1a quinzena - Febrer
14
2012
EMPRESES
Biocombustibles
Cooperativisme
La Cooperativa Falset Marçà celebra 100 anys Arriba al centenari amb bona salut: el seu vi és present a 33 països i esperen créixer en vendes entre un 5 i un 7% RAQUEL PALOMARES / FALSET
La empresa tenia su sede en el polígono Agro-Reus desde 2003.
XAVI JURÍO
Bionet baja la persiana La compañía reusense no ha podido hacer frente al biodiésel importado REDACCIÓN / REUS
Fin de la aventura. Bionet Europa, que fue una de las primeras empresas de España en fabricar biodiésel, ha bajado definitivamente la persiana incapaz de competir con el bajo precio de las importaciones con origen en Argentina e Indonesia. Bionet, que empezó a funcionar en 2003 en el polígono Agro-Reus, tenía capacidad para producir 50.000 toneladas anuales, y llegó a funcionar a máximo rendimiento en julio de 2005. A pesar de ello, la actividad se paralizó hace ya dos años, momento en el que la empresa despidió a la mayor parte de la plantilla. El septiembre pasado presentó concurso ante el juzgado mercantil, que ahora ha confirmado. Bionet empezó a gestarse en el año 2000, y para cuando se puso en marcha, tres años más tarde, las perspectivas para la fabricación del biodiésel en España eran inmejorables. La inauguración de la planta tuvo por ello una gran repercusión, y a ella asistieron, entre otros, el entonces conseller d’Indústria, Antoni Fernàndez Teixidó, y el secretario de estado de energía, José Folgado. Parte del combustible fabricado por Bionet venía del tratamiento de aceites vegetales, como el de girasol. Aunque lo que la diferenciaba del resto era que hasta un 60% era aceite de oliva. Nueve años después, los responsables de Bionet cierran definitivamente la planta y se quejan del poco respaldo recibido a nivel político. En los últimos años, en España, la mayoría de las iniciativas como la de Bionet han paralizado la actividad. Al mismo tiempo, la patronal del sector, la Asociación de Productores de Energías
Renovables (APPA), ha presionado al hasta hace poco gobierno socialista para que protegiera la rentabilidad de sus negocios ante la entrada masiva de importaciones más baratas. El ejecutivo encabezado por José Luis Rodríguez Zapatero estudió una normativa que obligara a las petroleras a adquirir una cuota mínima de biodiésel comunitario, pero la propuesta no vio la luz finalmente, para desesperación del sector. A diferencia de países que sí que lo han regulado, como Italia o Francia, la falta de un freno legal a las importaciones ha favorecido la entrada masiva y «desleal» de biodiésel de producto a bajo precio, lo que mantiene el sector doméstico contra las cuerdas. Hay países como Malasia, Indonesia o Argentina, que subvencionan la producción de biodiésel, lo que permite exportar a precios mucho más competitivos. Bionet perdió su principal cliente, Repsol, en 2008, y arrojó la toalla a principios del año siguiente. La empresa, que tiene al grupo Vicsan como principal accionista, tenía planeado aumentar su capacidad de producción hasta las 100.000 toneladas anuales, pero lo cierto es que ha podido amortizar los veinte millones de inversión que supuso poner en marcha la refinería. En 2010 planteó varios expedientes de regulación de empleo, y la plantilla se redujo de 41 a 17 empleados. También puso en marcha un plan para refinanciarse. Desde entonces ha estado buscando socios pero no los ha encontrado. La empresa presentó en septiembre un pre concurso de acreedores ante el juzgado mercantil, que ahora confirmado. Q
La Cooperativa Falset Marçà està d’aniversari. Enguany farà 100 anys, i hi arriba amb 350 socis i un na salut envejable. Aposten clarament per la internacionalització, el seu vi DO Montsant és presentt a 33 països, i estan treballant en un creixement cap a l’Est i alhora per consolidar-se i créixer als Estats Units, sense oblidar el mercat català i nacional, on hi ha oportunitats per explotar. El passat 2011 el va tancar amb una producció de 1.250.000 quilos de raïm i una facturació de 2,,7 milions d’euros. El 2012 esperen un creixement en vendes del 5 al 7%.
Tot i que el model cooperatiu pot haver estat qüestionat, pel fet que en els últims anys, alguns cellers hagin passat per dificultats i problemes de gestió, Pere Gomés, director comercial de la Cooperativa Falset Marçà, assegura que «en aquests moments, en què es requereix un esforç col·lectiu i de solidaritat entre col·laboradors, el model cooperatiu és més viu que mai». Més enllà d’això, Gomés explica que el seu model de gestió «és empresarial, i fa que la nostra salut sigui molt bona quant a gestió i finançament. Fa uns anys vam passar per un moment de canvis en què vam reestructurar internament l’empresa i això ens ha servit per sortir-ne reforçats». I ara, coincidint amb el centenari, estan engegant un nou procés de creixement, basat en la comercialització. La Cooperativa Falset Marçà ha creat un nou departament comercial, que en Pere Gomés dirigeix, i que aposta per la continuïtat, seguint amb els esforços que s’han fet a nivell internacional. «La idea és consolidar els països en què som fins a la data, 33, l’últim d’ells, Àustria, i treballar per créixer moderadament en altres», afirma Pere Gomés. Actualment, s’està treballant en un creixement cap a l’Est, valorant les possibilitats d’alguna república bàltica, assegura, així com aposten per consolidar i créixer als Estats Units, «un país amb el qual hem tingut una relació bastant bona en diferents èpoques i que ara és el moment de potenciar». A més, en les properes setmanes aniran a Puerto Rico, un estat
La cooperativa aposta per créixer cap a l’Est i també als Estats Units.
agregat dels Estats Units, per al qual hi ha preparada una missió, amb el suport d’ACC1Ó. Cap a l’abril està previst anar a Alemanya, on participaran en una plataforma també d’ACC1Ó, que durarà un any. I pel que fa a Rússia, és un país amb el qual compten, ja que en coneixen la idiosincràsia, i ara toca «una tasca de suport i consolidació del mercat; tenim presència, no la que voldríem perquè el mercat té moltes possibilitats, però la intenció és donar suport al nostre importador i vendre-hi les marques de gamma alta», explica Gomés. Quant a marques, argumenta el director comercial de la cooperativa, destaca el vi de Falset, «que es comercialitza a Catalunya des de fa molts anys, un vi de bag-inbox i del dia a dia»; el següent esgraó és la gamma de l’Ètim
Calendari d’activitats En motiu del centenari de la Cooperativa Falset Marçà, s’està preparant un ampli calendari d’activitats culturals durant tot el 2012 —que properament es donarà a conèixer—, i que culminaran el 12 de desembre, data de l’acta de constitució de la cooperativa (12-121912). Concerts, exposicions, presentació d’un llibre sobre la cooperativa, personalització de les visites teatralitzades al celler (el 2011 van rebre unes 5.000 visites), personalització d’activitats i festivitats properes de Marçà i Falset, etc.
CEDIDA
Tot i que el mercat internacional suposa el 30% de les vendes, es ven més a Catalunya (criança, garnatxa blanca i rosat de garnatxa syrah, «una marca que ens ha fet coneguts, amb una qualitat-preu molt bona»; i després hi ha els vins d’una gamma superior, «monovarietals, cupatges de varietats autòctones com el Castell de Falset, etc». «A partir de la gamma Ètim són per exportació». Pel que fa als mercats, l’internacional suposa aproximadament un 30% de les seves vendes; la venda directa, a través de les seves tres agrobotigues físiques, supermercats de proximitat — Spar, Fragadis, Caprabo, i ara també: Superverd i Frescuore—, i la botiga online, que cobreix un altre 30 per cent; i el mercat català, de venda indirecta i a través de xarxes de distribució, suposa un 35%. «El mercat espanyol és gairebé inexistent (som al País Valencià i a les Balears), però hi ha oportunitats i estem treballant per entrar al País Basc, etc.», afirma Gomés. De cara al futur, i pensant en els quatre mercats, «l’ideal seria arribar al 25% en tots i, a partir d’aquí, si en un en tens 30 i en un altre 20, cap problema. Crec que en tres anys s’hi podria arribar, però enguany ens conformaríem amb un 5% de les vendes fora de Catalunya», conclou el director comercial de la cooperativa. Q