Other Glòries. Proposal for the Renaturalization of Barcelona

dpr-barcelona Viladomat 59 4º 4ª 08015, Barcelona dpr-barcelona.com

Altres Glòries Other Glòries

bosch.capdeferro Josep Bunyesc Francico Cifuentes dataAE Harquitectes Emiliano López Mónica Rivera Núria Salvadó David Sebastian TEd'A unparelld'arquitectes vora

Altres Glòries Proposta per a la renaturalització de Barcelona

Other Glòries Proposal for the Renaturalization of Barcelona

Altres Glòries Índex

4 Introducció

15 16 20 22

14 Reflexions Reformular Regenerar Reprogramar Reactivar

43 48 56 62 66

42 Accions Urbanisme Mobilitat Parc Usos, procés i gestió Dades

84

98

112

126

132

144

Other Glòries Index

158 4 Introduction

14 16 20 22

14 Reflections Reformulating Regenerating Reprogramming Reactivating

43 48 56 62 66

42 Actions Town planning Mobility Park Uses, process and management Data

84

98

112

126

132

144

158

82 Procés Jornades 00–02 La Plaça de les Glòries: Les «vores» de l’Eixample.

Manel Guàrdia Jornades 03–04 Glòries, una oportunitat per REpensar.

Núria Garcia Jornades 05–06 Reflexions sobre un procés pluridisciplinar.

Daniel Jordi Jornades 07 Reflexions sobre les actuacions en rehabilitació i renovació urbana.

Fabián López Jornades 08–09 Reflexions entorn a les condicions per dotar de «naturalitat» l’espai verd de la ciutat. El parc com a procés.

Roser Vives Jornades 10–12 La participació com a generador de les identitats de la Plaça de les Glòries.

Maria Muñoz i Florian Schmidt.

Jornades 13–15 82 Process Day 00–02 Plaça de les Glòries: The ‘edges’ of the Eixample.

Manel Guàrdia Day 03–04 Glòries, an opportunity to REthink.

Núria Garcia Day 05–06 Reflections on a multidisciplinary process.

Daniel Jordi Day 07 Reflections on urban regeneration and renovation actions.

Fabián López Day 08–09 Reflections on the conditions for endowing the city’s green spaces with ‘naturalness’. the park as a process.

Roser Vives Day 10–12 Participation as a generator of the identities of Plaça de les Glòries.

Maria Muñoz and Florian Schmidt Day 13–15

172 177 178 184

Vídeo Equip de projecte Biografies Colofó

172 177 178 184

Video Project team Biographies Colophon

Altres Glòries Índex

4 Introducció

15 16 20 22

14 Reflexions Reformular Regenerar Reprogramar Reactivar

43 48 56 62 66

42 Accions Urbanisme Mobilitat Parc Usos, procés i gestió Dades

84

98

112

126

132

144

Other Glòries Index

158 4 Introduction

14 16 20 22

14 Reflections Reformulating Regenerating Reprogramming Reactivating

43 48 56 62 66

42 Actions Town planning Mobility Park Uses, process and management Data

84

98

112

126

132

144

158

82 Procés Jornades 00–02 La Plaça de les Glòries: Les «vores» de l’Eixample.

Manel Guàrdia Jornades 03–04 Glòries, una oportunitat per REpensar.

Núria Garcia Jornades 05–06 Reflexions sobre un procés pluridisciplinar.

Daniel Jordi Jornades 07 Reflexions sobre les actuacions en rehabilitació i renovació urbana.

Fabián López Jornades 08–09 Reflexions entorn a les condicions per dotar de «naturalitat» l’espai verd de la ciutat. El parc com a procés.

Roser Vives Jornades 10–12 La participació com a generador de les identitats de la Plaça de les Glòries.

Maria Muñoz i Florian Schmidt.

Jornades 13–15 82 Process Day 00–02 Plaça de les Glòries: The ‘edges’ of the Eixample.

Manel Guàrdia Day 03–04 Glòries, an opportunity to REthink.

Núria Garcia Day 05–06 Reflections on a multidisciplinary process.

Daniel Jordi Day 07 Reflections on urban regeneration and renovation actions.

Fabián López Day 08–09 Reflections on the conditions for endowing the city’s green spaces with ‘naturalness’. the park as a process.

Roser Vives Day 10–12 Participation as a generator of the identities of Plaça de les Glòries.

Maria Muñoz and Florian Schmidt Day 13–15

172 177 178 184

Vídeo Equip de projecte Biografies Colofó

172 177 178 184

Video Project team Biographies Colophon

Altres Glòries Introducció Other Glòries Introduction

4·5

Introducció

Introduction

És poc freqüent que els arquitectes afrontem el disseny dels espais urbans de forma oberta; explorant i treballant amb la complexitat i les dinàmiques característiques de la ciutat. En el cas d’un concurs, en el qual el component de seducció inherent porta sovint a imatges fixes, objectuals, és encara menys habitual. Es dóna per fet que els sistemes oberts pertanyen al terreny de la planificació urbana.

Aquest llibre recull una sèrie d’idees suggeridores d’una altra manera d’intervenir a la ciutat —sensible als processos urbans dinàmics— a partir d’una proposta presentada a concurs per a la plaça de les Glòries de Barcelona, i també el procés que va portar generar-la. Un procés col·lectiu que en va determinar el contingut, i sobretot l’ambició, més enllà dels límits d’actuació així com també de l’àmbit conceptual.

El febrer de 2013 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per al disseny de la plaça de les Glòries i la definició dels seus límits arquitectònics.1 A les bases del concurs, s’hi fixaven d’antuvi una sèrie de preceptes, fruit d’un llarg procés previ. Decisions a nivell urbanístic i infraestructural, fruit d’acords del 2007, llargament negociats amb els veïns dels barris limítrofs i entre tots els grups polítics municipals, que acotaven molt l’àmbit propositiu del concurs.

Els arquitectes que vam participar en el procés no érem un grup d’amics circumstancial. Ens unia la consciència d’una certa actitud i sensibilitat properes. I compartíem la necessitat de debatre i reflexionar conjuntament sobre l’arquitectura i la ciutat que cal fer avui. Ens

1.

Concurs internacional per a la selecció de l’equip d’arquitectes per al Projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries de la ciutat de Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

We architects rarely take on the design of urban spaces in a fully open manner, exploring and working with the characteristic complexity and dynamics of the city. In the case of a competition, in which the inherent component of seduction usually results in fixed, objectual images, openness is even rarer. It is taken as read that open systems belong to the realm of town planning.

This book puts forward a series of thought-provoking ideas for a different way of intervening in the city, one that is sensitive to the dynamics of urban processes, based on a proposal submitted to the competition for the regeneration of Plaça de les Glòries in Barcelona and the process which led to this proposal. This collective process was actually what ended up defining the content and, most importantly, the ambitions of the team, far beyond the project’s scope and the conceptual framework.

In February 2013, Barcelona City Council announced a competition to design Plaça de les Glòries and to define its architectural limits.1 A series of premises – the result of a long previous process – was set beforehand within the terms and conditions of the design competition.

These decisions concerning town-planning and infrastructure, which stem from the 2007 agreements negotiated at length with people living in the neighbouring areas and among all of the political groups, largely restricted the scope of the competition proposals.

The architects who participated in this process were not a casual group of friends. We share the awareness of certain similarities in

1.

International Competition to select a team of architects for the Urban Project of the vacant space at Plaça de les Glòries in the city of Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

Altres Glòries Introducció Other Glòries Introduction

4·5

Introducció

Introduction

És poc freqüent que els arquitectes afrontem el disseny dels espais urbans de forma oberta; explorant i treballant amb la complexitat i les dinàmiques característiques de la ciutat. En el cas d’un concurs, en el qual el component de seducció inherent porta sovint a imatges fixes, objectuals, és encara menys habitual. Es dóna per fet que els sistemes oberts pertanyen al terreny de la planificació urbana.

Aquest llibre recull una sèrie d’idees suggeridores d’una altra manera d’intervenir a la ciutat —sensible als processos urbans dinàmics— a partir d’una proposta presentada a concurs per a la plaça de les Glòries de Barcelona, i també el procés que va portar generar-la. Un procés col·lectiu que en va determinar el contingut, i sobretot l’ambició, més enllà dels límits d’actuació així com també de l’àmbit conceptual.

El febrer de 2013 l’Ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per al disseny de la plaça de les Glòries i la definició dels seus límits arquitectònics.1 A les bases del concurs, s’hi fixaven d’antuvi una sèrie de preceptes, fruit d’un llarg procés previ. Decisions a nivell urbanístic i infraestructural, fruit d’acords del 2007, llargament negociats amb els veïns dels barris limítrofs i entre tots els grups polítics municipals, que acotaven molt l’àmbit propositiu del concurs.

Els arquitectes que vam participar en el procés no érem un grup d’amics circumstancial. Ens unia la consciència d’una certa actitud i sensibilitat properes. I compartíem la necessitat de debatre i reflexionar conjuntament sobre l’arquitectura i la ciutat que cal fer avui. Ens

1.

Concurs internacional per a la selecció de l’equip d’arquitectes per al Projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries de la ciutat de Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

We architects rarely take on the design of urban spaces in a fully open manner, exploring and working with the characteristic complexity and dynamics of the city. In the case of a competition, in which the inherent component of seduction usually results in fixed, objectual images, openness is even rarer. It is taken as read that open systems belong to the realm of town planning.

This book puts forward a series of thought-provoking ideas for a different way of intervening in the city, one that is sensitive to the dynamics of urban processes, based on a proposal submitted to the competition for the regeneration of Plaça de les Glòries in Barcelona and the process which led to this proposal. This collective process was actually what ended up defining the content and, most importantly, the ambitions of the team, far beyond the project’s scope and the conceptual framework.

In February 2013, Barcelona City Council announced a competition to design Plaça de les Glòries and to define its architectural limits.1 A series of premises – the result of a long previous process – was set beforehand within the terms and conditions of the design competition.

These decisions concerning town-planning and infrastructure, which stem from the 2007 agreements negotiated at length with people living in the neighbouring areas and among all of the political groups, largely restricted the scope of the competition proposals.

The architects who participated in this process were not a casual group of friends. We share the awareness of certain similarities in

1.

International Competition to select a team of architects for the Urban Project of the vacant space at Plaça de les Glòries in the city of Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

Altres Glòries Introducció

2.

Matèria Sensible: Joves arquitectes catalans va ser una mostra comissariada i organitzada per Pere Buil, Carlos Cámara i Joan Vitòria, presentant obres de bosch.capdeferro arquitectures, Núria Salvadó + David Tapias, DataAE, David Sebastian + Gerard Puig, Harquitectes, Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Francisco Cifuentes, Josep Bunyesc, TEd’A i unparelld’arquitectes.

La mostra incloïa una exposició, presentacions i debats amb crítics locals de cada territori on es presentava. Es va presentar entre 2010 i 2012 a Lisboa, Coruña, Berlín i Barcelona.

conjuntes cada setmana. I també un arsenal de col·laboradors especialistes que ens van acompanyar i il·lustrar tot aquest temps.

Tot i que la proposta que en va resultar no és la que l’Ajuntament demanava, ni la que era previsible d’esperar en un projecte convencional d’arquitectura, es tracta d’una reflexió honesta sobre la plaça de les Glòries, sobre la ciutat i sobre l’urbanisme com a sistema.

Per això, ens ha semblat pertinent deixar constància en aquesta publicació dels debats i preguntes que ens vam anar fent durant el procés, més enllà de la proposta presentada al concurs. Hem organitzat tot aquest material en tres blocs complementaris. El primer estructura les reflexions i idees sobre la re-naturalització de la ciutat, el segon desenvolupa les accions per a aplicar aquesta re-naturalització al context específic de la plaça de les Glòries, i el tercer, a mode de dietari, presenta el procés de debat i de creació col·lectiva.

Esperem que les idees contingudes en aquest llibre suggereixin que són possibles una gestió i planificació urbanes pausades i evolutives, en sintonia amb els reptes que ens ha deixat un model fallit de desenvolupament basat en el creixement com a paradigma. Plantejades en un àmbit específic de Barcelona, la seva aplicació ens sembla realment senzilla i entenedora a qualsevol escala i en qualsevol context.

Other Glòries Introduction

our attitude and sensitivity, as well as the need to discuss and reflect together on architecture and the city that needs to be made today. We have met frequently since 2009 following Matèria Sensible,2 an exhibition by young Catalan architects that sought to reflect a particular shared sensitivity in a moment of change.

The exhibition, which subsequently travelled around Europe, and the intense debates it aroused enriched the knowledge and ways of working of every one of us. And it also brought to light many similarities in our collective stance in the complex moment in which we find ourselves living as architects and active citizens.

When the competition was announced, it seemed the perfect opportunity to frame our reflections within a context at once specific and at the same time exemplary enough to give meaning to our debates and focus them on approach and strategy rather than design. Due to its strategic position and to the fact that it was one of the few opportunities in the last few years to reflect on the city at such a large scale, Plaça de les Glòries was the perfect occasion for us to question the city’s urban model, to make a conceptual about-turn in a moment of economic stasis.

None of us was used to working on collective creative processes on so large a scale and with so many minds pondering the same subject at the same moment. Defining a procedural scheme proved to be crucial and determining in meeting the objectives of debate and deep reflection we had set out to achieve. The process entailed nearly four

2.

Matèria Sensible: joves arquitectes catalans was an exhibition curated and organised by Pere Buil, Carlos Cámara and Joan Vitòria, and showed works by bosch.capdeferro arquitectures, Núria Salvadó + David Tapias, DataAE, David Sebastian + Gerard Puig, Harquitectes, Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Francisco Cifuentes, Josep Bunyesc, TEd’A and unparelld’arquitectes, illustrating a moment of change in sensitivities. The event included an exhibition, presentations and debates with local critics from each place where it travelled. It was held in Lisbon, A Coruña, Berlin and Barcelona between 2010 and 2012.

months of intense work – a production team created expressly for this, working full-time during the whole process, and joint working sessions every week; and also an array of expert collaborators who have accompanied and informed us during all this time.

Although the resulting proposal is not what the City Council asked for nor what might have been expected of a conventional architecture project, it is an honest reflection on Plaça de les Glòries, on the city and on town planning as a system.

For this reason, we believe it is relevant to bear witness to the debates and questions that emerged during the process, over and above the proposal entered to the competition. We have articulated all of this material in three complementary blocks: the first structures the reflections and ideas we propose for the renaturalization of the city; the second develops the actions for implementing this renaturalization in the specific context of Plaça de les Glòries, and the third, like a journal, records the process of debate and collective creation.

We hope that the ideas set out in this book make a case for the possibility of measured and evolving urban planning and management, in line with the challenges bequeathed us by a failed model of development based on the paradigm of growth. Posited for a specific area of Barcelona, we believe their implementation is truly simple and capable of being understood at any scale and in any context.

6·7

havíem anat trobant des del 2009, arran de la mostra Matèria Sensible,2 una mostra d’arquitectes joves catalans que recollia una certa sensibilitat comuna en un moment de canvi.

La mostra, les seves itineràncies per Europa i els debats intensos que van anar sorgint en totes elles van enriquir el coneixement i les maneres de treballar de tots nosaltres, alhora que ens evidenciava moltes sintonies en els nostres posicionaments davant del moment complex que ens ha tocat viure com a arquitectes.

Quan va convocar-se el concurs, ens va semblar l’ocasió ideal per a emmarcar les nostres reflexions en un àmbit concret i alhora prou exemplar perquè els nostres debats tinguessin sentit i fossin més d’actitud i d’estratègia que no pas de disseny. La plaça de les Glòries, per la seva posició estratègica a la ciutat, i el concurs per tractar-se d’una de les poques oportunitats de reflexionar sobre la ciutat a aquesta escala en els darrers temps, era l’oportunitat perfecta per a qüestionar el model urbanístic de la ciutat, per a fer un viratge conceptual en un moment d’aturada econòmica.

Cap de nosaltres estava avesat a processos creatius col·lectius de tanta envergadura i amb tantes ments pensant alhora sobre un mateix tema. Definir un esquema processual de treball va ser molt important, i determinant, per a respondre als objectius de debat i de reflexió profunda que ens proposàvem. El procés fou de quasi quatre mesos de treball intens. Un equip de producció creat ex profeso a temps complet durant tot el desenvolupament del projecte, i jornades de treball

Altres Glòries Introducció

2.

Matèria Sensible: Joves arquitectes catalans va ser una mostra comissariada i organitzada per Pere Buil, Carlos Cámara i Joan Vitòria, presentant obres de bosch.capdeferro arquitectures, Núria Salvadó + David Tapias, DataAE, David Sebastian + Gerard Puig, Harquitectes, Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Francisco Cifuentes, Josep Bunyesc, TEd’A i unparelld’arquitectes.

La mostra incloïa una exposició, presentacions i debats amb crítics locals de cada territori on es presentava. Es va presentar entre 2010 i 2012 a Lisboa, Coruña, Berlín i Barcelona.

conjuntes cada setmana. I també un arsenal de col·laboradors especialistes que ens van acompanyar i il·lustrar tot aquest temps.

Tot i que la proposta que en va resultar no és la que l’Ajuntament demanava, ni la que era previsible d’esperar en un projecte convencional d’arquitectura, es tracta d’una reflexió honesta sobre la plaça de les Glòries, sobre la ciutat i sobre l’urbanisme com a sistema.

Per això, ens ha semblat pertinent deixar constància en aquesta publicació dels debats i preguntes que ens vam anar fent durant el procés, més enllà de la proposta presentada al concurs. Hem organitzat tot aquest material en tres blocs complementaris. El primer estructura les reflexions i idees sobre la re-naturalització de la ciutat, el segon desenvolupa les accions per a aplicar aquesta re-naturalització al context específic de la plaça de les Glòries, i el tercer, a mode de dietari, presenta el procés de debat i de creació col·lectiva.

Esperem que les idees contingudes en aquest llibre suggereixin que són possibles una gestió i planificació urbanes pausades i evolutives, en sintonia amb els reptes que ens ha deixat un model fallit de desenvolupament basat en el creixement com a paradigma. Plantejades en un àmbit específic de Barcelona, la seva aplicació ens sembla realment senzilla i entenedora a qualsevol escala i en qualsevol context.

Other Glòries Introduction

our attitude and sensitivity, as well as the need to discuss and reflect together on architecture and the city that needs to be made today. We have met frequently since 2009 following Matèria Sensible,2 an exhibition by young Catalan architects that sought to reflect a particular shared sensitivity in a moment of change.

The exhibition, which subsequently travelled around Europe, and the intense debates it aroused enriched the knowledge and ways of working of every one of us. And it also brought to light many similarities in our collective stance in the complex moment in which we find ourselves living as architects and active citizens.

When the competition was announced, it seemed the perfect opportunity to frame our reflections within a context at once specific and at the same time exemplary enough to give meaning to our debates and focus them on approach and strategy rather than design. Due to its strategic position and to the fact that it was one of the few opportunities in the last few years to reflect on the city at such a large scale, Plaça de les Glòries was the perfect occasion for us to question the city’s urban model, to make a conceptual about-turn in a moment of economic stasis.

None of us was used to working on collective creative processes on so large a scale and with so many minds pondering the same subject at the same moment. Defining a procedural scheme proved to be crucial and determining in meeting the objectives of debate and deep reflection we had set out to achieve. The process entailed nearly four

2.

Matèria Sensible: joves arquitectes catalans was an exhibition curated and organised by Pere Buil, Carlos Cámara and Joan Vitòria, and showed works by bosch.capdeferro arquitectures, Núria Salvadó + David Tapias, DataAE, David Sebastian + Gerard Puig, Harquitectes, Emiliano López Mónica Rivera Arquitectos, Francisco Cifuentes, Josep Bunyesc, TEd’A and unparelld’arquitectes, illustrating a moment of change in sensitivities. The event included an exhibition, presentations and debates with local critics from each place where it travelled. It was held in Lisbon, A Coruña, Berlin and Barcelona between 2010 and 2012.

months of intense work – a production team created expressly for this, working full-time during the whole process, and joint working sessions every week; and also an array of expert collaborators who have accompanied and informed us during all this time.

Although the resulting proposal is not what the City Council asked for nor what might have been expected of a conventional architecture project, it is an honest reflection on Plaça de les Glòries, on the city and on town planning as a system.

For this reason, we believe it is relevant to bear witness to the debates and questions that emerged during the process, over and above the proposal entered to the competition. We have articulated all of this material in three complementary blocks: the first structures the reflections and ideas we propose for the renaturalization of the city; the second develops the actions for implementing this renaturalization in the specific context of Plaça de les Glòries, and the third, like a journal, records the process of debate and collective creation.

We hope that the ideas set out in this book make a case for the possibility of measured and evolving urban planning and management, in line with the challenges bequeathed us by a failed model of development based on the paradigm of growth. Posited for a specific area of Barcelona, we believe their implementation is truly simple and capable of being understood at any scale and in any context.

6·7

havíem anat trobant des del 2009, arran de la mostra Matèria Sensible,2 una mostra d’arquitectes joves catalans que recollia una certa sensibilitat comuna en un moment de canvi.

La mostra, les seves itineràncies per Europa i els debats intensos que van anar sorgint en totes elles van enriquir el coneixement i les maneres de treballar de tots nosaltres, alhora que ens evidenciava moltes sintonies en els nostres posicionaments davant del moment complex que ens ha tocat viure com a arquitectes.

Quan va convocar-se el concurs, ens va semblar l’ocasió ideal per a emmarcar les nostres reflexions en un àmbit concret i alhora prou exemplar perquè els nostres debats tinguessin sentit i fossin més d’actitud i d’estratègia que no pas de disseny. La plaça de les Glòries, per la seva posició estratègica a la ciutat, i el concurs per tractar-se d’una de les poques oportunitats de reflexionar sobre la ciutat a aquesta escala en els darrers temps, era l’oportunitat perfecta per a qüestionar el model urbanístic de la ciutat, per a fer un viratge conceptual en un moment d’aturada econòmica.

Cap de nosaltres estava avesat a processos creatius col·lectius de tanta envergadura i amb tantes ments pensant alhora sobre un mateix tema. Definir un esquema processual de treball va ser molt important, i determinant, per a respondre als objectius de debat i de reflexió profunda que ens proposàvem. El procés fou de quasi quatre mesos de treball intens. Un equip de producció creat ex profeso a temps complet durant tot el desenvolupament del projecte, i jornades de treball

8·9 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

8·9 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

10 · 11 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

10 · 11 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

12 · 13 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

12 · 13 Other Glòries Actions

Altres Glòries Accions

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

14 · 15

Reflexions

— 1.

Reformular

Reflections

— 1.

Reformulating

Reformular Regenerar Reprogramar Reactivar

Reformulating Regenerating Reprogramming Reactivating

La ciutat que sabem fer probablement ja no és necessària. A les portes del tercer mil·lenni, el Concurs del Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries 1 és una oportunitat per a reconsiderar els processos continuats d’urbanització i re-urbanització que han configurat les nostres ciutats al llarg del temps. El context actual de superació persistent del llindar ecològic a escala global ens situa en un escenari de potencial reformulació dels fonaments de la disciplina de l’urbanisme.

L’extensió i la posició neuràlgica del buit de Glòries el converteixen en una ocasió irrepetible per a reflexionar sobre el model de ciutat en la seva essència: cal superar-ne la visió de simple àmbit que la ciutat ha de completar o la definició d’un perímetre edificat que configura una plaça. Mentre que els darrers segles el concepte de desenvolupament ha estat vinculat a un aparentment inevitable consum de natura, ara ens plantegem la inversió del procés a favor d’un nou model basat en la producció i l’expansió progressiva i planificada de natura a l’interior de la ciutat existent.

Aquest procés de desmineralització gradual d’alguns àmbits claus del teixit urbà ens acosta a una nova idea de buit, concebut com a infraestructura urbana estratègicament reversible, com a àrea d’identitat i vida col·lectives i com a espai natural bio-productiu.

The kind of city we know how to make is probably no longer necessary. On the threshold of the third millennium, the Urban Design Competition for the Open Space of Plaça de les Glòries 1 is an opportunity to reconsider the ongoing processes of urbanization and re-urbanization that have shaped our cities over time. The current context of persistent overstepping of the ecological boundary line on a global scale places us in a scenario in which reformulating the foundations of urban planning has clear potential. Given the size and the neuralgic position of the Glòries space, this project represents a unique opportunity to reflect on the essence of the city model: we must go beyond simply considering it as a zone that the city has to complete or the definition of a built perimeter configuring a square. While in the last few hundred years the concept of development has been associated with an apparently inevitable consumption of nature, we now propose reversing the process in favour of a new model based on the progressive planned production and expansion of nature within the already existing city. This process of gradual demineralization of key areas of the urban fabric brings us closer to a new idea of the void, conceived as a strategically reversible urban infrastructure, an area of collective identity and life, and as a bio-productive natural space.

1.

Veure el concurs internacional per a la selecció de l’equip d’arquitectes per al Projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries Catalanes de la ciutat de Barcelona. (http:// glories.bcn.cat/ la-transformacio-deglories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

1.

See the International Competition to select a team of architects for the Urban Project of the vacant space at Plaça de les Glòries Catalanes (the Plaça de les Glòries) in the city of Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

14 · 15

Reflexions

— 1.

Reformular

Reflections

— 1.

Reformulating

Reformular Regenerar Reprogramar Reactivar

Reformulating Regenerating Reprogramming Reactivating

La ciutat que sabem fer probablement ja no és necessària. A les portes del tercer mil·lenni, el Concurs del Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries 1 és una oportunitat per a reconsiderar els processos continuats d’urbanització i re-urbanització que han configurat les nostres ciutats al llarg del temps. El context actual de superació persistent del llindar ecològic a escala global ens situa en un escenari de potencial reformulació dels fonaments de la disciplina de l’urbanisme.

L’extensió i la posició neuràlgica del buit de Glòries el converteixen en una ocasió irrepetible per a reflexionar sobre el model de ciutat en la seva essència: cal superar-ne la visió de simple àmbit que la ciutat ha de completar o la definició d’un perímetre edificat que configura una plaça. Mentre que els darrers segles el concepte de desenvolupament ha estat vinculat a un aparentment inevitable consum de natura, ara ens plantegem la inversió del procés a favor d’un nou model basat en la producció i l’expansió progressiva i planificada de natura a l’interior de la ciutat existent.

Aquest procés de desmineralització gradual d’alguns àmbits claus del teixit urbà ens acosta a una nova idea de buit, concebut com a infraestructura urbana estratègicament reversible, com a àrea d’identitat i vida col·lectives i com a espai natural bio-productiu.

The kind of city we know how to make is probably no longer necessary. On the threshold of the third millennium, the Urban Design Competition for the Open Space of Plaça de les Glòries 1 is an opportunity to reconsider the ongoing processes of urbanization and re-urbanization that have shaped our cities over time. The current context of persistent overstepping of the ecological boundary line on a global scale places us in a scenario in which reformulating the foundations of urban planning has clear potential. Given the size and the neuralgic position of the Glòries space, this project represents a unique opportunity to reflect on the essence of the city model: we must go beyond simply considering it as a zone that the city has to complete or the definition of a built perimeter configuring a square. While in the last few hundred years the concept of development has been associated with an apparently inevitable consumption of nature, we now propose reversing the process in favour of a new model based on the progressive planned production and expansion of nature within the already existing city. This process of gradual demineralization of key areas of the urban fabric brings us closer to a new idea of the void, conceived as a strategically reversible urban infrastructure, an area of collective identity and life, and as a bio-productive natural space.

1.

Veure el concurs internacional per a la selecció de l’equip d’arquitectes per al Projecte urbà de l’espai lliure de la plaça de les Glòries Catalanes de la ciutat de Barcelona. (http:// glories.bcn.cat/ la-transformacio-deglories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

1.

See the International Competition to select a team of architects for the Urban Project of the vacant space at Plaça de les Glòries Catalanes (the Plaça de les Glòries) in the city of Barcelona. (http://glories.bcn. cat/la-transformaciode-glories-en-marxa/ concurs_explicacio/)

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

16 · 17

— 2.

Regenerar La plaça de les Glòries pot ser la llavor seminal d’un canvi de paradigma, d’una transformació radical en l’organització de l’urbs contemporània. Proposem una sèrie d’estratègies vinculades al trànsit i a la reducció d’emissions, a la porositat material i a la reutilització de l’edificació preexistent mitjançant actuacions de rehabilitació física i energètica. Des d’aquest espai concret és possible activar un procés evolutiu de regeneració de la ciutat en el seu conjunt. Barcelona pot tornar a ser un referent, a partir de nous valors de qualitat urbana i ambiental, de biodiversitat i de reducció de la petjada ecològica —reptes del present—, i per la capacitat d’oferir un espai de naturalesa oberta a les necessitats imprevisibles del futur.

Les Glòries pot ser el detonant de la pacificació de la mobilitat a Barcelona. Entendre les Glòries com el nou centre de la ciutat requereix assumir que cal modificar-ne el metabolisme aplicant estratègies que en facin evolucionar el comportament. Defensem que la gran transformació necessària passa per incidir radicalment en la mobilitat.

Importants ciutats europees com Londres o Hamburg ja treballen en aquesta direcció.2 Proposem reduir progressivament el trànsit rodat privat fins a arribar a tallar la Gran Via en el seu tram per Glòries, de manera que deixi de

2.

Mayor’s Transport Strategy, London. (http://www. london.gov.uk/ priorities/transport/ publications/mayorstransport-strategy) European Institute for Sustainable Transport - EURIST, Hamburg. (http:// www.eurist.info/)

— 2.

Regenerating Plaça de les Glòries can be the seed of a paradigm shift, a radical transformation in the organization of the contemporary city. We propose a set of strategies in relation to traffic and emission reduction, material porosity and the reutilization of the existing buildings through actions of physical and energy rehabilitation. From this specific space an evolving process of regeneration of the city as a whole can be set in motion.

Barcelona can once again be a benchmark city, on the basis of new values of urban and environmental quality, biodiversity and reduction of the ecological footprint – present challenges – and of the capacity to offer a space of naturalness open to the unpredictable needs of the future.

Les Glòries can be the catalyst in reducing levels of traffic in the city centre. Understanding les Glòries as the new centre of the city means assuming that the need to modify its metabolism through strategies that make its behaviour evolve. We consider that the necessary major transformation involves making a radical impact on mobility. Important European cities such as London and Hamburg are already working in this direction.2 We propose a gradual reduction in private vehicle traffic levels, culminating in closing off the Glòries section of Gran Via, which would

2.

Mayor’s Transport Strategy, London. (http://www. london.gov.uk/ priorities/transport/ publications/mayorstransport-strategy) European Institute for Sustainable Transport - EURIST, Hamburg. (http:// www.eurist.info/)

ser porta d’entrada i zona de pas interurbà per a poder esdevenir un nou centre, destí i origen d’un nou model.

Aquesta acció permet crear una gran illa pacificada (coordinada amb el model de super-illes),3 de manera que el trànsit privat circuli pels vials perimetrals i els faci entrar en càrrega: així es revitalitzen zones de la malla de l’Eixample actualment poc actives. La qualitat de vida a l’interior de la gran illa pacificada potencia l’activitat econòmica (comercial i cultural) relacionada amb els vianants. En paral·lel, és cabdal la priorització del transport públic dins de l’àmbit: cal completar-hi les xarxes existents i unir les línies de tramvia dels dos extrems de l’avinguda Diagonal. Les Glòries pren així un paper destacat com a node intermodal entre sistemes de transport públic d’abast, tipus i recorregut diversos.

Les Glòries pot ser el node des d’on s’activi la renaturalització de la ciutat. Barcelona és una ciutat molt densa, on a cada habitant només li corresponen 6,8 m2 d’espai verd.4 L’Organització Mundial de la Salut recomana un mínim d’entre 9 i 10 m2 d’espai verd per habitant. París en té 11,5, Nova York, 23,5, Rotterdam 28,3. Cal generar activament nous espais, per a formes diverses de natura, dins de la trama urbana consolidada.

Plantegem una plantació regular i repetitiva d’arbrat en tot l’àmbit.

El bosc domesticat s’estén pels carrers i solars del perímetre, vegetant la màxima superfície possible. Des d’aquí s’infiltra gradualment cap a la resta de la ciutat, de manera combinada amb una política de

3.

Una superilla és una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats.

Concepte en aplicació a Barcelona, concebut per l’Agència d’Ecologia Urbana. (http:// www.bcnecologia. net) 4.

Pérez Cambra, María del Mar. Construcción sostenible de espacio público. Iniciativa Digital Politècnica.

Unversitat Politècnica de Catalunya, 2015.

P 67.

cease to be a gateway and interurban transit area and become a new centre, destination and origin of a new model.

This allows the creation of a large traffic-calmed block (combined with the superblock model),3 with private vehicles circulating on and animating lateral streets, thus revitalising currently underactive areas of the Eixample. The quality of life in the traffic-calmed block fosters pedestrian-related economic activity (commercial and cultural). In parallel with this it is essential to prioritise public transport within the zone, completing the existing networks and connecting the tram lines at either end of the Diagonal avenue. Les Glòries thus takes on a major role as an intermodal distribution hub for public transport systems of different scales, types and routes.

Les Glòries can be the node from which to activate the renaturalization of the city. Barcelona is a very densely populated city, with only 6.8 m2 of green space per inhabitant.4 The World Health Organization recommends a minimum of between 9 and 10 m2 of green space for every inhabitant. Paris has 11.5; New York, 23.5; Rotterdam, 28. New spaces for diverse forms of nature within the consolidated urban fabric must be actively generated. We propose a regular continuous planting of trees throughout the project area. The domesticated forest extends through the perimeter streets and plots, greening the greatest possible area. From here it gradually infiltrates the rest of the city, in tandem with a policy of traffic-calming. Streets are the conductors of the spread of greenery through the urban fabric and the lines of force

3.

A superblock is an urban unit larger than a block but smaller than a neighbourhood with traffic-calmed streets. A concept designed by the Agència d’Ecologia Urbana, being applied in Barcelona. (http:// www.bcnecologia. net) 4.

Pérez Cambra, María del Mar. Construcción sostenible de espacio público. Digital Academic Publications Office. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015 P 67.

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

16 · 17

— 2.

Regenerar La plaça de les Glòries pot ser la llavor seminal d’un canvi de paradigma, d’una transformació radical en l’organització de l’urbs contemporània. Proposem una sèrie d’estratègies vinculades al trànsit i a la reducció d’emissions, a la porositat material i a la reutilització de l’edificació preexistent mitjançant actuacions de rehabilitació física i energètica. Des d’aquest espai concret és possible activar un procés evolutiu de regeneració de la ciutat en el seu conjunt. Barcelona pot tornar a ser un referent, a partir de nous valors de qualitat urbana i ambiental, de biodiversitat i de reducció de la petjada ecològica —reptes del present—, i per la capacitat d’oferir un espai de naturalesa oberta a les necessitats imprevisibles del futur.

Les Glòries pot ser el detonant de la pacificació de la mobilitat a Barcelona. Entendre les Glòries com el nou centre de la ciutat requereix assumir que cal modificar-ne el metabolisme aplicant estratègies que en facin evolucionar el comportament. Defensem que la gran transformació necessària passa per incidir radicalment en la mobilitat.

Importants ciutats europees com Londres o Hamburg ja treballen en aquesta direcció.2 Proposem reduir progressivament el trànsit rodat privat fins a arribar a tallar la Gran Via en el seu tram per Glòries, de manera que deixi de

2.

Mayor’s Transport Strategy, London. (http://www. london.gov.uk/ priorities/transport/ publications/mayorstransport-strategy) European Institute for Sustainable Transport - EURIST, Hamburg. (http:// www.eurist.info/)

— 2.

Regenerating Plaça de les Glòries can be the seed of a paradigm shift, a radical transformation in the organization of the contemporary city. We propose a set of strategies in relation to traffic and emission reduction, material porosity and the reutilization of the existing buildings through actions of physical and energy rehabilitation. From this specific space an evolving process of regeneration of the city as a whole can be set in motion.

Barcelona can once again be a benchmark city, on the basis of new values of urban and environmental quality, biodiversity and reduction of the ecological footprint – present challenges – and of the capacity to offer a space of naturalness open to the unpredictable needs of the future.

Les Glòries can be the catalyst in reducing levels of traffic in the city centre. Understanding les Glòries as the new centre of the city means assuming that the need to modify its metabolism through strategies that make its behaviour evolve. We consider that the necessary major transformation involves making a radical impact on mobility. Important European cities such as London and Hamburg are already working in this direction.2 We propose a gradual reduction in private vehicle traffic levels, culminating in closing off the Glòries section of Gran Via, which would

2.

Mayor’s Transport Strategy, London. (http://www. london.gov.uk/ priorities/transport/ publications/mayorstransport-strategy) European Institute for Sustainable Transport - EURIST, Hamburg. (http:// www.eurist.info/)

ser porta d’entrada i zona de pas interurbà per a poder esdevenir un nou centre, destí i origen d’un nou model.

Aquesta acció permet crear una gran illa pacificada (coordinada amb el model de super-illes),3 de manera que el trànsit privat circuli pels vials perimetrals i els faci entrar en càrrega: així es revitalitzen zones de la malla de l’Eixample actualment poc actives. La qualitat de vida a l’interior de la gran illa pacificada potencia l’activitat econòmica (comercial i cultural) relacionada amb els vianants. En paral·lel, és cabdal la priorització del transport públic dins de l’àmbit: cal completar-hi les xarxes existents i unir les línies de tramvia dels dos extrems de l’avinguda Diagonal. Les Glòries pren així un paper destacat com a node intermodal entre sistemes de transport públic d’abast, tipus i recorregut diversos.

Les Glòries pot ser el node des d’on s’activi la renaturalització de la ciutat. Barcelona és una ciutat molt densa, on a cada habitant només li corresponen 6,8 m2 d’espai verd.4 L’Organització Mundial de la Salut recomana un mínim d’entre 9 i 10 m2 d’espai verd per habitant. París en té 11,5, Nova York, 23,5, Rotterdam 28,3. Cal generar activament nous espais, per a formes diverses de natura, dins de la trama urbana consolidada.

Plantegem una plantació regular i repetitiva d’arbrat en tot l’àmbit.

El bosc domesticat s’estén pels carrers i solars del perímetre, vegetant la màxima superfície possible. Des d’aquí s’infiltra gradualment cap a la resta de la ciutat, de manera combinada amb una política de

3.

Una superilla és una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats.

Concepte en aplicació a Barcelona, concebut per l’Agència d’Ecologia Urbana. (http:// www.bcnecologia. net) 4.

Pérez Cambra, María del Mar. Construcción sostenible de espacio público. Iniciativa Digital Politècnica.

Unversitat Politècnica de Catalunya, 2015.

P 67.

cease to be a gateway and interurban transit area and become a new centre, destination and origin of a new model.

This allows the creation of a large traffic-calmed block (combined with the superblock model),3 with private vehicles circulating on and animating lateral streets, thus revitalising currently underactive areas of the Eixample. The quality of life in the traffic-calmed block fosters pedestrian-related economic activity (commercial and cultural). In parallel with this it is essential to prioritise public transport within the zone, completing the existing networks and connecting the tram lines at either end of the Diagonal avenue. Les Glòries thus takes on a major role as an intermodal distribution hub for public transport systems of different scales, types and routes.

Les Glòries can be the node from which to activate the renaturalization of the city. Barcelona is a very densely populated city, with only 6.8 m2 of green space per inhabitant.4 The World Health Organization recommends a minimum of between 9 and 10 m2 of green space for every inhabitant. Paris has 11.5; New York, 23.5; Rotterdam, 28. New spaces for diverse forms of nature within the consolidated urban fabric must be actively generated. We propose a regular continuous planting of trees throughout the project area. The domesticated forest extends through the perimeter streets and plots, greening the greatest possible area. From here it gradually infiltrates the rest of the city, in tandem with a policy of traffic-calming. Streets are the conductors of the spread of greenery through the urban fabric and the lines of force

3.

A superblock is an urban unit larger than a block but smaller than a neighbourhood with traffic-calmed streets. A concept designed by the Agència d’Ecologia Urbana, being applied in Barcelona. (http:// www.bcnecologia. net) 4.

Pérez Cambra, María del Mar. Construcción sostenible de espacio público. Digital Academic Publications Office. Universitat Politècnica de Catalunya, 2015 P 67.

Altres Glòries Reflexions

objectius del Protocol de Kyoto. Cerquem l’eficiència energètica i econòmica a tots nivells, mitjançant la posada en marxa de processos que es puguin fer extensius a tota la ciutat, millorant així la salut de tot el seu territori. Aquesta actitud va lligada inexcusablement a un canvi de paradigma, i es manifesta en les propostes concretes de renaturalització, reutilització i rehabilitació energètica descrites.

Other Glòries Reflections

structuring circulation inside the park. Within this great tree nursery there will be clearings to accommodate a wide range of activities. In order to extend the influence of the Glòries renaturalization to the rest of the city it is important to establish a permeability between the park and the Eixample. We see a need to promote the maximum porosity to ensure that the project area is not restricted by continuous building frontages which would differentiate too forcefully a front and a back.

We propose reusing rather than demolishing; giving an appropriate new use to buildings that do not have one. An appropriate use is one that suits the building’s typological characteristics and its urban location and can therefore be grafted onto it with the minimum possible intervention. This approach goes beyond the current economic situation to pave the way to a more reflective way of managing the city, taking full advantage of its built heritage.

Improving the city’s energy efficiency implies intervening in the existing buildings case by case rather than demolishing to build again from scratch. We propose to foster this vision by introducing a series of stimuli that have more to do with making various planning regulations more flexible rather than with policies based on public subsidies.

We propose an intervention that triggers global processes for emission reduction and helps Barcelona become a city that meets the objectives of the Kyoto Protocol. We are looking for comprehensive energy and economic efficiency through the implementation of processes that can be extended to the whole city, improving the health of

the whole region. This attitude is necessarily linked to a paradigm shift and is articulated in the specific proposals for renaturalization, reuse and energy rehabilitation described here.

18 · 19

pacificació de la mobilitat. Els carrers són els tutors d’extensió del verd pel teixit urbà i les línies de força que estructuren la circulació dins del parc. A l’interior d’aquest gran viver vegetal s’hi obriran clarianes que podran acollir activitats diverses.

Per a estendre la influència de la renaturalització de Glòries a la resta de la ciutat és important establir una condició permeable entre el parc i l’Eixample. Entenem que cal promoure la màxima porositat i evitar que l’àmbit del projecte quedi confinat per fronts d’edificació continus que diferenciïn de manera massa rotunda un davant i un darrere.

Proposem reutilitzar en comptes d’enderrocar. Donar un nou ús, adequat, als edificis que no en tenen. L’ús adequat és aquell que encaixa amb les característiques tipològiques i de posició urbana dels immobles i que, per tant, s’hi pot acoblar amb les mínimes obres possibles.

Aquest posicionament transcendeix la conjuntura econòmica actual per a obrir camí a una manera més reflexiva de gestionar la ciutat, aprofitant patrimoni construït existent.

Millorar l’eficiència de la ciutat passa per intervenir de manera puntual en el parc edificat existent en comptes d’enderrocar per haver de tornar a construir de bell nou. Per tal d’incentivar aquesta visió, proposem establir una sèrie d’estímuls, més propers a la flexibilització d’alguns paràmetres urbanístics que no pas a polítiques de subvencions públiques.

Proposem una actuació que globalment activi processos de reducció d’emissions i col·labori a fer de Barcelona una capital que compleixi els

Altres Glòries Reflexions

objectius del Protocol de Kyoto. Cerquem l’eficiència energètica i econòmica a tots nivells, mitjançant la posada en marxa de processos que es puguin fer extensius a tota la ciutat, millorant així la salut de tot el seu territori. Aquesta actitud va lligada inexcusablement a un canvi de paradigma, i es manifesta en les propostes concretes de renaturalització, reutilització i rehabilitació energètica descrites.

Other Glòries Reflections

structuring circulation inside the park. Within this great tree nursery there will be clearings to accommodate a wide range of activities. In order to extend the influence of the Glòries renaturalization to the rest of the city it is important to establish a permeability between the park and the Eixample. We see a need to promote the maximum porosity to ensure that the project area is not restricted by continuous building frontages which would differentiate too forcefully a front and a back.

We propose reusing rather than demolishing; giving an appropriate new use to buildings that do not have one. An appropriate use is one that suits the building’s typological characteristics and its urban location and can therefore be grafted onto it with the minimum possible intervention. This approach goes beyond the current economic situation to pave the way to a more reflective way of managing the city, taking full advantage of its built heritage.

Improving the city’s energy efficiency implies intervening in the existing buildings case by case rather than demolishing to build again from scratch. We propose to foster this vision by introducing a series of stimuli that have more to do with making various planning regulations more flexible rather than with policies based on public subsidies.

We propose an intervention that triggers global processes for emission reduction and helps Barcelona become a city that meets the objectives of the Kyoto Protocol. We are looking for comprehensive energy and economic efficiency through the implementation of processes that can be extended to the whole city, improving the health of

the whole region. This attitude is necessarily linked to a paradigm shift and is articulated in the specific proposals for renaturalization, reuse and energy rehabilitation described here.

18 · 19

pacificació de la mobilitat. Els carrers són els tutors d’extensió del verd pel teixit urbà i les línies de força que estructuren la circulació dins del parc. A l’interior d’aquest gran viver vegetal s’hi obriran clarianes que podran acollir activitats diverses.

Per a estendre la influència de la renaturalització de Glòries a la resta de la ciutat és important establir una condició permeable entre el parc i l’Eixample. Entenem que cal promoure la màxima porositat i evitar que l’àmbit del projecte quedi confinat per fronts d’edificació continus que diferenciïn de manera massa rotunda un davant i un darrere.

Proposem reutilitzar en comptes d’enderrocar. Donar un nou ús, adequat, als edificis que no en tenen. L’ús adequat és aquell que encaixa amb les característiques tipològiques i de posició urbana dels immobles i que, per tant, s’hi pot acoblar amb les mínimes obres possibles.

Aquest posicionament transcendeix la conjuntura econòmica actual per a obrir camí a una manera més reflexiva de gestionar la ciutat, aprofitant patrimoni construït existent.

Millorar l’eficiència de la ciutat passa per intervenir de manera puntual en el parc edificat existent en comptes d’enderrocar per haver de tornar a construir de bell nou. Per tal d’incentivar aquesta visió, proposem establir una sèrie d’estímuls, més propers a la flexibilització d’alguns paràmetres urbanístics que no pas a polítiques de subvencions públiques.

Proposem una actuació que globalment activi processos de reducció d’emissions i col·labori a fer de Barcelona una capital que compleixi els

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

20 · 21

— 3.

Reprogramar Proposem una nova manera d’entendre el concepte d’infraestructura, a mig camí entre la infraestructura dura, de tipus físic i tècnic, i la infraestructura suau, amb caràcter institucional i cultural. Disposem, a les Glòries, d’un espai únic en dimensions i localització, disponible per a les necessitats de la ciutat del futur. L’escala de la intervenció, no només per la superfície que suposa d’espai lliure (disponible) al mig de la ciutat, sinó també per la seva posició geogràfica, fa necessària i possibilita la seva lectura en clau d’infraestructura. Parlem d’un àmbit on podríem situar-hi diversos elements absolutament essencials per al funcionament de la ciutat. Proposem garantir-ne el màxim potencial per al futur, en comptes d’esgotar-lo. Unes actuacions lleugeres, transformables i reversibles, s’adaptaran més fàcilment a escenaris ara impredictibles.5 Glòries pot ser el camp de proves d’un nou urbanisme reconfigurable. ¿És possible, encara, pensar a «projectar» la ciutat? ¿Com podem anticipar les necessitats futures dels nostres hàbitats urbans?

Enlloc d’una forma tancada, proposem projectar un sistema obert que sigui capaç d’incorporar i deixar espai per a les imprevisibles necessitats de Barcelona, a mitjà i a llarg termini, en base a la seva polivalència.

5.

Alguns autors utilitzen el terme «Green Infrastructure» per referir-se a un acostament estratègic de la conservació del paisatge. També s’usa per descriure estratègies d’utilització del paisatge com a elements de control climàtic i de millora de la qualitat de l’aigua i l’aire per a l’ésser humà. Per aprofundir veure: Benedict, Mark.

McMahon, Edward.

Green Infrastructure: Smart Conservation for the 21st Century.

Sprawl Watch Clearinghouse, 2001.

— 3.

Reprogramming We propose a new way of understanding the concept of infrastructure, half way between hard infrastructure, which is physical and technical, and soft infrastructure, which has an institutional and cultural character.

Les Glòries offers us an exceptional space in terms of its size and location, open to the needs of the city of the future. The scale of the intervention – not only the amount of free (available) space in the middle of the city, but also its geographical position – makes it both necessary and possible to read it in terms of infrastructure. We are talking about an area where we could locate many different elements essential to the functioning of the city. We propose ensuring the maximum potential for the future, instead of exhausting it. Light, transformable and reversible interventions will better adapt to unpredictable scenarios.4 Les Glòries could be the testbed for a new reconfigurable urbanism.

Is it still possible to think of ‘designing’ the city? How can we anticipate the future needs of our urban habitats?

Instead of a closed form, we propose an open system that, by virtue of its polyvalence, is capable of embracing and allocating space for Barcelona’s unforeseeable mid- and long-term needs.

We envisage les Glòries and its environs as an area open to the changing uses that succeed one another in cities over time. We are

5.

Some authors use the term ‘Green Infrastructure’ to refer to a strategic approach to landscape conservation.

It is also used to describe landscapeuse strategies as elements of climate control and water and air quality improvement for human beings. To go more deeply into this topic, see: Benedict, Mark.

McMahon, Edward.

Green Infrastructure: Smart Conservation for the 21st Century.

Sprawl Watch Clearinghouse, 2001.

Imaginem l’àmbit de Glòries com a àrea oberta als usos canviants que es succeeixen a les ciutats al llarg del temps. No ens interessa la forma com a objectiu sinó com a fruit d’un determinat procés continuat de transformacions necessàries successives sobre l’espai. L’obsolescència urbanística que hem viscut reiteradament a les nostres ciutats ens acosta cap a postures de reversibilitat dinàmica, enteses com a procés orgànic que faci lloc per a necessitats sobrevingudes i eviti la transformació traumàtica en cas d’haver d’acollir noves necessitats no previstes.

La ciutat té un parc immobiliari desocupat, d’habitatge i d’oficines, que fa pensar que els anys que seguiran no caldrà construir nous edificis al ritme de la dècada passada. Així ho evidencien els 90.000 habitatges buits que actualment hi ha a Barcelona.6 També el preu mitjà de lloguer de les oficines, per sota dels 6 euros/m2, que fa poc rendible la construcció de més sostre terciari, sobretot si tenim en compte que encara falta desenvolupar gran part del sector 22@.7 Com que probablement en tota una generació no caldrà la construcció de més sostre, pensem que cal aprendre a gestionar, durant aquest temps, la ciutat construïda i infrautilitzada.

6.

El Cens dels Edificis de 2011 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) computa 88.259 habitatges buits.

La recerca feta per a l’exposició Piso Piloto (CCCB, 2015) corregeix aquesta dada i estima que els pisos buits a la ciutat de Barcelona podrien oscil·lar entre 30.000 i 40.000.

7.

El 22@ és un en districte productiu innovador al Poblenou, en transformació després d’una modificació de qualificació urbanística l’any 2000. Anteriorment concentrava la major part del sòl industrial de Barcelona. (http:// www.22barcelona. com/)

interested in the form not as an objective but as the result of a specific ongoing process of successive necessary transformations of the space. The urban obsolescence we have repeatedly experienced in our cities takes us closer to notions of dynamic reversibility, understood as an organic process that makes room for unexpected needs and avoids traumatic transformation in the event of having to accommodate unforeseen new needs. The city has a stock of vacant housing and office space, which suggests that there will be no need to construct new buildings in the next few years at the rate of the last decade. This is evidenced by the fact that Barcelona currently has 90,000 empty housing units.6 In addition, the average rental price for offices is under 6 Euros/m2, which questions the profitability of constructing more tertiary-sector space, especially if we bear in mind that a large part of the 22@ sector7 has still to be developed.

Since it will probably not be necessary to undertake new building for over a generation, we believe we must learn to manage during this period of time, our built and underused city.

6.

The 2011 Building Census by the Statistical Institute of Catalonia (Idescat) computes 88.259 empty houses. The research done for Piso Piloto exhibition (CCCB, 2015) corrects and states that the empty flats in Barcelona hover around 30.000 and 40.000.

7.

22@ is an innovative productive district in Poblenou, in transformation following a modification of its zoning category in 2000. It previously concentrated most of Barcelona’s industrial fabric. (http:// ww w.22barcelona. com/)

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

20 · 21

— 3.

Reprogramar Proposem una nova manera d’entendre el concepte d’infraestructura, a mig camí entre la infraestructura dura, de tipus físic i tècnic, i la infraestructura suau, amb caràcter institucional i cultural. Disposem, a les Glòries, d’un espai únic en dimensions i localització, disponible per a les necessitats de la ciutat del futur. L’escala de la intervenció, no només per la superfície que suposa d’espai lliure (disponible) al mig de la ciutat, sinó també per la seva posició geogràfica, fa necessària i possibilita la seva lectura en clau d’infraestructura. Parlem d’un àmbit on podríem situar-hi diversos elements absolutament essencials per al funcionament de la ciutat. Proposem garantir-ne el màxim potencial per al futur, en comptes d’esgotar-lo. Unes actuacions lleugeres, transformables i reversibles, s’adaptaran més fàcilment a escenaris ara impredictibles.5 Glòries pot ser el camp de proves d’un nou urbanisme reconfigurable. ¿És possible, encara, pensar a «projectar» la ciutat? ¿Com podem anticipar les necessitats futures dels nostres hàbitats urbans?

Enlloc d’una forma tancada, proposem projectar un sistema obert que sigui capaç d’incorporar i deixar espai per a les imprevisibles necessitats de Barcelona, a mitjà i a llarg termini, en base a la seva polivalència.

5.

Alguns autors utilitzen el terme «Green Infrastructure» per referir-se a un acostament estratègic de la conservació del paisatge. També s’usa per descriure estratègies d’utilització del paisatge com a elements de control climàtic i de millora de la qualitat de l’aigua i l’aire per a l’ésser humà. Per aprofundir veure: Benedict, Mark.

McMahon, Edward.

Green Infrastructure: Smart Conservation for the 21st Century.

Sprawl Watch Clearinghouse, 2001.

— 3.

Reprogramming We propose a new way of understanding the concept of infrastructure, half way between hard infrastructure, which is physical and technical, and soft infrastructure, which has an institutional and cultural character.

Les Glòries offers us an exceptional space in terms of its size and location, open to the needs of the city of the future. The scale of the intervention – not only the amount of free (available) space in the middle of the city, but also its geographical position – makes it both necessary and possible to read it in terms of infrastructure. We are talking about an area where we could locate many different elements essential to the functioning of the city. We propose ensuring the maximum potential for the future, instead of exhausting it. Light, transformable and reversible interventions will better adapt to unpredictable scenarios.4 Les Glòries could be the testbed for a new reconfigurable urbanism.

Is it still possible to think of ‘designing’ the city? How can we anticipate the future needs of our urban habitats?

Instead of a closed form, we propose an open system that, by virtue of its polyvalence, is capable of embracing and allocating space for Barcelona’s unforeseeable mid- and long-term needs.

We envisage les Glòries and its environs as an area open to the changing uses that succeed one another in cities over time. We are

5.

Some authors use the term ‘Green Infrastructure’ to refer to a strategic approach to landscape conservation.

It is also used to describe landscapeuse strategies as elements of climate control and water and air quality improvement for human beings. To go more deeply into this topic, see: Benedict, Mark.

McMahon, Edward.

Green Infrastructure: Smart Conservation for the 21st Century.

Sprawl Watch Clearinghouse, 2001.

Imaginem l’àmbit de Glòries com a àrea oberta als usos canviants que es succeeixen a les ciutats al llarg del temps. No ens interessa la forma com a objectiu sinó com a fruit d’un determinat procés continuat de transformacions necessàries successives sobre l’espai. L’obsolescència urbanística que hem viscut reiteradament a les nostres ciutats ens acosta cap a postures de reversibilitat dinàmica, enteses com a procés orgànic que faci lloc per a necessitats sobrevingudes i eviti la transformació traumàtica en cas d’haver d’acollir noves necessitats no previstes.

La ciutat té un parc immobiliari desocupat, d’habitatge i d’oficines, que fa pensar que els anys que seguiran no caldrà construir nous edificis al ritme de la dècada passada. Així ho evidencien els 90.000 habitatges buits que actualment hi ha a Barcelona.6 També el preu mitjà de lloguer de les oficines, per sota dels 6 euros/m2, que fa poc rendible la construcció de més sostre terciari, sobretot si tenim en compte que encara falta desenvolupar gran part del sector 22@.7 Com que probablement en tota una generació no caldrà la construcció de més sostre, pensem que cal aprendre a gestionar, durant aquest temps, la ciutat construïda i infrautilitzada.

6.

El Cens dels Edificis de 2011 de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) computa 88.259 habitatges buits.

La recerca feta per a l’exposició Piso Piloto (CCCB, 2015) corregeix aquesta dada i estima que els pisos buits a la ciutat de Barcelona podrien oscil·lar entre 30.000 i 40.000.

7.

El 22@ és un en districte productiu innovador al Poblenou, en transformació després d’una modificació de qualificació urbanística l’any 2000. Anteriorment concentrava la major part del sòl industrial de Barcelona. (http:// www.22barcelona. com/)

interested in the form not as an objective but as the result of a specific ongoing process of successive necessary transformations of the space. The urban obsolescence we have repeatedly experienced in our cities takes us closer to notions of dynamic reversibility, understood as an organic process that makes room for unexpected needs and avoids traumatic transformation in the event of having to accommodate unforeseen new needs. The city has a stock of vacant housing and office space, which suggests that there will be no need to construct new buildings in the next few years at the rate of the last decade. This is evidenced by the fact that Barcelona currently has 90,000 empty housing units.6 In addition, the average rental price for offices is under 6 Euros/m2, which questions the profitability of constructing more tertiary-sector space, especially if we bear in mind that a large part of the 22@ sector7 has still to be developed.

Since it will probably not be necessary to undertake new building for over a generation, we believe we must learn to manage during this period of time, our built and underused city.

6.

The 2011 Building Census by the Statistical Institute of Catalonia (Idescat) computes 88.259 empty houses. The research done for Piso Piloto exhibition (CCCB, 2015) corrects and states that the empty flats in Barcelona hover around 30.000 and 40.000.

7.

22@ is an innovative productive district in Poblenou, in transformation following a modification of its zoning category in 2000. It previously concentrated most of Barcelona’s industrial fabric. (http:// ww w.22barcelona. com/)

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

22 · 23

— 4.

Reactivar La proposta que fem per a les Glòries, i per extensió per a una nova forma d’entendre el desenvolupament urbà, és més propera a l’establiment d’un procés o un criteri de gestió que no pas a un disseny tancat.

Pensem en l’activació immediata de tot l’àmbit, la gestió del «mentrestant» com a possibilitat, i en la creació de dinàmiques d’apropiació futura, més que no pas en un disseny limitador que respongui únicament a les visions i necessitats del present.

Més que projectar l’espai públic en funció d’uns usos concrets enganyosament estables, proposem dissenyar sistemes que permetin buits canviants que facin possibles usos i activitats, i la seva previsible transformació dins la trama arbrada. Proposem un espai disponible per a la ciutat, amb usos variables segons les necessitats. Aquests usos definiran, alhora, la formalització i el ritme de transformació de l’espai. No ens interessa projectar una forma acabada de ciutat, en canvi, ens interessa enormement imaginar els sistemes i paràmetres que definiran la seva forma en cada moment.

Per a garantir el potencial del procés de transformació contínua dels usos i els espais de l’àmbit, cal establir una sèrie de gestions simultànies, com ara les actuacions successives per a la reducció ordenada del trànsit rodat de pas per Glòries fins a la seva desaparició; la gestió

— 4.

Reactivating The proposal we are making for les Glòries – and by extension, for a new way of understanding urban development – is closer to the establishing of a process or a management criterion than a closed design. We are thinking of the immediate activation of the entire area, the management of the ‘meantime’ as a possibility and the creation of a dynamics of future appropriation, rather than a restrictive design which only responds to the visions and needs of the present. Instead of laying out public space according to deceptively stable specific uses, we propose designing systems that allow for the creation of changeable empty spaces which are open to uses and activities and to their foreseeable transformation within the tree covered areas. We propose a space which is open to the city, with changeable uses determined by the city’s changing needs. At the same time, these activities will define the pace of the space’s formalization and transformation. We are not interested in laying out a finished shape of the city – instead, we are extremely interested in imagining the systems and parameters which will define its shape at each moment.

To secure the potential process of ongoing transformation of the area’s uses and spaces, a set of simultaneous steps must be established, including the successive actions aimed at gradually reducing

forestal de l’arbrat i dels buits continguts en el seu interior; l’establiment de mecanismes de gestió compartida amb la ciutadania i de participació que afavoreixin la inversió de la piràmide de decisió.

Així mateix, la reversió d’alguns paràmetres urbanístics existents podrien ser eines de gran utilitat per a mostrar el potencial d’aquesta nova alquímia urbana.

vehicular traffic through les Glòries which ultimately lead to closing the square completely off to traffic; the management of trees and clearings within these green areas; the establishment of shared-management mechanisms with citizens and of participation, thereby fostering an inverting of the decision-making pyramid.

At the same time, reverting some of the current urban parameters could eventually become a very useful tool to show the potential of this new urban alchemy.

Altres Glòries Reflexions Other Glòries Reflections

22 · 23

— 4.

Reactivar La proposta que fem per a les Glòries, i per extensió per a una nova forma d’entendre el desenvolupament urbà, és més propera a l’establiment d’un procés o un criteri de gestió que no pas a un disseny tancat.

Pensem en l’activació immediata de tot l’àmbit, la gestió del «mentrestant» com a possibilitat, i en la creació de dinàmiques d’apropiació futura, més que no pas en un disseny limitador que respongui únicament a les visions i necessitats del present.

Més que projectar l’espai públic en funció d’uns usos concrets enganyosament estables, proposem dissenyar sistemes que permetin buits canviants que facin possibles usos i activitats, i la seva previsible transformació dins la trama arbrada. Proposem un espai disponible per a la ciutat, amb usos variables segons les necessitats. Aquests usos definiran, alhora, la formalització i el ritme de transformació de l’espai. No ens interessa projectar una forma acabada de ciutat, en canvi, ens interessa enormement imaginar els sistemes i paràmetres que definiran la seva forma en cada moment.

Per a garantir el potencial del procés de transformació contínua dels usos i els espais de l’àmbit, cal establir una sèrie de gestions simultànies, com ara les actuacions successives per a la reducció ordenada del trànsit rodat de pas per Glòries fins a la seva desaparició; la gestió

— 4.

Reactivating The proposal we are making for les Glòries – and by extension, for a new way of understanding urban development – is closer to the establishing of a process or a management criterion than a closed design. We are thinking of the immediate activation of the entire area, the management of the ‘meantime’ as a possibility and the creation of a dynamics of future appropriation, rather than a restrictive design which only responds to the visions and needs of the present. Instead of laying out public space according to deceptively stable specific uses, we propose designing systems that allow for the creation of changeable empty spaces which are open to uses and activities and to their foreseeable transformation within the tree covered areas. We propose a space which is open to the city, with changeable uses determined by the city’s changing needs. At the same time, these activities will define the pace of the space’s formalization and transformation. We are not interested in laying out a finished shape of the city – instead, we are extremely interested in imagining the systems and parameters which will define its shape at each moment.

To secure the potential process of ongoing transformation of the area’s uses and spaces, a set of simultaneous steps must be established, including the successive actions aimed at gradually reducing

forestal de l’arbrat i dels buits continguts en el seu interior; l’establiment de mecanismes de gestió compartida amb la ciutadania i de participació que afavoreixin la inversió de la piràmide de decisió.

Així mateix, la reversió d’alguns paràmetres urbanístics existents podrien ser eines de gran utilitat per a mostrar el potencial d’aquesta nova alquímia urbana.

vehicular traffic through les Glòries which ultimately lead to closing the square completely off to traffic; the management of trees and clearings within these green areas; the establishment of shared-management mechanisms with citizens and of participation, thereby fostering an inverting of the decision-making pyramid.

At the same time, reverting some of the current urban parameters could eventually become a very useful tool to show the potential of this new urban alchemy.

Intervening in Plaça de les Glòries is an opportunity. We can only be useful and honest if we propose the city we want, adopting positions that are less predictable but more radically necessary.

24 · 25 Other Glòries Reflections

Actuar a la Plaça de les Glòries és una oportunitat. Només podem ser útils i honestos si plantegem la ciutat que voldríem, adoptant posicions menys previsibles però més radicalment necessàries.

Altres Glòries Reflexions

Intervening in Plaça de les Glòries is an opportunity. We can only be useful and honest if we propose the city we want, adopting positions that are less predictable but more radically necessary.

24 · 25 Other Glòries Reflections

Actuar a la Plaça de les Glòries és una oportunitat. Només podem ser útils i honestos si plantegem la ciutat que voldríem, adoptant posicions menys previsibles però més radicalment necessàries.

Altres Glòries Reflexions

A process of regenerating the city is set in motion. Les Glòries as the seed of a change of model, in keeping with the new paradigms of the present and adaptable to those of the future.

26 · 27

Traffic-calming of private vehicles and increasing of connectivity. Creation of a green lung that expands and spreads through the city, reusing and regenerating existing constructions.

Other Glòries Reflections

S’activa un procés de regeneració de la ciutat. Les Glòries com a llavor seminal d’un canvi de model ajustat als nous paradigmes del present i adaptable als del futur.

Es pacifica la mobilitat privada i s’incrementa la connectivitat. Es genera un pulmó verd que s’estén i s’infiltra a la ciutat, reutilitzant i rehabilitant les construccions existents.

Altres Glòries Reflexions

A process of regenerating the city is set in motion. Les Glòries as the seed of a change of model, in keeping with the new paradigms of the present and adaptable to those of the future.

26 · 27

Traffic-calming of private vehicles and increasing of connectivity. Creation of a green lung that expands and spreads through the city, reusing and regenerating existing constructions.

Other Glòries Reflections

S’activa un procés de regeneració de la ciutat. Les Glòries com a llavor seminal d’un canvi de model ajustat als nous paradigmes del present i adaptable als del futur.

Es pacifica la mobilitat privada i s’incrementa la connectivitat. Es genera un pulmó verd que s’estén i s’infiltra a la ciutat, reutilitzant i rehabilitant les construccions existents.

Altres Glòries Reflexions

Les Glòries is understood as an infrastructure available to meet all the needs of the present while guaranteeing the maximum potential for the future.

28 · 29

New interventions must be ‘light’, transformable and reversible in order to adapt to unforeseeable future scenarios.

Other Glòries Reflections

Les Glòries s’entenen com a una infraestructura disponible per a totes les necessitats del present, però garantint el màxim potencial pel futur.

Les noves actuacions han de ser «lleugeres», transformables i reversibles per a poder ser adaptades a escenaris futurs que no es poden anticipar.

Altres Glòries Reflexions

Les Glòries is understood as an infrastructure available to meet all the needs of the present while guaranteeing the maximum potential for the future.

28 · 29

New interventions must be ‘light’, transformable and reversible in order to adapt to unforeseeable future scenarios.

Other Glòries Reflections

Les Glòries s’entenen com a una infraestructura disponible per a totes les necessitats del present, però garantint el màxim potencial pel futur.

Les noves actuacions han de ser «lleugeres», transformables i reversibles per a poder ser adaptades a escenaris futurs que no es poden anticipar.

Altres Glòries Reflexions

It is an open process, rather than a closed design. It is an immediate occupation, management of the ‘meantime’ as a possibility of generating dynamics of future appropriation.

30 · 31 Other Glòries Reflections

És un procés obert més que un disseny tancat. Una ocupació immediata, una gestió del mentrestant com a possibilitat per generar dinàmiques d’apropiació futura.

Altres Glòries Reflexions

It is an open process, rather than a closed design. It is an immediate occupation, management of the ‘meantime’ as a possibility of generating dynamics of future appropriation.

30 · 31 Other Glòries Reflections

És un procés obert més que un disseny tancat. Una ocupació immediata, una gestió del mentrestant com a possibilitat per generar dinàmiques d’apropiació futura.

Altres Glòries Reflexions

Altres Glòries Vídeo Other Glòries Video

172 · 173

Vídeo

http://vimeo.com/88798244 3 min 22 s

Video

http://vimeo.com/88798244 3 m 22 s

Barcelona es una de les ciutats amb més cotxes i amb els índex de contaminació més alts d’Europa. L’Eixample té el 95% de la seva superfície coberta per edificis, voreres i asfalt. Només un 5% de la superfície és de terra i transpira.

Ens trobem davant d’un desequilibri manifest, que ens fa pensar que, potser, el gran forat que s’obrirà a l’Eixample amb l’enderrocament de l’anella de la plaça de les Glòries s’hauria de deixar un temps sense urbanitzar. Permetre, així, que la ciutat gaudeixi d’un gran buit, estabilitzat temporalment, i amb una extensa plantació d’arbres de diferents espècies. Barcelona no necessita ni més construccions, ni més cotxes, ni més paviment. L’Eixample de Barcelona demana més transport públic, més bicicletes, més arbres i més zones verdes. Proposem reduir progressivament el trànsit rodat, fins arribar a tallar la Gran Via en el seu tram per Glòries, per tal que deixi de ser zona de pas i esdevingui centre de Barcelona, un nou destí i l’origen d’un nou model de ciutat.

Barcelona necessita un gran pulmó verd que s’estengui a la ciutat.

Pensem que alguns dels edificis existents dins l’àmbit poden ser reutilitzats. Creiem fermament en la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica d’aquests edificis. Creiem en un model de creixement econòmic molt més sostenible que no el basat en l’enderroc. Un model que s’hauria d’estendre a tot el parc immobiliari de la ciutat.

Ens imaginem actuacions «lleugeres», transformables i reversibles, intervencions que donin cabuda a les activitats del present i del futur.

Escenaris futurs, que la nostra generació no pot anticipar.

Barcelona is one of the cities with more vehicles and with one of the highest indexes of contamination in Europe. 95% of the Eixample’s surface is covered by buildings, paved sidewalks and asphalt. Only 5% of its surface is not paved and therefore permeable.

We are faced with an evident imbalance which leads us to think that perhaps the great hole that will be opened in the Eixample by the demo­lition of the Plaça de les Glòries ring should be left undeveloped for some time, to allow the city to enjoy a great void, temporarily stabilized, with extensive planting of different tree species. Barcelona does not need more construction, or more cars, or more paved surfaces.

Barcelona’s Eixample is asking for more public transport, more bicycles, more trees and more green areas. We propose progressively reducing vehicle traffic to the point where the Glòries section of Gran Via can be cut off, making this not a transit zone but a destination and the starting point of a new model of city, a new centre for Barcelona. Barcelona needs a great green lung that spreads out and infiltrates the city.

We consider that some of the existing buildings within the area can be reutilized. We firmly believe in rehabilitation and improving the energetic efficiency of these buildings. We believe in a far more sustainable model of economic growth than that based on demolition. A model that should be extended to all of the city’s built fabric We envision ‘light’ interventions, transformable and reversible, which can accommodate present and future activities.

Future scenarios that our generation cannot anticipate.

Altres Glòries Vídeo Other Glòries Video

172 · 173

Vídeo

http://vimeo.com/88798244 3 min 22 s

Video

http://vimeo.com/88798244 3 m 22 s

Barcelona es una de les ciutats amb més cotxes i amb els índex de contaminació més alts d’Europa. L’Eixample té el 95% de la seva superfície coberta per edificis, voreres i asfalt. Només un 5% de la superfície és de terra i transpira.

Ens trobem davant d’un desequilibri manifest, que ens fa pensar que, potser, el gran forat que s’obrirà a l’Eixample amb l’enderrocament de l’anella de la plaça de les Glòries s’hauria de deixar un temps sense urbanitzar. Permetre, així, que la ciutat gaudeixi d’un gran buit, estabilitzat temporalment, i amb una extensa plantació d’arbres de diferents espècies. Barcelona no necessita ni més construccions, ni més cotxes, ni més paviment. L’Eixample de Barcelona demana més transport públic, més bicicletes, més arbres i més zones verdes. Proposem reduir progressivament el trànsit rodat, fins arribar a tallar la Gran Via en el seu tram per Glòries, per tal que deixi de ser zona de pas i esdevingui centre de Barcelona, un nou destí i l’origen d’un nou model de ciutat.

Barcelona necessita un gran pulmó verd que s’estengui a la ciutat.

Pensem que alguns dels edificis existents dins l’àmbit poden ser reutilitzats. Creiem fermament en la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica d’aquests edificis. Creiem en un model de creixement econòmic molt més sostenible que no el basat en l’enderroc. Un model que s’hauria d’estendre a tot el parc immobiliari de la ciutat.

Ens imaginem actuacions «lleugeres», transformables i reversibles, intervencions que donin cabuda a les activitats del present i del futur.

Escenaris futurs, que la nostra generació no pot anticipar.

Barcelona is one of the cities with more vehicles and with one of the highest indexes of contamination in Europe. 95% of the Eixample’s surface is covered by buildings, paved sidewalks and asphalt. Only 5% of its surface is not paved and therefore permeable.

We are faced with an evident imbalance which leads us to think that perhaps the great hole that will be opened in the Eixample by the demo­lition of the Plaça de les Glòries ring should be left undeveloped for some time, to allow the city to enjoy a great void, temporarily stabilized, with extensive planting of different tree species. Barcelona does not need more construction, or more cars, or more paved surfaces.

Barcelona’s Eixample is asking for more public transport, more bicycles, more trees and more green areas. We propose progressively reducing vehicle traffic to the point where the Glòries section of Gran Via can be cut off, making this not a transit zone but a destination and the starting point of a new model of city, a new centre for Barcelona. Barcelona needs a great green lung that spreads out and infiltrates the city.

We consider that some of the existing buildings within the area can be reutilized. We firmly believe in rehabilitation and improving the energetic efficiency of these buildings. We believe in a far more sustainable model of economic growth than that based on demolition. A model that should be extended to all of the city’s built fabric We envision ‘light’ interventions, transformable and reversible, which can accommodate present and future activities.

Future scenarios that our generation cannot anticipate.

Altres Glòries Vídeo Other Glòries Video

Augmented Reality step by step Instructions: 1. Download Aurasma app (iOS, Android).

2. Follow ReBCN channel.

3. Point to the image marked with the telephone icon.

4. See the full video.

174 · 175

Instruccions Realitat Augmentada: 1. Descarregar l’aplicació Aurasma (iOS, Android).

2. Seguir el canal ReBCN. 3. Apuntar a la imatge marcada amb la icona del telèfon.

4. Veure el video complet.

Altres Glòries Vídeo Other Glòries Video

Augmented Reality step by step Instructions: 1. Download Aurasma app (iOS, Android).

2. Follow ReBCN channel.

3. Point to the image marked with the telephone icon.

4. See the full video.

174 · 175

Instruccions Realitat Augmentada: 1. Descarregar l’aplicació Aurasma (iOS, Android).

2. Seguir el canal ReBCN. 3. Apuntar a la imatge marcada amb la icona del telèfon.

4. Veure el video complet.