des de la regidoria, tant tècnica com política,sempre ha estat controlat. Inmobat o, S.L.- (Ballabriga) Inmobato, Aval bancari de data 25/02/98, d’import 32.139,12 •, per garantir el 100% de les obres d’urbanització del vial, per un termini de 12 mesos. Cessió feta del vial (part de la finca afectada). Escrit de data 21/02/03, de l’Alcaldia on es dona un termini màxim de 3 mesos (21/05/03), per executar les obres d’urbanització, prèvia presentació del document tècnic corresponent. Obres no executades. Soler Solerffa - (Cartonajes del Penedès) Constituïda la garantia del 100% de les obres d’urbanització, d’import 482.612,72 •. Cessió de sistemes resultants de la 1a modificació puntual formalitzada. Pendent de realitzar les cessions derivades de la 2a modificació puntual. Pendent de presentació i tramitació corresponent projecte d’urbanització i pendent d’execució les obres d’urbanització. Riudebitlles Immobiliària, S.A S.A. - Sector Plana d’En Solé - (polígon industrial del carrer Sant Quintí) Tan el pla parcial com el projecte d’urbanització estan aprovats definitivament. S’ha constituït una garantia del 12% (52.455,27 •) i les obres d’urbanització es troben actualment en procés d’execució. Ideal Flor Flor,, S.A S.A.- Els Vinyets - (zona industrial al voltant de l’antiga fàbrica dels plàstics a Les Planes) El Pla especial industrial s’ha aprovat definitivament. S’ha constituït la garantia del 12% (23.670,63 •) de les obres d’urbanització. Pendent de presentació i tramitació del corresponent projecte d’urbanització i pendent d’execució les obres d’urbanització. Pendent de presentació i tramitació del projecte de reparcel.lació. UASU-6 - carrer del Sol - (projecte per a la construcció de 14 habitatges) Estudi de detall aprovat definitivament. Projecte d’urbanització aprovat definitivament.Constituïda la garantia del 12% (6.851,54 •) per respondre de l’execució de les obres d’urbanització. Obres d’urbanització pendents d’execució. -6-
els plens UASU-7 sector cal Baró (Cel Blau) Modificació puntual de les Normes Subsidiàries aprovada definitivament. Projecte d’urbanització de la unitat d’actuació i del vial d’enllaç aprovats. Constituïda la garantia del 100% de les obres d’urbanització, d’import 191.709,93 •. Constituïda la junta de compensació de la UASU-7. Pendent de presentació i tramitació del projecte de reparcel.lació.Pendent d’execució les obres d’urbanització.
Altres ttemes emes pendents A la partida de les Toeses s’està estudiant un Pla Especial. Les afectacions vigents, com les que afecten a J.A. Estalella S.L. són degudes al planejament urbanístic vigent. Pinsos l’Aquari és una activitat no legalitzada, per no complir les normes d’urbanisme. La venda de butà, de llenya i de carbó, són activitats que s’han de regularitzat, i així s’ha notificat als seus titulars.
Traspàs de poder s poders “Senyor Alcalde, per sobre de les misèries polítiques emprades en la campanya electoral, tenim la institució a la que acabem de prometre, fidelitat, justícia i igualtat. Si ho porta a compliment, el Grup Republicà, sempre estarà al seu costat. En contra, ens en separaran els paternalismes i els amiguismes. Des de la nostra posició minoritària, quan a un dictamen no hi donem suport, us donarem una raó i si convé, una esmena per a poder-la consensuar. Desitgem que la convivència i la prosperitat per garantir la qualitat de vida dels riudebitllencs, siguin els eixos principals del vostre govern. Com Alcalde sortint, m’adreço a tot el personal tècnic, laboral, col.laboradors, entitats, polítics, veïns i veïnes en general, per haver fet possible dotze anys de prosperitat i convivència al poble de Sant Pere de Riudebitlles. Gràcies a tots Esmento al company polític Sr. Antonio Gómez, que avui conclou vint-i-quatre anys com a polític electe i és absent per malaltia. El meu recordatori i desitjar-li una ràpida millora. Gràcies Sr. Alcalde, per haver-me concedit la paraula i molta sort.” En aquest mateix instant, el Sr Pere Marra, Alcalde sortint, entrega les claus de l’Ajuntament al nou Alcalde. -6-
-7-
Ple municipal de juliol En aquest ple va haver-hi la presa de possessió del regidor d’ERC Jesús Salius. Es va aprovar el règim de sessions, la tercera setmana de cada mes, i la creació de les comissions informatives i l’adscripció de regidors. Es va nomenar el regidor tresorer i els clauers municipals en comptes d’entitats bancàries. Nomenar els representants als organs col.legiats (escoles, mancomunitat, consells ...). Es va nomenar el tinent d’Alcalde, regidors delegats i va haver-hi la creació de les àrees de govern, així com el nomenament els presidents de les comissions informatives. Es va aprobar el padró municipal (1/1/2003 - 2.112 habitants) i la convocatòria per al jutge de pau, també l’expedient nº1 per a la modificació de crèdits. A precs i preguntes, ERC va preguntar sobre les pilones eliminades al passeig Lluís Companys sense obtenir una resposta clara. I es va protestar pel deficient manteniment a la que es sotmetia la nova piscina, així com els problemes amb els usuaris i el responsable del bar després de reorganizar el seu ús, i l’intent reiterat de culpabilitzar a l’Ajuntament sortint.
Ple municipal de set embre setembre Com a temes més importants d’aquest ple cal destacar l’aprovació de les compensacions que rebran l’alcalde, els tinents d’alcalde i els regidors durant tota la legislatura. Es va ratificar el Sr Josep Elies com a Jutge de Pau i el Sr Pere Joan Romeu com al seu substitut. I es van aprovar els següents punts. Les inversions a incloure en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya 2004-2007 (veure l’article Obres Públiques de la pàg 2) i les inversions a incloure a la convocatòria del fons Europeu de desenvolupament regional 2004-2005, on s’ha presentat la 2a fase del projecte d’ordenació del Pont Nou. Aprovar l’atorgament d’una ajuda del PUOSC per a la formació dels guals pel desviament d’aigües pluvials, l’adhesió a l’extranet de les administracions catalanes EACAT, la creació del registre telemàtics dels enslocals. I les mocions en relació a la nova llei orgànica de qualitat de l’ensenyament, en relació al Correllengua 2003, en relació a l’autogovern de Catalunya i la necessitat d’un nou Estatut Nacional (ERC); sobre el vi i l’avantprojecte de llei de prevenció del consum indegut de begudes alcohòliques;en relació a la reforma de l´Estatut d´Autonomia (CiU);en relació a la declaració de la sardana com a patrimoni de la humanitat, i moció per a la revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament, que formula el Grup Municipal d’ERC (es pot llegir a la pàg 5)
última Dipòsit de l’aigua Han començat les obres de construcció del nou dipòsit d’aigua amb capacitat per a un milió de litres, així com la substitució de la canonada que connecta el pou principal amb els dipòsits.
Terme municipal El Tribunal de Justícia de Catalunya ha desestimat el recurs fet per l’Ajuntament contra la Generalitat pel qual es sol.licitava que la part industrial del Maset i cal Bessó passessin a formar part del terme municipal de Sant Pere.
La no novva escola de Sant Jeroni La redacció del projecte per a la construcció de les noves aules de l’Escola Sant Jeroni ja està en la seva recta final. Aviat podrem conèixer el projecte definitiu.
Casal de Cultura Costa entendre l’esforç econòmic que s’està fent en l’Antic Casal de Cultura per a poder-hi ubicar activitas com l’Escola de Música o el curs de Dibuix, i més si tenim en compte que això ha suposat que l’entitat Casal Popular hagi perdut l’espai que en el seu moment van reclamar més de 130 persones.
Tècnic d’espor ts d’esports Sobta com s’ha contractat el tècnic d’esports, sense haver-hi hagut prèviament una convocatòria pública a la que hi podés optar tothom.
ER C, par tit de go ERC, partit govvern Esquerra en aquests moments ja no és el que probablement hem vist que era en aquests darrers anys. Per primer cop en molt de temps, Esquerra torna a ser un partit de present i amb plena capacitat de govern. Es tracta d’un partit intergeneracional que en l’actualitat no aspira a ser només una formació política ideològica , sinó també una força progressista oberta a tota la societat catalana. Esquerra està en condicions d’encapçalar la nova etapa que s’inicia ara amb la marxa de Pujol. Cal agrair les aportacions polítiques fetes aquests anys. Catalunya té el que volíem al final del franquisme, democràcia i Generalitat. Però ara cal mirar més lluny i treballar per l’objectiu fonamental d’aquest país, que ha de ser la seva cohesió social. La Catalunya d’avui ja no és la de fa 50 anys, ha anat evolucionant i canviant, i per tant, això significa que aquells referents col·lectius d’abans, avui ja no ens serveixen. Així doncs, cal trobar nous referents per Catalunya en el segle XXI, i aquests no poden ser exclusivament la llengua i la cultura. Han de ser determinats valors col·lectius els que han de permetre, més que la identitat, la identificació amb el país. Això vol dir que Catalunya l’hem de fer, junts, tots el que som aquí, aquells que el què tenim diferent és el passat, el lloc on vam néixer, la llengua que es parla a casa, i el que tenim en comú és el futur, i és per aquest, que hem de treballar plegats, per fer-lo millor. Per aconseguir aquesta cohesió civil i l’adquisició d’una consciència de pertinença al país, farà més un transport públic que funcioni, de qualitat, net, puntual, que arribi a tants llocs com sigui possible; una sanitat que cada vegada doni més prestacions; unes escoles on els estudiants no hagin d’estar en barracons, etc., que no, un parell de discursos patriòtics sense credibilitat l’11 de setembre o per St. Jordi. El problema quin és? Doncs, que encara avui no disposem de suficients instruments per assolir tot això de que parlàvem. Ens trobem ara, més que mai, patint les conseqüències d’una Transició mal feta per Catalunya. Les normes del joc que es van acabar acordant en aquells moments ens han perjudicat i ens perjudiquen molt, sobretot en el terreny econòmic, però també en el cultural, el lingüístic, el social, etc. Convé, doncs, fer pinya entre tots i buscar una sortida a aquesta situació. No podem quedar-nos de braços plegats, i més, en un moment com aquest, en què la noció de sobirania està canviant dins del marc de la Unió Europea. Sobirania avui significa tenir capacitat d’interlocució directa a Europa i és evident que a Catalunya és el que li cal, molta més sobirania. L’objectiu ha de ser què allò que Brussel·les no decideixi per nosaltres, puguem decidir-ho nosaltres sense necessitat de passar per Madrid, bàsicament, per una qüestió pràctica. Per no perdre ni més temps ni més calers i per fer un vertader espai social català que permeti, entre d’altres, adequar pensions, beques, salaris, prestacions socials al que realment costa viure a Catalunya. Aquest ha de ser el nostre referent dins el marc europeu, de manera gradual i progressiva és possible aconseguir-lo, com deia Aristòtil, a poc a poc i bona lletra.
la mirada irònica