esquitx 43

nĂşm. 43 primavera 2011 3,50

Dissenya el teu ex-libris

Pots guanyar un llib r e imp r e s c inc ib le !

Descobreix l’Esquitx digital!

Direcció: Sònia Delgado Disseny i maquetació: Bartomeu Seguí Redacció: Molinets, 9 - 07320 Santa Maria Tel./Fax: 971 140 906 Adreça electrònica: correu@esquitx.cat www.esquitx.cat Impressió: SA de Litografía ISSN: 1576-8309 Dipòsit legal: B-40456/2000 Preus subscripció per al 2011: 12 € Europa: 15 €

www.esquitx.cat/esquitxdigital

PASSATEMPS

S U M A R I

LES 7 DIFERÈNCIES

número 43 /primavera 2011

1 2 3 4 6 10 12 13 14 16 18 21 22 24 26 28 30

portada sumari ara torn artspace a l’aguait nini i titus teresa la possessa cap de suro d’en xavi demonik això era... neures artur mosca empipadora en jordi el món per un forat cultura per un tub concurs Pol

Vols saber com es fa un llibre?

Un escriptor entremaliat

MM A N O L I L Ó P E Z

Els animals a l’Índia Les xarxes socials

Els copyright d’aquest número pertanyen als seus autors esquitx és una revista associada a l’APPEC, Associació de Publicacions Periòdiques en Català

Solucions al cap de suro de la pàgina 13:

Amb la col·laboració de:

còmic

jaume balaguer

ht t p ://www.jau me b al ag u e r.com /

3

còmic

4

jopsep busquet / pol ht t p ://p ol cu nyat .b l og s p ot.com /

5

VOLS SABER COM

a l’aguait Na Martina, una escriptora consagrada, acaba de tenir una idea brillant i està d’allò més contenta, perquè la seva editora fa estona que l’encalça.

Seu davant l’ordinador i, tac-tac-tac, una paraula darrere l’altra, la idea va prenent forma.

A la fi! Després d’uns quants mesos de feina, na Martina arriba atrafegada a l’editorial per trobarse amb na Guida, una editora molt curosa que se n’alegra tant o més que la mateixa Martina, quan veu el CD que conté la propera novetat editorial!

«Hi va molt, amb el teu estil!», comenta na Guida a n’Àlex, un dibuixant jove i modern que serà l’encarregat de fer les il.lustracions del llibre.

Davant la seva taula de treball, n’Àlex dibuixa, primer a llapis i tot seguit amb l’ordinador, els passatges escollits del llibre, que veritablement és molt divertit!

És un dibuixant molt feiner, però aquesta vegada ha tingut problemes amb l’ordinador i na Guida fa bots d’alegria quan el veu arribar amb la feina acabada.

6

ES FA UN LLIBRE?

àlex fito

ht t p ://www.al e xf i to.com /

«Sort que ja el teníem corregit!», pensa na Guida… Ara a maquetar-lo s’ha dit! Amb aquest text i aquests dibuixos, el llibre serà un best seller!

De bon matí na Guida és a la impremta del senyor Pons, el seu impressor de tota la vida. Ja tenen decidit el gruix del paper i el nombre d’exemplars que editaran. Ara només cal que ho tenguin a temps!

Acaben d’entregar els llibres a la distribuïdora i els camions comencen a repartir-los per totes les llibreries de la ciutat. Aviat el llibre serà pertot arreu!

Els llibreters col.loquen el llibre de na Martina en un lloc preferent de la llibreria. Fa una llegiguera! Sens dubte, és la novetat esperada pels lectors juvenils!

Allà és on el trobaràs, si fas via…!

I, amb una mica de sort, si per la diada de Sant Jordi t’apropes al taulell de la llibreria, potser trobaràs na Martina i n’Àlex dedicant llibres i encantats de conèixer-te!

7

l a t i r a d e . . .

HISTÒRIA D’UN SEGON Vet aquí la història de l’enamorament d’Eliseo i Elena, un cant a la vida que reflecteix la importància de la tenacitat i la força de voluntat. Premi El Barco de Vapor 2010.

A partir de12 anys.

Editat per La Galera. Autors: Jordi Sierra i Fabra / Carlos Velázquez. PVP: 7,95 € LA VERITABLE CONFESSIÓ DE CHARLOTTE DOYLE No hi ha gaires al·lotes de tretze anys acusades d’assassinat, jutjades i declarades culpables. Jo en vaig ser una i intentaré explicar la veritat, tal com la vaig viure. Newbery Honor Book. A partir de 12 anys. L’autor és Avi. Editat per Bambú. PVP: 11,90 € SET RAONS PER ESTIMAR ELS MEUS PARES En Nil escriu en una llibreta set raons per les quals estima els seus pares. A partir d’aquestes explicacions, a poc a poc, el lector va coneixent en Nil i el seu entorn. Premi El Vaixell de Vapor 2010. A partir de 9 anys. Editat per La Galera. Amb il·lustracions de Jordi Vila Delclòs.

PVP: 13 €

LA GRAMÀTICA DE L’AMOR Després de la separació dels seus pares, na Irene ingressa en un internat del sud d’Anglaterra. Allà el professor més estricte de l’escola, i també el més atractiu, s’ofereix a ensenyar-li la “gramàtica de l’amor” a través de l’estudi de set grans novel·les del gènere, d’autors clàssics com Goethe i Jane Austen i de moderns com García Márquez o Murakami.

Mentre l’alumna s’enamora a poc a poc dels seu distant professor, un silenciós pretendent aspira secretament al seu cor.

L’autora és Rocío Carmona, amb il·lustracions de Meritxell Ribas. Editat per La Galera. A partir de 14 anys. PVP: 17,95 € UN DIA SENCER DE BLAT Ramon Arcas torna a Rocalba, un poble dels Pirineus. Allà recorda uns fets de quan era jove i dibuixava per a un reconegut etnògraf.

Durant aquell juliol de 1948, Ramon va dibuixar objectes, figures i paisatges, i va aprendre que si esculls el camí d’estimar el que fas, t’acostes a tu mateix. En aquest viatge reviu les ferides del primer amor. L’autora és Anna Cabeza. Editat per Bambú. PVP: 11,90 €

8

BALEARS. ABANS I ARA 2.

Repassa de forma amena i rigurosa la cultura talaiòtica a les Illes Balears, un dels períodes més interessants de la nostra història. Amb il·lustracions de Quim Bou i texts de reconeguts historiadors de les Balears. Editat per Dolmen.

PVP: 9,95 € ZOMBILLENIUM 1. GRETA Cerques feina i tens un costat sinistre? Aquí t’oferim un contracte indefinit per a tota l’eternitat.

En Zahner no es plantejava canviar de feina ni ser atropellat per una mòmia, un esquelet i un vampir, tots tres treballadors de Zombillenium, un parc temàtic de terror... L’autor és Arthur de Pins. Editat per Estrella Polar.

PVP: 13,95 € MALLORCA 1229.

Jaume el Conqueridor El 5 de setembre de 1229 el rei Jaume I salpa des de Salou, Cambrils i Tarragona amb més de 150 embarcacions per conquerir l’illa de Mallorca als almohades. Amb l’ host viatja Bernat de Santa Eugènia.

L’autor és Oriol Garcia i Quera.

Editat per Casals, SA. PVP: 13,90 €

còmic

10

al garcia / quim bou ht t p ://www.q u i mb o u.com /

11

còmic

12

canizales

ht t p ://www.cani zales.es/

13

còmic

14

guillem dols

ht t p ://s oyane cd ot a.b l og s p o t.com /

15

això era...

olts anys i boooons! Quants en faria? 100! Cent anys?

Sí, el 15 de març de 2011 compliria 100 anys!

Hi ha gent que té sort: en lloc de tenir un dia d’aniversari, en té tot un any! Sí, sí, tot l’any 2011 és el centenari de Joan Castelló Guasch, l’escriptor i investigador que va recollir la major part de rondalles i contes populars d’Eivissa i Formentera. I a qui dediquen tot un any sencer. Caram!!! Devia ser vell, devia dur barba llarga i devia tenir un parlar cerimoniós... Ha, ha... Si et creus això, és que no el coneixies!

Va néixer a la vila d’Eivissa, devora la plaça del Mercat Vell.

Era molt bon esportista. Va ser porter d’equips de futbol. Anava a l’escola del mestre Albert. Per aquell temps hi havia uns seixanta alumnes, tots a la mateixa classe. Imagina’t si es divertien!

De petit era molt entremaliat. Davant un munt de melons apilats, el que més li agradava era agafar el de més avall i... començar a córrer... Ai si l’enganxava la venedora...!

Va començar a treballar amb 12 anys venent diaris, va ser ajudant de farmàcia, pastisser, moliner, i després va treballar als diaris El Resumen i Diari d’Eivissa.

Durant la II República publicà articles de caire social a El Obrero Balear. En un dels articles va criticar la Guàrdia Civil. Eren temps durs entre guerres i el sentenciaren a presentar-se setmanalment al jutjat de Palma. Com que hi havia pocs vaixells entre les dues illes, aquest fet el va obligar a traslladar-se a viure a Mallorca, on va treballar a la impremta Alfa (Palma), de la qual va acabar sent copropietari. Va començar a escriure per comunicar coses que pensava que després desapareixerien. Va recollir cent vint rondalles.

Era un vertader artista: escoltava la gent que li contava les històries, les escrivia, les componia a les màquines de la impremta, les imprimia i en feia els llibres. Tot des del principi fins que arribaven a les nostres mans. I encara no existien els ordinadors!!! Al final d’un llibre hi diu:

àlex fito

Joan Castelló davant l’església de Sant Miquel.

«Aquest llibret de Rondaies i contes d’Eivissa el va escriure en Joan Castelló Guasch, eivissenc i també impressor, que va compondre es motllos de ses pàgines, el va imprimir i el començà a enquadernar es dia 28 de setembre de 1961, a Palma de Mallorca.»

Tu també ho pots fer al final dels teus treballs!

A la seva impremta també hi feia els catàlegs de les exposicions de pintors com Vicent Ferrer Guasch, l’anuari El Pitiús, llibres de cuina, les primeres guies turístiques d’Eivissa i Formentera, i moltes coses més. Va ser promotor, bibliotecari i director de la Casa d’Eivissa a Palma. És el gran mestre de la tradició oral recollida, el que sabia escriure més bé i el més divertit; això el va fer superar altres escriptors molt famosos. Amb 44 anys va rebre el premi de prosa narrativa en el certamen literari del centenari de Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Era casat i va tenir dos fills. La seva filla viu a Mallorca. Era amic de Francesc de Borja Moll, amb qui compartia interessos literaris.

A més, era una gran persona que ha deixat un bon record (a mi també, que el vaig conèixer quan era petita i jo mateixa venia els seus llibres!).

Que t’agradaria començar a llegir? Ja ho crec, ja. Pots començar per Rondaies i contes d’Eivissa, Rondaies de Formentera o les De quan el Bon Jesús anava pel món o fer-te menjars amb receptes del Bon profit o... Uf! Tantes coses! Només s’ha de començar.

Les fotografies pertanyen al llibre de Felip Cirer Costa Joan Castelló Guasch, editat per l’Institut d’Estudis Baleàrics / Col·lecció Màscares, 2009.

Les portades dels llibres han estat cedides per l’Institut d’Estudis Eivissencs.

Idò, no perdem temps. Facem-ho així com diuen les fades eivissenques: “Per la fat i la fa, que ma mare m’ha donat i ma germana m’ha encomanat, que l’ANY JOAN CASTELLÓ GUASCH hagi començat... i amb molta festa sigui celebrat!!”

17

còmic

18

carles aguilar / tomeu pinya ht t p ://www.tome u p i ny a .com /

19

còmic

ARTUR (l’home a qui passen coses rares)

21

tatum

còmic

22

linhart

ht t p ://l i nhart- b l og .b l og s p ot.com /

23

còmic

24

gabi beltran

ht t p ://www.g ab i b e l t ran.com /

josep busquet / pol

25

el món per un forat L’Índia és un país molt gran, tan gran com tres vegades Europa. Hi viuen més de 1.000 milions d’habitants, que parlen més de 18 llengües diferents, totes amb la seva pròpia escriptura, i més de 1.600 dialectes. També hi ha diverses religions, i si bé la majoria d’habitants són hinduistes, d’altres són musulmans, cristians, budistes, jainistes, parsis o sikhs.

L’Índia també té una gran varietat de paisatges, des de selves tropicals fins a deserts, muntanyes gegantines i rius cabalosos. Això fa que hi hagi una rica flora i molta diversitat de fauna.

Davant un país tan enorme i variat, ja us podeu imaginar que, quan un viatger arriba per primer

cop a l’Índia, són moltíssimes les coses que li criden l’atenció. Jo he passejat molt de temps per totes aquelles terres dibuixant tot el que veia. Una de les coses que més em va sorprendre va ser la relació que els seus habitants tenen amb els animals, que són pertot arreu.

La majoria de religions de l’Índia no permeten matar animals i fins i tot molts d’aquests són sagrats —amb el llenguatge ecològic actual els anomenaríem espècie protegida, que no és un mot tan poètic, però que més o menys ve a ser el mateix.

Aquí us present alguns dels animals que he dibuixat viatjant per l’Índia.

al més Les vaques són l’anim egen ss pa sagrat de l’Índia i r rre ca tranquil·lament pel . enmig dels cotxes Està prohibit menjarels ne la carn; per això, les n fa McDonald’s d’allà de rn ca b hamburgueses am pollastre.

La llet de vaca és un a part molt important de la seva alimentació.

En fan formatges, ma ntega, nata, brossat i lassi (una mena de iogurt líquid).

A moltes zo nes rurals enganx en les buines de va ca a les parets i les deixen assecar al s ol.

Als indrets més desèrtics, s ón un bon combustible per fer foc per enc alentir-se i cuinar.

26

ques litzen les va També s’uti i s ro ar c s per estirar el a. rr llaurar la te coren gades els de Moltes de ve b colors, les banyes am i picarols. campanetes

àlex fito tenen un temples Molts de e beneeix agrat, qu elefant s un cop rins amb els peleg a al cap. de tromp a ta de fein Tenen tan ps tenen m e t i n e u q , t benein lavabo; d’anar al un nin per això ollir-ne ga de rec poal s’encarre ts en un a it s s e c e les n l’entrada a fi que no quedi al temple inundada.

Un dels dé us m de l’hinduis és populars me és Gan esa, que té cap d’elefant.

En les grans festivitats, decoren els elefants amb flors multicolors, i fa goig veure’ls.

ells s, els cam Als desert importants lt o sent m n e u n ti n o c port. jà de trans com a mit

Tothom es guanya la vida com pot, i hi ha qu i du una moneia vestida de seda, que fa ballar me ntre toca la flauta.

al humides, l’anim A les zones més l. búfa més comú és el Quan al migdia i lent, no hi ha qu el sol pica de va . riu ns el els tregui de di

Moltes de ciutats són plenes de moneies que corren i boten pels terrats. A qui va despistat, li prenen la bossa del menjar.

Jo havia de vigilar quan dibuixava perquè sempre em volien pispar la capsa d’aquarel·les.

27

cultura per un tub

Na Caterina, l’àvia de na Mercè, ha viscut tota la vida a Banyalbufar. Ha sortit de Mallorca en molt poques ocasions, i sempre que ho ha fet ha estat per anar a Menorca a visitar la seva millor amiga, na Joana. Ella, com na Caterina, també és de Banyalbufar, però fa trenta anys se’n va anar a Ferreries per fer feina de mestra en una escola. Es va adaptar tant al poble que va decidir quedar-s’hi. En tot aquest temps na Caterina i na Joana no s’han vist més de deu vegades, tot i que s’han trobat a faltar cada dia.

Setmanalment s’escriuen cartes per explicar-se com els va la vida, i així se senten més a prop, sobretot quan recorden plegades la infantesa felicíssima que van passar al bell mig de la serra de Tramuntana.

Na Mercè, com la seva àvia, també té una molt bona amiga que viu a massa quilòmetres de distància. Es van conèixer fa uns quants anys a Eivissa un estiu que hi van coincidir mentre feien vacances amb les seves famílies.

Es van avenir molt i d’aleshores ençà no han perdut el contacte. Gairebé cada dia s’envien correus electrònics, es deixen missatges al mur del Facebook o xategen amb el Messenger.

Na Clàudia li escriu des de Sant Francesc i na Mercè ho fa des d’Estellencs. No sempre tenen coses per explicar-se, però es passen hores i més hores prement les tecles de l’ordinador i deixant que avancin les busques del rellotge.

Des que Internet ha entrat a ca nostra hem canviat la nostra manera de viure i relacionar-nos amb la resta del món. Aquesta transformació ha tingut, sens dubte, molts d’aspectes positius. Ara bé, tampoc hi falten els negatius. És per això que cal que fem servir les noves tecnologies amb seny. En unes altres paraules: n’hem de fer ús, però no abús.

28

Les xarxes socials han esdevingut tot un fenomen a Internet. N’és una prova que Facebook tengui ja més de 500 milions de comptes oberts arreu del món. Fins i tot se n’ha fet una pel·lícula: The Social Network. D’altres, com MySpace o Twitter, també tenen milions d’usuaris de nord a sud i d’est a oest del planeta. La primera, malgrat ser la xarxa social pionera, segueix les passes de lluny a Facebook (amb tot, té més de 200 milions de membres!).

Els qui n’han fet un bon ús han estat els músics, que l’han aprofitada per donar a conèixer les seves creacions i per establir contacte amb altres músics

àlex fito

amb gustos similars o dispars. Heu entrat mai a MySpace d’Oliva Trencada, Projecte d’Efak, Tiu, Joan Miquel Oliver, S’Albaida, Inventari o Cris Juanico? Si hi entrau, a més d’escoltar-hi cançons de franc, podreu saber quan i on actuaran i veure’n algunes fotografies promocionals.

D’aquests, i de molts d’altres cantants i grups, també us en podeu fer seguidors a Facebook o seguir-ne les piulades que fan a Twitter. Aquesta darrera xarxa social, com deveu saber, és un servei de microblocs que permet als usuaris enviar breus missatges de text (de només 140 caràcters) mitjançant SMS, missatgeria instantània o directament des del lloc web.

Aquestes són, sens dubte, les més conegudes. Però potser n’hi ha d’altres que no coneixeu, com Goodreads, una xarxa social que va néixer l’any 2006 i que ja té més de tres milions d’usuaris, que tenen un denominador comú: ser amants de la lectura. Per als amants d’una altra mena de gusts, els culinaris, hi ha BakeSpace, una xarxa social pensada per compartir virtualment el plaer de cuinar.

Tanmateix, que ens puguem comunicar amb els nostres amics amb les xarxes socials (i que en fem de nous gràcies a aquestes) no vol dir que deixem de fer servir altres mitjans de comunicació (les cartes, les postals, el telèfon...) i, encara menys, que deixem de veure’ls. Quants d’amics que viuen al mateix poble o a la mateixa ciutat no queden mai per fer una volta, prendre un gelat o anar al cinema i en canvi es comuniquen diàriament per Internet? D’altra banda, aquestes xarxes socials sovint atempten contra la nostra privacitat i intimitat. Cal, doncs, anar amb compte.

29

ex– l i s l e n ó s q ue

b r is?

a q ue o etiq u et ll e g e s n per t at, u de p ropie b e r t a de ls ll ib re s a c r a m la c o Són u n a e r io r de t n i l’ a m . adh eri e r t a nye n p i ific a u q a r q u e s ig n is r i n dic a b li – x ti n a e el el n o m d re s s ió ll a d p i x ’ e e l’ d e s d ll ib re q u e té A pa r t ’e nt re e ls s i m bòli c ‘d ix t u n e ib d n at lm li te ra o re la c io h ave r u n s l n o s io i c h fi a i, r e s s ió, p ropiet a eva p rof s la b m re la c ió a ct u ra . m c a l, a m b la le ote c a c o li ib b a es . n te u s ll ib r ls te n ir u o ls v e i r s a , s c c r er ma A ixí do n x-li b r is p e n u a y dis se n

S aps

e ls e m e nt re S o r teja r s 5 exe mp la rs a nt pa r tic ip P. IT PRÍNC E d ’E L PET mb a e dic ió a s . c ífi n g a g a ble Una m n s de sp le io c a r t s il·l u ible p re s c in d ! im e r ib U n ll te c a va bibli o e t la a r pe

...I aquests són els resultats del passat

CONCURS DE NARRATIVA: d’un iPod n a n o:

do r 1r p re m i i guanya ojo am b el re lat

Pa u la R u bio R a” ri a de l nen fu ll tò is h e bl a lid ob “L a in e: d’un iPod sh uffl

y ado rs Fin a li s te s i gu a n a ia i Júlia C a mpa n era ba rt i L J u n a A la

n ceau Ma rie-J o sé A u tto n A líc ia Ma rí H

Enhorabona a tots!!!