Cataleg baix montseny (web)

Construint respostes col路lectives per al territori i la seva ciutadania

XARXA ENTORN I LLEURE BAIX MONTSENY

Crèdits

Impulsa Ajuntaments de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Vilalba Saserra Consell Comarcal del Vallès Oriental Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada Associació d’empresaris turístics del Montseny Escola cooperativa Sant Gervasi Escola cooperativa Ginebró Secretaria Tècnica del projecte Cria SL, empresa i desenvolupament Texts Josep M. Panareda, Lluís Garcia Petit, Jordi Puig Roca, Cria SL, Ajuntament de Llinars del Vallès, Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada, AETM, Escola cooperativa Ginebró, Consell Comarcal del Vallès Oriental Disseny Insòlit Disseny SCP Imatges AETM, Ajuntament de Llinars del Vallès, Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor, Escola cooperativa Ginebró, Cria SL Correccions Doina, Serveis lingüístics SL Edició Desembre del 2015

www.xarxamontseny.cat

3

XARXA ENTORN I LLEURE BAIX MONTSENY

Sumari

Introducció Promotors Qui promou la xarxa? Per què?

1

El territori d’inici, el Baix Montseny

2

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial al Baix Montseny

5 6 7

8 12

2.1 Natura i medi ambient, esport i lleure

14 14 22

2.2 Cultura-Art-Patrimoni

26 26 28

2.3 Alimentació, gastronomia i hostaleria

36 36 40

Conferència Bones pràctiques i experiències innovadores territorials Conferència Bones pràctiques i experiències innovadores territorials Conferència Bones pràctiques i experiències innovadores territorials

3

Àmbits transversals: formació, cultura de la iniciativa i ocupació perspectives estratègiques i operatives

44

Introducció

46

3.1 Territori especialitzat en la formació i l’aprenentatge temàtic 3.2 Territori per emprendre i cultura de la iniciativa 3.3 Impuls a l’ocupació

48 50 52

tornar a l’índex

Introducció

5

En un entorn contínuament canviant, on la construcció de respostes, per fer front als reptes socials i econòmics i a les expectatives personals, professionals i de millora de la qualitat de vida de la ciutadania, amb un grau suficient i de qualitat, és dificultosa i de forta incertesa, constatem la necessitat de cercar noves formes de treballar i operar conjuntament, des de la iniciativa privada i la responsabilitat pública, a fi i efecte de poder posar en valor les diferents capacitats i competències mútues, mitjançant

la decisió d’organitzar-se des del vessant públic, com a plataforma conjunta intermunicipal per promoure l’ocupació amb les iniciatives empresarials, i per comptar amb la capacitat autoorganitzativa del teixit social i econòmic privat del Baix Montseny, al Vallès Oriental.

Per aquest motiu, cal facilitar un entorn afavoridor d’aquest diàleg, enfocat a la recerca de noves oportunitats per generar riquesa, capitalitzant i innovant en l’oferta actual existent en l’àmbit empresarial i ocupacional al territori, amb una voluntat explícita d’aprofundir i explotar les immillorables característiques de l’entorn natural i paisatgístic, la nova oferta d’espais i entorns culturals promoguts darrerament al territori, l’impuls creatiu i artístic, així com l’oferta de serveis turístics actuals, ampliant una oferta atractiva d’activitats per al temps de lleure i esport complementant i reforçant el món dels serveis i el comerç.

Així doncs, amb aquest inici de xarxa territorial de cooperació, en col·laboració pública privada, intentarem articular, estructurar i dinamitzar un model d’intervenció multiagents, i de caràcter supralocal, que permeti agregar, valorar i millorar l’eficàcia de les iniciatives econòmiques existents i promoure’n d’altres.

Una iniciativa que vol cristal·litzar en un entorn estructurat, obert a noves incorporacions, flexible en els seus plantejaments, afavoridor de la cooperació pública privada, i que pugui impulsar noves iniciatives en format cooperatiu i complementari entre les polítiques públiques i la iniciativa privada del territori.

I, en el marc d’aquesta voluntat, volem fer-vos arribar a les mans aquesta publicació per difondre, conèixer i generar una primera aproximació a quins són els paràmetres, les expectatives i els aprenentatges que nodreixen el primer impuls de la xarxa.

tornar a l’índex

Promotors

6

Actualment impulsen la iniciativa els ajuntaments de Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Vilalba, com a ens públics encarregats del govern i l’administració dels interessos dels seus municipis i els seus habitants, sensibles a la necessitat de promoure noves iniciatives de dinamització econòmica al territori.

El Consell Comarcal del Vallès Oriental és una institució que té com a eix central el suport als ajuntaments de la comarca en la gestió de serveis municipals i en les actuacions que

van més enllà dels límits municipals.

Duu a terme accions i actuacions orientades a l’impuls del progrés i a donar resposta a les necessitats canviants de les persones que viuen a la comarca.

La Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada és una entitat que té com a objectiu conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura, i ser una plataforma d’expressió, desenvolupament i pensament de l’art contemporani, amb la voluntat de dinamitzar l’entorn immediat amb la col·laboració dels artistes vinculats al Centre d’Art. L’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny (AETM) – Turisme Montseny neix l’any 1999 amb la voluntat de promoure un turisme de qualitat i de preservar el valor patrimonial i cultural del Montseny, com a recurs turístic fonamental.

Es pretén que els visitants tinguin

una àmplia oferta de serveis amb una perspectiva de turisme sostenible.

L’Escola cooperativa Sant Gervasi està format per un col·lectiu de professionals de l’educació que viu i dóna forma a un projecte educatiu del qual tots en som corresponsables, garantint estabilitat al projecte pedagògic d’una escola catalana, plural i oberta a tothom des del 1970, l’any de la fundació de la institució.

L’Escola cooperativa Ginebró és una societat cooperativa de treball associat (socis i treballadors), dedicada a l’ensenyament des del 1969. S’hi imparteix des d’educació infantil fins a les proves d’accés a grau superior. Un grup de professionals –mestres i no docents– posen en comú el treball i la dedicació professional en el desenvolupament i l’organització d’aquesta empresa educativa, amb seu a Llinars del Vallès i a Cardedeu.

tornar a l’índex

Per què una xarxa?

Per què participar en el projecte?

7

“A l’Ajuntament de Llinars del Vallès fa temps que es treballa per cooperar i realitzar accions comunes en el territori, per a la creació d’ocupació i la generació de nova activitat empresarial; per això creiem que el treball en xarxa és un pas més i una oportunitat per crear sinèrgies al territori, conèixer i compartir projectes i optimitzar recursos, generant noves oportunitats d’ocupació”.

Martí Pujol, alcalde de l’Ajuntament de Llinars del Vallès

“Quan la nostra associació va tenir coneixement del projecte “Xarxa Entorn i Lleure Baix Montseny” es va creure que era un projecte en el qual s’encaixava perfectament, ja que seguia la línia que estem treballant des de fa anys: col·laboració amb el territori, treball en xarxa amb els diferents agents, ja sigui administracions públiques o diferents entitats, i intercanvi de coneixements i experiències.

Un altre aspecte molt positiu del projecte és el de la formació de la gent del territori i la seva professionalització, elements del tot importants per a la millora dels serveis que s’ofereixen als nostres visitants. Pensem que el futur passa per treballar tots junts, unint esforços i recursos”.

Joan Lluís Roja, president de l’AETM

“D’entre els nostres objectius, com a empresa social, volem potenciar el talent dels recursos humans fent ensenyament de qualitat i amb els valors que compartim amb la xarxa. Ginebró i els promotors de la xarxa treballem en la mateixa línia, cercant un creixement econòmic dinàmic però responsable, assolint un compromís amb els valors d’equitat, justícia i solidaritat en totes les activitats. Donem suport, a més, als valors ecològics transmetent el respecte i el coneixement del medi, i assegurant els plans de sostenibilitat mediambiental. Aquest respecte també el tenim per a la comunitat on ens inserim i el potenciem a través de l’ensenyament dels costums i la convivència. És important que iniciem aquesta col·laboració, il·lusionats per veure els seus fruits”.

Gorka Insausti, president de la cooperativa Ginebró

tornar a l’índex 8

tornar a l’índex 9

El territori d’inici, el Baix Montseny

1

tornar a l’índex 10

Ubicació

EL BAIX MONTSENY ÉS UNA COMARCA NATURAL SITUADA ENTRE BARCELONA I GIRONA, MÉS CONCRETAMENT ENTRE LES COMARQUES DEL VALLÈS ORIENTAL I LA SELVA. ESTÀ FORMADA PER 20 MUNICIPIS DE DUES COMARQUES, CATORZE UBICATS AL VALLÈS ORIENTAL I SIS A LA SELVA, DESTACANT PER GRANDÀRIA SANT CELONI I PEL MUNICIPI MÉS POBLAT, CARDEDEU.

El nucli territorial inicial impulsor de la xarxa de cooperació actual està format per quatre ajuntaments del Baix Montseny que formen la que podem denominar la porta d’entrada a aquest territori del Baix Montseny: Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Vilalba Sasserra.

Aquesta àrea a la qual ens referim està situada estratègicament entre dos nuclis poblacionals importants: Sant Celoni i Cardedeu, i geogràficament entre el Montnegre i el Corredor, i el Montseny. És una zona ben connectada amb la resta de Catalunya: per una banda per dues vies importants, l’AP-7 i la C-60, i per l’altra banda mitjançant la línia de tren de rodalies R2. També destaca que, des de Llinars del Vallès, tan sols hi ha 56 km fins a l’aeroport de Barcelona i 54 km fins a l’aeroport de Girona.

Aquesta àrea, formada pels quatre ajuntaments esmentats, es troba a prop de punts turístics de referència com la Roca Village (punt d’interès turístic més visitat de tota la província de Barcelona amb 3,3 milions de persones), o el Circuit de Catalunya, un referent del lleure de motor de la província de Barcelona amb més de 620.000 visitants. Sense oblidar l’entorn natural protegit del Parc Natural del Montseny amb 196.056 visitants a l’any i el parc del Montnegre i el Corredor amb prop de 50.000 visites anuals. Tots ells han incrementat el nombre de visites respecte a l’any anterior.

S’ha de remarcar que, segons l’informe d’activitat econòmica de la Diputació, entre els quatre municipis (Llinars del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Sant Antoni de Vilamajor i Vilalba Sasserra) tan sols hi ha cinc establiments on poder pernoctar: l’Hostal Fonda Llobera de Sant Antoni de Vilamajor i els sis establiments de turisme rural repartits entre Sant Pere de Vilamajor i Llinars.

Sobre turisme, cultura i esport, cal senyalar que hi ha una gran trama per fer senderisme senyalitzat: GR-2, GR-5, GR-92 i GR-97; diverses instal·lacions relacionades amb l’esport federat, com l’handbol i d’altres com espais per a la pràctica de golf, hípica, així com activitats d’alta significança, com les curses de F1 al Circuit de Catalunya i altres curses del món de la moto, activitats

de lleure a l’entorn i medi natural, i d’esport exterior i de multiaventura, com el tir amb arc, escalada, paintball, curses d’orientació, quads, circuits aeris, BTT, rutes de taxi 4x4, curses com la mitja marató i a través del Montseny, amb una alta participació.

Així mateix comença a haver-hi una oferta relacionada amb activitats col·lectives sobre l’expressió artística, arts plàstiques, acollida d’artistes, centre de referència de produccions multimèdia, auditoris amb oferta musical, etc., que complementen una oferta diversa d’activitats de lleure i oci com a territori, accessible ràpidament (menys de 30 minuts per la rodalia, per a més de 300.000 persones).

Des del punt de vista de la formació professional, és un territori amb significació educativa perquè hi ha establerta l’Escola cooperativa Ginebró, amb més de 100 docents i personal auxiliar, i més de1.000 alumnes en tots els cicles formatius, però amb necessitat d’ampliar l’oferta educativa a FP i l’acreditació professional de competències, havent establert un acord de col·laboració amb l’Escola cooperativa Sant Gervasi (la més gran de Catalunya i actualment amb la presidència del grup cooperatiu Clade) per aprofundir i diversificar l’oferta professional en temàtica d’activitats d’esport, lleure i salut.

tornar a l’índex 11

Municipis que configuren el Baix Montseny

(habitants)

95.132

(habitants)

19.989

Municipis del Vallès Oriental

(habitants)

75.143

Municipis de la Selva

Campins 521 Vallgorguina 2.699

Cànoves i Salamús 2.863 Sant Feliu de Buixalleu 776

Vilalba Sasserra 706 Santa Maria de Palautordera 9.138 Cardedeu 17.698

Riells i Vilabrea 4.000 Arbúcies 6.741

Sant Pere de Vilamajor 4.248 Sant Esteve de Palautordera 2.532

Massanes 711 Fogars de Montclús 482 Gualba 1.429

Sant Antoni de Vilamajor 5.708

Llinars del Vallès 9.536 Montseny 332 Sant Celoni 17.251

Hostalric (La Selva) 4.010 Breda 3.751

El territori d’inici, el Baix Montseny

Font: Idescat

tornar a l’índex 12

tornar a l’índex 13

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial al Baix Montseny Conferències i seminaris productius realitzats en el marc del procés participatiu d’anàlisi i de debat.

Bones pràctiques i experiències innovadores territorials.

2

tornar a l’índex

Natura i medi ambient, esport i lleure

14

Conferència a Llinars del Vallès, el dia 17 de juny del 2015

2.1

Parlar dels valors naturals i paisatgístics del Montseny pot semblar una mica sobrer ja que són força coneguts, estudiats i valorats. Només com a referència, anotem que, per un cantó, el Montseny és un parc natural i una reserva de la biosfera i, per un altre, que ha estat molt estudiat per científics de moltes especialitats, prou divulgat pels mitjans de comunicació i molt visitat per gent de tota mena. És vist des de molts indrets i perspectives com una muntanya senyal i de referència.

El Montseny és ric i divers en natura i paisatges. Observar-los i descobrir-los és un plaer i molt alliçonador.

Dóna per molt i és un recurs socioeconòmic pel que és i pels valors didàctics i de lleure. Fem-ne un breu repàs.

Paisatge i territori del Montseny: una oportunitat per a la cooperació?

Autor: Josep M. Panareda Clopés

doctor en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’universitat des de 1992. Ha impartit assignatures de cartografia, geografia física, biogeografia i ciència del paisatge.

Ha desenvolupat les seves línies d’investigació principal en geografia històrica, dinàmica i evolució del paisatge i cartografia de l’ús del sòl.

Més de 275 publicacions, de les quals 109 són articles científics i 40 llibres científics. Ha dirigit diverses tesis doctorals i ha participat en diversos projectes com a investigador principal. Ha portat la direcció professional del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional. Facultat de Geografia i Historia. Universitat de Barcelona.

tornar a l’índex

El rocam i el relleu

Allà on hi ha roques intrusives (granit, granodiorita, pòrfir, quars), sobretot cap a la meitat oriental del Montseny, el relleu és molt contrastat. On el rocam és més fàcilment alterable hi ha relleus suaus amb gruixos de sauló, però quan l’alteració s’ha alentit a causa de la duresa de la roca els vessants són abruptes, com el cantó del turó de Morou, que mira cap a la riera de Riells. I si un dic dur travessa intrusions més antigues toves, aquest es destaca en el relleu perquè condiciona les direccions de les carenes i de les valls, com succeeix a tot l’entorn d’Arbúcies.

La mateixa intrusió granítica en el moment de sorgir de l’interior de la terra escalfa intensament els materials amb els quals entra en contacte, i dóna lloc a un conjunt de roques metamòrfiques extraordinà-

riament endurides i que ara es localitzen als indrets enlairats a causa de la seva alteració lenta. Aquest és el cas de la carena del turó Gros, del turó de l’Home i de les Agudes, i també del cim del Matagalls.

Tanmateix, el conjunt de materials dipositats al llarg del paleozoic ha sofert un metamorfisme general, la qual cosa ha donat lloc a roques tan característiques del Montseny com les pissarres, els esquists, calcosquists i marbres, a més a més de nombroses vetes de minerals que han estat objecte d’estudi i col·lecció.

Els materials sedimentaris dipositats posteriorment han configurat un Montseny ben diferenciat cap a l’oest, al Congost i la plana de Vic, amb calcàries, margues, argiles, gresos i conglomerats de colors i duresa distints. També hi ha materials sedimentaris a l’entorn de Campins, on les margues i les calcàries van ser explotades per a l’obtenció de ciment, i al llarg de la resta del Vallès. Als vessants del massís del Montseny hi ha dipòsits recents derivats de l’alteració del rocam, que han donat lloc a gruixos de formacions superfici-

als de gran importància per a la retenció de l’aigua; alguns són d’origen periglacial, per l’alternança del gel i el desgel.

Tot plegat ha afaiçonat un relleu molt contrastat i amb unitats ben definides i visibles. Per a una millor comprensió, val la pena tenir un coneixement dels processos que han donat lloc al relleu actual. Cal saber detectar els testimonis directes i indirectes en el terreny, des dels detalls que evidencien els moviments tectònics molt antics, com falles i plegaments, fins als que posen de manifest els processos més recents, com l’erosió diferencial, el transport de sediments pels rius o els despreniments i esllavissades.

Hi ha conques d’erosió (la plana de Vic), conques d’arenització (la vall de Santa Fe o de Viladrau), caos granítics (turó de Morou), altiplans (la Calma), tarteres, pedregueres i pedruscalls (vessants inclinats), esqueis i cingles (carenes i vessants molt inclinats), turons testimoni (Tagamanent, turons del fons de la plana de Vic), pilars coronats (penyes prop del castell de Montclús), etc.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

El primer que destaca del Montseny és la seva massa rocosa enlairada, que sobresurt de les terres veïnes.

Hi ha tota una història geològica, tot i que una mica enigmàtica. No ho sabem pas tot, però el resultat és impressionant per la diversitat de roques i formes.

15

tornar a l’índex 16

El clima i les aigües

La flora, la vegetació i la fauna

Als corrents fluvials hi ha salts d’aigua, alguns molt espectaculars, com els de Gualba. A la base dels salts solen formar-se gorgs, alguns de ben notables, com el gorg Negre, topònim repetit al Montseny, o el gorg de les Dones d’Aigua. També hi ha gorgs al Vallès, als cursos de la Tordera i el Congost.

Una cosa semblant succeeix en la flora i la vegetació. Hi ha nombroses espècies de molses, falgueres i plantes amb flor. Algunes també són endèmiques, o gairebé, com l’herba de sant Segimon, o la seva parenta, una raça de la saxífraga geranioide. Hi ha nombroses plantes que al Montseny tenen una àrea de distribució de gran valor biogeogràfic, com l’avet, la boixerola, la cornera, el cirerer de Portugal, el ginebró, la moixera de guilla, l’orella d’ós i el teix, entre moltes d’altres. Algunes herbes destaquen en el paisatge durant l’època de floració, com el narcís, el corniol, la tulipa, el buixol, l’herba fetgera, el lliri de neu i nombroses orquídies.

Són diversos els fenòmens meteorològics que al Montseny tenen una manifestació molt evident i espectacular. El més destacat és la formació de boires al migdia d’estiu a causa del moviment convectiu de la massa d’aigua empesa per la marinada, de tanta importància en la formació de la vegetació amb característiques atlàntiques com la fageda. Per una altra banda, quan la neu cobreix els cims, el Montseny és un punt de referència i d’atracció; les carreteres sovint queden col·lapsades pel nombre de visitants que la volen tocar i trepitjar.

Hi són ben establerts diferents estatges de vegetació d’alzinars (alzinar amb marfull, alzinar amb boix, alzinar muntanyenc), de rouredes (roureda de roure martinenc, roureda de roure de fulla gran) i de fagedes (fageda amb descàmpsia, fageda amb buixol). Fins

i tot hi ha un nivell culminant supraforestal amb matollar de ginebró d’afinitat subalpina. Destaca la notable extensió de la fageda i les avetedes ben establertes a causa de la boira estival produïda per la marinada. Dins d’aquests estatges hi ha diverses comunitats rupícoles dels cingles i esqueis, i les comunitats d’indrets humits, com jonqueres i vores de fonts. Els boscos de ribera són dominats sobretot per vernedes, un bosc alt que hostatja nombroses herbes.

Relacionat amb el clima i la vegetació hi ha una gran diversitat de fauna. El Montseny és un veritable refugi de fauna, fins i tot alguna espècie n’és endèmica, només present al massís, com el tritó del Montseny, descobert no fa gaire. És ric en mamífers, com el senglar, la guilla, el toixó, el gorja blanc i la geneta, en ocells, rèptils i amfibis. I no es poden oblidar els invertebrats, com en el cas de les papallones. No acabaríem pas d’exposar la seva vida i els ambients on viuen.

tornar a l’índex

Els usos i aprofitaments: el paisatge humanitzat

De la presència antiga, ens han arribat restes força malmeses i mig enterrades. El seu impacte en el paisatge ja va ser notable amb la desforestació i l’arribada de plantes i animals exòtics, alguns dels quals s’han naturalitzat. I cada civilització ha deixat la seva empremta, amb altres restes i amb noves modificacions, en el paisatge.

El resultat és un Montseny ric en testimonis històrics d’origen ben divers, i amb un paisatge molt diferent

del que hi hauria sense la presència històrica dels humans. Les restes es poden esquematitzar amb dòlmens, poblats ibèrics als turons, vil·les, ciutats i vies romanes, esglésies i monestirs romànics, castells, palaus, pobles, rescloses, molins, forns de calç, de pega o d’obra, pous de glaç o de neu, masies, colònies tèxtils, indústries, mines, carreteres, etc. Tanmateix, els vessants són plens de camins, corriols i feixes esglaonades, sovint sostingudes amb parets de pedra seca. El paisatge vegetal actual ha estat supeditat a les condicions climàtiques i a la potencialitat del sòl, però les necessitats i els coneixements tècnics han permès transformacions que ens han allunyat molt del paisatge natural antic.

Els canvis més forts provenen de la desforestació per establir conreus i pastures, però els boscos, malgrat la seva aparença i frondositat, també han estat alterats. El pi pinyer ha estat introduït, plantat i afavorit

per la fusta i els pinyons; els altres pins també han estat afavorits i plantats. Les castanyedes actuals són derivades de plantacions per fusta (perxades) o pel fruit (la castanya). Les suredes han estat clarament afavorides i moltes van ser plantades al llarg del segle XIX. Els darrers anys han estat testimoni de l’abandó de les activitats agrícoles, ramaderes i forestals tradicionals, i moltes cases han estat abandonades i s’han enrunat, d’altres han estat rehabilitades per a nous estadants només residents.

Com a síntesi dels paisatges actuals, es presenten imatges gràfiques mitjançant perfils transversals sobre els quals s’han representat elements significatius i associatius del rocam, del sòl, de la vegetació, de l’aigua i dels usos i construccions humanes.

La majoria corresponen al Baix Montseny, sobretot al llarg de la Tordera. D’aquestes imatges en diem paisatges lineals.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Associat a les condicions naturals tan diverses, hi ha hagut múltiples usos per part de les diferents societats humanes que han poblat el Montseny. I, en cada moment històric i a partir de cada estratègia d’ocupació i aprofitament, s’han creat diferents tipus de paisatges, que han anat evolucionant en funció dels canvis d’ús i de l’evolució de la mateixa natura, en especial del clima.

17

tornar a l’índex 18

El Baix Montseny És l’ocasió, també, d’exposar la riquesa i la diversitat dels elements naturals i humans al Baix Montseny. En concretar-se sobretot a un sector de la plana del Vallès, hi ha sovint la idea que és un territori pobre en aquest sentit. Es pensa que hi manquen les riqueses de la muntanya del Montseny. A la part de baix és més pla i amb un rocam argilós que es desfà i s’erosiona amb facilitat.

Doncs bé, al sector vallesà del Baix Montseny hi ha una gran varietat d’elements naturals, que no són a la muntanya, precisament per la topografia i el rocam diferents. Les penyes, conegudes amb el nom de timbes cap a Cànoves i la Garriga, constitueixen un dels elements més espectaculars del paisatge del Baix Montseny. No oblidem els verbs «despenyar» o «estimbar»,

que deriven d’aquests tipus de relleu: caure o precipitar-se daltabaix d’una penya o d’una timba. Les penyes porten sovint associades un gorg, quan són ran d’una riera o torrent, o uns pilars coronats quan es troben a mig vessant.

També podem parlar del paisatge vegetal, que és constituït per un mosaic molt heterogeni de comunitats vegetals en relació amb els sistemes d’aprofitament i el temps que fa de l’abandó de les activitats tradicionals, en especial del conreu dels camps. La vegetació natural seria molt probablement més homogènia i estaria constituïda per un predomini de boscos mixtos d’alzines i roures. Les alzines serien més abundants damunt de sòls més prims i secs, en

especial a les carenes i vessants molt inclinats, i els roures damunt de sòls més rics i profunds, com succeeix al peu dels vessants i als replans. També hi creixerien altres caducifolis com el server, la moixera de pastor i l’om. Els pins tindrien una presència molt escassa. Les vernedes i freixenedes destacarien a les ribes dels corrents d’aigua.

El paisatge vegetal seria molt diferent de l’actual, tanmateix ara hi ha indrets de gran valor estètic i d’interès biogeogràfic, sobretot pels processos de regeneració que tenen lloc a causa de l’abandó recent. D’aquí a poc temps, si la tendència actual continua, la vegetació tendirà a homogeneïtzar-se de nou. Les pinedes de pi pinyer tan característiques de les planes vallesa-

tornar a l’índex

nes tendeixen a reduir-se i evolucionen cap a un bosc d’alzines i roures. Les brolles d’estepes i brucs, tan abundants, estan desapareixent molt ràpidament cap a màquies i finalment boscos. Els creixenars, bogars i altres comunitats de ribera també van reduint la seva extensió a causa de la regeneració del bosc de ribera.

I en mig d’aquest paisatge que va regenerant-se cap a bosc, queden testimonis d’antics usos i poblaments.

Els més antics solen ser més preuats. En canvi, els més recents, com restes de cabanes i masies de poc valor arquitectònic, solen ser menystinguts.

Tot plegat, tant els elements naturals com els humans constitueix un patrimoni, l’ús, l’estudi i l’observació dels quals ha de ser una base per al desenvolupament

local. Però, cal tenir present la perspectiva diferencial que tenim els ciutadans, ja que la visió que es té de l’entorn pot ser molt diferent en relació amb els llocs o indrets on hem viscut, ja sigui poble, ciutat o a pagès, amb l’entorn familiar i el veïnatge, amb els estudis, amb l’ofici, amb l’edat i amb les aficions i gustos de cadascú. Només, com a exemple, cal preguntar-se les perspectives ben diferents que té la gent d’una pineda, d’una sureda, d’una font, d’un antic forn d’obra, d’una bòvila o d’una masia. És un bon exercici que cal fer, malgrat que les possibles respostes no es poden incloure en aquest breu escrit.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

19

tornar a l’índex 20

Apunts finals No volem acabar l’exposició sense fer unes breus reflexions sobre la natura i el turisme, temes centrals d’aquesta sessió, encara que sigui de manera esquemàtica. Els tres primers apunts fan referència a l’usuari i la resta al gestor, promotor, organitzador o monitor.

1

3

El primer apunt és la clau de molts èxits d’un turisme integrat a la natura. Cal que la gent s’ho passi bé, que es diverteixi i que gaudeixi del que viu, veu i sent.

Sense gaudir no hi ha vida, ni aprenentatge ni ofici.

Cal que la gent se’n vagi satisfeta i s’endugui un bon record. Cal saber combinar adequadament l’esforç, l’observació, la informació o continguts, l’aprenentatge, el gaudi i les relacions de grup, entre altres qüestions que cal tenir en compte.

2 Per assolir una vida plena, cal que s’entengui allò que s’observa. No es tracta pas de fer ciència ni patir per recordar noms i processos. Cal esforçar-se, però l’aprenentatge ve sol amb l’observació tranquil·la i activa. Hi ha tres principis bàsics a tenir present per a una bona observació i aprenentatge: hom s’adona, veu i observa allò que coneix (coneixements previs), allò que espera trobar (preparació) i el que es presenta de manera sorprenent.

tornar a l’índex

4 Qui organitza activitats basant-se en els recursos locals naturals o humans, cal que tingui el convenciment que l’entorn és un recurs econòmic. Ha d’estar ben convençut del que fa i del que ha d’explicar i fer viure als altres. Altrament, no val la pena que s’hi posi.

5

8

Cal que les activitats siguin rendibles per als organitzadors, sense que això impliqui la pèrdua dels valors indicats.

6 Per ser rendible una activitat, cal que estigui ben preparada, amb les idees clares en relació amb els objectius a assolir.

Cal que el personal estigui suficientment preparat en relació amb les tècniques a emprar, amb la direcció del grup i amb el tracte humà, amb els coneixements de l’entorn. Amb bona fe i voluntat, no n’hi ha prou.

7 Cal una infraestructura adequada en relació amb les necessitats de l’activitat.

I, per acabar, cal tenir present que arreu hi ha indrets interessants, només cal saber-los descobrir. Els tòpics famosos de la natura no sempre corresponen als indrets més interessants. Això pot aplicarse al Montseny i al Vallès. Al Baix Montseny hi ha elements naturals i humans, i paisatges d’alt nivell que permeten dur a terme un turisme de natura d’interès.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

21

tornar a l’índex 22

1 DINÀMICS Esports Escola Ginebró. Llinars del Vallès i Cardedeu.

Nova oferta formativa: estudis i cursos (cicles formatius de turisme, ensenyaments esportius de règim especial i certificats de professionalitat) que puguin completar l’oferta existent. Es fa conjuntament amb l’Escola Sant Gervasi.

L’Escola Ginebró i l’Escola Sant Gervasi estan preparant una oferta de cursos de qualificacions i certificacions professionals a través de l’entitat DINÀMICS Esports, per tal de qualificar persones professionalment en l’àmbit esportiu i del turisme vinculat amb l’entorn.

Bones pràctiques i experiències innovadores territorials

Entitats i organitzacions promotores DINÀMICS Esports, com a projecte educatiu cooperatiu, neix fruit de la convergència de les cooperatives Escola Sant Gervasi i Escola Ginebró, de llarga i reconeguda trajectòria, dedicada a l’educació i formació de les persones, amb l’objectiu de formar i qualificar professionalment a grups de persones i col·lectius que estiguin interessades en la millora de l’ocupació en l’àmbit esportiu i del turisme vinculat amb l’entorn.

Partint de l’experiència d’aquestes entitats, DINÀMICS Esports es vol estructurar com una proposta que generi formació, ocupació i més i majors oportunitats professionals al voltant de l’oferta d’activitats i serveis relacionats amb el medi natural i la realització d’activi-

tats esportives a l’aire lliure, ampliant i diversificant l’oferta turística territorial.

En compromís amb l’entorn natural i el patrimoni cultural, DINÀMICS Esports, es posiciona com a vehicle per participar activament com a centre de formació especialitzat en la promoció activa de l’activitat física, de manera sostenible i saludable, i que potenciï una nova concepció de l’ús i realització d’activitats, més social i menys competitiva.l·laboradores

tornar a l’índex 23

Entitats col·laboradores

Té relació comercial amb la botiga El Corredor de Llinars del Vallès, El Món i Illa Sport de Granollers, i també amb altres col·laboracions, com per exemple la Fundació Pere Tarrés, l’editorial Alpina, etc.

A més a més, l’escola té conveni de pràctiques amb les entitats següents: Ajuntament de Cardedeu, Auto Sant Celoni SA, Centre logístic de DIA, Gutermann SAU, Hospital de Sant Celoni, INTECAT iStore SL, Intermas Nets SA, ITECNIC, Lana2 SL, Magneti Marelli España SAU, Petronas Lubricants Spain SLU, Punda Line SL, Qualita Solutions & Consulting SL, Salicru SA, Santa & Cole Neoseries SL, Saytel, Servicios Informáticos SA, Smartech GR5 SL, Specialisterne SL, Tks, Virtual Domus SL, Ajuntament d’Hostalric, Ajuntament de Montornès del Vallès, Alwaysoccer, Associació Esportiva Penya Esplugues, Bosc Vertical, CEM les Franqueses, CF Palautordera, CIJ Esplaia’t, Club Bàsquet Cardedeu, Club Bàsquet Granollers, Club Futbol Palautordera, Club Esportiu Llerona, Club Es-

portiu Sant Celoni, Club Handbol Canovelles, Club Natació Granollers, Descobrir Món, Institut Torre Roja, Gestió Didàctica SL, Gimnàs Sant Jordi, IGE BCN Sl, Thalassa, L’Esportiu de Llinars del Vallès, Lleure Activity, Llinarsport, Mestres Activitats, Mètric de Sant Celoni, SEL Lleure i Unió Esportiva Breda.

Què aporta al territori L’Escola Ginebró aporta al territori en el qual desenvolupa la seva activitat, una formació de qualitat i de respecte vers l’entorn i la comunitat, i amplia l’oferta de qualificació professional i genera noves maneres potencials d’aprofitar nous filons d’ocupació relacionats amb el medi ambient i les activitats a l’aire lliure.

Descripció DINÀMICS Esports es vol constituir en un referent per a totes aquelles persones, empreses i organismes públics que necessitin aplicar estratègies d’aprenentatge permanent, formació i qualificació professional, així com la generació d’ocupació i oportunitats professionals en àmbits esportius i de turisme relacionats amb la baixa i mitjana muntanya, col·laborant de manera permanent i continuada amb l’Administració pública i el món empresarial, per tal de donar sortida a les necessitats reals del territori.

Aspectes diferenciadors i innovadors L’aspecte diferenciador de l’Escola Ginebró és la seva oferta integrada de la formació professional, formació professional reglada i formació ocupacional, qualificacions i certificacions professionals; i, en el marc de DINÀMICS Esports, poder reforçar i millorar les pròpies possibilitats empresarials relacionades amb el medi natural i l’esport del territori, ampliant les competències professionals i la disponibilitat de nous perfils i personal qualificat en aquests àmbits.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

L’Escola Ginebró té signats convenis de col·laboració amb la Universitat de Vic, l’empresa Llinarsport SL, que gestiona L’Esportiu i el CN Granollers. També comparteix projectes de formació amb l’Escola Sant Gervasi de Mollet.

tornar a l’índex 24

2

Ubicació

«El Montseny 3.0: comercialització de serveis i paquets turístics online»

L’oferta engloba el conjunt del territori del Parc Natural del Montseny i el seu entorn.

Creació i diversificació de nous paquets turístics per comercialitzar mitjançant les pàgines web:

Període de l’oferta

www.turisme-montseny.com www.turismevalles.com

Els paquets promoguts són un combinat força variat pel que fa a la tipologia d’activitat, ubicacions, perfils i medis, i que actualment són: Escapades al Montseny, Endolça’t al Montseny, La vida a la granja en família!, Naturalment Montseny!, Practica el tir a l’arc al Montseny!, Multiaventura al Montseny!, Regals de la natura, Cicloturisme al Montseny, Relaxa’t al Montseny!, Benestar al Montseny, Circ i natura, una màgica aventura!, A cavall del Montseny, Coneix el Montseny més ecològic.

Tot l’any, menys el Circ i natura…, que es realitza durant el festival del Circ Cric.

Entitats i organitzacions promotores

Turisme Montseny amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Entitats col·laboradores Ademc Itineraris Montseny, La Morera, Restaurant la Fonda, Apartaments Cal Ferrer, Vallflorida Xocolaters, Can Marc, Circ Cric, Aula d’Entorn Rural Can Turró, Restaurant La Vall del Montseny, Restaurant Can Nofre, Somlom, Montseny Aventura, Hotel Can Vila, Hípica Can Vila, Salgot, El Bellver, Viatges Tocasons, Viatges Plus, Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona, Parc Natural del Montseny.

Descripció Acció dirigida al públic familiar, parelles i sènior. Són paquets creats entre empresaris de l’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny amb l’objectiu de dinamitzar econòmicament els empresaris de l’Associació i, en conseqüència, també el Parc Natural del Montseny.

Es vol incrementar el nombre de visitants i turistes que vénen al Parc Natural, oferint una sèrie d’activitats organitzades i diverses, que permetin absorbir diferents tipologies de perfils de públic, amants del medi natural i del lleure en aquesta tipologia d’indrets.

L’objectiu és que el visitant o turista gaudeixi d’unes experiències úniques en una reserva de la biosfera com és el Parc Natural del Montseny, amb una clara visió sostenible, social i responsable.

tornar a l’índex

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament i millores

Aquesta experiència és la primera vegada que es porta a terme a través d’un teixit empresarial com és Turisme Montseny. Amb aquests paquets turístics, a part de comercialitzar-los a través de la pròpia pàgina web de l’associació (www.turisme-montseny.com), també s’ha iniciat l’experiència de comercialitzar-los a partir de la plataforma de Turisme Vallès (http://www.turismevalles.com). Aquesta és una plataforma molt novella que pretén donar a conèixer l’oferta turística de la destinació del Vallès Oriental i dinamitzar el territori.

Les dues pàgines web estan relacionades i fàcilment es pot anar d’una a l’altra.

En relació amb els paquets turístics, alguns d’ells són pròpiament paquets ecoturístics, on les empreses que en formen part estan treballant en l’adhesió a distintius de qualitat (com són el SICTED o la Carta Europea de Turisme Sostenible). Per tant, els objectius de les empreses participants són comuns i permeten transmetre un missatge clar i concís als turistes o visitants potencials al voltant del tipus de turisme que es desitja al territori i de la seva capacitat per innovar i desenvolupar noves ofertes.

Pel que fa als aspectes millorables, en aquests moments en podem trobar uns quants, ja que ens trobem davant d’un projecte molt nou al qual li cal rodatge i experiència per reeixir. Estem en un punt a on els empresaris turístics de la comarca han d’incorporar la informació referent als seus negocis. Aquest procés és lent i requereix un seguiment per part de l’Administració, perquè sigui possible. A partir d’aquest punt caldrà treballar conjuntament amb tot el sector per a la creació de paquets turístics.

Un aspecte diferenciador important se centra en la col·laboració entre l’associació d’empresaris turístics del Montseny i el Consell Comarcal del Vallès Oriental com a administració supramunicipal. A partir de la plataforma web de Turisme Vallès s’obre l’oportunitat de comercialitzar tota mena de productes i paquets turístics, i sobretot de crear-ne de nous amb altres agents públics i privats de tota la destinació turística del Vallès Oriental.

Quan el projecte sigui prou madur, pensem que pot ser extrapolable a tota la província de Barcelona, com una central de reserves única que permeti als turistes poder fer reserves en destinacions de tot allò que vulguin dur a terme a la província de Barcelona. Cal treballar de manera conjunta amb totes les destinacions turístiques de la província de Barcelona per poder assolir aquest objectiu.

Què aporta al territori Les aportacions d’aquest projecte al territori són múltiples: Treball col·laboratiu entre l’àmbit públic i el privat Dinamització econòmica del territori Increment de l’ocupació en aquest sector econòmic Coneixement per part dels habitants del Parc Natural de totes les activitats que es porten a terme i, per tant, increment de la cohesió social d’aquest territori Pedagogia vers els turistes o visitants en relació amb la necessitat de preservació de l’entorn

* * * * *

La creació d’aquesta plataforma web és un primer pas.

El següent pas i molt important és dur a terme diferents sessions de treball amb els empresaris turístics de tota la comarca, que permeti la creació de nous paquets turístics per dinamitzar la destinació.

En relació amb els paquets pròpiament, les dificultats sorgeixen sovint en el preu, ja que a vegades aquest acaba essent elevat, un altre inconvenient pot ser la disponibilitat d’accés al paquet ofert, perquè alguns d’aquests paquets no es poden realitzar tot l’any, i, per últim, també cal senyalar de vegades els requeriments d’un nombre mínim de persones per poder contractar el paquet.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Altres aspectes descriptius

25

tornar a l’índex 26

Cultura Art Patrimoni

La cultura al servei del desenvolupament sostenible

Conferència a Llinars del Vallès, el dia 19 de maig del 2015

2.2

Autor: Lluís Garcia Petit

arqueòleg de formació, que actualment treballa de consultor en temes de patrimoni cultural.

Va ser un dels autors de la carta arqueològica del Vallès Oriental, la primera que es va fer a Catalunya el 1984, i ha dirigit el Departament de Patrimoni del

Centre UNESCO de Catalunya fins al 2012. Des d’allà va promoure l’aplicació a Catalunya de les convencions de la UNESCO, especialment la Convenció del Patrimoni Cultural Immaterial i va ser un dels coordinadors de l’Inventari del patrimoni cultural

immaterial de la Reserva de la Biosfera del Montseny. És president de l’Associació Catalana de Bioarqueologia, historiador de l’alimentació i estudiós (teòric i pràctic) de la cuina tradicional.

tornar a l’índex

Elements per a la reflexió i l’actuació sector del patrimoni cultural també deixen clar que es vol potenciar el desenvolupament del sector cultural.

Que la cultura pot contribuir al desenvolupament d’un territori i d’una comunitat humana també és clar per a l’Organització Mundial del Turisme, que des de fa dècades promou el concepte de ‘turisme cultural’. Així mateix, el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea posa èmfasi en la promoció de la cultura com a factor de desenvolupament. A casa nostra, el Pla Estratègic de Cultura Catalunya 2021 i l’Informe estratègic del

A més, en les polítiques, públiques o privades, sobre la cultura destinades al desenvolupament, cal tenir una visió holística i a llarg termini que garanteixi un equilibri entre els diversos aspectes (econòmics, ambientals, socials) del desenvolupament sostenible.

Això requereix un ampli consens polític i social, i la implicació de tots els agents interessats: institucions, experts, associacions… En aquest sentit, existeixen

Tanmateix, quan es parla de cultura, d’art o de patrimoni cultural des de les institucions internacionals i també des dels propis sectors implicats, sovint els conceptes no queden clarament delimitats i s’alimenta una confusió que pot acabar donant lloc a mesures inadequades. Hem de ser conscients que no tot l’art és patrimoni, que el patrimoni no és només art, que no totes les expressions, manifestacions o produccions culturals són art ni són patrimoni.

nombrosos documents internacionals, normatius o orientatius, que poden ajudar a resoldre uns problemes que són d’abast mundial.

Al Baix Montseny hi ha un ric patrimoni arqueològic i arquitectònic, amb algunes peculiaritats com els abundants monuments megalítics o els nombrosos pous de glaç. La seva població també manté viu un patrimoni cultural immaterial que parcialment ja ha estat recollit en l’Inventari del patrimoni cultural immaterial de la Reserva de la Biosfera del Montseny. Tot aquest bagatge, juntament amb una creativitat artística contemporània que fa de pont entre el passat i el futur, representa un enorme potencial de desenvolupament que la ubicació geogràfica i l’entorn natural encara enriqueixen.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Des que va sorgir, el 1987, el concepte de ‘desenvolupament sostenible’ ha anat evolucionant per abastar també aspectes socials i culturals que donin sentit humà a un desenvolupament econòmic respectuós amb el medi ambient. Avui, que l’ONU està preparant l’agenda de desenvolupament post 2015, es parla d’un ‘desenvolupament inclusiu, sostenible i centrat en l’ésser humà’. En aquesta nova perspectiva, la cultura apareix clarament com un factor de desenvolupament, d’acord amb l’informe dirigit al secretari general de l’ONU, titulat «Assolir el futur que volem per a tothom».

27

tornar a l’índex 28

1 Teatre Auditori de Llinars del Vallès (Ronda Sant Antoni, 19. Llinars del Vallès)

Creació d’un equipament públic que permeti oferir una programació artística cultural, constant, equilibrada, multicultural i diferenciada segons l’època de l’any: tardor, hivern, primavera i estiu.

Promoguda per l’Ajuntament de Llinars del Vallès.

Bones pràctiques i experiències innovadores territorials Descripció El Teatre Auditori de Llinars s’inaugura amb la primera obra el 21 de març del 2015.

Les línies d’actuació actual són aquestes: d’acollida de les entitats del municipi. Aquesta és una de les línies princi* Casa pals del TA: ser la seu i l’espai on les entitats del municipi assagen, treballen i «viuen». Actualment un total de nou entitats del municipi hi assagen, hi ballen, hi preparen i comparteixen l’espai. També escoles, empreses, associacions i entitats de Llinars usen el TA puntualment perquè aculli festivals de fi de curs, entrega d’orles, activitats educatives, concerts i d’altres.

Aula de teatre: el Teatre Auditori de Llinars obre les portes a l’aprenentatge de l’activitat teatral amb una aula de teatre que pretén fer gaudir i ensenyar l’art del teatre.

Programació estable: la voluntat i la realitat d’oferir al públic espectacles de qualitat de tots els gèneres escènics. Durant el 2015 un total de 36 espectacles en programació externa hauran trepitjat el teatre.

* *

tornar a l’índex

Què aporta al territori

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament

El Teatre Auditori neix com un equipament al servei de la ciutadania de Llinars, per oferir cultura i acollir les seves entitats, per crear dinàmiques d’arts escèniques, per oferir una programació teatral de qualitat i per acollir la vida cultural del municipi, relacionada amb aquesta mena d’instal·lació i la seva projecció exterior.

I, en un futur, al més aviat possible, obrir-se a la col· laboració amb altres iniciatives comarcals semblants.

L’Auditori vol anar més enllà de l’oferta de programació artística i convertir-se en un centre referent del talent artístic local i de proximitat, no només donant cabuda i promoció a les iniciatives artístiques dels grups amateurs locals, sinó que també vol ser un centre d’acollida i promoció de grups d’espectacles professionals on hi participin actius locals tant com a actors, directors, escenògrafs i altres perfils professionals complementaris del món del so i la imatge.

Diversificar la seva oferta i explotar les diverses potencialitats dels propis espais de l’Auditori amb el lloguer d’espais per a empreses i entitats fora de Llinars per a les seves activitats i programacions Desenvolupar una oferta de programació de cinema, promovent i creant coproduccions i residències d’artistes, ampliar l’aula de teatre per a les iniciatives amateurs de la comarca, col·laborar amb altres iniciatives i espais existents al territori, etc. Hi ha una clara voluntat de poder arribar a ser un referent cultural del Baix Montseny.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

29

tornar a l’índex 30

2 Escola Municipal de Música

Descripció L’Escola de Música, ubicada a Llinars del Vallès, duu a terme una activitat emprenedora que dinamitza a 200 alumnes i implica a un equip de professors molt qualificat.

L’Escola de Música de Llinars és gestionada per la Societat Coral Amics de la Unió des del curs 2012/13, i s’ha aconseguit un increment en el nombre d’alumnes, que ha passat de 30 a 200. L’activitat utilitza les instal· lacions de Can Lletres i del CEIP Damià Mateu a Llinars del Vallès. Les classes als centres s’imparteixen de setembre a juny.

L’Escola pretén oferir a Llinars del Vallès i al seu entorn una formació musical adaptada als plans d’estudis reglats. Fomentar entre els alumnes i les seves famílies l’interès per la música i la cultura en general. Dotar l’Escola de cors i orquestres de bon nivell musical participant així com de l’enriquiment de l’oferta cultural local.

tornar a l’índex

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament

En tots els àmbits de les arts, hi ha projectes que socialitzen el patrimoni cultural i artístic, posant-lo a l’abast de la societat, i que fomenten al mateix temps la creació, donant-li suport, visibilitat i circulació entre els diferents públics d’una comunitat als quals s’adrecen.

El fet de definir-se com una escola coral vol dir que la participació en cors és prioritària per a tots els alumnes de l’Escola de Música, ja que l’objectiu principal de l’associació és la promoció de la música coral de qualitat. Volen propiciar la vinculació i les confluències entre unes creacions culturals i artístiques i els seus públics, els quals, gràcies a aquest encontre, les fan seves bastint, a poc a poc, i de maneres molt diverses, un patrimoni en comú i una cultura compartida.

L’Escola Municipal de Música de Llinars del Vallès té impacte en el territori del Baix Montseny i també és una eina de dinamització i projecció internacional del Teatre Auditori de Llinars, gràcies a les sinergies, intercanvis i economies d’escala que es produiran.

Algunes d’aquestes pràctiques culturals, a més, tenen la voluntat d’anar més enllà i no només treballen per al present, sinó també, i sobretot, per al futur. Són les que vinculen les arts i la cultura amb l’educació. Són les que treballen per enfortir la relació entre obres i públics, afavorint la professionalització dels agents i protagonistes culturals. Són aquelles pràctiques i iniciatives que no s’acontenten amb l’estat actual de les coses, sinó que s’esforcen per millorar les condicions de producció creativa, i que tenen, en resum, la voluntat de deixar al seu darrere una societat millor, i més imbricada amb les pràctiques culturals i artístiques. El projecte de la Societat Coral Amics de la Unió-Escola Municipal de Música de Llinars va néixer amb aquesta voluntat i treballa sempre per a la integració de les activitats de l’Escola de Música en el teixit associatiu i cultural de Llinars del Vallès, el seu entorn i el Vallès Oriental. La preparació dels instrumentistes que ho vulguin per accedir al grau mitjà reglat del Conservatori Municipal Josep M. Ruera de Granollers o de qualsevol altre conservatori de grau mitjà reglat.

La creació del Teatre Auditori de Llinars del Vallès ha permès participar en la seva vida cultural i realitzar un gran nombre d’actuacions, tant d’àmbit coral com instrumental, fent participar els seus alumnes en unes instal·lacions excepcionals que realcen el treball musical realitzat des de l’Escola de Música i promouen l’oferta cultural al poble i a tot l’entorn territorial.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Què aporta al territori

31

tornar a l’índex 32

3 Centre d’Art La Rectoria (Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada)

Descripció El Centre d’Art La Rectoria va néixer com una entitat privada sense ànim de lucre amb l’objectiu de conciliar les arts, les noves tecnologies i la natura. Havia de ser un lloc de residència i de treball per a artistes, escriptors i investigadors. Ser una plataforma d’expressió, desenvolupament i pensament de l’art contemporani, amb la voluntat de dinamitzar l’entorn immediat amb la col·laboració dels artistes. Una tasca d’àmbit local, d’intercanvi nacional i dinàmiques internacionals que es realitza mitjançant tres pilars bàsics: la producció (creació artística), la formació (cursos) i la difusió (exposicions). Conseqüentment, amb aquest plantejament, el Centre d’Art La Rectoria propicia la trobada d’artistes de diferents disciplines, durant un temps limitat, per realitzar un projecte i intercanviar experiències, i amb aquesta finalitat oferir als creadors la possibilitat d’estades al centre.

Al mateix temps, i amb la mateixa finalitat, convoca anualment beques de residència. La transformació en fundació (2011) va ampliar els seus objectius oferint també beques residència a intel·lectuals i científics per elaborar o donar forma als seus projectes, i potenciant l’estudi i divulgació del territori que l’acull, el Montseny, reserva de la biosfera.

tornar a l’índex

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament

Dinamització cultural a través de les seves activitats: la convivència amb artistes vinguts d’arreu del món per realitzar projectes, exposicions de diferents artistes i àmbits de creació, oferta de cursos i tallers, concerts, xerrades…

Dur a terme intercanvis culturals d’artistes o persones interessades en les arts plàstiques o la cultura, tant en l’àmbit local, autonòmic, estatal com internacional. Desenvolupar l’art i la cultura en totes les seves manifestacions, però molt especialment les arts plàstiques que puguin ser un focus de referència cultural des de Sant Pere de Vilamajor.

Divulgar i ensenyar la realitat natural, històrica i humana del Montseny mitjançant activitats que facilitin una visió global d’aquest territori.

Promoure el manteniment i la recuperació de la memòria històrica i cultural del municipi de Sant Pere de Vilamajor, des de la pròpia Fundació i en col·laboració amb l’Ajuntament, amb organitzacions, persones o entitats interessades en dur a terme aquesta tasca.

Divulgar i ensenyar la cultura i l’art, i els seus diferents vessants, i la seva promoció, entre els nens, com un mitjà assistencial per al desenvolupament de la infància, a través de cursos, seminaris, tallers, trobades, estades, conferències, etc., així com fomentar la producció artística i la interrelació d’artistes que comencen o estan ja establerts.

Proporcionar una estada als artistes i investigadors perquè puguin desenvolupar les seves creacions.

Promoure la comercialització, directament o mitjançant tercers, de la producció artística, generant activitat econòmica i intercanvi, estimulant un turisme de qualitat.

33

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Què aporta al territori

tornar a l’índex 34

4 Festa medieval del Vilamagore Sant Pere de Vilamajor

Descripció Una de les actuacions culturals-turístiques més emblemàtiques de Sant Pere de Vilamajor és la festa medieval del Vilamagore, que ja compta amb més de vint anys d’història i que se celebra entre els darrers dies de juny i el principi de juliol. En aquesta festa es recreen els fets històrics de la vila entre els segles X i XII, quan hi havia un palau dels comtes de Barcelona que era l’enveja de les viles veïnes. En el segle XII Vilamajor, juntament amb Cardedeu i Tagamanent, era una de les batllies més riques del territori del comte de Barcelona, amb un batlle que era l’encarregat de mantenir l’ordre i de cobrar les rendes. Segons un memoràndum conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de les despeses fetes al palau, entre el juny del 1156 i l’abril del 1157, hi ha documentada l’estada de més de cent persones de diferent condició social: ambaixadors d’altres terres, mercaders, jueus, sarraïns, pelegrins, soldats, etc. Però els hostes més destacats van ser el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, i la seva esposa, la reina Peronella. I, fins i tot, alguns historiadors defensen la possibilitat que el seu fill, Alfons I, hagués nascut a Vilamajor.

El palau comtal va tenir una gran importància en el creixement de la vila, va permetre que hi hagués un mercat i que al seu voltant anessin creixent tot un seguit d’oficis artesans. Fins que el terratrèmol del 1448 va enderrocar-lo i només en queda dempeus la Torre Roja (l’actual torre del campanar) com a testimoni d’aquella època.

La festa medieval ens acosta al passat de Vilamajor mitjançant diverses activitats: mercat medieval, bitlles catalanes, arquers, templers, tallers infantils, danses, timbalers, teatre, justes de cavalls, danses, actuacions de música i de la coral del Vilamagore, timbalers… a més a més de l’obra de teatre basada en el llibre Confidències d’una reina, de Teresa Sagrera, adaptada per Jaume Baucis.

L’associació Vilamagore Medieval compta amb la participació de centenars de voluntaris que treballen durant mesos per tirar endavant aquesta festa, així com amb el suport de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor i la Fundació La Rectoria de Vilamajor Fundació Privada.

tornar a l’índex

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament

La recreació històrica medieval constitueix un element d’atracció de turisme cultural i de qualitat interessat en el foment de les arts, l’artesania, els productes alimentaris tradicionals i la història.

Desenvolupar les arts escèniques amb la voluntat que la festa medieval del Vilamagore pugui ser un focus de referència cultural des de Sant Pere de Vilamajor.

Generar activitat econòmica i intercanvi; estimular turisme de qualitat mitjançant la representació teatral, espectacles musicals i artístics; així com, promoure la participació d’artesans i elaboradors de productes tradicionals del nostre entorn.

S’estimula l’activitat cultural i social relacionada amb l’art i la cultura, fomentant seminaris o tallers d’art vinculats a la festa del Vilamagore com a centre d’interès, eina de dinamització i participació per a l’educació, la creació i la recerca artística i cultural.

Promoure el manteniment i la recuperació de la memòria històrica i cultural del municipi, amb el suport del Centre d’Estudis Municipal de Sant Pere de Vilamajor.

35

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Què aporta al territori

tornar a l’índex

Alimentació, gastronomia i hostaleria

36

Conferència a Llinars del Vallès, el dia 17 de juny del 2015

2.3

Agroecologia, alimentació i terra Autor: Jordi Puig Roca

ambientòleg llicenciat l’any 2000. És doctor en Ciències Ambientals, especialitzat en Canvi Climàtic i Canvi Global Ambiental. També té un màster en Prevenció de Riscos Laborals. Ha treballat en el camp de la sostenibilitat i la gestió municipal, així com a l’Administració pública (Generalitat de Catalunya, departaments de Medi Ambient i Presidència).

Actualment, investiga a l’ICTA (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB) en el camp de l’agrobiodiversitat cultivada. És membre del Consell Assessor de la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya.

Ha publicat diversos articles científics, alguns d’ells en revistes d’impacte internacional.

Ha col·laborat en diverses publicacions, revistes… i és autor o coautor de diversos llibres en el camp del patrimoni natural i cultural.

tornar a l’índex 37

En primera instància, es van definir els conceptes bàsics de la ponència, seguint un esquema concèntric on el territori era el centre, el suport físic, l’espai productiu, però també, el reservori d’elements patrimonials. Seguidament, es va aprofundir en el concepte d’agroecologia com el sistema productiu primari que garanteix no només la producció respectuosa amb la salut, sinó també la conservació del patrimoni vinculat al món rural, amb la participació de les comunitats locals. En darrer terme, es va parlar d’alimentació com a concepte global i aglutinador del vessant social, lligada a la producció primària i que incorpora consumidors, productors i l’acció del consum responsable.

A partir d’aquesta conceptualització, es van desgranar aquests conceptes clau:

1 A l’apartat de terra es va contextualitzar la biogeografia comarcal marcada, especialment a la zona del Baix Montseny, per un ric i complex entramat d’espais agroforestals segmentats per una potent xarxa de torrents que li atorguen una riquesa i singularitat patrimonial màxima. Malgrat aquesta vàlua inqüestionable, es va indicar la pèrdua del valor del sòl agrícola de les darreres dècades per passar d’un recurs productiu a un d’especulatiu, marcat per un monocultiu de cereal minimitzador d’inversions productives i de capital humà.

2 En parlar d’agroecologia, es va contextualitzar com el model productiu que ha de substituir l’actual model decadent i marcat de relleu generacional. Aquest nou sistema agroecològic s’ha de sustentar en la reducció del consum de recursos, en la seva proximitat, en productes d’alt valor afegit, a poder ser ecològics, i, en darrer terme, en la integració de la comunitat local en la presa de decisions i en el manteniment del patrimoni agrari associat.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

La ponència realitzada es va centrar en el sector primari, el territori i el model d’alimentació de l’àmbit, com a agents i elements bàsics d’una futura diversificació econòmica i social basada en la conservació del patrimoni natural, històric i etnològic.

tornar a l’índex 38

Un cop desgranats aquests conceptes clau, es va parlar de diverses experiències comarcals de reeixit èxit, que poden contribuir a implementar aquest nou model al Baix Montseny.

1 En primer terme, es va explicar el paper de Llavors Orientals, una entitat sense afany de lucre que ha estat clau en la recuperació del patrimoni lligat a les varietats locals d’horta i de fruiters de la comarca. Es va constatar que el Baix Montseny és una de les zones més riques amb aquest patrimoni i es van esmentar diverses troballes que s’havien realitzat a la zona. El cas més paradigmàtic va ser l’Etern Verdaguer, un pagès de Llinars que durant dècades va conservar un arsenal de més de vint varietats locals que avui s’han estès per la comarca i forneixen d’aliment a nous consumidors.

3 2 També es va parlar de la Fira Lliga’t a la Terra o de la Fira del Tomàquet com a aparadors d’aquest potent mercat agroalimentari local que s’està recuperant.

Es van comentar diversos aspectes que havien estat clau per assolir l’èxit d’aquestes fires, però el de major pes era el fet de tractar-se d’un moviment que va començar des de baix i que havia anat ascendint fins entrar a l’agenda política.

En aquest context es va parlar del Banc de llavors del Vallès, com una iniciativa per conservar el patrimoni agrogenètic també de la zona del Baix Montseny, i com a exemple de col·laboració entre entitats i institucions públiques i privades.

4 En darrer terme, es van exemplificar dues iniciatives que lliguen la part productiva amb el consumidor final.

Es tracta de la Magrana Vallesana, una associació de consumidors de 250 famílies que s’ha autoorganitzat per tal de poder comprar directament als productors i garantir productes ecològics, de proximitat i a un preu just per als consumidors. En aquest mateix ordre d’exemples, es va comentar el paper de Cuina VO, una associació de restauradors que s’ha unit per tal de donar visibilitat als seus negocis, però, per sobre de tot, per promoure el producte de la comarca.

tornar a l’índex

Aquests exemples van servir per constatar que el Baix Montseny ja forma part d’aquests projectes, malgrat que el territori en tingui més o menys grau de consciència, i que la xarxa del Baix Montseny hauria de vetllar per potenciar la seva implicació en aquests exemples exitosos, afavorir-ne la seva rèplica a escala local o establir els mecanismes per tal de fomentar estructures socioeconòmiques que siguin capaces de generar-los per si mateixes.

Finalment, les conclusions de la ponència, comunes amb les del doctor Josep Maria Panareda, anaven enfocades a diversos eixos d’actuació clau:

1 En primer lloc, la promoció del producte primari del Baix Montseny, ja sigui transformat o no, d’una manera unitària, per tal d’arribar als consumidors de la zona, però també als de l’àrea metropolitana.

D’aquest eix se’n derivaven altres propostes més lligades a una marca, a una transformació directa per part dels productors per integrar el valor afegit de la cadena de producció, etc.

2 El segon gran eix era la diferenciació dels productes primaris a partir del potent i ric patrimoni genètic de varietats locals d’horta, cereals i fruiters de la zona. Aquest eix, molt vinculat amb l’anterior, apostava per la recerca de varietats locals i dels seus coneixements de maneig associats per a la promoció de la producció agroecològica i, en definitiva, per obtenir productes d’una qualitat excepcional que tinguessin un nínxol de mercat propi i segmentat de la gran producció.

3 El tercer gran eix s’enfocava al coneixement i a la formació com a estratègia per capacitar nous productors i educar consumidors en un sistema agrosocial de proximitat on l’alimentació deixava de ser una cosa supèrflua i secundària per ser un dels pilars de la societat.

Com a conclusió final de la ponència, es va poder constatar que el paisatge, la gastronomia, la producció primària i la conservació del patrimoni no deixen de ser la visualització territorial, sensorial i culinària d’un model social de relació amb l’entorn.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

39

tornar a l’índex 40

Bones pràctiques i experiències innovadores territorials

1 Granja Can Bordoi i la seva formatgeria Sant Antoni de Vilamajor (entre els termes municipals de Sant Antoni de Vilamajor i Cardedeu).

Ubicació

41º39’22”N i 2º22’7’’F. La Granja Can Bordoi està oberta tot l’any; tant per a visites com per a activitats, cal concertar cita prèvia.

Col·labora amb

el Consorci de Turisme del Vallès Oriental

Descripció La Granja Can Bordoi i la Formatgeria Mogent són dues empreses familiars que, de generació en generació, treballen en l’agricultura, la ramaderia, la transformació de productes làctics i la seva venda. Actualment hi treballen tots els membres de la família i arriben a donar feina directament a deu famílies més, a part dels que poden beneficiar-se’n indirectament.

Ofereixen un ventall de propostes diferents, relacionades amb el món rural, combinant la seva oferta d’activitats per a les seves visites.

tornar a l’índex

Què aporta al territori

Les activitats que es realitzen a la granja estan dirigides a qualsevol grup d’un mínim de 15 persones, ja siguin escoles, famílies, associacions, etc. Cada grup és diferent i ens adaptem a ell, des del punt de vista comunicatiu i del llenguatge.

Des del treball directe productiu i la combinació amb la resta d’activitats, es vol col·laborar en la preservació de l’espai rural, el manteniment i la generació de llocs de treball, de diversos perfils promocionals, i la promoció de la zona del Baix Montseny.

Els més menuts s’emporten l’experiència gratificant de tenir contacte amb els animals, conèixer-ne les característiques i veure què se n’obté finalment. En aquest cas, la llet, i cadascun d’ells pot realitzar el seu propi producte.

Els adults aprofundiran dins del món rural, aprendran coses noves, coneixeran noves tecnologies del sector, realitzaran el seu producte i hi ha la possibilitat de poder fer un tast de formatges elaborats a la mateixa granja.

L’experiència de trepitjar la Granja Can Bordoi és conèixer el desenvolupament del cicle tancat dels seus productes, des d’on es cultiven fins a la seva comercialització.

Aspectes diferenciadors i innovadors La integració de tot el procés alimentari, la possibilitat de veure des del naixement d’un vedell fins al tast d’un formatge, passant per tots els elements que hi intervenen. Un espai a on el visitant pot anar més enllà del consum i conèixer i comprendre els diferents elements que intervenen en el procés productiu del món dels làctics.

Potencialitats de desenvolupament i millores En un futur hi ha la previsió de muntar una zona amb diferents tipus d’animals, ampliar l’oferta de tallers i fer créixer i donar a conèixer la nostra activitat com a centre de divulgació i educació informal en relació amb el món dels làctics i dels seus derivats.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Aula d’Entorn Rural

41

tornar a l’índex 42

2 La Fira del Tomàquet Santa Eulàlia de Ronçana, el mes de juliol de cada any

Entitats i organitzacions promotores

Consell Comarcal, Ajuntament de Santa Eulàlia, Llavors Orientals i Slow Food Vallès.

Descripció Fira encaminada a donar a conèixer l’agrobiodiversitat de la comarca, difonent els seus productes i varietats, valoritzant la seva biodiversitat i la gastronomia relacionada amb aquests productes. La fira té una important part destinada a la venda de planter de tomaqueres, una altra part de la fira consisteix en l’exposició de productors i una altra al tast de tomàquets. La resta està enfocada a xerrades divulgatives i accions de difusió.

tornar a l’índex

Aspectes diferenciadors i innovadors

Potencialitats de desenvolupament i millores

Identificació, arrelament, promoció del producte local i increment de l’autoestima col·lectiva.

Recuperar i disseminar les diverses varietats de planter de tomàquet existents, facilitant el seu accés i la seva distribució a tota mena de públic interessat. Treballar amb varietats locals assentant la producció autòctona i la seva àmplia varietat, aglutinant diversos agents en la gestió de la fira i destacant les contribucions professionals i d’amateurs relacionades amb el món de les llavors i les varietats, de manera altruista i voluntària.

Incrementar el nombre de productors en el projecte, augmentar i reconèixer el major pes dels productors en l’organització, fer créixer el nombre de participants derivat d’un nou emplaçament de la fira en un lloc de major centralitat, i reforçar les accions de comunicació al respecte. Des de la perspectiva territorial, és important potenciar una secció territorial centrada al Baix Montseny.

Espais d’oportunitat per a la dinamització econòmica territorial

Què aporta al territori

43

tornar a l’índex 44

tornar a l’índex 45

Àmbits transversals: formació, cultura de la iniciativa i ocupació-perspectives estratègiques i operatives

3

tornar a l’índex 46

Introducció Els ajuntaments de Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Vilalba Sasserra, després de l’experiència dels pactes territorials per promoure l’ocupació al territori, expressen la seva voluntat de seguir treballant conjuntament per fomentar l’ocupació i, l’any 2013, es firma un conveni de cooperació entre els quatre ajuntaments per gestionar una borsa de treball comuna, a fi de poder compartir recursos i estructurar un punt referent per a l’oferta i la demanda professional al territori, una feina que implica articular un seguit d’actuacions de diversa tipologia:

1 Atenció individualitzada als habitants dels quatre municipis.

2 Participació oberta a l’espai Club de Feina.

3 Participació als tallers que es gestionin des de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Llinars.

4 Coordinació conjunta amb Serveis Socials.

tornar a l’índex

5 Intercanvi periòdic de dades per a usos estadístics o informació general.

6 Contacte amb empreses dels quatre municipis per fomentar la inserció.

7 Derivació de candidats o candidates a ofertes i el seu seguiment.

8 Atenció i suport a persones amb esperit emprenedor.

El conveni ha estat el primer pas per cooperar i realitzar accions comunes en el territori per a la creació d’ocupació i la creació d’activitat empresarial. Fruit d’aquest treball de cooperació es creu d’importància estratègica avançar cap a un model més ampli de treball en la xarxa territorial oberta i flexible, amb l’objectiu, entre d’altres, de poder treballar conjuntament per promoure, a través de la cooperació pública-privada, noves oportunitats empresarials, generadores d’ocupació, iniciatives d’emprenedoria i la millora i ampliació de l’oferta de qualificació professional del jovent, i de la formació continua, i la millora de les competències professionals en el món empresarial, per crear noves sinèrgies amb les activitats emergents del territori.

Com a conseqüència del treball desenvolupat en els seminaris de treball i de les entrevistes realitzades, es proposen diverses línies de treball de futur en aquests àmbits.

Àmbits transversals

47

tornar a l’índex

Territori especialitzat en la formació i l’aprenentatge temàtic

48

3.1

Volem que el Baix Montseny sigui conegut com un territori de formació, tant qualificadora com permanent, i amb la perspectiva de promoure la recerca de noves línies de formació i especialització al voltant, tant d’activitats, si bé tradicionals, amb necessitats d’actualització i modernització,

com d’altres que integrin noves demandes, relacionades amb el medi ambient, l’entorn natural i la producció agroalimentària de productes autòctons i de proximitat, les activitats de lleure i oci i l’esport a la mitja muntanya catalana.

tornar a l’índex

1 Generar una oferta formativa especialitzada en temes agroalimentaris amb cicles formatius de capacitació d’introducció agrària i al món agrari, desenvolupar multiperfils ocupacionals: figura polivalent per desenvolupar diferents tasques complementàries en un entorn agrari que simultaniegi la producció i la transformació alimentària amb les accions divulgatives i d’aprenentatge informal.

3 Facilitar una oferta per formar professionals temàtics i requalificar en activitats de lleure i oci, per a infants, famílies i persones amb discapacitats i altres limitacions, en l’entorn de la mitja muntanya.

2 Promoure una formació centrada en els perfils de tècnics esportius en el medi natural, guies acompanyants a peu i en altres suports, i guies en el medi natural.

Des de la perspectiva metodològica, cal:

1 Promoure la creació de l’escola d’estiu artística Baix Montseny – natura i art.

3 4 Ampliar l’oferta d’estudis musicals i d’altres expressions artístiques culturals.

Estudiar la viabilitat de crear el CFAS (Centre de Formació d’Agricultura Sostenible), com a centre referencial per impulsar mesures i activitats al voltant del món agrari i agroalimentari.

5 Analitzar i reajustar els perfils professionals existents del lleure i activitats d’oci en el medi natural.

2 Desenvolupar el concepte d’Escola Verda cercant finques i terrenys per a la formació i pràctiques in situ.

4 Generar un espai d’intercanvi d’experiències, informacions, trobades professionals i activitats relacionades amb la mitja muntanya, amb entitats territorials i de la resta del país, amb caràcter anual.

Àmbits transversals

Així, des del punt de vista temàtic, es proposa principalment:

49

tornar a l’índex

Territori per emprendre i cultura de la iniciativa

50

3.2

Així, des de les temàtiques a desenvolupar i animar, cal destacar la voluntat de:

1 Crear, en el marc de la xarxa, una plataforma d’atracció de persones i capitals per invertir en el món del lleure i la natura.

Volem un Baix Montseny que serveixi de plataforma i punt de trobada i de llançament de noves actuacions, idees i projectes per emprendre, un entorn facilitador de noves iniciatives tant individuals com col·lectives, generadores d’atracció i interès

per a noves inversions, aparició de noves empreses i de reciclatge i actualització del teixit empresarial existent, des d’una perspectiva de col·laboració permanent entre el món formatiu, el món empresarial i el suport municipal i institucional.

6 Lligar la marca local a productes/cistelles de productes locals o de quilòmetre 0, com a productes i com a activitats, amb la recuperació i valorització de varietats locals. Cartografia de l’oferta i la seva visualització.

tornar a l’índex 51

Promoure rutes i itineraris temàtics i de circuits entre els pobles i amb paratges naturals i punts paisatgístics al territori.

7 Cercar sinergies entre l’oferta existent de lleure i turisme, promoguda per l’entorn empresarial, amb els agents locals, a fi i efecte de poder impulsar la promoció i atracció del territori en noves activitats de lleure i turisme al medi natural, així com en les activitats esportives.

3 Incorporar en els plans d’estudi dels centres formatius referències d’emprenedoria relacionades amb les temàtiques promogudes per aquesta xarxa.

8 Promoure i estendre el model cooperatiu emprenedor i col·laboratiu de treball en xarxa amb el teixit productiu existent, com a noves formes de generar noves empreses i promoure una ocupació estable.

11 Generar un espai d’intercanvi d’experiències, informacions, trobades professionals i activitats relacionades amb la mitja muntanya amb entitats territorials i de la resta del país.

4 Identificar i caracteritzar el producte Baix Montseny com a marca local de reforç.

9 Estudiar la viabilitat d’un obrador comú per a la transformació de productes agroalimentaris amb suport públic per a nous emprenedors i altres productors.

12 Facilitar la relació entre producte local amb consum responsable i saludable en els entorns dels menjadors escolars del territori i en altres serveis públics o privats de prestació de menús.

5 Dissenyar i oferir activitats d’ecoturisme actiu i familiar al territori, cercant lligams amb l’oferta cultural i patrimonial existent.

10 Estudiar la creació d’un viver creatiu multidisciplinari, acollint el bagatge actual d’experiències al territori, relacionant-lo amb l’acollida d’iniciatives emprenedores d’artistes en les seves diferents expressions i d’empreses relacionades amb el món de la cultura, un espai de relació i d’intercanvis, i d’acollida i estades de caràcter formatiu. Un espai per a la creativitat que aculli l’existència de grups de teatre i companyies, escriptors, poetes, lletres, creativitat literària, tallers i seminaris, noves interpretacions, com per exemple la Passió de Llinars, única al VOR.

Àmbits transversals

2

tornar a l’índex

Impuls a l’ocupació

52

3.3

Volem un Baix Montseny d’oportunitats per generar nova ocupació, estabilitzar l’existent i millorar les condicions de treball i de desenvolupament empresarial. Un territori prou atractiu i implicat per capitalitzar el coneixement i la formació del seu jovent, l’experiència

professional generada pel treball constant de diverses generacions del territori, així com per atraure i implicar iniciatives generadores de nova ocupació relacionada amb l’entorn natural, la cultura, la producció agroalimentària i el producte de proximitat, i el turisme.

tornar a l’índex

1 Facilitar l’accés a la informació sobre oportunitats ocupacionals i d’inversió.

La xarxa ha de ser entesa com un espai relacional i de canalització d’informació i presentació d’idees i recerca de socis. S’ha de convertir la xarxa en un punt de captació i redistribució d’oportunitats relacionades amb el món del treball i l’empresa.

3 Impulsar un grup de prospectiva sobre noves ocupacions en el món agrari amb la tecnificació i digitalització, comunicacions i supervisió i control remot.

2 Estudiar els desajustaments existents entre la demanda del món professional-empresarial i els currículums oficials, i la validació o homologació de titulació per accedir als llocs de treball.

S’ha de connectar i ajustar l’oferta i la demanda entre les empreses relacionades amb el món de l’oferta turística i els perfils laborals existents.

4 Reforçar el dispositiu d’acompanyament, orientació i informació ocupacional local.

Des de la perspectiva de promoció de condicions impulsores des del punt de vista estratègic per promoure a mig termini l’ocupació en l’àmbit local, és necessari:

1 Posicionar el Baix Montseny com a centre de referència de la mitja muntanya a Catalunya.

5 Posar en valor l’oferta de patrimoni arqueològic al medi natural.

7 Realitzar l’inventari del patrimoni material i immaterial del territori com a font de noves oportunitats.

2 Promoure els nous formats de paquets turístics.

6 Valoritzar el paisatge del territori i els seus matisos en relació amb les estacions de l’any i la seva influència en la flora i la fauna locals.

Àmbits transversals

Des de la perspectiva del treball de recerca i dinamització de l’oferta i la demanda ocupacional, cal:

53

XARXA ENTORN I LLEURE BAIX MONTSENY

www.xarxamontseny.cat Projecte subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya en el marc dels Programes de suport al desenvolupament local i amb el finançament del Fons Social Europeu